SALVETATS I «HOSPITALS» A L’EMPORDÀ MEDIEVAL
Antoni Egea i Codina
Les salvetats i/o els «hospitals» foren espais territorials, ge-
neralment sota el domini directe d’entitats eclesiàstiques. Hi
havia immunitat i seguretat per als qui habitaven o treballaven
en aquests recintes de protecció jurídica. Sorgiren a França en
el segle xi i foren un fenomen molt corrent al nord de les Cor-
beres. A l’Empordà són documentats a partir de l’any 1100, i
fins avui han estat un tema molt poc estudiat a casa nostra. El
present article només pretén ser una primera aproximació i re-
lació d’aquestes salvetats en terres empordaneses.
paraules clau: salvetats, hospitals, Empordà, salvamentum
PRIMERA PART
Introducció
Per tal de fer front a la situació d’inseguretat que es
vivia en moltes zones a Europa en el segle xi, i que difi-
cultava el normal desenvolupament de la vida quotidia-
na, l’exercici de les diferents activitats econòmiques i
l’assentament de pobladors en segons quines zones geo-
gràfiques, foren creades a iniciativa eclesiàstica diferents
figures jurídiques enquadrades en un moviment general
anomenat Pau de Déu, destinades a garantir als seus be-
neficiaris un mínim de condicions estables de vida i de
treball.
Cal inscriure dintre d’aquest context el naixement de
les sagreres catalanes o espai sagrat de trenta passes al
voltant de les esglésies. Qualsevol violència o acte delic-
tiu comès dins d’aquest perímetre era considerat un
sacrilegi. El fet que aquests espais fossin considerats
més segurs propicià que s’instal·lessin (compartint l’es-
pai amb els cementiris) sagrers o cellers. Aquestes sa-
greres són l’origen de molts dels actuals nuclis urbans de
les nostres comarques.
Entre les fórmules jurídiques sorgides a França hi ha-
via l’anomenada salvamentum, que en un principi era un
de tants contractes feudals de submissió a canvi de pro-
tecció documentada ja en època merovíngia (el primer
esment conegut és del segle vi), però en el transcurs dels
MISCELANEA 02.indd 109
segles posteriors evolucionà fins a convertir-se en sinò-
nim d’immunitat i garantia de seguretat. A final del se-
gle x i principi del xi, el mot salvamentum s’utilitza per
designar un territori especialment protegit, situat a l’en-
torn d’una església o bé delimitat per creus. Dins
d’aquesta àrea tenien vigència certs aspectes de l’asil
eclesiàstic.
Cap a mitjan segle xi, a les regions del sud-oest de
França el salvamentum evolucionà a la salvitas, salvetat
o salvaterra. A l’antiga idea de protecció i immunitat
s’afegia a més el desig de repoblar i cultivar noves ter-
res. Aquestes salvetats meridionals corresponen a llocs
de poblament privilegiat creats per iniciativa eclesiàsti-
ca, que es beneficiava d’una zona de protecció prèvia-
ment acordada amb els senyors laics locals, i de certs
avantatges econòmics. Les salvetats foren en aquesta
zona el precedent de dos nous tipus de creació de noves
poblacions: les bastides i els «castellsnous».
En canvi, en altres llocs de França, com a la Borgo-
nya i la Xampanya, sorgiren territoris acollits al salva-
mentum però no s’establiren en indrets deshabitats del
tot, car s’ubicaren en llocs que ja s’havien esmentat com
a villae en documents dels segles ix i x. En aquest segon
cas sembla, doncs, que l’artigatge de noves terres i el seu
repoblament no foren prioritaris, i que la principal fina-
litat d’aquests nuclis urbans era la immunitat i la protec-
ció.1 Sembla també, com podrem veure més endavant,
que el model empordanès de salvetats s’assembla més a
aquest segon grup de salvetats més allunyades que les
més properes del gran sud-oest francès.2
1.  P. Duparc, (1963). «Le sauvement», Bulletin Philologique et
Historique (jusqu’à 1610) du Comité des Travaux Historiques et
Scien­tifiques, París, 1961, 389-433. Hem d’agrair molt sincerament la
col·laboració del profesor Aymat Catafau en facilitar-nos notícies pro-
cedents de bibliografia francesa que desconeixíem.
2.  El tipus de salvetat no és l’única coincidència en models
urbans d’aquestes regions del nord de França amb les comarques
gironines. També tingueren celleres, és a dir, zones de protecció a
l’entorn dels temples. ...cellaria in circuito ecclesiae causa salva-
menti...(R. Bonnaud-Delamare, «Les institutions de paix dans la
province ecclésiastique de Reims au xi siècle», Bulletin Philologi-
que et Historique citat per Duparc a «Le sauvement», p. 400. A Al-
sàcia hi havia les cellarie o Gaden, recintes fortificats a l’entorn de
19/10/10 14:22:11
 110 Antoni Egea i Codina
Tradicionalment hom ha considerat les salvetats com
un fenomen exclusivament francès. Però el cert és que
ultrapassà àmpliament les fronteres de l’antiga Gàl·lia i
s’adaptà a les característiques i necessitats de les noves
terres on s’implantava. A la península ibèrica, a part de
les salvetats, de les quals passarem a parlar tot seguit, hi
havia les salvaterres o salvatierras, en castellà.
Els «hospitals»
En un bon nombre de documents hem trobat emprada
la paraula «hospital» per referir-se a una salvetat vincu-
lada a un orde de cavalleria. Cal advertir abans que res
que, malgrat el nom, aquest terme no té res a veure amb
els hospitals de pobres o d’infecciosos convencionals de
l’època, sinó que s’aplicava, com veurem, a algunes sal-
vetats, i fins i tot hi ha alguns «hospitals» que no hem
trobat mai citats com a salvetats.3 Tanmateix, l’ús
d’aquesta paraula aplicada a llocs on tenien interessos
els ordes militars no és exclusiu de les nostres terres sinó
que també es produí —almenys— a França.4
A l’Empordà, l’aplicació d’aquesta paraula a les sal-
vetats l’hem trobada només a la part nord de la comarca.
A les poblacions de les Escaules, Palol de Vila-sacra i
Terrades apareix compartida aquesta denominació amb
la de salvetat. Mentre que a Crespià, Darnius, Navata,
Sant Nicolau d’Ordis, Vilacolum, Vilamorell, Vilarig i
Vilatenim només s’utilitza la forma «hospital».
les esglésies i els seus cementiris, de les quals encara en queden
importants restes.
3.  En un article publicat per l’autor d’aquest treball a la Revista
de Girona tractava el paper que jugaren alguns hospitals en la creació
d’espais urbans a l’Empordà medieval. Per desconeixement del fet que
hospital també podia ser sinònim de salvetat va esmentar alguns casos
que no es corresponien amb el tema de l’article, concretament el que
es diu sobre les Escaules, Vilacolum i Vilatenim. Per l’altra banda, és
un error que han comès molts altres autors de diferents llocs, i segura-
ment en molts casos seria molt aclaridora la revisió dels orígens de
moltes entitats de població que porten la paraula hospital o hospitalet
en el seu nom.
