1

caracterstiques
funcionals de lhabitatge

1. Caracterstiques funcionals
de lhabitatge
2. Laccs a lhabitatge
3. Viure i gaudir
dun habitatge

clau del teMa

Lhabitatge s una de les necessitats ms directament
relacionades amb la qualitat de vida de les persones i,
en un moment o altre de les nostres vides, haurem de
comenar a disposar dun habitatge on portar a terme el nostre projecte de vida. Triar lhabitatge ser
una de les grans decisions de la nostra vida i aconseguir-lo no s fcil.
En cursos anteriors vas estudiar quins sn els processos i elements que sutilitzen en el disseny dels habitatges, per sabries dir quins sn els criteris que cal
tenir en compte perqu el disseny respongui realment a les nostres necessitats i proporcioni confort?

objectius

Identificar avan
tatg
daspectes com le es i inconvenients
mplaament, lorie
taci i la distrib
nuci dels habita
tges i
fer-ne la seva desc
ripci.
Distingir els dife
rent
bitatge i els perm s tipus legals dhais
la seva construcci os necessaris per a
i s.
Identificar i de
scriu
ques de les difere re les caracterstint
lloguer i ajuts ofi s opcions (compra,
cials) a lhora dac
cedir
a un habitatge.
Identificar els
conc
hipoteca i dun eptes bsics duna
contracte darre
ndament.

coMPetncies bsiques
En aquesta unitat treballars les competncies segents:

dels prstecs per a la compra dhabitatges.

La competncia comunicativa lingstica i audiovisual perqu haurs dinterpretar textos de tipologies diverses i
redactar textos que comparin avantatges i inconvenients de determinades situacions a partir de lobservaci, i que
descriguin valoracions personals.

La competncia daprendre a aprendre perqu practicars diferents vies

dobtenci dinformaci significativa
per satisfer diverses necessitats.

La competncia en el tractament de la
informaci i competncia digital perqu haurs de seleccionar la informaci
til a partir de la consulta de diferents
fonts, tractar-la adequadament i presentar uns resultats vlids; perqu haurs dutilitzar eines com els simuladors
de prstecs hipotecaris, i perqu haurs
de dibuixar plnols a escala utilitzant eines informtiques especfiques.
La competncia matemtica perqu
haurs dutilitzar la proporcionalitat de
les escales per dibuixar i interpretar plnols dhabitatges, i perqu haurs dutilitzar els percentatges en el context

Tamb treballars la competncia dautonomia i iniciativa personal en el

desenvolupament de les diferents activitats prctiques que et proposarem a
la unitat, com ara el disseny de la distribuci interior dun habitatge.
La competncia en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic perqu
haurs dutilitzar la brixola per determinar lorientaci dun habitatge i
perqu haurs de reflexionar sobre la
incidncia en el consum energtic.
La competncia social i ciutadana perqu haurs de practicar els processos
necessaris per a laccs a un habitatge i
conixer els drets i les obligacions personals i socials derivats de ls.

caracterstiques funcionals de lhabitatge

1.

caracterstiques funcionals
de lhabitatge

En cursos anteriors vas estudiar el procs tecnolgic que permet de satisfer la

necessitat de lhabitatge. Recorda que un dels primers passos consisteix a realitzar un projecte arquitectnic on consta el disseny de lhabitatge. Aquest disseny
determina com ha de ser lhabitatge per satisfer totes les necessitats de qui lha
docupar.
Lhabitatge ha doferir a les persones que hi han de viure espais per a la relaci, la
comunicaci i lesbarjo, per a la intimitat i la higiene, per conservar i preparar el
menjar, per guardar tota mena de coses necessries, per treballar, etc. A ms, tamb
ha de proporcionar confort quant a illuminaci, temperatura, humitat, soroll, etc.
Per aix, el disseny dun habitatge ha danar precedit dun estudi de les necessitats i els hbits dels futurs ocupants en relaci amb les seves activitats diries. Per
exemple, les caracterstiques que ha de reunir lhabitatge varien fora en funci
de factors com el nombre de persones que hi han de viure, si hi ha nens o gent
gran, si shi ha de treballar o estudiar, el clima, el tipus dentorn (urb, rural...), etc.
Com ja vas estudiar en cursos anteriors, lAdministraci dicta una srie de lleis i
normatives que regulen la construcci dhabitatges i estableixen les condicions
dhabitabilitat i les superfcies mnimes que els arquitectes han de tenir en compte a lhora de dissenyar-los. El disseny dels habitatges en primera instncia ve
determinat, doncs, per lAdministraci. Un altre aspecte que cada cop t ms importncia s la reducci del consum denergia i aigua de lhabitatge. Sens dubte,
el disseny pot influir molt en la quantitat denergia necessria per a la illuminaci
i la climatitzaci: orientaci de lhabitatge respecte al Sol, utilitzaci de materials
allants, finestres, persianes, tendals, captadors de lenergia solar... i tamb en el
consum daigua com poden ser els sistemes de recollida i aprofitament de laigua
de pluja.
La concepci que les persones tenim del benestar i de la
qualitat de vida implica que valorem i prioritzem, cadasc
de nosaltres de manera diferent, aspectes com els segents: lemplaament, lorientaci, la distribuci.

