Dossier Sintaxi 3r

DOSSIER DE SINTAXI
3r de secundria
Curs 2015-16
1
EL SINTAGMA
EL NUCLI DEL SINTAGMA
Un sintagma s un grup de paraules organitzades al voltant dun nucli o mot principal:
una coca-cola
nucli
compren el diari
nucli
una cursa sensacional de motos
nucli
va guanyar per la mnima
nucli
b de salut
nucli
volem que allucinis amb la nova planxa de neu
nucli
apta per a lesport
nucli
sense fum
nucli
Les paraules que acompanyen el nucli del sintagma hi han de concordar en gnere i nombre, o
b shi han de relacionar per mitj de preposicions o conjuncions:
Moltes iniciatives turstiques
el nucli iniciatives exigeix concordana en femen i
plural
Experta en electrnica
el nucli experta exigeix una preposici
Comprovava que tothom tingus entrada
el nucli comprovava exigeix una conjunci
1. Els grups de paraules segents no formen cap sintagma perqu no estan organitzades
convenientment al voltant del nucli, escrit en negreta. Revisa i corregeix aquests grups tot
fent-hi canvis de gnere o nombre, o b collocant-hi aquests elements de relaci
(preposicions i conjuncions):
a
si
entre
per
de
amb
contra
en
que
per a
una victria ben merescut / una victria ben merescuda

a. aquesta sabates esportiu
b. ben ple turistes estrangers
c. parc naturals ms de 300 animals llibertat
d. passejat la nostra histria
e. rutes peu i bicicleta la comarca
f. ideal passar-hi les vacances
g. massa acostumat no fer res
h. demaneu hi ha lloc per dormir
i. desitgem sortiu les nostres botigues ben satisfets
j. prop 25 anys al vostre servei
k. vam arribar laeroport molt retard
CLASSES DE SINTAGMES
Els sintagmes reben el nom del seu nucli; aix
-
el sintagma els darrers jocs olmpics sanomena sintagma nominal (SN), perqu t com a
nucli un nom;
el sintagma beuen molta aigua fresca sanomena sintagma verbal (SV), perqu t com a
nucli un verb;
el sintagma ben ple daigua sanomena sintagma adjectival (SAdj), perqu t com a nucli
un adjectiu;
el sintagma sense por sanomena sintagma preposicional (SPrep), perqu t com a nucli
una preposici;
el sintagma b de salut sanomena sintagma adverbial (SAdv), perqu t com a nucli un
adverbi.
2. Classifica els sintagmes segents, tot collocant una X a les caselles corresponents,
dacord amb el nucli que tenen subratllat
SN SV SAdj SPrep SAdv
a.va discutir de msica
b. ple de fum
c.amb llet
d. tercera trobada dantics alumnes
e. taula metlica per al jard
f. venen fruita
g. arribar a les tres de dem
h. bastant sovint
i. no apte per a lesport
j. molt difcil de fer
k. quin dia tan clar
l. per correu electrnic
m. sensaci de benestar
n. malament de salut
3. Construeix lliurement sintagmes a partir dels nuclis segents. Desprs, indica el nom del
sintagma que has format.
a. malament (adverbi): malament de diners SAdv
b. fcil (adjectiu):
c. sabates (nom):
d. mireu (verb):
e. caminava (verb):
f. beneficis (adjectiu):
g. entre (preposici):
h. tard (adverbi):
4. Subratlla el nucli de cadascun dels sintagmes en cursiva i negreta del text segent i
indica quina classe de sintagmes sn.
El mn en qu vivim s ple (Sadj)) de microbis perillosos. Aquests microbis sn

potencialment capaos datacar-nos; el nostre organisme es defensa contra
aquests agressors grcies al sistema immunitari, la funci del qual s destruir-los.
Aquest sistema tamb t la important missi dimpedir el desenvolupament de
cncers a partir de cllules malignes que poden nixer en lorganisme hum.
ELS ESPECIFICADORS
El nucli dun sintagma sol dur especificadors (E) al davant, els quals sn unes paraules que
concreten el significat de tot el sintagma:
-
el situen en lespai o en el temps (aquest cotxe / aquella setmana),

E
E
nindiquen quantitat (pocs espectadors / tres disquets / cap pregunta),
E
E
E
hi donen un sentit de negaci (no vnen),
E
expressen si el nucli s conegut o no (ha vingut un noi amb un taxi / ha vingut el noi
E
E
E
amb el taxi), etc.
E
SN
Aquella pellcula de riure
E
SN
Tot el dia
E
SAdj
No gaire bo per menjar
E
SV
No conduu sense casc
E
SPrep
Molt de la broma
E
SAdv
Fora lluny daqu
E
5. Subratlla els especificadors dels sintagmes segents:
a. Cinc hores de cotxe
c. Ms endavant
b. La Maria Prat
d. Alguna estona lliure
e. Bastant complicat
h. Ja arriba el metro
f. Totes aquelles pellcules premiades
i. Fora contents
j. Aquells dies de pluja
g. No necessitava res
k. Tota la seva famlia
6. Al text segent hi falten especificadors. Omple els espais en blanc amb els
especificadors adequats de la llista segent:
molt / no / ben / tant / tan / noms / un / fora / les / dos

En Jordi va sortir de casa i va donar voltes per les parades de la fira. Tots els
venedors el cridaven, per _________ va comprar res perqu no li agradaven _________
coses que li oferien. Havia passejat _________ estona i estava _________ cansat de
voltar que es va asseure en _________ banc del parc. _________ a prop dell hi havia
_________ individus que parlaven de futbol. Van comenar a discutir i, s clar, feien
_________ soroll que _________ se sentien els seus crits. _________ sovint passa
aix, va pensar, <s_la_futbolmania>s la futbolmania.
ELS COMPLEMENTS
El nucli dun sintagma pot dur complements, que sn paraules o grups de paraules que en
modifiquen el significat:
Un
E
SN
cotxe
nucli
No
E
SV
vull
nucli
potent
complement
prssecs
complement
SAdj
Gens aficionat a la lectura
E
nucli
complement
Ben
E
SAdv
lluny
nucli
del mar
complement
7. Als espais en blanc daquest text hi falten els complements del sintagma. Colloca-hi els
ms adequats de la llista segent:
linterior
problemes
de funcionar
de segona m
el cotxe
de la tapisseria
la seva cotitzaci actual
un mecnic
Abans de comprar un cotxe _______________________, cal tenir en compte una srie
de punts si us voleu evitar ______________. Proveu ________________ o feu-lo examinar
per _____________ perqu comprovi si els diversos components del motor sn encara
capaos __________________. Inspeccioneu-ne __________ i verifiqueu lestat
________________________________.
Assessoreu-vos
tamb
sobre
__________________________ .
REPRESENTACI GRFICA DELS SINTAGMES

De vegades per mostrar les relacions que hi ha entre el nucli, els especificadors i els
complements dels sintagmes es fan servir esquemes grfics com aquests:
a)
b)
SN
Un
nucli
cotxe
Un cotxe
complement
potent
nucli
SN
c)
potent
complement
Un
cotxe
SN
potent
Qualsevol daquests esquemes s bo per representar les relacions entre els mots que
componen els sintagmes. Aqu farem servir lesquema del model b):
No
E
vull
nucli
prssecs
complement
SV
Fora
aficionat
la
lectura
Sense
cap
esfor
S N co mp le me n t
n uc li
S N co mp le me n t
SP
n u cl i
SP
S Ad j
Els complements dun sintagma sn tamb sintagmes. Aquests sintagmes que fan de
complement consten de nucli i de vegades despecificadors i de complements:
Un
gos
juganer amb els
nens
Menjo
nucli
nucli
nucli
de
pinyons
nucli
SN (complement)
nucli
SP( complement)
SAdj (complement)
SN
coca
nucli
nucli
SN (complement)
nucli
SP (complement)
SN (complement)
SV
Qualsevol sintagma pot fer, doncs, de complement dun altre sintagma. Aix, en el primer dels
exemples anteriors, el SAdj (juganer amb els nens) est incls dins el SN (un gos juganer amb
els nens) dins el qual fa la funci de complement del nucli, que s el nom (gos).
Daltra banda, aquest SAdj consta de nucli, ladjectiu juganer i dun complement, format pel
SPrep amb els nens. Finalment, aquest SPrep t com a nucli la preposici amb i com a
complement el SN els nens.
8. Guiant-te pels esquemes i lexplicaci anterior, completa la descripci segent referida al

SV Menjo coca de pinyons.
El SN coca de pinyons est incls dins el ____ ________________ dins el qual fa
la funci de complement del nucli, que s el verb ________. Daltra banda, aquest SN
consta del nucli, el _____ ______ , i dun complement, format pel ______ de pinyons.
Finalment, aquest SPrep t com a nucli la __________ ____ i com a complement el
______ ____________ .
9. Completa lliurement cadascun daquests sintagmes dacord amb lestructura

marcada pels esquemes segents:
a
ocell
_____
b.
___
nom
adjectiu
det
arrs ___
nom
______
prep
nom
SN complement
nucli
SAdj complement
nucli
SN
SP complement
SN
___
cotxes
verb
nom
__
adjectiu
nucli
nucli
_____
adv
SN complement
____
verb
det
__ _______ amb
nom
prep
E
nucli
SV
nucli
_______
nom
SN complement
SP complement
SN complement
prep
nucli
E
nucli
10
adj
nucli
SAdj
e)
No
__
SAdj complement
SV
adv
curt
_______
nom
SN complement
SP complement
10. Escriu cadascun dels sintagmes segents en lesquema que el representa:

a.
b.
c.
d.
e.
Vnen de la plaa
Tinc la grip
Per la carretera comarcal
Un gos malalt
Molt eixerit
1.
___
__
___
2.
verb det nom
__
____
adv
adj
3 ___
nucli
verb prep
___
____
det
nom
E
nucli
SN complement
nucli
SP complement
SN complement
SAdj.
SV
SV
4.
___
___
det
nom
nucli
5.
____
____
adj
___
prep
SAdj complement
det
SN
___
nom
nucli
nucli
_____
adj
SAdj complement
SN complement
SP
11. Indica quin dels dos esquemes representa de manera adequada els sintagmes segents.
Encercla la lletra corresponent
1. Menors de dotze anys
a.
b.
___
adj
____ ____ ____

prep det
nom
___
adj
__
prep
complement SAdj
nucli
det
n om
SN complement
nucli
nucli
SP
SAdj
11
__ ___
SN complement
SP complement
2. Viatge amb
tren
de Barcelona a Pars
a.
b.
____ __ _____ ____ ___ __ _____

nom prep nom prep nom prep nom
nucli
______
nom
SN complement
____ ____
prep nom
____ ______ __ ____

prep nom prep nom
nucli SN compl.
SN complement
nucli SP complement
SP compl.
nucli
SN complement
nucli
nucli
SP complement
nucli
nucli
nucli
nucli
nucli
SN complement
SP complement
SP complement
SN complement
SP complement
SN
SN
3. Utilitzeu
la targeta de crdit
a.
____
verb
b.
___
det.
____ ____ ____

nom prep nom
____
verb
___
det.
____ ____
nom prep
E
nucli
SN complement
nucli
____
nom
SN complement
SN
SP complement
nucli SP complement
SV
nucli
SN complement
SV
EL SINTAGMA NOMINAL
EL NUCLI DEL SN: NOMS I PRONOMS
Hem vist que un sintagma s un grup de paraules organitzat al voltant dun nucli o mot
principal,el qual sol anar acompanyat despecificadors i de complements. Si el nucli s un nom (un
programa informtic) o un pronom (alg de la teva escola) sanomena sintagma nominal (SN).
12
Els noms
Els noms sn paraules variables que solen portar morfemes de nombre ( sing/ pl) i que exigeixen
concordana de gnere (gnere inherent). Serveixen per anomenar persones, animals, objectes,
fenmens, sentiments, etc. Segons el significat es classifiquen en noms comuns i noms propis.
Els noms comuns designen duna manera general persones, animals, objectes, fenmens,
sentiments, etc.: noia, home, gos, cotxe, nevada, illusi, etc.
una nevada important
nom com
la illusi dels nens petits

nom com
Els noms propis identifiquen en particular una persona, una cosa, un lloc, una empresa, etc.
nics: Mireia, Opel, Islndia; Microsoft, etc.
la Mireia, delegada del curs
nom propi
Menorca, illa de les Balears

nom propi
Els pronoms
Els pronoms sn paraules que substitueixen un nom o un sintagma ja conegut, o b apareixen en
lloc dssers o objectes que no shan anomenat:
Qu fan en Marc i la Clara?
Ell toca el saxfon i ella s una gran esquiadora.
pronom
pronom
Ning de la classe ha vist la pellcula.

