Dossier Bat Xill Er at

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.
Exercicis complementaris
BLOC A. ORTOGRAFIA
1. ACCENTUACI, APOSTROFACI I DIRESI

1.1 Posau els accents i les diresis que falten en el text que teniu a continuaci.
A lestiu, despres dhaver sopat al pati de casa a la claror del sol ponent, me nanava a
ca la vidua Rovellona. Alli acudien altres veins: la Rosa de la fleca, una xicota alta i
grossa que devia haver menjat forment de trenta anyades, per mes que no sembles
indicar-ho son dentat colossal, blanc i atapeit que brillava amb el llustre duna eina nova
de trinca; lavi Sssola, vell de bon regent, ample de cara, cellacanut, de nas carnos,
parpelles amb gires vemelles i boca esqueixalada i afable; en Pere Retort, un corder mes
alt que sant Gim, amb una ossada monumental, tot ell angles, i amb unes manasses
llargues, nuoses i esgrogueides, que tenien el palp fred i callos duna pota de gallina; les
noies Xanguetes, dues peixateres menudes, desnerides, fines com mosteles, amb mes
ulls que galtes, mes boca que ulls i mes paraules que un diccionari; en Xaco de la
taverna, un solter de quaranta anys, molt rinxolat, que les festejava i que, segons indicis,
no sabia encara per quina decidir-se, enamorat dels bons dots amb que luna i laltra
podien fer-li prosperar el negoci; i, per fi, alguns no tan entrants de la casa, que venien
quan tenien humor o lleure. Era una reunio divertida. Cada u deixava els maldecaps
darrere la porta i procurava fruir de la bona hora, com aquell qui entra a la
benaventurana, que ni es recorda del mal temps passat ni desconfia dallo que esta per
venir. (Joaquim Ruyra: Vetlles destiu)
1.2. Escriu laccent apropiat als mots que nhagin de dur.

a. Aquell pais va atacar amb missils terra-aire.
b. Te una afeccio al timpa.
c. He comprat un magnetofon japones.
d. Tenia un problema a la medulla espinal.
e. De moment, no li han augmentat les dioptries de lull dret.

f. Aquest home senorgulleix de ser poliglot.
g. Ja ha comenat el compte enrere per a les olimpiades.

h. Vam visitar una esglesia destil gotic.
i. El xofer no va veure el camio que travessava.

j. Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.
k. El textil constitueix la principal industria daquell pais.

l. Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.

1.3. Subratlla la vocal tnica que conv pronunciar correctament de les formes
verbals de les frases segents.
a. En Joan negocia un nou contracte.
b. El seu amic li recomana que no renunci al crrec.
c. La Maria no estudia gaire darrerament.
d. El professor demana que no copin a lexamen.
1.4. Posa laccent i la diresi als mots de les frases segents que nhagin de dur.
a. En Marius traduia de lucraines al catala.
b. La Lluisa toca lharmonium molt be.
c. En Lluis fa un programa diurn de radio, produit per la BBA.

d. Agraint-li la seva invitacio, el saludem cordialment.
e. No ho hem entes tot, pero nhem deduit el sentit.
f. Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor destomac.
g. Lempresari arruinat se suicida el mes passat.
h. Diuen que encara han reduit mes el pressupost denguany.
i. La festa no fou tan lluida com sesperava.
j. Creia que els astres influien sobre el desti dels homes.
k. Estan construint una residencia per a ancians.
l. Coia la verdura amb aigua mineral.
m. No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guardia el volia arrestar.
n. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina.
o. Han ordenat que evacuin tota la cruilla afectada.
1.5. Afegiu tots els accents que faltin en els textos segents.
a. Hi ha ciutats que quedaran lligades per sempre mes i de manera inevitable a uns
esdeveniments i a uns noms propis determinats. I l'esport contribueix notablement al fet
que aixo sigui d'aquesta manera: es una realitat que Barcelona, gracies als Jocs Olimpics
i a l'atmosfera que va ser capa de crear aquell estiu del 92, gaudeix d'una projeccio
internacional; la ciutat d'Helsinki sera sempre recordada perque va acollir per primera
vegada uns Campionats del Mon d'Atletisme, el 1983 (abans ja havia estat seu d'uns
Jocs el 1952); les set medalles d'or de Mark Spitz i una suspensio dels Jocs durant 24
hores a causa d'un atemptat es relacionaran sempre amb Munic 72, i una joveneta
romanesa anomenada Nadia Comaneci ha passat a la historia per haver revolucionat la
gimnastica, a Montreal 76.

b. Sempre he pensat que m'agradaria anar al Tibet. L'aureola de misteri que envolta
aquest lloc, amb els lames, les seves pregaries, sempre m'ha fascinat i ha despertat en
mi unes ganes immenses d'atansar-m'hi. Pero es que ara mateix aquestes ganes s'estan
convertint en una necessitat irrefrenable. Avui li he comentat al pare que en un perode
de temps no gaire llarg fare realitat el meu somni i m'ha fet un crit que una mica mes i
em destrossa el timpa. De tota manera, jo no li he fet cas. Crec que soc prou gran per fer
el que em vingui de gust. I s'ha acabat la discussio.
1.6. Distribuu totes les paraules d'aquesta llista en les columnes segents, segons la
forma de l'article que hagin de dur al davant.
home, humitat, universitat, amic, histria, humanitat, arbre, iode, ianqui, humor, elefant,
hobby, esma, erra, hstia, erari, iogurt, essa, ira, normalitat, anormalitat, hotel, herba,
ndia, Anna, Isabel, Immaculada, lr, ball, hoquei, illa, onze, esperana, humilitat, nica,
interrogaci , interrogatori, asimetria, amistat, scar, intil, instrument, arracada.
L
EL
LA
1.7. Ompliu els buits de les frases segents amb els articles i les preposicions que
cregueu necessaris.
a. Quan estic deprimida, escolto el Concert per a piano _____ Stravinsky i els valsos
_____ Strauss pare i _____ Strauss fill i em passen tots els mals.
b. L'arquitecte Giuseppe Piermarini va construir _____ Scala de Mil entre els anys
1776 i 1778.
c. _____ esnob del Mart va dient pertot arreu que s el millor jugador _____ esquaix i
que va aprendre a jugar-hi a _____ Angeles.
d. Jo abans vivia a _____ av. de l'Hospital Militar, al nm. 18, a _____ t. la.
e. Els germans de _____ Eullia sn a _____ UVI perqu han tingut un accident. El
cotxe que duien no havia passat _____ ITV.
f. Els dols del meu fill sn els jugadors de _____ NBA i els agents de _____ FBI que
surten a les pellcules.

g. Ara ja es poden descobrir els criminals per _____ ADN.
h. Els efectes especials _____ Alien sn genials, per em van agradar ms els _____ El
retorn del Jedi.
i. M'he comprat _____ ltim disc _____ Els Pets i m'agrada tant com l'anterior.
2. VOCALISME: A/E, O/U
2.1. Completa amb a o e els espais en blanc de les frases segents.
a. Ell recorr la sentncia prqu diu que no s lssss de lmbaixador

dAtens.
b. Varn tmptar contr l srgent i l van abatr a trets.
c. LEstev brn assgut a la brn nyorant l viatg a

lAmazons.
d. Elis! Corr, vin, obr laixeta i ompl lampolla.
e. Aquest f...rrter va tr ballar a Prlada mrvllosament b.
f. La paella estava at...pda de gambs i dscamrlans de Sant Carls.

g. La pobr Catrina er una noia jov, cult i alegr
h. Aquest vepr mhe bllugat tant que he p rdut ls arrcads que em va

rgalar aquell ixlebrat.
2.2. Completa amb o o u els espais en blanc de les frases que hi ha a continuaci.
a. El cnsl de Rmania no vlia avrrir-se.
b. Amb el seu sport pdria btenir el ttl de vlcanleg.
c. Van menjar btifarra, un assrtiment dembtits i trrons.

d. El jglar va regalar un rb a la princesa de lEmprd.
e. En els brdells dHngria hi va gent sense escrpls.
f. Lescndol del Pere Rssinyol no va srtir al btllet.
2. 3. Escriu en els buits a o b e, tenint en compte les normes de derivaci i les

excepcions.
a. mpries s un indret mravells i resplndent.
b. Es troba desmparat i molt nyorat en aquell pas.

c. T un aire feminat i un carcter mlnconis.
d. En un rc del Canig hi ha el monstir de Cuix.
e. Lebnist fr snefes al moble abans denvrnissar-lo.
f. Dvant de la greu situaci, els trballadors fran una assmblea.

g. No hi haur concert dorgu, ja que sha avriat.

h. Lexcomte est rncors des del dia que li arrbssaren els privilegis.
i. No esperava que trgus un insuficient en aquella valuaci.
2.4. Omple els buits amb una o o b una u.
a. Els reflexs daquell focs enllernen molt.
b. Quan vlgueu, us explic com es remnta aquella mntanya.

c. No pdreu sprtar tants graus sota zer
d. Van menjar btifarra i embtits, i per potres, trrons.

e. El titlar de la ctedra tenia el ttl de doctor.
f. La concrrncia jvenil a latene era notable.
g. El captl que du per ttl El vlcanisme dOlot no set far gens avrrit.
3. CONSONANTISME
3.1. Completeu els mots segents amb la grafia adient i escriviu a sota el signe
fontic corresponent.
a. La semana de ca dany va ocrrer un fe estrany.
b. A San Adri, hi viu un reveren que t cen anys.
c. Enguany aquell aleta ha anat cada dissate al fubol.
d. Li han imposat un csti sever perqu ha aquirit coes i petars.

e. El Ricar ha trobat el clu tanca .
f. Tinc un dute darimtica.
3.2. Completa els espais buits amb les lletres b, d, g, p, t, c.

a. Tin molta se, per aquest lqui em fa fsti .
b. No enten latitu dels que viuen al su .
c. Aquell bile semblava tmi i covar per la seva asncia ha deixat un bui
profun .
d. El fill prdi va rebre un csti insinifica .
e. Dissate, a les se, sinar laument de sou pel nou crre .
f. La pare que dna al vessan nor de la muntanya necessita algun reto .

g. Aquiriu a bon preu coes i petars per a la revella de San Joan.
h. Els nes neden i es cabussen tranquillamen .

3.4. Omple els buits amb les lletres p, t, c, o b, d, g.

a. Ha senti un soroll agu, molt for .
b. El re cordialment, amb un cli somriure.

c. No sa pas la se que passar al deser .
d. Aquell lla est glaa tot lhivern.
e. Cal anar ms rpi, si no, farem tar .
f. Provin duna zona de clima humi i on fa molt de fre .
g. Tin molta se; em refrescar menjant uns quants prsses.
h. Fa fsti el lqui que sur de linterior daquests tus tan rnes.

i. T una carcter tmi, per gens ferste .
j. No enten com has accepta aquest encrre .
k. El su daquell pas s cli, per el nor s gela .

3.5. Afegiu s, ss o c segons correspongui.
Saabent de laainat una tarda gria quan paejava per aragoa. Al vespre
ho va sentir a la televii i lendem, tot buscant el reultat de les travees, va llegir,
per curioitat, la crnica de succeos. Era un cas intereant. La vctima era un agent
daegurances. La seva espoa es poava molt nervioa perqu era molt
poeiva i ell sempre era fora de caa. Portaven una vida luxoa i tenien moltes
despees, neeitaven molts diners. Ella, ara, rebria moltes peetes duna plia i
aix la feia sospitoa. Les investigaions de la policia van sotmetre la dona a una
prei exceiva i estava obeionada, deitjava que tot es reolgus ben de
prea. Un bot de la camia trobat a la boa duna sua roa va ser la soluci.
Aquests caos sn molt deagradables, va dir el comiari: una coa aix ser
deastroa per a aquella mestrea de caa ambiciosa, i laltra, pobra moa, ha fet
una bestiea i ha destroat la seva vida per culpa duna pai amorosa. I va
moegar la salitxa amb mostaa i va fer un glop de cervea. Feia meos que no
opava a caa amb la Terea.
3.6. Ompliu, si cal, els espais buits amb les grafies adequades.
a. LIgnai ha pres la deii danar a la diei .
b. Diortadament la Suanna s a Bruelles a fer la tei .
c. Preionen labadea del monestir perqu denuni el preumpte agreor .
d. Preent que fins al deembre no farem el viatge amb el tranatlntic aitic.