lemplaament
Sentn per emplaament el lloc on sha construt lhabitatge. Un emplaament cntric, a linterior dun nucli urb, estar envoltat daltres habitatges i, segurament, tindr molt
propers serveis com comeros, hospitals, escoles, vies de
comunicaci... Alhora, potser ser sorolls degut al trnsit o
no disposar de gaires vistes, etc. Un emplaament als afores del nucli urb oferir ms tranquillitat i potser millors
vistes per, a canvi, obligar a fer desplaaments ms llargs
per accedir als serveis bsics i no disposar de tanta oferta
de transport pblic, obligant a ls intensiu dels vehicles
privats.
Exemple de plnol demplaament senzill amb indicaci de lorientaci.

Lemplaament s, doncs, un dels aspectes que cal tenir

molt en compte a lhora de triar lhabitatge per satisfer les
necessitats i preferncies.

caracterstiques funcionals de lhabitatge

lorientaci
El Sol s una font natural de llum i calor. Disposar de llum natural a totes les cambres de lhabitatge proporciona una sensaci de benestar, a ms dun important
estalvi energtic en illuminaci. Quan la radiaci solar que rep lhabitatge s escassa, i tamb quan s excessiva, pot implicar un consum energtic superior a
lhora de climatitzar lhabitatge. Tot plegat influir a nivell particular en el cost
econmic de manteniment de lhabitatge i, en general, en el medi ambient i els
recursos naturals.
Seria ideal disposar de la llum i lescalfor del Sol sempre que el necessitem, per
aix no sempre s possible. El Sol, que surt per llevant (est) i es pon per ponent
(oest), va ocupant diferents posicions en el cel al llarg del dia. A lestiu el Sol va
ms alt i els raigs solars arriben ms perpendiculars i amb ms intensitat que a
lhivern. El grau dinsolaci dun lloc depn, doncs, de lhora del dia i de lpoca de
lany. Per tot plegat, segons quina sigui lorientaci dun habitatge, saconseguiran diferents graus dinsolaci i, per tant, de confort:

Estiu

Hivern

Incidncia dels raigs solars depenent de lorientaci de lhabitatge.

Orientaci nord: rep molt poca insolaci. s fora freda a lhivern i fresca a lestiu. Conv destinar-la a les cambres on no shi fa vida: trasters, rebost, magatzems, lavabos...
Orientaci sud: rep la mxima insolaci. s relativament calorosa a lestiu, ja
que el Sol passa ms alt i no hi entra tan directament. En canvi, s molt agradable a lhivern ja que el Sol passa ms baix i incideix directament a linterior. s
convenient destinar-la a les cambres on es fa ms vida: sala destar, menjador...
Orientaci est: rep insolaci des del mat fins al migdia. s agradable al mat, ja
que quan el Sol hi incideix ms directament, la temperatura ambient no s gaire
clida.
Orientaci oest: rep la insolaci des del migdia fins al vespre quan es pon el
Sol. A lestiu s molt calorosa ja que el Sol hi incideix quan la temperatura ambient s ms alta.
Entre aquestes orientacions hi ha una infinitat de posicions intermdies possibles, per al nostre pas lorientaci de cara a migdia (sud) s, sens dubte, la ms
recomanable. No obstant aix, sempre cal analitzar lorientaci ms adequada
segons les nostres preferncies, i el clima particular de la zona geogrfica on estigui emplaat lhabitatge.
9

caracterstiques funcionals de lhabitatge

la distribuci
Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats, els habitatges estan distributs, utilitzant envans i parets, en diferents espais anomenats habitacions o cambres, que reben un nom especfic en funci de lactivitat principal que
shi desenvolupa: dormitori, menjador, sala, rebedor, cuina, bany, etc. A part de les
cambres, els habitatges tamb disposen daltres espais exteriors no coberts com
balcons, patis, terrasses...
Un element important a tenir en compte s que totes les cambres disposin duna
finestra o porta per on rebre la llum de lexterior i per on poder ventilar-les convenientment. Lideal fora que totes les cambres tinguessin aquest accs a lexterior
situat a la faana principal de ledifici, per aix no sempre s possible. En aquests
casos es construeixen patis interiors als edificis, per possibilitar que la llum i laire
arribin a totes les cambres.
Atenent a la funci que realitzen, les cambres es poden agrupar en quatre zones
principals:
Zona de treball i serveis: cuina, rebost, safareig, traster, cambra de planxar, lavabo, bany, etc. Est destinada principalment a les feines domstiques i dhigiene personal: cuinar, rentar, planxar, netejar, tenir cura de la higiene personal,
etc.
Zona per dormir i dallament: La constitueixen bsicament els dormitoris i
est dedicada al descans.
Zona per viure i estar: sala destar,
menjador, estudi... Comprn les
habitacions on treballem, conversem,
mengem, veiem la televisi, etc.

zona per viure i estar

zona per dormir i dallament

zona
daccs i
circulaci

zona de treball i
serveis

entrada principal
Distribuci de zones en un habitatge.

dormitori

menjador
sala destar

dormitori

vestbul
cuina

bany

dormitori

Distribuci destances dun habitatge en funci de les diferents zones.