pronom
Segons el significat, els pronoms es classifiquen en personals, demostratius, interrogatius i

indefinits.
13
Els pronoms personals identifiquen les persones que intervenen en lacte de comunicaci
o b identifiquen les persones a les quals es fa referncia:
Emissor (E)
1a
persona
Receptor (R)
2a
persona
Altres (ni E ni R)
3a
persona
Singular
jo
plural
nosaltres
tu, vost, vs
vosaltres,
vosts
ells, elles
ell, ella
Nosaltres no tenim cap dia de festa.

pronom
Vosts sn els pares de la Jlia?

pronom
Ella sha comprat un jersei de llana.

pronom
Els pronoms demostratius substitueixen un conjunt de mots i indiquen que all a qu es

refereixen s a prop o lluny en lespai o en el temps:
Proximitat en lespai i en el
aix
temps
Llunyania en lespai i en el
all
temps
Qu en faig del jersei, dels mitjons i de la camisa que mhe comprat?
Desa tot aix a larmari.
pronom
Magrada ms all que vas dir ahir que aix que acabes de dir ara.
pronom
Els pronoms indefinits substitueixen mots de persones o coses i shi refereixen duna manera
imprecisa:
Referits a persones
Referits a coses
alg
res
ning
tot
cadasc / cada u
tothom
14
pronom
Alg ha agafat el meu CD.

pronom
Ning no sabia el meu nom.

pronom
Cadasc / cada u s lliure de pensar el que vol.

pronom
Tothom volia donar la m al guanyador del ralli.

pronom
Des dall no sentem res.

pronom
Magrada tot.
pronom
Els pronoms interrogatius serveixen per referir-se a persones, elements i circumstncies

diverses dels quals es demana informaci.
qui
qu
on
quan
quant
com
12. Al text segent, hi apareixen alguns dels pronoms dels quadres anteriors (personals,
demostratius, indefinits i interrogatius). Subratllals i indica de quina classe sn.
Diem que el telfon ha progressat, per no tothom (indefinit) sap encara com lha
de tractar. Nabusa. El desaprofita. O sen fa esclau. Quan sento a dir aix, tu i jo,
ho resoldrem amb un cop de telfon, em poso a tremolar. s innegable que a
vegades s un recurs molt til, sobretot si els qui truquen comparteixen el mateix criteri
sobre els avantatges i les limitacions del telfon. Per massa sovint la gent es penja
al telfon sense cap respecte per linvent ni pel destinatari de la trucada: parla i parla
15
sense que res sigui capa daturar-lo.

Telefonar s entrar a casa duna altra persona, i ning hauria de gosar fer-ho amb
impertinncia. Cal ser conscients que, en principi, la persona que despenja com la
persona que ens obre la porta ens fa un favor i que hem de correspondre no prenentli ms temps del que s indispensable.
Un altre punt: quan alg truca cal que comenci dient jo sc en tal, perqu la
persona que sha molestat a respondre t el dret a saber qui entra a casa. Si ell s tan
incorrecte que contesta al digui demanant explicacions amb qui parlo? en
comptes de donar-ne, respondre-li qu nhas de fer? no noms s una lcita defensa
prpia, sin locasi de proporcionar-li una lli deducaci.
Josep M. Espins. 100 anys sense aprendre-ho ( adaptaci)
ELS ESPECIFICADORS DEL SN: DETERMINANTS

Els especificadors del SN sn un grup limitat de paraules que sanomenen determinants. A ms
dels articles definits, dels articles indefinits, dels demostratius i dels numerals, que vam treballar
al curs passat, com a determinants tamb hi ha els possessius, els quantitatius i els
indefinits.
possessius: indiquen el possedor de lsser o de la cosa de qu es parla o indiquen que
hi mantenen una relaci.
Mascul
Femen
Mascul
Singular
Un
possedor
Diversos
possedors
Femen
Plural
meu
teu
seu
meva
teva
seva
meus
teus
seus
nostre
vostre
seu
nostra
vostra
seva
nostres
vostres
seus
seves
Qui ha vist el meu retolador?

La nostra intenci era solucionar el teu problema.
El meu germ i la seva cosina van a la mateixa classe.
16
meves
teves
seves
Les seves aficions i els vostres gustos sassemblen molt.
quantitatius: expressen una quantitat duna manera aproximada.
Mascul
Femen
Mascul
Singular
Femen
Plural
quant
quanta
quants
quantes
tant
tanta
tants
tantes
molt
molta
molts
moltes
poc
poca
pocs
poques
bastant
bastant
bastants
bastants
gaire
gaires
massa, fora, prou, ms, menys, gens de, que
Deixa passar uns quants dies.

No hi havia tanta gent com es pensaven.
Molta gent pensa que no hi ha gaires dies de festa.
No feia gens de vent.
Que gent que hi ha avui! No es passa per enlloc.
Feia bastant calor.
Que gent que hi ha al pavell!
Al teatre hi havia fora gent.
No t prou fora per aixecar aquest televisor.
indefinits: expressen de manera imprecisa una quantitat o altres especificacions.
Mascul
Femen
Mascul
Singular
17
Femen
Plural
algun
alguna
alguns
algunes
tot
tota
tots
totes
cert
certa
certs
certes
altre
altra
altres
cada un /
cada una /
cadascun
cadascun
a
tal
tals
qualsevol
qualssevol
cap
Ja ens veurem algun dia.

Ha plogut tota la setmana.
Ja ens veurem un altre dia.
Certes expressions sn considerades poc adequades.
Cadascun / cada un dels alumnes tenia un ordinador.
Amb tals idees et diran racista.
Tria dos discos qualssevol.
No he trobat cap disc dels que tagraden.
13. Omple els buits de les frases segents amb lindefinit ms adequat en cada cas sense
repetir-ne cap.
a. Potser _______________ dia podrem anar-hi.
b. Ja no queda _______________ ve dels que hi havia abans.
c. Vinem a veure un dia _______________
d. El professor va dir que _______________ els alumnes havien de dur el diccionari.
e. Parla de _______________ manera que sembla que doni llions.
f. Hem tractat de _______________ assumptes una mica delicats.
g. No entreu per aqu; passeu per l _______________ porta.
h. Van donar un obsequi a _______________ dels concursants.
18
14. Omple els buits daquest text amb el determinant de la llista segent ms adequat en
cada cas:
algunes / alguns / aquest / un / aquesta / el / fora / la /
molts / quaranta / tres-cents / una
Parlav s ______ municipi del Baix Empord, situat a _____ plana dinundaci del
Ter i del Dar. ______ darrer riu travessa ____ terme de sud a nord al sector oriental.
El territori s ondulat per ______ turons. T ______ conreus; els principals sn els de
cereals. Aix mateix shi conreen farratges, _____ vinya i olivera. El poble t ______
habitants i ____ altitud de _____ metres sobre el nivell del mar. T lesglsia de Sant
Feliu. ______ esglsia romnica duna nau amb un absis fortificat fou reformada
posteriorment afegint-hi _______ capelles laterals i la faana.
15. Subratlla tots els determinants que hi ha al text segent i indica de quina classe sn:
articles definits, articles indefinits, demostratius, numerals, possessius, quantitatius o
indefinits. Tingues en compte tamb els definits contrets amb una preposici (del, al).
La redacci dEl Cam estava dividida en dos bndols irreconciliables: el majoritari,
integrat per alguns periodistes amb vocaci de fer un diari progressista i culte, i el
minoritari, format per uns quants professionals del periodisme sensacionalista que
veien perillar el lloc de treball en cas dimposar-se laltra lnia. Enmig dels dos grups hi
havia un director aferrat al whisky com un nad al pit de la seva mare. Hctor Barrera
encapalava aquell sector sensacionalista disposat a publicar qualsevol cosa, que
constitua un ter de la redacci. Els progressistes necessitaven aglutinar tota la
redacci si volien que el partit del Govern comprs la meitat de les accions del
peridic.
Ferran TORRENT, Lany de lembotit
REM ARQ UES SOBRE LS DE MOLT, MASSA, GAIRE, GENS I RES
El quantitatiu gaire -s sutilitza en frases negatives i darrere de les partcules sense, no i ni
per expressar una quantitat ms aviat escassa.
No hi havia gaires persones ni gaire ambient.
Tamb sutilitza en frases interrogatives i condicionals per expressar una
quantitat indeterminada.
Hi havia gaire gent a la festa?
19
Si tens gaire feina, avisam, que et donar un cop de m.

Els quantitatius molt -a, -s -es i massa expressen respectivament una quantitat alta o b
excessiva.
Tinc molta feina endarrerida.
No shi cap, hi ha massa gent.
Conv, per, no abusar de molt -a i de massa en les frases interrogatives, condicionals i

negatives.
s preferible:
Hi havia gaires crits a lestadi? (en comptes de: Hi havia molts crits a lestadi?)
Si fa gaire fred abrigat. (en comptes de: Si fa massa fred abrigat)
No tinc gaire feina aquesta setmana. (en comptes de: No tinc molta feina aquesta
setmana)
El quantitatiu gens de sutilitza en frases negatives i darrere de les partcules sense, no i ni per
expressar quantitat zero.
No tenia gens de son.
No queda gens de caf ni gens de llet.
Ho va aconseguir sense gens desfor.
Tamb sutilitza en frases interrogatives i condicionals per expressar una quantitat
indeterminada ms aviat petita.
Us queda gens de caf?
Si fa gens de vent, aquests fulls volaran.
La paraula res s un pronom i, per tant, no es pot utilitzar mai en comptes de gens de.
No se sent res.
per No se sent gens de soroll.
(Incorrecte: No se sent res de soroll.)
Si necessites res, avisans. per
No queda gens de taronjada.
(Incorrecte: No queda res de taronjada.)
20
16. Numera d1 a 4 les frases de cada grup dacord amb la quantitat expressada (de menys
a ms) pels determinants subratllats:
a.
Aquesta setmana he tingut molta feina.
Aquesta setmana he tingut massa feina.
Aquesta setmana no he tingut gens de feina.
Aquesta setmana no he tingut gaire feina.
b.
Pel meu aniversari no em va felicitar gaire gent.
Tenia molt mal de cap i es va prendre un calmant.
Al Pirineu ja no hi ha gens de neu.
massa gent.
17. Substitueix els determinants molt i massa de les frases segents pel determinant gaire
sempre que convingui:
a. Si tens massa son vs-ten a dormir.
b. La gent que pateix destrs s perqu sol tenir massa feina.
c. Si fas massa soroll despertars els vens.
d. Saps molt angls, tu?
e. La teva germana ha fet molts amics i, en canvi, no moltes amigues.
f. Trobo que enmig de les pellcules fan massa publicitat.
g. Em sembla que en aquesta assignatura no farem moltes prctiques.
h. Com s que no et vas quedar a la biblioteca? Que hi havia massa gent?
i. Per comprar les entrades del concert no hi havia molta cua.
j. Si thas de quedar massa estona a casa de lAndreu, telefonans.
18. Colloca gens de / d o res als espais buits daquestes frases:
a. Den Ramon, fa dies que no en s _______________.
b. Avui no he tingut _______________ sort.
c. En aquesta beguda no hi ha _______________ alcohol.
d. Vols_______________ del supermercat? Ara mateix hi vaig.
e. Va tornar de viatge sense _______________ diners.
f. Al forn ja no hi havia _______________ pa i a la carnisseria no els quedava
______________ .
21
ELS COMPLEMENTS DEL SN