4.  A la pàgina web http://www.templiers.net/departements/in-
dex.php?page=85, on consta una relació de llocs del país veí relacio-
nats amb els templers, hi ha una anotació corresponent al poble de
Thiré, situat a la regió de la Vendée, al departament del Loira, on es
diu: «La ferme de l’hôpital, la rue de l’hôpital : autant de références
mystérieuses qui pourraient faire croire que Thiré a jadis possédé un
établissement Hospitalier. Il n’en est rien, les bâtiments sont tous
d’origine templière».
Més explícita és encara la web http://www.infobretagne.com/or-
dre-temple-hopital.htm, on es diu en referència a l’orde dels hospita-
lers a la llunyana Bretanya: «Les possessions de Saint-Jean y sont dé-
signées, tantôt sous la dénomination d’hôpitaux (hospitalia), tantôt
sous celle d’aumôneries, (eleemosinae). Hôpitaux à Locmaria, Ponti-
vy, Sulniac. Aumôneries à Guémené-Guégant (Quasgurq), Priziac,
Cléguer, Languidic, Nostang, Le Gorvello (en Sulniac), Quistinic sur
Blavet, Molac, Malansac, Questembert, Le Guerno (paroisse de No-
yal-Muzillac), Ploërmel, Kerfourn ? (paroisse de Noyal-Pontivy),
Roudouallec? (paroisse de Gourin). Il y aurait peut-être encore deux
ou trois paroisses à ajouter à cette liste, mais quelques-uns des noms
mentionnés dans la charte de 1160 s’écartent tellement des dénomina-
tions actuelles qu’on ne sait à quelles localités les attribuer...»
MISCELANEA 02.indd 110
Les salvetats empordaneses dins el context geo-
gràfic immediat
En les terres veïnes a l’àmbit geogràfic que repassem
en el present article els esments a salvetats són molt es-
cassos. A les terres de la Catalunya del Nord —que són
les que separen les salvetats occitanes de les empordane-
ses— només hem trobat una sola salvetat situada al Ros-
selló, a Sant Feliu d’Amunt, a l’entorn del priorat de
canonges de Santa Maria, esmentada l’any 1406.5 En
aquestes mateixes comarques hi hagué la poderosa casa
templera del Masdéu, que compta amb importants pos-
sessions en aquesta zona. Segons l’historiador Robert
Vinas, els membres d’aquesta comunitat no tingueren
l’empenta dels templers de diferents lloc de França a
l’hora d’impulsar nous nuclis de població.6 Recentment
s’ha pogut documentar l’existència d’una petita bastida
creada per aquesta casa religiosa situada ja fora dels lí-
mits del Rosselló, al departament de l’Aude, anomenada
Bastida de Camps, creada a final del segle xiii o principi
del xiv.7
També al Rosselló hi hagué una salvaterra fundada
pel rei Jaume I l’any 1246 al municipi d’Òpol i Perellós.
Avui encara en queden les ruïnes.8 A la resta de comar-
ques del nostre entorn no hem trobat cap més esment de
salvetats, si exceptuem els casos d’Olives i Crespià, al
Pla de l’Estany, molt properes a l’Empordà, i que hem
inclòs en el present article.
L’aplicació dels termes «salvetat» i «hospital» a
l’Empordà
En totes les definicions que hem vist de les salvetats a
la bibliografia francesa sempre són descrites com a cen-
trades en llocs poblats, per bé que l’àrea de protecció i
immunitat sovint anava més enllà dels murs dels poblats
i delimitada per creus de salvetat.9 De fet, com ja hem
dit a la introducció, estaven lligades a la intenció de re-
poblar i artigar noves terres. En canvi, a l’Empordà, el
fet que un determinat territori tingués els avantatges que
comportava el fet de ser reconegut com a salvetat o
«hospital» no significava en absolut que estigués edificat
i poblat, sinó que fins i tot podia tractar-se de terrenys
5.  P. Ponsich, Article dedicat a l’església de Santa Maria de
Sant Feliu d’Amunt a Catalunya Romànica, Barcelona, Edicions En-
ciclopèdia Catalana, 1993, p. 364.
6.  R. Vinas, Els templers al Rosselló, Lleida, Pagès Editors,
2002, p. 81. «...no sembla que els templers haguessin afavorit la crea-
ció, a la nostra regió, de població (“bastides” o viles noves) com sí que
ho van fer, en d’altres regions de França, al sud-oest o a la Norman-
dia...»
7.  G. Langlois, «Une bastide templière en Fenolhèdes? La basti-
de de Camps-sur-l’Agli» dins el volum Les templiers en Pays Catalan,
Perpinyà, Editorial Trabucaire, 1998, p. 63-80.
8.  J. Badia, Article sobre el cartell i vila d’Òpol (o Salvaterra)
publicat dins Catalunya romànica, Barcelona, Edicions Enciclopèdia
Catalana, 1993, vol. XIV, p. 268.
9.  B. Cursente i G. Loubès, Villages gersois. Collection «Gas-
cogne Insolite». Chambre d’Agriculture du Gers. «La “sauveté” con-
cerne non seulement l’agglomération mais tout le territoire rural qui en
dépend et qui est borné et protégé par des “croix de sauveté”. »
19/10/10 14:22:12
 Salvetats i «hospitals» a l’Empordà medieval 111
agrícoles que gaudien dels avantatges de les seves ho-
mònimes urbanes.
Primers esments
Les referències més reculades que coneixem de les
salvetats empordaneses estan lligades al clima d’insegu-
retat que patiren les institucions eclesiàstiques durant
bona part del segle xii. L’any 1100 el noble Guadall de
Cruïlles, després d’haver assaltat el monestir de Sant Mi-
quel de Cruïlles i les seves possessions que hi havia a la
rodalia, es penedeix dels seus actes i, entre d’altres com-
pensacions, estableix que una porció de terreny que com-
prenia la sagrera i els masos, situada a l’entorn del ceno-
bi, seria considerada a partir d’aleshores una salvetat.
Aquest document és del tot excepcional. De moment
és l’únic text d’atorgament de salvetat que coneixem a la
nostra comarca i, segurament, també a Catalunya. Al
mateix temps és la referència cronològica més reculada
que en coneixem al sud de les Corberes. El context en el
qual es produeix aquesta concessió correspon a un mo-
ment en què molts nobles s’apoderaren de béns que eren
de titularitat de diverses institucions eclesiàstiques. Un
d’aquests usurpadors fou Guadall de Cruïlles, el qual,
penedit de la seva acció, retorna al monestir el que havia
manllevat, i com a garantia que aquests fets no es repe-
tissin concedeix aquesta salvetat, que comprenia (entre
d’altres coses) el monestir i la seva sagrera. Es pot de­
duir, doncs, que el grau de seguretat i d’immunitat de les
sagreres era superior al de les salvetats.
El segon esment ja correspon a l’any 1155, data en la
qual Berenguer d’Aiguaviva i la seva esposa Adelaida
confessaren que havien violentat la immunitat de la sa-
grera i salvetat de Santa Maria de Colomers, sota el do-
mini del monestir de Santa Maria d’Amer. Per tal de
compensar aquest cenobi pels efectes d’aquesta incursió
es lliuraren al monestir en qualitat de parroquians de l’es-
glésia afectada per la seva acció. En el cas de Colomers,
segurament, la sagrera quedava inscrita dins la salvetat, i
seria l’únic cas documentat a les terres gironines en què
un temple parroquial formés part d’una salvetat.
