Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació
Institut Pla Marcell

Ciències de la Naturalesa
1r de l’ESO
QUÈ SÓN ELS FONGS?
Ben segur que moltes vegades has menjat bolets. Els bolets són organismes
del regne dels fongs.
1. Quins bolets recordes?

2. Posa el nom que correspongui a cadascuna de les parts del bolet del
dibuix.

Anell, Barret, Làmines, Miceli, Peu,

Volva

Figura 1. E

El regne dels fongs el formen organismes amb cèl·lules eucariotes,

pluricel·lulars i de digestió externa. Els fongs són organismes heteròtrofs que
posseeixen una paret cel·lular quitinosa, i la majoria d'espècies creixen en
forma de filaments multicel·lulars anomenats hifes, que formen un miceli;
algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals. La reproducció
sexual i asexual dels fongs se sol fer mitjançant espores, sovint produïdes en
estructures especialitzades o en fructificacions. Alguns han perdut la
capacitat de formar estructures reproductives, i es propaguen únicament per
creixement vegetatiu. Els llevats, les floridures i els bolets són exemples de
fongs.

Per estudiar els fongs es classifiquen en tres classes. La classificació es fa

segons el tipus d'hifes i d'espores. Les tres classes són:
Zigomicets. Presenten hifes sense envans, és a dir sense les membranes
plasmàtiques que separen les seves cèl·lules. Per exemple el florit negre del
pa, que presenta espores sense flagels, cosa que els diferencia dels fongs que
s’estudien en el regne dels protoctistes.

Figura 2. Florit (Mucor mucedo), taronja florida (Penicillium sp.)

Ascomicets. Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es

formen a l'interior de cèl·lules especials en forma d'estoig, anomenades ascs o
formen filaments anomenats conidis. Uns són unicel·lulars com els llevats i
altres són pluricel·lulars com les múrgoles, les tòfones o el Penicillium que és el
productor de l'antibiòtic "penicil·lina".

Figura 3. Llevat (Saccharomyces cerevisiae), múrgola (Morchella esculenta ) , tòfona negra (Tuber
melanosporum).

Basidiomicets. Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es

formen a l'exterior d'una cèl·lules especials anomenades basidis. Són
pluricel·lulars. Uns donen lloc a bolets comestibles, com les gírgoles, el rovelló,
el xampinyó i la llenega, etc. Uns altres formen bolets tòxics, com la farinera
borda o el reig bord).
 Figura 4. Gírgoles (Pleurotus ostreatus), llanega negra
(Hygrophorus latitabundus), reig de fageda o reig bord (Amanita muscaria).

Els bolets són els aparells reproductors d'alguns fongs. És on es formen les
espores que són cèl·lules reproductores. Sota terra, s'estén un entreteixit de
filaments anomenats miceli, és l'aparell vegetatiu, per on els fongs agafen
l'aliment, aigua i matèria orgànica.
Les espores, un cop madures, es dispersaran d'una manera o altra i quan trobin
les condicions ambientals adequades produiran nous micelis.
Segons la seva forma de viure poden ser: sapròfits, si viuen sobre matèria
orgànica morta, paràsits si viuen sobre éssers vius i simbionts si viuen amb
altres organismes que a canvi d'obtenir-ne algun profit, els proporcionen la
matèria orgànica que necessiten per la seva alimentació.

Figura 5. Cicle reproductor d'un bolet.

1. Fes una llista de paraules del text que no entenguis. Busca el seu
significat a diccionaris, a enciclopèdies o a internet.
 2. Fes el dibuix d'un bolet i pinta de color violeta la part reproductora i de
color groc la part vegetativa.

3. Saps quin és el bolet que gairebé cada any causa algun mort en el nostre
país? com es reconeix?

4. Per què es fan les següents recomanacions als boletaires:

"No fer servir rasclets ni remoure el sotabosc, collir només els exemplars
que es coneguin segur i amb un ganivet tallar el peu arran de terra, donar
uns copets al barret"
ESTUDI D'UN BOLET

Figura 7. El xampinyó (Agaricus bisporus)

1. Agafa un exemplar i dibuixa'l, identifica les seves parts.

barret

lamines Anella

Volva
Peu

2. Amb el ganivet, talla longitudinalment el bolet i descriu com és el peu per

dins. Fes un dibuix d'aquesta secció i indica'n les característiques observades.

3. Com ho podries fer per obtenir espores d'aquest fong? Dissenya un

experiment.

ANEM A COMPRAR BOLETS

 1. Fes una llista de bolets que puguis trobar al mercat i digues de quins
n'has tastat. Digues si són frescos o conservats. Indica el procés de
conservació.

2. Per què és conserven els bolets?

3. No tots els bolets són comestibles, hi ha bolets que a més a més de no

ésser comestibles són verinosos. Busca informació a la web de la
Generalitat i fes una llista amb els noms dels bolets verinosos. Enganxa
el dibuix o la fotografia de cinc espècies verinoses.

Llista 1 2 3 4 5
d’espècies
verinoses

A Catalunya hi ha la tradició d'anar al bosc a buscar bolets, gairebé cada tardor

sents a les noticies que s'han produït enverinaments per la ingesta de bolets
verinosos, alguns poden produir la mort. El bolet més tòxic que tenim als
nostres boscos i que és el causant dels enverinaments més greus, és la
farinera borda (Amanita phalloides). Es reconeix perquè té el barret de forma
verd olivaci, himeni en forma de làmines blanques, té un peu amb anell i volva.
Però totes aquestes característiques no sempre es poden distingir bé, per això
és molt important recol·lectar només els exemplars de bolets que n'estem
completament segurs de conèixer.