El nom que fa de nucli del SN pot anar acompanyat de diverses classes de complements que
en modifiquen el significat; per aix sanomenen complements del nom (CN).
aquells
E
uns
E
texans
nom
texans
nom
els
E
texans
nom
clssics
CN
de color negre
CN
que em van regalar

CN
CLASSES DE COMPLEMENTS DEL NOM

Els complements del nom poden ser
-
un sintagma adjectival (SAdj)

un sintagma preposicional (SPrep)
una frase de relatiu
una aposici (sintagma nominal que fa de complement dun nom)
el
E
bus
nom
aquell
E
un
E
mapa
nom
viatge
nom
les meves
E
certes
E
un
E
el
El
tan complet
CN (SAdj)
per la selva africana
CN (SPrep)
sabates
sense cordons
nom CN (SPrep)
muntanyes
nom
avi
nom
amb neus perptues

CN (SPrep)
que transporta cent passatgers

CN (frase de relatiu)
noi
a qui van concedir la beca
nom
CN (frase de relatiu)
lAmazones,
E nom
22
turstic
CN (SAdj)
el riu ms cabals el mn
CN (aposici)
19. Llegeix atentament aquest text i completa els sintagmes nominals de la graella que hi ha
a continuaci
Era un home petit, pllid, esborrat, barbamec. Tenia els ulls blaus gaireb blancs,
les celles rares dun color ros brut, un cap enorme que li queia de costat i una nou del
coll molt sortida...
Josep Pla. Girona, un llibre de records
SN
Especificador Nom
un
CN
home petit
SAdj
pllid
SAdj
Classe de complement
esborrat SAdj
barbamec
a. els ____________
SAdj
____________
SAdj
gaireb blancs SAdj

b. _________ celles ____________
c.
SAdj
____________ SPrep
d._________ ____________ ____________

e.
SAdj
____________ frase de relatiu
f. _________ nou del coll
____________
SAdj
20. Subratlla el complement del nom (CN) de cadascun daquests sintagmes nominals i
escriu a sota si s un SAdj, un SPrep, una frase de relatiu o una aposici. Finalment
substitueix-lo per un altre complement de classe diferent per de significat semblant, com a
lexemple.
un castell de ledat mitjana un castell medieval
SPrep
SAdj
a. un soroll que espantava.
b. un accident automobilstic.
23
c. un caf sense cafena.
d. una revista de cincia.
e. un hotel de luxe.
f. lavi, el mitj de transport ms rpid.
g. El noi que canta
h. Les cireres que tenen color vermells
i.
Un vag restaurant
j.
Les noies africanes.
k. La mquina amb qu rento la roba
l.
Un autor annim
m. Una central que produeix energia elctrica
n. Unes sabates desport.
o. Un animal que menja herba
p. Una histria que s una tragdia
24
LA FRASE
SUBJECTE I PREDICAT
Qualsevol text es pot dividir en frases. Cada frase consta de dues parts: subjecte i
predicat.
Aquells turistes francesos
compren postals.
subjecte
La pellcula
predicat
t un final inesperat.
subjecte
predicat
El subjecte (S) s la part de la frase que correspon a lsser, lobjecte o el fet del qual es diu
alguna cosa. El predicat (P) s la part que correspon a all que es diu del subjecte.
El subjecte sol estar format per un nom tot sol, per un pronom o per un grup de paraules que
depenen dun nom. El predicat est format per un verb tot sol o per un grup de paraules que
depenen dun verb.
Valncia
t una estaci de trens molt bonica.
subjecte
(nom)
predicat
Vosaltres
subjecte
(pronom)
guanyareu.
predicat
Les ambulncies de la Creu Roja

subjecte
(grup de mots)
portaven els ferits a lhospital.

predicat
Com podem veure en les tres frases anteriors, el nom, el pronom o el grup de mots que fa
de subjecte concorda amb el verb en nombre i persona. Per tant, per trobar el subjecte duna
frase, pots fer la prova de la concordana; s a dir, pots canviar la persona o el nombre del
verb per veure quin s lelement que tamb canvia de persona o nombre; aquest element s el
subjecte.
Aquesta moto
3a pers. sing.
25
val molts diners.

3a pers. sing.
Aquestes motos
3a pers. pl.
valen molts diners.

3a pers. pl.
21. A les frases segents indica i separa amb parntesis el subjecte i el predicat, com en
aquest exemple:
a. (En Joan) (va a buscar bolets).
subjecte
predicat
b. La Susanna se nanir a Austrlia.

c. Tothom fa vacances el mes dagost.
d. Els hipermercats no obren els dilluns al mat.
e. Una tramuntana molt forta ha bufat tota la setmana.
f. Vosaltres heu acabat la feina molt aviat.
g. Totes les amigues de la germana den Jordi han agafat la grip.
h. Lescassetat daliments de primera necessitat fa morir molta gent.
i. Ning no ha guanyat el concurs literari daquest any.
22. Inventa un subjecte per a cadascuna de les frases segents:

a. ______________________ tenim molta gana.
b. _________________________ anireu al cine.
c. Ahir em va aturar _________________________ .
d. _________________________ shan perdut a la muntanya.
e. _________________________ has sortit per la televisi.
f. _________________________ ha tancat la porta?
g. Cada cinc minuts passa _________________________ .
h. _________________________ vol eliminar les seves fronteres.
i. ________________________ donaven la benvinguda al campi.
j. A ell li desagrada _________________________ .
26
23. Els fragments segents no sn frases, ja que el subjecte i el verb no concorden.

Converteix-los en frases modificant el verb a fi que concordi amb el subjecte. Torna a
escriure la frase correcta a sota
a. Aquesta senyora fas la feina molt rpidament.
b. Tu no reu a lestadi ahir a la tarda.
c. Tagrades les pellcules dacci?
d. Aquell nou estudiant sembleu un bon noi.
e. En Joan i la Carme repassa la lli.
f. Jo ja et vam donar les grcies.
24. Els fragments segents no sn frases, ja que el subjecte i el verb no concorden.

Converteix-los en frases modificant el subjecte a fi que concordi amb el verb. Torna a
escriure la frase correcta a sota
a. Les meves motos consumeix molta benzina.
b. El meu pare van telefonar al meu avi que viu a Lleida.
c. Una amiga de la meva germana mhan donat records per a tu.
d. Tu i ella fem una bona parella.
e. Els alumnes de segon curs i alguns de nosaltres us podreu apuntar a les classes desqu.
f. Els concerts del grup americ de rock tindr molt dxit.
27
INVERSI I ELISI DEL SUBJECTE

En algunes frases es produeix la inversi de lordre subjecte-predicat, s a dir, el subjecte
va darrere del predicat, com en aquest exemple:
A mi magrada lesport.
subjecte
A mi magraden els esports.

subjecte
Han arribat els ordinadors nous.

subjecte
Ha arribat lordinador nou.

subjecte
Daltra banda, en algunes frases es produeix lelisi del subjecte, s a dir, el subjecte no hi
apareix. Aquesta elisi es fa quan el subjecte ja s conegut, per tal devitar repeticions
innecessries.
25. En el text segent cada parntesi indica un subjecte elidit. Els subjectes elidits sn:
Subjecte 1: La Maria / Subjecte 2: Uns amics / Subjecte 3: El telfon
Escriu a dins de cada parntesis el nmero corresponent al subjecte elidit.
La Maria va plegar de treballar a les vuit. Estava molt cansada i (
) sen va anar
a casa de seguida perqu ( ) es volia dutxar. Uns amics lhavien convidada a sopar.
(
) Li havien dit que(
) li telefonarien per dir-li el lloc on (
)(
) shavien de
trobar. ( ) Va esperar una estona i el telfon no sonava. ( ) Estava espatllat.
26. Colloca una fletxa (

) en els llocs del text segent on hi ha subjectes elidits. Indica
el subjecte elidit en cada cas.
La senyora Carolina s alta, negra, desmanegada, ossada. s, al mateix temps, la

persona ms melosa del pas. T alguna cosa de mestissa, de cubana. Davant della, el
senyor Francisco ha hagut sempre darriar veles i ha hagut dadaptar el seu impetus
temperament a lordre familiar. Aix fou especialment visible quan perderen la seva nica
filla. Aquesta senyoreta mor duna malaltia molt estranya. Era ja morena de pellatge. Quan
es pos malalta san tornant negra, negra, negra, i a la fi es mor fent un badall normal,
habitual.
Josep PLA, Darrers escrits
ELISIONS EN EL SUBJECTE I EN EL PREDICAT

A vegades noms elidim el nucli del subjecte i hi deixem el grup de paraules que
28
lacompanyen. Exemples:
Els estudiants de primer fan vacances; els de segon
S
La fruita madura
S
(estudiants)
van a lescola.
P
no fa mal; la verda costa de pair.
S
(fruita)
En altres ocasions lelement que selideix s el verb. Exemples:

El meu germ treballa a la fbrica; el meu pare, en una botiga.
S
P
(treballa)
Els estudiants de medicina fan prctiques. Els de periodisme, reportatges.

S
S
(estudiants)
P
(fan)
A vegades, no solament elidim el verb, sin tot el grup de paraules que lacompanyen.
Exemple:
Qui sap tocar la guitarra?
Jo
S
29
P
(s tocar la guitarra)
27. En aquestes frases hi ha elements elidits. Escriu a la casella corresponent les paraules
que consideris que poden haver estat elidides.
1
Elisi de tot el
Subjecte
T molta gana.
Els bons han
guanyat el partit
Tu jugaves a
futbol; ell, a
bsquet.
2
3
Elisi del nucli Elisi de tot el
del subjecte
Predicat
4
Elisi del nucli
del Predicat
Aquest nen
Qui vol venir?

Tots
Sou molt
simptics.
El prssec confitat
es conserva; el
natural, no
-Qui ha guanyat
la cursa?
Els del Club

Atltic.
Quan
marxeu,
en Pere i tu?
La
setmana que ve.
28. De vegades sescriuen textos en qu selideixen indegudament alguns subjectes, cosa

que pot provocar dificultats dinterpretaci. En aquest text hi ha diversos subjectes elidits
(marcats i numerats).
Llegeix-lo i escriu al lloc corresponent cadascun dels subjectes elidits. Encercla aquells
dos subjectes que haurien de figurar en el text perqu fos ms entenedor.
Cap a un quart de vuit del vespre de dissabte la policia va rebre la telefonada dun
periodista. 1 Va dir que lacabava de trucar una persona que parlava en nom dun
grup ecologista empordans. 2 Li havia comunicat la troballa duns bidons sospitosos
en una cala del Cap de Creus. Tot seguit,
3 va desplaar-se al lloc indicat i va
inspeccionar la zona. En una cova excavada a la roca, 4 va trobar-hi vuit bidons que
presumiblement contenien material radioactiu. 5 va notificar de seguida la troballa a la
Junta Superior dEnergia Nuclear perqu es fes crrec del material descobert. Aquesta
s la segona vegada en un mes que 6 localitza residus contaminants a la costa.
30
1. __________________
4.___________________
2. __________________
5.___________________
3. __________________
6.___________________
FRASE SIMPLE I FRASE COMPOSTA
Si la frase t un sol verb sanomena frase simple; si en t ms dun, sanomena frase

composta. Exemples:
La meva gossa ha tingut tres cadells.
1 verb: frase simple
La meva gossa ha tingut tres cadells i els dos petits shan mort.
2 verbs: frase composta
El diari explica que hi ha platges plenes de meduses.