10

Zona daccs i circulaci: rebedor,

passadissos, porxo, etc. Permeten laccs des de lexterior de lhabitatge, la
circulaci interior, la connexi entre
zones i la recepci de persones preservant la intimitat de la resta despais.
Un habitatge pot ser satisfactori si es
distribueixen correctament els diferents
espais i es relacionen entre si amb encert. Les cuines solen situar-se tocant
als menjadors, els menjadors comuniquen amb la sala destar i les cambres
de bany sovint se situen a prop dels
dormitoris. Aquests sn els agrupaments tradicionals i normalment tenen
poques varia cions. Per per fer una
bona distribuci cal tenir en compte les
zones definides, la coordinaci o relaci
entre aquestes zones i les circulacions
dins de lhabitatge.
La figura superior illustra una relaci
molt habitual entre les diferents zones
dun habitatge, mentre que a la inferior
hi veiem aplicat lestudi per a la zonificaci i coordinaci en un projecte dhabitatge duna sola planta.

caracterstiques funcionals de lhabitatge

Els ocupants dels habitatges efectuen

uns determinats recorreguts de circulaci per les cambres segons les activitats que hi fan. La figura de la dreta
exemplifica alguns sentits de circulaci.
Que es pugui circular correctament
dins dun habitatge depn de les relacions entre els ambients, del disseny
individual de cada habitaci, de la situaci de les portes, del costat cap on
sobren i de la distribuci dels mobles.
A ms de distribuir adequadament els
espais de lhabitatge, no s menys important fer una correcta distribuci
interior de cada habitaci, perqu
lactivitat a qu estan destinades shi
pugui desenvolupar correctament. Els
mobles constitueixen el contingut
principal duna estana i, per tant,
collocar-los correctament influeix decisivament en el grau de confort final.

Recorregut i circulaci.

El mobiliari sha de distribuir seguint

alguns criteris, com sn que estigui
prxim al lloc on es realitza lactivitat
amb qu est relacionat i que no molesti en els recorreguts que fem normalment en utilitzar la dependncia.

El mobiliari no ha dimpedir la circulaci.

activitats proposades
1. A part de lemplaament, lorientaci i la distribuci, quins altres aspectes

es tenen en compte a lhora de dissenyar un habitatge? De tots els aspectes, inclosos lemplaament, lorientaci i la distribuci, quins serien els ms
importants per a tu si haguessis daccedir a un habitatge?

2. Descriu, indicant avantatges i inconvenients, com s lemplaament de casa

teva. Inclou a la descripci un plnol de situaci del teu habitatge obtingut
duna guia urbana de la teva ciutat o daplicacions dInternet com el google-maps (http://maps.google.es/).

3. Dibuixa un plnol de planta de distribuci del teu habitatge, acoloreix amb

un color diferent, segons les quatre zones estudiades, cadascun dels espais
i descriu, indicant avantatges i inconvenients, les caracterstiques dorientaci de cada cambra o espai. Utilitza una brixola (recorda que no lhas
dapropar a metalls frrics) per determinar lorientaci de casa teva.

4. Descriu els avantatges i inconvenients de la distribuci del teu habitatge.

5. A partir dun plnol de la teva ciutat o del teu barri en suport paper o obtingut dInternet, situa el punt on, segons les teves preferncies, es dna el
millor emplaament i la millor orientaci.

11

caracterstiques funcionals de lhabitatge

2.

laccs a lhabitatge

Per construir un habitatge cal disposar de sl on ubicar-lo i de tcnics que realitzin el projecte i la construcci. Per tamb calen diners, un promotor i els permisos de lAdministraci pblica. Els diners sn necessaris per comprar el sl, els
materials i per pagar els tcnics. El promotor s la persona o lempresa que decideix construir lhabitatge. LAdministraci pblica vetlla per la qualitat i la seguretat de les construccions que duen a terme els promotors, atorga els permisos un
cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada lobra per comprovar
que sajusta al projecte aprovat.

Promotors
La promoci dhabitatges pot ser privada o pblica. s privada quan el promotor
s una persona particular o una empresa constructora o immobiliria, i pblica
quan el promotor s lAdministraci (Ajuntament, Diputaci, Generalitat...) o una
empresa pblica.

