Apuntes Mates Per A L'enginy PDF

Apunts d Iniciaci a las Matemtiques per a la Enginyeria (05.
614)
Iniciaci a les
matemtiques
per a
l'enginyeria
(05.614)
Universitat Oberta de
Calalunya (UOC)
http://furniman.blogspot.com
http://furniman.blogspot.com Pgina 1 de 52
Apunts d Iniciaci a las Matemtiques per a la Enginyeria (05.614)
TEMES DLGEBRA .................................................................................................................................................... 8
NMEROS ..................................................................................................................................................................... 8
Nombres Naturals ...................................................................................................................................................................... 8

Operacions Bsiques ....................................................................................................................................................................... 8
Suma ........................................................................................................................................................................................... 8
Resta ........................................................................................................................................................................................... 8
Multiplicaci ............................................................................................................................................................................... 8
Divisi .......................................................................................................................................................................................... 8
Parntesis........................................................................................................................................................................................ 8
Ordre de les operacions .................................................................................................................................................................. 8
Problema en les operacions entre nombres naturals ..................................................................................................................... 9
Mltiples i divisors .......................................................................................................................................................................... 9
Propietats de mltiples i divisors .................................................................................................................................................... 9
Reflexiva ...................................................................................................................................................................................... 9
Transitiva ..................................................................................................................................................................................... 9
Antisimtrica ............................................................................................................................................................................... 9
Com se sap si un nombre s mltiple (o divisor) dun altre? ...................................................................................................... 9
Nombres primers ............................................................................................................................................................................ 9
Com es descompon un nombre natural en factors primers? ......................................................................................................... 9
Mxim com divisor o mcd ........................................................................................................................................................... 10
Mnim com mltiple o mcm ........................................................................................................................................................ 10
Els nombres enters ................................................................................................................................................................... 10

Enters positius ........................................................................................................................................................................... 10
Enters negatius ......................................................................................................................................................................... 10
El zero........................................................................................................................................................................................ 10
Ordre dels nombres enters ........................................................................................................................................................... 10
Valor Absolut dun nombre enter ................................................................................................................................................. 11
Representaci dels nombres enters en una recta ........................................................................................................................ 11
Suma i resta de nombres enters ................................................................................................................................................... 11
Propietats de la suma ............................................................................................................................................................... 11
Propietats de la resta ................................................................................................................................................................ 11
Resoluci doperacions ............................................................................................................................................................. 11
Multiplicaci i divisi de nombres enters ..................................................................................................................................... 11
Propietats del producte dels nombres enters .......................................................................................................................... 11
Com afecten les operacions a lordre dels nombres enters? ........................................................................................................ 12
Els nombres racionals ............................................................................................................................................................... 12

Signe duna fracci ........................................................................................................................................................................ 12
Fraccions equivalents .................................................................................................................................................................... 12
Fraccions irreductibles .................................................................................................................................................................. 12
Suma de fraccions ......................................................................................................................................................................... 12
Suma de fraccions amb el mateix denominador ...................................................................................................................... 12
Suma de fraccions amb denominador diferent ........................................................................................................................ 12
Propietats de la suma de fraccions ........................................................................................................................................... 13
Resta de fraccions ......................................................................................................................................................................... 13
Multiplicaci de fraccions ............................................................................................................................................................. 13
Propietats del producte de fraccions ........................................................................................................................................ 13
Divisi de Fraccions ....................................................................................................................................................................... 13
Ordre de les operacions ................................................................................................................................................................ 13
Forma decimal dun nombre racional ........................................................................................................................................... 13
Transformar de forma decimal a fraccionria .......................................................................................................................... 14
Arrodoniments .......................................................................................................................................................................... 14
Ordre dels nombres racionals en una recta .................................................................................................................................. 14
Potncies i Arrels ...................................................................................................................................................................... 14

Clculs amb potncies .................................................................................................................................................................. 14
El signe en la potenciaci .............................................................................................................................................................. 14
Simplificar expressions de potncies ............................................................................................................................................ 15
Larrel dun nombre ...................................................................................................................................................................... 15
Tipus de radicaci ..................................................................................................................................................................... 15
Clculs amb arrels ......................................................................................................................................................................... 15
Propietats bsiques de la radicaci............................................................................................................................................... 15
Racionalitzaci de fraccions .......................................................................................................................................................... 15
Els nombres Reals ..................................................................................................................................................................... 16

Nombres Irracionals ...................................................................................................................................................................... 16
Notaci cientfica .......................................................................................................................................................................... 16
Nombres Reals .............................................................................................................................................................................. 16
Operacions bsiques i propietats. ................................................................................................................................................. 16
Nombres Complexos ................................................................................................................................................................ 17

Nombres complexos ..................................................................................................................................................................... 17
Representaci dels nombres complexos ...................................................................................................................................... 17
Potncies di .................................................................................................................................................................................. 17
Oposat i conjugat dun nombre complex ...................................................................................................................................... 17
Operacions entre complexos ........................................................................................................................................................ 17
Suma i resta .............................................................................................................................................................................. 17
Producte de nombres complexos ............................................................................................................................................. 17
Quocient dels nombres complexos ........................................................................................................................................... 18
Representaci dun nombre complex en forma polar .............................................................................................................. 18
Transformaci de forma polar a forma bionmica ................................................................................................................... 18
Multiplicaci i divisi en forma polar ........................................................................................................................................ 18
Potncia dun nombre complex en forma polar ....................................................................................................................... 18
Arrel dun nombre complex en forma polar ............................................................................................................................. 18
Intervalos ................................................................................................................................................................................. 18
EQUACIONS ................................................................................................................................................................ 19
Expressions Algebraiques ......................................................................................................................................................... 19

Elements i Propietats de les Expressions Algebraiques ................................................................................................................ 19
Simplificar una expressi algebraica. ............................................................................................................................................ 19
Igualtats ........................................................................................................................................................................................ 19
Equacions ...................................................................................................................................................................................... 19
Equacions equivalents .................................................................................................................................................................. 19
Resoldre una equaci.................................................................................................................................................................... 19
Equacions de primer grau ......................................................................................................................................................... 20

Resoluci ....................................................................................................................................................................................... 20
Frmula per a resoldre equacions de primer grau. .................................................................................................................. 20
Equacions de segon grau amb una incgnita ............................................................................................................................ 20

Forma normal ............................................................................................................................................................................... 20
Equacions de segon grau fcils de resoldre .................................................................................................................................. 20
Frmula general per a resoldre equacions de segon grau ............................................................................................................ 21
Nombre de solucions duna equaci de segon grau ..................................................................................................................... 21
Equacions de tipus quadrtic .................................................................................................................................................... 21
Inequacions .............................................................................................................................................................................. 21
Soluci de les inequacions de primer i segon grau. ...................................................................................................................... 21
Manipulaci dequacions.......................................................................................................................................................... 21
SISTEMES DEQUACIONS ....................................................................................................................................... 22

Sistemes lineals de dues equacions i dues incgnites ............................................................................................................... 22
Mtodes de resoluci ................................................................................................................................................................... 22
Mtode de Substituci .............................................................................................................................................................. 22
Mtode dIgualaci ................................................................................................................................................................... 22
Mtode de Reducci ................................................................................................................................................................. 22
Sistemes de tres equacions lineals amb tres incgnites ............................................................................................................ 22
Transformaci dun sistema dequacions lineals pel mtode de Gauss ..................................................................................... 23

Casos especials en lesglaonament: .............................................................................................................................................. 23
Nombre de solucions dun sistema dequacions lineals transformat pel mtode de Gauss ........................................................ 24
Resoluci dun sistema compatible determinat ........................................................................................................................... 24
Resoluci dun sistema compatible indeterminat ........................................................................................................................ 24
Donades dues equacions trobar la tercera que forci el tipus de sistema ................................................................................. 24
Sistemes dinequacions lineals amb una incgnita. .................................................................................................................. 24
POLINOMIS ................................................................................................................................................................ 25
Que s?................................................................................................................................................................................... 25
Grau dels polinomis ...................................................................................................................................................................... 25
Operacions entre monomis ...................................................................................................................................................... 25

Suma i resta .................................................................................................................................................................................. 25
El producte ................................................................................................................................................................................ 25
El quocient .................................................................................................................................................................................... 25
Productes Notables .................................................................................................................................................................. 25

Productes de dos expressions ....................................................................................................................................................... 25
Productes de tres expressions ...................................................................................................................................................... 26
Operacions entre polinomis ..................................................................................................................................................... 26

Suma i resta .................................................................................................................................................................................. 26
Multiplicaci de Polinomis ............................................................................................................................................................ 26
Divisi de Polinomis ...................................................................................................................................................................... 26
La regla de Ruffini ......................................................................................................................................................................... 27
Procediment: ............................................................................................................................................................................ 27
Valor numric i arrel dun polinomi .......................................................................................................................................... 27

Teorema del Residu ...................................................................................................................................................................... 27
Fracci Algebraica .................................................................................................................................................................... 27
MATRIUS I DETERMINANTS................................................................................................................................. 28
Matrius..................................................................................................................................................................................... 28
Matrius especials .......................................................................................................................................................................... 28
Operacions amb matrius .......................................................................................................................................................... 28

Suma i resta .................................................................................................................................................................................. 28
Propietats de la suma ............................................................................................................................................................... 28
Producte duna matriu per un nombre. ........................................................................................................................................ 28
Producte de matrius ..................................................................................................................................................................... 28
Propietats del producte matrius ............................................................................................................................................... 29
Determinants duna matriu quadrada ...................................................................................................................................... 29

Clcul de determinants ................................................................................................................................................................. 29
Invertir una matriu quadrada ................................................................................................................................................... 29

Clcul de la matriu dadjunts ........................................................................................................................................................ 30
Exemple de matriu inversa: .......................................................................................................................................................... 30
Resoluci de sistemes dequacions lineals ................................................................................................................................ 30

Clcul del Rang duna matriu ........................................................................................................................................................ 30
Matriu Ampliada dun sistema matricial ....................................................................................................................................... 30
Nombre de solucions .................................................................................................................................................................... 30
Trobar les solucions ...................................................................................................................................................................... 31
Matrius i Gauss......................................................................................................................................................................... 31
TEMES DANLISI .................................................................................................................................................... 32
ELEMENTS DE GEOMETRIA PLANA ................................................................................................................... 32
Elements bsics del pla. ............................................................................................................................................................ 32
Mesura dels elements bsic del pla .......................................................................................................................................... 32

Longitud ........................................................................................................................................................................................ 32
Angles ............................................................................................................................................................................................ 32
Rectes ............................................................................................................................................................................................ 33
Regle i comps .............................................................................................................................................................................. 33
Mediatriu dun segment ........................................................................................................................................................... 33
Bisectriu dun angle................................................................................................................................................................... 33
Representaci de punts en el pla utilitzant un sistema de representaci cartesi .................................................................... 34

Sistema de representaci cartesi ................................................................................................................................................ 34
FUNCIONS ................................................................................................................................................................... 34
Concepte de Funci .................................................................................................................................................................. 34

Correspondncia entre conjunts................................................................................................................................................... 34
Aplicacions .................................................................................................................................................................................... 34
Taula duna funci......................................................................................................................................................................... 35
Expressi duna funci .................................................................................................................................................................. 35
Grfica duna funci ...................................................................................................................................................................... 35
Operacions amb funcions ............................................................................................................................................................. 35
Suma ......................................................................................................................................................................................... 35
Producte.................................................................................................................................................................................... 35
Quocient de funcions ................................................................................................................................................................ 36
Potenciaci de funcions ............................................................................................................................................................ 36
Composici de funcions ............................................................................................................................................................ 36
Inversa duna funci.................................................................................................................................................................. 36
Funcions Polinmiques ............................................................................................................................................................. 36

Funci Lineal o de proporcionalitat directa .................................................................................................................................. 36
Funci af ....................................................................................................................................................................................... 36
Trobar la funci af que cont dos nombres determinats ........................................................................................................ 36
Funci quadrtica ......................................................................................................................................................................... 37
Representaci de funci quadrtica ......................................................................................................................................... 37
Relaci entre lexpressi de la funci quadrtica i la parbola que en resulta ........................................................................ 37
Funcions polinmiques ................................................................................................................................................................. 37
FUNCIONS TRIGONOMTRIQUES ....................................................................................................................... 38
Trigonometria .......................................................................................................................................................................... 38
Raons Trigonomtriques de langle agut ...................................................................................................................................... 38
Raons trigonomtriques bsiques ................................................................................................................................................ 38
Igualtat bsica de la trigonometria ............................................................................................................................................... 38
Funcions Trigonomtriques ...................................................................................................................................................... 39

Funci Sinus .................................................................................................................................................................................. 39
Funci Cosinus .............................................................................................................................................................................. 39
Relaci entre el sinus i el cosinus .............................................................................................................................................. 40
Modificacions en las funcions de sin i cos ................................................................................................................................. 40
Funci Tangent.............................................................................................................................................................................. 40
Funci Cotangent .......................................................................................................................................................................... 41
Funcions Secant i Cosecant ........................................................................................................................................................... 41
Funcions inverses de les raons trigonomtriques......................................................................................................................... 41
Arc sinus .................................................................................................................................................................................... 41
Arc cosinus ................................................................................................................................................................................ 42
Arc tangent ............................................................................................................................................................................... 42
FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARTMIQUES .............................................................................................. 42
Funci Exponencial ................................................................................................................................................................... 42

Resoluci dequacions exponencials ............................................................................................................................................. 42
Logaritmes ............................................................................................................................................................................... 43
Propietats ...................................................................................................................................................................................... 43
Funci Logaritme .......................................................................................................................................................................... 43
Relaci entre les grfiques de les funcions exponencials i logartmiques .................................................................................... 43
Resoluci dequacions logartmiques ........................................................................................................................................... 44
CONTINUITAT ........................................................................................................................................................... 44
Lmits........................................................................................................................................................................................ 44
Regles ............................................................................................................................................................................................ 44
Lmits laterals i infinits .................................................................................................................................................................. 44
Indeterminacions .......................................................................................................................................................................... 45
Indeterminaci del tipus 0/0..................................................................................................................................................... 45
Indeterminaci del tipus / ................................................................................................................................................... 45
Indeterminaci del tipus 0 .................................................................................................................................................... 45
Indeterminaci del tipus - ................................................................................................................................................... 45
Funcions contnues ................................................................................................................................................................... 46