6

e. Tinc la imprei que la comii es va dioldre per culpa del capat .

g. Poa a la caola una mica de afr, mostaa i ofre .
h. s etrany que el entinella sigui tan pretenis.
i. No eren uns moos qualevol com els que van venir de letranger.
3.7. Omple els espais buits amb x, ix, tx, ig, tj, tg, j o g, segons convingui.
a. Enmi de lassa va tenir un mare molt fort.
b. Quan era destiue a la Garroa va comprar unes culleres de bo .

c. En eroni quan va de viae sempre viaa amb avi.
d. Lobectiu daquest proecte s saber la miana dedat de la ent que ve al

imns.
e. Hi ha hagut un saque a la maestuosa catedral de Brues.
f. Els meicans han fet un sonde per saber qu pensa la ent de leample de la
ciutat.
g. La disbaua de la quialla va fer crer lenu dels esutes.
h. Esbrinar qu desia un bo s com resoldre un eroglfic.
3.8. Omple els buits amb m, n o mp.
a. Un cotador electrnic cota el temps amb una gran precisi
b. La ciutat de Barcelona t el nom de ciutat cotal perqu era on residien els cotes
reis catalans.
c. Cotar una histria s explicar-la
d. Els assassins van deixar empretes digintals pertot arreu.

e. Hi ha una exposici de preses antigues
f. Lacte dinvestidura fou molt sutus.
g. Aquell noi ha quedat exet de fer el servei militar
h. Sestableix una execi en el pagament dimpostos en cas de mort.

i. No caiguis en la tetaci de menjar dolos que tengreixars
j. A lexposici es poden veure uns travies antics molt ben conservats.
k. Tingues en cote que a lhora de passar cotes cal anar amb molt de cote de no
equivocar-se
l. En aquella poca es produen molts atetats.
m. Tots els stomes assenyalen una millora de la situaci econmica

n. Era un individu presutus i malcarat
o. Cotat i debatut no hi ha ms a cotar.

3.9. Escriu en els punts suspensius g o gg, d o dd, m o mm, n o nn.

a. Lacci dafegir o agregar una cosa sanomena aici.
b. Fer una insinuaci a alg s suerir-li alguna cosa.
c. Un perode de dos anys sanomena biei.
d. Cal revisar totes les coexions elctriques.
e. Podia escollir entre una mplia gaa de colors.
f. La recopilaci de totes les parts duna cincia sanomena sua.
g. Una persona fortament inclinada al consum dun producte s un aicte.

h. Les raons audes per la part contrria no eren gens convincents.
3.10. Completa els buits de les frases segents amb l o ll.
a. Liustre conferenciant va fer una ausi a aquest tema.

b. El conductor, que sort is, eud tota responsabilitat.
c. Han instaat uns satits bics a lespai estear.
d. Els subretoats de la pecula eren del tot iegibles.
e. Hi ha un mier de soicituds danuaci de matrimoni.
f. Va actuar en tot moment amb molta inteigncia i tranquiitat.

g. El mienari es va ceebrar amb tota soemnitat.
3.11. Ompliu, si cal, els espais buis del text segent amb la grafia o les grafies que
hi faltin.
En Daniel Serrallonga, ms gran que nosaltres, de___ia tenir llavors uns vint-i-cinc
anys; per, descolorit, xuclat de cara, amb barba espe___a, arr___nada i dun roig
pebr___ i sal com els cabells que duia tamb molt curts, semblava tenir-ne ms. Els seus
ulls, rodons i de nina gris___, a penes visible a travs del vidre gruixut daquells
quevedos dor pere___ement esten___llats en la part alta de son nas cant___llut, obert
daletes i bon xic tor___at cap a lesquerr___, convidaven a afegir-li anys, o a fer-lo
almenys, deda___ indefinible, per la falta desclat de j___venesa i sobr___tot de tristor

malalti___a que els caracteritzaven. Tenia el cap gros, de front bombat i curt, les celles
borro___es, i, en escoltar o rumiar amb els ulls girats en blanc i la nina ___sbarriada, la
___ena frontal i larruga de les entre___elles se li inflaven i encenien com per so___tada
congesti. Era alt i esprima___adot, vestia amb des___uit, i es distingia, sobretot, pel
mal gust de les seves cor___ates. (Narcs Oller, La bogeria)

4. PUNTUACI
1. En copiar els pargrafs segents ens hem oblidat els signes de puntuaci. Us
imagineu com devien estar puntuats a l'original?
a) M'havien prohibit jugar al carrer perqu aix era cosa de nens ordinaris i maleducats
l'Eixample als anys de la postguerra era un barri de senyors que maldaven per mantenirse incommovibles davant el canvi de les coses i el temps els fills dels senyors de
l'Eixample havien fugit cap a la part alta de Barcelona on hi havia dues cambres de bany
escala de servei i algunes habitacions duien nom angls ball office living a l'Eixample
s'hi van quedar els professionals els qui saberen surar desprs de la guerra alguns
rendistes i les vdues dels antics fabricants del txtil moltes d'aquestes senyores van
haver de sobreviure i encara ho fan amb vitalicis ms aviat rnecs les butxaques
escurades per el senyoriu fins al canyet era un barri ple de senyores Miralpeix un dels
personatges que ms estimo i que no hi ha manera que se'm mori potser perqu el
senyoriu encara que vagi canviant de llenguatge i de formes s etern. (Montserrat Roig,
Digues que m'estima encara que sigut mentida)
b) Quina vergonya Senyor Du meu quina vergonya barbotejava escandalitzat el capell

a on s's vist un sacrilegi semblant tenir a l'ermita a la mateixa ermita a l'altra part de
l'esglesieta a quatre passes de la Mare de Du a una mala pcora com aquella que s la
damnaci dels homes la perdici de les nimes (Raimon Casellas, Els sots ferstecs)
c) Carles Sagues i Mass agaf un tren per anar a Calais i seguir desprs a Londres
havia arribat a Pars el dia 25 perqu desitjava passar unes dies amb els seus amics i
entre parents els Fiennes de Neuville que tant els havien ajudat durant la guerra civil
quan es van refugiar a Franca pensava passar el cap de setmana al petit chteau que
tenien a la Turena per es va trobar que el pare en Vctor i els seus dos fills en Charles i
en Maurice eren a Pars perqu una gran notcia havia trasbalsat la capital francesa no
era altra que la mort del mariscal Ptain presoner des de feia uns anys a l'illa de Yeu
(Nstor Lujan, Els fantasmes del Trianon).

2. Alguns signes de puntuaci d'aquest text han estat manipulats. Corregiu-los:

Estimat amic.
Quina sorpresa que tindrs segurament en rebre aquesta lletra! Desprs de tants mesos
de no dir-te res, si alguna vegada has pensat en mi deus haver-te fet qu s jo quina
mena de castells en l'aire! Ja ho veus sc el mateix de sempre una mica ms lluny; per
amb la mateixa simpatia per aquells que estimo. No voldria, ara, solament invocar la
teva bondat per trobar indulgncia estic segur que quan sabrs els motius pels quals la
nostra vella amistat, podia semblar estroncar-se, no solament et sentirs indulgent, sin
que no voldrs les meves excuses. I per aix com una mena d'examen de conscincia,
amb una sinceritat que pot fer-me un gra b en uns moments en qu encara no s
trobar el que hi ha de veritat entorn meu, et prego, que em deixis expansionar i sobretot,
que no em jutgis malament, per la qual cosa t'he de recomanar, que et posis al meu lloc,
especialment en els moments que produren el que pot semblar la meva feblesa, per
que jo no sabria qualificar d'aquesta manera. Francesc Trabal, Judita)
3. Aquest text que teniu a continuaci s gaireb illegible. La versi original, de

Josep Maria Espins, s clara i entenedora perqu est puntuada i dividida en
pargrafs. Intenteu deixar el text tal com l'autor el va escriure: distribuu les idees
en pargrafs i puntueu adequadament. Tingueu en compte que no hi ha una nica
manera de puntuar i, per tant, pot ser que la vostra versi estigui ben puntuada tot
i no coincidir amb l'original.
El duro
Al carrer hi havia una dona que es dedicava a demanar als vianants em pot donar
un duro per favor realment demanar un duro avui dia s gaireb no demanar res si ho
considerem des del punt de vista material potser perqu tothom es pot despendre de cinc
pessetes la petici t un altre sentit i no es pot dir que sigui insignificant es demana
atenci a les paraules del desconegut inters per la persona i una possible solidaritat a
ms d'adrear-se als vianants la dona tamb entra a les botigues i demana el duro a la
venedora i a les clientes que hi siguin el percentatge d'xit s molt alt com que un duro
s tan poca cosa la pidolaire no se sent obligada a aclarir per qu el vol el duro ni la
persona interpellada pot demanar-li explicacions s un joc molt ms net que l'habitual
de demanar cent pessetes per agafar un tren o d'altres arguments de dubtosa veracitat la
proposta tamb s interessant per la seva concreci demana un duro just i pelat no em
poc donar alguna cosa per ajudar-me quan la petici s concreta em sembla que s ms
fcil obtenir una resposta a vegades alg em telefona i em diu m'agradaria passar un
moment a veure'l per parlar-li d'un tema amb aquesta possible variant per parlar-li d'una
cosa que el pot interessar normalment s clar es tracta d'una cosa que interessa el
desconegut que em telefona per el que menys m'estimula s aquesta vaguetat no
sempre aconsegueixo que comprengui que no sols s ms correcte sin sobretot ms
prctic que precisi una mica ms de qu vol parlar per evitar que tots dos perdem el
10

temps no sigui que com m'ha passat alg cregui que jo tinc coneixements d'herldica
catalana o que tingui cap mena de decisi sobre les cartes que es publiquen a la bstia
d'aquest diari en la redacci del qual d'altra banda no hi sc mai per aix em sembla que
la petici del duro modesta per especialment tan exacta s tan hbil i dna un resultat
excellent s bsic que no hi hagi cap raonament perqu aix l'intercanvi petici-duro s
estrictament funcional no es defineix com a caritat no cal que et preocupis de si fas un
b o si de t'enganyen et limites a participar-hi si vols amb un gest absolutament gratut i
anecdtic desprs d'haver viscut aquest fet m'he preguntat per qu en el mn de les
botigues hi ha dues tendncies marcades i oposades les que posen a l'aparador els preus
de venda de tots els articles i les que no en posen cap suposo que els partidaris de cada
una d'aquestes actituds tenen els seus arguments posar el preu s donar una informaci
que pot ser estimulant o desanimadora no posar-lo deu fer entrar certa gent que confia
que ho podr comprar o simplement curiosa i segurament fa que d'altres imaginin uns
preus que no sn al seu abast i passin de llarg a les botigues dels poltics cada vegada es
concreta menys ens demanen el vot i aix s que s tan concret com el duro que demana
la dona del meu barri per no ens diuen per a fer quina cosa el necessiten perqu
proposar-nos la modernitzaci o el progrs o el benestar no s proposar-nos cap poltica
determinada de govern o d'administraci a vegades penso que si algun partit concrets
exactament qu pensa fer amb les pensions o amb els problemes dels disminuts
psquics o amb les drogues o amb el control alimentari la sorpresa i l'xit serien
enormes per probablement no s poltic vost doni'm el duro i no s'hi capfiqui. (Josep
Maria Espins, Avui, 8 de maig de 1986)
4. Restabliu les majscules, la puntuaci i les cursives d'aquesta notcia (text
manipulat extret de la portada del diari Avui, 15-5-94).
Pistes:
a. el text original t, a part del titular i dos subttols, cinc pargrafs;
b. els pargrafs 3 i 5 estan formats per dues frases, separades per un punt i seguit;
c. la resta de pargrafs noms tenen una frase;
d. el Barca va guanyar per 5 a 2 el Sevilla al Camp Nou;
e. el Deportivo de la Corunya va empatar 0 a 0 al seu camp (Riazor) amb el Valncia i

va fallar un penal a l'ltim minut del partit.
Un superbara fa el miracle l'empat del valncia a riazor permet el quart ttol
blaugrana seguit el barcelona apotesic goleja 5 a 2 el sevilla i stitxkov fa dos grans
gols el barcelona va guanyar ahir el seu quart ttol consecutiu de lliga en una jornada
d'emoci indescriptible i final de fantasia el valncia va aconseguir empatar a zero al
camp del deportivo riazor mentre un barcelona fastus golejava per 5 a 2 el sevilla
empatava a punts amb l'equip gallec i aconseguia el ttol per als blaugrana per millor
goal average es dna la circumstncia que el sevilla es va avanar en dues ocasions en
el marcador tanmateix la reacci del barcelona amb un stitxkov pletric un laudrup
brillant i un romario que va fer el seu gol nmero 30 proms va donar la volta al partit a
pocs segons del final del temps reglamentari l'rbitre va assenyalar un penal a favor del
11