El llibre que llegeixo tracta decologia.

Quan arribis, truca ns i vindrem de seguida.

29. Subratlla els verbs del text segent i tadonars que, de les 7 frases que hi ha, 4 sn
simples i les altres 3 sn compostes. Escriu el nmero de cada frase a sota de la columna
corresponent.
(1) Els taxis porten damunt del sostre un indicador de plstic amb una mena
dhexaedre verd. (2) Quan el taxi est lliure, lhexaedre va encs. (3) Quan est
ocupat, va apagat. (4) En la immensa majoria de casos, per, de tot lhexaedre amb
prou feines sillumina una lnia duns deu centmetres de llarg per un parell dample.
(5) Per qu noms se nillumina una lnia? (6) Per qu no s, com a daltres ciutats, un
rtol gran i ben visible? (7) Per qu hi ha alguns taxis als quals s que sels illumina tot
lhexaedre?
Quim MONZ, No plantar cap arbre
FRASES SIMPLES
31
FRASES COMPOSTES
FRASES SIMPLES I FRASES COMPOSTES

30. Subratlla els verbs del text segent. Tadonars que tamb t 7 frases. Numera-les tal
com sha fet a lexercici anterior i digues si sn simples o compostes:
El Perpiny que vaig conixer primer era una ciutat petita, provincial i agrcola. Avui s
una poblaci que ha crescut molt, dun volum molt visible, en plena prosperitat.
Nosaltres, empordanesos, sempre hem tingut una curiositat pel Rossell. Hi vaig anar,
de bon principi, amb alg de la famlia, per la fira de Sant Mart que shi produeix cada
any. En un daquests viatges hi vaig veure, sobre la Bassa, una concentraci de
gitanos molt important. Els gitanos, sobretot els vells, feien el negoci dels animals amb
una dialctica molt calmada, saberuda i solemnial. Desprs hi he anat moltes vegades
ms.
Josep PLA, Darrers escrits
FRASES SIMPLES
FRASES COMPOSTES
E L S I N T AG M A V E R B AL
ESPECIFICADOR, NUCLI I COMPLEMENTS
Com ja sha dit, un sintagma s un conjunt organitzat de paraules, que es compon dun
element imprescindible que s el nucli, que pot anar acompanyat despecificadors (E) i de
complements (C). Quan el nucli del sintagma s un verb (V) tenim un sintagma verbal (SV).
SV
Parlen.
V
SV
No parlen.
E
SV
Parlen dues llenges estrangeres.

V
32
SV
Ja pensen
E
en les vacances.
SV
Doneu
records a la meva germana.
SV
Sn molt simptiques.
V
C
SV
Van arribarcansats per contents.

V
SV
Potser comprar uns esqus per al seu nebot a Andorra.

E
31. Omple la graella de ms avall amb els sintagmes verbals que cont aquest fragment.
Plovia. El cavaller ja arribava. Per llavors el cavall va relliscar, va fer un bot i el
cavaller va caure en mala posici i es va trencar una cama. El cavall va rematar el
genet amb una forta guitza.
Especificador.
a
b
c
d
e
f
Verb
plovia
Complement
Complement
ja
llavors
El genet
EL PREDICAT: VERB, COMPLEMENTS EXIGITS I NO EXIGITS

El conjunt organitzat delements que formen el SV el solem fer servir per dir coses del
subjecte de la frase: daix sen diu predicar. El SV s el predicat de la frase, o sigui, all que
es diu o predica del subjecte.
El SV pot constar noms del verb:
33
En Joan
dorm.
subjecte
predicat
El verb pot anar acompanyat daltres paraules, els complements:

frase
subjecte
predicat
SN
SV
est malalta.
V
La Nria
menja peix.
V
vol una cinta de vdeo per gravar una pellcula.

V
Hi ha complements exigits pel verb, s a dir, que han daparixer obligatriament, com en
aquests exemples:
Manresa s la capital del Bages.
C exigit
En Pere sembla ms gran.

C exigit
La Nria vol una cinta de vdeo.

C exigit
En Sergi agafa la moto del seu germ.

C exigit
El meu cos es dedica al teatre.

C exigit
Si se suprimeixen aquests complements, en resulten unes frases incompletes i per tant mal
formades:
*Manresa s
*En Pere sembla
*La Nria vol
*En Sergi agafa
*El meu cos es dedica
Hi ha tamb complements no exigits pel verb:
Manresa s la capital del Bages (des de sempre).
C no exigit
En Pere sembla ms gran (en aquesta foto).

C no exigit
La Nria vol una cinta de vdeo (ara mateix).

C no exigit
34
En Sergi agafa la moto del seu germ (sense perms).

C no exigit
El meu cos es dedica al teatre (des de fa molt temps) (amb un gran inters).
C no exigit
C no exigit
Encara que se suprimeixin els complements que hi ha entre parntesis, les frases anteriors
continuen sent completes i ben formades.
32. Subratlla els complements que apareixen en els predicats segents i indica si sn
exigits o no, fent una creu a la columna corresponent:
Subjecte
Predicat
a.
En Jordi
va arribar amb presses.
b.
El meu germ
surt amb bicicleta de muntanya.
c.
La Maria
fa la carrera dinformtica.
d.
Aquesta camisa s de seda.
e.
Els meus avis
f.
Aquells senyors parlen al mig de la plaa.
g.
Jo
esmorzo dhora.
h.
Aquell senyor
semblava el president del club.
i.
Un amic meu
toca la guitarra solista.
j.
El concursant
sap la resposta.
k.
El temps
passa rpid.
l.
Aquest diari
parla del Bara.
m. El cel
35
celebren el seu aniversari.
est ennuvolat.
exigit
no exigit
33. Completa la graella de ms avall collocant al lloc corresponent els elements dels subjectes i
dels predicats que apareixen en aquest text.
Ells van entrar sobtadament. Nosaltres ja comptvem els diners de les entrades. Van treure
tres pistoles. No deien res. Portaven tres bosses de plstic; van fer un senyal amb el cap. Van
disparar enlaire. Van sortir corrents.
Subjecte
Espec.
Ells
Predicat
C exigit
Verb
Van entrar
a
b
c
d
e
f
g
C. no exigit
sobtadament
res
Amb el cap
34. Completa aquests predicats omplint els espais buits amb verbs i complements que hi
vagin b.
Subjecte
Predicat
V
C exigit
C no exigit
a. La mare
unta
____________
amb mantega.
b. El nen
porta
____________
___________ .
c. El cuiner
___________
____________
a lamanida.
d. El jutge
condemna
____________
e. El sol
es pon
a un any de pres.
___________ .
f. El metge
___________
una medecina
___________ .
g. El taxista
deixa
____________
___________ .
h. El fuster
___________
un quadre
___________ .
i. El ciclista
prova
____________
___________ .
____________
des de petita.
j. La noia
36
LATRIBUT
VERBS ATRIBUTIUS I VERBS PREDICATIUS
Els verbs ser, estar i semblar no estan prou dotats de significaci i per aix exigeixen un
complement. Aquest complement s el veritable predicat i sanomena atribut perqu expressa
una qualitat o atribut del subjecte de la frase. Aix, els verbs ser, estar i semblar es limiten a
fer denlla entre el subjecte i latribut, i sanomenen verbs atributius. Observa aquestes
frases:
Frase
Subjecte
Enlla
Verb atributiu
Predicat
Atribut
Lhabitaci
espaiosa.
La gent
estava
animada.
Aquests dos nens
semblen
germans.
Com has pogut observar, all que es diu o es predica del subjecte s expressat per latribut i no
pas pel verb. El verb atributiu aporta bsicament informaci gramatical de temps (present, passat o
futur), de persona ( primera, segona o tercera) i de nombre (singular o plural), per no est prou
dotat de significaci. Aix s justament el que distingeix els verbs atributius dels predicatius. Els
verbs predicatius, a ms daportar informaci gramatical, estan dotats de significaci i expressen
el predicat. Observa la diferncia entre els verbs atributius i predicatius de les frases segents:
Frase
Subjecte
Enlla
Predicat
La reuni
ser
llarga.
v atributiu
atribut
estvem
cansats.
v atributiu
atribut
sembleu
espantats.
v atributiu
atribut
extraordinria.
v atributiu
atribut
Nosaltres
Vosaltres
La cantant
El nen
dorm.
v predicatiu
La meva cosina
ha estudiat informtica.
El gerro
El cuiner
v predicatiu
37
complement
v predicatiu
complement
va caure
a terra.
v predicatiu
complement
far
un plat especial.
35. Completa aquestes frases omplint els buits amb els elements que hi falten:
Frase
Subjecte
Enlla
Predicat
a. ________
________
curts.
v atributiu
atribut
________
________.
v atributiu
atribut
sembleu
________.
v atributiu
atribut
________
crua.
v. atributiu
atribut
b. LOriol i jo
c. ________
d. _______
e. El presentador
________.
v predicatiu
f. ________
g. El cavall blanc
h. ________
ha aparcat ________.
v predicatiu
complement
________
________.
v predicatiu
complement
agafaran
________.
v predicatiu
complement
CLASSES DATRIBUT
La funci datribut pot ser realitzada per:
un sintagma adjectiu (SAdj.)
El nen est malalt.
El nen est molt malalt.
un sintagma nominal (SN)
El seu pare s pintor.
El seu pare s un pintor molt fams.
un sintagma preposicional (SPrep.)
Aquestes flors semblen de plstic.
Aquestes flors sn per al campi.
un sintagma adverbial (SAdv.)
Lexamen estava b.
Lexamen estava molt malament.
una frase subordinada
El seu objectiu era guanyar el partit.
El meu desig s que tinguis sort.
38
LEnric s qui havia de portar les postres.