WEB
La Generalitat de Catalunya disposa dun portal a
Internet: www.gencat.cat.
Aqu trobars un apartat
especfic sobre lhabitatge
dins la secci Temes.

De vegades, el promotor s una persona que decideix construir el seu propi habitatge; daltres, una empresa constructora o una immobiliria que, un cop construts els habitatges, els posar a la venda. LAdministraci tamb actua com a
promotora quan detecta necessitats dhabitatge entre la poblaci i no hi ha promotors privats que vulguin construir, o b quan considera que cal oferir habitatges a preus assequibles. Tamb hi ha societats cooperatives que es creen per fer la
promoci dhabitatges per als seus socis.

Permisos
Un cop el promotor disposa de sl edificable i decideix construir-hi habitatges,
encarrega el projecte tcnic a un arquitecte o a una empresa darquitectura. El
projecte ha de ser revisat pels tcnics municipals, que atorguen la llicncia
dobres si comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i
confort. Amb la llicncia dobres, les diferents empreses constructores
i installadores ja poden comenar a treballar.
Durant la construcci de lobra, per sobretot un cop acabada, els tcnics de lAdministraci local inspeccionen lhabitatge per comprovar que sha construt segons el projecte i que shan respectat totes les ordenances. Si s aix, concedeixen
al promotor la llicncia de primera ocupaci.

12

caracterstiques funcionals de lhabitatge

Per poder contractar els subministraments i serveis bsics aigua, gas, electricitat
i telfon amb les companyies subministradores ens caldr la cdula dhabitabilitat. Aquest document el proporciona la Generalitat a partir, entre daltres documents com la llicncia municipal de primera ocupaci, del certificat dun tcnic
competent (arquitecte) que ha comprovat que lobra est totalment acabada i
que lhabitatge reuneix totes les condicions dhabitabilitat que marca la llei. Un
cop contractats i disponibles aquests serveis, ja podrem fer s de lhabitatge.

hipoteques
Quan necessitem un habitatge, tenim diverses opcions: convertir-nos en promotors i contractar-ne la construcci, comprar un habitatge nou o usat, o b llogarne un al seu propietari. En els dos primers casos ens cal una quantitat de diners
important, de la qual normalment no disposarem.
Lobtenci dels diners necessaris per construir o comprar un habitatge sanomena
finanament i sacostuma a realitzar mitjanant una entitat bancria, que ens fa
el prstec dels diners. El banc o la caixa ens deixa (presta) tots els diners de cop i
nosaltres ens comprometem a retornar-los a poc a poc, normalment en quotes
mensuals, durant un temps anomenat perode damortitzaci que acostuma a
ser de 15, 20, 25 o 30 anys.

Sabies que...
Un tipus dinters dun 4 %
significa que, disposar de
100 prestats durant un
any ens costa 4 . Si retornem el prstec dun sol
cop desprs dun any dhaver-lo rebut, haurem de
pagar, doncs, 104 : 100
de capital i 4 dinteressos.

Els diners, com qualsevol altre producte, tenen un preu. Aquest preu pot variar
augmentant o disminuint en funci de la situaci econmica de cada moment. El
preu que cobra lentitat bancria pels diners que presta es coneix com inters o
tipus dinters. Linters dun prstec sexpressa percentualment (% anual) respecte a la quantitat prestada.
Totes aquestes qestions de perode damortitzaci, terminis, quotes, inters,
etc., les acordem amb el banc o la caixa i queden reflectides en un contracte o
escriptura hipotecria davant el notari.
Ara b, tots els bancs i caixes, quan deixen diners, demanen una garantia, s a dir,
un b amb el qual ells puguin recuperar els diners si nosaltres no els hi tornem. En
el cas del finanament dhabitatges, la garantia s el mateix habitatge, de manera
que, si no podem retornar els diners, lentitat bancria es queda amb la propietat
de lhabitatge. Aquesta mena de prstecs es coneix amb el nom de prstecs hipotecaris o hipoteques.
Actualment, a lhora de contractar una hipoteca, les entitats bancries ofereixen
diferents modalitats dinters: el fix, el variable i el mixt. Linters s fix quan no
varia durant tot el perode damortitzaci, aix vol dir que sempre ens cobraran el
mateix preu pels diners que ens han prestat i la quota mensual ser sempre constant. Linters variable depn de levoluci de leconomia i, per tant, va variant en
funci del mercat hipotecari. Amb linters variable les quotes mensuals poden
augmentar o disminuir al llarg del temps. Linters s mixt quan durant els primers anys s fix i desprs variable.
Les hipoteques a inters fix, en el moment de la seva contractaci, tenen un tipus
dinters ms alt que les variables, eviten lefecte negatiu de les pujades del preu
del diner per, en canvi, no es beneficien de les baixades. Sn recomanables en
perodes en qu el preu del diner est baix i es preveuen pujades. Les dinters
variable, en el moment de la seva contractaci, tenen un tipus dinters ms baix.
Quan puja el preu del diner surten ms cares i quan baixa resulten ms econmiques. Suposen, doncs, un risc que cal valorar convenientment. En principi sn
recomanables quan el preu del diner est alt i es preveu que baixi al cap dun
temps.