Les salvetats lligades als ordes militars
Al llarg dels segles xii i xiii es fundaren en diversos
indrets de l’Empordà cases religioses dels diferents or-
des de cavalleria: el Sant Sepulcre de Peralada, dels ca-
vallers del Sant Sepulcre, després de 1143. L’any 1435
ja no tenia comunitat, i el monestir i les seves rendes
foren venudes al convent del Carme de la mateixa vila.
A Castelló d’Empúries, hi ha una comanda templera,
documentada el 1168. Amb l’abolició de l’orde del tem-
ple l’any 1317 el convent passà als hospitalers. L’any
1185 es produí un intent —sembla que no reeixit— de
fundar una casa del Sant Sepulcre a l’església parroquial
de Sant Sadurní de Garrigoles. En els últims anys del
segle xii el comte d’Empúries cedí a l’orde del Temple
l’església de Sant Llorenç de les Arenes, però l’any 1236
MISCELANEA 02.indd 111
la casa estava ocupada per una comunitat d’hospitalers.
La comanda hospitalera d’Avinyonet de Puigventós fou
fundada poc després de l’any 1234. Totes les cases de
l’orde de l’Hospital de les terres gironines —les tres que
acabem d’esmentar més la d’Aiguaviva, al Gironès—
s’agruparen en una de sola poc abans de la Guerra de
Successió.10
Coincidint amb la implantació d’aquestes cases reli-
gioses es constata un progressiu augment de referències
a salvetats en diversos llocs de la comarca. Tot i que la
major part de les salvetats documentades pertanyien a
alguna casa religiosa d’un orde militar, cal advertir que
no tots els immobles que tenien aquests ordes religiosos
en domini directe en diferents punts de la comarca teni-
en la consideració de salvetat. Per exemple, trobem les
cases del puig de la Cavalleria, de Fortià, que estaven
sota el domini directe de la casa del Temple de Castelló;11
diverses cases situades dintre i fora els murs de la força
de Vilanova de la Muga, a aquesta mateixa institució;12
les cases del veïnat de Sobrevila de Rupià estaven sota el
domini directe del comanador d’Aiguaviva, segons un
capbreu de l’any 1510;13 etc.
Salvetats vinculades als monestirs benedictins i
al bisbat
Tot i que les salvetats més reculades estaven relacio-
nades amb l’orde benedictí (Cruïlles i Colomers) no hi
ha gaires casos més documentats. Només en coneixem
dos exemples més que corresponen a Rabioses, docu-
mentada l’any 1264, que pertanyia al monestir de Sant
Miquel de Cruïlles, i la de Parlavà, sota el domini direc-
te del de Sant Feliu de Guíxols.
El bisbe de Girona també tenia el domini directe del
camp de la Salvetat, de Foixà, i compartia el domini di-
recte de l’Hospital de Crespià amb una petita casa hospi-
talera que hi havia al proper veïnat de Pedrinyà.
Salvetats sota el domini de senyors laics
Hem trobat dos esments de salvetats que no estaven
vinculades a institucions religioses, situades a Gaüses i a
Jafre. La de Gaüses, documentada l’any 1247, i de la
qual tenia el domini directe el noble Bernat de Foixà. En
aquest cas és molt possible que s’hagi donat el nom de
salvetat a un lloc privilegiat amb una carta de poblament,
atès que les garanties jurídiques devien ser similars.
10.  J. Badia, Article sobre els ordes militars publicat dins Catalu-
nya romànica, Barcelona, Edicions Enciclopèdia Catalana, 1989, vol.
VIII, p. 111.
11.  AHG, Protocols de Castelló, vol. 2057, 12-8-1353. En aquell
moment la casa del Temple de Castelló estava administrada, com totes
les de l’orde al nostre país, pels hospitalers, però en el document cons-
ta expressament que anteriorment havia pertangut als templers (...olim
milicie Templi Castilionis).
12.  Ibíd., vol. 2419. Tot aquest volum és un capbreu de béns que
la casa del Temple de Castelló tenia a Vilanova de la Muga.
13.  Arxiu de la Corona d’Aragó, Ordes Militars, Armari 16, plecs
26-29. x
19/10/10 14:22:12
 112 Antoni Egea i Codina
Pel que fa a la salvetat de Jafre, esmentada l’any
1248, sota la senyoria de la família de Bordils, és més
difícil poder determinar les circumstàncies que motiva-
ren aquesta denominació. Podria tenir alguna cosa a
veure amb el fet que els Bordils tinguessin algunes prer-
rogatives senyorials sobre el lloc en detriment dels Jafre,
que eren senyors jurisdiccionals de tot el terme.
Estructura urbana de les salvetats i «hospitals»
En la majoria del casos no és fàcil determinar la mor-
fologia que tingueren les salvetats i «hospitals» urbans
de l’Empordà. La documentació no és gaire explícita, i
sovint no ha permès determinar-ne la situació exacta.
Cal dir d’entrada que cap d’aquests nuclis assolí una cer-
ta rellevància demogràfica. Si bé s’ha pogut documentar
l’existència d’alguna església dins el seu perímetre, el
més habitual és que no n’hi hagués.
Tampoc no era habitual que estiguessin fortificades.
Només a les Escaules sabem que la salvetat fou fortifica-
da i fins i tot fou ampliat el seu recinte (vegeu l’estudi
monogràfic de la segona part del present treball). A la
Salvetat de Jafre hi hagué una casa forta propietat de la
noble família de Bordils. D’altres documents parlen de
força, però no sabríem dir si es refereixen a aquest ma-
teix casal o a una senzilla muralla que envoltava el lloc.
Cap d’aquest nuclis tingué una estructura urbana
complicada. En el cas de les Escaules —que, com aca-
bem de veure, fou l’únic del qual ens consta que fou
fortificada l’estructura— és triangular, i compta amb
tres carrers i una plaça. S’accedia al recinte a través de
dos portals. A la propera salvetat de Terrades no ens
consta que el nucli estigués emmurallat. Per les dades
que es desprenen d’un capbreu fet entre els anys 1351 i
1353, sabem que almenys comptà amb tres carrers: el de
Dalt, el del Mig i el de Baix, i una plaça, i que tingué una
certa vida autònoma de la resta de la vila de Terrades. A
Rabioses, la salvetat estava formada per un sol carrer
orientat d’est a oest en el qual deu persones tenien casa.
A Espolla hi havia almenys un carrer separat del nucli
principal de la població pel torrent de Merdanç, i comp-
tava amb cases a banda i banda.
Garanties jurídiques dels habitants de les salve-
tats i «hospitals»
Pel que sabem per les salvetats franceses i pel docu-
ment de jurament de salvetat fet en favor del monestir de
Cruïlles l’any 1100, i del qual hem parlat en altres parts
del present article, la fundació d’una salvetat suposava la
renúncia per part del senyor local en favor d’un monestir
o institució religiosa, el qual per la seva part traspassava
aquestes franquícies als usuaris d’aquests territoris privi-
legiats. Aquestes concessions devien ser, a més a més, un
al·licient per establir-s’hi o treballar-hi les terres.