36. Encercla els verbs atributius daquest text, subratlla els atributs i escriu a sota de quina
classe sn:
Ahir vam anar a visitar una casa per veure si ens interessava per llogar. El carrer on
es troba situada s fora cntric. Laspecte exterior no est gens malament: sembla
una torreta de senyors. Un cop a dins, ens va fer molt bona impressi. Les habitacions
sn clares i espaioses. No hi vam veure gaires mobles, per els pocs que hi ha
semblen de fusta de qualitat. La distribuci de linterior ens va agradar molt. Ara estem
indecisos. La nostra primera intenci era llogar un habitatge petit i barat. Per, desprs
dhaver vist la caseta, no sabem qu fer.
CONCORDANA DEL SUBJECTE I DE LATRIBUT

Quan latribut s un sintagma nominal o un sintagma adjectiu concorda amb el subjecte en
gnere i nombre. Observa la concordana entre el subjecte i latribut de les frases segents:
Aquestes ulleres sn molt graduades.
subjecte
femen plural
atribut
femen plural
El llum estava apagat.

subjecte
atribut
masc. singular masc. singular
Aquells sn els meus professors.

subjecte
masc. plural
atribut
masc. plural
La pilota sembla nova.

subjecte
femen singular
atribut
femen singular
LA PRONOMINALITZACI DE LATRIBUT
Quan lelement que fa datribut ja ha aparegut abans, pot ser substitut pel pronom ho, per
tal devitar repeticions. Daquesta substituci sen diu pronominalitzaci. Fixat en aquests
exemples:
El nen est malalt, per no s gens estrany perqu sempre ho est.
element substitut
39
pronom
-El meu pare s pintor.

element substitut
-Quina casualitat! El meu tamb ho s, per de parets.

pronom
Si voleu una bona bicicleta, la meva ho s.

element substitut
pronom
Aquell senyor s el director de lescola?

element substitut
S que ho s.
pronom
Aquestes flors semblen de plstic per no ho sn.

element substitut
pronom
El seu objectiu era guanyar el partit, i el nostre tamb ho era.

element substitut
pronom
37. En el text segent hi apareix cinc vegades el pronom ho fent la funci datribut.
Subratllal cada vegada que el trobis i indica lelement que substitueix en cada cas.
De vegades es parla de llenges musicals o dolces i de llenges aspres; es diu que unes
sn clares i que unes altres sn fosques, que unes llenges sn difcils i que unes altres no
ho sn. Els adjectius dol i aspre sn vlids en lmbit del gust; clar i fosc ho sn dins el
difcils
marc de la percepci visual. Per aquests adjectius no tenen res a veure amb les qualitats
lingstiques. Aix, no es pot parlar tampoc de llenges fcils o difcils. La llengua xinesa pot
semblar difcil per als parlants duna llengua romnica; de la mateixa manera, una llengua
romnica ho pot semblar als xinesos. Per considerades en elles mateixes, no hi ha
llenges difcils: s indiscutible que tots els infants del mn arriben a dominar les seves
llenges en el mateix temps i amb idntica facilitat. Tamb ho s que qualsevol nounat pot
fer seva qualsevol de les llenges humanes: s una realitat que llengua i raa no han
mantingut mai relacions de correspondncia, com tamb ho s que no hi ha relaci
possible entre les caracterstiques geolgiques del subsl dels diferents pasos i les
llenges que shi parlen.
Jess TUSN, El luxe del llenguatge
40
38. Completa adequadament aquestes frases utilitzant un verb atributiu i substituint els
elements subratllats pel pronom ho.
a. Aquelles dues senyores semblen bessones, per no ____________.
b. El guanyador estava molt content, i els altres participants no ______________ gaire.
c. Letapa davui s ms aviat llarga; la de dem no _____________ __________ tant.
d. Lesttua no s pas de bronze, per _________________ ben b.
e. Aquesta maquineta s un traductor; aquesta altra __________, per no ________ pas: s
una simple calculadora.
f. La seva intenci era denganyar-nos; naturalment, la nostra tamb ____________.
g. Em pensava que en Comes era lentrenador de lequip, per he sabut que ja no
__________.
OBSERVACIONS SOBRE LA PRONOMINALITZACI DE LATRIBUT

En la llengua parlada, latribut tamb pot adoptar la forma del pronom en (n, -ne), com en
aquests exemples:
El nen estava malalt per ara ja no ho/nest.
La pellcula no mha agradat gens; que ho/ns, davorrida!
En la llengua escrita i formal, quan latribut s un sintagma nominal determinat (precedit per
un article definit o per un possessiu), la normativa aconsella la pronominalitzaci en
el/la/l/els/les. Per tamb saccepta la pronominalitzaci en ho. Observa els exemples
segents:
Aquell senyor s el director de lescola?
S que ho/l s.
Encara no ho/les sn, les set. Falten cinc minuts.
Aquell dall sembla el meu professor, per no ho/l s pas.
EL COMPLEMENT DIRECTE
Com ja sha dit, els verbs predicatius estan dotats de significaci i expressen el predicat de
la frase. Una gran part daquests verbs exigeixen la presncia dun complement, el
complement directe (CD), que no va introdut per cap preposici. Observa aquests exemples:
41
Frase
Subjecte
Predicat
El gat
dorm.
Els bombers
corrien.
Tothom
estudiava.
El nen
no ha menjat.
El cuiner
far un pasts.
CD
La policia
ja ha trobat la nena desapareguda.

CD
Tothom
estudia idiomes.
CD
El nen
no ha menjat fruita.
CD
39. Escriu a sota de cadascun dels complements subratllats si es tracta dun atribut o dun
complement directe, i indica el verb de qu depenen:
La cries dentria destrueix les estructures de lesmalt i de la dentina de les dents.
s una de les malalties ms freqents; a Catalunya afecta set de cada deu persones.
Un excs de dolos a la dieta i la manca dhigiene bucal sn les principals causes de
la formaci de cries. Els dolos afavoreixen la multiplicaci dels bacteris de la boca,
que ataquen lesmalt de les dents; la manca dhigiene facilita el sobrecreixement
daquests microorganismes. Si redum els dolos i ens raspallem les dents com a
mnim una vegada al dia, frenarem laparici de la cries i evitarem problemes de
masticaci, dolors o molsties i la prdua de peces dentals.
40. En cada una de les frases segents hi ha un buit que correspon al verb. Omplel amb la
paraula de la llista que sigui ms adequada, en el temps i en la persona que pertoquin,
tenint en compte el seu significat i el significat del complement directe.
esbotzar / espatllar / trencar / rebregar / estripar / esberlar /
fer malb / esquerdar
a. Va clavar un cop de destral fort i sec i _______________ el tronc.

b. Es va enfadar tant que ________________ el paper de la multa davant del policia.
42
c. Els nens, jugant a futbol, _______________ el vidre del finestral.

d. He segut malament i se m ________________ la faldilla.
e. Remenant remenant ________________ el rellotge i ara la minutera no funciona.
f. La pluja ________________ la pintura de la barana del balc.
g. Van quedar tancats a dins el pis i, per sortir-ne, van haver
d________________ la porta de lentrada a cops de peu.
h. Va clavar un cop de martell al mosaic, per noms el __________ _________.
EL CD, SENSE PREPOSICI

Fixat que el CD no porta cap preposici al davant encara que es refereixi a persones o
altres ssers animats. Exemples:
En Jordi encara no coneix els companys de la seva classe.
CD
Avui he vist la teva germana gran.

CD
El cap de personal va recomanar aquell treballador.

CD
Un jurat ha seleccionat la Maria per a les proves de salt daltura.

CD
Els monitors van auxiliar set esquiadores lesionades.

CD
Cal tenir en compte, per, que davant dels pronoms personals tnics en funci de CD (mi,
tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells, vost, vosts) es posa la preposici a. Exemples:
The vist a tu.
CD
Els han triat a ells.
CD
Daltra banda, les paraules tothom, ning i tots/totes (referides a persones), quan fan la
funci de CD, poden anar precedides de la preposici a. Exemples:
Van cridar (a) tothom.
CD
Els van detenir (a) tots.
CD
Les van felicitar (a) totes.
CD
No vaig veure (a) ning.
43
CD
41. Omple els espais buits de les frases segents amb el CD ms adequat dels de la llista:
els homes / les rates / els animals ms grossos / els bombers de la central /
les cries de les foques / passatgers malalts del cor / el cap de govern /
la poblaci / els traficants de drogues / el meu germ petit /
les espcies ms febles
a. Laccident del pare va afectar molt ________________________.
b. En cas dincendi una sirena avisa ________________________.
c. Lescassedat daliments a la
___________________________.
sabana
obliga________________
atacar
d. Molts pocs traficants de pells respecten _________________.

e. Els governs persegueixen ______________________________.
f. Algunes companyies daviaci no admeten _________________.
g. Pel que fa a la poblaci mundial, les dones superen __________.
h. Els gats sempre empaiten ____________________________.
i. En les sortides a lestranger
_____________________.
el
ministre
dAfers
j. Lexcs de radiaci perjudica ___________________.
CLASSES DE CD
La funci de CD pot ser realitzada per:
Un SN:
En Joan t son.
El presentador llegeix totes les notcies.
Aquesta medecina fa passar el mal de cap.
No agafis aix.
Una frase subordinada:
Els meus avis han decidit que faran les vacances a lagost.
Els meus avis han decidit fer les vacances a lagost.
Un turista demana si hi ha hotels barats a la ciutat.
El client va preguntar quant valia un ordinador porttil.
Ning de la classe ha proposat ajornar lexamen.
44
Exteriors
sol
acompanyar
42. Escriu a sota dels CD subratllats de quina classe sn:

En el ple ordinari del Consistori Municipal del mes passat, els regidors van aprovar
lapujada del sou dels funcionaris municipals. Tamb van decidir renovar el paviment
de la Plaa Major. Un regidor va preguntar si aquesta renovaci augmentaria gaire el
captol de despeses del pressupost i lalcalde li va respondre que no costaria cap diner
a la ciutat perqu la Generalitat havia concedit una important ajuda econmica. Llavors
el regidor dObres Pbliques va exposar davant un plnol tots els detalls de lobra i va
proposar fer-hi una visita per tal que els regidors poguessin apreciar millor les seves
explicacions.
43. Colloca cadascun daquests CD en lespai corresponent de les frases segents, tenint
en compte el significat i la classe que sindica en cada cas (SN o frase).
si hi ha cap paquet per a mi / reparar-me lavaria del cotxe la setmana
entrant / un model nou desqus / aprovar la carrera pel juny /
el partit de futbol / un ordinador personal / la postal que mhan escrit
els avis / que condua massa rpid
a. El venedor de la botiga desports em va aconsellar (SN )_____________.
b. La noia que treballa de secretria es comprar (SN) ____________.
c. El conductor va admetre (frase) __________________________.
d. Lestudiant de medicina pensava (frase) ___________________.
e. Per la televisi retransmetran (SN) ________________________.
f. Sisplau, mireu (frase) ___________________________________.
g. Dem us deixar llegir (SN) ______________________________.
h. El mecnic mha proms (frase) __________________________.
45
44. Completa lliurement aquestes frases amb un CD que sigui un SN o una frase
subordinada, dacord amb el mot en negreta.
Exemple: Ja saben on aniran de vacances.
a. Encara no han decidit el ___________________________ .
b. Ha decidit que ___________________________________ .
c. Ja decidiran com _________________________________ .
d. Mentrestant, decidien qu __________________________ .
e. No van decidir si _________________________________ .
f. Va decidir (infinitiu) _______________________________ .
g. Ja han anunciat quan _____________________________ .
h. No va anunciar si _________________________________ .
i. Anunciar que ___________________________________ .
j. Ha anunciat la ___________________________________ .
k. Encara no havien anunciat on _______________________ .
l. Pels altaveus anunciaven qui _______________________ .
45. Els CD daquestes frases estan constituts per subordinades. Reescriu les frases
senceres substituint cadascuna de les subordinades pel SN de la llista que hi sigui
equivalent.
el veredicte / una teoria sobre lorigen de lunivers / els preus dalguns
articles / un aclariment de geografia / discreci / coses extravagants /
una bona subvenci
Exemple: un panet
El meu germ vol que la mare li compri un panet.
CD (frase subordinada)
El meu germ vol un panet.

