PREGUNTES DE COMPARACI I REFLEXI / SELECTIVITAT

Autors: Plat, Descartes, Hume, Mill, Nietzsche.

Plat:
1. Busca en la histria de la filosofia un altra teoria del coneixement semblant o
contraria a la de Plat.
2. Exposa dues raons, al marge de les teves conviccions, que et semblin slides per
defensar o criticar la doctrina de linnatisme.
3. Quin paper exerceixen la ra i els sentits en la teoria platnica del coneixement?
4. Ests dacord amb la tesi que no hi ha autntica saviesa o coneixement si aquest
no s orientat i tutelat per la idea del b?
5. Qu entn Plat per justcia
6. Compara i relaciona el paper del plaer en Plat i Epicur (similituds i diferncies)
7. Plat defensa la necessitat de diferents classes socials amb funcions i drets
tamb diferents. Aquesta idea et sembla compatible amb una societat moderna ?
8. Et sembla encertada la comparaci de la polis amb una nau, com fa alguna
vegada Plat? Fins a quin punt sn equiparables el govern duna polis amb el
govern dun vaixell? La poltica s un ofici,un saber, una cincia...?
9. Diferencies i similituds de la concepci del poder en Plat amb la dalgun altre
filsof.
10. Busca dues raons que et semblin slides, al marge de les teves conviccions, per
defensar o criticar la doctrina del filsof-rei.
11. Et sembla factible el model de societat ideal que proposa Plat? Creus que s
desitjable?

Descartes:
1. Descartes diu que la matemtica s la prova que no hi ha res que un home
pugui conixer que no sigui accessible a tots els homes, sempre que, simplement,
apliquin la intelligncia com conv. Relaciona aquesta concepci de la ra amb el
context de la revoluci cientfica.
2. Qu entn Descartes per mtode?
3. Quins avantatges t seguir un mtode?
4. Creus que s suficient tenir un mtode per arribar a la veritat? Hi ha veritats de
diferents tipus?
5. Com creus que respondrien autors com Plat, Aristtil o Hume en sentir que el
cogito (lnima) s enterament distinta del cos?
6. Compara el jo en Descartes i el jo en Freud.
7. Qu vol dir la segent expressi: coses corporals o extenses?
8. Per qu Descartes afirma que hi ha una gran diferncia entre lesperit i el cos?
(pensar = una sola cosa i sencera; no es pot distingir cap part)

9. Compara la visi de les relacions entre cos i esperit (de Descartes) amb la
dalgun altre autor.
10. Quin lloc ocupa Du en el pensament de Descartes?
11. Compara la idea de Du de Descartes amb la dalgun altre autor.
12. s contradictori suposar un Du enganyador? Creus que a vegades s millor no
saber? Per qu?
13. Similituds i diferncies entre el paper de lenteniment en Descartes i en Hume.
14. Contraposa els conceptes de voluntat i enteniment.
15. Quines relacions es poden establir entre lintellectualisme moral en Scrates i
ltica cartesiana. Justifica la resposta.?
16. Es poden relacionar lerror i la moral? De quina manera? Hi ha alguna relaci
entre prendre el fals pel cert i actuar malament? Entre equivocar-se i fer el mal?
17. Qu creus que dirien els pensadors cristians i alguns defensors del medi
ambient actuals quan Descartes diu que hem de fer-nos amos i possedors de la
natura?
18. Ests dacord amb la tesi de Descartes que les mquines no poden pensar?
19. Compara i relaciona ltica cartesiana i ltica estoica. Similituds i diferncies.
Mximes. Discurs del mtode, III).

Hume
1. Per qu diu Hume que El pensament ms viu encara s inferior a la sensaci
ms esmorteda?
2. Compara el paper dels sentits en Hume i Descartes. Similituds i diferncies.
3. Similituds i diferncies entre la concepci del mtode de Descartes amb la
dalgun altre autor.
4. Similituds i diferncies entre levidncia de les percepcions en Hume i la claredat
i la distinci en Descartes.
5. Ests dacord amb la tesi empirista segons la qual no hi ha res en lenteniment
que no hagi passat prviament pels sentits
6. Hi ha res en els objectes, considerats en abstracte, que sigui independent de
lexperincia?
7. Quin significat t idea per a Hume?
8. Enumera els tres principis dassociaci didees i explica en qu consisteixen.
9. s possible elevar a lleis cientfiques segures les observacions de casos
particulars?
10. Implica inseguretat o falsedat en la tasca cientfica que el coneixement de fets
sigui merament probable?
11. Similituds i diferncies entre el concepte de causalitat en Hume i la teoria de les
quatre causes en Aristtil.