dpor que djukic va llanar a les mans del porter valencianista aix que l'rbitre va
marcar la fi del partit milers d'aficionats van envair la rambla cridant mendoza el que no
boti mentrestant a riazor molts seguidors del deportivo ploraven la prdua d'una lliga
que ja creien seva abans del partit.
5. Colloqueu les majscules, els signes de puntuaci i les cursives que calgui a les
frases que teniu a continuaci.
a. si vas a los angeles, no deixis de visitar Hollywood ni les platges de la ciutat (malib
santa monica) on els boys exhibeixen la seva musculatura.
b. tintn l'intrpid reprter amb tup i pantalons de golf ha esdevingut un heroi del
cmic des que va aparixer per primera vegada a les pgines de le petit vingtime.
c. els joves de sarajevo han dit traurem forces d'all on sigui per tornar a construir la
nostra ciutat.
d. eurganeia (anant-se'n amb eurdice): aquesta ciutat de discrdies! Dos germans es
disputaven la corona germans de pare i de mare i tots els nostres varen morir a causa
dels qui es disputaven la corona de la ciutat les dues dones surten etocles aquesta
veu em fa estremir antgona t ra si no ordeneu la pau qu volies etocles has vist
polinices antgona s etocles s un crim contra la ciutat antgona qu s la vostra

guerra etocles has parlat amb el meu enemic antgona he parlat amb el meu germ.
(Salvador Espriu, Antgona)
6. En tots aquests pargrafs hi ha fragments que han d'anar o b en cursiva o b

entre cometes. Trieu una de les dues solucions.
a. s vital que s'entengui que a Libria no pot haver-hi cap govern mentre la guerrilla
mantingui la seva rebelli, va afirmar Charles Taylor.
b. El 1914, Josep Maria de Sagarra seleccion tot el que havia escrit i compongu el
Primer llibre de poemes. Sobre aquesta obra va dir Marca el cam inicial de la meva
poesia, del qual no m'he allunyat tant com sembla.
c. Entre les pellcules que ha protagonitzat Katharine Hepburn podem trobar Histries
de Filadlfia, Endevina qui ve a sopar i La reina d'frica.
d. ngel Sau ha publicat al diari Avui un article sobre la immigraci titulat No se'n
volen anar.
12

e.
Des que ha tornat de Pars, en Quim est insuportable!
S, sempre diu aqu no feu les coses comme il faut. Encara n'heu d'aprendre molt.
7. En aquests textos que teniu a continuaci no hi ha cap majscula. Esmeneu-los.
a. grcia, passeig de avinguda que travessa l'eixample de barcelona, des de la plaa de
catalunya al carrer gran de grcia; s un eix del centre comercial i de negocis de la
ciutat, inaugurat el 1827 pel capit general marqus de campo sagrado (les obres
havien estat iniciades el 1820), fou construt damunt una riera, al cam de barcelona
a grcia, que seguia l'antiga via romana a sant cugat pel coll serola.
b. el vicepresident del consell general del poder judicial (cgpj), jos luis manzanares,
va advertir ahir al nou govern central que pel que fa al cas gal ha de tenir en compte
que les lleis sn les mateixes que fa dos mesos i que s necessari arribar fins al
final, perqu a aquest grup terrorista se li imputen ms de vint morts, la impunitat
del poder no s, precisament, un tra gaire coincident amb un estat de dret, va
remarcar.
8. En totes aquestes frases apareixen quantitats representades amb xifres
arbigues. N'hi ha algunes que s'haurien d'escriure amb lletres o amb xifres
romanes. Esmeneu-les.
a. A la sala d'actes hi caben 154 persones justes.
b. Alfons 10 va escriure les Cantigas de Santa Maria.

c. Aquesta camisa m'ha costat 12.995 pessetes.
d. Al Cercle Cultural fan una conferncia sobre la Catalunya del segle 21.
e. Per 4 gotes que cauen... no cal que t'espantis.
9. En totes aquestes frases hi ha citacions textuals. Afegiu-hi cometes (tingueu en

compte els signes de puntuaci).
a. El director de l'obra de teatre va qualificar l'estrena de magnfica i de sublim.
b. El lder sindicalista va afegir: Lluitarem fins al final pels nostres interessos.
c. El seu primer llibre va ser qualificat d'interessant, d'innovador i d'original.
d. La cuinera que ha sortit a la televisi ha dit que, per fer el pasts, calia molta illusi,
moltes ganes i molta traa, i no s quantes coses ms.
e. M'has dit exactament que sc poc hbil?
13

10. ESTIL
1. Aquestes frases que teniu a continuaci sn massa llargues, prcticament
illegibles. Netegeu els incisos que considereu sobrers i reescriviu-les de manera
que siguin ms clares.
a. Que el davanter centre sigui, o no, titular a la final de la Copa d'Europa depn,
nicament, de l'entrenador, i, per tant, no s una decisi que, pel seu compte, pugui
prendre el jugador.
b. Amb l'entrada d'una nova onada d'aire fred a Europa, els alemanys, acostumats a les
temperatures baixes, previnguts contra el fred i la neu, s'han fet creus que, en altres
pasos europeus, com Frana, Itlia o Espanya, els seus habitants, no tan acostumats
com ells al fred, hagin pres fortes mesures de prevenci dels accidents, sobretot a les
carreteres que tenen facilitat per gelar-se.
c. A pocs quilmetres d'Olot, la capital de la Garrotxa, hi ha la Fageda d'en Jord, un

lloc que convida a passejar-hi i al qual, Joan Maragall, el poeta modernista nascut el
1860, conegut tamb per altres poemes, com La vaca cega o La sardana, li va dedicar
un poema que la defineix perfectament.
d. Al barri vell de la ciutat, just al costat de l'esglsia, han construt un nou centre
comercial, amb moltes botigues, per que, fins al moment, no s del gust dels vens
perqu, diuen, perjudicar els petits comerciants del barri.
2. Heu escrit una ressenya per a la cartula de la pellcula Casablanca, per hi ha
alguns defectes d'estil. Milloreu-la.
Casablanca
La pellcula Casablanca, interpretada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman, dues de

les estrelles ms brillants del Hollywood del moments, i dirigida per Michael Curtiz
l'any 1942, ens situa a Casablanca a principis de la Segona Guerra Mundial.
Un aventurer americ, que es nomena Rick, ostenta la regncia d'un local que s el punt
de trobada d'agents secrets, d'homes de negocis que s'han enriquit al mercat negre i de
gent que esperen l'assoliment de documentaci falsa per poder fer una fugida de les
urpes dels nazis.
En aquest ambient d'estranya gent a la qual tot li surt malament, Rick es retrobar amb
una dama a qui no veia des que es van haver de separar en el moment en el qual les
tropes alemanyes van entrar a Pars. A partir d'aquest moment, Rick ha de posar en
marxa la seva influncia per ajudar la dona, encara que tot plegat vagi en contra dels
seus interessos.
La pellcula, a banda del seu argument, s famosa per una srie d'elements que han fet
una contribuci a fer de la pellcula un mite: la banda sonora de Max Steiner, que
inclou la pea As time goes by o b frases que quedaran lligades a la pellcula per a la
posteritat, com ara Sempre ens quedar Pars o b Torna-la a tocar, Sam.
Casablanca va representar molt ms que un simple melodrama romntic i va superar de

llarg les expectatives que la Warner i el mateix director hi havien posat, fins a arribar a
esdevenir una pellcula de culte considerada una de les pellcules ms guais de la
histria del cinema.
14

BLOC B: MORFOLOGIA NOMINAL

1. Passeu al singular els sintagmes nominals segents.
les tesis
les crisis
els pantalons
els guants
les anlisis
els oasis
els parntesis
els tirants
les otitis
els orangutans
els paraiges
els atles
els tobogans
els imants
2. Completeu les sries segents.

blau
blava
blaus
blaves
cuit
contigua
rics
rares
contemporani
seca
ambigus
bilbanes
blavenc
madura
valents
pansides
agre
cmoda
catalans
gegantines
llis
abundosa
bufons
15

magres
esclau
barata
exquisits
malaltisses
ros
3. Corregiu les incorreccions dels sintagmes segents.
a. la substncia gris _____________________________________________________

b. lnies oblqes _______________________________________________________
c. parells o senassos_____________________________________________________
d. grup mitxe __________________________________________________________
e. una noia orfe ________________________________________________________
f. informaci diferenta___________________________________________________
g. homes perplexes______________________________________________________
h. accent circumflexe ____________________________________________________
i. lli fcila __________________________________________________________
j. dona eleganta ________________________________________________________
k. mirall convexe_______________________________________________________
l. situaci anlega_______________________________________________________
m. treballadora felia_____________________________________________________
n. nois insubmissos______________________________________________________
o. persones savies_______________________________________________________
p. aigua picanta_________________________________________________________
q. nacions europeas______________________________________________________
r. eina tila____________________________________________________________
s. causa com__________________________________________________________
t. persona corts________________________________________________________
u. lluitadora valent______________________________________________________
v. fulls annexes_________________________________________________________
w. idea abstracte________________________________________________________
x. filla obedienta________________________________________________________
y. xocolata espesa_______________________________________________________
z. cigrons crusos________________________________________________________
16

4. Passeu al femen les parts subratllades daquestes oracions.
a. Desprs dun atac a casa seva, dos nois queden orfes i sn els nics testimonis de
lagressi.
b. Un bileg tranquil est molt enamorat de la seva esposa.
c. Un auda negociat vidu mor en un accident.
d. Un prestigis jutge mant la imatge de digne a casa i a la feina.
e. Un rude detectiu sha dassociar amb un delinqent com per capturar uns
traficants.
5. Feu concordar l'adjectiu amb els substantius que complementa.
a. M'he comprat un bolgraf i un llapis nous
M'he comprat un bolgraf i una llibreta ____________

M'he comprat una llibreta i un bolgraf ____________
M'he comprat una llibreta i una goma d'esborrar ____________
b. Tenc un cotxe i un ciclomotor veloos
Tenc un cotxe i una bicicleta ____________
Tenc una bicicleta i una moto ____________
Tenc una moto i un cotxe ____________
BLOC C: MORFOLOGIA VERBAL
1. Ompliu els espais buits amb la forma corresponent dels verbs indicats entre
parntesis.
a. El metge mha dit que no ______________ (pair) b la lactosa.
b. Val ms que no tho ______________ (rumiar) gaire i ho ______________

(comenar) a fer.
c. Quan ______________ (actuar), et vindr a veure.

d. Mha recomanat que ______________ (estudiar) ms, si ______________ (voler)
aprovar.
e. No ______________ (trepitjar) la gespa.
f. Quan torneu de lescola, jo us ______________ (fer) el berenar.
g. Jo ______________ (poder) haver-hi anat, per no vaig gosar.
17

h. De seguida que ______________ (poder), acaba de fer aix.

i. Si ______________ (trucar) ms fort, potser ens sentiria.
j. ______________
(treure)
aquests
llibres
daqu
desprs
feu
el
que
______________ (voler).
2. Ompliu les caselles amb les formes del gerundi, el participi i linfinitiu que
corresponguin.
Absolc
gerundi
participi
Infinitiu
Riur
Viuria
Puc
S
Fondrem
Creixeu
Interromprs
Queia
Dur
Deien
Emetia
Establiu
Oferiren
Volia
Resoldria
Venc
Prenc
Omplia
3. Ompliu els espais buits amb la forma adequada dels verbs que hi ha entre
parntesis.
a. El primer secretari ha ______________ (admetre) que van cometre alguns errors
seriosos, per no ______________ (admetre) ni consentir que els els
______________ (fer) pagar.
b. No emboliquem la troca, no ______________ (confondre) les coses.
18

c. Qu pretenen ______________ (difondre) aquests missatges?

d. No crec que ______________ (emetre) el partit per la tele.
e. Quin equip semportar i ______________ (rebre) les ovacions del pblic?
f. Senyores i senyors, ______________ (interrompre) lemissi per problemes tcnics.
g. Us he dit que no ______________ (seure) aqu, que ho acaben de pintar.
h. La impressora no funciona. No mha ______________ (imprimir) res.
i. Et faran fora si vas ______________ (emetre) judicis de valor daquesta mena.
4. Completeu les oracions amb la forma verbal adequada dels verbs que hi ha
entre parntesis.
a. Ara, a la zona dels Grans Llacs, potser hi est ______________ (aparixer) un cam
desperana.
b. Responia a cada objecci, ______________ (ser) de la mena que ______________
(ser).
c. Si ens pogus atacar, ja ho ______________ (haver) fet avui.
d. Si vull que ells em ______________ (conixer) i mestimin, he de fer-ho.
e. No havia ______________ (saber) aprofitar-sen.
f. El vostre regiment ha ______________ (complir) el seu deure noblement.
g. No, no us en ______________ (riure), nois. s molt seris.
h. Sc molt primmirada, ho ______________ (reconixer).
5. Ompliu els buits amb les formes de les perfrasis dobligaci o de probabilitat
adients.
a. No s qu he fet avui! Ja sn les tres i encara ______________ al mercat.
b. Crec que en Ral ja ______________ ser cam de Tarragona.
c. No ______________ que samoni, tot anir b.
d. ______________ explicar-me el que va passar ahir a la nit.
e. ______________ que em digussiu qu espereu de nosaltres.
f. Manuel, ______________ portar el gos a passejar.
19