CD (SN)
a. Aquest llibre exposa que lunivers va nixer a causa duna gran explosi.
b. A la darrera classe vaig demanar al professor si em podia aclarir una qesti de

geografia.
c. Una senyora gran va entrar al supermercat i va demanar quant valien diversos productes.
46
d. Algunes nits somnio que em rapten els extraterrestres.
e. Va insistir tant i tant perqu lajudessin, que li van prometre que li donarien una quantitat
considerable de diners.
f. Si em promets guardar un secret et dir qu ha decidit el jurat del premi literari.
PRONOMINALITZACI DEL CD (1)

El CD, segons de la classe que sigui, pot ser substitut per diferents pronoms:
Quan el CD s un dels pronoms forts aix o all o b una frase subordinada se
substitueix pel pronom feble ho:
Has vist all? Ho has vist?
Per qu dius aix?
Per qu ho dius?
No s quan vindran. No ho s.
Tothom volia que guanyssim.
Tothom ho volia.
Quan el CD s un SN definit, s a dir, que porta al davant un article definit, un possessiu o
b un demostratiu, se substitueix pel pronom feble el (la/lo/l/ l/els/les/los/ls):
Vols tastar el pasts?
Vols tastar aquest pasts?
Vols tastar el meu pasts?
El vols tastar? Agafal.
46. Subratlla el CD dels verbs en negreta de les frases segents, i indica entre parntesis de
quina classe s (SN o frase subordinada). Desprs rescriu cada frase tot substituint el CD pel
pronom corresponent.
Exemple: No sabien qu havia passat.
CD (frase
subordinada)
No ho sabien.
1
a. Ja sabia el resultat de lenquesta:
b. Encara no saben on va passar laccident:
c. No saben aix?:
d. Ja s que vas anar a esquiar:
e. No sabia si farien festa:
f. Ara sabran el dia de la reuni:
47
2
a. Vinga! Demana el preu de les entrades:
b. Vinga! Demaneu quant val lentrada:
c. Ja has demanat aix?:
d. Encara no ha demanat el full dinscripci:
e. Van demanar si eren gaire cares:
f. Demanaran que els deixin passar:
3
a. Va veure latracador amb una pistola:
b. Veus all dall dalt?:
c. Ja veuran qu hi poden fer:
d. No veia que es reien dell:
e. Has vist el professor?:
f. Ja veurs com tamb vindr:
4
a. Ha aconseguit el primer premi:
b. Va aconseguir que li deixessin una moto:
c. Aconseguir acabar la cursa?:
d. Ja ha aconseguit all:
e. No han aconseguit el perms:
f. Sempre aconsegueix fer-los empipar:
5
a. No va voler respondre la pregunta:
b. Ells tamb volen que hi vagis:
c. Volia el disc que acabaven danunciar:
d. Ara no volen aix:
e. Vols aquest bolgraf?:
f. No vull que vinguis.:

Quan el CD s un SN indefinit, s a dir, que no porta cap determinant al davant o b hi
porta un article indefinit o un quantitatiu, sempre sha de substituir pel pronom en. Observa que
en aquests casos el pronom feble substitueix el nucli i el complement del SN, i que el
determinant, quan nhi ha, es torna a repetir:
48
Hem menjat pasts.

Hem menjat pastissos gelats.
Hem menjat un pasts de nata.
Hem menjat tres pastissos.
Hem menjat molts pastissos.
Has menjat cap pasts?
Quants pastissos has menjat?
No menges gens de pasts?
Nhem menjat.
Nhem menjat.
Nhem menjat un.
Nhem menjat tres.
Nhem menjat molts.
Nhas menjat cap?
Quants nhas menjat?
No en menges gens?
Sha de tenir en compte que de vegades el pronom noms substitueix el nucli del SN i no el
seu complement. En aquests casos, el complement es torna a repetir precedit de la preposici
de:
Hem menjat uns pastissos molt bons.
Nhem menjat uns de molt bons.
Tinc un peix gros i un peix petit.
En tinc un de gros i un de petit.
47. Omple cada un dels espais buits amb la forma adequada dels pronoms el, en i ho, i
subratlla la paraula o paraules que han estat substitudes en cada cas.
Exemple:
Jo he menjat tres pastissos. I tu, quants nhas menjat?
Encara no me nhe menjat cap.
a.
Heu vist quina petxina ms bonica que he trobat?
Oh s! Porta ___ aqu, deixans- ___ veure.
b.
Heu trobat gaires bolets avui?
No ___ hem trobat gaires. La setmana passada, per, ___ vam trobar un parell de cistells.
c.
Oi que el professor va dir que la redacci shavia de portar la setmana que ve?
Em sembla que s que ___ va dir.
d.
Has comprovat si has agafat el passaport?
S que ___ he agafat, em sembla que ___ porto a la maleta.
e.
En aquest banc sempre hi ha uns quants avis asseguts parant el sol. Avui, per, no ___ hi
veig cap.
f.
No has pas vist els meus apunts? ___ vaig deixar per aqu damunt i ara no ___ trobo.
Mira___ , sn all.
49
g.
Alg mhauria de deixar alguna moneda.
T, agafa___ una; a mi me___ sobren.
h.
La meva germana sempre t molta sort, i en canvi jo no ___ tinc gens.
i.
Jo no conec aquestes noies. I tu, ___ coneixes?
Doncs no, jo no ___ conec cap.

Quan el CD es refereix a la primera persona gramatical, se substitueix pel pronom em en el
singular i pel pronom ens en el plural. Quan el CD es refereix a la segona persona gramatical
els pronoms corresponents sn et per al singular i us per al plural:
Per qu em vau avisar tan tard, a mi?
I a nosaltres, qui ens portar a casa?
Tu comena a passar, que ja et trobar.
I a vosaltres, qui us ha convidat?
Quan el CD s la tercera persona gramatical se substitueix pel pronom feble el:
Ahir vaig veure el teu pare.
Ahir el vaig veure.
Quan el pronom que fa de CD es refereix al subjecte de la frase, pren la forma es:

El nen es pentina.
(El nen es pentina a ell mateix)
En Miquel i la Marta es miren.

(En Miquel i la Marta es miren lun a laltra)
FORMES DELS PRONOMS FEBLES

El pronom feble el pren les formes la, els o les segons si el CD que substitueix s mascul o
femen, singular o plural:
Buscava el llibre / el seu amic.
El buscava.
mascul singular
Buscava la llibreta / la seva amiga.
La buscava.
femen singular
Buscava els llibres / els seus amics. Els buscava.

mascul plural
Buscava les llibretes / les seves amigues.

femen plural
50
Les buscava.
Aix mateix, cadascuna de les formes el, la, els i les i tamb els pronoms en, em, et, ens,
us i es es poden modificar segons si van davant o a darrere del verb, segons si el verb
comena en vocal o h o b en consonant i segons si el verb acaba en vocal o b en
consonant. El pronom ho, en canvi, es mant sempre invariable. Observa el quadre segent:
Davant del verb
verb comenat
per consonant
Darrere del verb
verb comenat
per vocal
verb acabat
en consonant
o en u
verb acabat
en vocal
Porteu-lo
Portal
Va portar-la
Porta-la
(el llibre: 3a pers. masc. sing.)
El portava
Lagafava
(la llibreta: 3a pers. fem. sing.)
La porta
Lagafa
(els llibres: 3a pers. masc. pl.)
Els porta
Els agafa
Va portar-los Portals
(les llibretes: 3a pers. fem. pl.)
Les porta
Les agafa
Va portar-les Porta-les
(llibres: SN indefinit)
En porta
Nagafa
Porteu-ne
Mha cridat
Va cridar-me Cridam
Portan
(1a pers. sing.)
Em crida
(2a pers. sing.)
Et pentines
Thas pentinatVas pentinar-te
Pentinat
Sha pentinat Va pentinar-se
Va asseures
(3a pers. sing.)
Es pentina
(1a pers. pl.)
Ens convida
Ens ha convidat
Va convidar-nos
Convidans
(2a pers. pl.)
Us veu Us ha vist
Va mirar-vos Va veure-us
(3a pers. pl.)
Es pentinen
Shan pentinat
Van pentinar-se
Van asseures
(aix/all)
Ho porta
Ho agafa
Va agafar-ho Agafa-ho
A ms, cal tenir en compte que:

Els pronoms febles generalment van davant del verb: el porta, nhavia portat, ho veurs.
Els pronoms febles van obligatriament darrere del verb quan aquest s un imperatiu:
agafal!, porta-la!, portan!, agafa-ho!
Els pronoms febles tant poden anar a davant com a darrere dun grup verbal acabat en
infinitiu o en gerundi: el va portar/va portar-lo, en va agafar/va agafar-ne, ho volia dir/volia dir-
51
ho; les va agafant /va agafant-les, en va menjant/va menjant-ne, ho continua fent/continua

fent-ho.
FORMES DELS PRONOMS FEBLES EN LA LLENGUA ORAL ESPONTNIA

En la llengua oral espontnia dalgunes zones sutilitzen formes que no coincideixen amb les
de la llengua escrita.
Per exemple, en lloc de va portar-lo, es diu va portar-el, va portal , etc. En lloc de va
portar-los es diu va portar-els, va portals, portals-e, etc.
I tamb, en lloc de va esperar-nos es diu, per exemple, va esperans-e i en lloc despereunos es diu espereuns-e . O b en lloc de vau esperar-vos es diu vau espera-us-e i en lloc
despereu-vos es diu espereus-e .
Totes aquestes formes sn prpies de la llengua oral colloquial, per no de la llengua oral
ms formal i mai no sutilitzen en la llengua escrita.
48. Subratlla el CD de la primera frase de cadascun daquests sis grups. Desprs,

substitueix-lo per les formes del pronom corresponent a les altres frases del grup.
a. El davanter, en aquella jugada, no va respectar el reglament.
No_____va respectar.
Respecta_____!
Respecteu_____!
Va respectar_____.
_____ha respectat.
b. Lrbitre va sancionar la jugadora amb una targeta groga.
Va sancionar_____.
_____ha sancionat.
No_____va sancionar.
Sanciona_____!
Sancioneu_____!
c. A la graderia el pblic animava els seus corredors.
_____animava.
Va animar_____.
_____ha animat.
Anima_____!
Animeu_____!
52
d. Al final de la cursa ella va avanar les seves adversries.
Va avanar_____.
_____ha avanat.
No _____va avanar.
Avana_____!
Avanceu_____!
e. Lequip ha abandonat la competici en senyal de protesta.
_____ha abandonat.
Va abandonar_____.
_____abandonava.
Abandona_____!
Abandoneu_____!
f. Lrbitre va aturar el joc a causa duna falta.
Va aturar_____.
_____ha aturat.
_____atura.
Atura_____!
Atureu_____!
49. Subratlla el CD del verb en negreta de cadascuna daquestes frases. I a continuaci:

1. Reescriu la frase substituint el CD pel pronom corresponent.
2. Transforma la frase en una de sentit equivalent, en qu el CD sigui un SN.
3. Reescriu lltima frase substituint el CD pel pronom corresponent. Exemple:
Els vens exigeixen que es construeixi una depuradora.
1. Els vens ho exigeixen.
2. Els vens exigeixen la construcci duna depuradora.
3. Els vens lexigeixen.
a. Admet que sha equivocat.
1.
2.
3.
b. Van veure que es desplaava.
1.
53
2.
3.
c. No suporta que lamenacin.
1.
2.
3.
d. Demanen que suspenguin la prova.
1.
2.
3.
e. Espero que ens visitareu.
1.
2.
3.
50. Completa cada grup de frases amb els CD que hi falten. Aquests han de tenir un significat
equivalent per tres formes diferents: un SN, una frase subordinada introduda per que i una
subordinada dinfinitiu. Reescriu tamb cada frase substituint el CD pel pronom corresponent.
Exemple:
Va sentir
a. Veien
els crits.
que cridaven.
Els va sentir. / Va sentir-los.

Ho va sentir. / Va sentir-ho.
cridar.
Ho va sentir. / Va sentir-ho.
la pluja.
________
________
________
________
________
b. Ell ha decidit
________
________
que texpulsaria.
________
________
________
________
________
________
________
c. Ja han previst
54
inaugurar les obres. ________

lorganitzaci duna festa
________
________
________
________
________
d. Va prometre
e. El senyal prohibeix
f. Lentrenador permet
55
que passin els cotxes.