En tant que titulars de territoris privilegiats, els pro-
motors de les salvetats devien donar als habitants o con-
readors de territoris sota aquesta consideració garanties
MISCELANEA 02.indd 112
de pacífica possessió de les finques, lliure d’interferènci-
es alienes. Excepcionalment, en un acte d’establiment fet
a l’«hospital» de Darnius l’any 1263 per part del coma-
nador de Santa Anna de Barcelona, administrador dels
béns de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, d’una casa
amb pati, hort i trilla, es fa constar la condició d’alou
d’aquests immobles —és a dir, propietat plena per part
de l’orde— i promet a l’adjudicatari que n’estarà en pa-
cifica possessió sense la intromissió de cap persona.14
Recapitulació
Atès que resta molta documentació per consultar i
que calen estudis més aprofundits que les senzilles notes
que presentem en aquest article, més que aportar unes
conclusions sobre aquest tema ens limitarem a exposar
unes impressions personals i absolutament revisables,
que seria interessant que algú s’animés a continuar.
En primer lloc cal remarcar que la condició de salve-
tat i «hospital» fou donada a territoris no necessàriament
poblats o edificats, privilegiats amb immunitats i garan-
ties de seguretat.
La fundació de salvetats i «hospitals» urbans a l’Em-
pordà no tingué la importància que assolí en d’altres re-
gions. S’instal·laren en llocs que ja estaven prèviament
habitats i funcionaren com a simples barris de les parrò-
quies i municipis als quals pertanyien.
A diferència de les sagreres, no requerien l’existència
d’una església dins el perímetre de protecció.
SEGONA PART
Relació de salvetats i «hospitals»
Colomers
Hi ha un sol esment de la salvetat d’aquet lloc. La
notícia és de l’any 1155. En aquesta data Berenguer
d’Aiguaviva i la seva esposa Adelaida reconeixen haver
violat la immunitat de la sagrera i salvetat (sacrariam et
salvetad) de Santa Maria de Colomers i, en compensació
per la seva malifeta, es lliuren a l’abat de Santa Maria
d’Amer, que era el titular de l’esmentada església, com
a parroquians seus.15
Crespià
En aquesta vila del Pla de l’Estany al límit amb l’Alt
Empordà existí una agrupació d’habitatges anomenada
14.  M. Golobardes, El Sepulcre de Peralada..., p. 33. ...domos et
pati et trileam et ortum facere habere et tenere ac in sana pace posi-
dere omnibus diebus vite tue contra cuntam personam...
15.  E. Pruenca, Diplomatari de Santa Maria d’Amer. Edició a
cura de Josep M. Marquès. Barcelona, Fundació Noguera, Col·lecció
Diplomataris 1995, p. 70.
19/10/10 14:22:12
 Salvetats i «hospitals» a l’Empordà medieval 113
Salvetats i «hospitals» a l’Empordà medieval
«Hospital»,16 que hem trobat datada l’any 1296 en una
escriptura de compravenda d’una casa situada in hospi-
tali de Crespiano. L’immoble limitava almenys amb
dues cases més.17 En un capbreu episcopal efectuat en
els anys 1316 i 1317 diversos capbrevants declaren que
tenen cases en domini directe compartit entre els bisbes
de Girona i la casa de l’Hospital de Pedrinyà.18
16.  Crespià comptà amb un hospital de pobres, documentat des
de l’any 1208 i dotat amb rendes fixes pel bisbe de Girona l’any 1245
(Jacint Raventós i Conti; J. M. Marquès, Els hospitals de les comar-
ques gironines, Barcelona, 2001, Hacer Editorial, p. 26, 171-172).
Però aquest establiment benèfic no té res a veure amb el barri del nucli
urbà anomenat «Hospital» en el qual, com podem veure en el text, les
cases estaven sota el domini directe compartit de la casa hospitalera de
Pedrinyà.
17.  AHG, Protocols de Castelló, vol. 17, escriptura anterior data-
da a 12 de les calendes de maig de 1296.
18.  ADG, Mitra, calaix 22, capbreu 1, folis 1, 2, 4, 8, etc.
MISCELANEA 02.indd 113
Cruïlles (actual municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sa-
durní de l’Heura)
El primer esment que trobem de la paraula salvetat en
un document empordanès és de l’any 1100. En aquesta
data, Guadall de Cruïlles féu una confessió pública en la
qual reconeixia haver actuat violentament contra el mo-
nestir de Sant Miquel de Cruïlles i, penedit d’aquesta
acció, féu un acte de públic penediment, celebrat a l’es-
glésia de l’esmentat cenobi, en presència d’alguns dels
nobles més destacats de la comarca. Reconegué les
agressions i definí les terres que els seus avantpassats
havien donat al monestir. També féu donació en aquell
mateix acte de la salvetat situada a l’entorn del monestir,
la qual comprenia la sagrera i la vila i els masos que eren
al seu entorn. Els seus límits anaven més enllà del tor-
rent de Merdacà. Guadall es compromet en aquesta ma-
teixa escriptura a respectar la immunitat d’aquesta sal-
19/10/10 14:22:12
 114 Antoni Egea i Codina
vetat i a no cometre-hi nous actes de violència.19 No
hem trobat esmentada aquesta salvetat en la documenta-
ció posterior.
Darnius
Existí en aquest lloc un «hospital» sota el domini
directe del priorat del Sepulcre de Peralada, format per
diverses cases, del qual tenim notícies a partir de l’any
1263. En aquesta data, Pere de Canals, comanador de
la casa de Santa Anna de Barcelona, estableix a Pere
Dalmau, clergue del lloc unes cases, un hort, un pati, i
una era situats apud hospitalem de Darnicibus. Sembla
que aquestes finques estaven predestinades a un cape-
llà en exercici a la població, car consta que anterior-
ment havia estat ocupada per un col·lega seu de nom
Berenguer, i entre les clàusules de l’establiment es fa
constar que, a la mort del beneficiari, els immobles es-
tablerts havien de retornar al domini total de l’orde del
Sant Sepulcre.20
El 28 d’agost de 1309 Pere de Riera, comanador de la
casa del Sant Sepulcre de Peralada, aprova l’establiment
fet anteriorment per Guillem Sardina (segurament batlle
de l’orde del Sepulcre a la zona) a Pere Dalmau, domer
i sagristà de l’església de Santa Maria de Darnius, i a
Joan Serrat, clergue i domer de l’esmentada església,
d’unes cases i d’una peça de terra situades en aquest
lloc. La casa era situada en l’alou que aquest orde militar
tenia en el lloc anomenat Hospital. L’immoble afrontava
a migdia i a tramuntana amb d’altres cases. En aquest
cas l’establiment afectava els càrrecs de la parròquia a
perpetuïtat però, en el moment de produir-se un canvi de
titular, ja fos per mort o per trasllat, el nou beneficiari
havia de pagar un traspàs.21
L’any 1307 es féu un capbreu on es recullen les de-
claracions dels veïns de «l’hospital» de Darnius que re-
coneixen que el domini directe de cases i terres corres-
ponien a la casa del Sant Sepulcre de Peralada. En el
document s’esmenten un mínim de cinc cases situades
en aquest lloc.22 El nombre de capbrevants és de quatre.
