You are on page 1of 54

4

BASERRIA

SANTANA, Alberto
Baserria / testua, Alberto Santana ; argazkiak, Xabi Otero . - [ Donostia-San
Sebastin 1 : Gipuzkoako Foru Aldundia, Kultura eta Turismo Departamentua, 1993 .
108 orld . : il . ; 28 cm . - ( Bertan ; 4 )
Bibliografia . - Aurkibidea ALBERTO SANTANA . Argazkiak XABI OTERO
ISBN 84-7907-119-2
L .G . SS-786-1 993
1 . Caseros - Gipuzkoa - Historia
338 .431 (460 . 154) (091)

Kultura eta Turismo Departamentua


Gipuzkoako Foru Aldundia
Diputacin Foral de Gipuzkoa Departamento de Cultura y Turismo
Aurkibidea
Baserriaren historia 6
Nekazariak eta baserriak erdi aroan 10
Egurrezko txabolatik karez eta harrikozkorrez egindako
etxera 14
Baserriak artoaren garaian 19
Baserri modernoaren hedakuntza eta gainbehera 24
Jabetza eta heredentzia 28
Maiorazkoak, jabeak eta maizterrak 28
Maizter hartutako baserria : ordainketak eta epeak 30
Euskal heredentzia gaztelako legeekin 32
2 . Bihitegia . Baserriko garla Baserria nola egiten zen 34
gordetzeko erabilitako altzaria .
Maisu zurginak eta harginak 34
7 . Harrillaga Haundi
Kontratuak eta eraikuntza tankerak 36
baserriko (Usurbil)
aroztegian Materialak eta erainkuntzarako teknikak 36
tailatutako mozorroa .
Bizitza eta lana baserrian 40
Familiarentzako tokia 40

3 . Pedarra . Iturritik baserrira ura Abereentzako tokia 42


eramateko erabiltzen zen . 44
Gauzak pilatzeko tokia
Lanerako tokia 46
5 . Artoa XVII . mendeko
Gipuzkoako baserrien Aitaren etxea defendatzea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
salbazioa izan zen .
Baserria babestea zeruko laguntzarekin 48
Elkarturik suari aurre egiteko 50

8 . Idazluma . Suaz babestutako baserriak 50


Baserri motak 52
Berpizkunde garaiko harrizko baserriak 54
Zuntoizko armazoia zuten baserriak 56
6 . Agarre baserriko garaia
KULTURA ETA TURISMO DIPUTATUA : M . 4 Jess Aranburu Orbegozo . Zurezko baserriak 58
(Bergara) . XVI . mendea .
KULTURAKO ZUZENDARIA : Garbie Egibar Artola .
Arkupedun ezkaratzeko baserriak 60
Fitxa Teknikoa Ezkaratzik gabeko baserriak 62
BASERRIA .
BERTAN 4 . Apaingarriak 64
L .G . : SS-786-93 .
I .S .B .N . : 84-7907-119-2 . Zura 64
EDIZIOA : Gipuzkoako Foru Aldundia . Kultura eta
Harria 66
Turismo Departamentua .
TESTUA : Alberto Santana .
Burdina 68
ARGAZKIAK : Xabi Otero .
ITZULPENA : Bitez . 72
Bibliografia
BILDUMAREN DISEINU ETA MAKETAZIOA : Txoria Errekan .
Xabi Otero . El casero en Gipuzkoa 73
FOTOKONPOSIZIOA : Fonasa .
FOTOLITOAK : Ernio . La ferme basque Gipuzkoa 85
IMPRIMAKETA : Grficas Zubi .
The basque farmhouse in Gipuzkoa 97

4 5
Baserriaren historia
Behin batean, udararen erdialdera "San Martintxiki"
izena zuen heroi adoretsu batek mendiko jaunei -basajaun
erraldoiak- eskukada gari-hazi lapurtzea lortu zuela kontatu
10 . Etxeberri (Altzo
Muo) . Mendez-
mende jakinduriaz
modelatutako harri
eta haritzarekin
egituratzen da
Gipuzkoako baserrien
gorputz
monumental a .

ohi dute, eta geroxeago hitzegiten ari ziren bitartean haiei 12 . Ereintzaren ondoren area kostatzen zaigu nola antolatu ziren edo zein baldintzetan
zelata egitea lortu eta zein urtarotan aldatzea komeni zen pasatuz zokorrak desegin eta bizi ziren pentsatzea : nolakoak ziren beraien etxeak,
jakin zuela . hazia ildoan lurperatzen da . non zeuden eta non has ziren lehen uzta-
Itxarote aldia hasten da .
Jose Migel Barandiaranek gazte denboran Ataunen bilketak pilatzen .
entzundako antzinako ele honek, euskaldunei nekazaritzako Arazoa handia dela uste izan
sekretuak aurkitzea ahalbidetu zien fantasazko mentura arren, benetan ez da
baten gorabeherak kontatzen ditu -lehen basoko izaki eta 11 . Baserritarra eta bere idiak, Gipuzkoan
zazpi mendetik gorako indarraldia Buen
hainbestekoa baserriaren*
jainkokiek bakarrik zekizkiten sekretuak- . historia zorrotz aztertu
ohizko irudia . "El Boyero Guipuzcoano"
Antzinako jainkoei sekretuak lapurtuz bihurtu ziren Vzquez Daz (1925 . urtea) . nahi badugu, eta elearen
nekazari Gipuzkoako artzain eta uzta- sasibide magikoetan galdu
biltzaile gosetiak, eta Industri Iraultza arte nahi ez badugu . Gauza bat
hedatuko zen kultur zikloari eman zioten da baserriaren jatorri
hasiera . mitikoa eta beste bat
Nekazaritza zibilizazioaren prozesua Europako etxe erregional
oso luzea izan zen eta lurraldearen paisaia berezi gisa duen benetako historia, eta
ekologikoa baserriko lanen erritmo -zorionez- egiazko lehen aztarnak usmatzeko
geldoarekin batera taiutu zen ahaleginaren ez dago antzina joan beharrik, ezta Harri-Aroko
poderioz, beren etxeak piskanaka- garaira itzuli beharrik ere ; nahikoa da Erdi
piskanaka lan tresna sofistikatu eta beren Aroko azken mendeetan bilatzea . Gaur egun
nortasun kulturalaren adierazle nagusi ditugun informazio baliabideak, zoritxarrez mugatuak
bihurtu zituzten nekazarien komunitateak 13 . Dagoeneko desagertu den izan arren, Gipuzkoako baserriaren bizitzako etapa guztiak
itxuratuz . Aginaga baserri zaharra (Eibar) haritz- hartzen ditu . Egia da bere ibilbidearen lehen urratsak
egurrez eraikia izan zen XVI eta XVII . nahiko lun daudela eta beharrezkoa dela hobeto aztertzea,
San Martintxiki eta basajaunak bizi mendeen artean . baina halere, baserriaren historian funtsezko bi une
ziren garai mitikoharen atea aspaldi itxi daudela baiezta daiteke, bere biografiaren benetako
zen betirako . Zoritxarrez ezin dugu abiapuntutzat har daitezkeenak, hain zuzen ere . Horietako
zirrikitutik begiratu, Gipuzkoako antzinako bakoitzak baserri terminoaren balizko definizioaren
nekazariak beren haranetako lur aipamena egiten du ; izen horrek esanahi anbiguoa du,
landatugabeak ustiatzeko nola moldatu ekonomi erakundea eta exebizitza bera izendatzeko
ziren jakiteko, eta horregatik asko erabiltzen baita .

6 7

d<umca.c, ;.,.
: .~ad tcfa .
a Sae rno rUaet,,

'V f 14 . Alkorta 15 . Euskal istorio zaharrek San Baserria zentzu ekonomiko zabalenean interpretatzen
landetxearen Martintxikik mendiko Basajaunei bada, hau da, famili ekoizpeneko oinarrizko zelula gisa
mugarriztatzea, Juan nekazaritzaren sekretuak lapurtu zizkiela mendiko lurganadutzako gizarte batean, orduan esan daiteke
Fernando de Aguirre kontatu ohi dute .
jaunarena, Gabriel jatorria Erdi Aroan duen eta XII . eta XIII . mendeak bitartean
de Capelastegui itxuratu zen erakundea lela .
maisuak egina Baserria, aldiz, eraikin mota jakin bat lela
1 767an .
Lurgintzarako etxea
ulertzen bada, hau da, nortasun berezia duen
bere lur, zuhaitz, arkitekturazko eredua, gehienez bostehun bat
iturri eta bideek urte izango dituen lurgintzarako etxe
o -snwmaa .
inguratzen dute . modernoaren formula erregionalaz hitzegiten
Familiaren bizitza ariko gara ; Gipuzkoako gaur egungo baserri
eta lanerako unitatea
bakar batek berak ere gainditzen ez duen
da, autoaskitasun
joerarekin . aintzinatasuna .
Euskal baserriaren ezaugarria da guztiek
izen berezia edukitzea, agintariek eta
bizilagunek aitortua eta historian zehar aldatzen ez
llena . Horrek erraz identifikatzea ahalbidetzen du, baina
batzuetan nahasketak sortzen ditu : la gehienetan orubearen
16 . Abenduan lurrak lo
gainean lehenagotik ezarritako unitate ekonomikoaren
hartzen du, eta baserria laino izenaren antzinatasun bera eman nahi izatea adibidez .
eta isiltasunez estaltzen da . Izena eta orubea ez dira aldatzen, baina etxeak aldatu
egiten du bere itxurakera denbora aurrera joan ahala . Hala
ere, nekazari bati bere baserriak zenbat urte dituen
galdetzean, orubea sortu zen garaira joko du, eta ez dio
kasurik egingo eraikinaren arkitekturaren zahartasun edo
modernotasunari .

8 9

'1[>`-d^IdIYTPMANM~iCSa
Nekazariak eta baserriak erdi eroan
Behe Erdi Aroan Gipuzkoan nekazariak ziren klase
sozialik ugariena, baina jauntxoak eta aberatsak ez bezala
bigarren kategoriakotzat jotzen ziren . Baserriko errentarien
mehatxupean beldurturik bizi ziren familia multzo handia
osatzen zuten . Gizalege txikiko baina beren zerbitzupean
gizon batzuk edukitzeko eta indarraren bidez
errespetarazteko nahiko baliabide bazuten herriko
aristokraten gehiegikerien menpe zeuden .
Nekazariak ez ziren talde homogeneoa, mailakatutako
hiru kategoritan banatzen ziren . Aitonen-semeak edo jabe
horro-ak ziren onuradunenak, Indatzen zuten lurraren
gainean eskubide osoa zuten eta erregerekiko edo beste
edozein jauntxorekiko ez zuten zerga obligaziorik .
Horien azpian zegoen gehiengoaren azpitaldea
-eskualde askotan nekazarien bi laurdenak ziren- nekazari
asteak edo erregeren petxariak ziren, orohar gizon askeak,
beren baserriak autonomiaz kudeatzen zituzten, baina
baserria ezin zuten utzi ustiakuntzan senideren bat jarri
gabe, lantzen zuten lurra erregerena zelako eta ateratako
fruituekin zenbait inpostu edo zergei aurre egitea eskatzen
zitzaielako, -San Martini ordaindu beharrekoa,
sola ruagatikoa, gerrarakoa eta zerbitzuengatiko zergak- .
Erregea urruti egoteak menpekotasun egoera gero eta
eramangarriagoa egin zuen, baina bertako jauntxoen erasoen
aurrean babesgabe zeuden .
Behe Erdi Aroko krisi handiaren unerik sumingarrienean,
XIV. mendearen amaiera aldera, askok hiribilduen babes
jurisdikzionala aurkitu zuten jauntxoen indarkeriaren
aurrean, eta babes horregatik ordaintzeko ere prest agertu
ziren . Horrela egin zuten Uzarragako biztanleek, Bergarako
zergaemale bihurtuz (1391), Ataun, Beasain, Zaldibia,
Gaintza, Itsasaondo, Legorreta, Altzaga, Arama eta
Lazkaokoak Ordizian (1399) eta Udala, Garagarza, Gesalibar
eta Uribarrikoak Arrasaten (1405), hala ere, XVI . mendean,
Gipuzkoako landetan bakea iritsi zenean, antzinako
petxariek gora egin zuten nekazari askeekin berdindu arte 17 . XIV eta XV . mendeko baserri zuten baserria berreraiki, ez eta zerbitzatzen zuten
eta erreparorik gabe agertu zuten beren baserrien
zaharrek mendi-hegalaren jauntxoaren baimenik gabe ezkondu ere .
erdialdean kokaturiko auzo
antzinatasuna, "beren etxeko eta orubeko jauntxoen" txikitan biltzea nahiago zutela
Nekazari aitonen-semeak edo petxariak oso beldur ziren
titulu arranditsua eskuratuz . gogorarazten du oraindik noble edo Ahaide Nagusiek ez ote zituzten oinperatu eta
Abaltzisketako paisaiak . manupekoen antzera tratatuko, Lazcanotarrek egin zuten
Erdi Aroko gizarte piramideko behe
antzera Areriako biztanleekin 1461 . urtera arte . Hala ere,
mallan zeuden nekazari-morroiak edo
gehienetan egi bihurtzen zen arrisku nagusia ez zen hori,
etxondoko menpekoak : askatasun baserriek jasaten zituzten erasoaldi armatuak baino, sarritan
pertsonalik ez zuten nahiko aparte zeudenaz baliatuz edo sakabanaturik,
nekazariak, beste
18 . XVI . mendeko luxuzko balezta . Mendaroko biztanleek zioten bezala 1 346an . Urte batzuk
murrizketa askoren
Erdi Aroko taldeen borroketan lehenago, 1 320an, Oiartzungo Kontzejuak argi azaldu zion
artean, ezin erabilitako arma pertsonalik egoera Alfonso XI .ari, eta honakoa adierazi zion :
hilgarriena izan zen balezta .

10 11
19 . 1290 . urtean
eskualdeko gizon askeak eta
Antso IV .a erregeren
nekazari horro-ak Segurako
hiribildua jendeztatzera
joan ziren, bakoitzak bere
lehenagoko obligazioak
mantentzen zituelarik .
Honela, landako
desberdintasun sozialak hiri
berrira transferitu ziren .

21 . Zuaznabar Haundi baserria (Altzo) . Erdi Aroan zehar


sakabanaturik eta urrun zeuden baserriek sarritan noble
txiki armatuen taldeen lapurreta eta erasoaldiak jasaten
zituzten .