Figura 8. Farinera borda (Amanita phalloides)

PER QUÈ ES FLOREIXEN ELS ALIMENTS?

Un altre grup de fongs, són les floridures, els florits. Ben segur que els deus
haver vist formant per una massa polsosa, més o menys acolorida de verd,
blau, gris, negre… en alguna fruita, pa, formatge o una paret. Hauràs de fer
créixer una floridura, que si fa o no fa et tardarà una setmana.

Figura 9. Dibuix esquemàtic del fong productor del florit negre del pa (Rhizopus nigricans)

Material Reactius

Cobreobjectes Aigua glicerinada

Comptagotes Solució aquosa de blau de metilè
Escuradents
Lupa binocular
Microscopi
Mostres de florits
Paper absorbent
Portaobjectes

1. Agafa un tros de pa, posa'l en un plat, mulla'l i deixa'l a l'aire lliure

durant una o dues hores. A continuació tapa'l amb un got invertit
(pots utilitzar qualsevol estri semblant). L'has de mantenir humit
durant 4 o 5 dies. Hauràs de fer observacions diàries i anotar-les.

2. Quan la floridura estigui crescuda, porta-la al laboratori i observa-la

amb la lupa binocular. Observa altres mostres de floridures i dibuixa-
les. Posa el nom del substrat damunt del qual ha crescut el florit i
l’augment al qual has fet l’observació.

3. Posa una gota d’aigua glicerinada en el centre d’un portaobjectes ben

net. També pots posar una gota de colorant.

4. Posa sobre la gota una mica de miceli del florit i cobreix-lo amb un
cobreobjectes procurant que no se’t formin bombolles d’aire.
 5. Observa amb el microscopi a diferents augments i dibuixa el que
vegis. Són tabicades les hifes? Com són els esporangis?

6. Què ha passat amb el pa (substrat) quan la floridura ha estat ben

desenvolupada? Sabries donar-ne una explicació?

7. Explica com ha estat possible que es desenvolupés la floridura

damunt el pa?

8. Fes una llista de semblances i diferències entre el xampinyó i els

florits que has observat.

Xampinyó Florits

Figura 9. Pa florit.

ELS FONGS I ELS HUMANS

L'estudi dels Fongs ha interessat a la Humanitat des de fa temps. A l'antiga

Roma ja els agradava menjar un bon plat de reigs (Amanita caesarea).
L'emperador Claudi fou víctima d'un complot preparat per la seva pròpia
esposa Agripina. Féu preparar per l'emperador un bon plat de reigs combinat
amb una bona porció de farinera borda, al cap d'unes hores Claudi moria i
accedí al tron Neró (fill d'Agripina i Claudi).
 Figura 10. Ou de reig (Amanita caesarea).

Del seu estudi i coneixement se'n pot treure molt profit: saber per què i com es
poden utilitzar i saber combatre els que són perjudicials.
A més dels bolets verinosos també hi ha altres fongs que són perjudicials, n'hi
ha que malmeten les construccions fetes de fusta. Creixen a les bigues i
muntants de les cases i debiliten seriosament l'arquitectura. Materials
manufacturats i emmagatzemats com el cuir, cotó, o molts aliments mal
protegits o conservats poden ésser envaïts pels fongs. Molts cultius i plantes
silvestres són parasitats per fongs, com passa amb els míldius de les vinyes, o
amb els carbons i els oïdis que produeixen grans destrosses i arruïnen les
collites. Els agricultors han d'utilitzar abundants substàncies antifúngiques.
També hi ha fongs que ataquen directament als humans. Produeixen malalties
com les micosis que ataquen la pell, com el "peu d'atleta", el muguet dels
nadons que ataca la mucosa bucal, o la tinya del cuir cabellut, pròpia dels nens
petits, que produeix plaques de pell escamoses amb pèls trencats. Podem
contagiar-nos de fongs que parasiten gossos i gats domèstics.
Però de fongs també n'hi ha de beneficiosos pels humans, els fongs sapròfits
són els principals descomponedors de tota la fullaraca i restes orgàniques,
d'aquesta manera s'elimina una gran quantitat de matèria orgànica i es retorna
al sòl les sals minerals que les arrels de les plantes necessiten absorbir per a la
seva alimentació, així, els sòls tornen a ésser fèrtils.
En molts processos industrials de fermentació, també s'utilitzen fongs, com per
exemple els llevats en la fabricació del pa , de la cervesa i el vi. El Penicillium
roqueforti, s'utilitza per a fabricar el formatge de roquefort.
En el camp de la medicina fou molt important el descobriment de la
penicil.lina, el primer antibiòtic, fet per Fleming (1929), que és produït per
Penicillium notatum una floridura. D'aleshores ençà s'han aïllat altres
antibiòtics que han estat molt útils per combatre malalties.
No podem oblidar els bolets comestibles, que tenen una importància
gastronòmica, i que cada any mouen una gran quantitat de diners.
1. Fes una llista dels fongs que surten en aquesta lectura segons que
siguin sapròfits o paràsits i digues què fan.
 Sapròfit Paràsit Què fa

2. Fes una redacció de quatre línies sobre un fong útil.

3. Quina és la funció dels fongs al bosc? Creus que és important? Per

què?

Figura 11. Alexander Fleming i el florit productor de la penicil·lina (Penicillium notatum)

Vocabulari

Defineix els mots següents:

Antibiòtic

Bolet

Espora

Hifa

Himeni

Llevat

Miceli

Paràsit
Sapròfit

Simbiont