Però és segur que no declararen en aquesta ocasió tots
els que tenien finques pel Sepulcre, car en les afronta­
cions es parla de les cases d’un tal Tacó i de les ja es-
mentades del sagristà de Darnius. En aquest document
s’esmenta la font de l’Hospital. Uns anys més tard
19.  E. Mallorquí, El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a
l’edat mitjana: Estudi i edició dels documents (1035-1300), la Bisbal
d’Empordà, Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, 2000: ...Item dedi
ibi domino Deo et Sancto Michaele [ut suam] salvetatem, videlicet
ipsam sacreram et villam et mansos qui in circuito dictum cenobium
sunt transactum [ipsum turrentum] que vocant de Merdecam, quia
ego Guadallo Guadali ista salvetatem non frangam neque aliquid
inde non disrumpam nec ullam forciam ibi non faciam di ista ora in
antea...
20.  M. Golobardes, «El Sepulcre» de Peralada..., p. 33.
21.  Ibíd., p. 39-40.
22.  És molt difícil precisar la xifra exacta de cases ja que a vega-
des fan servir indistintament el singular i el plural per referir-se a un
mateix objecte capbrevat (...quoddam hospicium meum sive domos...).
Aquesta manca de coherència és normal en els documents de l’època.
MISCELANEA 02.indd 114
(1319) s’afegiren al final del pergamí les capbrevacions
de dues persones més.23
No hem trobat cap més referència a aquest nucli habi-
tat en la documentació posterior. És difícil situar amb
precisió la seva ubicació. Molt possiblement estigué em-
plaçat en la rodalia de l’actual mas Coll de l’Hospital,
situat a poca distància al sud del nucli urbà de Darnius.
Les Escaules (municipi de Boadella i les Escaules)
L’actual nucli urbà d’aquesta població fou en el seu
origen una salvetat fundada per la casa del Temple de
Castelló d’Empúries. L’església parroquial primitiva
—avui del tot desapareguda— era situada a tocar el salt
d’aigua de la Caula, uns tres-cents metres a llevant del
poble actual. Havia estat inicialment la d’un monestir
benedictí existent ja en la primera meitat del segle ix, i
és citada com a parròquia l’any 1002. Al seu entorn hi
havia una sagrera de la qual tenim constància documen-
tal l’any 1279, per bé que devia ser molt anterior.
La notícia més reculada que fins ara coneixem d’aques-
ta salvetat és de l’any 1188, en què dos particulars arriba-
ren a un acord sobre l’usdefruit d’un mas situat in salve-
tate de Callidis. En el document es fa constar que
aquesta concòrdia fou signada amb el vistiplau del pro-
curador de la casa del Temple de Castelló a la zona.24 És
l’únic document en què hem trobat la paraula «salvetat»,
ja que en els escrits posteriors s’emprarà el terme «hospi-
tal». En una escriptura de compravenda, datada l’any
1268, d’un hort situat en aquesta població consta que es-
tava situat in ospitali eiusdem parrochie. En el document
es fa constar que la transacció no afectava els drets que
tenia la comanda del Temple sobre la finca.25 Al cap de
pocs anys (1277) es tornen a citar d’una manera incon-
creta diverses cases situades en aquest «hospital», en el
lloc on acostumava a haver-hi les creus (...omnes domos
sive hospicia que sunt infra loca ubi consueverunt esse
cruces que sunt in hospiali de Calidis...).26
En uns capítols matrimonials datats l’any 1280 se cita
una casa que una de les parts aportava al matrimoni, si-
tuada dins la milicia de les Escaules. Consta que el pro-
pietari tenia d’altres cases situades en l’esmentat lloc
(...totum hospicium meum in quo inhabito cum omnibus
alias domibus meis quod et quas habeo et teneo intus
miliciam de Calidis...). Més endavant fa constar que
l’esmentat habitatge es trobava en l’hospital del lloc
(...intus hospitalis de Calidis).27
En la documentació posterior ja no hem trobat utilit-
zats els mots «salvetat» i «hospital» per referir-se a l’ac-
tual nucli urbà de les Escaules. Posteriorment el lloc fou
fortificat en dues etapes que de moment no es poden pre-
23.  M. Golobardes, «El Sepulcre»..., p. 40-42.
24.  ADG, Arxius incorporats. Sant Feliu de Cadins, Pergamins,
núm. 17.
25.  M. Josepa Arnall i Juan, «Notes i documents per a la història
de les Escaules al segle xiii», Annals de l’Institut d’Estudis Emporda-
nesos, vol. 20, Figueres, 1987, p. 67.
26.  Ibíd., p. 69.
27.  Ibíd., p. 73.
19/10/10 14:22:12
 Salvetats i «hospitals» a l’Empordà medieval 115
cisar, i és esmentat com a força a final del segle xv. En
un capbreu on es recullen els immobles de les Escaules
sobre els quals tenia el domini directe la casa del Temple
de Castelló s’esmenten diverses vegades els murs vells i
els nous.28 Es podia accedir al recinte a través dels por-
tals de Dalt i de Baix.
L’actual nucli urbà de les Escaules té el seu origen en
aquesta salvetat templera. Segurament és l’exemple més
característic d’aquesta mena de colonització que es féu a
les nostres comarques. Seria interessant que algú s’ani-
més a fer un estudi de l’estructura del plànol de la pobla-
ció per comparar-lo amb d’altres poblats sorgits en
aquestes circumstàncies en altres contrades.
Espolla
Aquesta vila comptà amb una salvetat urbana sota el
domini de la casa del Sant Sepulcre de Peralada. Tenim
notícies sobre propietats d’aquesta institució religiosa
en aquest lloc a partir de l’any 1307.29 Tot i que en aque-
lla data ja devia existir, el primer esment de la salvetat
local que coneixem és de l’any 1436. En aquesta data es
féu un capbreu dels immobles que tributaven censos al
monestir del Carme de Peralada (el qual havia adquirit
tots els drets i propietats de la casa del Sant Sepulcre de
la mateixa vila). Per aquest document sabem que aques-
ta salvetat estava separada del nucli principal de la po-
blació pel còrrec de Merdanç, segurament prop del pont
que travessa aquest rierol, a l’actual carrer del puig del
Mas.30 Per les altres capbrevacions pot deduir-se que
aquesta salvetat estava formada almenys per un carrer
amb cases a banda i banda.
Foixà
En un capbreu,datat l’any 1373, on es declaren les
finques que en aquesta població tenia en domini directe
el bisbe de Girona, un dels capbrevants manifesta tenir
per la mitra una part d’un camp que anomenaven de «sa
Salvetat».31 És un dels pocs casos que hem trobat d’una
salvetat lligada al bisbat.
Fontanilles
Existí en aquest lloc una salvetat urbana formada per
diverses cases lligada a l’orde de l’Hospital, si bé no
28.  AHG, Protocols de Llers, vol. 27, 12-3-1506 ...quandam do-
mum meam intus forciam veteram (de ipsis Calidis) pro ut affronta-
tur... a cirtio in muro nou...