"sus casas de morada eran apartadas las unas


de las otras e non eran poblados de so uno (. . .) e tan afina
20 . Lazcanotarren armarria (1638), no se podan acorrer los unos a los otros para se
bi gudarik defendatzen dutelarik, defender de ellos de los males, e tuertos, e robos que les
Printzerriko Dukearen jauregiaren facian"
(Lazkao) sarreran . Jauregiak Erdi
Aroko dorre zaharrak ordezkatzen Sakabanaketari buruz antzeko argudioak
ditu, nondik Lazcanotarrek eman zituzten Zumaiako nekazariek (1347) eta
Areriako alkatetzako Usurbilgoek (1409), lurralde osoko egitura
nekazariak zorroztasun
orokorra hori zela adieraziz . Hala ere,
handiz menderatzen
baitzituzten . gehiegizkoa dirudi oharpen horrek,
orduko segurtasunik ezak sorturiko
urduritasunaren eta pribilegioak
babestuta hiribilduak sortzeko nahiaren
ondorioz egina . XIV. mendeko nekazari
populaketaren mapa berreraiki ahal izan
den tokietan -Antzuola, Bergara eta
Goiherriko zenbait herri- agerian geratu da
aldapa ertain eta txikietan nekazariak erruz pilatu zirela, eta
22 . Infante eta arkabuzdun
probetxamendu oneko lurzatiak jendez gainezka geratu
gipuzkoarrek XVII . mendearen
hasieran erabiltzen zuten kasko zirela . Era berean frogatu ahal izan da bakarrik eta oso goian
militarra . zeuden baserriak oso bakanak zirela eta, aldiz, bailarak edo
auzoak ondo itxuratuta zeudela, nekazarien gizarte
antolaketako oinarrizko zirkulu gisa .

12 13
23 . Erdi Aroko egurrezko txabola zaharrak eraikitzeari XV . mendearen amaieran utzi zioten eta bakar batek ere ez du
iraun gaurdaino . Hauen ordez, eta orubearen izen berari eutsiz, gaur egun oraindik kopuru handi batean aurki ditzakegun
harrizko baserri sendoak eraiki ziren .
24 . Maisu teilariaren behatz arrastoak
Oholezko txabolatik karez eta harrikozkorrez egindako inprimaturik dituzten artisautza-teilak .
etxera Gutxienez XIV . mendetik aurrera
Gipuzkoako baserriak eskuz lantzen ziren
Erdi Aroko Gipuzkoako nekazarien etxebizitzek ez buztin gorrizko hodi-teilekin estaltzen
zuten XV. mendean egiten hasi ziren baserrien tankerarik . ziren .
Horietako bat bera ere geratu ez den arren, badakigu oso
txabola hauskorrak zirela eta ez erosoak, gainera . Oholezko
XI . mendetik aurrera sagarrondoak arren, gaur egun ezagutzen dugun baserri gipuzkoarraren
txabolak ziren, baina ez ziren enborrekin egiten, habeekin
egindakoa zuten barneko eskeletoa eta kanpoko lau
ipuzkoako baserrien aberastasun jaiotza XVI . mendearen lehen erdialdean izan zen . Orduan
igusienetako bat izan ziren . landetan zabaldu zen segurtasun eta oparotasun giroak eta
paretak goitik beherakako oholekin jarriak .
Errege Katolikoen erregetzaren ondoren, bai Ameriketan eta
Erdi Aroko txabolak gaur egungo baserriak baino bai Andaluzian, aberasteko aukera berriek, nekazarie lasaigo
askoz txikiagoak ziren, baina bazegoen tokia bizitzeko eta etorkizunerako plan baikorrak egiteko aukera
animalientzat eta lastoa pilatzeko, eta baita familia eskaini zieten . Ez zegoen nobleen erasoaldi edo lapurreten
bizitzeko ere . Hala ere, dolarea, bihitegiak, txerritegia arriskurik, eta nekazari familien bihotzetan ordura arte bizitu
eta borda etxebizitzatik aparte zeuden . Teilatu ziren txabola zaharkituak alde batera utzi eta etxebizitza
kanalatua zuten eraikin hauek, exebizitza nagusiak duin eta iraunkor batean bizitzeko nahia nagusitu zen .
behintzat .
Baserri pila bat egin ziren bapatean harriz eta egurrez,
Gipuzkoan harrizko lehen baserriak XV . gehienetan bi materialak ezin hobeto nahasten zituzten
mendean hasi ziren egiten eta mirespen eta inbidia teknikak erabiliz .
sortarazi zuten auzokide guztien artean . Nekazari
Oraindik ere zutik diraute XVI . mendean eraikitako
aberatsenek bakarrik egin zezaketen etxea "karez
ehundaka baserrik eta oso zaharrak 1zateaz gain, zurgintza
eta harrikozkorrez", harria atera eta landu behar
eta harrilanagatik bereizten dira ; ehundaka urte geroago
zuten hargin taldeei soldata bat ordainduz .
egindako etxeak baino askoz kalitate hobeaz . Pentsaera
Haritz-egurra, aldiz, merkea zen eta nekazari
moderno eta zorrotzarekin egindako baserriak lira .
pobreenek ere lor zezaketen, etxebizitza
26 . Legarre baserria (Altzo), XVI . Egitekoak ondo bereizita dituzte eta barruan toki asko dute .
egiteko behar zituten zuhaitzak dohain moztu
mendearen hasieran eraikia . Baserri mota asko dauden arren, guztiek bi solairu dituzte :
zitzaketelako kontzejuarenak ziren basoetan . Gipuzkoako baserri zaharrenek behekoa, familiarentzat eta etxabereentzat eta goikoa, uzta
Harri hormekin egindako etxe berriei harlanduzko ojiba-arkudun
pi latzeko .
buruzko albisteak XV. mendeko azken sarbide-ate handiak dituzte .
Gipuzkoako haranek XVI . mendean sagarrak eta garla
hamarkadan gero eta ugariagoak ziren
eman zuten batipat, eta berezitasun hori argi eta garbi

14 15
27 . Aranburu Zahar (Aia) . Dimentsio
azaltzen zen etxebizitzaren arkitekturan . Etxebizitzaren handiek erosotasun itxura engainagarria
luzera osoa hartzen zuen zurezko dolare izugarri baten eskaintzen dute . Hala eta guztiz ere,
armazoia inguratzen zutela egin ziren orduko baserri asko, familia eraikinaren ezker-saihetsean
pilaturik bizi zen eta barneko espazioaren 29 . XVII . mendeko bihitegia . Bihitegiak
eta hor zapatzen ziren udararen amaieran bildutako fruituak . zatirik handiena ikuilu eta lastotegi gisa kutxatzar desmuntagarriak ziren, bertan
Orduko etxe guztiek sagardoa jasotzeko upelak bazituzten erabiltzen zen . familiaren gari-erreserbak biltzen zirelarik .
arren, lurraren berezko desnibelaz baliatuz upategi bat Baserriko ganbaran edo sotoan
gordetzen ziren . horregatik lurraldearen
ere egiten zuten erdi lurrazpian .
mendebaldean -Deba
30 . XVI eta XVII . mendeetako baserrien eraikuntzak
Sotoetan, gainera, egindako garla ere haranean- ekonomi baliabide
herribasoetako ehun urteko milaka haritz botatzea ekarri
jasotzen zen, bihitegi deitutako z uen . l a udal guztiek beren etxeak berregin behar zituzten gehien zutenek, etxe aurrean zurezko
zurezko kutxatzar batzuetan . auzokideei egurra dohainik lagatzen zieten . bihitegi handiak jartzea pentsatu
Aberastasuna neurtzeko zuten, taila eta figura geometriko
unitatea garla zen, eta ederrekin apainduz . Bazekiten
zenbat eta bihitegi handiagoa eta
ederragoa eduki, orduan eta
errespetu handiagoa gordeko
zietela eskualdean . Gaur egun
Agarre baserriko bihitegi bikaina
bakarrik geratzen da, Bergaran,
baina beste asko XVII . mendetik
aurrera desagertu ziren susmo
handiak daude .
XVI . mendea izan zen
28. Gorba . Gipuzkoan lioaren ohizko elaborazioan erabilitako tresna ; seguruenik Gipuzkoako baserrien
landare-zuntzak estaltzen dituen lastosko azala mozteko balio zuen . bizitzako unerik zoriontsuena .
Etxean nekez eihotutako lioarekin egiten ziren ohe-ostilamendua eta Lurraren jabegotza modu
Gipuzkoako nekazarien alkandorak .

16 17


tllano y'MlanasBifcazn syendc al marcado enVittoria i 1)ossellas Biscanas y Gisconas


s r et R J?1-, B~az- notes ad vurt4tum ?%irarrrau ?~yxer;/rue yullx . ~tcar7 er ~gxatanx~

onargarrian zegoen banatuta eta nekazariek beren lanaren 31 . Georgio Housnagliok 1567 . urtean
grabatutako eszenak garai hartako
fruituak ekonomi giro hedakor eta baikorrean goza 32 . igitaien burdina gaur egun Baserriak artoaren garaian .
euskal nekazariak nola jazten ziren
zitzaketen . Egia da klima, lur mota eta lurraldeko orografia adierazten dute . Ezkerraldean bi andere baserrietako ganbaretan erdoiltzen ari
da . Hirurogeiko hamarkadan
XVI . mendearen amaieran Gipuzkoako ekonomiako
zaila ez zirela egokienak laboreak landatzeko, baina ezkondu eta gizon bat Gasteiz aldera sektorerik aktiboenak krisi handian sartu ziren . ltsasertzeko
doaz ; andereek merkatuan saltzeko Gipuzkoako zelaietan garla landatzeari
familiaren ahalegin etengabeak lortzen zion lurrari bizitzeko utzi zitzaion . kaietan Gaztelako garlaren eta artilearen nazioarteko
adina janari kentzea . Sagardoa, gaztaina, haragia, behi artile runa edo xerlo gisa daramate eta
burua zoronga handi batekin estaltzen merkataritzak une txarrak bizi izan zituen eta
adarrak eta larrua saltzeak gutxieneko sarrerak osatzea dute . Gizasemeak, zeina zikai eta Ternuako arrantza blokeatuta egon zen, eta hori
ahalbidetzen zuen eta inguruko herrietako merkatuak baleztarekin armaturik doan, prakak, dela eta untzigintza gainbehera joan zen, ordura
Nafarroako eta Gaztelako gariaz ondo horniturik zeuden, alkandora eta mauka zuzpilduko jipoia arte puntakoa izan zena Europan . Barruko
lurraldeko berezko defizita osatzeko . jantzirik doa . Bidea gurutzatzen duten
bi gazteak ibaitik datoz, beren buruen
arroetan hiribilduetan lan egiten zuten artisauen
Mende bat igaro baino lehen Erdi Aroko panorama gainean saski semiesferiko batean gremioak desagertu egin ziren eta olagizonek
goitik behera aldatu zen : lehen oholezko txaboletan gaizki liozko arropa zuri garbia eta urez zailtasun handiak izan zituzten beren ekoizkinak
bizi ziren nekazari beldurtiak zeuden eta, orain, berriz betetako pedarra zahar bat daramate ; aurrerantzean ere Andaluziako eta Atlantikoko
biak neska birjinak dira eta horregatik
baserririk handiena -arkurik ederrenekin eta egurrezko itsasertzeko merkatu trad1zionaletan jarri ahal
daramate lea begibistan .
tailarik artistikoenekin- egiteko lehian harro zebiltzan izateko . Gipuzkoako untzi eta itsasgizon asko
nekazariak . Berpizkundeko haizeak indarrez jotzen zuen desagertu zireneku "Armada Invencible"ten
Gipuzkoako haran meharretan . porrotak (1587) eta 1 598an izurrite pozointsu bat
hedatzeak, jadanik gainditutzat jotako Erdi Aroko
33 . Orioko dintel batean landutako sasoi ilunetara itzularaziko zituen beldurra sartuarazi zion
harrizko banderatxoa, XVI . mendearen
bukaerako euskal untzi bat
jende askori .
errepresentatzen duelarik . Gipuzkoako Konpon ezin zitzakeen hainbat eta hainbat arazoz
itsas-iharduera tradizionala garai hartan inguraturik Gipuzkoako gizartea berehala baserritartu zen .
krisialdian sartu zen eta populazioa Baserriari begira jarri zituzten aberatsek begiak, hor bakarrik
bapatean landa mundura atzeratzea ekarri
zuen .
inberti baitzezaketen porrot arriskurik gabe beren kapitala,

18 19
eta pobreak ere baserriari begira jarri ziren, bertan lana eta
bizirauteko bitartekoak bilatuz, beste tokietan ukatzen
zitzaizkienak .
Baina laborantza tradizionalak ez ziren nahiko
Probintziako buru guztiak elikatzeko eta laborantzarako prest
zeuden lurrak hain zeuden jendez gainezka, ezin zutela
familia gehiagorik hartu . Estuasuna zabaltzen has zenean,
mirariak agertzen diren antzera, euskal laborarien bizitza eta
ohiturak guztiz aldatuko zituen landare amerikarra agertu
zen : artoa.
Ale berri hau azkar ohitzen zen leku berrira eta gariak
ematen zuen bolumena halako hiru ematen zuen, gainera
ezin hobekiago egokitzen zen lehen Mediterraneoko
galburuak aldatzea debekaturik egon zireneko lur hezeetan
eta maldetan .
Jabe handiek lurgintza exotiko hori beraien lur bazter
askotan landatu eta etekin onak ateratzeko aukera ikusi
zuten, eta lurzati horietan baserri gehiago egin zituzten
alogeran eskaintzeko, eta beren aldetik, bigarren mailako
nekazariek, lehen emigraziora kondenaturik zeudela
ziruditenek, hortz handiko laiak besoetan hartu zituzten
ordura arte baso, zelai eta otadiak izan ziren lurrak garbitu
eta bertan landatu ahal izateko . Larrediak desagertzeak 34 . Ikazkin, olagizon, artzain eta 36 . Artoa XVII . mendeko lehenengo
ganaduari sortarazi zion kaltea konpontzeko, arbi soroak egin mandazainak nekazariekin batera urteetan hedatu zen Gipuzkoan . Inor
ziren eta behiak eta idiak ikuilu barruan loturik egukitzen bizi ziren Gipuzkoako mendietan, ez zen aberastu artoa landatuz, baina Artoaren hedapen zikloa XVIII . mendearen erdialdera
zituzten hilabeteak gehitu egin ziren . lurraren aberastasun natural urriak familia umil ugari baldintza arte luzatu zen . Denboraldi horretan Gipuzkoako familiarik
eskuratzeko lehian . duinagoetan bizi zedin ahalbidetu dirudunenek ahalik eta baserri gehien bereganatzeko nahi
Inor ez zen aberastu artoa zuen .
35 . Artoaren hedapenak lurzati txiki edo malla handiko ugari etengabea erakutsi zuten, gero maiorazko loturaren
landatuta, baina Indiatik lantzea galdatu zuen, bertan laja goldea baino erabilgarriagoa
ekarritako haz berriak, ordurarte bidez ondorengoei kateaturik utziz .
zelarik . Emakumezkoek nahiz gizonezkoek hartzen zuten parte
Gipuzkoako baserriak babestu laborantzaren ahalegin neketsuan . 37 . Laja Erdj Arotik aurrera
Ordura arte zorrotz bete zen etxe
zituen askoz familia gehiagori Euskalerrian ongi ezagutzen zen batean familia
ahalbidetu zion lehen baino tresna da, gutxi gora behera 1950 . bakarra
baldintza duinagoetan bizitzea . urtera arte erabilia izan llena .
Gipuzkoako laja berezia ezten luze
Herrialdeko gainontzeko
eta kirten motzekoa da .
ekonomia gainbehera joan zen
bitartean, baserriak krisitik bizitzearen
ateratzeaz gain, ugaritu egin printzipioa, baina
ziren kopuruan, populazioan eta orubeli etekin
ekoizpen ahalmenean . Hala ere, handiagoa ateratzea
epe erdira, ezin zioten ihes egin ahalbidetuko zieten formuletan
merkatuen ahultze orokorrari eta pentsatuz,
eskari estimulagarririk ez etxebizitza
egoteak, probintziako baserriak bakoitza familia
euren artean biltzea ekarri zuen, maizter bati baino
oso kontserbadoreak ziren gehiagori
familia ustiakuntza txikien sare alokatzea errentagarriagoa
gisa tinkotuz, biziraute soilerako zela ikusi zuten jabe handiek . Baserrien eskarian
asmoz . hainbesteko lehia zegoen, non beti zegoen