Funci continua en un punt .......................................................................................................................................................... 46
Discontinutats .............................................................................................................................................................................. 46
Discontinutat Evitable .............................................................................................................................................................. 46
Discontinutat Inevitable ........................................................................................................................................................... 46
Asmptotes .................................................................................................................................................................................... 47
Asmptota Vertical .................................................................................................................................................................... 47
Asmptota Horitzontal ............................................................................................................................................................... 47
Asmptota Obliqua .................................................................................................................................................................... 47
DERIVACI ................................................................................................................................................................. 47
Derivada duna funci en un punt ............................................................................................................................................ 47
Regles de derivaci ................................................................................................................................................................... 47

Taula de derivades ........................................................................................................................................................................ 47
Regles de derivaci ....................................................................................................................................................................... 48
Relaci entre la derivada duna funci i el seu creixement .......................................................................................................... 48
Localitzaci de mxims i mnims emprant derivades ................................................................................................................ 48

Concavitat i convexitat duna funci ............................................................................................................................................. 48
Representaci duna funci ...................................................................................................................................................... 49
INTEGRACI .............................................................................................................................................................. 50
Integral definida duna funci .................................................................................................................................................. 50

Relaci entre la integral indefinida i la integral definida .............................................................................................................. 50
Procs dintegraci duna funci .............................................................................................................................................. 50

Taula dintegrals immediates ........................................................................................................................................................ 50
Regles dintegraci ........................................................................................................................................................................ 51
Mtodes dintegraci .................................................................................................................................................................... 51
Mtode de substituci .............................................................................................................................................................. 51
Mtode dintegraci per parts .................................................................................................................................................. 52
APLICACIONS DEL CLCUL INTEGRAL ............................................................................................................. 52
Clcul drees que tanquen funcions ........................................................................................................................................ 52

Clcul de lrea que tanca una funci positiva amb leix X ........................................................................................................... 52
Clcul de lrea que tanca una funci negativa amb leix X ......................................................................................................... 52
Clcul de lrea que tanca una funci qualsevol amb leix X ....................................................................................................... 52
Clcul de lrea que tanquen dues funcions en un interval determinat. ...................................................................................... 52
Clcul de volum de figures de revoluci ................................................................................................................................... 52

Clcul del volum duna figura de revoluci generada per una funci positiva ............................................................................. 52
Clcul del volum duna figura de revoluci generada per lrea tancada per dues funcions ....................................................... 52
Temes dlgebra
Nmeros
Nombres Naturals
Serveixen per comptar
Sinicien amb l1 y no t fi
Operacions Bsiques
Suma
Resta
Multiplicaci
Divisi
Suma
Els nombres que se sumen sanomenen sumands
El resultat sanomena suma o resultat
Resta
Tamb sanomena diferncia o subtracci
El nombre anterior al signe (-), sanomena minuend
El nombre que segueix al signe, sanomena subtrahend
El resultat sanomena diferncia
En la resta de nombres naturals el minuend ha de ser ms gran que el subtrahend
La suma i la resta sn operacions oposades; aquest fet permet afirmar que en una resta, la diferncia ms el
subtrahend s igual al minuend.
Multiplicaci
Fa servir el signe (x) o el signe () que es llegeix per
Els nombres multiplicats sanomenen factors
El resultat de la multiplicaci sanomena producte.
Quan un nombre sha de multiplicar diverses vegades per ell mateix sanomena potencia.
o El nombre que es multiplica diverses vegades sanomena base de la potncia.
o El nombre que indica les vegades que sha de multiplicar sanomena exponent.
Divisi
Fa servir el signe (:) o el signe (/) que es llegeix entre
El nombre dividit sanomena dividend
El nombre que divideix sanomena divisor
El resultat sanomena quocient
Parntesis
Els smbols son ( i )
Determinen operacions que shan de fer primer
El nombre de parntesis que s'obren ha de ser el mateix que el dels que es tanquen.
Sempre s'han d'operar en primer lloc els parntesis ms interns, sempre que hi hagi parntesis encaixats.
Ordre de les operacions

En primer lloc, shan defectuar les operacions que es troben a l'interior dels parntesis (comenant pels parntesis ms
interns).
En segon lloc, shan de fer les multiplicacions i les divisions. Les divisions, sempre abans que les multiplicacions.
Finalment, les sumes i les restes. Primer les restes i, desprs, les sumes.
Problema en les operacions entre nombres naturals
Quan es vulgui restar a un nombre natural, un altre de ms gran o igual, comprovarem que no sempre s possible.
El quocient entre dos nombres naturals tampoc no s sempre un nombre natural.
o En aquest cas es pot descompondre la divisi com: dividend = divisor x quocient + residu (D=dxc+r)
o Sempre que el residu sigui 0, es diu que la divisi s exacta
Mltiples i divisors
Un nombre s mltiple d'un altre si podem obtenir el primer multiplicant el segon per un nombre natural.
Quan una divisi entre dos nombres naturals s exacta, es diu que el primer nombre es divisible pel segn.
Si a s mltiple de b, llavors b s divisor de a
a s divisible per b
Propietats de mltiples i divisors
Reflexiva
Qualsevol nombre natural s mltiple (i divisor) dell mateix
Transitiva
Si un nombre s mltiple d'un altre i aquest ltim s mltiple d'un tercer nombre, llavors, el primer nombre tamb s
mltiple del tercer nombre (passa el mateix si es tracta de divisors).
Antisimtrica
Si un nombre s mltiple d'un altre i aquest ltim ho s del primer, llavors ambds nombres sn el mateix nombre (el
mateix es pot dir en el cas de ser divisor).
Com se sap si un nombre s mltiple (o divisor) dun altre?
Divisible Criteri de divisibilitat

per
2 Un nombre natural s divisible per 2 si la seva ltima xifra s un nombre parell.
3 Un nombre natural s divisible per 3 si la suma de les seves xifres s divisible per 3.
4 Un nombre natural s divisible per 4 si el nombre format per les seves dues ltimes xifres s divisible per 4.
5 Un nombre natural s divisible per 5 si la seva ltima xifra s 0 o 5.
6 Un nombre natural s divisible per 6 si s divisible per 2 i per 3.
9 Un nombre natural s divisible per 9 si la suma de les seves xifres s divisible per 9.
10 Un nombre natural s divisible per 10 si la seva ltima xifra s 0.
11 Un nombre s divisible per 11 quan la diferncia entre la suma de les xifres que ocupa la posici parell i la
suma de les xifres que ocupen la posici senar s mltiple d11.
Nombres primers
Un nombre natural s primer quan els nics divisors que t sn el mateix nombre i l1.
Qualsevol nombre natural es pot descompondre en un producte de factors primers i aquesta descomposici s nica.
Com es descompon un nombre natural en factors primers?
1.- S'escriu el nombre que es vol descompondre i, a la seva dreta, una lnia vertical.
2.- S'escriu al costat de la lnia vertical el nombre primer ms petit, que no sigui 1, que sigui
divisor del nombre situat a la part esquerra de la lnia.
3.- Sota el nombre de l'esquerra s'escriu el quocient de la divisi d'aquest nombre entre el
nombre primer situat a la seva dreta.
4.- Es repeteixen els passos 2 i 3, fins que a l'esquerra s'hagi d'escriure un 1.
5.- Finalment, es pot comprovar com el nombre inicial s igual al producte de tots els 36 = 1 2 2 3 3 = 1 2 2 32
nombres primers que apareixen a la dreta de la lnia.
Mxim com divisor o mcd

El mxim com divisor (mcd) de dos (o ms) nombres naturals s el ms gran dels divisors comuns d'aquests nombres.
Passos per trobar lmcd dun nombre
o Es descomponen els dos (o ms) nombres en factors primers.
o Es multipliquen els nombres primers comuns a ambdues (o ms) descomposicions, fent servir el de menor
exponent.
Mnim com mltiple o mcm

El mnim com mltiple (mcm) de dos (o ms) nombres naturals s el menor dels mltiples comuns d'aquests nombres.
Passos per trobar lmcm dun nombre:
o Es descomponen els nombres en factors primers.
o Es multipliquen els nombres primers de les descomposicions que siguin comunes a tots dos nombres, utilitzant
els dexponent ms gran, i tamb els que no sn comuns, amb l'exponent corresponent.
Els nombres enters

Els nombres enters sn els que permeten comptar tant objectes que es tenen com objectes que es deuen.
Enters positius
Permeten comptar el que es posseeix
Es poden associar als nombres naturals
Es poden escriure com sescriuen els nombres naturals, o poden anar precedits del signe (+)
Enters negatius
Permeten comptar el que es deu
Sescriuen utilitzant un nombre natural precedit del signe (-)
El zero
s un enter ni positiu ni negatiu.
Ordre dels nombres enters

Donats dos nombres enters diferents qualssevol, un dells sempre s ms gran que laltre, fet que es pot expressar amb els
signes de desigualtat.
El signe > significa major que, i indica que el que es troba a lesquerra del signe s ms gran que el que es troba a la
dreta.
El signe < significa menor que, i indica que el que es troba a lesquerra del signe s ms petit que el que es troba a la
dreta.
Es poden encadenar diversos signes < o >
En una mateixa expressi noms poden aparixer signes < o >
Qualsevol nombre positiu sempre s ms gran que qualsevol nombre negatiu.
El 0 s ms gran que qualsevol nombre negatiu i menor que qualsevol nombre positiu.
Entre dos enters negatius, el ms gran s aquell que, sense signe, s el menor.
Valor Absolut dun nombre enter

El valor absolut dun nombre enter s igual al mateix nombre enter sense el seu signe.
Per a expressar el valor absolut dun nombre, es fan servir dos petits segments verticals collocats a banda i banda del
nombre |n|
Representaci dels nombres enters en una recta

Les caracterstiques dels nombres enters permeten representar-los sobre una recta, com a punts equidistants
No hi ha cap nombre enter que sigui el primer, ni tampoc lltim.
Un nombre enter i el segent sempre es diferencien en una unitat.
Els nombres enters es poden llistar ordenats desquerra a dreta;
s possible representar nombres enters no consecutius, encara que la diferncia entre un i el segent sempre ha de ser,
habitualment, la mateixa.
El zero no sha de trobar sempre en el centre de la representaci; fins i tot pot no trobar-se entre els nombres
representats.
Suma i resta de nombres enters

Per a sumar dos nombres que tenen el mateix signe, se sumen els seus valors absoluts i, al resultat, shi afegeix el signe
com.
Per a sumar dos nombres amb signe diferent, shan de restar els seus valors absoluts, el ms gran del ms petit.
Finalment, sha dafegir el signe del nombre que t el valor absolut ms gran.
Propietats de la suma
La propietat commutativa, s a dir, que lordre dels sumands no altera el resultat.
La propietat associativa, s a dir, una suma de ms de dos enters no depn de lordre en qu es fan les sumes.
Lelement neutre de la suma de nombres enters s el 0
Tot nombre enter t un nic oposat i tots dos nombres tenen el mateix valor absolut.
Propietats de la resta
La diferncia de dos nombres enters s igual a la suma del minuend amb loposat del subtrahend.
Resoluci doperacions
1. Seliminen tots els parntesis.
2. Se substitueixen dos signes consecutius.
a. Per un signe +, si es tracta de dos signes iguals
b. Per un signe -, si es tracta de signes diferents
3. Se sumen, duna banda, tots els nombres precedits dun signe +; per altra banda, se sumen tots aquells que van
precedits dun signe .
4. Finalment, es fa la suma daquests dos valors, tenint en compte que tenen signes diferents.
Multiplicaci i divisi de nombres enters

1. Es realitza el producte dels seus valors absoluts
2. Sestableix el signe del resultat
a. Si ambds nombres tenen el mateix signe, el seu producte s positiu
b. Si els nombres tenen signe diferent, el seu producte s negatiu.
Les mateixes regles sn vlides per a la divisi, canviant el signe de multiplicar pel signe de dividir
En cas que la divisi sigui exacta, igual que amb els nombres naturals, es diu que el dividend s un mltiple del divisor
Les regles i propietats de mltiples i divisors sn tamb les mateixes, utilitzant el valor absolut dels nombres.
Propietats del producte dels nombres enters

La propietat commutativa: lordre dels factors no afecta el producte.
La propietat associativa: el producte de ms de dos factors no depn de lordre com es fan las multiplicacions.
Propietat distributiva respecte a la suma: El producte dun nombre per la suma de dos nombres s igual a la suma dels
productes del primer nombre per cadascun dels altres dos. 5 (4 + (3)) = 5 4 + (5) (3)
Com afecten les operacions a lordre dels nombres enters?
En sumar o restar un mateix nombre a dos nombres enters, els resultats mantenen la mateixa relaci dordre que els
dos nombres originals
en multiplicar o dividir dos nombres per un mateix nombre enter, els resultats mantenen la mateixa relaci dordre
noms si aquest ltim nombre s positiu.
Els nombres racionals

Els nombres enters no poden expressar totes les situacions possibles en les quals intervenen clculs numrics: els
nombres fraccionaris es troben, per exemple, en aquelles situacions en les quals es produeix un repartiment dobjectes.
Sempre que se sumen, resten o multipliquen dos nombres enters, el resultat s un nombre enter. Aix no succeeix aix
quan els nombres es divideixen.
Un nombre fraccionari, o fracci, o simplement trencat, sexpressa en forma de quocient de nombres enter, amb una
barra entre ambds nombres, que pot ser horitzontal o inclinada.
El nombre sobre la ratlla sanomena numerador, i el que es posa a sota denominador
Per a llegir aquestes expressions sutilitza el nom del nombre del numerador, seguit del plural del partitiu corresponent
al denominador (si el numerador s 1, sutilitza el singular). (2/5 es llegeix "dotze cinquens")
Si el denominador s molt gran, simplement sutilitza lexpressi "partit per", o b, "entre", entre el numerador i el
denominador
Una fracci que tingui el numerador menor que el denominador, i ambds positius, es denomina fracci prpia. (1/4)
Qualsevol nombre enter es pot convertir en un nombre fraccionari partint-lo per 1.
Qualsevol nombre enter s, tamb, un nombre fraccionari.
Signe duna fracci