Sabies que...
Algunes modalitats dhipoteques amb un inters
variable donen lopci de
mantenir les quotes constants. Aix saconsegueix
allargant el perode
damortitzaci quan puja
linters o escurant-lo
quan baixa.

13

caracterstiques funcionals de Lhabitatge

Sabies que...
LIRPH s el valor mitj dels
tipus dinters dels prstecs hipotecaris per a habitatges lliures concedits
el mes anterior pel conjunt dels bancs o caixes
destalvis dEspanya. LEuribor, en canvi, s el valor
mitj del tipus dinters
utilitzats el dia anterior
pels bancs ms importants dels pasos que utilitzen leuro per prestar-se
els diners entre ells per un
termini dun any.

Per saber el preu que t el diner en el mercat hipotecari sutilitzen uns valors o
ndex de referncia. Les hipoteques a inters variable o mixt els utilitzen per actualitzar el tipus dinters al final de cada perode de revisi. Els dos ms usats
sn l lRPH (ndex de Referncia dels Prstecs Hipotecaris) i lEuribor (European
InterBank Offer Rate). El primer s ms estable, varia ms a poc a poc, mentre que
el segon pot variar ms rpidament i tant les pujades com les baixades poden ser
ms brusques.
2,4
Tipus dinters (%)

2,2
2,0
1,8
1,6
1,4
1,2
1,0

Evoluci de lEuribor (juny 2010-setembre 2011).

Tipus dinters (%)

3,7
3,5
3,3
3,1
2,9
2,7
2,5
Evoluci de lIRPH (juny 2010-setembre 2011).

Com que les condicions que ofereixen les diverses entitats financeres poden ser
molt diferents per les comissions que cobren, la periodicitat de les quotes, lamortitzaci, etc. sha establert un procediment de clcul anomenat TAE (Taxa Anual
Equivalent) que proporciona un tipus dinters anual expressat en % i que permet comparar diferents ofertes dhipoteques. Per exemple, dues hipoteques
poden tenir el mateix tipus dinters per diferent TAE, la que tingui el valor ms
baix ser la ms avantatjosa. Totes les entitats estan obligades a donar el valor TAE
de les hipoteques que ofereixen.
El tipus dinters acordat a les hipoteques variables acostuma a tenir un valor inicialment baix durant el primer any i, per als anys posteriors, acostuma establir-se
amb referncia a lEuribor, lIRPH o altre ndex amb un diferencial afegit. Aix
doncs es pot establir, per exemple, que el tipus dinters a partir del segon any
ser lEuribor + 0,25. Aix significa que si el segon any lEuribor est al 4,27%, el
tipus dinters que saplicar a la nostra hipoteca ser del 4,52%.
A part dels interessos, tamb haurem de tenir en compte que els trmits de la
compra suposen unes despeses importants de notari, registrador, peritatge,
impostos, etc. i que, normalment, els diners obtinguts amb el prstec no acostumen a superar el 80% del valor de taxaci de lhabitatge. Abans diniciar la compra caldr, doncs, disposar duna quantitat important de diners per fer front al
20% del valor de lhabitatge i a les despeses de la compra mateixa.
14

caracterstiques funcionals de lhabitatge

En el moment de contractar una hipoteca cal ser prudent i estudiar b totes les
opcions. Una recomanaci a tenir en compte s que limport de les quotes no sigui
superiors al 35 % dels ingressos nets de la unitat familiar o de convivncia. Una
soluci habitual per fer les quotes mensuals ms assequibles consisteix a allargar el perode damortitzaci, fent que la hipoteca duri ms. Per aquesta opci
t els seus efectes negatius, ja que al final surt ms cara. Mira lexemple segent.

Una hipoteca de 210 000 a un inters fix del 4,5 % durant 20 anys suposa
una quota mensual de 1 329 . Si ampliem el perode damortitzaci a
25 anys, les quotes baixaran a 1 167 (un estalvi de 160 mensuals) per
al final del perode damortitzaci haurem pagat uns 31 000 ms dinteressos.