20 21
38 . Negurako egurrez hornitzen .

ezkondu eta bere kontura jarri nahi zuen norbait, denak


nolabait elkarren pilan jarri arren .
Garla ez zen oraindik desagertu . Gari-irina zen artean 39 . Balanzategi Haundi baserria
preziatuena eta erraz bihurtzen zen merkatuan dukat edo 40 . XIX . (Zarautz) arte handi baten itzalpean
diru jakina . Horregatik, jabeek errenta gari-anegekin babesten da .
mendearen
ordaintzea eskatzen zuten beti . Horrela Gipuzkoako amaieran,
lurraldean dieta bikoiztura zentzugabea ezarri zen . kristalezko
leihoen
Nekazariek bi uzta erein behar zituzten era berean : bata hedapenaren
taloa eta beraiek jaten zuten arto-ogia oreztatzeko artoa, eta ondorioz, argia 41 . Olaberriako segalaria mende hasieran . Segarako
bestea Elizak eta maiztergoak ezarritako zergei aurre egiteko baserri zaharren belazeek eta baso birpopulaketek soroak ordezkatu
barnera sartu dituzte Gipuzkoako haranetan .
garla . XX . mendearen erdi aldera utzi zen azkenean alde
batera, Elizaren opariak desagertu zirenean, eta nekazariak zen .
orohar lurren jabe egin zirenean, Kantauriko itsasertzean
garla biltzen ahalegintzeko ahalegin zentzugabea .
Baserri modernoaren hadakuntza eta gainbehera
XVIII . mendeko Gipuzkoako baserrietan gizon eta
emakumeek berdin egiten zuten lan baserriko zeregin
astunenetan, eta bi familiako landetxetan hamarna beso
zeuden laiarako eta segarako prest . Nekazal ustiakuntzako
unitate bakoitzak lortutako ekoizopena handia zen, baina,

42 . Gipuzkoako
baserriaren
erronka
modernizazioa da,
baina orografia
zailak eta lurzatien
neurri txikiek
landaren
erabateko
mekanizazioa
eragozten dute .

pertsona bakoitzeko errendimendua, aldiz, oso txikia, eta


lurra agortu arte behartzen zen . Uztak ugariagoak izateko, 44 . Donostiako Bretxako
artisautzako labeetan egositako kare-harria bota ohi zitzaien, azoka . Barazkien landaketa aldaketak egon zirelako . Orduan sartu ziren hemengo
baina askotan gehiegi eta neurriz kanpo botatzeagatik lurzati eta merkaturatzea janariaren barruan babarrunak eta patata, eta hainbeste
onenak erre egin ziren eta denboraldi baterako lehortu . emakumezkoen zeregina da
sustraitu ziren, ezen gaur egun bertako sukaldaritzako
euskal baserrietan .
Mendearen azken hamarkadan Gipuzkoan ez zegoen oinarrizko bi osagaiak baitira . XIX . mendeko lur goldaketa
inor lurrak urtetik urtera fruitu gutxiago ematen zuela ez berriekin garlaren bolumena bikoiztu egin zen, artoa bere
zekienik . Hala ere, gero eta buru gehiago elikatu beharra 45 . Patata, gaur egun bertako
zegoen . Elikagaien urritasuna arintzeko XIX . mendean sukaldaritzako oinarrizko osagai dena,
ez zen XIX . mendearen
hartutako konponbidea baserri gehiago sortzea izan zen, lur erdialdera arte hedatu .
eskuragarri guztiak zotalduz, baita larrerako zeudenak eta
herriarenak ziren mendiak ere, kalitate txarrekoak, noski .
1 795ean Frantziako tropa errepublikarren inbasioak eta
1 807an Napoleonen armadarenak, gauzak erraztu egin
zituzten, Gipuzkoako udalei gastu handiak sortu
zizkietelako, horiek herriaren ondarearen zati bat saldu 43 . 1795 eta 1807 . urtetako inbasio
frantziarrek eta XIX . mendeko bi gudu
behar izan zutelarik zorrei aurre egiteko. Bide horretatik karlistek Gipuzkoako landaren oreka
eskuratu zituzten jabe handiek baso eta zelai berriak, eta tradizionalaren haustura ekarri zuten .
baita antzinako zenbait ermita ere, baliabide gutxiko zenbait
maizter bertan jartzeko erabili zituztelarik; askotan epe
luzera arrakasta handirik eskaintzen ez zuten paraje urrun
46 . Hiriguneen
eta bakartietan . hedapen nahasiak
Lur hedakuntza handi honek emaitza onak lortu zituen, ehundaka urte dituzten
lurrak gehitzeaz gain, aldatzen ziren labore motetan ere baserri asko irentsi egin ditu,
adibidez Agerre Bekoa (Zarautz) .

24 25
47 . XX . mendean gertatu den
Gipuzkoaren industrial izazioak
horretan geratu zen eta zekalea eta oloa bezalako aleak ondorio kontrajarriak sorrarazi ditu
behin-betirako desagertu ziren . baserrian . Alde batetik maizter zahar
XVII . eta XVIII . mendeetan artoaren lehen asko etxearen jabe egin daitezen
ahalbidetu du, baina bestalde
hedakuntzaren berotasunean eraiki ziren harrizko edo nekazaritza ustiapenak bertan behera
zutoizko baserri dotoreak ez bezala, XIX . mendeko uztea eragin du . 48 . Gipuzkoan ehundaka baserri
nekazaritza eraikuntza asko neurri txikikoak eta itxura betirako desargertzeko zorian daude .
Asko dagoeneko hutsik daude eta beste
gabe geratzen zirela ikusi ; hainbeste belaunalditan pilatutako
kaskarrekoak ziren, askotan behin-behingorako etxebizitza batzutan ondorengorik ez duten gizon nekazaritza ondarearekiko interesa berehala galdu zuten .
bihurtu ziren ganadu-borda hutsak . Prozesu horretan bezain zahar ezkongabeak bakarrik bizi dira . Maizterrek modu onean erosi ahal izan zituzten orduan
gipuzkoar nekazari gutxi ez da egon historia osoan . XX . baserriak -gau r egun Gipuzkoako 11 .000 baserritatik 1 .500
mendearen haseran hamar baserritik zortzi, maizter xumeen familia baino ez dira maizterrak- eta bertako baserriak
esku zeuden eta Donostia inguruko udalerrietan proportzioa ezagutu duen azken norabide aldaketari eman zitzaion
askoz txikiaooa zen, nekazarien % 10 bakarrik baitzen hasera : garla, sagarrak eta errentagarritasun txikiko beste
hainbeste kostata lantzen zuten lurraren jabe . zenbait soro-lan egiteari utzi eta horren ordez segarako
Industrialtzeak guztiz aldatu zituen joko arauak, belazeak jarri eta azkar hazten ziren konifera landaketak .
Gipuzkoako turren jabegotzaren eta ustiakuntzaren egituran . XX. mendean ez da baserri berririk sortu . Hala ere,
Metal, ehun, porlan eta paper fabriken loratzeak eta Debako lehengo eraikin asko berritu egin dituzte eta gehienak
arma lantegien berrindartzeak nekazaritzan soberan zeuden bizigarritasun modernoko baldintzetara egokitzen ari dira,
lagunak erakarri zituen eta gainera, ekoizpen kaskarreneko askotan -alferrik izanda ere- baserriaren elementuren bat
baserrien hustutzea ekarri zuen . Jabe handiak lehen aldiz sakrifikatuz, Europan nekazaritza munduko etxebizitzen
ondorengoa aukeratu beharrean aurkitu ziren : edo errenta 49 . Babarruna XIX . mendean zabaldu zen kalitate onena izatea lortu zuen baserriarena, hain zuzen ere .
lehengoan eutsi, edo lurrak landatuko zizkioten nekazaririk artoaren kide ezinhobe gisa .
Gaur egun 2 .000 baserri betirako desagertzeko zorian daude .

26 27









Jabetza eta heredentzia


51 . Gipuzkoako nekazarien talderik
Maiorazkoak, jabeak, eta maizterrak
ugariena maizterrek eratzen zuten .
Tradizio historikoak eta zentzuak baserriaren jabetza lur
eta guzti oso-osorik familiaren barruan eskualdatzea eskatu
dute beti . Bidezko jokamolde horrek ustiakuntzen azalera ez
zatikatzea eta nekazarien biziraupena ziurtatzeko r
beharrezkoa zena baino gehlago ez edukitzea ahalbidetu
zuen, baina halere, Gipuzkoako nekazarien artean lau giza-
talde osatu ziren, lurraren jabetzaren arabera zuten
kokapena zela medio .

In!" ::
:
-
1 ^n
vu' .NtnrJV
n llll$$
rvtnnnfvlnN ~NVU lr u u t !r-
1""!" I" ' 'I'11f'Itl'JU1 :V' VVWVVVIIIf'!VVu I1lIVV~t
; ,Ilf~'' ;tflf'?lllftP.'V : VV'JIIWVtIVVINV~ tJVlf JV :
1Ct
I4 ^ ' " l'!~!"VtU', .tl NtNVVtI11V4'JV1i1I11 ;1tfV'JIf : IV
"'
If ' ~ ,I "J'JtL.lII :7V UVVVttUVVVlIl1VVU1'ty
tfS7VVINVVWIIlItl ; l tfVVU : 1 ~ 111 1 _
q .aa . _1a . 11!
1 a . .dd000 . . . . 1 . ' . 'a . s1LIssL4 l rd1 .1 .41 . 01d .~1, 1~ 1
=ni~i :a
1 . .

:~:'_~~__! :
.: .. ; ra :. . : : : : .: : . .-: ;.. .; :
rr. :::.rc : ;.. : -.::. :r. ~sr.:.. ..
T

a/a/// 1 Familiarik indartsuena Probintzian Azkoitiako


I -- -- //-/--
--//N /w
-
-------- 0
Idiaqueztarrak ziren, Loiolako antzinako jauntxoen
ondorengoak, eta XVI . mendearen amaieraren eta XVIII .
/ //-/-- -/p/ / /---/---- mendearen erdialdearen artean berrogeita hamarren bat
- /-/--w/ M--/w - /-/-w w---
-www-wwt~r~R~ baserri pilatzea lortu zuten Beasain, Azpeitia, Azkoitia,
r" ww Elgoibar, Deba eta Mutriku artean . Maila txikiagoan izan
arren, herriero beti zegoen izen handiko jauntxo pare bat,
r w-w'
rrww/mar p inguruko hamar bat baserriren jabe izatearen babespean .
wrw-rrw-r , a ~~~wwwr~~
ir-wwww// . wrrwa Nekazaritzako ondare handiak ez ziren baserrien
~- ~rwww salmentarekin eratu, diru-ezkontzen bidez sortu ziren
wt
~wwwwwwwa -sarritan bi anai-arreba bikoterekin- eta baso bazterretan
wwwrewwr
w
wrrwwwww
I
G r~wwwr hutsik zeuden etxebizitza berriak sortuz tinkotu ziren .
wr-w-wr t -~wl~~twwww Ondasun horiek familiaren barruan sartzen zirenean, horri
-rwwwrw
wrwwwww
rr-7wwwrrw cw
w~~w atxikirik geratzen ziren betirako oinordekoen jaurbidean :
---a ~wwwrrb
wr- ww-www w 1 ~wrwwrr
-wwwr wwrwwr w oinorde bakar batek jasotzen zituen ondasun guztiak batera
--w ama
---wr~R wa --/-_
/--/ wwl~ wwwrw
w rrwrwY eta ezin zituen inola ere hipotekatu edota saldu ; ezta zorrak
-
-- r
w r r ffiR --
~~masa~- rw rwwwrr.~ ordaintzeko ere .

Klase pribilegiatua 52 . Francisco Xavier Maria de Munive


zenbait baserriren jabeek e do nagusiek osatzen zuten eta rrw mar wM e Idiaquezek (1729-1785),
nekazaritzako errenten onurak bertan eskuak zikindu gabe i Peafloridako Kondea zenak,
Gipuzkoan landetxe eta baserriz
ateratzen zituztenak ziren . Horien ondoren jabe txikiak edo osaturiko sekulako ondarea ondoretu
50 . Lili - Idiaqueztarren jauregia
etxejabeak zeuden, gizon errespegarriak ziren, gutxi izan zuen . Euskalerriaren Adiskideen
(Zestoa), XVI . mendearen
arren herriaren ezaugarria osatzen zuten eta beraiek ustiatzen hasieratik Gipuzkoan baserri Elkartearen zuzendari eta fundatzaile
zituzten heredatutako etxondoaren baliabideak . Gehiengoaren kopururik handienaren jabe zen postutik euskal nekazaritza
tradizionalaren teknikak
taldea maizterrak ziren eta arfan-arfan berritutako kontratu familia-klan baten egoitza izan
zen . modernizatzen ahalegindu zen .
baten bidez besteren baserrietan jartzen ziren eta beren
uztarekin mantentzen zituzten bertako familia aristokratak . 53 . Agarreurreta baserria (Zaldibia) .
Azkenik, behe-behean baserrietako morroiak zeuden, janaria, XVIII eta XIX . mendeetan zehar jabeek
aterpe eta jantzien truke hil artean nekazari askeei eta modu baserri zaharrak zatitan banatzen
zituzten edo etxe bikoitzak eraikitzea
oneko zenbait maizterrei lagutzen zietenak . Gehienetan tratu
agintzen zuten, espazio berean maizter
gozoa jasotzen zuten, baina baliabiderik ez zutenez, ezin familia gehiagori lojamendua emateko
zuten inoiz familia propiorik sortu . Soldatapeko zenbait peoi asmoz .
-piontzak- ere bazegoen, baina Gipuzkoan oso gutxi ziren .

28 29
54 . Gaztaina neguko afarietan
ainarrizko elementuetariko bat
zen .