Tant el numerador com el denominador duna fracci poden ser positius o negatius.
Una fracci s positiva si numerador i denominador tenen el mateix signe.
Una fracci s negativa si numerador i denominador tenen signe diferent.
El signe de la fracci santeposa al numerador, mentre que el denominador no va precedit de cap signe.
El signe de la fracci tamb es pot situar avant posat a la lnia fraccionria, a la seva mateixa altura.
Fraccions equivalents
Dues (o ms) fraccions sn equivalents quan representen un mateix nombre.
La manera ms senzilla de trobar una fracci equivalent a una altra consisteix a multiplicar o dividir tant el numerador
com el denominador per un mateix nombre.
Per saber quan dues fraccions sn equivalents multipliquem el numerador duna pel denominador de laltra, i viceversa.
Si els resultats sn iguals, es pot assegurar que ambdues fraccions sn equivalents.
Fraccions irreductibles
Una fracci irreductible es caracteritza pel fet que numerador i denominador sn primers entre si, aix s, sn nombres
el mcd dels quals s 1.
El procs de recerca de la fracci irreductible equivalent a una altra es denomina simplificaci de la fracci.
Per trobar la fracci irreductible dun altra dividirem numerador i denominador pel seu mcd.
No s possible que dues fraccions irreductibles diferents siguin equivalents.
Suma de fraccions
Suma de fraccions amb el mateix denominador

La suma de dos nombres amb el mateix denominador s igual a una fracci el numerador de la qual s la suma de
numeradors, i el denominador de la qual s el mateix denominador com.
Suma de fraccions amb denominador diferent
Mtode 1: Multiplicaci de denominadors
Mtode 2: Clcul de lmcm dels denominadors

1. Calcular el mcm dels denominadors involucrats en la suma. Aquest resultat ser el denominador com. En el cas de
lexemple, mcm(12,18) = 36.
2. Multiplicar el numerador de cada fracci pel resultat de dividir el mcm entre el denominador de la fracci respectiva.
Aix, en lexemple, el numerador de la fracci 3/18, que s 3, sha de multiplicar pel resultat de 36 : 18 = 2.
3. Finalment, cal sumar les fraccions amb el mateix denominador trobades en lapartat anterior.
Si no hi ha massa sumes, s possible utilitzar el primer mtode, per si nhi ha tres o ms, s recomanable seguir el mtode del
clcul del mcm.
Propietats de la suma de fraccions

Propietat Commutativa
Propietat Associativa
Element neutre (0)
Element Oposat
o Tot nombre racional t un oposat, que compleix que la suma dambds s igual a lelement neutre de la suma,
s a dir, s igual a 0.
o Per a trobar loposat dun nombre, noms cal canviar el signe al numerador.
Resta de fraccions
La resta de dues fraccions es redueix a la suma amb la fracci oposada.
Multiplicaci de fraccions
Per a multiplicar dues fraccions, shan de multiplicar ambds numeradors i posar el resultat en el numerador; tamb
shan multiplicar ambds denominadors i posar el resultat en el denominador.
Propietats del producte de fraccions

Commutativa
Associativa
Distributiva del producte respecte la suma
Element neutre del producte (1)
Tot nombre racional excepte el 0 t un invers.
o Linvers dun nombre compleix que el producte dambds s igual a lelement neutre del producte, s a dir, s
igual a 1.
o Linvers duna fracci es troba intercanviant de posici numerador i denominador.
Divisi de Fraccions
La divisi de fraccions s el producte duna fracci per la inversa de laltra.
Una altra regla fcil de recordar per a fer una divisi s aquesta: es multipliquen en creu numeradors amb
denominadors, i els resultats tamb se situen en creu.
Ordre de les operacions

Veure Ordre de les operacions del nombres naturals
Forma decimal dun nombre racional

La forma decimal sobt dividint el numerador entre el denominador.
Les xifres darrera la coma reben els segents noms:
Dcima Centsima Millsima Deumillsima Centmillsima Milionsima
La forma decimal es denomina estricta si la divisi del numerador entre el denominador acaba tenint un residu igual a 0.
Un exemple: 12/5 = 2,4.
La forma decimal es denomina peridica en cas contrari. Per exemple, 1/3 = 0,333333333... = 0,3.
Transformar de forma decimal a fraccionria
Si la forma decimal s exacta, solament sha deliminar la coma del nombre decimal; el nombre resultant ser el
numerador de la fracci. El denominador ha de ser un nombre la primera xifra del qual sigui un 1, i amb tants zeros com
decimals t el nombre decimal. Per exemple, la forma fraccionria de 3,465 s 3465/1000.
Si la forma decimal s peridica, shan de seguir aquests passos:
o El numerador s igual a la diferncia del nombre en qesti, sense coma ni smbol peridic (amb la qual cosa es
transforma en un nombre enter) i el mateix nombre, sense coma ni xifres a sota del smbol peridic.
o El denominador ha de ser un enter amb tants 9 com xifres a sota del smbol peridic, i tants 0 com xifres de la secci
decimal que no es troben dintre del smbol peridic.
Arrodoniments
Per a expressar que un nombre racional s aproximadament un nombre decimal sutilitza el smbol
Si la xifra segent a la de larrodoniment s inferior a 5, seliminen totes les xifres decimals posteriors a aquesta xifra.
32,543613 32,54
Si la xifra segent a la de larrodoniment s superior a 4, seliminen totes les xifres decimals posteriors a la xifra
darrodoniment, i a la xifra darrodoniment shi suma una unitat.
32.5436134 32,544
Ordre dels nombres racionals en una recta

Per saber quin nombre racional s ms gran podem o passar-los a forma decimal, o restar-los (si el resultat s negatiu
implicaria quer el segn nombre s ms gran)
Si volem trobar un racional que estigui entre dos, podem sumar-los i dividir entre dos. Aix implica que en una recta,
sempre hi ha ms racionals entre dos punts.
Potncies i Arrels
Les potncies estan formades per dos nombres
o La base de la potncia que s el nombre repetit en la multiplicaci.
o Lexponent de la potncia, que es nombre de vegades que es repeteix la base en la multiplicaci.
Per a designar una potncia susa el terme elevat a, excepte:
o Si lexponent s dos que sanomena al quadrat.
o Si lexponent s tres que sanomena al cub.
Clculs amb potncies

1
a =a

p q p+q
a xa =a

p q p-q
a :a =a

0
a = 1 (En aquest cas la base no pot ser 0)

p q pq
(a ) = a

p p p
a b = (ab)

p p p
a : b = (a:b)
El signe en la potenciaci

4
(-3 ) = -3 -3 -3 -3

4
-3 = -3333
Si el signe del nombre (la base) es positiu, el resultat ser positiu
Si el signe del nombre es negatiu:
o Ser positiu si lexponent s parell
o Ser negatiu si lexponent s senar
Simplificar expressions de potncies

Per a simplificar una expressi amb potncies shan daplicar les propietats de les potncies fins a obtenir una fracci
irreductible.
Noms es poden simplificar factors iguals del numerador i denominador quan en tots dos (numerador i denominador) noms hi ha
multiplicacions, mai amb sumes.
Larrel dun nombre

La radicaci s una operaci oposada a la potenciaci; per a calcular-la, sha de tenir en compte el signe del nombre
perqu no hi ha l'arrel d'ndex parell d'un nombre negatiu.
Al nombre que es troba en l'interior del signe radical se lanomena radicant.
Al resultat, de vegades, se lanomena, simplement, arrel.
No es possible calcular arrels dndex parell per nombres negatius.
Tipus de radicaci
Larrel quadrada ( )
Larrel cbica ( )
Larrel dndex 4, o arrel quarta
Larrel dndex 5 o arrel cinquena
...
Clculs amb arrels
Propietats bsiques de la radicaci

Com que una arrel es pot expressar com una potncia dndex fraccionari, compleix les mateixes propietats que les
potncies
Hem de tenir en compte, per que no podem tenir exponents amb denominadors parells si la base es negativa.
Racionalitzaci de fraccions
La racionalitzaci d'una fracci consisteix en l'eliminaci de les arrels del denominador per a obtenir una fracci
equivalent.
s molt com multiplicar numerador i denominador per alguna expressi que permeti eliminar les arrels del
denominador.
En molts casos, tamb podem trobar-nos amb una suma o resta d'arrels en el denominador. En aquests casos, sha de
multiplicar el denominador i el numerador per l'operaci oposada
o 2 2
(a-b)(a+b) = a -b
Els nombres Reals
Nombres Irracionals
Els nombres irracionals sn aquells que no es poden expressar en forma duna fracci de nombres enters, s a dir, sn
aquells que no sn racionals
Son irracionals totes les arrels quadrades de nombres primers.
En general, la major part de les arrels (de qualsevol ndex) de qualsevol nombre racional s irracional.
s un nombre irracional
s un nombre irracional
Altres nombres irracionals son:
o La secci uria o divina proporci (
o La constant de Brun (B)
o La constant de Catalan (G)
En la prctica, se sol utilitzar una aproximaci decimal (per arrodoniment) de qualsevol nombre irracional, amb el
nombre suficient de decimals segons la situaci real en la qual ens trobem.
Notaci cientfica
Les expressions es descomponen en dues parts:
o Un nombre decimal el valor absolut del qual s ms gran o igual a 1, i menor que 10, denominat mantissa.
o Una potncia de deu (de vegades anomenada, simplement, exponent).
Per a expressar un nombre en notaci decimal, sha de trobar la primera xifra diferent de zero, per lesquerra del
nombre.
o La mantissa ser igual a un nombre la xifra de les unitats del qual s precisament aquesta, i les segents
formen la seva secci decimal (evitant posar zeros innecessaris). Per exemple, la mantissa del nombre
0,000000000000323 s 3,23; la mantissa del nombre 180200000000000 s 1,802.
o Lexponent de la potncia de 10 s igual al nombre de xifres del nombre menys un, si el nombre no t decimals
(el nombre s molt gran); per exemple, 180200000000000 = 1,802 10 14. En canvi, si es tracta dun nombre
amb decimals (el nombre s molt petit), lexponent s negatiu i s igual, en valor absolut, al nombre de zeros
del nombre; per exemple, 0,000000000000323 = 3,23 1013.
El pas de la notaci cientfica a la usual s, tamb, molt senzill.
o Si lexponent s negatiu, sha de desplaar la coma decimal de la mantissa cap a lesquerra, tantes posicions
com indiqui el nombre de lexponent (sense signe), afegint-hi tants 0 com sigui necessari.

o Si lexponent s positiu, sha de desplaar la coma decimal de la mantissa cap a la dreta, tantes posicions com
indiqui lexponent, afegint-hi els 0 que calgui.
Nombres Reals
Al conjunt de tots els nombres, racionals i irracionals, se lanomena conjunt dels nombres reals, i qualsevol nombre,
sigui del tipus que sigui, es troba dintre daquest conjunt.
El conjunt de tots els nombres reals se simbolitza amb . A ms, cadascun dels conjunts numrics estudiats tamb es
designa amb un smbol: designa el conjunt de nombres naturals; designa el conjunt de nombres enters i designa
el conjunt de nombres racionals.

Operacions bsiques i propietats.

Sn les mateixes que els nombres racionals.

Nombres Complexos
Nombres complexos
Un nombre complex s una expressi amb dos sumands: un s un nombre real i laltre s un nombre real per una lletra
i. Ex. z=3+4i
El sumand sense la i es denomina part real 3=Re(z)
El nombre que acompanya la i es denomina part imaginria del nombre complex 4 = Im(z)
Un nombre complex tamb es pot escriure en forma de parell ordenat (3,4)
Permeten que qualsevol equaci polinmica tingui sol.luci.
El valor di s
Representaci dels nombres complexos

Per a representar un nombre complex es poden fer servir els eixos de coordenades cartesianes, leix X (horitz.) per a la
part real i leix Y (vertical) per a la part imaginria.
Potncies di

1
i =i

2
i =-1

3 2
i = i i = -i

4 2 2 2
i =(i ) = (-1) =1

5 4
i =i i=i

6 2
i =i

7 3
i =i

8 4
i =i
...
Oposat i conjugat dun nombre complex

Loposat dun nombre complex z = a + bi, sindica z i s igual a z = a bi. (signes oposats)
El conjugat dun nombre complex z = a + bi, sindica i s (canvi signe de la part imaginria)
Operacions entre complexos
Suma i resta
Per sumar nombres complexos sumem per una banda la part real i per laltra la imaginaria
z = -2 + i
z= 1 + 4i
z+z=-1+5i
Per restar nombres complexos restem per una banda la part real i per laltra la imaginaria
z-z=-3-3i
Producte de nombres complexos

2
El producte de nombres complexos es fa com la multiplicaci de polinomis, tenint en compte que i =-1
Aix, per exemple, si z = 2 + i i z = 1 + 4i z z = (2 1 1 4) + (2 4 + 1 1)i = 6 7i
Quocient dels nombres complexos
Per a fer el quocient de dos nombres complexos shan de multiplicar numerador i denominador pel conjugat del
2
denominador, tenint en compte que i =-1.
Representaci dun nombre complex en forma polar

Un nombre complex z = a + bi, o (a, b), es pot representar per , essent r el mdul de z, i langle que forma
aquest segment amb leix real.
Cal destacar que largument ha de ser un angle entre 0 i 2 (molt sovint tamb es pot usar un argument entre - i );
si fos major o menor, sha de buscar langle entre 0 i 2 que es correspongui; per exemple:
langle es correspon amb langle
langle 9/2 es correspon amb langle /2
Transformaci de forma polar a forma bionmica

z = r cos + i r sin .
Multiplicaci i divisi en forma polar

La suma i la resta no se solen fer en forma polar perqu s molt ms fcil fer-les en forma binmica. En canvi, la
multiplicaci i la divisi sn ms senzilles en forma polar que en forma binmica.