29.  M. Golobardes, «El Sepulcre»..., p. 47.
30.  Arxiu de la Biblioteca del Palau de Peralada, Sèrie B, Docu-
ment 460. ...quasdam domos et patium... situatis in dicto loco de Spo-
dolia in vico vocato Salvetat pro ut affrontatur... a meridie cum via
que decendit ad torrente de Merdanssa, ab occidente cum dicto tor-
rente...
31.  AHG, Protocols de Parlavà, vol. 11, p. 30r. ...quadam partem
cuisdam campi mei que est in dicta parrochia (de Foixà) et vocant sa
Salvetat...
MISCELANEA 02.indd 115
hem pogut determinar a quina casa concreta de l’orde
pertanyia el domini directe de les cases. Possiblement es
tractava de la de Sant Llorenç de les Arenes, que era la
més propera a la població. Les úniques notícies que per
ara en tenim són de l’any 1333 en un capbreu del mones-
tir de Santa Maria d’Ullà. Alguns capbrevants que es
declaren homes propis del monestir hi manifesten que
tenen per l’orde de l’Hospital cases situades in salvitate
de Fontaniliis.32
Gaüses (Municipi de Vilopriu)
Coneixem, per ara, una sola referència de la salvetat
d’aquest lloc, per un document datat l’any 1247 pel qual
Ramon Mata vengué al seu germà Jaume un mas a la
salvetat d’aquest lloc (...in salvetate de Gausis...) amb
un hort que havia format part de les terres del mas Bru-
guera. Es fa constar que quedava salvat el domini direc-
te de Bernat de Foixà sobre els esmentats immobles.33
És un dels pocs casos documentats de salvetat sota do-
mini directe d’un senyor laic.
Llabià (Municipi de Fontanilles)
Hi hagué en aquest lloc una salvetat documentada
només en una escriptura molt tardana, de l’any 1785,
per bé que el seu origen era sens dubte medieval, ja que
fou durant l’Edat Mitjana que sorgiren aquestes àrees
de protecció i posteriorment esdevingueren anacròni-
ques. En la data esmentada es féu un capbreu a favor
del comanador d’Aiguaviva, que era l’única comanda
que havia unificat totes les que anteriorment havien
existit a les comarques gironines. Segurament a l’Edat
Mitjana aquesta salvetat i totes les finques que es cap-
breven estaven sota el domini directe d’una comanda
més propera, possiblement la de Sant Llorenç de les
Arenes. Del total de cinc cases capbrevades, només
una consta com a situada a la Salvetat,34 però és molt
possible que totes les altres també formessin part origi-
nàriament d’aquest recinte de seguretat, ja que en
aquesta època el terme «salvetat» estava molt desfasat
i era poc usat.
Navata
Existí en aquesta parròquia un indret anomenat Milí-
cia o Hospital, segurament vinculat a una comanda d’un
orde de cavalleria. La notícia prové d’una escriptura da-
tada l’any 1244 per la qual una tal Maria de Canal reco-
neix haver rebut en concepte de llegítima un camp situat
32.  Id., Protocols de Torroella de Montgrí, vol. 658, sense pagi-
nar. Pel que fa als esments al titular dels domini directe de les cases
d’aquesta salvetat, els capbrevants es limiten a dir que l’immoble el
tenen pro Hospitale.
33.  ADG, Arxius incorporats, Pia Almoina, Pergamins. Gaüses, 57.
34.  AHG, Protocols de la Bisbal, vol. 1971, 12-5-1785.
19/10/10 14:22:12
 116 Antoni Egea i Codina
en aquest lloc.35 Segurament aquest camp estava sota el
domini directe de la casa del Temple de Castelló, ja que
sabem que tenia molts interessos a la zona. L’any 1296
Ramon de Sant Aniol, comanador de l’esmentada casa,
establí amb caràcter vitalici a Pere Pellisser de Navata la
gestió dels interessos d’aquesta comanda a les parròqui-
es de Navata, Taravaus, Vilanant i Espinavessa.36
Olives (Sant Esteve de Guialbes, actual municipi de Vi-
lademuls)
D’aquesta salvetat situada dins l’actual comarca del
Pla de l’Estany, només en tenim constància per un sol i
reculat esment escrit. El document és datat el 29 de fe-
brer de 1180, i recull la venda, que feren Esteve i Ramon
Ferrer i les seves respectives esposes a Berenguer Este-
ve, d’una casa situada in parroecchia Sancti Stephani de
Ecclesie Albas, in salvitate de Olives. En el document es
fa constar que quedava garantit el dret que tenia l’orde
del Sant Sepulcre sobre les rendes anuals que li reporta-
va aquesta finca, i que era d’una mitgera de blat i una
gallina. Entre els testimonis que signen el document fi-
gura Pere Magrell, batlle que representava els interessos
de l’orde de cavalleria en aquesta salvetat.37 De moment
no hem pogut determinar la casa de l’orde de la qual
depenia aquesta. És molt possible que es tractés del Sant
Sepulcre de Peralada, que és l’única que per ara tenim
documentada a les comarques gironines.
Palol de Vila-sacra (antic municipi de Vilatenim, actual
municipi de Figueres)
Aquest llogarret, avui petit (format per set masies) i
gairebé oblidat, havia estat més poblat durant l’Edat
Mitjana. En una reunió de la universitat del lloc celebra-
da a la plaça l’any 1335 concorregueren 17 caps de
casa,38 i encara no és segur que tots hi fossin presents.
També sabem que comptà amb notaria documentada a
partir de l’any 1318.39
Aquest lloc compta amb una salvetat de cases promo-
guda per la casa del Sepulcre de Peralada. La trobem
citada per primer cop l’any 1265, per bé que ja devia
existir de molt abans. En l’esmentat any, Pere de Canals,
comanador del Sant Sepulcre a Catalunya, establí a fa-
vor d’Ermessenda Bosch un solar per edificar una casa
in salvetate Sancti Sepuilcri apud Palaciolo de Villasa-
cra. En aquell moment la finca limitava a orient amb
cases que ja havien estat establertes a la mateixa benefi-
ciària de l’establiment; a migdia amb la casa d’Arnau
Bagaró; mentre que a occident i a tramuntana limitava
amb terrenys que restaven sota el domini total d’aquesta
35.  ADG, Arxius Incorporats, Pergamins de Sant Feliu de Ca-
dins, núm. 80.
36.  AHG, Protocols de Castelló, vol. 364, p. 11r.
37.  Arxiu de la Catedral de Girona, Pergamins, núm. 424.
38.  AHG, Protocols de Peralada, vol. 1044, p. 57v-58r, a. 1335
39.  Id., Protocols de Castelló, vol. 2109, p. 57r, a. 1318.
MISCELANEA 02.indd 116
casa religiosa.40 Un altre establiment de característiques
similars tingué lloc l’any 1269. En aquesta ocasió, fra
Berenguer, de l’orde de Sant Sepulcre, tinent de la casa
d’aquesta religió a Peralada, en representació dels seus
superiors féu establiment a Bernat Moner d’un solar o
pati situat apud Palaciolo de Villasacra in hospitalis
Sancti Sepulcri.41
Per ara no coneixem cap més referència posterior a
aquesta salvetat. Segurament el petit nucli de cases ja de-
via ressentir-se de les crisis demogràfiques del segle xiv,
i la gran inundació de l’any 1421, que destruí entre d’al-
tres poblacions el lloc de Palol de Vila-sacra, devia do-
nar-li el cop de gràcia.
