c




 


Ê
ÊÊ Ê
 Ê Ê  ÊÊ
Ê Ê

La història comença amb una carta que envia la narradora, a la policia.

La narradora fa unes declaracions, en elles explica com va conèixer la Glòria, i com va
ser l͛últim moment en que la va veure. La Glòria va tenir una infantesa dura, va estar
internada fins als 18 anys. No va conèixer a la seva mare, i el seu pare no la tr actava
amb afecte. La narradora explica com la seva mare, germana de la mare de la Glòria,
acollí la Glòria quan aquesta tenia 25 anys.
Des d͛aquell moment la narradora, anomenada Aina, i la Glòria sortiren per les nits al
teatre, cinema... i allà conegueren a en Hans, qui es va enamorar d͛ella.
Una nit, en Hans i la Glòria sortiren per celebrar que es casarien. Des d͛aquella nit no
es va saber més de la noia. Desaparegué. La policia la va trobar un mes després en una
casa rural, on la seva parella l͛havia matat i la volia embalsamar. Les declaracions d͛en
Hans van ser: ͞No es pot ésser tan bell. Fa mal͟. Ell s͛excusà d͛aquest fet perquè la
volia veure dormir eternament al seu costat.


 Ê Ê
Ê ÊÊ Ê Ê 
 Ê

El text es narrat en primera persona del singular. La narradora es diu Aina Morey
Planes. L͛Aina no és la protagonista de la història, es un testimoni de la desaparició de
la Glòria.
La narradora parla breument de la infantesa i adolescència de la Glòria, i com va
arribar a viure amb ella, i va arribar a ser com la seva germana.
Per tant és un personatge secundari que narra la història de la protagonista


 Ê
 ÊÊ
Ê ÊÊ
Ê Ê
La narració està situada a les illes Balears, concretament a Mallorca.
El temps extern, és a dir, el moment històric en que està ambientada la narració, no és
esmentat explícitament, però es pot deduir que succeeix durant el temps de la
postguerra, ja que presenten actituds conservadores, i l'autora pertany a aquella
època. I el temps intern és difícil de definir, ja que representa que és una carta.
Comença parlant del present, i més tard ocupa quasi tota la història amb unÊ
.Ê
Ê
Ê
Ê
X
 Ê Ê
ÊÊ

Ê
ÊÊ Ê
  Ê   Ê
  Ê
!"  Ê"Ê#Ê"!" $  Ê ÊÊÊ

La varietat dialectal del text és el balear. Com la narració està situada a Mallorca, per tant el
seu subdialecte és el mallorquí.

Característiques lèxiques:

- Nin (nen)

- Cercar (buscar)

- Xalesta (alegre)

Característiques fonètiques:

- Pronunciació com a vocal neutra [ ] de les u tòniques (ex: vermell [v r m j]). En

algunes regions la han transformat en una e oberta [ ].
- En els grups u
ÊÊ
Ê u
u, l'accent recau generalment damunt els pronoms
(ex: comprar-ne [kompr r'n ]).
- Eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia (ex: glòria [ gl i])
- A Mallorca, generalment, es distingeixen la o i la u àtones. A una part de Mallorca, hi
ha neutralització si a la síl·laba següent hi ha una [i] o una [u] (ex: conill, comú) i a la
resta de l'illa, en la mateixa posició, la [u] es canvia per [o] (ex: punyir, humit).
- Es distingeix la  de la .
- La consonant vibrant simple es pronuncia en pocs mots (ex: per, pur, sor), i sempre
en la primera persona del present d'indicatiu.

Característiques morfosintàctiques:
- Ús dels articles salats (ex: u, , u, 
). Ús dels articles personals clàssics u i 
davant noms propis de persona, i de la contracció 
quan comencen en vocal.
- Morfema zero en la primera persona del singular del present d'indicatiu en comptes
del morfema . Exceptuant els verbs amb lexema acabat en u, on es pronuncia [w]
(Ex: suu ['suw] del verb suar).
- Els verbs de la primera conjugació tenen formes característiques.
Els plurals de 1a. i la 2a. persona del present d'indicatiu són  i 
L'imperfet de subjuntiu és ,   o u
- Ordre dels pronoms febles precedint el verb. En la combinació de dos o més
pronoms, si un és de complement directe (CD) (ex: u
,
Ê...) i un altre és de
complement indirecte (CI) (ex: u, u ...), apareix primer el pronom de CD. (exemples:

ÊuÊ, u
ÊuÊu, però u
Ê i u
Êu).
Ê