Potncia dun nombre complex en forma polar

Arrel dun nombre complex en forma polar

Es molt xung. Ho deixo per ms endavant.
Intervalos
Conjunto de nmeros reales que se encuentran entre dos dados; estos dos nmeros pueden estar o no en dicho conjunto.
[ x , y ] Contiene todos los nmeros reales, x e y incluidos. Interval tancat.
( x , y ) Contiene todos los nmeros reales, x e y excluidos. Interval obert
[ x , y ) x est incluido, pero no y. Interval tancat per lesquerra i obert per la dreta.
(x , y ] y est incluido, pero no x. Interval obert per lesquerra i tancat per la dreta.
(-, x] Todos los nmero reales menores de x incluido ( siempre lleva el parntesis )
(x , ) Todos los nmeros reales mayores que x excluido ( siempre lleva el parntesis )
Sobre la recta lextrem dun interval tancat es representa amb un punt pl, un interval tancat es representa amb unpunt buit.
(-5,6]
Equacions
Expressions Algebraiques
Una expressi algebraica cont lletres, nombres i signes. La manipulaci d'expressions algebraiques t les mateixes
propietats que la manipulaci d'expressions numriques, ja que les lletres es comporten com si fossin nombres.
Elements i Propietats de les Expressions Algebraiques

Els sumands d'una expressi algebraica es denominen termes.
Cada lletra es denomina variable.
Les propietats de les Expressions Algrbraiques son les mateixes que la dels nombres reals.
Simplificar una expressi algebraica.

La simplificaci consisteix en la conversi de l'expressi original en una altra que hi sigui equivalent, per amb el mnim
nombre de termes possible.
Igualtats
Est formada per dues expressions algebraiques, denominades membres de la igualtat.
Tamb es composa dun signe d'igualtat (=) interposat entre ambdues.
Les igualtats poden ser certes o falses o cap de les dos
o Una igualtat algebraica s certa si l'expressi algebraica del membre de l'esquerra es pot convertir en la de la
dreta aplicant-hi les propietats de les operacions. a 4b 2a + 5a b = 4a 5 b
o Una igualtat algebraica s falsa si l'expressi algebraica del membre de l'esquerra no es pot convertir en la de
la dreta. 3a 5b + 2 = 3a 5b + 7
o hi ha igualtats algebraiques que no sn ni certes ni falses. Per exemple: 2a 5b 4 = 3x + y
En aquest cas, no es pot afirmar que l'expressi de la dreta es pugui transformar en la de l'esquerra, ni tampoc
que aix sigui impossible. Aquest tipus d'igualtats sn les que prpiament poden denominar-se equacions.
Equacions
s una altra manera de denominar les expressions algebraiques
En aquest cas les lletres sanomenen incgnites.
Cada un dels sumands dels membres de lequaci sanomenen termes
El nombre que multiplica cada terme sanomena coeficient.
Un terme que no cont cap incgnita sanomena terme numric o terme independent.
Si substitum les incgnites duna equaci per nombres i la igualtat esdev certa, direm que hem trobat una soluci de
lequaci.
o Una soluci d'una equaci ha d'atorgar un valor a cadascuna de les seves incgnites.
o Una equaci pot tenir ms d'una soluci.
Equacions equivalents
Dues equacions sn equivalents si tenen les mateixes solucions.
Podem trobar una equaci equivalent a un altra:
o Sumant o restant a ambds membres el mateix nombre.
o Multiplicant o dividint ambds membres pel mateix nombre.
Resoldre una equaci

El nombre dincgnites de lequaci en determinen la dificultat.
Si no sexplicita el contrari per defecte una equaci t una sola incgnita.
El grau de la equaci s el mxim grau dels termes que formen la equaci.
Com ms petit s el grau duna equaci, ms senzill s resoldre-la
Equacions de primer grau
Una equaci de primer grau, o lineal, amb una incgnita s una equaci amb una nica incgnita que apareix amb
exponent 1.
Pel que fa a les solucions, una equaci lineal amb una incgnita pot:
o No tenir cap soluci. Per exemple, 5x 7 = 5x + 12 no t soluci. Aquests casos sn igualtats algebraiques
falses.
o Tenir soluci. En aquest cas es poden donar dues possibilitats:
Qualsevol nombre s soluci de lequaci. Per exemple, lequaci 5x 3 = 5x 3 t com a soluci
qualsevol nombre. Es tracta, en aquests casos, digualtats algebraiques certes.
Hi ha una nica soluci. Per exemple, lequaci 2x 1 = 3x + 4 noms t una soluci, que s x = 5.
Resoluci
Abans de resoldre una equaci, aquesta sha de simplificar al mxim, agrupant en cada membre els termes. Si lequaci
cont denominadors, s molt recomanable buscar una equaci equivalent que no en tingui.
Per eliminar els denominadors:
o Es busca el mcm dels denominadors
o Sescriu el mateix denominador en tots els termes, dividint el mcm entre el denominador que tenen (si no en
tenen, s sabut que aquest s igual a 1) i multiplicant el resultat pel numerador.
o Selimina el denominador dambds membres, (multiplicant-los per aquest mateix denominador). Daquesta
manera, queda una equaci equivalent sense denominadors.
Agrupem tots els termes numrics en un membre de lequaci (normalment en el de la dreta). Aix es fa sumant
loposat a ambds membres. (Aquest procs es coneix com passar el terme numric a laltre membre restant, perqu s
el que sembla que es faci)
Agrupem tots els termes de la incgnita a laltra membre de lequaci (normalment a lesquerra), fent servir la
mecnica del pas anterior.
En aquest pas ja podem saber si hi ha soluci.
o Si el coeficient de la incgnita es el mateix en tots dos membres:
Si el terme numric s 0 qualsevol nombre s soluci de lequaci. 8x = 8x
Si no s 0 no hi ha soluci, s una igualtat falsa. 3x = 3x 2
o En cas contrari, lequaci t una nica soluci.
Eliminem els coeficients de la incgnita dividint ambds membres de lequaci entre el coeficient del terme del grau 1.
(Aix es coneix com passar el coeficient de la x a laltre membre dividint)
Frmula per a resoldre equacions de primer grau.

La manera ms senzilla de trobar la soluci duna equaci de primer grau s transformar-la en una equaci del tipus
ax + b = 0 (a 0), ja que la frmula de la soluci daquesta equaci s x = b/a.
ax + b = 0, s la forma normal, descriure una equaci de primer grau.
Equacions de segon grau amb una incgnita

Forma normal

2
ax + bx + c = 0, essent mcd(a , b, c) = 1.
Equacions de segon grau fcils de resoldre

2
El terme independent s 0 ax +bx = 0
o Podem treure x com a factor com: x(ax+b) = 0
o Aix vol dir que un dels dos factors ha de ser 0, per tant tenim dues solucions
X=0
ax + b = 0 x = -b/a

2
El terme de grau 1 s 0 ax +c = 0
2 2
o Allem x com si fos una equaci de primer grau. x = -c / a
o Per tant: , sempre que c/a sigui un nombre positiu (ja que no hi ha cap nombre real el quadrat
del qual sigui igual a un nombre negatiu).
Frmula general per a resoldre equacions de segon grau
Nombre de solucions duna equaci de segon grau

Lexpressi continguda dintre de la frmula de les equacions de segon grau sanomena discriminant i es representa
amb la lletra grega delta majscula.
2
= b -4ac
Aquest element permet establir el nombre de solucions de qualsevol equaci de segon grau.
o Si el discriminant s positiu lequaci te dues solucions
o Si el discriminant s 0 tenim una nica soluci anomenada soluci doble.
o Si el discriminant s negatiu no tenim cap soluci.
Equacions de tipus quadrtic

Sn aquelles que en forma normal tenen terme independent, un terme de grau qualsevol i un altre terme el grau del
8 4
qual s el doble de lanterior. 4x +5x +10 = 0
Podem resoldre-la com una equaci de segon grau ja que:
8 4 4 2 4
4x +5x +10 = 4(x ) + 5x +10 I per tant:
El cas ms senzill dequaci de tipus quadrtic s la denominada equaci biquadrada, equaci de quart grau que, en
forma normal, noms t els termes de grau 4, 2 i el terme independent.
2 2
o Aplicant lanterior ens donaria que x = n i x =m i per tant tindrem quatre solucions:
Inequacions
Una inequaci s una desigualtat (el signe de la qual pot ser <,>,, ) entre expressions algebraiques.
La soluci duna inequaci ha datorgar un valor a totes les seves incgnites
Una inequaci pot tenir ms duna soluci.
Dues inequacions amb les mateixes solucions sanomenen equivalents
Podem trobar inequacions equivalents de la mateixa forma que ho fiem amb les equacions equivalents
o Si multipliquem o dividim ambds termes de la inequaci per un nombre negatiu, el signe de la desigualtat
canvia dorientaci.
Soluci de les inequacions de primer i segon grau.

Es resol lequaci associada a la inequaci lineal.
La soluci ens dividir una recta en zones (La de la soluci, la de ms a la dreta i la de ms a lesquerra)
Agafem un nombre que pertanyi a cada interval i comprovem si la inequaci s certa
Pintem a una recta el resultat.
Tamb podem fer servir el smbol duni (U), per donar la soluci de forma numrica.
Per les de segon grau farem el mateix, buscarem si la inequaci sacompleix pels dos resultats, per un resultat ms a
lesquerra, per un ms a la dreta, i per un situat entre les dos solucions de lequaci associada.
Manipulaci dequacions
Si apareixen denominadors, han de multiplicar-se ambds membres de l'equaci per aquests denominadors, i aix
eliminar-los.
Si apareixen arrels, shan d'eliminar. s recomanable allar-les, successivament, en un dels membres de l'equaci, i
desprs elevar al quadrat els dos membres de la igualtat.
Si aquestes manipulacions fessin que on inicialment tenem una equaci de primer grau ara aparegus una de segon
grau, haurem de substituir els valors a lequaci inicial per a comprovar que el resultat s vlid.
Sistemes dequacions
Sistemes lineals de dues equacions i dues incgnites

Un sistema de dues equacions lineals amb dues incgnites s un grup dequacions de primer grau amb dues incgnites
cadascuna, representades per les mateixes lletres.
Totes les incgnites shan de trobar al membre de lesquerra i tots els nombres al membre de la dreta. Si no s aix
caldr transformar-les en equacions equivalents que compleixin les condicions.
La soluci dun sistema amb dues incgnites son dos nombres, un per a cada incgnita.
La major part de sistemes dequacions tenen una nica soluci, per en podem trobar amb moltssimes solucions o
sense solucions.
Mtodes de resoluci
Mtode de Substituci
Salla una de les incgnites en una de les dues equacions.
Es substitueix el seu valor en laltra equaci
Una vegada resolta aquesta ltima (que noms tindr una nica soluci), es resol laltra equaci introduint aquest
valor.
Sempre s recomanable comprovar que realment aquests valors resolen el sistema dequacions.
Mtode dIgualaci
Salla la mateixa incgnita en ambdues equacions.
Sigualen les expressions que resulten dallar la incgnita.
Es resol lequaci resultant que ser de primer grau amb una incgnita. (ja tenim un dels resultats)
Es substitueix el resultat en qualsevol de les equacions del sistema (que tamb ser de primer grau amb una incgnita) i
obtindrem laltra soluci.
Mtode de Reducci
Consisteix a multiplicar convenientment les dues equacions del sistema per un nombre, de manera que en restar les
equacions resultants, es redueixi el nombre dincgnites, de dues a una.
o La forma ms senzilla (un cop escollida la incgnita que eliminarem) consisteix a multiplicar els membres de la
primera equaci pel coeficient de la incgnita a eliminar en la segona equaci, i els membres de la segona
equaci pel coeficient de la incgnita a eliminar en la primera equaci.
En restar les noves equacions membre a membre en surt una equaci de primer grau que resolem. (ja tenim un dels
resultats)
Es substitueix el resultat en qualsevol de les equacions del sistema (que tamb ser de primer grau amb una incgnita) i
obtindrem laltra soluci.
Sistemes de tres equacions lineals amb tres incgnites

La resoluci dun sistema de tres equacions lineals amb tres incgnites es basa en la resoluci pel mtode de reducci.
Consisteix a eliminar adequadament i progressivament incgnites de cadascuna de les equacions per a obtenir una
equaci amb una sola incgnita. A partir del valor daquesta incgnita, saniran trobant els valors de la resta
dincgnites.
Quan multipliquem una equaci del sistema per sumar-la o restar-la amb una altra, noms canvia la dest. La que hem
multiplicat es deixa igual (noms es multiplica a efectes de poder restar-la.)
Aquest mtode es pot generalitzar per a sistemes de qualsevol nombre dequacions lineals i incgnites, denominant-se
mtode de Gauss.
Transformaci dun sistema dequacions lineals pel mtode de Gauss
Un sistema de m equacions i n incgnites (que denominarem x1, x2 ... xn), amb termes independents b1 ... bn,
denominats tamb constants, i essent m > 0 i n > 0, t la forma segent:
La soluci daquest sistema s una n-tupla (collecci dn nombres) que substituint-los convenientment en el sistema
resolen totes les equacions simultniament.
Algun dels coeficients de cada incgnita ha de ser diferent de 0 (en cas contrari aquesta incgnita seria suprflua)
Dues equacions qualssevol sn intercanviables. (operaci coneguda com intercanviar equacions)
Una equaci qualsevol del sistema es pot multiplicar (en ambds membres) per una constant diferent de 0. (Operaci
coneguda com a reescalar)
Una equaci qualsevol del sistema es pot reemplaar per lequaci que resulta de sumar a aquesta mateixa equaci
qualsevol altra equaci del sistema, la qual a ms es pot multiplicar per qualsevol nombre. (Operaci coneguda com a
pivotar)
A cada una de les files del sistema, la primera incgnita que apareix amb un coeficient diferent de zero sanomena
incgnita inicial de la fila.
Un sistema est en forma esglaonada si la incgnita inicial de cada fila es troba a la dreta de la incgnita inicial de la fila
que la precedeix
Fig. 1
El sistema de Gauss consisteix en utilitzar les tres operacions elementals entre equacions (intercanviar, pivotar i
reescalar) per trobar un sistema equivalent de forma esglaonada.
Casos especials en lesglaonament:
Si al esglaonar tenim un salt lhem de corregir:
O b pot ser que ens falti tota la columna:
Nombre de solucions dun sistema dequacions lineals transformat pel mtode de Gauss
Anomenem m al nombre dequacions lineals inicial
Anomenem r al nombre dequacions que han quedat desprs daplicar Gauss
Si apareix una fila amb tots els coeficients igual a 0 i la constant diferent de zero. El sistema no t soluci, s diu que s
incompatible.
Si no s dna el cas anterior el sistema s compatible, i pot ser:
o Compatible determinat (soluci nica) si el nombre r dequacions resultants en el sistema esglaonat s igual a
n.
o Compatible indeterminat (infinites solucions) si el nombre r dequacions resultants en el sistema esglaonat s
igual a n.
Resoluci dun sistema compatible determinat

Com el sistema tindr forma esglaonada (fig. 1). Comenarem resolent la ltima equaci. El resultat es substituir en
lanterior i aix anirem resolent cap enrere
Resoluci dun sistema compatible indeterminat

Com ha dhaver tantes incgnites com
solucions, movem les incgnites, que ens
sobren al membre de la dreta de lequaci:
Ja tenim el resultat dy, ara anem substitut

cap enrere les possibles equacions.
Donades dues equacions trobar la tercera que forci el tipus de sistema

Per a que el sistema sigui compatible determinat serveix gaireb qualsevol equaci que sens ocorri, com z = 0.
Per a que el sistema sigui compatible indeterminat la nova equaci ha de ser combinaci de les altres, amb el que
podrem per exemple sumar-les.
Per a que el sistema sigui incompatible, haurem dintroduir una equaci incompatible amb un altre, p. Exemple per a
2x-y+3z = 2, podrem posar: 2xy+3z=0.
Sistemes dinequacions lineals amb una incgnita.