6. Corregiu les frases que continguin un gerundi incorrecte.

a. Caigu de lautobs trencant-se les dues cames.
b. Vaig veure en Carles anant al teatre.
c. Lheroi va arribar al seu poble essent rebut per tots els vens.
d. Li escrivrem, contestant-nos de seguida.
e. El veieren menjant-se una poma.
f. Vam divertir-nos dall ms ballant i cantant.
g. El batle va cloure lacte, marxant tothom cap a casa.
h. Baixava les escales rient i saltant.
7. Completeu els buits amb la forma apropiada dels verbs ser, estar o haver-hi.
a. La sopa ______________ salada i la carn ______________ poc feta.
b. Laigua daquella platja ______________ neta i cristallina, per ______________
gelada.
c. Vam passar per davant del museu i vam veure que ______________ tancat. Penjat a
la porta ______________ un rtol que deia que el museu ______________ tancat a
la tarda.
d. Vaig ______________ molt estona a lescola, per quan vas trucar ja no hi
______________.
e. En aquella festa ______________ tots els seus amics. Tothom ______________
molt content de retrobar-se.
f. La sala dexposicions, que ______________ al carrer dAribau, ______________
oberta al pblic tot el mes.
g. Daqu a mitja hora, en Pau ja ______________ a Girona. Hi ______________ dos

dies.
h. Va ______________ tres hores a la sala doperacions.
20

i. Que ______________ en Llus? ______________No, no hi ________. Em

podeu dir on ______________, doncs? Ara ______________ a la Universitat. Hi
______________ tot el mat.
j. El quadre ______________ penjat tort: redreal.
k. La casa ja ______________ acabada: noms falta pintar-la.
l. En Joan ______________ un noi molt net, per avui va molt brut.
m. Tots els presents ______________ en contra daquesta proposta.
n. Aquella casa no ______________ a la venda, ja que forma part del patrimoni
histric de la ciutat.
o. La Neus ______________ morena, de naturalesa. En canvi, ara ______________
molt blanca.
p. En
Pere
______________
un
bona
persona.
La
setmana
passada
va
______________ malalt, per ara ja ______________ bo.

8. En la recepta de cuina que teniu a continuaci, hi falten els verbs. Ompliu els
buits amb els verbs que cregueu ms convenients. Podeu utilitzar els d'aquesta
llista o d'altres: bullir, afegir, remenar, barrejar, treure, untar, abocar, posar, deixar,
adornar.
Flam de xocolata
______________ la llet en un pot, ______________-hi el cacau i ______________-ho
b.
______________ amb mantega un motlle amb forma de corona, amb un forat al mig.
______________ en un bol els ous amb el sucre i ______________-hi a poc a poc la
llet bullida amb el cacau, que haureu deixat refredar.
______________ b la preparaci i ______________-la en el motlle ______________
la mescla al forn, al bany maria, durant 40 minuts, a 180 graus.
Un cop hagi passat aquest temps, ______________ el flam del forn i ______________lo refredar en el mateix motlle.
Quan el flam ja sigui fred, ______________-lo en una safata.
______________-lo amb nata i ja l'haureu deixat a punt per servir.
21

BLOC D: MORFOLOGIA DIVERSOS

1. Ompliu els buits amb els quantitatius segents (han d'aparixer tots, com a
mnim, una vegada): prou, gaire, gens, bastant, molt, fora, massa, res. Afegiu-hi
alguna preposici, si cal.
Benvolgut collega,
El motiu d'aquesta carta s comunicar-te un petit problema que tinc a la meva classe de
3r A i que espero que no s'agreugi.
Fins ara no he tingut ______________ problemes i els que he tingut, com tu ja saps, els
he solucionat de la millor manera possible. Tot plegat, coses de la canalla. Ara, per, hi
ha un nen a classe que crec que ens dur ______________ maldecaps. Tot seguit
t'exposo el problema que m'angoixa perqu no s com solucionar-lo.
Ja fa uns quants dies, potser ben b un mes, un nen de classe va dir-me que li havia
desaparegut l'estoig amb tots els llapis dins. Jo, evidentment, no hi vaig donar
______________ importncia perqu vaig atribuir el fet a un descuit com n'hi ha tants
d'altres. Per em va estranyar, perqu es tracta d'un nen endreat.
Doncs b, a partir d'aquell moment hi va haver ______________ desaparicions
miraculoses i vaig comenar a sospitar que no hi hagus alg que prengus objectes
dels altres nens. Ja hi havia ______________ estoigs perduts.
I ara t'explico el que m'angoixa de veritat. Darrerament, ______________ nens m'han

comenat a dir que en Toni Mirabet i Baldrich s qui els pren els estoigs, en els quals,
en algun cas, hi havia petites quantitats de diners.
Jo he intentat parlar amb en Toni, per ell em promet que no ha fet res i plora cada
vegada que li pregunto si li passa ______________. A ms, si l'amenao de parlar amb
els seus pares, es posa histric.
De veritat, Ramon, mai m'he trobat amb un cas igual i veig que no tenc
______________ fora per imposar-me i per resoldre-ho. M'agradaria que tu, que tens
______________ experincia, m'ajudessis i em diguessis qu he de fer. He de parlar
amb els pares? Te l'envio a tu com a cap d'estudis? E1faig anar a parlar amb el director?
Jo ja no hi vull parlar ms, perqu veig que no em fa ______________ de cas.
2. Ompliu els buits de les frases segents amb gens, res o cap, segons convingui.
Afegiu-hi alguna preposici, si cal:
a. No tinc ______________ ganes de veure't.
b. No tinc ______________ pa al congelador.
c. Vols ______________?
d. Mai no et dir ______________ que et pugui molestar.
e. No tinc ______________ amic que sigui com tu.
f. El metge no li va receptar ______________.
g. La teva resposta no m'ha sabut ______________ greu.
h. No vull ______________.
i. No vull ______________ vi.
22

j. No vull ______________ taronja.

BLOC E: SINTAXI
1. PRONOMS FEBLES
1.1. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adients de
pronoms febles segons la normativa:
a. Els motoristes pretenien passar per lilla de vianants, per un gurdia urb
__________ va impedir.
b. Els alumnes van presentar els projectes fora de termini, per el professor
__________ va acceptar igualment.
c. El jugador dhandbol diu que el seu contracte no s gaire bo, i espera que el club
__________ millori enguany.
d. El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, per
linspector no est disposat a acceptar __________ ms de vuitanta.
e. Vaig escriure una postal per a les companyes de feina, per no em vaig recordar
denviar__________.
f. Es nota que heu estat de vacances: __________ veu ms relaxats que mai.
g. Mireu que brutes que dueu les mans! Renteu__________ al safareig.
h. Ni el ministre ha presentat la dimissi ni el president del govern __________ ha
demanat.
i. Mentre vivia a Sud-frica va escriure cartes a tots els seus amics, per a nosaltres no
va escriure __________ cap.
j. Mhan demanat el cotxe tot i que saben que no __________ vull deixar.
1.2. Completeu els buits amb el pronom o la combinaci de pronoms adequada.
a) Semblaven els teus cosins, per no __________ eren pas.
b) Vull que spiga que ha passat la prova. __________ dirs?

c) Deixi aquest paquet i nosaltres __________ guardarem.
d) Volia que cedissin el pas a na Carme i a na Margalida, per no __________ van
voler cedir.
e) Fes una torrada a la nina i dna__________.
f) Traurs el pasts de la gelera o no __________ traurs?
g) Si ens deixen el martell __________ tornarem tot seguit.
h) Us demanaran les joies, per no __________ heu de deixar.
i) Vols dir que aquestes sn les millors cireres? No, no __________ pas.
j) Senvien les castanyes per avi? S, __________ envien.
k) Ha deixat la taronja sobre el marbre? S, __________ ha deixada.
23

l) Vols idees? __________ acut una de molt bona.

m) Volia comunicar tot aix a na Maria i va telefonar __________.
n) Ha fet ms avanos als treballadors, per a partir dara no __________ far ms.
o) Vol augmentar el sou als empleats, i vol augmentar __________ des davui mateix.
p) Sem coneix la taca al vestit. Si __________ rento amb aigua __________ coneixer
menys.
q) Vs a comprar els rams a la botiga i vs a comprar __________ de seguida.
r) Pensava trobar na Maria a casa, per no __________ trobada.
s) Na Marta ha pegat a en Pere. __________ ha pegat al cap.
t) Va portar serpentines als nens. __________ va portar de diferents colors.
u) T el mel en fresc al pou, i __________ t des daquest mat.
v) Si no t gavardina jo __________ deixar una.
1.3. Ompliu els buits amb el pronom correcte en cada cas.

a. Vaig enviar__________ (a ells) una carta.
b. Vull dir__________ (a ella) que no se'n vagi.
c. Vols gaire verdura? __________ vull poca.
d. Dna __________ una invitaci (a ells).
e. __________ dirs que no puc venir? (a ells).

f. Compra __________ aquestes entrades (a elles).
g. Fes __________ un pet (a ella).
h. Dna __________ records de part meva (a elles).
i. El Llus em va dir per sortir i vaig dir __________ que no.
1.4. Elimineu els pronoms que sobrin de les frases segents.
a. Tho vaig dir-t'ho ms de mil vegades.
b. Hi haurem d'anar-hi per Nadal i per Setmana Santa.
c. Hi voldrs anar-hi amb nosaltres?
d. Al restaurant El Rac, hi van celebrar-hi les bodes de plata.

e. Ho va tenir-ho a les mans durant un instant.
1.5. Ompliu els buits de les oracions segents amb els pronoms febles que hi falten.
a. Li van dir com es feia el problema i no __________ va entendre.
24

b. Donava la m als convidats i __________ saludava.

c. Diuen que s molt intelligent per no __________ sembla pas.
d. Ha donat la feina al seu ajudant, per no __________ confia gens.
e. Segurament tindran plaa, per de moment no __________ tenen.
f. Dels companys d'escola, noms __________ van venir quatre.
g. Volien pujar al cim del Canig, per al final no van __________ arribar.
h. Com que s tan innocent, tothom se __________ riu.
i. Ell s molt tranquil i la seva dona tamb __________ sembla.
j. La diferncia s que tu vius neguitosament i jo no __________ vull viure.
1.6. Fixeu-vos que a les oracions segents un dels complements s un pronom feble.
Torneu-les a escriure substituint l'altre complement per un pronom feble i
combinant correctament els dos pronoms febles.
Vam portar-li la mquina de retratar.
____________________________________________
Anava donant-li la medecina.
____________________________________________
S'ha begut el licor.
____________________________________________
Es menja el pa.
____________________________________________
Va vendre's la cartera.
____________________________________________
M'han canviat els discos.
____________________________________________
Porta'ns el catleg.
____________________________________________
Va vendre't els llibres.
____________________________________________
25

Ens donar pa de pessic.