12. Similituds i diferncies entre la inferncia en Hume i la deducci en Descartes.

13. Exposa dues raons que et semblin slides, al marge de les teves conviccions,
per defensar o criticar la idea de causalitat.
14. Quina relaci hi ha, segons Hume, entre cincia i probabilitat?
15. Hume diu que no hi ha principis, sin creences. Qu li respondrien Descartes i
els racionalistes? Justifica la resposta.
16. Qu creus que s primer en el temps: lhbit (custom, habit) o la creena
(belief)? Justifica la resposta? (=belief: imatge ms vvida)
17. Ests dacord amb la tesi que el costum s el millor guia per a la vida?
Justifica la resposta.
18. Ests dacord amb la tesi de Hume que un home cec no pot formar-se cap
noci dels colors; un home sord, dels sons? Raona la resposta (= Sinestsia?)
19. Per qu Hume considera inintelligible la concepci cartesiana de la substncia
pensant?
20. Hi ha o no hi ha identitat personal segons Hume? Raona la resposta.
21. Per qu diu Hume que la veritat s discutible; el gust, no? Justifica la resposta.
22. Compara la teoria moral de Hume amb la dalgun altre autor. Similituds i
diferncies.
23. Similituds i diferncies entre hbit en Hume i virtut en Aristtil.
24. Similituds i diferncies entre el concepte dinstint en Hume i en Nietzsche.
25. Similituds i diferncies entre desig i aversi en Hume, i plaer i dolor en Epicur.
26. Hume diu que la ra ha de ser esclava de les passions Com reaccionaria
Plat? I Aristtil? I Kant?. Justifica la resposta.
27. Quin s el resultat de tenir un alt sentiment dhumanitat segons Hume?
28. Hume diu que la utilitat s un criteri per a la censura o laprovaci de les nostres
accions. Hi estaria dacord Stuart Mill? I Kant?
29. Que respondrien Scrates, Descartes o Kant en escolar de Hume que els valors
morals es deriven dels sentiments i no pas de la ra? Raona la resposta.
30. Ests dacord que a un sser com lhome li s impossible de ser indiferent al
benestar o a la dissort dels seus consemblants? Raona la resposta.

Mill
1. Per qu Mill diu que tota acci s bona en proporci a la seva tendncia a
promoure la felicitat, i dolenta en proporci a la seva tendncia a produir el contrari
de la felicitat?
2. Similituds i diferncies entre felicitat en Mill i felicitat en Nietzsche.
3. Similituds i diferncies entre plaer i dolor en Mill i plaer i dolor en Epicur.
4. Sempre s millor all que afavoreix la majoria? Si el principi de la major felicitat
s per a la majoria de la societat, s que les minories no tenen dret a la felicitat?

5. Quines relacions es donen, segons Mill, entre desig, plaer, utilitat, felicitat i virtut?
Raona la resposta
6. Compara el desig en Mill i el desig en Epicur.
7. Compara la utilitat en Mill i lemotivisme en Hume.
8. Segons Mill (Lutilitarisme, V, 56-61) tothom admet que el dictat de la justcia s
la igualtat, llevat de quan pensem que per convenincia s ms aconsellable la
desigualtat? Ests dacord amb lanomenada discriminaci positiva?
9. Ests dacord amb la tesi que una persona mereix un b si actua b; un mal si
actua malament? Raona la resposta.
10. Qu s per a Mill llibertat de conscincia? (= domini interior de la
conscincia). Com es relaciona amb la llibertat dopini? (= van lligades, sn
inseparables)
11. Creus que hauria dhaver lmits a la llibertat dexpressi? Justifica la resposta.
12. Mill diu que si alguns homes obren malament no s perqu els seus desigs
siguin forts: s perqu les seves conscincies sn febles. Hi estarien dacord Plat i
Hume?
13. Es poden relacionar els sentiments naturals en Mill i emotivisme en Hume?
14. Es poden relacionar el deure social en Mill i limperatiu categric (deure) en
Kant)
15. Quin s el paper de la cultura per a la recerca de la felicitat humana?
Contribueix a la felicitat o s ms aviat un obstacle?
16. Compara la critica de Mill a la tirania de lopini pblica i el darrer home de
Nietzsche. Similituds i diferncies.
17. Creus que sn necessaris arguments utilitaristes per defensar la igualtat homedona? Raona la resposta.

Nietzsche
1. Nietzsche diu que tots els instints que no descarreguen la seva excitaci cap
enfora es giren cap endins. Hi estaria dacord Freud? Per qu? Justifica la resposta.
2. Ests dacord amb la tesi que els ideals cristians valoren la feblesa i els millors
homes seran els ms felios? Raona la resposta.
3. Qu creus que pot significar per a Nietzsche lexpressi moral dels esclaus?
Raona la resposta. Hi ests dacord?
4. Si el diagnstic que fa Nietzsche de lhome modern s encertat, quins dels ideals
de la Illustraci serien seriosament qestionats?
5. Quina de les observacions o crtiques de Nietzsche poden ser vigents per a la
societat occidental del segle XXI?
6. Qu s per a tu un home superior o superhome?
7. Nietzsche diu que Nosaltres hem inventat el concepte de fi: en la realitat manca
el fi. Que creus que li respondrien Aristtil, Kant i Hume? Raona la resposta.
8. Creus que Nietzsche s ms aviat determinista, o b indeterminista?

9. Ests dacord amb la tesi que el coneixement dna sensaci de poder? O s al

contrari, que el poder dna sensaci de saber? Raona la resposta.
(font: http://www.xtec.es/%7Ejortiz15/exasegon.htm#MODEL_DE_PROVA_)