Maizter hartutako Baserria : Ordainketak eta epeak


Jabetza handiaren txanponaren beste aldea zera izan
57 . Aduna . Antzina baserrien
zen : turra lantzeko eskubideagatik ordaindu egiten zuten errentamendua gehienez ere hamar urterako normalean ; horrela nagusiak errenta igo zezakeen eta karga
maizterrez bete zirela Gipuzkoako baserriak . Ezin da ahaztu, egiten zen . Kontratua berritzeko maizterrak gehiago gehitu, eta hautagai langileenak edo berarentzat
gainera urtean behin -ia beti Domusaindu egunean- egindako lana ona edo txarra izan zen konfidantzazkoenak zirenak aukera zitzakeen . Hori ez zen
maizterrak nagusiaren edo administratzailearen etxetzarrera 55 . Fernando VII .aren marauriak, kontuan hartzen zen . Industria agertu zenean
maizter askok landa utzi zuten eta geratu
oztopo egoera normaletan hitzarmena berritzen laguntzen
joaten zirela hitzartutako errenta ematera . 1 833an akuinatuak . Baserriaren
errenta garla eta beste espezie zirenek egonkortasun handiagoa izan zuten . zuten harreman onak ezartzeko, edo ustiakuntzarekin
Errenta atal desberdinetan banatzen zen . Gehienetan batzurekin ordaintzen zen ; XIX . maizterraren seme-alabek jarraitzeko, baina horretarako
eskudirua ordainketa osoaren zati txiki bat izaten zen, eta mendean ohizko bihurtzen hasten 58 . Kalitate bereziko sagar barietate beharrezkoa zen nagusia pozik egotea .
zatirik handiena gari-anega kopuru aldakorra emateak dira moneta ordainketak . desberdinak zeuden, gorde sagarrak hain
zuzen ere, hilabete askotan zehar zindo Gipuzkoara industrialtzea iritsi zenean eta nekazariek
osatzen zuen : baserri emankorrenetan 1 .500 kilo baino kontserbatzen zirenak . Gehienetan baserriaren baserria utzi eta hirira joatekoa mehatxuarekin, jabeen
gehiago, eta hain emankorrak ez zirenetan, berriz, 400 kilo errenta ordaintzeko agintea gutxitu egin zen eta nekazariek egonkortasuna lortu
eskas . Horrez gain, "kariziak" edo derrigorrezko opariak erbiltzen ziren . zuten, beraz, maizterren azken belaunaldiak la ez dira beren
56 . Gipuzkoako
zeuden : kapoiak, ahariak, sagarrak, arraultzeak, gazta, eztia baserrietan erabiltzen baserrietatik mugitu eta la la bereak izango balira bezala
eta beste zenbait janari gozo . Azkenik, orubearen ekoizpen zen gozagai bakarra di hardute .
ahalmenari eutsi edo eztia zen .
hobetzeko konpromisua Baserri guztiek
hartzen zuen maizterrak, eta erlauntzak
zituzten eta
noizean behin karearekin produkzioaren
ongarritzeko eta zati bat etxeko
gaztainondoak eta sagastiak nagusiari
landatzeko obligazioa zuen . oparitzeko
Baserriaren konponketa txiki gorde behar
zen
batzuk egitea ere eskatzen derrigorrez .
zitzaion, eta noizbait erretila
osorik jartzea ere bai edo
labea egitea . Obra
handiagoak jabearen
konturakoak ziren .
Garai batean kontratuak
laburrak izaten ziren, lautik
hamar urtera bitartekoak

30
1
60 . Ondoregabetul,o berezi hori onar zekien, zatiketak baserriaren heriotza
seme-alabei beren ekarriko zuela -arrakastarik gabe- argudiatuz .
gurasoek arropa zuriz
betetako kutxa bat eta oasare bat ematen Eskari horien erantzunik jaso ez zutenez, legea
zieten . Kutxa era berean emakumezkoen errespetatzea eta era berean etxea eta lurrak oinordeko bakar
ezkon-sariaren funtsezko elementua zen . bati uztea ahalbidetuko zieten formula
asmatu behar izan zuten . XVI .
mendearen amaieratik XIX . mendera
arte konponbide hau hartu zen :
oinordeko izendatutako semeari
ematea baserria hau ezkontzen zen
egun berean . Idatziz egindako
hitzarmen baten bidez egiten ziren
baserriaren jabe semea eta emazte
berria, baina horren truke lan egiteko
konpromisua hartzen zuten
gurasoekin batera, hala nola, jasotako
Euskal heredentzia Gaztelakolegeekin 59 . Su-baxuaren aldamenean baserria zein ondasun erdiak hobari gisa emateko
seme-alabak ondoretuko zuen eta eta, gurasoei garaia iristen zitzaienean
XII-XIII . mendeetan ahaideen arteko lehen baserri ezkontzeko baimena zein unetan-ia beti
hileta duina egiteko . Gainerako
gipuzkoarrak sortzen has zirenetik ondorengo tradizioa beranduegi-emango zitzaion erabakitzen zen .
senideei diru
ezarri zen : aitaren ondoren nekazaritza ustiakuntzarekin piska bat, kutxa
jarraitzeko seme bakarra aukeratzen zen, eta beste senideak 61 . Gipuzkoako
baserrietan seme-alaba
bat eta ohe bat
ondarerik gabe geratzen ziren . Heredentzia zatiezin honen ematen
bakarra aukeratzen zen -
oinarriaren gainean -baserriaren bideragarritasun gizonezkoa edo zitzaien jantzi
ekonomikoa babesten zuen etxekoen ongizate emakumezkoa, berdin berriekin .
indibidualaren gainetik-sortu zen baserrien muin historikoa zion- ezkontzaren une
Gurasoek beldurra
izan den jabe txikien klasea . berean familiaren ondore 62 . Emakume ezkon berria bere senarraren
osoa jaso ze,,nn . etxean etxekoandre berri gisa jartzen zenean zioten aginpidea goizegi
Baina Gipuzkoa Gaztelako erregetzaren barruan zegoen bere amaginarrebak zurezko burduntzali bat galtzeari, eta askotan seme-alaben
ematen zion, etxeko boterearen ezkontza ahalik eta gehien luzatzen
eta oinordekotzari buruzko erresumako legeek eta euskal lagapenaren sinbolo pisa .
ohiturak izpiritu guztiz desberdinak zituzten . Hain zuzen ahalegintzen ziren, eta hori zela eta
ere, antzinako Errege-Foruaren arabera -1348 . urtetik Gipuzkoako zenbait bikotek ezin itxaron eta
derrigorrezkoa zen aplikatzea-, seme-alaba guztiek gurasoen ezkondu aurretik izaten zituzten umeak . Errain berria
ondasunetatik zegokien zatia jasotzeko eskubidea zuten, eta ofizialki onartua zenean, amak zeremonia handiz ematen
gehienez jota begikoenak guztiaren laurdena baino ezin zion jana banatzeko zurezko goilaretzarra : agintea behin-
zezakeen jaso . Ordutik gipuzkoarrak ahalegindu ziren araudi betirako ematea adierazten zuen keinu sinbolikoa .

32 33
Baserria nola egiten zen
Maisu zurginak eta harginak :
Gipuzkoako antzinako baserri guztiak maisu zurgin eta
hargin profesionalek egin zituzten, jabeak kontrataturik
egiten zuten lan, ofizial eta morro talde baten
laguntzarekin .
Etxeko jabeak maisuarekin eztabaidatzen zituen
eraikinaren ezaugarri orokorrak eta inbertitzeko prest
zegoen diru kopurua, eta askotan bere di parearekin
laguntzen zuen, obrarako behar zen harria, zura edo 63 . Armailu landu bikotea,
karea eramanez . euskal harginek harlandua
lantzeko erabiltzen zuten
Eraikuntzako artisauek izan zuten protagonismorik motakoa .
Gipuzkoako herri-arkitektura sortzerakoan, eta
Europako baserrietan ohizkoa ez den sendotasun eta
kalitatea eman diote arkitektura honi . Gainera, elizak
eta jauntxoen etxeak egiten ere lan egiten zutenez 66 . Iraeta baserria (Antzuola) 1796 . urtean proiektatu zuen Gipuzkoan
titulu akademikoa zuen lehenengoetako arkitektu batek : Alejo de Miranda
maisuek, garai hartako modak erantsi egin zitzaizkien,
bergararrak halen zuzen ere .

eta ondorioz, baserriak-izaera autoktonoa eta funtzionala


galdu gabe- une historiko bakoitzeko estilo artistikoa jaso
zuen .
XVI . mendean eta XVII . mendearen zati handi batean
obra proiektatzen zuen maisua zen obra pausoz pauso
amaitu arte zuznetzen zuena, eta orduan janaldi handi bat
egiten zen ospatzeko . Hala ere, 1650 . urtearen inguruan
egitekoak bereizi egin ziren eta, eraiki behar zen baserria
nola egin pentsatu, erabaki eta batzuetan marraztu ere egiten
zuen maisua agertu zen ; honek, ordea, ideia gauzatzea
bigarren mailako beste maisu edo ofizialen esku uzten zuen .
Etxea amaituta zegoenean ofizioko
aditu baten laguntzarekin bisitatzen
zuen eta etxegileei zenbat
ordaindu erabakitzen zuen,
zehaztutako planari egokitzea
lortu zuten neurrian .
67 . Opatxurra XVIII . mendearen azken
euskal zurginen hamarkadatik aurrera has
tresnarik
ziren parte hartzen baserri
gogokoena zen
baserrietako handien proiektuen
7 habeak eta oholak arduradun gisa arkitektu
65 . Zurgintzarako zerra, lantzeko .
oholak eta habexka txikiak
tituludunak, eta
mozteko erabiltzen zen . aintzindarietako bat
dugu Antzuolako
64 . Andrs de Garitano Iraeta etxea, 1 796an
Aldaeta maisuak 1695 . urtean Bergarako Alejo de
harrizko lau arku zeuzkan etxe- Miranda
proiektu paregabe hau marraztu zuen akademikoak
Egino baserria (Bergara) berriztatzeko .
diseinatua .

34 35
71 . Marraketarako konpasa (XIX .
Kontratuak eta eraikuntza tankerak mendea) . ordaintzen zen, beste herena teilatua
XVI . mendean nahikoa zen jabearen eta etxegile jartzean, baina azkenekoa etxea
artisauaren arteko ahozko akordioa, etxea egiten amaitzerakoan ordaindu beharra
hasteko eta jasotako enkarguaren arabera egokitzeko . zegoen arren, atzeratu egiten zen beti eta
Askotan, interesdun gisa jabeak hurbiletik jarraitzen ondorengo urteetan ordaintzen zen,
zituen lanak, eta berak erabakitzen zuen zein material ale kopuru gutxi batzuekin, eskurdiruz,
erosi eta langileei zein soldata eman . baserriko animaliren batekin edo zenbait
gurdikada egurrekin .
Nekazaria ez zen sartzen alderdi teknikoetan, -hori
ofizioa ikasitako maisuari zegokion- baina berari lagun XVII . mendearen erdialdetik aurrera
ziezaiokeen oinarrizko erabakiak hartzen, baserriko baserriak egiteko kontratuak idatziz egin ziren
fatxadaren norabiderik egokiena aukeratzen adibidez, herriko idazkariaren aurrean eta sarritan maisu
eguzkia goizean ateratzen zen aldean bilatzen zena la etxegileak plano edo egitamu bat marrazten
beti zuen eta etxea egiten zuten hargin eta zurginek
errespetatu beharra zeukaten baldintza teknikoen orria
Azken kalitate ona eskatzen zen eta eraikuntzako idazten zuen . Oso etxe ederrak egiten jarraitu
prozesua oso neketsua zen ; hainbeste non bi urte t'erdiraino 72 . Behealdean, Larraaga
zen, gero eta eredu eta kategoria desberdinagokoak :
luza zitekeen . Haritz izugarriak moztu eta eraman behar baserriaren (Azpeitia)
obrabaldintzak, bere harlanezko arku eta harmarriak zituzten etxondo
jabea zen Martn apainak, momentu hartako berrikuntza artistiko
de Abara guztiekin ; adreiluzko hormazurra zuten baserri
harginak
egina 1712 .
apainak ; bi bizitzako etxetzar sendoak
urtean . maizter ge
Eskuinaldean, hienentzat eta egurrezko eta
Martn de eskuormazko txabolak
69 . Iriarte Azpikoa Abararen
baserriaren (Antzuola)
zorte txikiena zutenentzat, irabazi
sin adura
traza, 1672 . urtean autografoa . erdiagatik nagusiaren ganadu batzuk
marraztua . zaintzen zituztenak . Maisuek
70 . XIX . mendeko idazluma, irtenbide desberdinak eskaintzen
arantzurde baten arantzarekin
egina .
zituzten eskari motaren arabera,
baina la beti nahiko estilo
68 . Iriarte Azpikoa baserria Joseph de Oxirondo eta Juan de Ibargoitia
maisuek 1672 . urtean eraiki zuten, Juan Bautista de Benitua jabearekin L antzekoa erabili zuten,
aldez aurretik erabaki zuten plano eta baldintzei jarraiki . Gipuzkoako
baserriak bizi zuen
izaten ziren, landu eta altuera desberdinetara egokitu, / batasun ekologiko eta
besoekin eta idiek eramandako antzinako poleekin altxaz . kulturalak
Harrobitik harria kolpeka atera mailu eta sataitxoekin, L a zehaztua .
pikatxoiarekin poliki-poliki landu, gurdietan eraman eta 4d~.~..a a mzs sek- .? 'Urt y t #a -..
/
/
aurretik labean egurra eta harri gehiagorekin egositako
hondarrarekin eta karearekin porlana egin . Horri se edo .Qfa^r OL' t . 7
zazpi mila teila egitea eta antzeko esfortzuarekin
burdinezko ehundaka iltze jartzea gehitzen bazaio, eta
baita osagai guztiok bata bestearen atzetik eransteko
nekea ere, Gipuzkoako baserrien lehen belaunaldia l ^
eraikitzeko zenbat indar behar izan zen ikusiko
da gutxi gorabehera .
XVI . mendearen erdian baserri on bat
egitea, lanerako hamabi di erostea
bezain garestia zen . Aurrekontuaren
herena obra has baino lehen
73 . Eraikuntza-eskuadra, gradiente eta berun-hariarekin (XIX . mendea) .

37
36
Materialak eta eraikuntzarako teknikak
Lurrak eskaintzen zituen materialak nahasteko aukera
anitz izan zen baserriaren bizitzaren une historiko guztietan .
Oinarrizko hiru osagaiokin -haritz-zura, joarria edo
kararria, eta teila edo adreilu bihur zitekeen buztina- eta
zenbait teknika eta neurrirekin behar bezala nahasturik
hamar etxe mota baino gehiagorako aukera bikaina lortu
zen . 75 . Matxinbra . Oholak
kanaladuren bidez
mihiztatzeko teknika, XVI .
mendeko Gipuzkoako
baserrietako trenkada eta
itxieretan erabilia .

74 . Lazarraga baserrian
(Oati) eraikuntza teknika
desberdinak barne hartzen
dira, une historioko
desberdinen emaitza .

77 . Enara-profilekin egindako
mihiztadurak, XVI . mendean erabili ohi
zirenak .