Parlavà
Aquesta població ha conservat fins avui el nom de
carrer de la Salvetat. Aquesta salvetat surt esmentada
de passada en un document de l’any 1274, on es parla
d’un tal Guillem Joan, veí de la salvetat de Parlavà.42
Per una escriptura de l’any 1460 sabem que aquesta
salvetat estava sota el domini directe de Sant Feliu de
Guíxols, i que a part de cases incloïa alguna terra con-
tigua. En un capbreu que es féu l’esmentat any, Joan
Sunyer, veí del lloc,declara tenir per l’abat guixolenc
una peça de terra i una casa situats in loco vocato Sal-
vetat. Aquestes finques limitaven amb d’altres que els
senyors útils tenien pel pieter del monestir de Santa
Maria d’Ullà i pel monestir de Sant Miquel de
Cruïlles,43 però no sabríem dir si formaven part del pe-
rímetre de la salvetat.
El carrer de la Salvetat és situat al nord-est i a prop
del nucli més antic de la població o cellera medieval i
coincideix, en part, amb el tram urbà de la carretera de la
Bisbal.
Rabioses (antic terme municipal de Cruïlles, actual mu-
nicipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura)
Aquest lloc, actualment format per cases escampa-
des, comptà amb una salvetat sota el domini directe del
monestir de Sant Miquel de Cruïlles. El primer esment
documental conegut és de l’any 1264. En un capbreu on
es declaren finques a favor de l’esmentat cenobi, un dels
capbrevants manifesta que té una casa in salvitati de Ra-
biosis.44 Sabem que no totes les cases del lloc pertanyien
a aquesta salvetat. L’any 1303 el noble Bernat de Cruï-
lles féu un establiment d’un casal o espai per construir
cases en aquest lloc. La finca afrontava a migdia in car-
raria salvatatus.45
Gràcies a la reconstrucció feta per Elvis Mallorquí a
40.  M. Golobardes, «El Sepulcre»..., p. 34.
41.  Ibíd., p. 35.
42.  E. Mallorquí, El monestir de Sant Miquel de Cruïlles..., p. 338.
43.  AHG, Protocols de Parlavà, vol. 11, 3-7-1460.
44.  E. Mallorquí, El monestir de Sant Miquel de Cruïlles..., p. 276
45.  AHG, Protocols de Cruïlles, vol. 1, 4 de les calendes de juliol
de 1303.
19/10/10 14:22:12
 Salvetats i «hospitals» a l’Empordà medieval 117
partir de les dades d’un capbreu del monestir de Sant
Miquel de Cruïlles de l’any 1319 sabem que a la salvetat
de Rabioses tenien casa i terres deu persones, i nou més
hi tenien camps, feixes, horts i farraginars. A la part ur-
bana els edificis es disposaven en un carrer orientat d’est
a oest.46
La ubicació d’aquesta salvetat ens és del tot descone-
guda. Avui Rabioses és un veïnat de masos escampats.
Si es pogués documentar la situació seria interessant po-
der fer alguna prospecció arqueològica de l’indret ja
que, pel que sembla, aquest poblat compacte degué de-
saparèixer com a conseqüència de les crisis demogràfi-
ques de mitjan segle xiv.
La Salvetat (municipi de Jafre)
El topònim de la Salvetat que porta encara avui un
petit veïnat situat vora el Ter, a menys d’un quilòmetre
al sud-oest de la vila de Jafre, és un dels pocs homònims
dels molts que existiren a l’Empordà durant l’Edat Mit-
jana que han perdurat fins als nostres dies. És molt pos-
sible que aquesta salvetat no estigués sota el domini
d’una institució eclesiàstica, com la majoria de les que
repassem en el present article, sinó que aquesta prerro-
gativa correspongués a la noble família de Bordils, que
és la que trobem en els documents medievals com a vin-
culada a aquest lloc.
La referència més reculada que en coneixem és de
l’any 1248, en un document pel qual Artau de Bordils i
Gueraua, la seva esposa, venen a Pere Seguer, domer de
Viladasens, per espai de sis anys les rendes que tenien en
la població del comprador. Entre els personatges que
signaren el document es troben Gener Umbert i la seva
esposa Girona, i Ferrer Vendrell i la seva esposa Rai-
munda, tots quatre veïns de la Salvetat.47 L’any 1336
Arnau de Bordils va fundar un benefici eclesiàstic sota el
patronatge de Sant Antoni que tingué la seva seu en una
capella que es construí de nou per aquell temps en el lloc
de la Salvetat.48 L’any 1353 el bisbe acceptà la proposi-
ció de nomenar un clergue titular per aquest benefici,
feta per Hug de Bordils.49
Segons Ramon Alberch i Joan Vinyes, l’actual mas
de la Salvetat fou la casa forta de la família Bordils.50
Per un document de l’any 1444 sabem que la capella de
Sant Antoni estava situada a la força de la Salvetat.51 No
sabem si aquesta «força» correspon a un mur fet per pro-
tegir el llogarret d’incursions armades o bé si vol dir que
l’ermita era a tocar al casal fortificat de la família Bor-
dils. En aquest segon cas, la ubicació d’aquest castellet
46.  E. Mallorquí, «Homes viles i masos Cruïlles (1319)», dins
el volum Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles
xi-xx). Edició a cura de Rosa Congost i Lluís To, Publicacions de
l’Abadia de Monserrat, 1999, p. 56.
47.  ADG, Pergamins de la Pia Almoina, Viladasens 227.
48.  R. Alberch, J. Vinyes, Jafre, Girona, Quaderns de la Revista
de Girona, Diputació de Girona/Caixa de Girona, 1999, p. 18
49.  ADG, Lletres, U-22, p. 11v.
50.  R. Alberch, J. Vinyes, Jafre..., p. 22.
51.  ADG, Lletres, U-144, f. 1.
MISCELANEA 02.indd 117
s’hauria de situar en l’entorn de l’actual mas Roig en
comptes del mas de la Salvetat.
Per les poques dades que hem pogut recollir sembla
que ens trobem davant d’una de les poques salvetats de
caràcter laic documentades a la comarca.
Sant Nicolau d’Àlguema (municipi d’Ordis)
És molt possible que a l’entorn d’aquesta capella de
existís un agrupament de cases o «hospital» fundat per
algun orde de cavalleria. Un document de l’any 1365
esmenta Ramon Gil, veí de l’hospital de Sant Nicolau
d’Àlguema.52
Terrades
Aquesta vila ha conservat fins als nostres dies el nom
de carrer de la Salvetat, que ens recorda la salvetat o
hospital dependent de la casa del Sant Sepulcre de Pera-
lada que hi hagué a la població, i que tenia el seu origen
en la donació que féu Ramon d’Olives l’any 1146 a l’es-
mentada casa religiosa d’un camp situat en aquells mo-
ments fora del nucli urbà de la població. La finca limita-
va a llevant amb unes creus que devien marcar el
perímetre de la sagrera de l’església parroquial, a migdia
amb el rierol Rissec, a ponent amb el camí que anava de
Boadella a Cistella i a tramuntana amb el camí que me-
nava a l’església, avui carrer Major.53
Sobre aquest terreny es fundà una salvetat d’habitat-
ges que hem trobat citada per primer cop l’any 1297. En
aquesta data el comanador de la casa del Sant Sepulcre
de Santa Anna de Barcelona mantenia un litigi amb un
tal Bernat Solanes sobre els límits d’aquesta salvetat.54
En una escriptura datada l’any 1298 hem trobat utilitza-
da per primer cop l’expressió «hospital» per referir-se a
aquesta salvetat. És un document de debitori on s’es-
menta un Guillem de Vallosella de hospitale de Terra-
dis.55 En els documents posteriors trobem emprades in-
distintament les dues denominacions.