Est format per un conjunt dinequacions lineals.
La soluci s aquella que resol totes les inequacions.
Per resoldre-ho trobem les solucions de totes les equacions associades i les pintem sobre una recta.
Desprs provem les solucions per aquests punts i pels entremitjos (exactament igual que en les inequacions)
NOTA: Una altra opci seria pintar les dues rectes per separat, resoldre-les i fer la intersecci (Aquest sistema es recomana
quan hi ha equacions de segon grau)
Polinomis
Que s?
Sn expressions algebraiques amb una sola lletra anomenada variable.
Cada terme del polinomi s un nombre multiplicant a un exponent positiu de la variable, excepte un cas en que hi ha un
nombre sol.
El nombre que est sol sanomena terme independent.
Segon el seu nombre de termes tenim:
4
o Monomi: Polinomi amb un sol terme (-13b )
3
o Binomi: Polinomis amb dos termes (3c 5c)
Grau dels polinomis

El grau dun terme s lexponent de la variable en aquell terme.
El grau del polinomi s el grau del terme de grau ms gran.
Els termes del polinomi sescriuen de grau ms gran a ms petit.
El grau del terme independent s 0.
El coeficient d'un terme s el nombre que multiplica la variable en aquest terme. La resta del terme es denomina part
6 6
literal. Exemple: 9x - Coeficient = 9, Part literal = x
Operacions entre monomis

Suma i resta

4
La suma (o resta) de dos monomis de grau diferent s un binomi. Per exemple, la suma dels monomis 3x i 2x, s igual al
4
binomi 3x + 2x.
La suma (o resta) de dos monomis del mateix grau s un altre monomi amb idntic grau, i amb coeficient igual a la
3 3 3
suma (o resta) dels coeficients. Per exemple, la suma de 5x i 2 x s igual al monomi 7x
El producte
El producte de dos monomis s un altre monomi el coeficient del qual s el producte de coeficients, i el grau dels quals
3 2 3 2
s la suma de graus d'ambds monomis. Per exemple, el producte dels monomis 4x i 5x s el monomi: 4x (5x ) =
5
20x .
El quocient
El quocient de dos monomis s un altre monomi el coeficient del qual s el quocient de coeficients, i el seu grau s la
diferncia de graus d'ambds monomis. El grau del numerador no pot ser inferior al grau del denominador. Per
4 3 4 3
exemple, el quocient dels monomis 8x i 2x s el monomi: 8 x /2 x = 4x.
Productes Notables
Productes de dos expressions
Productes de tres expressions
Operacions entre polinomis

Suma i resta
Per sumar polinomis se sumen els termes de mateix grau un a un
La resta es pot fer igual, per es recomana canviar el signe als termes i sumar.
Multiplicaci de Polinomis
Per a multiplicar polinomis sha de multiplicar cada un dels termes del segon polinomi, deixant el resultat a la columna
corresponent. Desprs se sumen.
Divisi de Polinomis
Es divideix el terme de major grau del dividend entre el terme de major grau del divisor.
El resultat se situa en el lloc del quocient
A continuaci, es multiplica aquest terme del quocient pel divisor
Aquest producte es resta del dividend (el procs s molt semblat a la divisi de nombres, canviant les xifres d'un
nombre per termes d'un polinomi)
Es baixa el segent terme, si no existeix es baixa 0.
I se segueix fins el final.
Si el residu s 0, diem que la divisi s exacta i per tant el polinomi A s divisible pel B.
Sigui exacta o no, podem aplicar a la divisi de polinomis la frmula de la prova de la divisi: D = d * c + r
La regla de Ruffini
Permet realitzar fcilment la divisi amb un polinomi del tipus: x + a, x a. (sent x de grau 1 i coeficient 1)
X t grau 1 i coeficient 1.
Procediment:

3 2
Divisi per Ruffini de 5x 4x + 5x 1 entre x 2,
Se situen els coeficients del dividend, de major a menor (i posant 0 si s necessari en els termes que no existeixin), en la
part superior; es dibuixen dos segments perpendiculars en creu, en la part inferior de la figura; se situa el terme
independent del divisor, canviat de signe, entre els dos segments, i es procedeix de la segent manera:

3 2 2
Aix podem veure que el quocient de 5x 4x + 5x 1 entre x 2, s 5x +6x+17 i resta 33.
Valor numric i arrel dun polinomi

El valor numric dun polinomi s el resultat de substituir la variable del polinomi per un nombre.
Una arrel del polinomi s aquell nombre que fa que el valor numric dun polinomi sigui 0.
Teorema del Residu

Permet trobar el residu dun polinomi per un altre de tipus x+a x-a (sent x de grau 1 i coeficient 1)
El residu d'una divisi d'aquest tipus s igual al valor numric d'aquest polinomi quan la seva variable s igual al terme
independent del divisor, canviat de signe.
o El residu de la divisi de p(x) = 5x3 4x2 + 5x 1 entre x 2 s igual al valor numric de p(x) quan la x s igual a
2 (signe canviat), s a dir, el residu s p(2).
Aix implica que un polinomi es divisible per un de tipus (x+a) o (x-b), si el valor numric del primer polinomi quan x s
igual al terme independent del segn canviat de signe s 0. I no ho ser en cas contrari.
Podem trobar les arrels dun polinomi de coeficients enters provant quin dels divisors del terme independent ens dna
residu 0.
Quan anem descomponent un polinomi, al arribar a un de grau dos, el resolem per equaci de segon grau i
multipliquem pel coeficient del terme de grau 2.
La descomposici de polinomis serveix per calcular lmcm i lmcd
Fracci Algebraica
Una fracci algebraica s una fracci entre polinomis
Acompleixen les mateixes propietat que els nombres fraccionaris.
Matrius i Determinants
Matrius
Una matriu s un conjunt de nombres organitzats en files i columnes i tancats dintre dun parntesi.
Els elements duna matriu es designen segons la fila i columna que ocupen.
La forma de denominar una matriu s amb una lletra minscula amb subndexs i i j tancat entre parntesi: (aij)
o i representa les files i j les columnes
Les matrius tamb es poden representar per una lletra majscula sense subndexs. A=(a ij)
Si una matriu t m files i n columnes, es diu que t dimensi mn.
Dues matrius sn iguals sempre que tots els seus elements siguin iguals i ocupin les mateixes posicions.
La diagonal duna matriu est formada per aquells elements la fila i la columna dels quals tenen el mateix nombre, s a
dir, a11, a22, a33
Matrius especials
Matriu quadrada: La que t el mateix nombre de files que de columnes, s a dir, de dimensi nn.
Matriu diagonal: s una matriu quadrada on tots els seus elements sn 0, a excepci de la diagonal.
Matriu identitat: s una matriu diagonal en la que tots els elements de la diagonal son 1. Per a una matriu de dimensi
nxn sexpresa com In
Matriu Transposada: s la que sobt de canviar files per columnes i columnes per files en una matriu. Es representa
T
com A
Operacions amb matrius

Suma i resta
Dues matrius es poden sumar i restar nicament si les seves dimensions sn les mateixes.
Per a sumar o restar matrius, shan de sumar o restar els elements que estan a la mateixa posici.
Propietats de la suma
Les propietats de la suma son molt semblants a la de la suma de nombres, tenint en compte que les matrius han de ser
de la mateixa dimensi.
Conmutativa: A+B=B+A
Associativa: A+B+C = A+(B+C) = (A+B) + C
Element neutre: s la matriu nul.la o 0mn. s aquella matriu que tots els elements sn 0.
Element oposat (-A). s la matriu A amb tots els elements amb el signe canviat.
Producte duna matriu per un nombre.

Consisteix a multiplicar tots els elements per aquest nombre.
Per a dividir per un nombre, es multiplica la matriu per linvers del nombre.
Producte de matrius
El nombre de columnes de la matriu A, ha de coincidir amb el nombre de files de la matriu B.
El producte tindr el mateix nombre de files de la matriu A i el mateix nombre de columnes de la matriu B.
Per a multiplicar farem:
Propietats del producte matrius
Associativa: A x B x C = A x (B x C) = (A x B) x C
Si les matrius sn quadrades (nxn), lelement neutre del producte s la matriu identitat.
Lelement invers (matriu inversa), no existeix sempre. Quan existeix es diu que la matriu s invertible.
En general, el producte de matrius NO s conmutatiu.
Determinants duna matriu quadrada

Serveix per esbrinar si una matriu t inversa i en cas afirmatiu calcular-la.
Per indicar el determinant la matriu no es posa entre parntesi, sin que es posa entre dos segments verticals.
El determinant dA, tamb es pot indicar com det(A).
Clcul de determinants
Si la matriu s 1x1 el determinant s el nombre que compon la matriu.
Si la matriu s 2x2, el determinant s el producte dels elements de la diagonal.
Si la matriu s de 3x3:
Si la matriu s 4x4, multipliquem cada element de la primera columna, pel determinant 3x3 que surt deliminar la fila i
columna a la que pertany lelement, i se sumen alternant els signes. A aquest determinant se lanomena menor
complementari daij i es representa com ij
Aquest sistema de multiplicar cada element pel menor complementari alternant el signe es pot emprar per a trobar
determinants de qualsevol matriu quadrada tingui la dimensi que tingui.
Invertir una matriu quadrada

Una matriu quadrada es pot invertir sempre i quan el seu determinant no sigui 0.
Per calcular la matriu inversa duna altra:
o Calculem el seu determinant i veiem que no s 0.
o Calculem la matriu dadjunts (A)
T
o Transposem (canviant files per columnes) la matriu (A)
o Multipliquem la matriu transposada per 1 dividit pel determinant
Clcul de la matriu dadjunts
Per a calcular una matriu dadjunts posem a cada posici el seu menor complementari.
El menor complementari tindr el signe que li toqui:
Exemple de matriu inversa:
Resoluci de sistemes dequacions lineals

Clcul del Rang duna matriu
Per a saber el rang duna matriu partirem dun nombre diferent de 0.
Fem tots els determinants que podem (menors dordre 2) que inclouen el nombre anterior fins a trobar un diferent de
0. Si no en trobem cap, el rang s 1.
Fem tots el menors dordre 3 que podem que incloguin el menor anterior. Si no nhi ha cap diferent de 0, el rang ser 2.
Repetim el procs fins que no puguem agafar menors de grau superior.
Matriu Ampliada dun sistema matricial
La matriu amplada dun sistema matricial AX=B, s la matriu A ms la columna B. La columna B se separa habitualment amb una
*
lnia. Normalment la matriu ampliada sindica A . En el sistema anterior:
Nombre de solucions
Si el rang de la matriu i de la matriu ampliada sn iguals el sistema t soluci:
o Si rang(A) s igual al nombre dincgnites el sistema t una soluci nica
o Si rang(A) s menor que el nombre dincgnites el sistema t infinites solucions.
Si el rang de la matriu i de la matriu ampliada sn diferents, el sistema no t soluci.
Trobar les solucions

*
Soluci nica: Rang(A)=Rang(A )=n (nombre dincgnites)
*
1. Mirem el Rang. Rang(A) = Rang(A ) = 3. Per tant t una soluci nica.
2. Escollim un menor dordre n (n=3) que no sigui 0 que anomenarem . Agafem les mateixes files dintre de la matriu
amb els termes independents que anomenarem En lexemple agafem les tres primeres files.
3. La soluci del sistema s:
x=1, y=2, z=-3
Solucions infinites: Rang(A) < n (nombre dincgnites)
Es far el mateix que en el cas anterior. La diferncia s que transformarem primerament la matriu per que el rang sigui
correcte:
Matrius i Gauss
Per resoldre un sistema dequacions via Gauss no canvia res, es fa igual, lnic que podem fer servir la notaci de les
matrius per no escriure tant.
Temes danlisi
Elements de geometria plana
Elements bsics del pla.

El punt
o s lelement mnim del pla.
o Els punts es denominen amb lletres majscules
El segment
o s la lnea ms curta que uneix dos punts.
o Els punts que limiten el segment sanomenen extrems
o Sanomena amb el nom dels punts dels extrems. Ex. PQ
o La distncia entre P i Q s la longitud del segment PQ
Langle
o Es forma a partir de dos segments amb un extrem com que se sl denominar vrtex
o Lamplitud de langle s lobertura entre aquests dos segments.
o Se sl anomenar amb la lletra del punt n es forma coronada amb sl smbol ^ , per lletres de lalfabet grec o
pels tres punts que formen langle tamb coronats amb ^
Mesura dels elements bsic del pla

Longitud
Unitats Smbol Equival a a.