lloguer
Laltra opci per accedir a un habitatge s larrendament o lloguer. En aquest
cas, s el propietari dun habitatge qui ens el cedeix perqu en fem s durant un
temps determinat a canvi del pagament duna quantitat de diners convinguda. El
propietari que cedeix lhabitatge sanomena arrendador, el que en fa s s larrendatari o llogater, i la quantitat de diners que es paga es coneix per renda o
lloguer. Tot plegat queda recollit en un contracte darrendament, que s preferible que sigui per escrit, acordat entre larrendador i el
llogater.
Els habitatges per llogar poden ser amb mobles o sense
per, en tot cas, han de disposar de les installacions bsiques com cuina, bany, etc. i el propietari ha
de tenir en regla la cdula dhabitabilitat. En el moment de fer el contracte, normalment el propietari demana una fiana, que consisteix en el pagament duna
quantitat equivalent a una renta mensual. Aquesta fiana la retorna el propietari al llogater quan finalitza el
contracte un cop ha comprovat que no hi ha danys a
lhabitatge.
El propietari est obligat a mantenir en tot moment les
condicions dhabitabilitat de lhabitatge, a fer les reparacions dadequaci i manteniment que siguin necessries i a prorrogar el contracte fins al cinqu any si aix ho
demana el llogater. Al seu torn, el llogater est obligat a
pagar la renda fixada al contracte, fer un bon s de lhabitatge i reparar els danys que nhagi pogut ocasionar.
Lopci del lloguer permet un accs ms fcil a lhabitatge, ja que no calen tants diners. s la millor soluci per a
aquelles persones que han de canviar sovint de domicili
a causa de la feina o per altres motius. Lopci de la compra en canvi, malgrat que suposa un esfor econmic
ms gran, per molta gent s considerada una inversi ja
que permet recuperar diners quan es ven lhabitatge.

Model ocial dun contracte darrendament de nca urbana.

15

caracterstiques funcionals de lhabitatge

ajuts
Els ajuts a ladquisici i al
lloguer dhabitatges depenen de les administracions
pbliques i poden variar
molt les condicions i les
quantitats segons sigui la
situaci econmica general en un moment donat.
s molt convenient consultar el portal de la Generalitat www.gencat.cat per
conixer les condicions
dels ajuts en el moment
actual.

Com que laccs a lhabitatge s un dret constitucional, lAdministraci en facilita

la compra o el lloguer a les persones o famlies amb ingressos baixos. Per fer-ho
possible, lAdministraci pot qualificar determinats habitatges com a protegits si
acompleixen unes condicions.
En canvi, els anomenats habitatges lliures sn aquells per a ladquisici dels
quals lAdministraci no concedeix ajuts especials i el preu el fixa lliurement el
venedor.
Actualment hi ha tres tipus dhabitatges protegits:
Els de rgim especial.
Els de rgim general.
Els de preu concertat.
En tots els casos lhabitatge protegit no ha de tenir ms de 90 m2 de superfcie
til i s el promotor qui ha de demanar a lAdministraci la declaraci oficial dhabitatge protegit.
El preu de venda daquests habitatges s inferior als lliures ja que no pot excedir
un valor mxim que fixa lAdministraci i que depn de la superfcie til i de la
zona geogrfica on estigui situat. Els compradors han de tenir uns ingressos familiars situats entre uns lmits (mnim i mxim) fixats per lAdministraci, i no ser
propietaris dun altre habitatge.
A part de tenir uns preus ms baixos, els ajuts de lAdministraci consisteixen en
la possibilitat daconseguir prstecs hipotecaris amb unes condicions ms favorables que les normals i, noms en els de rgim especial i general, lAdministraci
pot donar diners per ajudar a pagar les primeres quotes o per fer el pagament
inicial de la compra.
Les diferncies bsiques entre els diversos tipus de protecci (especial, general o
de preu concertat) consisteixen en el preu de venda i en el lmit mxim dingressos familiars que sexigeix:

Preu de venda
de lhabitatge

Tipus dhabitatge
protegit

Lmit mxim dingressos

familiars

Preu ms baix

Rgim especial

Lmit ms baix

Rgim general

Preu ms alt

Preu concertat

Lmit ms alt

Les condicions varien tamb en funci de la situaci familiar i social de les persones que volen accedir-hi, com per exemple: si es tracta de joves, de famlies
nombroses, majors de 65 anys, discapacitats...
Els ajuts per al lloguer consisteixen en que el llogater rep de lAdministraci uns
diners per ajudar a pagar la renda mensual. Aquests ajuts poden obtenir-los persones amb especials dificultats, majors de 65 anys i joves menors de 35 que compleixin les condicions fixades per lAdministraci. Altres institucions pbliques o
entitats sense nim de lucre poden gestionar ajuts per al lloguer.
16

caracterstiques funcionals de lhabitatge

activitats proposades
6. Amb lajut dun cercador dInternet, recull informaci sobre la Borsa jove

dhabitatge i redacta un informe. Procura que la informaci correspongui a

la teva ciutat o comarca.

7. Si tinguessis la necessitat daccedir a un habitatge, quina opci triaries, lloguer o compra? Justifica la teva resposta.

8. Quina diferncia hi ha entre els habitatges de promoci pblica i els de promoci privada?

9. Pot ser de protecci oficial o protegit un habitatge de promoci privada?

Justifica la teva resposta.