____________________________________________
Ens va portar el gerro.
____________________________________________
M'oferia la casa.
____________________________________________
Expliqui'ns el que ha passat.
____________________________________________
M'he copiat poesies.
____________________________________________
Us partireu el pasts.
____________________________________________
No cal que m'expliquis qu ha passat.
____________________________________________
Menja't les sopes!
____________________________________________
1.7. Analitzeu els complements de les oracions segents i substituu-los per

pronoms febles.
a. Duc el dinar al pare. ________________________________________________
b. Duus el dinar a les dones. ____________________________________________
c. Torn els diners als amics. _____________________________________________
d. Explic la comdia a en Jordi. __________________________________________
e. Explicava la comdia a les dones. ______________________________________
f. Deix les eines als operaris. ____________________________________________
g. Donarem dolos a la Marina. __________________________________________
h. Don llibres als clients. _______________________________________________
26

i. Ha donat encrrecs a les dependentes. ____________________________________

j. Donarem aix a les turistes. ____________________________________________
k. Ahir donaves aix a la Rut. ____________________________________________
l. En Pere duia flors a la padrina. __________________________________________
m. El carter reparteix les cartes als frares. ____________________________________
n. Tirar aigua a les plantes. _______________________________________________
o. Regalarem caramels als nostres cosins. ____________________________________
p. Diuen el que saben als seus companys. ____________________________________
q. Dur els llibres als companys. __________________________________________
r. Repartirem invitacions a les noies. _______________________________________
s. Demanarem els horaris al conductor. _____________________________________
t. La masovera tira blat als pollets. _________________________________________
u. El nin dna el panet a l'elefant. __________________________________________
v. Tornarem els paraiges als amics. _______________________________________
w. Direm a la Maria que vngui. __________________________________________
x. Li explicars aix que has vist. _________________________________________
1.8. Analitzeu els complements d'aquestes oracions i substituu-los per pronoms

febles; fixeu-vos que en algunes oracions ja hi ha complements que han estat
substituts per pronoms i que en alguns casos haureu de combinar tres pronoms
febles.
a. Penja l'abric a l'armari. ________________________________________________
b. Llanarem les pedres al barranc. ________________________________________
c. Vam trobar els vostres amics al parc. _____________________________________
d. Pots llegir el diari al tramvia. ___________________________________________
e. Deixau-me els treballs damunt la taula ____________________________________
f. Espera 'l a la plaa. ____________________________________________________
g. Cercam bolets al bosc. _________________________________________________
27

h. Em deix la cartera a casa. _______________________________________________

i. Va anar-se'n a la plaa del poble. _________________________________________
j. Us desau els patins a l'armari. ____________________________________________
k. Em cau guix de la pissarra al cap. _________________________________________
l. Va ficar-se el mocador a la butxaca. _______________________________________
m. Llenau-la pel balc. __________________________________________________
n. Pujau els llibres de la biblioteca. __________________________________________
o. Treu-te la pols del vestit. ________________________________________________
p. Has posat els llibres als prestatges. _______________________________________
q. Has tret els mocadors del calaix. _________________________________________
r. Heu penjat les llonganisses al rebost? ______________________________________
s. Han comprat llibres a Barcelona. _________________________________________
t. Sortirem de casa a les nou. ______________________________________________
u. Van al despatx rpidament. _____________________________________________
v. Posen copes a la taula. _________________________________________________
w. Posarem pa a la cistella. _______________________________________________

pronoms febles, com en els exercicis anteriors.
a. Es rentava amb sab. __________________________________________________
b. L'hem convidada a la festa. _____________________________________________
c. Recordin-se de venir. __________________________________________________
d. Us vau comprometre a fer-ho. ___________________________________________
e. No us queixeu ms d'aquest mal. _________________________________________
f. De seguida m'he adonat de la seva pinta. ___________________________________
g. Es van quedar estranyats. _______________________________________________
h. S'ha fet ric en un no res. _________________________________________________
28

i. S'ha tornat vermella de l'emoci. __________________________________________

j. Tractaven el nin de lladre. _______________________________________________
k. Aquesta tinta es va tomant negra. _________________________________________
l. Els vull ben nets. _______________________________________________________
m. Hem de renunciar a algunes coses. ________________________________________
n. Jo no viatjo gaire sovint amb autobs. _____________________________________
o. Vam dur les alumnes al museu. __________________________________________
p. Ell s alt; la seva mare tamb s alta. ______________________________________
q. Uns brtols robaren l'abric a en Joan. ____________________________________
r. Es va portar com una persona de seny. ____________________________________
s. Vols uns quants llapis? ________________________________________________
t. Vam dir a en Llus que vindrem d'hora. ___________________________________
u. Estic molt content. ___________________________________________________
v. Ja m'he fet gran. _____________________________________________________

pronoms febles. Sn combinacions de tres pronoms.
a. No us prengueu les coses tan a pit. _______________________________________
b. No m'afegeixis pas aigua al vi. __________________________________________
c. Deixa'm els llibres sota el llit. ___________________________________________
d. Vs a rentar-te la cara al lavabo. _________________________________________
e. Guarda't pa a la motxilla. _______________________________________________
f. No et posis sucre al caf. _______________________________________________
g. Volien beure-se-us tot el cava. __________________________________________
h. Thas de fer mirar la vista. _____________________________________________
i. S'ha menjat la verdura sense sal. _________________________________________
j. Escriu-me aquestes notes a mquina. ______________________________________
29

k. Es fan molts bolets en aquest bosc. _______________________________________

l. Se'l veia seris. _______________________________________________________
1.11. Identifica els pronoms febles d'aquest fragment de Quim Monz, analitza'ls i
digues quin antecedent tenen (quin complement han substitut).
De cop, s'adona que la taula s encara buida. Tanta estona esperant-s'hi i cap cambrer no
s'ha acostat encara a demanar-li qu vol prendre. Aix l'enfurisma. Com s possible que,
en mitja hora que fa que s all, cap cambrer no s'hagi dignat atansar-s'hi? Aix el duu a
fosques meditacions sobre la creixent inefcincia, petulncia i mala educaci dels
treballadors que han de tractar amb el pblic, sobretot els cambrers de bar. Ala el bra i
mou la m per cridar l'atenci del cambrer que serveix les taules. Per el cambrer s al
petit taulell que dna a la cuina, amb la safata sota el bra, fent-la petar amb el que atn
la barra. s intil cridar, considera, perqu tots dos cambrers sn dins, i no solament no
sentirien res, sin que cridar li sembla poc intelligent. A ms, s'imagina les cares de la
gent que hi ha a la terrassa que s que el sentirien, mirant-lo. I aixecar-se per anar a
dins del bar i demanar al cambrer que vingui a servir-lo li sembla fora mesura. Un
cambrer ha de saber que el seu treball s atendre el pblic, no pas esperar que el pblic
es prengui la molstia de recordar-li-ho. []
Deu minuts i una discussi ms tard, t al davant una copa de mananilla que, ara que
s'ho mira b, no li ve gens de gust; de fet, l'nic que li ve de gust s anar-se'n. Ja sn
tres quarts i, doncs, l'elasticitat de l'hora de trobada arriba al mxim. Per qu ha de
continuar esperant alg que no t la delicadesa de presentar-se a l'hora acordada, tant
ms que ha estat ella qui li ha trucat, i, doncs, s precisament ella qui t inters a parlar
amb ell? Tanca els ulls i, amb un parell de glops, s'empassa el contingut de la copa.
Quan torna a obrir els ulls, davant seu hi ha una preciositat. Que sigui tan guapa encara
l'indigna ms. Tan felios com haurien pogut ser La mira amb odi.
Arribo just. Una mica tard? Em sap greu. s que hi ha un trnsit atapedssim
s'excusa la noia, amb un lleuger accent germnic. s vost, el senyor Collell?
Perqu si li estic deixant anar el rotllo i resulta que no l's (Quim Monz, L'illa de
Maians)
2. PRONOMS RELATIUS
2.1. Ompliu els buits amb totes les formes possibles dels pronoms relatius que hi
falten.
a. El president del tribunal va criticar els criteris __________ havia treballat el
doctorand.
b. No em vaig atrevir a dir-li res de tot all __________ li volia parlar.
c. Avui he vist la teva germana gran i ahir vaig veure __________ vaig conixer lany
passat.
30

d. s lnica persona de lempresa __________ no han comunicat lacomiadament.

e. Els propietaris ja saben les conseqncies __________ shauran datenir si no
compleixen els pactes.
f. Lallota __________ pens tota lestona no em fa gens de cas.
g. Aquest s el diputat __________ parlvem fa una estona.
h. Per la vehemncia __________ parlava semblava que tenia les idees molt clares.
i. Na Marta s la nina ________ tothom pensa.
j. Em va dir que era un barrut, __________ jo vaig respondre que no era pas veritat.
k. Els ideals __________ es va sacrificar han desaparegut del mn.
l. Aix sempre seran coses __________ no macostumar mai.
2.2. Corregiu, si conv, aquestes frases.
a. Viuen en un carrer molt estret que amb prou feines hi entra el sol.
b. Heu de saber que aquesta terra on trepitgeu fou dominada pels romans.
c. Ha entrat el mateix que no fa gaire en parlvem.
d. Ells voldran fer les paus: a qu accedirem.
e. Ell era el que menys podia fer-ho.
f. rem a la sala que les finestres donen al carrer.
g. Vam trobar un refugi i hi vam fer nit.
h. s la casa de qu the parlat tantes vegades.
i. Li far una medecina que nhaur de prendre una culleradeta cada dues hores.
j. Tenia lesperana de qu vendria un altre dia.
k. Tothom va accedir que ho fessin ells.
l. Ara ha tornat el mestre, de qui tot el poble nestava tan content.
m. La classe que t les finestres obertes s calorosa.
2.3. Cerqueu solucions alternatives per a aquells relatius que estiguin mal
utilitzats.
a. El bolgraf amb el que escriu s d'or.
b. Els que et vaig donar ahir eren els de veritat.

c. Aquest s el llibre del que et vaig parlar.
d. Els nens de la teva classe no es porten b? Els que tinc jo no s'atreveixen a portar-se
malament.
e. El que t'he dit abans no ho diguis a ning.
31

f. La casa en la que passen l'estiu est caient a trossos.

3. CONNECTORS
3.1. Seleccionau un dels elements que hi ha entre parntesis.
Mhavien delegat per assassinar (a/) un funcionari i, (encara que/que) em vingus

(de/a) repl, (havia que/havia de) complir. (En/A) aquest mn, si (noms/no ms) fiem
(lo/all) que ens ve (a/de) gust ens estovarem. (A ms/Per qu), considero que
(quant/quan) un home milita, ha dsser disciplinat i obedient. El funcionari em va rebre
(deseguida/de seguida), (perqu/per qu) li portava de part duna amiga seva una carta.
Figurava (qu/que) li duia un paquet confidencial i, (a l/en) asseurem davant dell, a

laltra banda de la gran taula de ministre, vaig obrir la cartera de m i en vaig treure la
pistola (amb el/i el) silenciador posat. (Pere Calders, Crniques de la veritat oculta)
3.2. dem.
El masover va convncer-se (/de) que jo havia dsser una criatura racional. Va parlarme diverses vegades i jo vaig respondre-li (amb/en) veu ben alta i (en/amb) diferents
llenguatges. Ell sovint acostava lorella (a/d) unes dues iardes de mi; per tot era
endebades, (per qu/per a qu/perqu) rem completament inintelligibles lun (a/per a)
laltre. Desprs va trametre (a/) els seus servents (a/) el camp, i, traient-se el
mocador (per/de) la butxaca, va doblegar-lo i va estendrel (/a) la seva m esquerra, la

qual va collocar plana (a/en) terra (en/amb) el palmell (cap/cap a) amunt. Vaig confiar
(en/de/amb) sortir-men si lobea, i, vaig saltar (a//en) el mocador, amb la resta (a/de)
el qual va embolcallar-me (per/per a) portar-me (en/a) casa seva. (A l/en) arribar, va
cridar (/a) la seva dona. (Jonathan Swift, Viatges de Gulliver)
3.3. Esmeneu els errors que hi hagi.
a. Sencarregaran de que les carreteres siguin netes.

b. No treballa de pags des de que va a la fbrica.
c. Lomissi de la gerncia va ser el legalitzar les aturades.

d. Diuen que el plorar de tant en tant s bo.
e. De continuar les pluges, suspendran les festes de la Merc.

f. El Granollers va guanyar al Piera.
g. Van localitzar al desaparegut a Montserrat.
h. Els inspectors dHisenda sancionen els qui no fan la declaraci de renda.
32

i. Disposem dun mes per representar lobra.