Equival
kilmetre km 1000 m 103 m
hectmetre hm 100 m 102 m
decmetre dam 10 m 101 m
metre m 1m 100 m
decmetre dm 0,1 m 10-1 m
centmetre cm 0,01 m 10-2 m
millmetre mm 0,001 m 10-3m
Angles
Es mesuren en graus sexagesimals i sindiquen amb
Poden anar de 0 a 360
Tamb es poden expressar en radians tenint en compte que 2 rad = 360
o s a dir 1 rad = 180/ graus 57,3
o Per tant, per a transformar graus sexagesimals en radians ha de dividir-se entre 180/
o Per a transformar radians en graus sexagesimals ha de multiplicar-se per 180/
Mesura dels angles ms comuns

o Angle nul que mesura 0 o 0 rad.
o Angle recte que mesura 90 o /2 rad
o Angle pla que mesura 180 o rad.
o Angle complet que mesura 360 o 2 rad.
Classificaci dels angles basada en la comparaci amb langle recte i langle pla.
o Angles aguts: Qualsevol angle menor que langle recte
o Angles Obtusos: Qualsevol angle major que langle pla.
o Angles convexos: Qualsevol angle menor que el pla
o Angles cncaus: Qualsevol angle major que langle pla.
Relacions entre angles
o Complementaris: Si la suma dels angles s igual a langle recte.
o Suplementaris: Si la suma dels angles s igual a un angle pla.
Rectes
Pot imaginar-se com a un segment illimitat sense extrems.
Es denomina amb una llera minscula generalment consonant
Una semirecta s una recta noms illimitada per un extrem.
Dues rectes que no es tallen mai sanomenen paralleles
El punt en el que es tallen (o sintersequen) dues rectes sanomena punt dintersecci
Entre dues rectes que es tallen es formen quatre angles
o Es diu que els angles i sn oposats pel vrtex

o i sn angles contigus
Dos angles oposats pel vrtex sn iguals
Dos angles contigus sn suplementaris
o Les propietats anteriors ens asseguren que
coneixent noms un dels angles de la intersecci de
dues rectes podem conixer els altres tres de
manera immediata.
Quan dues rectes es tallen formant un angle recte sanomenen rectes perpendiculars.
o Normalment,langle recte entre dues rectes sol indicar-se amb un petit quadrat aixecat
sobre la intersecci de les rectes.
Si dues rectes r i s, sn paralleles i una altra recta t, talla a ambdues, els angles
formates entre r i t sn els mateixos que entre s i t.
Regle i comps
Mediatriu dun segment

La mediatriu dun segment s la recta perpendicular que passa pel seu punt mig.
Bisectriu dun angle

s la recta que divideix langle per la meitat
Representaci de punts en el pla utilitzant un sistema de representaci cartesi
Sistema de representaci cartesi
Est format per dues rectes perpendiculars anomenades eixos de coordenades
cartesianes
La recta horitzontal sanomena eix dabscisses o eix x
La recta vertical sanomena eix dordenades o eix y
No s necessari que les unitats marcades en els dos eixos siguin les mateixes
Normalment la intersecci dambdues rectes correspon amb el punt cero de
cadascuna delles, Aquest punt sanomena origen de coordenades.
El punt sexpressa en forma de parell ordenat, s a dir, com un parell de
nombres tancats entre parntesi i separats amb una coma on el primer nombre
s la coordenada dx i el segon nombre la y)
Funcions
Concepte de Funci
Correspondncia entre conjunts
Podem representar un conjunt finit amb els seus elements separats per comes i tancats entre claus
Tamb es poden representar dintre duna forma ellptica que contingui els elements del conjunt. Aquest mtode de
representaci sanomena diagrama de Venn.
Una correspondncia entre dos conjunts A i B, es una relaci que fa correspondre elements dA i de B
o A={2,4,6,8,41}; B={1,3,5,6}
o La correspondncia anomenada R (per evitar confusions amb altres correspondncies) uneix 2 i 1, 8 i 5...
o El conjunt A rep el nom de conjunt de partida i el conjunt B conjunt darribada.
o El conjunt de tots els elements del conjunt de partida dels quals surt una fletxa sanomena domini de la
correspondncia R i sescriu Dom R. Dom R = {2,4,6,8}
o El conjunt de tots els elements del conjunt darribada al que es dirigeix alguna fletxa sanomena imatge o
recorregut de la correspondncia R i sescriu Im R Im R = {1,5,6}
o Donat un element qualsevol del domini duna correspondncia, sanomena imatge de lelement, al conjunt de
tots els elements de la imatge de la correspondncia que reben una fletxa daquest element.
o Lantiimatge dun element sn tots els elements del domini dels que parteix una fletxa ca a aquest element.
Aplicacions
Una aplicaci s una correspondncia on tots els elements del domini tenen una nica imatge.
Segons la imatge les aplicacions es poden classificar en:
o Exhaustiva: Surten fletxes de tots els elements i arriben fletxes a tots els elements
o Injectiva: Cada element de la imatge noms te una antiimatge.
o Bijectiva: s injectiva i Exhaustiva a la vegada. Cada element t una imatge i al revs.
Quan una aplicaci sestableix entre conjunts numrics parlem de funci
Taula duna funci
Dom F Im F Una manera senzilla dexpressar una funci, que no necessita els diagrames de Venn,
2 1 consisteix a posar els elements dels conjunts en una taula: a la primera columna el domini, i
4 6 a la segona, les imatges corresponents.
6 3 De vegades, en la taula no es poden posar ms que alguns valors daquesta funci, ja que el
8 1 domini i la imatge contenen massa valors per a situar-los en una taula. En aquest cas,
41 5 normalment, es trien noms alguns valors, per distributs de manera uniforme per tot el
domini.
Expressi duna funci

F(6)=3, aix anem llistant les relacions entre domini i imatge, per... i si s infinit?

2
g(x)=x Rep el nom dexpressi algebraica de la funci
La lletra que susa per lexpressi algebraica es denomina variable independent o variable.
Moltes vegades els valors de la funci sexpressen amb una altra lletra que sol ser y i que sanomena variable
2
dependent. y = g(x) ; y = x
Grfica duna funci

La representaci de tots els punts duna funci es denomina grfica de la funci.
Si una funci t per domini tot el conjunt de nombres reals, noms podem representar una part de la grfica. En aquest
cas sindica l interval del domini que estem representant.
Les funcions poden tenir les dues primeres formes, per no les segones ja que implica que un valor x t dues imatges i
no seria una funci.
Operacions amb funcions
Suma
La suma de funcions f(x) i g(x) es designa f+g i es calcula de la manera segent:
(f+g)(x) = f(x) + g(x)
La suma de funcions t les segents propietats:
o Commutativa: f + g = g + f
o Associativa: f + (g + h) = f + (g + h)
o Element Neutre (qualsevol funci sumada amb aquest element no varia): funci zero, z(x) = 0
o Element oposat: Per a cada f(x) hi ha un f(x) que sumat a la funci original resulta 0.
Producte
El producte de les funcions f(x) i g(x) es designa f x g i es calcula: (f x g)(x) = f(x) x g(x)
El producte t les propietats segents:
o Commutativa: f x g = g x f
o Associativa: f x (g x h) = (f x g) x h
o Element Neutre: funci unitat o(x) = 1
Quocient de funcions
El quocient de les funcions f(x) i g(x) es designa f/g i es calcula (f/g)(x) = f(x)/g(x) (g(x) no pot ser 0)
Potenciaci de funcions

g g g(x)
La potenciaci de funcions f(x) i g(x) es designa f i es calcula (f )(x)=(f(x))
Composici de funcions
Si f s una funci i g una altra, la funci composici de f amb g, gof es defineix com (gof)(x)=g(f(x)). Es tracta daplicar la
funci g al resultat de la funci f.
Perqu es pugui calcular la composici de f amb g en un punt (a,f(a)), ha de pertnyer al domini de g.
2
o Si f(x) = x i g(x)=2x
2 2
(gof)(x) = g(f(x)) = g(x ) = 2x
2
(fog)(x) = f(g(X)) = f(2x) = 4x
1. La composici de funcions, com es veu al punt anterior, no s commutativa.
Inversa duna funci

2. Una funci g, s inversa df si el domini df s igual a la imatge de g. (s a dir, si la imatge da en la funci f s b, llavors
la imatge de b en la funci g ser a. s a dir si f(x)=y, aleshores g(y)=x
o f(3)=5
o (gof)(3)= g(f(3)) = g(5) = 3
-1
3. La funci inversa df es denota f
4. Si una funci t inversa, ambdues funcions han de ser bijectives.
Funcions Polinmiques
Una funci polinmica s la que t per expressi un polinomi.
Funci Lineal o de proporcionalitat directa

Consisteix en el producte dun nombre per la variable s a dir: f(x) = ax (essent a un nombre qualsevol)
El nombre que multiplica la variable es denomina ra de proporcionalitat
La grfica de qualsevol funci lineal s una recta que passa per lorigen de coordenades.
Si la ra de proporcionalitat s positiva, la recta creix amb ms rapidesa com ms gran s la ra (funcions creixents) i si
s negativa decreix amb ms rapidesa com ms petita s la ra (funcions decreixents). Per aix a la ra de
proporcionalitat tamb se la denomina pendent de la recta.
Funci af
Una funci af t per expressi algebraica un polinomi de primer grau: f(x) = ax + b
El coeficient de la variable a sanomena pendent (com a les funcions lineals)
El nombre b sanomena terme independent.
La funci ser una recta que no passar per lorigen de coordenades.
Per trobar la intersecci de la recta amb leix dordenades fem f(0) s a dir, substitum x per 0 i trobem y
La intersecci amb leix dabscisses es troba fent f(x) = 0 s a dir igualem el polinomi a 0 i trobem x.
Una funci constant s aquella amb pendent 0. (s parallela a leix X) f(x) = 3
Trobar la funci af que cont dos nombres determinats

Suposem que volem trobar una funci af la grfica de la qual cont els punts (1, 1) i (2, 7).
Es denomina a el pendent de la funci i b el seu terme independent. Daquesta manera , lexpressi de la funci ha de
ser f(x) = ax + b. Sha de buscar un sistema dequacions per trobar a y b
f(1) = -1 -> a*1 + b = 1
f(-2) = -7 -> a * (-2) + b = 7
Si resolem el sistema ens surt que a=2 i b=-3. Per tant la funci s: f(x)=2x-3
Funci quadrtica
Correspon a un polinomi de segon grau amb una variable.
Forma una parbola
o La parbola t un eix de simetria
o El vrtex de la parbola, s la intersecci entre la
parbola i leix de simetria. Per una funci quadrtica
2
f(x)=ax +bx+c, t com a coordenada dabscisses x=-b/a
Els dos traos simtrics que es formen a cada banda del vrtex
de la parbola sanomenen branques i poden dirigir-se tant cap
amunt com cap avall.
Representaci de funci quadrtica

Es troba el vrtex de la parbola x = -b/2a ; y = f(x)
Agafem un parell de punts equidistants del vrtex i fem f(x)
Si volem trobar el tall de la funci amb leix dordenades fem f(0). Al igual que en una funci de segon grau el nombre
2
de solucions (talls amb leix x) depn del discriminant =b -4ac
o Si = 0, t una nica soluci o tall amb leix x
o Si > 0, t dues solucions o talls amb leix x
o Si < 0, no t cap soluci.
Si volem trobar els dos talls amb leix y noms cal resoldre f(x)=0
Relaci entre lexpressi de la funci quadrtica i la parbola que en resulta

Si el terme independent duna funci quadrtica augmenta, la parbola seleva, si el terme disminueix la parbola
descendeix.
Si el signe del coeficient de grau dos te signe positiu les branques de les parboles es dirigeixen cap amunt. Si te signe
negatiu es dirigeixen cap avall
Si el valor absolut del coeficient de grau dos augmenta, les branques de la parbola sacosten, si disminueix, se separen.
(Naturalment el vrtex canvia de lloc)
Funcions polinmiques
Es una funci lexpressi de la qual s un polinomi.
Les funcions afins i quadrtiques tamb son polinmiques, encara que tamb ho son les de grau ms gran.
Una funci polinmica t dues zones diferenciades:
o Les branques
No sn mai rectes, per poden semblar-ho si el domini representat s molt gran.
Poden dirigir-se ambdues cap amunt, ambdues cap avall o una cap amunt i laltra cap avall.
La branca de la dreta es dirigeix cap amunt quan el coeficient de grau mxim s positiu i cap
avall quan s negatiu.
La branca de lesquerra es dirigeix cap avall quan el polinomi s de grau parell i el coeficient
de grau mxim s negatiu o el polinomi s de grau senar i el coeficient de grau mxim s
positiu. En cas contrari lextrem de lesquerra es dirigeix cap amunt
o La part central
Les funcions tenen plecs segons el seu grau. El nombre mxim de plecs que pot tenir una grfica s el
seu grau menys 1.
La funci es denomina creixent quan a mesura augmenta la x, el valor de la funci tamb augmenta.
La funci es denomina decreixent en cas contrari.
Els punt ms destacats duna grfica sn
o Els extrems (mxims i mnims)
Mxim relatiu duna funci: s el punt en que la funci passa de ser creixent a ser decreixent.
Mnim relatiu duna funci: s el punt en que la funci passa de ser decreixent a creixent.
o Intersecci amb leix Y
Noms hi ha un punt dintersecci entre la grfica dun polinomi i leix Y i s el que t la coordenada
x = 0.
o La intersecci amb leix X
Pot haver un nombre dinterseccions igual al grau del polinomi. (encara que no sempre shi arriba)
Per trobar aquests punts sha de resoldre f(x)=0
Funcions Trigonomtriques
Trigonometria
Raons Trigonomtriques de langle agut
El sinus dun angle agut es igual al quocient entre el catet oposat a langle i la
hipotenusa
o sin = a / b
El cosinus s igual quocient entre el catet contigu a langle i la hipotenusa.