________
________
________
________
________
________
________
________
________
sortir de nit.
________
EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI)

Nombrosos verbs que exigeixen o que admeten un CD tamb poden demanar un
segon complement, el complement indirecte (CI), introdut per la preposici a.
Subjecte
Frase
Predicat
SN
SV
En Pau
ja ha escrit.
En Pau
ja ha escrit la postal.
CD
ja ha escrit la postal als amics.
CD
CI
va demanar una pizza.
CD
va demanar una pizza al cambrer.
CD
CI
En Pau
La Marta
La Marta
El CI expressa la persona o lsser animat que rep o experimenta all que predica el
verb:
En Pau ha escrit una postal als amics.
CI
La Marta va demanar una pizza al cambrer.
CI
El jurat ha concedit el primer premi a lEnric.
CI
La normativa prohibeix fumar a lalumnat i al professorat.
CI
El seu cos ha fet mal a un gos.
CI
Comunicaran la desaparici del noi a la policia.
CI
Aix com hi ha frases en qu el verb exigeix o admet un complement directe i tamb un
complement indirecte, tamb hi ha frases en qu el verb noms exigeix el CI:
La Marta va demanar una pizza.
CD
La Marta va demanar una pizza al cambrer.
CD
CI
En Pau ja ha escrit als amics.
CI
Els programes desports agraden molt al meu pare.
CI
Ja ha telefonat a la directora.
CI
56
Aquest afer competeix al tribunal.

CI
Les vacances convenen a tots els estudiants.
CI
51. Escriu aquests complements directes i aquests complements indirectes al lloc
que els correspon de les frases segents. Fes-ho de manera que les frases tinguin
coherncia significativa:
CD
CI
la moto
a laccidentat
la pregunta
al president
la confiana
a lentrevistat
a lEnric
la festa
la custdia del nen
als estudiants de 2n
un calmant
al seu pare
a. Aquell incident va espatllar

b. La metgessa ha receptat
c. La periodista va repetir
d. Els diputats han renovat
e. El jutge ha retirat
f. Un lladre va robar
52 Completa les frases segents omplint els buits amb les formes de larticle o amb
les contraccions adequades:
el / al / l / a l / els / als
Escriu, a sota de cada complement, si es tracta dun CD o dun CI.
a. Encara no han tornat ________ cotxe ________ seu propietari.
b. Quan comunicaran ________ resultats ________ concursants?
c. Van sollicitar ________ Ajuntament ________ autoritzaci per fer les obres.
d. Va confiar ________ secret ________ seu millor amic.
e. Ja han repartit ________ fulls de matrcula ________ estudiants.
f. Explicaven ________ Albert ________ aventura que havien viscut.
g. Atribueixen ________ incendi ________ pirman de la comarca.
h. Exposar ________ problema ________ equip directiu.
57
i. Van vendre ________ exclusiva de la notcia ________ diari de ms tirada.

j. Encara devia ________ diari ________ quiosquer.
53. Completa lliurement aquestes frases amb un complement indirecte:

a. LAleix va tirar una pedra _____________________
CD
b. Dem telefonar ____________________________
c. Van demanar quant valia lentrada ______________
CD
d. Aquest llibre agradar molt ___________________
e. He recomanat aquesta novella ________________
CD
f. Ho han explicat _____________________________
CD
g. Va vendre-la _______________________________
CD
Classes de complement indirecte

La funci de complement indirecte s realitzada sempre per un sintagma
preposicional (SPrep), encapalat amb la preposici a i seguit dun SN; el nucli
daquest SN pot ser de naturalesa diversa:
nucli del SN: nom
(det) + nom + (complement)
Fan un homenatge a Picasso.

Va escriure als seus amics.
Ho ha preguntat al cambrer que porta bigoti.
nucli del SN: nom sobreents No ho he proms a aquest professor, sin

o elidit
a aquell.
(precedit dun demostratiu,
La pellcula interessar ms als teus papossessiu o indefinit)
res que als meus.
Un noi va demanar a laltre si el podia ajudar.
58
nucli del SN: pronom fort

referit a persona
Ho ha dit a ella i no a mi.

Ens ho portar a nosaltres.
Lobra va agradar a tothom.
Haur de preguntar-ho a alg.
El que ha fet no importa a ning.
nucli del SN: pronom

relatiu o interrogatiu
Hem vist el noi a qui / al qual van donar

el premi.
A qui has escrit la postal?
54. Escriu, a sota dels complements subratllats daquests fragments, si es tracta de

complements directes (CD) o de complements indirectes (CI). En el cas dels
complements indirectes, hi has dindicar tamb de quina classe sn els nuclis dels
SN inclosos dins els SPrep.
a. La noia, asseguda al costat dell en una taula del bar, mirava el rellotge de tant en tant.
Shavia fet fosc; ja feia estona. De sobte, va demanar al noi que lacompanys a la
parada de l'autobs. Era evident que a ella, se li feia tard.
b. Locupant dun artefacte vingut de lespai es refugia a casa duna noia, a qui
confessa que noms pot sobreviure tres dies a la Terra i necessita la seva ajuda.
Junts han de fugir duna organitzaci que persegueix lextraterrestre.
c. Tan aviat com vam ser a Terrassa, la mare va telefonar. Havia danar urgentment
a Barcelona altra vegada.
A qui ha telefonat? vaig preguntar al pare.
Als teus oncles de Barcelona; es veu que la tia Assumpta est molt malalta.
d. Aquest s el tercer llibre que ha escrit sobre les peripcies de la seva famlia a lilla
de Crsega. Als lectors, potser els estranyar que encara trobi material per escriure
sobre el mateix tema. El problema que es presenta a un novellista que escriu un
altre amb els mateixos personatges s que potser avorrir el lector dels llibres anteriors.
Daltra banda, no pot pretendre que agradin a tothom de la mateixa manera.
e. La concertista, vestida de llarg, va aparixer per lesquerra. Va donar un cop dull

rpid als assistents a l'acte, als quals va dedicar un lleu somriure mentre sacostava
al piano.
59
Pronominalitzaci del CI en la primera i en la segona persona

Quan el CI pertany a la primera persona gramatical, la pronominalitzaci es fa amb
les diverses formes del pronom feble em en el singular, i amb les diverses formes del
pronom ens en el plural (fixat que aquestes formes sn les mateixes que les que
substitueixen el CD):
1a persona del singular
1a persona del plural
Em va donar els diners.

CI
CD
Ens va donar els diners.

CI
CD
Mha donat els diners.

CI
CD
Ens ha donat els diners.

CI
CD
Va donar-me els diners.

CI CD
Va donar-nos els diners.

CI CD
Dnam els diners.

CI CD
Dnans els diners.

CI CD
Quan el CI pertany a la segona persona gramatical, la pronominalitzaci es fa amb

les diverses formes del pronom feble et en el singular, i en les diverses formes del
pronom us en plural (fixat que aquestes formes sn les mateixes que les que
substitueixen el CD):
Et va donar els diners.

CI
CD
Us va donar els diners.

CI
CD
Tha donat els diners.

CI
CD
Us ha donat els diners.

CI
CD
Va donar-te els diners.

CI
Va donar-vos els diners.

CDCI
CD
Va prendret els diners.

CI
Va prendre-us els diners.

CDCI
CD
55. Llegeix la nota de la pgina segent, subratlla-hi tots els pronoms febles de
primera i de segona persona que hi trobis, i indica a sota si substitueixen un CD o
un CI, com a lexemple:
60
Et deixo aquesta nota per dir-te que en Pere ha vingut aquesta tarda, quan tu
CI
eres fora. Et buscava com un desesperat. Deia que venia per tornar-te uns
apunts, i que a ms tenia moltes ganes de veuret, perqu volia donar-ten les
grcies personalment. Total: m'ha tornat els apunts i jo els he ficat al calaix de
la teva taula.
Per es veu que el noi no venia pas noms pels apunts, perqu quan se
nanava, mig avergonyit, mha dit aix: I ha repetit no s quantes vegades que
penss a dir-te que estaria molt content que hi anessis. , ha insistit.
Aix que ja ho veus, ens ha convidat a una festa, per em sembla que el mrit
s noms teu.
Fins dem.
MARIA
Pronominalitzaci del CI en la tercera persona
Quan el CI pertany a la tercera persona gramatical, la pronominalitzaci es fa amb el

pronom feble li, en el singular, tant si es refereix al gnere mascul com al femen:
Han donat els diners a la Maria.
CD
CI
Li han donat els diners.

CI
CD
Han donat els diners a en Marc.

CD
CI
Li han donat els diners.

CI
CD
Doneu els diners a la Maria.

CD
CI
Doneu-li els diners.

CI CD
Doneu els diners a en Marc.

CD
CI
Doneu-li els diners.

CI CD
56 . Reescriu les frases segents tot passant a tercera persona del singular el
pronom en negreta; indica en cada cas si es tracta dun CD o dun CI:
a. Agafeu-me, que caic!: Agafeu-lo /-la, que cau!
b. Mhas de tornar el diccionari:
c. No et puc deixar res:
61
d. Em paguen b:
e. Hauran de pagar-te diners:
f. Agafeu-me el paquet si us plau:
g. Tesperen a lestaci:
h. Em van prendre la cartera:
i. Acompanyam a casa:
j. Van robar-te el cotxe?:
k. Van haver de donar-me les grcies:
l. Et van renyar molt fort:
m. Em van tractar esplndidament:
n. Em sembla que et prenen el pl:
Ara torna a escriure les frases resultants de lexercici anterior, tot passant-les al plural:
a. Agafeu-lo /-la, que cau!: Agafeu-los / -les, que cauen!
Quan el CI pertany a la tercera persona gramatical, la pronominalitzaci es fa amb

les formes els / -los / ls, en el plural, tant si es refereix al gnere mascul com al
femen:
He donat els cromos als nens.
CD
CI
Els he donat els cromos.

CI
CD
He donat els cromos a les nenes.

CD
CI
Els he donat els cromos.

CI
CD
Doneu els cromos als nens.

CD
CI
Doneu-los els cromos.

CI
CD
Doneu els cromos a les nenes.

CD
CI
Doneu-los els cromos.

CI
CD
Dna els cromos als nens.

CD
CI
Dnals els cromos.

CI CD
Dna els cromos a les nenes.

CD
CI
Dnals els cromos.