j. En Joan es va presentar per mosso desquadra.
k. En aquesta fbrica per als acabats fan servir un altre mtode.
l. Preguem disculpin les molsties.
m. El neonazisme que diuen torna a venir s preocupant.
n. No volen jugar? Doncs que no juguin.
o. El jugador ha plegat doncs no sentenia amb lentrenador.
3.4. Triau un dels elements que hi ha entre parntesis.
(Fins/dhuc) ara no existia cap diccionari etimolgic catal manual. Un bon manual de
lexicologia til (per/per a) lectors cultes.
(Pels/Per als) grecs, letimologia era la recerca del sentit veritable. Lespeculaci sobre
les paraules (en/a) lantigor va lligada no pas a una mentalitat histrica i cientfica,
(sin/si no) a un interpretaci magicoreligiosa.
El hebreus ja demostren (a/en) la Bblia inters (per/per a) aquests problemes

interpretatius de la llengua, concretament (per al/pel) valor dels mots.
Els indis demostraren un gran inters (per/per a) lestudi de la llengua i aprofundiren
(amb/en/a) lestructura de la gramtica i el lxic.
(Amb/En/A) la seva obra De lingua latina, Marc Terenci Varr dna lloc preeminent
(al/el) problema de la relaci entre les paraules i les coses, (qu/que) anomena (tant
b/tamb/ tan b) etimologia, disciplina (qu/que) esbrina (per qu/ per a qu/ perqu)
les paraules sn (que/qu/ el que) sn i don procedeixen, (hi/i) intenta de trobar les
paraules originries (en/amb) atenci particular (a/en) lestudi dels significats. (En quant
al/En quant el/ Quant al) coneixement de ltim o origen primer dels mots, Varr t
(amb/en) compte quatre nivells.
(A/En) ledat mitjana letimologia representa un aspecte particular de la cultura de
lpoca, t la semntica i la retrica (com/com a) fonament.
(Al/En el) perode de lhumanisme, (fins/fins a) prcticament (el/al) segle XVIII,
(els/als) interessos lingstics dels estudiosos se centren (sobre tot/sobretot) (a/en/amb)

les llenges modernes.
33

3.5. Ompliu els buits de les frases segents amb la conjunci correcta de les dues
que us oferim.
a. Preguem ________ no distreguin el conductor (que/).
b. Hem canviat l'horari ________ el que tenem no ens anava gens b (doncs/perqu).
c. ________ m'has dit que segurament no vindries, no t'he esperat (Com/Com que).
4. DIVERSOS
4.1. Comproveu si en aquestes frases hi ha errors de concordana i digueu per qu.
Si alguna frase pot tenir ms d'una soluci, comenteu-la.
a. El ttanus, una de les malalties ms fcil i econmica de prevenir, continua matant
600.000 nounats i 50.000 mares cada any.
b. Els principals avantatges del sistema cd-rom sn la gran capacitat que tenen per
emmagatzemar dades en un espai redut, la facilitat amb qu permeten accedir-hi, la
possibilitat d'incorporar el material que tenen en memria a altres documents i la
interactivitat que permeten amb l'usuari.
c. Una de les pellcules que ms m'ha agradat de les que he vist ltimament s Belle de
jour.
b. Hem d'adonar-nos i hem de pensar en els errors que hem coms.
4.2. Decidiu quins gerundis, dels que trobareu a continuaci, estan utilitzats de
manera correcta i quins no, segons la normativa:
a. Vam estar estalviant molts anys aconseguint, per fi, comprar-nos el pis.
b. Ens vam establir a Santa Perptua posant-hi un bar al cap de dos anys i mig.
c. Tot xerrant xerrant, ens van passar les penes.
d. Es van conixer treballant a l'escola.
e. L'Ernest va comenar la tesi el 1986 acabant-la al cap de quatre anys.

f. Ens vam casar el 1956 tenint el Pau l'any segent.
g. Es va cremar les dues mans tractant d'apagar un foc.
4.3. En totes les frases que hi ha a continuaci el complement directe est introdut
per una preposici. Hi ha cinc frases, per, que s'han de corregir perqu, segons la
normativa, l's de la preposici hi s del tot incorrecte. Detecteu-les i corregiu-les.
a.
Vam anar a Hollywood i els vam veure a tots.
b. Tots aquests fets et perjudiquen a tu.

c.
Estic nervis perqu dem veur a la Marta a casa teva.
e.
S'estan pegant l'un a l'altre com dos desesperats.
d. Al ministre de Justcia l'han posat entre l'espasa i la paret.
34

f.
Els nens catalans han ajudat als nens de l'antiga Iugoslvia.
g. L'Assumpta, amb el seu carcter, ha espantat als seus pretendents.
h. Vaig veure a la Bette Davis a la pellcula La lloba i em va encantar.

i.
j.
Estava tan enfadat que no va saludar a ning quan va entrar.

T'escoltars d'una vegada a la teva germana o no?
BLOC F: LXIC
1. Digueu a quina de les dues paraules correspon la definici que us donem.
a. Receptacle de cart, de llauna, de fusta, de vori, de forma variable, ms aviat

petit: (capsa / caixa).
b. Esquinar lleugerament la pell amb una agulla o amb una punxa qualsevol:
(esgarrapar / esgarrinxar).
c. En lencreuament de dues vies, angle format per dues faanes o parets dun edifici:
(cantonada / xamfr).
d. Que t un volum considerable: (gras / gros).
e. Fer fora per portar cap a si alguna cosa: (tirar / estirar).
f. Lloc pblic on es reuneixen els agents de canvi, on es negocien els valors admesos a
cotitzaci: (borsa / bossa).
g. Text dun autor que saddueix en suport duna opini, duna regla: (cita / citaci).
h. Sota el patronat del rei: (real / reial).
2. Completeu lespai en blanc amb un dels dos mots que us donem a continuaci,
el que hi sigui ms escaient.
a. Deixeu almenys un parell de ____________ (llesques / trossos) de pa.
b. Duia un ____________ (collaret / collar) de perles autntiques.
c. El seu germ fa tercer de ____________ (medecina / medicina).
d. Les gallines de la gbia ____________ (ponien / posaven) ous de dos rovells.
e. Arribaran cap a les nou ____________ (del vespre / de la nit).
f. Deixam la tovallola perqu em pugui ____________ (assecar / eixugar) les mans.
g. La suor li baixava ____________ (esquena / espatlla) ____________ (avall / a baix)
de tant traginar paquets damunt l____________ (esquena / espatlla).
h. La regidora no es va ____________ (donar compte / adonar) que anava errada.
35

3. Digueu quina de les paraules de cada srie no s correcta en catal.

a. xupar, xuclar, llepar, xarrupar
b. (estar) a laguait, a punt, a la que salta, atent
c. estana, cambra, habitatge, estncia
d. fesomia, rostre, fesonomia, fisonomia

e. gamberro, brut, brtol, trinxa
f. gros, gordo, gras
g. esquerda, clivella, grieta, escletxa
h. broma, xauxa, guassa, plagasitat
i. ranura, hendidura, fesa, tall
j. patxorra, calma, flegma, indolncia
4. Triau lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
a. Tothom considerava excessiu el cstig que van (infligir / infringir) al presoner que
va intentar escapar-se.
b. Enguany la producci (mitja / mitjana) davellanes ha estat superior a la dels darrers
anys.
c. La Marta ja se nha anat, per mha dit que quan (estigui / sigui) a laeroport et
telefonar.
d. Mentre pugui treballar, tant se men (dna / fa) una feina com una altra.
e. El paquet que has rebut s tan (gran / gros) que no lhe pogut ficar al teu armari.
f. Linforme que em demanes no (s / est) ni al calaix ni a larxivador.
g. Ahir al vespre van (donar / fer) la final de la Copa dEuropa per televisi.
h. Larribada de la calor repercuteix en el (trfic / trnsit) de les carreteres de la costa.
i. Has de fer servir un llenguatge prou senzill perqu el lector (mig / mitj) el pugui
entendre.
j. Un important msic japons sha encarregat de (compondre / composar) la fanfara
de la cerimnia del lliurament de premis.
k. Aquest rumor est molt ests en els (medis / mitjans) periodstics del pas.
l. Lhan (anomenat / nomenat) delegat del servei a Lleida.
m. Amb aquest (planell / plnol) tan detallat ser difcil que ens perdem.
n. He desat els clips en aquesta (caixa / capsa) de llumins perqu no es perdin.
o. He (assenyalat / senyalat) els documents que sha dendur perqu els pugui
reconixer ms fcilment.
p. Els avantatges obtinguts eren tan evidents que fins i tot el (mateix / propi)
representant sindical de lempresa ho va reconixer.
q. Vigila de no relliscar quan entris al taller: tot el terra s ple de (grassa / greix).
36

5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que hi ha entre
parntesis.
a. Els representants dels sindicats han anunciat que els treballadors de la Seat faran
____________ (un atur/una aturada) d'una hora.
b. Laparcament estava ____________ (complert/complet) i al final vaig deixar el
cotxe en doble fila.
c. Ensenya'm els ____________ (plnols/planells) del pis nou.
d. Els concursants havien ____________ (dassenyalar/ de senyalar) amb una creu la

resposta correcta.
e. El cor s l'____________ (rgan/orgue) que envia la sang a la resta del cos.
f. Va assistir un gran ____________ (nmero/nombre) de gent al concert.
g. Ens vam trobar a les tres de ____________ (el migdia / el capvespre).
h. Han ____________ (anomenat/nomenat) el meu germ president de l'associaci.
i. Jo far la truita; ____________ (mentre/mentrestant), tu pots preparar l'amanida.
j. He de presentar una fotocpia del DNI, tres fotografies recents i un certificat

____________ (metge/mdic).
k. El ____________ (propi/mateix) metge va reconixer que havia estat un malents.
l. La companyia elctrica va comunicar que tallaria ____________ (el llum / la llum)

de les 8 a les 10.
m. Com que el professor parla molt baix, a les ltimes files de l'aula no
(escoltem/sentim) b el que diu.
n. L'empresa ha arribat a ____________ (un enteniment/una entesa) amb els
treballadors.
BLOC G: CORRECCIONS
1. En el text segent hi ha entre 23 i 33 incorreccions gramaticals, tant
ortogrfiques com de sintaxi i lxic. Mirau de corregir-ne tantes com pugueu.
L'exclussi que uns ssers humans poren patir per part d'altres, ms poderosos o
sensillament ms numerosos que ells, no es un fenmen nou. Tammateix, les relacions
entre conjunts socials han estat moltes vegades giades per la convicci que algn dels
mateixos era intrnsecament indesijable, el qual el feia mereixedor d'una descualificaci

global, sovint seguida de postergaci, empait, inabilitaci, persecucci i, en els casos
ms estrems, de extermini. A lo llarg dels segles, un nmero impossible de calcular

d'individus han estat prejutjats, esticmatitzats, encalats o castigats per causa no del que
han fet, si no del que sn. Les modalitats de inferioritzaci de les quals poden ser
37

vctimes les persones s'han demostrat ben variades i han arribat a conseguir que els
propis afectats acabin convenuts de la naturalitat del trate que reben.
2. En aquest fragment hi ha entre 23 i 33 errades. Corregiu-les.
El racisme cultural s una forma fora ellaborada de xenofobia. La xenofobia s
refereix a les aptituds que fan que un grup hum sigui persseguit o objecte d'un tracte
humillant per causa de la seva condici d'ajeno a una determinada comunitat o pas. Un
terme af al de xenofobia s el de alterofobia, o rebuig de l'altra. El rebuig pot ser

exercitat per ciutadans ordinaris, per tamb per la prpia administraci, per medi de
l'actuaci policial, sovint suportada per lleis espacials destinades a perseguir i deportar
persones per al simple fet de ser considerades estrangeres. Per extensi, la xenofobia
tamb s'aplica els que, sense ser estrangers, sn, senzillament, rars, extranys, s a dir
aquells els quals, al igual que als vinguts de fora, s'els aplica un principi denegatori el
de l'extranyeitat que percep com a una qualitat de l'altre lo que en realitat s un atribut
que se l'hi assigna.
3. En el text segent hi ha entre 23 i 33 incorreccions gramaticals, tant
ortogrfiques com de sintaxi i lxic. Mirau de corregir-ne tantes com pugueu.
Recordau que no sha de corregir lestil del text i que noms sha de modificar all
que no s correcte.
A la ciutat Nord-Americana de Port-Huron (Michigan), cap a mig segle XIX, es podia
veure cada horabaixa a la senyora Nancy Elliot, antiga mestra, seguda al porxo de casa
seva ensenyant el seu fill. El mestre del poble havia expulsat el jove Thomas Alva
Edison de lescola perqu, segons ell, careixia de tota aptitud i consegentment intentar
ensenyar-li res era perdre el temps.
Linteligncia del nin es despert sbitament als nou anys quan la seva mare li
proporcion el llibre Escola de Filosofia Natural de lensagista Richard Green Parker.
Linfant qued fascinat pel mn que descobr en el llibre i en aquell moment va nixer
la seva vocaci: fer experiments.
Als dinou anys es trasllad a Nova York, on va treballar com tellegrafista i introdu
millores als aparats. La primera patent li fou otorgada lany 1868 i dos anys ms tard
install el seu primer gran laboratori.
El 18 doctubre de 1878, desprs de molts fracasos, naixia la lmpara incandescendent

utilitzable. Edison i el seu ajudant, Francis Upton, introduiren dins una ampolla de
vidre, de la que havien extrat laire, un fil de cot carbonitzat i doblegat. Tancaren
38

lampolla hermticament i la conectaren a la corrent. La lmpada sencengu i, encara

ms important, desprs dhores i ms hores seguia encesa.
Edison desitjava demostrar que el seu invent serviria per a illuminar una ciutat sencera.
Per tal de cridar latenci, per la Nit Vella de 1880 penj 50 llumetes a casa seva i ho
anunci als diaris de la ciutat. Centenars de persones encuriosides si acostaren a veure-
ho. Dos anys ms tard consegu el seu gran objectiu: havia creat la primera companyia
elctrica, amb la seva prpia central.
A rel daix, amb noms trenta anys, Edison ja era lameric ms conegut arreu del
mn. Quan mor, amb ms de vuitanta anys, era considerat el creador de les bases per a
la revoluci tecnolgica i social en el modern mn de lelectricitat.
4. dem.
El antropleg pot veure-se atrapat en una contradici difcil de salvar. D'una banda, per
a la prpia naturalessa comparativa de la seva disciplina, ha de veure tot lo que
l'emvolta i que es dins seu com al resultat continguent d'unes determinades coordinades
socials, culturals i histriques, a les quals t que considerar com un punt ms en la
constelaci de totes les que el ser hum ha conegut i coneixer. Sab que tot lo que pot
tenir per valus o significatiu no ho era fa massa, i de segur que tampoc no heu ser en
un futur gens lluny, fins i tot per ell mateix. Per aix est condenat a pensar-ho tot en
termes relatius i, per tant, a mantenir en la realitat que l'envolta unes relacions basades
amb la negativitat, en el distanciament, sin en el cinisme. Per, de l'altre banda, tamb
s cert que, malgrat la innutilitat que atribuiexi a les seves accions, pot sentir-se
impellit a contribur a la lluita per fer la seva societat una mica ms amable, i fer-ho, a
ms, a partir precissament del seu saber. s a les hores, i per salvar els contra-sentits i
les irones del seu pensament, que ha de concluir que l'excepticisme no sempre ha
d'implicar pasivitat.
5. dem.
Senyor Director,
Li agrairia publics aquest escrit a la secci de cartes al director del seu diari, doncs
humildement crec que el tema que trat en ell potser interessant per a tots els lectors.
Moltes grcies per avanat.
Voldria esplicar uns fets que van acontixer i a lhora espressar la meva queixa ms
enrgica sobre una discriminaci de la que he estat objecte darrerament.
39