Gipuzkoako baserrietan -normalean solairu angelu 78 . Habe-egitura barrokoa,


pieza desberdinen elkargunean
zuzen baten gainean eginak dira- atzeko horma eta alboko jabaloi kurbatuak eta
paretak harlanezkoak dira beti . Hala ere, aurreko fatxada, mihiztadura markak dituelarik .
nortasuna ematen diona, zurezko oholekin edo harriekin edo
geometrikoki jarritako zutoiekin itxita egon daiteke . Azken
kasu honetan bi modutan bete daiteke bilbea : harlan
txikiekin edo adreilu lodiekin, XVII . mendearen erdialdean
modan jarri zen bezala .
Askotan barruan eta bereziki lastotegian hobeto ikusten
da baserriaren adina eta eraikuntzako teknika . Askok erdian
habe lodi bat dute, baina XVII . mendearen erdialdera arte 76 . Iriarte baserria (Altzo) .
Adreiluz betetako
egin zirenetan, behetik has eta zurezko etxebizitzaraino bilbadurarekin egindako
joaten diren habe izugarriak dituen eskeletoa aurkitzea da fatxadak ohizko bihurtu ziren XVII . mendearen amaierakoa eta XVIII .ekoa guztiz
arruntena . Etxea XVII . mendearen bigarren erdialdean edo XVII . mendearen bukaeran .
desberdina da, baina lehengoa bezain erakargarria, zutoi eta
XVIII . haseran egin bazen, erraza da egituran zuhaitz
habe sistemek hartzen duten zuhaitz itxuragatik. Askotan
sardaskak erabiltzea eta baita kurbadun besoak ere
pieza desberdinen elkarguneek, egitura sortu zuen maisuak
zeharkako zutoiak eusteko . Ondorengo urteetan zurak
egindako muntaketako zeinu eta markak dituzte .
euskarri gisa zuen protagonismo guztia galdu egin zuen eta
bakarrik solairu eta teilatuan erabili zen . Baserriko gelak banatzeko ormak modu
desberdinetakoak izan dira mende desberdinetan . XVI .
XVI . mendean zurgintzak kalitate maila oso handia sortu
mendearen haserakoak mihiztatutako ohol hutsak ziren,
zuen eta Gipuzkoako baserrietan orduko zurgintza erraz
horien ondorengoak gurutzatutako arbatza-hesia,
ezagutzen da erabilitako teknika sofistikatuagatik, alegia, 79 . Ataripe korritua eta oholezko mortairuarekin jarriak, eta XVII . mendea aurrera joan ahala,
aldeetan zilueta kurbaduneko mihiztadurak jartzen dituena fatxadak zituzten baserriak
adreiluzko paretak eta harlana nagusitu ziren, azkenean
eta hegoak zabalik dituen txoria gogorarazten duena . XVII .mendearen hasieran hedatu zren .
onartuenak izan direnak.

38 39
Bizitza eta lana baserrian :
Familiarentzako tokia
Baserriak neurri handiko eraikinak diren arren, oina
batazbeste 300 m 2 koa, antzina familiarentzako gordetzen
zen tokia oso txikia zen, eraikitako bolumenaren bostenera
ere ez zen iristen eta .
Familiaren etxebizitza beheko solairuan zegoen beti, eta
azken ehun eta berrogeita hamar urteotan hasi dira goiko
solairuan logelak egiten . Familia bakarreko baserrietan
etxearen aurrealdean edo haranari begira zegoen saiets-
aldean bizi zen familia, eta bi familiakoetan, aldiz, beti
aurrealdean .

81 . Aho esmaltatudun txarroa .


Baserrietako ontziteria oso apala
zen .

80 . Baserri zaharretan ez zegoen


intimitaterik . Familia osoak logela
arrunt batean lo egiten zuen,
gehienez ere gortinekin
. Lehendabizi kanpairik gabeko erdialdeko supazterra zen
banandutako gela txikitan . 83 . Baserrietako sukaldeak asko garatu dira mendez-mende
(XVI-XVII . mendeak), ondoren horman adosatutako tximinia zeukan su-baxua agertu zen (XVIII-XIX . mendeak), eta
82 . Zizaillua familiaren haltzaririk orain dela ehun urte eskas burdinurtuko txapa "ekonomikak" jartzen hasi ziren .
baliotsuena zen . Zenbait baserrik ez mahaia . Ontziteria oso
Etxebizitza bi zatitan banatzen zen : sukaldea, eta zeukan mahai eraitsigarria eta apala zen eta honakoa
logelak . Sukaldea sarreratik gertu zegoen eta gehienetan bizkaralde altua zeukan eserleku hau aurki zitekeen : keramika
eraikinaren aurrealdeao zokoan, baserriaren bihotza han erosteko baliabiderik . Askotan alboko karkailduzko piezak,
armairuekin edota eserleku azpialdean zurezkoak eta batzutan
zegoen eta batez ere, hizketarako gunea ; han biltzen zen kutxua eta kapoientzako kaxoiekin
familia eta han hartzen ziren bisitariak, han egiten zen haria osatzen zen . baita eztainuzkoak ere
gauetan, eta han aritzen ziren "marmarrean" inguruko -lapikoak, txarroak, perrailak,
gertaerei buruz . Han hitzartzen ziren ezkontzak eta han pedarrak, kaikuak, eltze
babesten ziren euskal kultura herritarraren erriturik handiak eta platerak- .
antzinakoenak . Baserri bakoitzean hiru
XVI . eta XVII . mendeetan sukaldearen erdian jarritako edo lau ohe zeuden, linuzko
harlosa baten gainean pizten zen sua, eta handik beren zorro eta guzti, eta beti
zintzilikatzen zen supazterreko katea . XVIII . eta XIX . egoten zen tailatutako kutxa bat
mendeetan la etxe guztietara zabaldu ziren su-bajuko edo beste arropa gordetzeko . XIX .
tximiniak, ezkila hormari itsasirik ; amaitzera doan mende mendearen erdialdera arte logela
honetan jarri ziren suzko txapak, edo "ekonomikak", hauek bakarra izaten zen edo gehienez bi .
industrigintzarekin sortu ziren eta errekin asko aurreztea 84 . Baserriko neskatxa Denentzako logela bakarreko baserriak
gazteek egunaren zati
ahalbidetzen dute . handi bat iturri edo gutxitzen ari lira ; logela horretan oheak nahiko
Sukaldeko haltzari nagusia zizaillua edo izillua zen, non iturburutik ura garraiatzen ematen txikiak ziren, paretaren kontra biltzen ziren eta bata
eserlekuaren azpian kapoientzako kaxoiak zeuden, eta zuten, horretarako zeramikazko eta bestearen artean mihisezko gortina bat zegoen .
pedarra handiez baliatzen zirelarik . Intimitatearen ikuskera erruz aldatu da ordutik hona .
bizkar-aldean -altua izaki-, berriz, gora jaso zitekeen

40 41
85 . Baserri
tradizional bateko
sukaldearen
erreprodukzioa,
San Telmo
Museoa . Ikuiluko
aska batzuek
zuzenean
sukaldera ematen
zuten leihatilak
zituzten .

Abereentzako tokia
Laborerako lurrak baino gehiago etxabereak hartzen
ziren, eta bereziki abelgorria, baserriaren aberastasunaren 86 . Herri-basoetako
sinbolo pisa . Gipuzkoako nekazarientzat ez zegoen idi
haritz eta arteetako
pare indartsu eta dirdiratsuak edukitzea baino ezer ezkurra baserrietako 88 . Iaki Olidenen (Orio) lor-idi parea .
garrantzitsuagorik . Orain gutxi ere, baserriko lana zerri kopuru Erdi Arotik aurrera di pare on baten
jabe izatea nekazari gipuzkoarren
animaliekin egitea zaharkituta geratu zenean eta idiek handia elikatzeko
artean aberastasun
ohitura faltaz uztarrian lotzerik nahi ez zutenean, asko ziren baliagarri izan zen . Gipuzkoako Oria ibaiaren Ekialdean mendialdean
sinbolo gorena izan da . zeuden baserri batzuk, mendiko larredietatik hurbil zeuden
beren idi ederrekin jarraitu nahi zuten nekazariak .
borden jabeak ohi ziren . Borda txiki horietan ardiak eta
Abelgorrientzat eraikinaren erdia baino gehiago uzten behiak gordetzen ziren, eta baita belarra eta garoa ere .
zen . Animalia bakoitzak zurezko kaxoiaren antzeko
Denbora joan ahala, gutxitu egin dira, baina garai batean
ganbela zeukan, eta hor sartzen zuen burua janaria asko eta asko zeuden . Haranetik edo jendea bizi zen
jateko, eta lurrean egiten zuten etzantokia lasto eta guneetatik hurbilen zeudenak etxebizitza bihurtu ziren XVIII .
garoarekin, gero ongarri gisa erabiltzen zirenak .
XVIII . mendearen erdialdera arte bi ganbela sukaldearen eta XIX . mendeen hedakuntza garaian, eta urrutien zeudenak
ondoko paretaren parea n jartzen ziren, eta maratilekin isten utsik geratu ziren .
ziren leiho handi batzu e k hara eramaten zuten . Horrela,
bada, umea egiteko zeuden behiak eta gehien balio zuten
idiak uneoro zain zitzaketen sukaldetik ; animalien burutzar
otzanek, gainera, gehienetan familiaren tertuliaren lekuko
izaten ziren .
Ikuilura zutenean sartzen da ezkaratzetik,
halakorik baldin badag o, baina alboan la beti egoten 87 . Iratzea
da ate bat edo atzeko Barrera osagarria, haizea azkar ebaki eta
pilatzeko
sartzea eta pertsonak eta animaliak askoz erosoago erabiltzen zen
89 . Zerriak baserriko
ibiltzea ahalbidetuz . Ikuiluan ez dago leihorik, gainontzeko
sega .
arnasa hartzeko zulo estuak baino, zirrikituak abereetatik
diruditenak . Tartean ere ez dago zuntoinik, bananduta bizi ziren .
Askotan aske uzten
zenbait animal -txerria esaterako- zoko batean ziren baserriaren
aparte haz arren . Antzina, txerritegia ugariagoa inguruan .
zenean, normalean etxe inguruan libre ibiltzen ziren
edo herriko harizti edo ezkurdietan botatzen ziren
urdaldeak .

42 43
ere toki lehorra eta
alreztatua eskatzen
baitzuten . Usotoki,
arropa zabaltzeko
toki eta traste
zaharren ganbara
ere izan da, eta
93. Agarreko garaia, XVI . mendearen
orain dela ehun eta berrogeita
erdialdera armatua, Gipuzkoan
kontserbatu den espezie honetako hamar urtetik hona askok eta
azken aletegi goratua da . Garai batean askok zati bat logela gisa ere
ugariak ziren Deba ibaiaren haranean . erabili dute, baldin eta baserri
zaharretan horretarako toki
gutxi bazuten .
90 . Jesus Isasa, mustioaren zikinkeriak iragazten lerobi Haundiko Garla jasotzen zen
(Oiartzun) dolare-etxetxoko sotoan . oholezko arkatzarrek ere
bihitegi edo upategietan izan
zuten tokirik . Garal deitutako
Gauzak pilatzeko tokia aletegi handiak, "garaixe"
Gipuzkoako nekazariak biltzen zuen ekoizkin bakoitzak direlakoak, ezagunak ziren
bazeukan tokirik baserriko arkitekturaren barruan . Goiko XIV. mendeko euskal
solairu osoa gauzak pilatzeko egina zegoen eta askotan baita baserrietan, baina Erdi
etxebizitzaren beheko aldean zegoen erdisotoa ere . Aroko nekazaritzako
Ikuiluaren gainean zegoen mandioa, bertan belarra, eraikuntza guztiak bezala,
belar ondua eta lastoa pilatzen zen abereentzat . Egurrezko goitik behera aldatu ziren
lurraren gainean irekitako sabaizulotik oso erraza zen sarde XVI . mendearen haseran .
batekin uneoro behar zena botatzea . XIX . mendetik aurrera, Oso denbora gutxi iraun
eta lurreko aldapak ahalbidetzen bazuen, malda bat gehitu zuten, XVII . mendetik aurrera
da baserriaren kanpoaldean, kargatutako gurdiak lastategira 91 .Lazpiur baserriko (Bergara) ez baitziren egiten, eta
sartu ahal izateko . Lehen belar ondua lurrean egindako zulo upategirako sarbide-arku zaharra XVI . Gipuzkoan ez ziren ikusi
edo ate batetik botatzen zen gora asko kostata . mendeko hasierakoa da eta egurrezko ate mendebaldeko haranetatik
xume kanpo, nahiz eta duela gutxi
Goiko etxebizitzako aurrealdean sabaia dago, ondo batekin
mugatua egurrezko paretekin edo harlanezkoekin, eta 94. Igartubeiti baserriko (Ezkio-Itsaso) berriztatutako Agarre, Penintsula osoan dagoen eredurik
ordezkatu
batzuetan itxi gabeko balkoi batekin fatxadaren da .
ganbara . Gipuzkoako baserriaren harrigarrienetakoa izan .
goiko solairu osoa uzta gordailatzeko
gainean . Zeregin asko ditu eta piskanaka-piskanaka erabiltzen zen eta ondo aireztaturik
Bodega, upategia edo iputeixa da Gipuzkoako baserria
aldatu egin da historian . Haseran XVI . mendeko egon behar zuen jasotako fruituak ez gainontzeko euskal baserrietatik gehien bereizten duen
nekazari batzuk gari arkak eta sagarrak edo urtean hondatzearren . biltegi-gunea . XVI . eta XVII . mendeetan egin ziren, lursail
zehar usteldu gabe gorde nahi ziren fruituak jasotzen malkarretan eta haranetik gertuen zegoen etxebizitzako
zituzten . XVII . mendearen haseran artoa agertu saietsean . Teilatua zurezkoa dute eta behea lurrezkoa,
zenean, artaburuak lehortzeko eta alea ez 92. kanpotik zuzenean sar daiteke eta bi leiho dituzte haizea
Sagardo
txantxartzeko tokirik egokiena bihurtu zen, lur upelak upategian sartzeko, oso luzeak eta estuak . Han ontzen ziren garai
lehorraren gainean botaz eta leihatilak irekiz . XIX . edo Ikuiluaren batean sagardo barrika usaintsuak -Gipuzkoako etxe
mendean beharrezkoa izan zen sabaia handitzea bazter batean guztietan zeuden- eta arkentzat ere izaten zen tokirik . Gaur
babarrunarentzat eta patatarentzat tokia uzteko, horiek erreskadan egun ez dute antzinako erabilerarik eta simaurtegi edo ardi,
jartzen ziren . untxi eta oiloentzako ikuilu gisa erabiltzen dira .