10. Visita el tema especfic de lhabitatge dins el portal www.gencat.cat de la

Generalitat de Catalunya i aconsegueix la informaci segent:

a) Quin s el temps de vigncia (validesa) de la cdula dhabitabilitat?

b) Quants diners costa obtenir la cdula dhabitabilitat dun habitatge?

11. Indica el concepte al qual correspon cadascuna de les definicions segents:

Definici

Concepte

Diners que es paguen al propietari dun

habitatge perqu en cedeixi ls.
Obtenci dels diners necessaris per a la
compra o la construcci dun habitatge.
Persona o empresa que cedeix ls dun
habitatge de la seva propietat a canvi
duns diners.
Persona que usa un habitatge que no s
de la seva propietat a canvi duns diners.
Prstec de diners que t com a garantia
un habitatge.
Preu que posa una entitat bancria als
diners que ens deixa.
Temps que es triga a pagar totalment una
hipoteca.

12. Per a dos habitatges A i B amb la mateixa superfcie til i situats a la mateixa
zona, si lA s de protecci oficial de rgim general i el B s de protecci oficial de preu concertat, quin dels dos tindr un preu ms baix? A quin dels
dos podr accedir una persona que tingui uns ingressos ms elevats?

13. Utilitzant un cercador com pot ser el dHabitaclia (www.habitaclia.com) cerca

tres habitatges de les caracterstiques que tu decideixis (emplaament,
nombre dhabitacions, etc.) dos de compra (un dobra nova i un altre de segona m) i un de lloguer. Descriu, per a cadascun dells, lemplaament, les
caracterstiques principals i el preu.

14. Amb el preu dun dels habitatges de compra de lactivitat anterior i, utilit-

zant un simulador dhipoteques com el que pots trobar a www.euribor.com.

es, calcula quina seria la quota mensual que hauries de pagar si la hipoteca
que demanes s del 80% del preu de lhabitatge, el tipus dinters s del 3%
i el perode damortitzaci de 25 anys.

15. Fes una valoraci personal dels resultats obtinguts a les dues activitats
anteriors.

17

caracterstiques funcionals de Lhabitatge

3.

Viure i gaudir dun habitatge

Viure i gaudir dun habitatge ens dna moltes satisfaccions, per tamb comporta una srie dobligacions.

Exemple de rebut de lassegurana dun habitatge.

Normalment els habitatges formen part duna edificaci i, per tant, alguns dels
espais, lestructura, les installacions o els serveis de ledifici sn comuns a tots
els habitatges que lintegren. El cas ms freqent s el bloc de pisos. Cada pis
s un habitatge independent que t el seu propietari, per els fonaments, la
faana, la coberta, i parts de les installacions daigua, electricitat, gas, antena
de TV, ascensor... sn comuns a tots els habitatges. Tamb moltes edificacions
que formen conjunts de cases allades o mitgeres poden tenir elements comuns com aparcament, jard, piscina... En tots els casos en qu hi ha elements
comuns, tots els propietaris tenen lobligaci de fer front conjuntament al seu
manteniment.
Per mirar datendre aquestes responsabilitats existeix la comunitat de propietaris, formada per tots els propietaris de limmoble i que es regeix amb uns estatuts
(normes de funcionament).
Els crrecs que representen la comunitat sn el president i el secretari o administrador. La comunitat haur de prendre tots aquells acords que afectin els elements comuns de ledificaci, fixar les quotes que ha daportar cada propietari i
administrar-les, etc. Tamb pot decidir la contractaci dun professional o empresa perqu administri la finca.
Algunes de les despeses ms freqents que tenen les comunitats de propietaris
sn:
Reparacions i manteniment de ledifici i les installacions com lascensor, la
illuminaci...
Assegurances dincendi, de responsabilitat civil...
Consums daigua i electricitat.
Neteja de lescala, el vestbul, laparcament, lascensor...
Impostos i taxes.
18

caracterstiques funcionals de lhabitatge

El fet de ser propietari dun habitatge implica tamb el pagament dimpostos i

taxes a lAjuntament.
LIBI o Impost sobre Bns Immobles s el ms general, es paga cada any i el seu
import es calcula com un percentatge (%) del valor que lEstat atribueix a lhabitatge. Aquest valor es coneix com a valor cadastral (el cadastre s un registre
oficial on es recullen les dades de tots els bns immobles) i sempre s inferior al
preu que pugui tenir lhabitatge en el mercat immobiliari.
El valor cadastral dun immoble t en compte el valor del sl i tamb de ledificaci.

Exemple de rebut de lIBI.