Els fets no deixen de ser el resultat duna situaci que sha anat repetint durant els
ltims cuatre anys en aquesta illa. Ja s que nhi ha molts problemes grevssims al mn
que evidentament sn objecte de reportatges als diaris i a la televisi, per pens que
seria gaire important que la qesti que jo vui exposar en aquest test tingus ms
presncia als medis de comunicaci.
Potser a vosts lis pareixer que en faig un gra massa, per consider que els ciutadans
tenim que protestar sempre que les nostres reivindicacions siguin justes. Sin, feim de
marionetes manipulades pels poderosos, i no de ciutadans lliures. La teoria de que la
democrcia significa anar a votar cada quatre anys i prou no t fundaments en un mn
en qu cada dia hi ha ms maneres destafar a la gent. Seguidament, doncs, vaig a

relatar els aconteixements que han motivat aquesta carta.
6. dem.
Empleam la paraula viatjar per a moltes coses. Nhi ha viatges reals i nhi ha virtuals,
nhi ha astrals i fins psicodlics. Qualsevol utilitzaci daqueix verb implica, per, una
experincia. Pot ser ests ben quiet, escoltant msica, al sof de la teva casa, per la
teva ment viatgera est a Cuba. Casi podem dir que tens calor i una m morena
tacarona els cabells. I s, ests de viatge! De repent, una porta sobre, entra ta mare i
et manda anar a cercar pa. Sha acabat el viatge i penses amb la persona morena que ha
desaparegut del teu costat mentre et dirigeixes a la panaderia.
Si no saps qu has de fer aquest estiu, el que vol dir que no has tengut massa temps de
pensar-hi i que necessites unes bones vacances, et recomanam els viatges reals. La
realitzaci dels mateixos implica un cert esfor: has dhaver estalviat una mica, thas
dinformar, has de conviure amb uns amics uns quants dies i aix no sempre s fcil,
perqu la gent de vegades s un poc pesada. Per la recompensa s bona i nosaltres et
recolzam des daqu. Et donars compte de que viatjar s viure. Quant surts de casa, et
fa la sensaci fantstica de que than regalat una aventura. s una sensaci que mai ms
podrs viure sense ella. No dubtis ms: recorda aquell lloc que sempre tha fet ganes
anar i repeteix-te: Aquesta vegada s! Aquesta vegada tenc ganes i anir!
7. dem.
Quan els ulls de les dones et fan sentir heroi, sap greu desenganyar-les. Em vaig
convncer de que seria impropi, i fins i tot imprudent, decepcionar-les. [] O sigui que
em vaig refugiar en un enigmtic silenci que les va acabar d'esborrar les ltimes dubtes.
40

Tres dones, un jard i una equivocaci providencial. La meva benefactora no ignorava

en absolut les dificultats en que s'havia ficat. Estic segur de que durant la primera nit,
mentre jo dormia a la cabana del fons del jard, tombat sobre tres estores sobreposades,
ella va patir el ms tena dels insomnis, perqu aix que va arribar l'alba em va fer cridar
i em va demanar que em segus amb les cames crusades a la seva dreta. [] Desprs,
havent guardat uns minuts de silenci, es va posar de repent a descordar-se la brusa

davant la meva atnita mirada. Em vaig posar vermell, i vaig desviar la vista, per ella
em va fer apropar, estirant-me. Tenia els hombros i els pits nus. Per les paraules i per els
gests vaig entendre que m'invitava a mamar. Les dues noies es rebentaven de riure per
sota el nas, per la mare estava ben sria. Vaig posar els llavis de la manera ms pdica
del mn primer a la punta d'una mamella i desprs a l'altra, i vaig complir lo que em
demanava. A les hores es va anar tapant, sense pressa, tot diguent amb un to
solemnssim:
Amb aquesta acci t'has convertit en fill meu.
Desprs, girant-se cap a les filles, els hi va anunciar que des d'aleshores viuria a aquella
casa com germ seu. En aquells moments, la cerimnia em va semblar grotesca.
Tanmateix, quan vaig tornar a recordar-me d'ella, vaig descobrir en ella tota la subtilesa
de l'Orient. [] La presncia d'un estranger, un home jove, al costat de les seves filles
nit i dia, provocaria forosament un dia o altre qualcun incident. La millor manera de
superar la dificultat passava pel gest ritual de l'adopci simblica. Des d'aleshores, jo
podia circular per la casa ben tranquil, dormir a la mateixa habitaci i donar un pet a la
front de les meves germanes; estvem protegits i fortment amparats per la ficci de
l'adopci.
8. El text que segueix cont entre 15 i 20 errades ortogrfiques, morfosintctiques
i/o dadequaci. Mirau desmenar-ne tantes com pugueu.
Un presumpte homicidi, el tercer en una setmana, sha descobert per la policia a Eivissa
aquest demat. Segons les hiptesis que maneja la policia, aquest crimen no est
relacionat amb els dos anteriors, si no que podria tratar-se dun cas aislat. La vctima, un
home de quaranta-un anys , de nacionalitat alemanya, ha estat trobada devers les set i
mitja devora un cam venal que nhi ha prop de Sant Antoni. Sha determinat per
lestudi del forense que la mort sha produt, si fa no fa, tres hores abans de la troballa.
En un primer moment, quant sha trobat el cos, sha pensat que era producte dun
accident de trfic, pel que immediatament sha avisat a la Gurdia Civil. Quan sha
41

descobert que el cos tenia tres trets de bala, un al pit, un al clatell i un altre al bra dret,
el cas ha estat posat en mans de la policia judicial. Les primeres inspeccions, que
continuaran durant els propers dies, han anat destinades a aclarir si la mort havia tengut
lloc on havia estat trobat el cos o si el cadver hi ha estat duit desprs de produir-se la
mateixa. Per un altre costat, lembaixadora alemanya a Madrid ha telefonat la famlia de
la vctima per comunicar-lhi el desgraciat aconteixement i anuncia de que comunicar a
la Delegaci del Govern a Eivissa el dest de les despulles.
9. dem.
El consell insular de Mallorca promover la creaci per a part dels ajuntaments de la illa de
xarxes d'habitatges per joves amb rgim dalquiler als centres histrics dels pobles. La
consellera de Cultura i Joventud del CIM, Maria Antnia Vadell, asegur ahir que una de
les sollucions pel problema de la manca d'habitatges pels joves a Mallorca passa per
promover xarxes de cases en lloguer a tots els munisipis i molt concretament als centres
histrics.Lidea en t seguidors. L'Ajuntament de Campanet ja est desarrotllant aquesta
poltica, i Vadell creu que si pot fer extensiva en bona part de pobles. Hei ha un fet que est
prou clar. Fins ara la gent vivia al centre dels pobles. Per a mida que ha pogut s'ha construit
chalets al mateix poble, per a les zones exteriors. Per lo tant, els centres histrics tnen un
gran numero de cases buides que seria interessant de recuperar. Es poren promover xarxes
d'habitages en lloguer a preus medis i baixos per tal de facilitzar l'accs al primer habitatge
pels joves, i aixs sollucionarem dos coses, la manca de cases pels joves i la despoblaci
dels centres dels pobles.
De totes les maneres, Vadell va record que al Consell Insular de Mallorca solament pot
actuar de mediador o potencador, per qu les competncies en matria d'habitatge pertanyen

o b al Gobern balear o b els consistoris. Lo que est clar s que nosaltres esteim
dispossats a ajudar en tot lo que fasi falta, per que s el Gobern el qual haura de fer un pla
de construcci d'habitatges per aquest segment de poblaci.La consellera de Juventud del
CIM asegur a Diari de Balears que aquest s un dels principals problemes a que ens em
d'enfrontar totes les institucions que desarrotllam poltiques de juventud. Ara mateix s molt
difcil l'accs al primer habitatge i s una de les mximes preocupacions qu tenim. Haurem
de cercar sollucions com loferir crdits blands als joves, com fan alguns ajuntaments o
beneficis fiscals per laconseguiment daquests primers habitages.
42

10. dem.
No hi ha massa estudiants a qui no assusti fer exmens. N'hi ha que es posen nerviosos fins
al punt de que es queden en blanc, tan com la fulla que tenen just davant, i els hi costa
moltssim engegar a escriure. A qu tenim por quan feim un examen?, fins a quin punt lo
que ens posa nerviosos s inseguridad o por al fracs? Vivim en una societat que ens
imposa com a objectiu triunfar independentment dels medis que haguem dutilitzar per fer-
ho. En els estudis, crec que ocorre el mateix. Sobretot a l'universitat, oblidam l'objectiu pel
qual molts de nosaltres havem entrat a la mateixa: aprofundir en el saber sobre una
disciplina o capacitar-nos per el saber exercitar un determinat ofici. Desde els problemes
inicials per fer coherents els horaris de les assignatures, els estudis esdevenen un cmput
de crdits. Degut a aix, la carrera que havem comenat amb illusi es converteix en una
colecci de crdits que hem de negociar amb els professors, i els exmens, amb l'nica
moneda de canvi per cangear-los.
11. Llegiu les tres parelles de frases segents. Cada parella est formada per dues
frases gaireb idntiques, per una s correcta i l'altra no. Digueu quina de les
dues s la correcta.
1. La pellcula comenar a dos quarts de nou de la nit.
2. La pellcula comenar a dos quarts de nou del vespre.
1. Es precisa depenent per al torn de la tarda.
2. Es necessita dependent per al torn de la tarda
1. Els Reis li han portat un rgan elctric.
2. Els Reis li han portat un orgue elctric.
12. Corregiu, si cal, aquestes frases. Consulteu el diccionari.
a. Les relacions entre els curanderos i els estudiants de la carrera de medecina no sn
gaire bones.
b. La soprano va exigir que al seu camerino hi hagus aire acondicionat.
c. El va deixar guenyo amb un cop de ganxo i va apretar a crrer.
d. Celebrarem les bodes de plata dem per la nit.
e. M'han convidat a passar aquests Nadals a Bordeus.
f. A pesar d'haver passat totes les revisions, els frens no van funcionar i el cotxe es va
sortir de la carretera.
g. Els acreedors hauran de complimentar l'imprs i firmar-lo.
h. Em sembla que li ha emprenyat molt tot el que li han dit.
i. El president dimitir el crrec el proper dijous.
43