o cos = c / a
La tangent dun angle s igual al quocient entre el catet oposat i

el catet contigu a langle o entre el sinus i el cosinus.
o
o La tangent correspon amb el pendent duna recta lineal.
o Respecte a una recta pot obtenir-se restant les
coordenades y de dos punts qualssevol de la recta i
dividint el resultat entre la diferncia de les seves
coordenades x.
Tant el sinus com el cosinus sn nombres positius mai ms grans que 1 ja que un catet no pot ser mai superior a la
hipotenusa.
o 0 sin 1 ; 0 cos 1
El valor de les raons trigonomtriques dun angle n sempre ser el mateix independentment de la longituds de catets i
hipotenusa.
Existeixen altres raons trigonomtriques derivades de les anteriors:
o La cosecant que es la inversa del sinus: cosec x = 1 / sin x
o La secant que s la inversa del cosinus: sec x = 1 / cos x
o La cotangent que s la inversa de la tangent: cotg x = 1 / tg x
Raons trigonomtriques bsiques
Graus Radians Sinus Cosinus Tangent
45 /4 1
60 /3 1/2
Igualtat bsica de la trigonometria

2 2
sin + cos = 1
Per tant:
o
o
Funcions Trigonomtriques
Funci Sinus
Rad Grad sin x

0 0 0
/2 90 1
180 0
3/2 270 -1
2 360 0
Algunes de les caracterstiques de la funci cosinus en l interval [0, 2) sn:

o L imatge de la funci s l interval [-1,1]
o Els punts de tall sn (0,0) i (,0)
o s creixent en (0, /2) i (3/2, 2) i decreixent en (/2, ) i (, 3/2)
o T un mxim al punt (/2, 1) i un mnim al punt (3/2,-1)
La funci sinus t forma dona (sinusodal) i es repeteix cada 2.
Les seves caracterstiques globals son:
o El domini cont tots els nombres reals.
o L imatge de la funci s l interval [-1,1].
o Els punts de tall s (k,0) on k s qualsevol nombre enter.
o s creixent a ((4k+3) /2, (4k+5) /2) i decreixent a ((4k+1) /2, (4k+3) /2) on k s qualsevol nombre enter.
o T un mxim a i un mnim a essent k un nombre enter.
Sin(-x) = - sin(x)
Funci Cosinus
Rad Grad cos x

0 0 1
/2 90 0
180 -1
3/2 270 0
2 360 1
Algunes de les caracterstiques de la funci cosinus en l interval [0, 2) sn:

o L imatge de la funci s l interval [-1,1]
o Els punts de tall sn (0,1) i (/2,0) i (3/2,0)
o s creixent en (, 2) i decreixent en (0, )
o T un mxim al punt (0, 1) i un mnim al punt (, -1)
s un funci peridica que es repeteix en intervals damplada 2
Les seves caracterstiques globals son:
o El domini cont tots els nombres reals.
o L imatge de la funci s l interval [-1,1] .
o Els punts de tall son on k s qualsevol nombre enter.
o s creixent a ((2k+1) , (2k+2) ) i decreixent a (2k, (2k+1) ) on k s qualsevol nombre enter.
o T un mxim en (2k, 1) i un mnim a ( + 2k, -1) essent k un nombre enter.
Cos(-x)=cos(x)
Relaci entre el sinus i el cosinus
La funci sinus (en vermell) s igual que la cosinus (en blau), encara que est avanada en 2. Aix s perqu:
cos x = sin(x + /2)
En sumar un nombre a la x abans d'aplicar la funci trigonomtrica, aquesta es trasllada horitzontalment aquest
nombre d'unitats cap a l'esquerra.
En restar un nombre a la x abans d'aplicar la funci trigonomtrica, aquesta es trasllada horitzontalment aquest
nombre d'unitats cap a la dreta.
x 0 de 0 a /2 /2 de /2 a. de 3/2 3/2 de 3/2 a 2 2

1r quadrant 2n quadrant 3r quadrant 4t quadrant
sin x 0 positiva i 1 positiva i 0 negativa i 1 negativa i 0
creixent decreixent decreixent creixent
cos x 1 positiva i 0 negativa i 1 negativa i 0 positiva i 1
decreixent decreixent creixent creixent
Modificacions en las funcions de sin i cos

f(x)= sin(x n) ; f(x)= cos(x n)
o En sumar un nombre a la x abans d'aplicar la funci
trigonomtrica, aquesta es trasllada horitzontalment aquest
nombre d'unitats cap a l'esquerra.
o En restar un nombre a la x abans d'aplicar la funci
trigonomtrica, aquesta es trasllada horitzontalment aquest
nombre d'unitats cap a la dreta.
o El recorregut continua sent [-1,1] i el perode 2 .
o
f(x)= sin(x) n ; f(x)= cos(x) n
o En sumar un nombre a la imatge de la funci trigonomtrica,
aquesta es trasllada verticalment aquest nombre d'unitats
cap amunt.
o En restar un nombre a la imatge de la funci trigonomtrica,
aquesta es trasllada verticalment aquest nombre d'unitats
cap avall.
o Fixa't que el recorregut s diferent i el perode continua sent
2 .
Funci Tangent
s aquella funci trigonomtrica que associa a un angle en radians la seva tangent.
tg x = tan x = sen x / cos x
El domini daquesta funci no inclou tots els nombres. Per als valors en que el
cosinus s 0 la funci no existeix (perqu shauria de dividir entre 0), aix passa
quan x= /2 + k (essent k un nombre enter qualsevol)
La imatge de la funci sn tots els nombres reals positius o negatius
s peridica de perode
La tangent s sempre una funci creixent (dintre del seu domini) i per tant no t
mxims ni mnims
La coordenada x dels punts de tall amb els eixos s (k,0), (mltiples de )
Funci Cotangent
cotg x = cos x / sin x
El domini daquesta funci no inclou tots els nombres. Per als valors en que el sinus s 0
la funci no existeix (perqu shauria de dividir entre 0), aix passa quan x=k (essent k
un nombre enter qualsevol) . (mltiples de )
La imatge de la funci sn tots els nombres reals positius o negatius
La cotangent s sempre una funci decreixent
No t mxims ni mnims
Els punts de tall amb els eixos sn (/2+k,0), on k s un nombre enter.
Funcions Secant i Cosecant

sec x = 1 / cos x
cosec x = 1 / sin x
Son funcions peridiques de perode 2.

Els dominis son:
o Funci secant: Tots els nombres excepte /2 + k sent k un nombre enter.
o Funci cosecant: Tots els nombres excepte k, essent k un nombre enter.
La imatge es compon de tots els nombres reals excepte l interval (1,-1)
Els intervals de creixement (sense comptar els punts que no sn del domini) son:
o Funci secant:
Creixent a (2k,(2k+1) /2)
Decreixent a ((2k+1), (2k+3)/2)
o Funci Cosecant
Creixent a ((4k+1) /2,(4k+2) /2)
Decreixent a ((4k+3) /2,(4k+4) /2)
Mxims i mnims
o Funci secant:
Mnim a (2k,1)
Mxim a ((2k+1) ,-1)
o Funci Cosecant
Mnim a ((4k+1) /2,1)
Mxim a ((4k+3) /2,-1)
La secant t un nic punt de tall, el (0,1), mentre que la cosecant no en t cap.
Funcions inverses de les raons trigonomtriques.

Aquestes funcions son simtriques a la funci original respecte de la recta y=x
Arc sinus
s la funci inversa de la funci sinus. (arc sin)
Assigna a cada valor de linterval [-1,1] langle el sinus del qual correspon a aquest
valor
Com hi ha molts valors en els que passa aix, solament sutilitzen els valors dels
angles entre [-/2, /2]
P. Ex - arc sin(0)= 0 ja que langle que correspn al valor del cosinus 0 s langle 0.
Arc cosinus
s la funci inversa de la funci cosinus. (arc cos)
Assigna a cada valor de linterval [-1,1] langle el cosinus del qual correspon a aquest valor
Com hi ha molts valors en els que passa aix, solament sutilitzen els valors dels angles entre
[0, ]
P.ex - arc cos(0)= /2 ja que langle que correspn al valor del cosinus 0 s langle /2 radians.
Arc tangent
s la funci inversa de la funci
tangent. (arc tan)
Assigna a cada valor real langle el
cosinus del qual correspon a aquest valor
Com hi ha molts valors en els que passa aix, solament sutilitzen
els valors dels angles entre (-/2, /2)
P.ex - arc tan(0)= 0 ja que langle que correspn al valor del
cosinus 0 s langle 0.
Funcions Exponencials i Logartmiques
Funci Exponencial
La funci exponencial de base a es defineix a partir de les potncies de nombres.

x
Si a s un nombre positiu, la funci exponencial de base a s igual a a
El domini de qualsevol funci exponencial s (-, +)
La imatge de qualsevol funci exponencial (a 1) s (0, +)
La grfica duna funci exponencial sempre cont el punt (0,1) i s sempre positiva.
Si la base a s ms gran que 1 :
o La funci s creixent. El creixement s ms gran com ms gran sigui la
base.
o Com ms petita s la x, el valor dy ms sacosta a cero sense arribar-hi.
Si la base a s menor que 1:
o La funci s decreixent. El decreixement s ms gran com ms petita sigui la
base.
o Com ms gran s la x, el valor dy ms sacosta a cero sense arribar-hi.

x
Si la base s 1, la funci s constant ja que 1 = 1

x x x x x
Les grfiques de les imatges de la dreta 4 , 3 , 2 i (3/2) sn simtriques a (1/4) ,
x x x x -x
(1/3) , (1/2) i (2/3) ja que (1/a) = a
Resoluci dequacions exponencials

x+1 2
2 = 2 ; x+1=2 ; x = 1

x x+1 x+2
7 + 7 + 7 = 2793
x x 2 x x
o Deixem 7 com a factor com: 7 (1+7+7 ) = 2793 ; 7 57 = 2793 ; 7 = 2793 / 57 = 49 ; x = 2

x-2 x-1 x-2 x-2 2x-3 x-2
o Eliminem el denominador multiplicant tot per 5 : 5 5 = 2 5 + 3 ; 5 25 3=0;
x-2 2 x-2
5(5 ) 25 -3=0
x-2 2
o Aix s una equaci de segon grau on 5 = y : 5y 2y 3 = 0 ; y = 1 i y = -3/5
x-2
y = -3/5 es descarta perqu 5 no pot ser negatiu.
x-2 0
y=1 ; 5 =1=5
o Per tant x 2 = 0 ; x = 2
; ; ; ; x=6 i y=2
Logaritmes

y
El logaritme en base a (a>0) dun nombre real positiu x es calcula fent logax = y si x = a , s a dir, log28 = 3 perqu
3
2 =8
ln x sanomena logaritme neperi i s el logaritme la base del qual s el nombre e
log x (sense indicar la base) significa que es tracta del logaritme de base 10.
Propietats
Les propietats es deriven de les propietats de les potncies, sigui quin sigui el valor da > 0
logaa = 1 loga1 = 0
loga(xy) = logax + logay

y
logax = y logax
loga(x/y) = logax - logay

log1/ax = -logax
Funci Logaritme
La funci logaritme de base a (a > 0, a 1) s la funci inversa de la funci
exponencial de base a.
y
s a dir: y = logax si x = a
El domini de la funci logaritme de base a s igual a (0,+), ja que correspon
a la imatge de la funci exponencial de base a.
La imatge de la funci logaritme de base a s igual a tots els nombres reals
(-,+), ja que s el domini de la funci exponencial de base a.
La grfica duna funci logartmica sempre cont el punt (1,0)
Si la base a s ms gran que 1
o La funci s creixent
o El creixement s ms gran com ms petita s la base
o Com ms prop de 0 es troba la x, el valor de logax s menor. Per aix
es diu que la funci logax tendeix a - quan la x tendeix a 0.
Si la base a s menor que 1
o La funci s decreixent
o El decreixement s ms gran com ms gran s la base.
o Com ms gran s la x, el valor dy sacosta ms a 0, sense arribar a
assolir-lo mai.
Les grfiques de la dreta log2x, lnx, log x, log20 x sn simtriques respecte leix
X als logaritmes que les bases sn , 1/e, 1/10 i 1/20 ja que: log1/ax = -logax
Relaci entre les grfiques de les funcions exponencials i logartmiques

x
Si la funci exponencial i logartmica tenen la mateixa base (p. ex. ln x i e ) ambdues funcions son simtriques
respecte de la recta y = x.
Aix implica que les funcions exponencials i logartmiques de la mateixa base sn funcions inverses.
x x
ln x i e (1/3) i log1/3 x
Resoluci dequacions logartmiques
2 log x log(x-16) = 2
2 2
o log x log(x-16)=2 ja que ( 2 log x = log x )
o ja que i log 100 = 2
2
o ; x 100x + 1600 = 0
o Les solucions sn x = 20 i x = 80
o log(xy) = log 1000 ja que i log 1000 = 3
o Per tant hem de resoldre
o Les solucions son x = 40 i y=25, o b x = 25 i y = 40
Continuitat
Lmits
Regles
Si i llavors
Si i llavors
Si la funci s un polinomi , el lmit en qualsevol punt s igual al valor del polinomi en aquest punt.
Si i llavors , sempre que el denominador no sigui
0.
Si i llavors , sempre que les funcions no siguin 0 al
mateix temps.
Lmits laterals i infinits

Si agafem valors propers (per menors) a /2 en la funci tg x veiem que el resultat s cada cop ms gran. Diem que
tendeix a infinit quan ens acostem per lesquerra (en la recta real) i es simbolitza amb un signe (-) com a exponent.
Si agafem valors propers (per ms grans) a /2 en la funci tg x veiem que el resultat s cada cop ms petit. Diem que
tendeix a menys infinit quan ens acostem per la dreta (en la recta real) i es simbolitza amb un signe (+) com a exponent.
El limit duna funci f en un punt a existeix si existeixen els seus lmits laterals per lesquerra i per la dreta i si sn iguals
al mateix nombre b.
En el cas de la funci vista abans tg x, no existeix lmit en el punt /2 ja que el lmit de la dreta i el de lesquerra no
coincideixen.
Indeterminacions
Un lmit noms pot tenir valor numric o infinit. Si tenim un lmit del tipus 0/0 ens trobem davant duna indeterminaci
que hem de resoldre dalguna manera.
Indeterminaci del tipus 0/0

Se sol donar en quocients de polinomis. P. Ex.
Es resol dividint numerador i denominador entre x-p o descomponent els polinomis en les seves arrels.
Indeterminaci del tipus /