Per un document de l’any 1320 sabem que aquest
«hospital» tenia universitat pròpia diferenciada de la de
la vila de Terrades, si més no per tractar dels assumptes
interns d’aquesta petita comunitat, però no sembla que
estigués regida per autoritats estables i elegides per un
període de temps concret, sinó que més aviat eren nome-
nats (com en aquesta ocasió) representants per resoldre
casos puntuals. La notícia prové d’una àpoca per la qual
es reconeix el pagament que feren Pere Sapeya i Gui-
llem Polvorell de l’hospital de Terrades, els quals actua-
ven com a procuradors, síndics i actors de la universitat
del lloc (universitatis dicti hospitali) als marmessors tes-
tamentaris de Dalmau de Rocabertí, aleshores ja difunt,
52.  ADG. Manuals, D-163, f. 7.
53.  M. Baig Aleu, «La vila de Terrades i la seva antiga notaria:
Església, territori i propietat», Annals de l’Institut d’Estudis Emporda-
nesos, vol. 35, Figueres, 2002, p. 175.
54.  M. Golobardes, «El Sepulcre»..., p. 46.
55.  AHG, Protocols de Peralada, vol. 4, p. 52v, a. 1298.
19/10/10 14:22:12
 118 Antoni Egea i Codina
pel pagament de cinc-cents sous dels mil que els perto-
cava abonar per raó d’una questia o recaptació extraor-
dinària manada pel noble Dalmau de Rocabertí, senyor
del lloc. En el moment d’efectuar-se aquest termini del
pagament Dalmau ja havia mort, i els diners foren lliu-
rats als seus marmessors testamentaris.56
En el segle xiv aquesta salvetat estava formada per
un nucli compacte d’edificis, i comptava almenys amb
tres carrers i una plaça, segons consta en un quadern de
capbrevacions fetes entre els anys 1351 i 1353. Els car-
rers figuren en l’esmentat document amb els noms de
Dalt, del Mig i de Baix.57
Vilacolum (municipi de Torroella de Fluvià)
L’«hospital» de Vilacolum fou una agrupació de ca-
ses sota el domini directe de la casa de l’Hospital d’Avi-
nyonet. La seva ubicació, de moment, no l’hem pogut
precisar. L’única referència que en tenim és de l’any
1352, en què Bernat Simon, veí d’aquesta població, re-
coneix tenir pro domo de Avinione una casa situada in
loco vocato Spital. L’immoble afrontava a orient amb el
carrer públic, i els límits restants els tenia amb dues ca-
ses més del veïnat.58
Vilamorell (municipi de Borrassà)
Existí un camp anomenat de l’Hospital sota el domini
directe de la casa del Sepulcre de Peralada al veïnat de
Vilamorell. Aquesta finca fou donada l’any 1143 per
Adalbert de Palau i la seva esposa Adelaida, juntament
amb els seus fills, per una banda, i per Berenguer de
Camp Estremer, la seva esposa Ermessenda i els seus
fills, per l’altra, a l’orde del Sant Sepulcre. En el docu-
ment es fa constar que el terreny estava delimitat per
creus (...iste affrontaciones includund hanc terram et
crucem terminam etiam...).59 La finca continuava en po-
56.  Ibíd., vol. 1305, p. 67r.
57.  Arxiu de la Biblioteca del Palau de Peralada, Sèrie B, Docu-
ment 453.
P. 7r. ...domos meas ... in predicto hospitali de Terradis, in salve-
tate Sancto Sepulcro, in vico Inferiori ... affrontatur ab oriente in vico
publico Superiori ... a cirtioin platea publica dicto Hospitale...
P. 5r. ...in vico mediano...
Id., in dicto hospitale, in salvetate Sancto Sepulcro in vico superi-
ore dicti hospitale...
58.  AHG, Protocols de Vilabertran, vol. 1, 10-9-1352.
59.  M. Golobardes, «El Sepulcre»..., p. 29.
MISCELANEA 02.indd 118
der del domini directe del Sepulcre l’any 1305, i era co-
neguda amb el nom de camp de l’Hospital.60
Vilarig (municipi de Cistella)
En aquesta població hi hagué un «hospital» o agrupa-
ment d’habitatges dependent d’alguna casa d’un orde de
cavalleria. L’única notícia de la seva existència és de
l’any 1303, i és molt breu, ja que es limita a esmentar un
veí del lloc que hi residia: Guillelmus de Villari, par-
rochia de Villarico et Petrus de Villari de hospitalis
eiusdem loci.61
Vilatenim (actual municipi de Figueres)
Aquesta població també comptà amb el seu barri de
l’Hospital, el qual devia estar situat a l’entorn de l’actu-
al carrer de l’Hospital, situat al sud-est i a poca distàn-
cia de l’església parroquial. A l’Edat Mitjana devia es-
tar discretament separat del nucli principal de població.
Segurament aquest agrupament d’habitatges patí les
conseqüències de les crisis demogràfiques del final de
l’època medieval i de la terrible inundació de l’any
1421, que devastà, entre moltes altres poblacions, Vila-
tenim.
La referència més reculada que n’hem trobat és de
l’any 1287, data en la qual es produeix la venda d’una
casa situada en aquest lloc, la qual limitava amb dues
cases més. En l’escriptura de compravenda es fa cons-
tar que es respectaven els drets de la comanda de
l’Hospital d’Avinyonet (...salvo iure et dominio hospi-
tale de Avinione...).62 Hem trobat esmentat aquest
«hospital» en diversos documents del segle xiv que no
ens aporten cap novetat respecte al que acabem de co-
mentar.63
60.  Ibíd., p. 38-39.
61.  AHG, Protocols de Peralada, vol. 6, p. 5r, a. 1303.
62.  Ibíd., vol. 1, p. 65r.
63.  Ibíd., vol. 6, p. 59r, any. ...domos meas contiguas quas habeo
et teneo apud Villatenimo, loco vocato ses Pital (sic). Més endavant es
fa constar que aquestes cases estaven sota el domini directe de l’Hos-
pitale de Avinione.
Ibíd., vol. 1044, p. 86v, a. 1336. ...quandam casam meam quam
habeo et teneo in loco Sancti Johanis de Villatenimo in hospitali dicti
loci... Pel que fa al domini directe de la finca, diu que corresponia a la
domus Hospitale de Avinione Sacti Johane Jerosimilitani.
19/10/10 14:22:12