13. En totes aquestes frases hi ha perfrasis o repeticions innecessries. Milloreules, si ho considereu oport.
a. L'acord ms important que va acordar la Junta General d'Accionistes va ser traslladar
el domicili social.
b. La introducci del llibre ens introdueix en l'argument de l'obra.
c. Em va demanar que torns a comenar de nou.
d. Si us plau, apropi's ms a prop.
e. L'avi volava per l'aire a una gran velocitat.
f. Tanmateix, per, cal reconixer que s una bona persona.
g. Desprs, posteriorment, de fumar-se el cigarret, que el calma una mica, en Manel es

treu les sabates i s'estira al llit.
h. El seu error no es limita noms al fet d'haver-nos enganyat.
i. Cal emplenar aquesta sollicitud per sollicitar una beca.
j. No obstant aix, per, la gent se l'estima.
14. El joc dels deu errors. En aquest text hi ha deu errors d'articles. Detecteu-los i
escriviu-ne la forma correcta.
L'incidncia de les activitats vinculades a la prctica del esqu i al turisme dhivern ha

marcat un canvi de tendncia a les comarques pirinenques, que ha significat un
creixement del seu producte interior brut (PIB) i del nombre dhabitants, que frena la
tradicional despoblaci que les afecta.
Demogrficament, la evoluci ms positiva entre els anys 1991 i el 1994 ha estat al Vall
d'Aran, que, amb 6.975 habitants, ha tingut un creixement del cens del 12,79%. La
segueixen en augments percentuals la Cerdanya (4,77%), L'Alta Ribagora (4,13%), el
Pallars Sobir (3,78%) i el Solsons (3,09%). L'augment ja s molt ms moderat a el
Bergued (1,23%), mentre que el Ripolls i l'Alt Urgell han continuat perdent poblaci,
amb una disminuci del 0,67% i del 1%, respectivament. Entre totes aquestes
comarques, per, noms sumen 125.000 habitants.
El conseller de Turisme, en Llus Alegre, va destacar que prop de 9.000 persones
treballen en aquestes comarques directament o indirectament amb la neu, i que cinc
comarques que tenen estacions d'esqu tenen un PIB que supera el de la mitjana
catalana, tot i que fa uns anys estava molt per sota.
Si la renda per cpita mitjana al Principat s d1,79 milions de pessetes, al Vall d'Aran
s de 2,37 milions; a l'Alt Urgell, d'1,91; al Ripolls, d'1,79; a la Cerdanya, d'1,90, i a
l'Alta Ribagora, d'1,83. El Bergued, el Pallars Sobir i el Solsons continuen per sota.
15. Corregiu el que calgui d'aquestes frases.
a. L'any passat vaig tenir un viatge horrors i, lo que s pitjor, em van robar les
maletes a l'aeroport.
b. Els parents de Frana van venir a casa quan estvem fent obres, per lo qual vam
haver d'anar a dinar al restaurant.
44

c. Va guanyar un scar a la millor actriu, el que va representar un tomb en la seva

carrera.
d. No va deixar de dir mentides i, lo que encara s millor, ella mateixa se les creia.
e. A l'escola on anava el Gerard no feien les assignatures que ell volia triar, per lo qual
el vam haver de canviar.
f. L'Ajuntament va netejar les faanes del passeig Martim, amb lo que el poble va
guanyar molta vida.
16. Totes aquestes frases presenten alguna incorrecci. Esmeneu-les.
a. Hi ha que reconixer que tenir-se que quedar a casa per obligaci s avorridssim.
b. Que est la Gemma? S, s que est. Ara es posa.
c. Aquestes eines potser les hagis pogut fer servir abans, per ara ja no funcionen.
d. El riure s bo per a la salut.
e. Es prega emplenin tots aquests formularis per fer la sollicitud.

f. Encara tens que fer tots aquests encrrecs?
g. Es precisa aprenent de 16 a 18 anys.
h. Suposo que l'arrs ja estar a punt.
i. L'incendi va estar apagat pels Bombers de la Generalitat.

17. De cada trio de frases, tan sols n'hi ha una que sigui normativament correcta.
Quina s?
a. Va pensar en que no se'n sortiria mai.
b. Va pensar que no se'n sortiria mai.
c. Va pensar de que no se'n sortiria mai.
a. Compten amb que hi anirs.
b. Compten en que hi anirs.
c. Compten que hi anirs.
a. Sota el meu punt de vista, aix no pot tirar endavant.
b. Baix el meu punt de vista, aix no pot tirar endavant.
c. Sota del meu punt de vista, aix no pot tirar endavant.
a. T dos jocs de llit nous i un vell.
b. T dos jocs de llit nous i un de vell.
c. T dos jocs de llit nous i un que n's vell.
a. Si no respons com desitjo, no continuars a l'empresa.
b. De respondre com desitjo, continuars a l'empresa.
c. De no respondre com desitjo, no continuars a l'empresa.
a. Segur que sers la segent en guanyar el premi.
b. Segur que sers la segent amb guanyar el premi.
c. Segur que sers la segent a guanyar el premi.
45

a. Aquests informes sn pel meu cap de secci.

b. Aquests informes sn per al meu cap de secci.
c. Aquests informes son pel al meu cap de secci.
18. Corregiu totes les incorreccions gramaticals que trobeu en el segent.
L'electricitat ens fa molts serveis: illumina tota la casa, engega els nostres
electrodomstics, ens proporciona aire acondicionat a l'estiu, calefacci a l'hivern i tot
de comoditats ms.
Per la corrent elctrica s com la corrent d'un riu, encara que, en lloc d'aigua,
pels seus cables circulen electrons (partcules elctriques) que fan perills
l'electricitat. Per tant:
- quan el foc sigui d'origen elctric, desconnectar l'aparell o la corrent des del
comptador;
- si l'aparell est connectat, no apagar mai el foc amb aigua, doncs us podreu quedar
electrocutats;
- utilitzar l'extintor: la pols qumica, per exemple, no condueix l'electricitat;
- vigilar que el foc no es reprodueixi.
Per evitar focs i accidents de origen elctric:
- recordar que per canviar una bombeta cal desconnectar la corrent elctrica;
- no deixar gaire temps sense vigilar varis aparells engegats (cuines, lavadores,
rentaplats, escalfadors, etc.);
- no deixar connectades les planxes (encara que siguin automtiques);
- no tocar mai amb les mans molles, i menys amb els peus descalos, un electrodomstic
engegat;
- no utilitzar la mquina elctrica d'afaitar ni l'assecador de cabells mentre sigueu a la
banyera: s molt perills;
- si marxeu de casa o aneu de viatge, tancar l'aixeta generals del gas, l'electricitat i
l'aigua;
En cas de foc a casa:
- telefonar els bombers: no perdre la calma;
- tancar l'electricitat i el gas dels comptadors;
- tancar finestres i portes per evitar corrents d'aire;
- no us deixeu envoltar ni bloquejar per a les flames;
- sortir de casa: no perdre temps en recollir les coses;
- tancar la porta del pis;
- anar per l'escala, no agafar pas els ascensors;
- des del vestbul, tocar tots els timbres per alertar als altres vens;
- no tornar a entrar a l'edifici sense l'autoritzaci dels propis bombers.

46

Per avisar els bombers:
- tindr sempre el nmero dels bombers al costat del telfon;
- donar l'adrea (carrer, num. i pis) amb claredat i simplicitat;

- aclarir si s foc, accident o qualsevol altra emergncia;
- si al vostre edifici hi ha garatge, ser precs advertir, al carrer, que no es tenen que
moure els cotxes. Aix provocaria confusi.
BLOC I: ADEQUACI
1. Totes les paraules de les frases segents sn correctes des d'un punt de vista
normatiu (totes sn al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis
Catalans). N'hi ha, per, que no sn del tot adequades a la varietat estndard:
detecteu-les i substituu-les per formes estndards.
a. La dependenta li va preguntar si volia quelcom ms.
b. En Miquel no vol vindre a la festa.
c. D'antuvi em va respondre que no, per desprs s'ho va repensar i al final va acceptar
la meva proposici.
d. Que li passa quelcom?
e. La Raquel li va donar d'amagat quelcom que l'Anna no va poder veure.
f. En aquest tipus de situacions, hom no sap qu ha de dir.
g. Va decidir que anirien a cercar el meu germ petit car no el trobvem enlloc.
h. Abans de fer l'examen, estava quelcom nervis.
i. Us envio el currculum amb l'esperana de guanyar-me les garrofes a la vostra

empresa.
2. Quan el director d'un diari ha vist aquests titulars, ha cridat els caps de secci i
els ha dit que aquests textos no sn ni precisos ni concisos. Ajudeu-los, doncs, a
millorar-los.
a. Un parell de coses poc convincents en la teoria de Jostein Gaarder.
b. Braveheart, una bonica pellcula.
c. La llista de Schindler reflecteix el problema dels jueus.

d. El tema de l'atur afecta gran part de la poblaci.
e. El Papa far una visita de quatre dies de durada a la ciutat de Barcelona.

f. El guanyador del premi Nobel ha fet 72 anys d'edat.
g. Cues de cinc quilmetres de llargada al peatge de Martorell.
g. Per tal de poder superar les malalties, s un fet imprescindible el suport al malalt per
part de la famlia.
47

3.Distingiu quins possessius dels que hi ha a continuaci sn necessaris i quins no

ho sn tant.
a. Els rbitres, per indicar el final d'un partit, aixequen els seus braos i xiulen tres
vegades.
b. La Martina ha donat un cop de m al seu cos.
c. Li han operat la seva m dreta.
d. Li queien llgrimes dels seus ulls contnuament.

e. La seva germana va dir-li que no l'acompanyaria.
f. Em va donar la seva m.
48

Dossier Bat Xill Er at

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Bat Xill Er at

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

1. ACCENTUACI, APOSTROFACI I DIRESI

1.2. Escriu laccent apropiat als mots que nhagin de dur.

e. De moment, no li han augmentat les dioptries de lull dret.

g. Ja ha comenat el compte enrere per a les olimpiades.

i. El xofer no va veure el camio que travessava.

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

l. Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.

c. En Lluis fa un programa diurn de radio, produit per la BBA.

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

g. Ara ja es poden descobrir els criminals per _____ ADN.

a. Ell recorr la sentncia prqu diu que no s lssss de lmbaixador

c. LEstev brn assgut a la brn nyorant l viatg a

e. Aquest f...rrter va tr ballar a Prlada mrvllosament b.

f. La paella estava at...pda de gambs i dscamrlans de Sant Carls.

h. Aquest vepr mhe bllugat tant que he p rdut ls arrcads que em va

b. Amb el seu sport pdria btenir el ttl de vlcanleg.

c. Van menjar btifarra, un assrtiment dembtits i trrons.

2. 3. Escriu en els buits a o b e, tenint en compte les normes de derivaci i les

b. Es troba desmparat i molt nyorat en aquell pas.

d. En un rc del Canig hi ha el monstir de Cuix.

e. Lebnist fr snefes al moble abans denvrnissar-lo.

f. Dvant de la greu situaci, els trballadors fran una assmblea.

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

a. Els reflexs daquell focs enllernen molt.

b. Quan vlgueu, us explic com es remnta aquella mntanya.

d. Van menjar btifarra i embtits, i per potres, trrons.

f. La concrrncia jvenil a latene era notable.

c. Enguany aquell aleta ha anat cada dissate al fubol.

d. Li han imposat un csti sever perqu ha aquirit coes i petars.

3.2. Completa els espais buits amb les lletres b, d, g, p, t, c.

e. Dissate, a les se, sinar laument de sou pel nou crre .

f. La pare que dna al vessan nor de la muntanya necessita algun reto .

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

3.4. Omple els buits amb les lletres p, t, c, o b, d, g.

b. El re cordialment, amb un cli somriure.

e. Cal anar ms rpi, si no, farem tar .

f. Provin duna zona de clima humi i on fa molt de fre .

g. Tin molta se; em refrescar menjant uns quants prsses.

h. Fa fsti el lqui que sur de linterior daquests tus tan rnes.

j. No enten com has accepta aquest encrre .

k. El su daquell pas s cli, per el nor s gela .

b. Diortadament la Suanna s a Bruelles a fer la tei .

c. Preionen labadea del monestir perqu denuni el preumpte agreor .

d. Preent que fins al deembre no farem el viatge amb el tranatlntic aitic.

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

e. Tinc la imprei que la comii es va dioldre per culpa del capat .

b. Quan era destiue a la Garroa va comprar unes culleres de bo .

d. Lobectiu daquest proecte s saber la miana dedat de la ent que ve al

a. Un cotador electrnic cota el temps amb una gran precisi

d. Els assassins van deixar empretes digintals pertot arreu.

g. Aquell noi ha quedat exet de fer el servei militar

h. Sestableix una execi en el pagament dimpostos en cas de mort.

j. A lexposici es poden veure uns travies antics molt ben conservats.

m. Tots els stomes assenyalen una millora de la situaci econmica

o. Cotat i debatut no hi ha ms a cotar.

Llengua Catalana I. 1r i 2n Batxillerat.

3.9. Escriu en els punts suspensius g o gg, d o dd, m o mm, n o nn.

d. Cal revisar totes les coexions elctriques.

e. Podia escollir entre una mplia gaa de colors.

f. La recopilaci de totes les parts duna cincia sanomena sua.

g. Una persona fortament inclinada al consum dun producte s un aicte.

almenys, deda_ indefinible, per la falta desclat de j_venesa i sobr___tot de tristor

b. Val ms que no tho (rumiar) gaire i ho

g. Daqu a mitja hora, en Pau ja a Girona. Hi dos

i. Que ____ en Llus? No, no hi . Em

malalt, per ara ja bo.