44 45
Lanerako tokia
Gipuzkoako antzinako baserria, lan tresna eta lanerako
eszenategi iraunkorra zen . Eraikin bakar batean, itxia eta
trinkoa, hazten zen ganadua eta baita uztak jaso ere ; eta
gainera, bertan ekoizten ziren familiaren oinarrizko
beharrizanak asetzen zituen janariak eta tresnak . Bertan
egiten ziren artisautzako zenbait lanek, saskigintza,
96 . Azkunabieta baserriko
ehungintza, taila edo zurgintzak, esate baterako, ez zuten (Urnieta) hiru ardatzeko
toki berezirik behar, eroso egiten ziren sukaldean edo dolarea . XVII . mendearen
ezkaratzeko itzalpean . bukaeran, zukua lauskitzeko
Hala ere, baserriek bazuten bereziki lan zehatzak sagar orea zuzenean
egiteko tokirik, nekazal zikloarekin zerikusia zuen lan zanpatzen zuten hiru torlojo
bertikalez zuzkituriko dolareak
mekanikoa egiteko, hain zuzen ere ; zenbait garaitako hedatu ziren Gipuzkoa eta
baserriaren arkitektura osoa baldintzatzen zuten toki eta Nafarroan .
egiturak ziren, eta ekoizkin zehatz bat egitearekin lotuak
zeuden . Garrantzitsuenak dolarea eta larraina izan ziren . 95 . Andrs de Garitano Aldaetak
XVI . mendeko eta XVII . mendeko lehen erdialdeko 1693 . urtean marraztutako
baserrietan, dolarea, landetxeko a bi solairuen luzerako Mekolalde Azpikoa baserriko
(Bergara) berrerakuntza-trazetan
ardatz osoa hartzen zuen makina erraldoia zen . Sagardoa eraikinaren espazio desberdinen
egiteko tresna horiek, antzinako dolare erromatarren funtzioa finkatzen da . Behealdean
printzipioetan oinarritzen ziren, eta a 12 metroko luzera ataripe arkupetua dago
zuen zeharkako habe lodi batekin zeuden osatuta, eta habe txibiteketarako, erdialdean ikuiluak
hori azpian jarritako sagarrak zapaldu arte jaisten zen . eta sukaldea, eta goian eskuinaldean
Jadanik ez da geratu dolare bat bera ere osorik, baina tresna sagardorako bodega eta gari-
bihitegiak .
maneiatzen zuten zutabeak zutik daude, Gipuzkoako
baserririk zaharrenak eusten .
XVII . mendearen amaieran asmatu ziren dolareak 97 . Habedun dolarea duen
oraindik ere zurezkoak dira, baina askoz ere txikiagoak ziren baserria (XVI . mendea) .
eta presio zuzeneko torloju batzuk zituzten . Geroago, XIX. 1 . Ardatza .
mendearen haseran, erdian burnizko ardatza eta mekanismo 2 . Ganbara .
3 . Tolare-haga .
automatikoa zuten prentsa txiki desmuntagarriak zabaldu
4 . Gain-hagak .
ziren, eta gaur egun nagusi dira bertako baserririk gehienetan . 5 . Tolare-habeak .
Sagarrek bezala, gariak-euskal baserriaren historiar 6 . Lastategia .
lotua bostehun bat urte baino gehiagotan- ere sortarazi zuen 7 . Patsa (Sagar-patsa) .
toki egokirik, pilatu aurretik jo ahal zateko . Gipuzkoako 8 . Masera .
9 . Tina .
lehengo nekazariek ez zuten erabiltzen estrazirik alea eta
10 . Ikuilua .
galburua bereizteko, trailuak erabiltzen zituzten edota 11 . Pisu-harria .
zuzenean azauak lurrean zeuden harri batzuen gainean 12 . Sukaldea .
jotzen zituzten . Lan zail hori babespean egin nahi izatetik 13 . Kontrasutako atea .
sortu ziren ataiak edo aterpeak, harriztatutako arkupe 14 . Gelak .
handiak, etxearen zabaleroa adinakoak . Zaharrenek 15 . Upategia .
16 . Kontrasutako orma .
egurrezko habeak zituzten arkupeak ziren, baina XVII .
mendearen erdialdera Deba Garaian harri apaineko
lauzpabost arkurekin egindako egitura dotoreak zabaldu
ziren, eta inguruko baserririk handienetan izan zuten
arrakastarik . Kalitate oneko baina aurreko mendean eginak
izateagatik gana jotzeko larrainik ez zuten eraikin askori,
egitura hori jarri zitzaien aurreko fatxadan, erabilgarria
izateaz gain, etxondoari ospea eta handitasuna ematen
baitzion . Gaur egun zenaren kontu hau gehiago baloratzen
da, sortarazi zuen haserako egitekoa baino .

46 47

Aitaren etxea defendatzea

98 . Maria
Manterola,
Aranburu Zahar
baserriaren (Aia)
atarian, San Joan
erramuek eta
Jesusen Bihotz
Guztiz Santuaren
irudi batek babesten
dutelarik .

99 . IHS . Kristoren anagramak


baserriko sarrera babesten du .

100 . Eguzki-lore
Gardu loreak
eguzkiaren irudia
gogorarazten du eta izpiritu
Baserria babestea zeruko Iaguntzarekin
gaiztoen
Euskaldunentzat etxea familiaren tenplu sakratua zela aurkako babesa
motakoak ziren, batipat XVI . mendean baserrietako
esan ohi da, hala ere, etxebizitzaren kontzeptu erlijioso hori, bereganatzen du .
ezkaratzetan ezagun egin ziren "IHS" anagramak, eta
oso hedatua antzinako herrietan, arian-arian galdu egin da
gurutzea, era askotara agertzen zena garai hartan : harrizko
azken mendean guztiz desagertu arte . Zorionez Jose Migel
gurutzeak etxearen bizkarrean, ateetan sartzen ziren
Barandiaran bezalako zenbait etnologok, desagertu baino
zurezko gurutze bedeinkatuak, karez pintatutako gurutzeak
lehen berreskuratzea lortu zuten, Guda Zibila baino egun
leiho inguruetan eta habe eta ateburuetan tailatutako
batzuk lehehenago, artean erritu eta sinesmenen
egitura antolatuaren parte zenean . Kristau elementu i gurutzeak, azkenik .
magikoak eta antzinagokoak ziren aipamen asko Zenbait landare eta zuhaixkek ere babesteko balio
nahastu egiten ziren, oso barnean zegoen f zuten . Erramuak batipat, baserriaren estalpea egin orduko
jartzen baitziren erramu-arbastak . Gardu lorea, bestalde, oso
naturazko unibertso mitikokoak, alegia .
eraginkortzat jotzen zen izpiritu gaiztoak uxarazteko, eta
Orduko praktika askoren -gaur egun oraindik bizi dira
101 . Gurutze elorri txuriak tximista urrunarazi zezakeela uste zen .
keinu tradizional gisa, lehengo federik gabe, noski,- Santuaren egunean
helburua, zeruari edo ikusten ez ziren beste indar batzuei tailatu eta
etxea eta bertan bizi zirenak babes zitzatela eskatzea zen . bedei nkatutako
Nork mehatxa zezakeen baserriko bizitza? Arrisku askok egurrezko gurutze
txikiak ateetan
-benetakoak edo ustezkoak- sortzen zieten beldurra iltzatzen dira edozein
Gipuzkoako nekazariei . Beldurgarriena tximista zen, urtero eragin kaltegarri sar
probintzian zenbait sute eragiten baitzituen ; baina baita dadin eragozteko .
bizilagunen inbidia edo borondate txarra ere, familia edo Beharrezkoa zen 102 . Iturriotzeko Benta
urtero berriak jartz o . (Aia) bakartiaren
abereak gaizkiarazi zitzakeen sorginkeriaren bat sor hormetan pintaturiko
baitzezaketen . Ezezagunen, sorginen, lamien eta fantasiazko gurutze handiek
beste zenbait izakiren presentzia ere uxatu beharra zegoen eta jainkoaren babesa
erritu egokiekin, etxeko lasaitasuna ken ez zezaten . garantizatzen diete
etxeko biztanle eta
Talisman babesleen modura iharduten zuten zeinu eta
bisitari guztiei .
tresnak etxean jarriz lortzen zen segurtasuna . Asko kristau

49
48
Elkarturik suari aurre egiteko
Erritu magikoak ez ziren nahikoak tximista batek edo
etxeko istripuren batek sarri askotan baserria osorik erre eta
desegin zezan galerazteko . Ezbehar horiek arintzeko
aspalditik sortu ziren elkartasunezko aseguruen
borondatezko elkarteak, non bazkide bakoitzak kaltetutako
baserria berreraikitzen sortuko ziren gastuak ordaintzeko
konpromezua hartzen zuen . Lehenetakoa 1541 ean sortu
zuten Azpeitian jabetzak zituzten zenbait bizilagunek,
"Etxeen suteengatikako eta horiek konpontzeko
Adostasunezko Eskritura"ren bidez eta bestea 1 657an
104 . Baserrien
Bergaran sortutako "Hermandad de Casas Germadas"
argiztapena kandela
borobilen eta oliozko
krisailuen bidez lortzen 106 .
zen, eta askotan Larraaga
zorigaitzeko istripuak baserria
sorrarazten zituzten .
(Azpeitia) . Suari
aurre egiteko obsesioak
107 . Ate bultzaturik, Martin de
blindatua . XVI . Abariak Lazara de Laincera
mendeko baserri maisuari berebiziko baserri baten
gipuzkoar askotan proiektua enkargatu zion : bi solairuko
logelak etxebizitzaren eraikina harrizko arku eta pilarez
gainontzekotik bananduta definituriko hiru naberekin, eta ganga mota
zeuden mehelin lodi baten desberdinekin estalirik .
bitartez, eta gauetan bi zonen
arteko komunikazioa itxi egiten zuten Garai hartan neurri hau zabaldu zen
burdinurtuz gehien : barruan pareta bat egin logelak
egindako etxebizitzako gainontzekoetatik bereizteko,
ate bereziki sukaldetik eta ikuilutik, hortik hartzen baitzuen
103 . Larraaga baserriaren (Azpeitia) barneko gangak, 1712 . urtean eraiki bateki n .
zen eta suteen aurkakoa da . gehienetan etxeak su . Hain zuzen ere, ikuiluan argia oliozko
kriseiluekin egiteak eta abereak gano lehor mordo baten
delakoa, Bizkaiko zenbait nekazari ere horren barruan artean ibiltzeak oso erraz ekar zezakeen heriotza . Sua
zeuden eta XVIII . mendearen erdialdera hirurehun bazkide itzaltzeko pareta egitean -logelak banantzen zituena- ez zen
baino gehiago zituen . jartzen sua eragin zezakeen osagairik eta, gainera, logelara
Sistema horren bidez bildutako zenbatekoak sartzeko atea ere, gauez giltzarekin isten zena, ez zen
garrantzitsuak ziren eta hondatutako landetxea 105 . 1657 . egurrezkoa, iltzeztatutako burdinezko txapekin egina baino .
berreraikitzeko gastuari aurre aise egiten zitzaion . Iruzurrik urtean sortu XVII . mendearen azken urteetatik aurrera baserrien
ez egoteko, dirulaguntza jasotzen zuena epe laburrean zen egituran harrizko elementuak hedatzeak zailago egin zuen
baserria lehengo neurriekin eta kalitate onez eraikitzera "Hermandad
de Casas etxe barruan sua hedatzea eta alboko bi etxeen erdian la
behartzen zen, konponketatxoren batekin edo borda bat gehienetan zeharka pareta bat jarri zuten sua batetik bestera
Germadas" H1~RN1 ANDM)
egitearekin konforma ez zedin . delakoa Elkar- joan ez zedin .
Maizter emandako baserrien jabeek errenta Asegururako Gipuzkoako baserri guztiek asko hobetu zuten
ordaintzerakoan sartzen zuten suteen aurkako aseguruari elkarteetariko Casas (,)erntada s segurtasunean, baina zalantzarik gabe Urrestillako Larraaga
zegokion kopurua, eta beraz, beraiek inolako ahalegin bat zen, eta clidLilla de15croara
Gipuzkoan etxean hartu ziren badaezpadako neurririk onenak . Ehun
ekonomikorik egin behar izan gabe estalita zeuden, edozein erretzen ziren urteko baserri hau 1711 ko otsailean erre zen eta jabeak,
ezbehar gertatuta ere . baserriak Martn de Abaria harginak, berriro erre ez zedin Lazaro de
berreraikitzen Laincera mendiko maisuari proiektu harrigarri bat egitea
Suaz babestutako baserriak laguntzen agindu zion, non euskarriak, lurrak eta teilatuak harrizkoak
zuen . Liburu
Suaren aurkako borrokan eskariak eta erreguak baino honetan izan behar zuten . Ondorioz etxebizitza bakarra egin zen,
askoz eraginkorragoak izan ziren XVI . mendetik aurrera bazkideen berezia, barruan hogeita bat ganga desberdinekin, baina
Gipuzkoako baserriak babesteko hartu ziren konponbide izenak idazten ohizko baserriaren egitekoak eta kanpoko itxura leial
arkitektoniko berriak . ziren . adieraziz .

50 51
Baserri motak
eraikuntzako material jakin bat -zura edo harria- beste
edozein baino eskuragarriagoa izatea .
Hala ere, hainbeste baserri desberdin egotea -oso hurbil
dauden eremuetan eta desberdintasun sozial edo ekologiko
handirik gabe- hobekien azaltzen duen arrazoia zera da :
herri-arkitekturari orohar berriro ere izaera kontserbatzailea
atxiki arren, aldaketa historikoei irekita dagoela erakutsi du
beti euskal baserriak, bai eraikuntzako teknika berriak
sartzeari dagokionez, bai moda artistikoak berehala
barneratzeari dagokionez . Irekitasun kultural honek sortu

109. ion Tzansoro baserria (Aia) . Erdialdean ataripe arkuduna duten


baserriak tipikoak dira Gipuzkoako mendebaldeko haranetan .

dituen aldaketa handiak ulertzeko, beharrezkoa da jakitea


gaur egun zutik dauden la baserri guztiak laurehun urteko
epean egin zirela, 1500 . urtetik 1900 .era alegia, eta
belaunaldi bakoitzak egiteko modu zertxobait desberdina
zuela aurrekoekiko eta ondorengoekiko .
Teknika eta forma bakoitza historiaren une jakin batean
Gipuzkoako nekazaritza arkitekturako ezaugarririk
108 . Aduna . Gipuzkoako herrietariko dago indarrean eta erritmo desberdinetan barneratu, eraldatu
nabarmenetako bat,1977 km 2 baino ez dituen lurraldean
hainbeste baserri mota egotea da . Aberastasun horri eman bakoitzean baserri mota desberdinak eta joaten dira gainbehera . Baserriak ezagutu ondoren
daude . Barietatea etxe bakoitzaren familia handietan antola daitezke eta bakoitza garai berezian
dakizkiokeen azalpenak asko dira : alde batetik Gipuzkoako antzinatasunaren eta jabeen baliabide kokatu, gaur egungo zehaztasunik eza eta herriaren
geografiaren berezko zatiketak, beraien artean gaizki ekonomikoen araberakoa da .
komunikatutako haranetan banaturik, oso bertakoak diren interpretazioa zertxobait gaindituz .
eraikuntza tradizioak garatzea ahalbidetuko zukeen ; Hala ere, zaila da gaur egun dauden baserri mota
bestalde, nekazarien mailakaketa ekonomikoa-gizarteko guztien laburpena egitea . Hainbeste daude, non hemen mota
talde bakoitzaren nortasun bereziari egokiturik- izango garbi eta adierazgarrienen fatxaden galeria baino jaso ezin
litzateke etxebizitza mota asko hedatzearen arrazoia . den, baina argi dago Gipuzkoako la hamaika mila baserrien
Naturako faktoreek ere eragin handia izan dute, bereziki errealitatea askoz aberatsagoa dela eta milaka
bereizgarritasun iradokitzaile dituela .