Altres taxes que cal pagar a lAjuntament poden ser les que corresponen al servei
de recollida i tractament descombraries o al subministrament daigua potable. En
algunes localitats, els serveis de recollida descombraries i el tractament daiges
residuals (clavegueram) es cobren conjuntament amb el subministrament daigua potable (en el rebut de laigua).

activitats proposades
16. Descriu els elements comuns de la comunitat de propietaris de lhabitatge
on vius.

17. Consulta la pgina web www.bcn.cat/habitatge, vs a la secci compraven-

da comunitat de propietaris o un altre web similar i indica quines sn

les funcions de cadascun dels rgans de direcci de les comunitats de propietaris.

18. Cerca informaci sobre les assegurances multirisc de la llar i descriu quines
sn les cobertures que ofereixen.

19. Consulta al web del cadastre (www.catastro.minhac.es) les dades del teu habitatge. Fes una descripci de les dades pbliques que es poden consultar.

20. Informat a lAjuntament de la teva localitat del calendari fiscal dels impostos
i taxes que sn aplicables al teu domicili.

19

caracterstiques funcionals de lhabitatge

[ PRCTICA ]

1. Descriu, indicant avantatges i inconvenients, com s

lemplaament del teu institut. Inclou a la descripci un

plnol de situaci del teu institut obtingut duna guia
urbana de la teva ciutat o daplicacions dInternet com
ara Google-Maps (http://maps.google.es/).

2. Dibuixa, amb les eines informtiques o manuals de qu

disposis, un plnol de planta de la teva aula o del taller

i descriu, indicant avantatges i inconvenients, les seves
caracterstiques dorientaci. No toblidis dindicar amb
una fletxa la situaci del Nord geogrfic.

3.

Amb algun simulador dhipoteques que puguis trobar

a Internet, com per exemple el que hi ha a ladrea
www.euribor.com.es, calcula quin seria el valor de les
quotes mensuals per a un prstec hipotecari de
180000 a un inters del 3,5% i un perode damortitzaci de 23 anys. Quants diners haurs pagat en concepte dinteressos al final dels 23 anys?

activitats a laula

4. Fes els mateixos clculs de lactivitat anterior, per per

a un perode damortitzaci de 15 anys. Quina s la teva
valoraci comparant els resultats amb els de lactivitat
anterior?

5. Suposant que dues persones que volen comprar un pis

disposen duns ingressos nets conjunts de 2 300 mensuals, calcula quina s la quantitat mxima mensual
que s recomanable que dediquin a la compra de lhabitatge. Busca a la xarxa un simulador dhipoteques i a
partir de la dada anterior i utilitzant el simulador, determina quina quantitat mxima podrien demanar a una
entitat financera com a hipoteca a 25 anys i un 4,75 %
dinters. Quin s el valor de compra mxim al que podrien aspirar sabent que la hipoteca noms cobreix el
80 % del valor del pis? Quins estalvis mnims haurien
de tenir abans de fer la compra?

6. Fes la distribuci interior de lhabitatge representat en el plnol de planta segent. Ha de tenir dos dormitoris, una sala-menjador, un bany i una cuina. Tenint
en compte lorientaci de lhabitatge indicada al plnol, comenta els avantatges i
inconvenients de lorientaci de cadascun dels espais o cambres.

20

Activitats finals

caracterstiques funcionals de lhabitatge

activitats f inals
1. Per quines raons creus que sn importants lemplaament, lorientaci i la distribuci interior a
lhora de dissenyar o accedir a un habitatge?
2. Indica les diferncies principals que hi ha entre
els tres tipus de permisos estudiats en aquesta
unitat.
3. Quins sn els aspectes que lAdministraci t en
compte a lhora de declarar de protecci oficial
un habitatge?
4. Quins sn els aspectes que lAdministraci t en
compte a lhora de donar ajuts per a laccs a
lhabitatge?
5. Per a dos habitatges A i B amb la mateixa superfcie til i situats a la mateixa zona, si lA s de
protecci oficial de rgim general i el B s de protecci oficial de rgim especial, quin dels dos tindr un preu ms baix?
A quin dels dos podr accedir una persona que
tingui uns ingressos ms baixos?
6. Per a qu serveix lEuribor? I la TAE?
7. Quines sn les obligacions que tenen els propietaris dels habitatges?

8. Indica la resposta correcta en cada cas.

Quan una persona viu en un habitatge de lloguer, la quantitat de diners que paga mensualment
al propietari es coneix com a:
a) Quota.
b) Hipoteca.
c) Renda.
d) Inters.
La persona que s propietria dun habitatge i el
lloga a una altra persona perqu en faci s es diu:
a) Llogater.
b) Arrendador.
c) Promotor.
d) Arrendatari.
El perode de temps que es tarda a pagar totalment una hipoteca es coneix per:
a) Amortitzaci.
b) Inters.
c) Garantia.
d) Prstec.
Per accedir a un habitatge, lopci ms assequible
per als joves s:
a) La compra.
b) La promoci.
c) La borsa.
d) El lloguer.

21