CI CD
Observacions
1. Com sha vist, el CI en tercera persona s substitut pel pronom li en el singular, i
per les formes els / -los / ls en el plural, tant en el mascul com en el femen.
62
2. No es considera acceptable ni correcte ls de la forma lis en comptes de les

formes
els / -los / ls.
3. En la llengua escrita tampoc no es considera correcte ls de els hi, en comptes
de les formes els / -los / ls, quan se substitueix nicament el complement indirecte:
Vas tornar la clau a les venes?
CI
Torna la clau a les venes!
CI
Substitucions correctes
Els vas tornar la clau?
Vas tornar-los la clau?
Tornals la clau!
Substitucions incorrectes
*Lis vas tornar la clau?
*Els hi vas tornar la clau?
*Vas tornar-lis la clau?
*Vas tornls-hi la clau?
*Torna-lis la clau!
*Tornals-hi la clau!
57. Rescriu aquest text fent totes les modificacions necessries que resultin de
canviar el destinatari de la carta, de manera que, en comptes danar adreada a un ,
vagi adreada a uns . Tingues en compte que haurs de canviar algunes formes
verbals i haurs de passar al plural el pronom li que substitueix el CI.
Una carta
Senyor metge: no sestranyi que li expliqui per escrit el que em passa. No
sestranyi que firmi amb un nom que no s el meu. Encara que faig mal fet de
dir-li que no se nestranyi, perqu si no li digus que el nom amb qu firmo no
s el meu, vost no sho pensaria: per he de dir-li, i no s ben b per qu, que
no s el meu...
Merc RODOREDA, La meva Cristina i altres contes
Senyors metges: no sestranyin que...
58.. Rescriu les frases segents tot passant a tercera persona el pronom en
negreta; indica en cada cas si es tracta dun CD o dun CI.
a. El director vol felicitar-nos.
El director vol felicitar-los.
b. Us han fet una mala jugada.

c. Dnans aquests fulls.
d. Ja no us passarem ms informaci.
63
e. Vindr a buscar-vos a les vuit.

f. No ens donaran cap ms oportunitat.
g. Portans a casa amb el teu cotxe.
h. Deixeu-nos una moneda.
i. Ens han pres tots els diners.
j. Us esperarem davant del cine.
k. Ens estan preparant un gran esmorzar.
l. Tornans la pilota petita.
El complement circumstancial (CC)
Els complements del SV que no sn exigits pel verb sn anomenats complements

circumstancials (CC). Aquesta mena de complements no sn necessaris des del punt
de vista sintctic; s a dir, si se suprimeixen, la frase continua sent ben formada. Ara
b, des del punt de vista semntic o del significat, aquests complements sn tils, ja
que aporten altres informacions relacionades amb circumstncies de temps, de lloc, de
manera, etc.
Exemples:
LEloi sembla ms gran en aquesta foto.
atribut
CC
La Nria vol una cinta de vdeo ara mateix.
CD
CC
En Sergi agafa la moto del seu germ sense perms.
CD
CC
Els nens jugaven tranquillament al parc.
CC
CC
El meu cos es dedica al teatre des de sempre amb gran inters.
CRV
CC
CC
Actualment molta gent compra a travs dInternet.
CC
CC
59. Colloca entre parntesis tots els CC que trobis en el text segent.
Eugne Ionesco, el dramaturg francs dorigen romans, va morir el 29 de
mar de 1995 a Pars. Tenia 81 anys i shavia mantingut apartat de la vida
pblica durant els ltims trenta anys. Ell atribua aquest allunyament al fet que
La crtica va considerar durant molts anys la seva obra La cantant calba com
64
una mena de manifest en contra del sistema social vigent, per ell,
senzillament, pensava que el seu teatre reflectia les coses insignificants de
cada dia. Justament, tot el que pensava de la seva obra ho havia escrit en una
mena de diari a finals dels anys 60.
60. Complementa coherentment aquest text collocant en els espais buits els
complements circumstancials que nhan estat extrets:
fulminantment / especficament / a la Universitat dOxford /
per la manca de legislaci / darrerament
Molts dels descobriments que shan fet ________________ en el camp de
les cincies de la vida estan lligats al desenvolupament de la biotecnologia i,
___________________,
de
la
gentica
molecular.
Laplicaci
dels
descobriments crea de vegades conflictes legals, __________________, i

sovint problemes tics, per la seva incidncia sobre lespcie humana. Al
mar de 1955, ____________________, David Bishop, director de lInstitut de
Virologia, era acomiadat __________________ perqu els seus superiors no
estaven dacord amb un dels seus experiments. Bishop havia introdut un gen
productor del ver dels escorpins en un virus que ataca algunes plagues
vegetals, amb la finalitat dobtenir bioplaguicides menys perjudicials per a
lambient. Els ecologistes van protestar pel possible contacte del ver amb els
humans.
Classes de complement circumstancial

La funci de CC pot ser realitzada per:
Un SN (amb significat de temps):
Et vindr a veure aquest cap de setmana.
CC (SN)
Aquest dimarts el meu germ sha quedat al llit.
CC (SN)
Un SAdv:
El conductor va girar rpidament.
CC (SAdv)
L'empresa dem pagar els treballadors.
CC (SAdv)
L'electricista va empalmar els fils aix.
CC (SAdv)
Un SPrep:
65
El meu pare s cap de vendes a la Nissan.

CC (SPrep)
La infermera va desinfectar-li la ferida amb alcohol.
CC (SPrep)
Vaig anar a la piscina amb els companys.
CC (SPrep)
En Jordi va fer els problemes de mala gana.
CC (SPrep)
Van trobar els diners dins un sobre tancat.
CC (SPrep)
A les tres va enlairar-se lavi.
CC (SPrep)
Una frase subordinada (F):
Com que plovia tant es va suspendre lentrenament.
CC (F)
Si aquest vespre estic gaire cansat me nanir a dormir.
CC (F)
El cotxe es va aturar perqu shavia acabat la gasolina.
CC (F)
Va parlar en pblic sense que li tremols la veu.
CC (F)
61. Subratlla els CC daquest text i digues de quina classe s cadascun dells.
El 20 de mar de 1995 hi va haver un esgarrifs atemptat al metro de Tquio.
Quan el metro era ms concorregut, van esclatar cinc contenidors de gas txic
en tres lnies del metro, que van provocar la mort a 10 persones i ferides a
5.000 ms. Els bombers van actuar amb urgncia i van evitar que la catstrofe
fos encara ms gran; havien pogut desallotjar rpidament les lnies. Per les
investigacions posteriors es va saber que latemptat havia estat obra duna
secta desconeguda, la secta Aum, que havia fet servir el gas txic Sarn.
El significat del complement cir cumstancial

s habitual de classificar els complements circumstancials segons el significat que
expressen. Aix es parla de CC de lloc (El vaig trobar aqu), de CC de temps (Aquesta
tarda no vindr), de CC de manera (Hi haurs danar a peu), de CC dinstrument o
mitj (Ha enviat el document per correu electrnic), de CC de companyia (Anirem a
66
Itlia amb dos professors), de CC de causa (Han hagut de suspendre lacte per la
pluja), etc.
62. Escriu a sota
dinstrument.
dels CC subratllats si sn de
temps, de lloc, de manera o
a. Avui el diari anuncia el comenament de les festes.

b. Latleta va aixecar el pes amb una m.
c. En Mart fa els deures amb en Jordi.
d. La setmana que ve arribar el bon temps.
e. Si contestes aix senfadaran.
f. Aquest estiu anir a Irlanda.
g. Sempre reparteix els encrrecs amb moto.
h. Aqu hi ha les millors parades del mercat.
i. Els lladres van fugir precipitadament de la botiga.
j. Quan va ser l'hora ning no es va presentar a treballar.
k. En Joan se sap de memria el nom de tots els jugadors del Bara.
l. El meu amic va actuar com si fos un artista professional.
63. Escriu un CC als espais en blanc de les frases segents. Tingues en compte les
instruccions sobre el seu significat i la seva classe.
a. ____________ he vist passar una cursa ciclista ________________.
CC temps (SN)
CC lloc ( SPrep)
b. _________________ hi ha molta boira.
CC de temps (SAdv)
c. Quan vaig ser a l'hospital en Llus em va venir a veure _______________.
CC companyia (S Prep)
d. _________________ un cotxe va sortir de la carretera i el conductor
CC de temps (SAdv)
va quedar ferit; ________________ una ambulncia el va traslladar
CC de temps (SAdv)
_____________________ a lhospital.
CC de manera (SAdv)
e. El cantant del grup va actuar _________________________.
CC manera (SPrep)
f. Gaireb tots els de la meva classe fem els treballs ______________.
CC instrument (SPrep)
g. _________________ sortir __________________ i anir a passejar
CC temps (SAdv)
CC temps (SPrep)
67
_______________________.
CC companyia (SPrep)
Pronominalitzaci del complement circumstancial

Els complements circumstancials no es poden pronominalitzar tots. Noms poden
ser substituts per un pronom els de lloc, de manera, dinstrument i de companyia, que
ho sn pel pronom hi.
64. A les frases segents el pronom hi substitueix un CC. Relaciona amb una fletxa
el pronom amb el complement que substitueix (subratllal). Finalment, indica la
classe de CC segons el seu significat.
a. A Barcelona, en Joan shi compra totes les sabates. (
b. El meu pare camina de pressa; tamb hi caminava lavi abans.

(
c. Un company de la classe es va girar cap endarrere i al cap dun moment ja shi

havia girat tota la fila. (
d. Els cuiners dels restaurants treballen de valent a lhora de dinar, i els taxistes hi
treballen a la sortida dels teatres. (
e. Tots vam reposar all menys la Maria, que no va voler aturar-shi.

(
f. Dem sortir amb la colla. Que hi sortirs tu? (
68
g. Aqu shi menja molt b i encara shi descansa millor. (
h.Va portar una clau anglesa i va collar-hi laixeta. (

Dossier Sintaxi 3r

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Sintaxi 3r

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DOSSIER DE SINTAXI

el nucli iniciatives exigeix concordana en femen i

el nucli experta exigeix una preposici

Comprovava que tothom tingus entrada

el nucli comprovava exigeix una conjunci

una victria ben merescut / una victria ben merescuda

El mn en qu vivim s ple (Sadj)) de microbis perillosos. Aquests microbis sn

el situen en lespai o en el temps (aquest cotxe / aquella setmana),

5. Subratlla els especificadors dels sintagmes segents:

a. Cinc hores de cotxe

d. Alguna estona lliure

f. Totes aquelles pellcules premiades

k. Tota la seva famlia

molt / no / ben / tant / tan / noms / un / fora / les / dos

REPRESENTACI GRFICA DELS SINTAGMES

juganer amb els

8. Guiant-te pels esquemes i lexplicaci anterior, completa la descripci segent referida al

9. Completa lliurement cadascun daquests sintagmes dacord amb lestructura

10. Escriu cadascun dels sintagmes segents en lesquema que el representa:

verb det nom

1. Menors de dotze anys

____ ____ ____

____ __ _____ ____ ___ __ _____

____ ______ __ ____

____ ____ ____

la illusi dels nens petits

Menorca, illa de les Balears

Ning de la classe ha vist la pellcula.

Segons el significat, els pronoms es classifiquen en personals, demostratius, interrogatius i

Nosaltres no tenim cap dia de festa.

Vosts sn els pares de la Jlia?

Ella sha comprat un jersei de llana.

Els pronoms demostratius substitueixen un conjunt de mots i indiquen que all a qu es

Alg ha agafat el meu CD.

Ning no sabia el meu nom.

Cadasc / cada u s lliure de pensar el que vol.

Tothom volia donar la m al guanyador del ralli.

Des dall no sentem res.

Els pronoms interrogatius serveixen per referir-se a persones, elements i circumstncies

sense que res sigui capa daturar-lo.

ELS ESPECIFICADORS DEL SN: DETERMINANTS

Qui ha vist el meu retolador?

Les seves aficions i els vostres gustos sassemblen molt.

quantitatius: expressen una quantitat duna manera aproximada.

massa, fora, prou, ms, menys, gens de, que

Deixa passar uns quants dies.

indefinits: expressen de manera imprecisa una quantitat o altres especificacions.

Ja ens veurem algun dia.

Si tens gaire feina, avisam, que et donar un cop de m.

Conv, per, no abusar de molt -a i de massa en les frases interrogatives, condicionals i

ELS COMPLEMENTS DEL SN

que em van regalar

CLASSES DE COMPLEMENTS DEL NOM

un sintagma adjectival (SAdj)

amb neus perptues

que transporta cent passatgers

gaireb blancs SAdj

d._________ ____________ ____________

____________ frase de relatiu

f. _________ nou del coll

a. un soroll que espantava.

c. un caf sense cafena.

d. una revista de cincia.

f. lavi, el mitj de transport ms rpid.

_ _ ___

____

d._ ____