52 53
Berpizkunde garaiko harrizko baserriak Makutso baserri aberatseko leihotzarren galeriak oso ondo
Gipuzkoan aurrena ezagutu ziren baserri batzuen lau adierazten du, eguzkira zabaltzeko nahi hura eta
fatxadak harriz eginak lira . Zakar eta itxi antzekoak dira, eta 110 . Legarre baserria (Altzo) XVI . Berpizkundeko arkitekturaren ezaugarria izan zen izaera
askotan goiko pisurik gabe geratu diren antzinako dorreekin mendearen hasieran eraiki zen eta hura, Erdi Aroko iluntasunaren ordez . Gainera, itsas-aingura
nahastu dira . Hala ere, solairua hain handia izateak eta Euskalerriko baserrien lehendabiziko handiekin tailatutako bere dintelek, garai hartako izpiritura
defendatzeko elementurik ez egoteak, beste xehetasun
belaunaldikoa da . Kanpoaldean garamatzate, bizilagunek itsasoarekiko loturagatik gogora
harrizko horma tinkoak ditu eta zezaten nahi zuen gizonaren oroimena gogoraraziz .
askoren artean, laborantzarako benetako etxeak izan zirela barnean egurrezko zutoin-egitura
erakusten dute . dolare habedunarekin . Historian zehar egin dira eskaratzik gabeko harrizko
baserriak, arkuzko ateak egiteari utzi arren XVII . mendearen

112 . Gipuzkoako baserririk


zaharrenetako ateek harrizko
arku zorrotzak dituzte, adibidez
Astigarribiako (Mutriku) arku hau .

113 . Baserririk zaharrenetan


erabiltzen zen harriaren kalitatei -
eta lanketa, beranduago egin ziren
baserriena baino hobea d .l .

111 . Makutso baserriko (Oiartzun)


leihoak ederki dekoraturik daude, haseran . Hala ere, askotan berandu samar harriztatutako
moldurak eta aingurak, gurutze eta
Baserri horiek -Altzoko Legarre adibide ezin hobea Ja- eskaratza handiak erantsi zitzaizkien, Bergarako Albizua edo
txorien tailak ikus daitezkeelarik .
ez dute ezkaratzik, ez etxebizitzatik kanpora joateko balio Agarren ikus daitekeenaren antzera, eta horrek erakusten du
duen bestelako aterperik, hori nahiko arrunta da Gipuzkoan, etxe guztiz itxiaren ereduak ez zituela zeharo ase
ez ordea Kantauri hegalean . Fatxadako alde batean harri Gipuzkoako nekazarien beharrizanak .
apainekin egindako arkua Buen ate batetik sartzen da etxera .
Arku hori oraindik ere zilueta gotikokoa zen XVI . mendeko
115 . Makutsok
lehen urteetan, baina geroagoko urteetan erdiborobila zen
(Oiartzun) landa-
kiribil dotore bihurtu zen . jauregi
Bigarren arku handiago batetik sartzen da errenazentista
ikuilura, eta familiarentzako tokia eta aberentzakoa dirudi, baina bere
kanpotik argi eta garbi mugatuak daude higienikoki . barneko espazioen
antolaketa edozein
Etxerik zaharrenek, Legarrek berak ere, ez zeukaten la lurgintzarako
leihorik eta gaur egun leihoak dituztenak geroago eginak 114 . IHS . etxerena bezalakoa
dira . Hala ere, gaztelu sendoen kutsu hori, oso nabaria Makutso da . Sarrerako bi
oraindik Astigarribiako (Mutriku) Etxezabal bezalakoetan, baserria . ateek pertsonen eta
abereen sarbidea
azkar desagertu zen eta 1525 . aldera etxe askok eta askok '
bereizten dute .
argia eta haizea sartzeko zuloak baitzituzten, la gehienetan
leiho doble edo bikoitzen tankera hartzen zutenak, eta baita
orman sartutako harrizko eserlekuak ere . Oiartzungo

54 55
Zutoizko zurajea zuten baserriak
Fatxadaren zurajearen zutoiak agerian dituzten eraikinek
osatzen dute Gipuzkoako baserrien familiarik ugariena .
Aspaldi, XVI . mendearen haseran has ziren egiten, eta gero,
oinarrizko aldaketa teknikoak izan dituztenez, XIX . mendera
arte garatu dira . 117 . Tuharri porotsuz betetako
bilbadura baten zatia, Altzo
Muon .

116 . lerobi Haundi (Oiartzun) XVII .


medean egin ziren adreiluz betetako
bilbadura-egituren adibiderik
garbienetakoa da .

Guztiek oinarri berdina dute : neurri desberdinetako


zurezko habetxoak dituen sare bat doitzea, non goitik behera
elkarri eutsiko dioten . Sare horretako tarteak gero mortaira
eta karearekin zuritutako harlanarekin beteko dira, edo
118 . Bilbadura-egiturak
adreiluarekin, bere kolore ederragatik edo prezio merkeak eta arinak ziren,
handiagatik agerian utzi ohi zena . Horretako egituren eta baserri handiak prezio asko Pirineo iparraldetik zetozen langile noizbehinkakoak
nolabaiteko arintasunak eta tinkotasunak etxeari garaiera onean eraikitzea ziren, eta agian horregatik errazagoa da mugatik gertura
handiagoa ematea ahalbidetzen dio eta baita hegalkinak ahalbidetzen zuten, aurkitzea . Hipotesi hori indartzen du Donostia inguruko
egitea ere, Gipuzkoan pentsatu baino askoz gutxiago egin adibidez Etxehaundi baserri mordoak ; horren adibide ederrak ditugu Urruzmendi
arren . (Lizartza) . Usurbilen, eta Aliri edo Zubietako gainontzeko etxeak .
Paretak doitzeko erabilitako materialak eta lotuneetako Edonola ere, XVIII . mendearen erdialdera askoz gutxiago
zurak antolatzeko erak, egitura desberdinen adina bereiztea erabiltzen zen . Urrezko garaia XVII . mendea izan zen,
ahalbidetzen dute . Zutoizko zurajerik zaharrenetako orduan egin baitziren Oiartzungo lerobi Haundi bezalako
baserrietan, hala nola, Agerre (Irura) eta Aritzeta Erdi baserri arrazionalak eta harmoniazkoak eta baita Aiako
(Alkiza), habetxoek lauki edo zuzen oso altu eta erregularrak Aranburu Zahar bezalako beste kaskarrago batzuk berregin
osatzen dituzte, harlanez o satuak . l a ez dago euskarririk edo ere .
zeharkako piezarik, baina agertzen direnean perfil 119 . Bilbaduradun Harlanez betetako horma-hezurra askoz gehiago zabaldu
mistilineoko zurekin lotzen dira beste elementuekin . fatxadarekin egindako zen, bai espazioan eta bai denboran . Berdin erabili zen
baserriak, adibidez eskaratzik gabeko baserri hand ietan -Lizartzako Etxeaundi-
Badirudi adreiluz betetako orma-hezurrak ez zirela Lizarralde (Bergara),
arruntak XVI . mendearen erdialdera, ez bada nobleziaren eta ezkaratzdun etxetzarretan -Altzoko Etxeberri- . Zeharka
Gipuzkoan hedatuenak izan
zenbait etxetan, Zumarragako Legazpiren etxean esate ziren XVII eta XVIII . habetxo gehiago sartu ziren, goitik beherako habeak lotuz,
baterako . Hala ere, Gipuzkoako baserrien artean ezagun mendeetan . baina inoiz ez ziren erabili pieza kurbatuak, sarri erabiliak
egin zirenetan, ordura arte ezezaguna zen indarrez sartu Europako beste herrialdeetan . XVII . mendean jarri zen molan
ziren beste zenbait euskal lurraldetan . Oria arroan oso ondo alderantzizko zuhaitz ardaska bat erabiltzea, fatxadako goiko
onartu ziren, baina adreilua la ezezaguna zen Debako herri- erpinean teilatuaren gailurrari eusteko, oraindik ikus daiteke
arkitekturan . Adreilua sortzen zuten artisau teilagin asko eta hori Anoetako Ateagan eta Asteasuko Elkeitan, baina halere,
armaduraren ubelen azpian daude .

56 57
Zurezko baserriak
Fatxada nagusiko zati handi bat egurrarekin itxia duten
baserriak dira Gipuzkoako zaharrenak legenda arabera .
Benetan gutxi dira eta oso ikusiak arkitektura bilbatuaren
barruan, non habetxoen sarea goitik behera josi eta
iltzeztatutako zurezko taulen paretarekin esta den .

120 . XVI eta XVII .


mendeetako la baserri guztien
eskeletoa haritzezko
posteekin egina da, adibidez
Gomestioko (Arrasate)
ataripea .

121 . Egurrezko fatxadak oso


erabilgarriakziren lastategia
aireztatua egon zedin, baina
aldiberean oso hauskorrak
ziren . Gazteluko (Bergara)
oholez egindako ganbara
zaharra dagoeneko ez da
existitzen, bere ordez
adreiluzko horma bat lago .
122 . XVII . mendearen hasieran Igartubeiti baserriari (Ezkio-Itsaso) eskaratz korritu berria eta oholekin itxitako
ganbara zabala gaineratu zitzaion .
Historikoki XVI . mendean eta XVII . mendearen lehen
erdialdean egon ziren indarrean, eta ezkaratza eduki nahi zurezko baserrien
zuten eta baserriaren habe nagusia botako ez zuen material generoa osatzen dute, non
arina behar zuten baserrietan erabiltzen ziren . Beheko beheko solaiuan larrain
solairua beti harriarekin egiten zen, baina horrek ez zuen arkupedun zabala zuten
esan nahi eskeletoa edo ataurreko egitura haritzezko habe eta horren gainean
lodiekin egina ez zenik, Idiazabalgo Urbizu Bekoetxen zurezko paretak zituen
gertatzen den antzera, beste zenbaitzuen artean . 123 . Tomas de bihitegi zabala, zenbait
Zumalacarregui jeneral haberen gainean jarria .
Zurezko fatxada duten Gipuzkoako antzinako baserririk karlistaren jaiotetxea, Iriarte Horren adibiderik
gehienetan, oholak aurrealdean bakarrik agertzen dira, izenekoa (Ormaiztegi), onena, zalantzarik
Zumarragako Izar Haundin bezala, eta eraikinaren haritzezko enbor eta
gabe, Ezkio-ltsasoko
zabaleroan, aldiz, askoz gutxiago hedatzen dira . Gaztelun, oholekin eraikita dago .
Igartubeitia dugu, baina
Bergaran, 1530 . urtetik aurrera gertatzen zen hori, baina oraindik ere geratzen dira
kendu egin dira orain dela gutxi egindako obra batean . Egia horren zenbait generokide,
da horrelako egiturak oso hauskorrak direla, eta hotzetik eta hala nola, Ormaiztegiko
hezetasunetik babesteko zailak, beraz, nekeza da gaur egun Arandi, Tomas de
horrelakoak jartzea . Gaur egun, oholak, ganbarako Zumalacarregui jeneral
goialdean bakarrik kontserbatzen dira, eta jarri ere hor karlistaren jaiotetxea, edo
jartzen dira berriro noizean behin, bostehun bat urte izango Gabiriako Izarre Haundi
dituen Bergarako Lazpiurren baserriko lastategian bezala, eta Azkoitiako Aginaga .
non haizea sartzea ahalbidetzen duten .
Oso zaharrak dirudite, baina euskal etxebizitzaren
Aurreko fatxadan XVII . mendearen haseran zati bat egoera bilakatuaren adierazle dira, baliabide eskasekin
erantsi zitzaien zenbait etxebizitzek bereziki Gipuzkoako eginak izan arren .

58 59
Aurkupedun ezkaratzeko baserriak
Eraikuntzaren eta diseinu arkitektonikoaren kalitateari
dagokionez, landutako harrizko arkuekin egindako
ezkaratzdun baserriak, Gipuzkoako baserriak historian
ezagutu duen bilakaera punturik handienean daude . Horren
tinkotasunak, bizigarritasuneko baldintzak eta itxura apainak,
bere tamainako oso lehiakide gutxi dauzka Europako
nekazaritzako arkitekturaren panoraman .
' 124 . Gurmendi
baserriko (Zarautz)
landutako harrizko
bost arku handiak
hargin onak zituen
lurraren eta
esperientzia
handiko maisuek
egindakolanda-
arkitekturaren
tradizio luze baten
emaitza dira .

Nafarroako par-mendebalde osoan, bi edo hiru kiribil


125 . Eguren (Bergara) baserri arkudunen 126 . Harlanduzko arkudun dituztenek Gipuzkoakoakoa bakarrik den baserri mota
lehendabiziko belaunaldikoa da, hauek XVII . ezkaratzak zituzten XVIII . mendeko
Barrokoaren garaietan Iparraldeko hargintza ofizioak baserri handiak, adibidez Lardabuo
osatzen dute .
mendearen erdialdera Deba ibaiaren goi-
izan zuen garapenarekin loturik dago horren hedakuntza . arroan hedatu zirelarik . (Zizurkil), Gipuzkoan inoiz existitu Azken horiek jaur-itxura handiagoa dute . Askotan
XVII . mendearen diren kalitaterik oneneko landa- hiruzpalau etxebizitzako landetxe handiak dira, Zizurkilgo
erdialdera jaio ziren, etxebizitzak dira . Lardamuo bezala, teila mordo baten azpian dagoen 500
eta arrakastatsu ezarri m2ko soilairuarekin . Zoritxarrez itxura hori motz geratu da
ziren nekazari kasu askotan, ezkaratzeko nekazaritzako egitekoak alde
dirudunen artean, batera uztean, zenbait arku harresitzeko ohitura zabaldu
garai haietan baitzen sukaldea eta beste zenbait gela handitzeko . Horrela
konfidantzatsu 127 . Agarreko (Bergara) arkuak, baserri gertatu da hain jatorri oneko etxeetan, Irurako Laskibar,
agertzen zirenak zaharraren eta bere garaiaren multzoari Bergarako Eduegi eta Segurako Madalenan esaterako .
artoaren aklimatazio egindako beranduagoko eraskina lira . Arku eta kargazko paretekin egindako baserriak
onuragarriaren ugaritzen has zirenean nabaritu zen aurrerapenik
ondorioz . handienetakoa zera zen : eraikinaren altuera igo
Gipuzkoako zitekeela bere egonkortasuna arriskuan jarri Babe .
Hego-mendebaldean Horrek ahalbidetu zuen XVIII . mendearen
agertzen dira batipat. erdialdean goiko pisua etxebizitza gisa erabiltzea,
Zenbait baserritan, gelak gehituz eta ezkontza, bataio eta gau-belak
arku handi bat, bi bezalako familia-zeremonietan gonbidatuak
edota bost ere hartzeko erabiltzen zen saloia handituz . Etxebizitza
badaude fatxadaren bat gehiago egin zela ondo nabari da adibiderik i
oinarrian . Hala ere, bilakatuenetan, hala nola, Zumarragako
Bizkaiko Ekialdean Gurrutxagan eta Antzuolako Lapatzan, baina
harrizko kiribil bat edo oraindik ezezaguna da horien aurreko
bikoak ohizkoak diren bezala, Arabako Aramaio auzoan eta belaunaldietan, Bergarako Irazabal Etxeberrin esate
baterako .

60 61
Ezkaratzik gabeko baserriak
Gipuzkoako baserrien azken belaunaldiak, XIX .
mendekoak, uko egin zion ezkaratzak erabiltzeari, bai
arkuekin egindakoak eta baita egurrezko atalarri handi
batekin egiten zirenak ere . Alde batetik, bizimodu isilagoa
eta zuhurragoa izatearen aldeko apostua zen, familiaren
barruan bertan, baina baita etxeko arkitektura
arraziona1izatzekoa ere .