Es sol tractar dun quocient de polinomis essent p=+/-. P. Ex.
Els resultats sofereixen en la taula segent on es recull el grau del numerador (gn), el grau del denominador (gd), i el
quocient dels signes dels coeficients de grau mxim de numerador i denominador (s)
gn>gd gn=gd gn<gd

s + - + - + -
p=+ + - Quocient de coeficients de grau
0
p=- - + mxim
En lexemple anterior gn>gd. El signe del quocient dels coeficients de grau mxim de numerador i
denominador s + i p s -. Per tant:
Indeterminaci del tipus 0

Solen ser lmits del tipus:
Com que podem transformar la indeterminaci en una del tipus / que ja sabem resoldre.
Indeterminaci del tipus -

Usual entre funcions que contenen arrels en una expressi de diferncia de funcions.
P.Ex.
Per resoldre-ho se sol multiplicar i dividir la funci per la seva conjugada, s a dir, per la mateixa expressi canviant el +
pel - :

2 2
(a-b)(a+b) = a -b
El que ve ara s poc ortodox, pero ens val per fer el que volem:
=
Ens queda una indeterminaci de tipus /, que si mirem a la taula el resultat s el quocient dels coeficients de grau
mxim del numerador i denominador, s a dir, -1/2 i per tant...
Funcions contnues
Funci continua en un punt
Una funci s continua en un punt quan el lmit de la funci en el punt s igual al valor de la funci.
Una funci continua s aquella que ho s en qualsevol punt. (la podem dibuixar sense aixecar el llapis)
Funcions Funcions
Continues Discontinues
F. Polinmiques F. Tangent
F. Exponencials F. Cotangent
F. Logartmiques F. Secant
F. Sinus F. Cosecant
F. Cosinus F. amb un quo-
cient (no existeix
a denomin. 0)
Funci Continua Funci Discontnua
Discontinutats
Discontinutat Evitable
Una discontinutat s evitable en un punt x0 si existeix el
lmit de la funci en el punt x0 per no coincideix amb el
valor de la funci en aquest punt, o b aquest no existeix.
Ex.
La funci no s continua quan x0=1 pq. el valor de la funci

no existeix, en canvi, el valor del lmit s 2. s a dir, la funci
noms sinterromp en un punt que podrem modificar
perqu fos continua:
si x 1 i g(x)=2 si x = 1
Discontinutat Inevitable
Els lmits laterals no coincideixen.
Nhi ha de dos tipus
o De primera espcie o salt finit: Ambds lmits sn nombres reals.
o Assimpttica: Els lmits laterals sn infinits.
Asmptotes
Asmptota Vertical
Tenim una asmptota vertical quan la x tendeix a un valor i la
funci a + - , s a dir:
O b
A la funci f(x)= tg x, el i
, per tant la recta /2 s doblement
asmptota vertical.
Asmptota Horitzontal
Tenim una asmptota horitzontal quan la x tendeix a + - ,i
la funci tendeix a un valor concret.
O b
La recta y=a s una asmptota horitzontal.
P.ex. la funci f(x)=1/x t
Asmptota Obliqua
La funci t una asmptota obliqua a la recta y=ax+b quan la x
tendeix a + o - i algun dels lmits segents sn 0.
o b
La funci t una asmptota obliqua a y=2x-3,

ja que - (2x-3) = 0
Derivaci
Derivada duna funci en un punt

La derivada duna funci f en un punt x0 ( f(x0)) es defineix a partir del clcul dun lmit:
; ;
La derivada duna funci en un punt qualsevol s igual al pendent de la recta tangent.

Per a trobar la recta tangent a una funci en un punt:
Regles de derivaci
Taula de derivades
Taula de derivades
f(x) f(x) Exemples
k essent k un nombre 0 f(x)=3 f(x)=0
x 1
n n-1 3 2
n essent n un nombre enter nx f(x)=x f(x)=3x
sin x cos x
cos x -sin x
tan x
x x x x
a a ln a f(x)=3 f(x)=3 ln 3
x x
g(x) = e g(x)=e
log a x f(x)=log 3 x f(x)=(1/x) log 3 e
g(x) = ln x g(x) = 1/x
arc sin x
arc cos x
arc tan x
Regles de derivaci
La derivada de la suma de funcions s igual a la suma de les derivades de cadascuna de les funcions i el mateix per a la
resta.
3 2 2
o h(x)=x +x h(x)= 3x + 2x
La derivada del producte de dues funcions h(x) = f(x) g(x) s igual a: h(x) = f(x) g(x) + f(x) g(x)
5 5 4 4
o h(x)=3x h(x)= 0 x + 3 5x = 15x
2 2
o h(x) = cos x sin x h(x) = -sin x sin x + cos x cos x = cos x sen x
La derivada del quocient de dues funcions s:
La derivada de la composici de dues funcions es calcula utilitzant la regla de la cadena. h(x)=(fog)(x)=f(g(x))g(x)

2 2 2
o f(x)=ln x ; g(x)=3x 1 ; (fog)(x) = f(g(x)) = ln(3x -1) (ln x = 1/x) (fox)(x)= (1/(3x 1)) 6x

g(x)
Derivada de les potencies: h(x) = f(x) ;
o sin x
h(x)=x
Relaci entre la derivada duna funci i el seu creixement
Si una funci s creixent en un punt, la derivada daquesta funci en aquest punt s positiva; a ms; com ms
rpidament creix la funci, ms gran ser el valor de la derivada en el punt i viceversa.
Si una funci s decreixent en un punt, la derivada daquesta funci en aquest punt s negativa; a ms; com ms
rpidament decreix la funci, menor ser el valor de la derivada en el punt i viceversa.
Localitzaci de mxims i mnims emprant derivades

Una de les aplicacions bsiques de les derivades s la recerca de mxims i mnims.
Un funci f(x) t un mxim a x0 si f(x0)=0 i a ms f(x0)<0
Un funci f(x) t un mnim a x0 si f(x0)=0 i a ms f(x0)>0
Concavitat i convexitat duna funci

Una funci s convexa all on la seva segona derivada s negativa
Una funci s cncava all on la seva segona derivada s positiva
Si la segona derivada duna funci en un punt s 0, ens trobem davant dun punt dinflexi
Representaci duna funci
Per a representar una funci hem de trobar:
El domini
Els punts de tall amb els eixos
o (0,f(0))
o (x,0)
Simetries
o Una funci s simtrica respecte leix dordenades si f(-x) = f(x)
o Una funci s simtrica respecte lorigen si f(-x)=-f(x)
Mxims i mnims
o Sn els punts en els que sanulla la derivada. Per saber si s un mxim o un mnim mirarem el punt de la
segona derivada en aquest punt. (De totes formes en aquest punt haurem de tenir suficient informaci per no
haver de calcular-la)
Intervals de creixement i decreixement

o Es troben estudiant els signes de la derivada (Prenem com a referncia els punts que no sn del domini i els
possibles mxims i mnims que haguem trobat).
Concavitat, convexitat i punts dinflexi.

o Trobem les arrels. Ens donaran idea del creixement i decreixement de la funci.
Asmptotes
o Shan de comprovar els lmits a + i - (Asmptota horitzontal)
o Sha de comprovar el lmit en els punts que no pertanyen al domini (Asmptotes verticals)
o Sha de comprovar tamb si t una asmptota obliqua.
Integraci
Integral definida duna funci

s lrea duna funci i leix X entre dos extrems a i b. Sha de calcular el lmit de la suma dels rectangles de la imatge
quan la seva base tendeix a 0.
Aquesta rea sexpressa de la manera segent i aquesta s la seva definici:
Relaci entre la integral indefinida i la integral definida

Si F(x) s un primitiva de f(x)
Per exemple:
2 3
Ja que una primitiva de x s x /3
Procs dintegraci duna funci

La integraci s el pas contrari a la derivaci.
Si f(x) s la derivada de F(x), llavors F(x) s una primitiva de f(x)
Al conjunt de totes les primitives duna funci f sanomena integral indefinida o integral de la funci f.
La integral duna funci f(x) s F(x) + c (c s el terme independent i el que diferencia una primitiva duna altra)
Per expressar la integraci duna funci sutilitza el smbol anteposat a la funci i el smbol dx (denominat diferencial
dx) desprs de la funci:
Taula dintegrals immediates

Taula de les integrals immediates
f(x) Exemples
k essent k un nombre kx + c f(x)=3
2
x x /2 + c
n n+1
x essent n un nombre enter diferent de -1 x /(n + 1) + c f(x)=x
3
1/x ln |x| + c
+c
cos x sin x + c
sin x -cos x + c
tan x -ln(cos x)+ c
arc sin x + c
arc cos x + c
arc tan x + c
x x
a a /ln a f(x)=3
x
x
g(x)=e
log a x f(x)=log3 x
g(x)=ln x
mx mx
e e /m + c
Regles dintegraci
La integral de la suma de funcions s igual a la suma de la integral de les funcions.
La integral del producte dun nombre per una funci s igual al producte del nombre per la integral de la funci.
Si
Regla de la cadena
Generalitzaci de la taula dintegrals immediates

Integral Exemple
+c
Mtodes dintegraci
Mtode de substituci
sin(2x)dx
o Trobem u. u=2x
o Troben du (la derivada) du=2dx (o el que s el mateix du/2 = dx)
o Substitum:
o Resolem la integral: -1/2 cos (u) + c
o Restitum x: -1/2 cos (2x) + c

o
2
o Trobem u. u=x
o Trobem du (la derivada) du=2xdx -> xdx=du/2
u
o Subtitum: e du
u
o Resolem la integral : e + c
o Restitum: 7
Mtode dintegraci per parts

Per integrar per parts tenim un producte.
o Identificarem u (u s el factor ms fcil de derivar)
o Identifiquem dv (laltre factor)
o Calculem du (derivem u)
o Calculem v (integrem v)
o Calculem u * v - (v * du)
Aplicacions del clcul integral
Clcul drees que tanquen funcions

Clcul de lrea que tanca una funci positiva amb leix X
Si f(x) s una funci positiva en linterval [a,b], llavors lrea que tanca aquesta funci i leix X, dintre de linterval [a,b], s
igual a:
Clcul de lrea que tanca una funci negativa amb leix X

Si f(x) s una funci negativa en linterval [a,b], llavors lrea que tanca aquesta funci i leix X, dintre de linterval [a,b], s
igual a:
Clcul de lrea que tanca una funci qualsevol amb leix X
Clcul de lrea que tanquen dues funcions en un interval determinat.
Clcul de volum de figures de revoluci

Clcul del volum duna figura de revoluci generada per una funci positiva
Clcul del volum duna figura de revoluci generada per lrea tancada per dues funcions
Ambdues funcions han de ser positives.


Apuntes Mates Per A L'enginy PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apuntes Mates Per A L'enginy PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apunts d Iniciaci a las Matemtiques per a la Enginyeria (05.

Nombres Naturals ...................................................................................................................................................................... 8

Els nombres enters ................................................................................................................................................................... 10

Els nombres racionals ............................................................................................................................................................... 12

Potncies i Arrels ...................................................................................................................................................................... 14

Els nombres Reals ..................................................................................................................................................................... 16

Nombres Complexos ................................................................................................................................................................ 17

Expressions Algebraiques ......................................................................................................................................................... 19

Equacions de primer grau ......................................................................................................................................................... 20

Equacions de segon grau amb una incgnita ............................................................................................................................ 20

Equacions de tipus quadrtic .................................................................................................................................................... 21

SISTEMES DEQUACIONS ....................................................................................................................................... 22

Sistemes de tres equacions lineals amb tres incgnites ............................................................................................................ 22

Transformaci dun sistema dequacions lineals pel mtode de Gauss ..................................................................................... 23

Sistemes dinequacions lineals amb una incgnita. .................................................................................................................. 24

Operacions entre monomis ...................................................................................................................................................... 25

Productes Notables .................................................................................................................................................................. 25

Operacions entre polinomis ..................................................................................................................................................... 26

Valor numric i arrel dun polinomi .......................................................................................................................................... 27

Fracci Algebraica .................................................................................................................................................................... 27

Operacions amb matrius .......................................................................................................................................................... 28

Determinants duna matriu quadrada ...................................................................................................................................... 29

Invertir una matriu quadrada ................................................................................................................................................... 29

Resoluci de sistemes dequacions lineals ................................................................................................................................ 30

TEMES DANLISI .................................................................................................................................................... 32

ELEMENTS DE GEOMETRIA PLANA ................................................................................................................... 32

Elements bsics del pla. ............................................................................................................................................................ 32

Mesura dels elements bsic del pla .......................................................................................................................................... 32

Representaci de punts en el pla utilitzant un sistema de representaci cartesi .................................................................... 34

Concepte de Funci .................................................................................................................................................................. 34

Funcions Polinmiques ............................................................................................................................................................. 36

FUNCIONS TRIGONOMTRIQUES ....................................................................................................................... 38

Funcions Trigonomtriques ...................................................................................................................................................... 39

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARTMIQUES .............................................................................................. 42

Funci Exponencial ................................................................................................................................................................... 42

Funcions contnues ................................................................................................................................................................... 46

Derivada duna funci en un punt ............................................................................................................................................ 47

Regles de derivaci ................................................................................................................................................................... 47

Localitzaci de mxims i mnims emprant derivades ................................................................................................................ 48

Representaci duna funci ...................................................................................................................................................... 49

Integral definida duna funci .................................................................................................................................................. 50

Procs dintegraci duna funci .............................................................................................................................................. 50

APLICACIONS DEL CLCUL INTEGRAL ............................................................................................................. 52

Clcul drees que tanquen funcions ........................................................................................................................................ 52

Clcul de volum de figures de revoluci ................................................................................................................................... 52

Ordre de les operacions

Propietats de mltiples i divisors

Com se sap si un nombre s mltiple (o divisor) dun altre?

Divisible Criteri de divisibilitat

Com es descompon un nombre natural en factors primers?

4.- Es repeteixen els passos 2 i 3, fins que a l'esquerra s'hagi d'escriure un 1.

Mxim com divisor o mcd

Mnim com mltiple o mcm

Els nombres enters

Ordre dels nombres enters

Valor Absolut dun nombre enter

Representaci dels nombres enters en una recta

Suma i resta de nombres enters

Multiplicaci i divisi de nombres enters

Propietats del producte dels nombres enters

Els nombres racionals

Signe duna fracci

Suma de fraccions amb el mateix denominador