128. Zubin
(Amezketa)
dimentsio txikiko
eta itxura apaleko
baserria da, XIX .
mendearen
hasieran berregin
zena . Bere
egitura,
barnealdean
jarritako
haritzezko hiru
poste
monumentalekin
eusten da . 130 . Orexan oso ugariak dira
Ormaetxe Garai bezalako baserriak : Gaur egun hori da Gipuzkoan baserririk zabalduena ;
ezkaratzik gabe, baina erdi-puntuko kasu askotan, halere, itxura modernoko fatxadaren
arku dotare batekin, Nafarroako makilaiaren atzean, ehun urteko etxebizitza baten egitura
Benetan bazirudien baserri mota antzinakoenak irabazi
iparraldeko estiloari jarraiki .
zuela, berpizkunde-gotiko garaiko tradizioko harrizko konplexua gordetzen da, bere erara garai desberdinen
etxeak, baina bazegoen funtsezko desberdintasunik, erritmora egokitzea ahalegindu llena .
bilakaerako hiru menderen ondorioz sortuak . Haseran,
azaleko gonbarazioa egiterakoan, baserri modernoak kalitate
txarragoko materialekin eginda zeuden, haritzaren
egurrarekin egindako haberik ez baitzuten, ezta XVI .
mendeko etxeetako arku harlandurik ere ; baina hala ere,
bizitzeko erosoagoak ziren : leiho handiak zituzten eta argia
sartzeko toki asko, hobeto isolatuak zeuden, logela duin eta
independenteak zituzten, tximiniko sukaldeak ere bai, eta 131 . XIX . mendean zehar
uzta eta animaliekin lan egiteko askoz egokiagoak ziren . espazio marginal asko kolonizatu
ziren eta baso eta auzo-larreko
Horietako lehen adibideek, Ernialdeko Igor Txiki esate lur zaharrak lanberritu ziren .
baterako, oraindik ere hargin tradizionalek landutako 129. Gipuzkoako apaizetxeetariko Nekazari berriek eraiki zituzten
harriaren baserri usaina eskaintzen dute eta karearen kolore gehienak XIX . mendearen hasieran baserriak Arno-Ate baserriaren
zuriaren gainean zenbait leiho berdin eta ondo antolatu berregin ziren eta hauetariko askok, (Elgoibar) antzeko ereduetan
nabarmentzen da, Neoklasizismo garaiko eraikin guztiei hala nola Sorabillakoak (Andoain), oinarritzen ziren, beren lerro-
i
ezartzen zitzaien arrazionalismo irizpideari jarraiki . ezkaratzik gabeko baserriaren itxura xumetasunari eta ezkaratzik ezari 1
hartu zuten . Eraikin zorrotz eta dagokionez .
Geroagoko eraikinetan etxetzar handiak baino ez dira antolatuak dira, oso eraikuntza
ikusten, Eskoriatzako Arane Goikoa esate baterako, non ate onekoak .
eta leihoen antolaketa zorrotza eta monotonoa den, baina
zurezko edo adreiluz zarpeatutako dintelekin .

62 63

Apaingarriak
Zura Bilbadurazko etxeetan, eta batez ere hegalkinen bat
Kontuan izanik Gipuzkoako baserririk gehienak dutenetan ere ohizkoa izaten zen XVI . mendeko lehen
eraikuntza alorrean bertute handiko lanak izan direla erdialdean zeharkako haberen bat tailatzea hondoratutako
-plastika alorrean eta apaingarrietan oso urriak izan arren-, arkutxo konopialen zirrinda batez, Oiartzungo Txulaene
balta hemengo euskal etxeekin alderatuta ere, onartu beharra Goikoan edo Alkizako Aritzeta Erdin ikus daitekeen bezala,
dago, halere, apaingarriak eta dekorazioak tailatzeko gehien par EuskalHerriko jatorria duen gai bat erabiliz .
erabili zen euskarria zura izan zela . Berpizkunde garaiko zurginek arreta berezia eskaini
Gipuzkoako zurgintzaren unerik bikainena XVI . eta XVII . zieten gainera, etxeko habeen zapata eta eskileretako
mendearen bitartean izan zen, eta bertako artisauek beren zankabeei . Bi kasu horietan baliabide hau erabili zen gehien :
irudien bilduma propioa izateaz gain, ondoko lurraldeetan egurraren ertza gozatzea, ezpalak kenduta .
-has Frantziako Hegoaldetik eta Dueroraino- gehien Gipuzkoako XVII . mendeko zurgintzaren helburua, beste
zabalduta zeuden apaingarrien zaletasunen eta gaien berri zenbait puntu interesgarri azpimarratzea da . Teilatuko ubel
ere ondo zekiten . muturrak tailatzean oinarritu da, landare-kiribildurekin
XVI . mendeko erdiko hamarkadetan zuraren lanketak apaintzen direnak ; estetika barrokoa zenbat eta gehiago
loraldi uneak bizi izan zituen, eta baserriek aktiboki parte nagusitu orduan eta mamitsuagoak . Kiribildurak erdian
hartu zuten . Garai horretan dekorazioa batipat zurezko eta gehienetan kordeltxo bat edo perlen txirikorda bat darama
bilbadurazko fatxaden karelean bildu zen eta teilatuko tailaturik, Asteasuko Otabardin argi eta garbi ikus daitekeen
mentsula eta jabaloietan . Opaitzurrea eta trintxan landutako bezala . Garai horretan ugariak dira zurezko barroteak
irudi geometrikoen bilduma zabala erabiltzen zen, planoen edalontzi itxuran torneaturik eta balkoi eta eskilara
kontrastea aurkituz eta argilunaren ondorioak zehaztuz . barandetan sarri agertzen ziren .
Irudirik ohizkoenak soka, mozketa, iltze-buruak, Gizakien figura oso gutxi adierazita dago, baina badaude
.1
diamante puntak, zartailuak, maklak, ildaskak eta salbuespen interesgarriak, hala nola, Usurbilgo Harrillaga
batzutan eguzki-helizeak eta arroseta lakatuak 135 . Harrillaga Haundi (Usurbil) .
Haundin eta Alkizako Zumitzan landutako mozorroak .
XVII eta XVIII . mendeetan zehar,
izan ziren ; bilduma horrek, azken finean, buruz behera jarritako haritzaren
Zumarragako "La Antigua" koruan urkula naturalak euskarri gisa
dauka bere adierazpenik erabiltzeko moda zabaldu zen Oria
osatuena . ibaiaren arroan .

132 . XVI . mendeko mentsula


geometrikoak, argilunaren efektuak
indartzen dituen tailatzeko
teknikarekin .

136 . Habeburu tailatuak . 137 . Kargaderoan arku konopialak tailatuta


133 . Otabardi Kontragoihabeen muturrak kiribildura eta dituzten leihoen galeria, Aritzeta Erdin (Alkiza),
(Asteasu) . kordeltxo-motiboekin apaintzen dira . XVI . mendea .
Tei latu ko 134 . lerobi
Haundiren 13$ . Leiho-karcla, XVI . mendeko hila tipikoekin .
habeetako
harburuak izan (Oi artzu n)
ziren XVIII . lei hoetako
mendeko barlasaietako bit
zurginen lekurik estilo
gogokoenak taila klasizistarekin -T
ornamentalak dolatua izan zen, .. ,.; .--
egiteko . XVII . mendean . '

64 65
Harria
Harria apaingarri gisa Gipuzkoako baserririk
aberatsenetan bakarrik erabiltzen zen, baina horietan ere
gehienetan kopuru txikietan erabiltzen zen . Garai bakoitzean
oso ondo zehazturik zeuden lehentasunak, la beti bat
zetozenak garai bakoitzeko hizkuntz artistikoarekin . Horrela,
XVI . mendearen lehenengo zatian, harginak zizelari gisa
bere talentua ate nagusian jartzen ziren medailoi
babestuetan bakarrik erakus zezakeen, ezaugarri gotikoetan
idatzitako Jaungoikoaren monogrametan eta leihoetan
markua jartzeko ehoetan ; horrela bada, kontuan hartzekoa
da Oiartzungo Makutsoko dintelean profildutako ainguren
figura, guztiz ez-ohizkoa den adierazgarritsunaren modura .
XVII . mendean landutako piezak ugaritu egin ziren piska
bat . Leihorik handienetako markuak zaindu egin ziren, orain
klasizismo garaian bezala jarritako moldurekin, Asteasuko
Elorrieta baserrikoak bezala, eta gainera, asko zabaldu dira
taila heraldikoak, askotan familiaren abizena eta etxea egin
zeneko urtea daramatenak . Kasu batzuetan, Antzuolako
Iriarte Bekoan itzelgarria esaterako,
bezala, aurreko mendean
ezkaratzeko hasitako
habearen ohiturarekin 143. Kristoren anagrama (IHS), letra
hegalkina zutik jarraitu zuten : fatxada 140. Elkoro Barrutiatarren gotikoekin, baserri gipuzkoarretan
egoten laguntzen nagusiko leiho guztiak armarria (Bergara), XVII . harriz egindako dekorazio motarik
duten eta toskanar mendea . zaharrena da .
plakaleuneko
ordenakoak diren moldurekin istea
zutoi bihurguntsuak -ertzetan belarri 141 . Oiartzungo hiru gingileko
agertzen dira, 142. Alkiza Letetarren
bereizgarriak osatzen leihoa (XVI . mendea) . armarria (Alkiza) eta
baina oso gutxi dira dituzte, argi eta garbi 145 .Alkizako leihoa, plaka
eguzki-orratza, XVIII . barrokodun moldurekin (XVIII .
Bizkaiko ekialdean bereizten direnak mendearen hasierakoak . mendea) .
normalean agertzen Iparraldeko
direnekin alderatuz . barrokoaren estetika
XVIII . mendean urriarekin- .
blasoi armazainak XIX . mendeko
dira harrian baserriek la ez dute
landutako harrian egindako
elementu apaingarririk, taila argi
artistikorik eta zorrotzeko
zainduenak, harmarri berriak
goarnizio, izan ezik, edota
maskaroi eta eraikina inauguratu
arrokaian zeneko data eta
errekargatuz . sustatzailearen izena 144. Asteasuko leihoa, moldura
Garai horretan gogorarazten klasizistekin (XVII . mendea) .
baserririk 139. Antzuolako duten plaka handi
handienek, eskaratz bateko batzuk, Bergarako
Berastegiko zuntoi toskanarra Orbe Haundin
Azpikoetxe (XVII . mendea) . bezala .

66 67
Burdina
Neurri handi batean
burdinlantzeari eta
burdinaren esportazioari esker
aurrera atera ahal izan den herrian,
harrigarria da zein gutxi erabili den metal
hori baserriak apaintzerakoan .
XVI . mendean, euskaldunek
burdingintzan Europan la lehiakiderik ez
zutenean, Gipuzkoako nekazarien
etxeetan burdinez nolabaiteko xarmaz
egindako elementu apaingarri bakarra,
149 . Atetarako iltze
kontrasuzko murruen metalezko ateak ornamentalen buruak .
ziren, zintzilikatutako eraztunekin eta Denak XVII .
murriloan zenbait ebakiune mendekoak dira :
geometriko errazekin apaintzen zaharrenak
erronboideak dira eta
zirenak .
berrienak lis-loretuak
XVII . mendean perfil lanak edo izar itxurakoak .
kanpora atera ziren eta ateen
burdinerian pilatu ziren : buru
erronboidaleko iltzeak edo izar
itxurakoak, bihurriko giltzaburuko
txapak eta zenbait kasutan 150 . Zamariak lotzeko estuna,
zistadurekin dekoratua (XVI . mendea) .
ate-burdinak . Bestalde, mende
honetan eta hurrengoan gipuzkoarrek
146 . Aldaba burdin-saregile oso trebeak ziren ospea
barrokoa (XVIII . hartu zuten, eta beraien ekoizkinak la ez
mendea) . ziren baserrietara heldu, prezio altuengatik

148 . Minderan dekorazio


zistatuak eta ore burilduak
dituen morroiloa (XVI .
elizetan eta jauregietan mendea) .
erabiltzeko modukoak
baitziren . Baserrietako beheko
solairuetako leihoetan dauden
burdinsareak normalean XIX .
mendean jarritako burdinezko
barrote karratuak dira, eta oso
gutxitan ikusten dira profil
koniko erakargarriak edo 153 . Baserri gutxik zeukaten forja
aurreko garaietakoak ziren artistikoko burdineria edukitzeko
aukera .
landare kukuluak .

68 69
154 . Beizamako baserriak ilunabarrean . 155 . Elurrak Adunako baserri bakarti bat zuriz jazten du .

Baserrietako osagarri eta apaingarri artistikoen panorama


zuhurra da, historia osoan baserriko gizon eta emakumeen
bizitza gogorra eramangarriago egiten baino ahalegindu ez
den etxebizitzari dagokiona, hain zuzen ere . Hala ere,
baserriaren edertasuna ez dago bakarrik apaingarrien eremu
errazean . Harridura sortarazten du laino artetik agertzen
denean, bere bolumen biribilarekin eta forma sendo,
antzinako eta iraunkorrekin . Hor dago baserria : haranetako
antzinako jauna .

* Itzultzailearen oharra : Lan honetan "casero" adierazteko "baserri"


hitza erabili dugu "basetxe" erabili ordez . "Basetxe"k "etxe" esanahia
adierazten duen arren eta "baserri"k "herri" esanahia, egungo
erabilerari eutsiz zuzenagaoa iruditu zaigu "baserri" erabiltzea .

70 71
Bibliografia
ARIN DORRONSORO, Juan de . "Ataun . El maderamen en
las construcciones antiguas" . Anuario de Eusko
Folklore, Gasteiz, 1932 .
MADARIAGA, Nikola de . El casero como arquitectura
popular vasca . Bilbo . BASERRIA
ARPAL, Jess . La sociedad tradicional en el Pas Vasco .
MANTEROLA, Ander . "Etxea" . Euskaldunak, 3 . Donostia,
1980 .
EL CASERIO EN GIPUZKOA
Donostia, 1979 .
ASPIAZU, Iaki et ah . Agareko Garaixea . Hrreo de MUGICA, Serapio . "Guipzcoa" . Geografa General del
Agarre. Donostia, 1988 . Pas Vasco-Navarro . Bartzelona, d .g .
BAESCHLIN, Alfredo . La arquitectura del casero vasco . MUOZ BAROJA, Jess eta LOPEZ, Miguel Angel .
Bilbo 1929 (1968an berrarg .) . Larraaga baserria . Casero Larraaga . Donostia, 1989 .
BARANDIARAN, los Miguel de . "Contribucin al estudio
NAVAJAS LAPORTE, Alvaro . La ordenacin
de la casa rural y las condiciones naturales" . Anuario
consuetudinaria del casero en Guipzcoa . Donostia,
de Eusko Folklore . Gasteiz, 1925 .
1975 .
BARANDIARAN, Jos Miguel de . "Establecimientos
1 . Historia del casero Si, por el contrario, se entiende por casero un determinado
humanos y las condiciones naturales -la casa rural-" . OTAZU Y LLANA, Alfonso . El igualitarismo vasco . Mito y
tipo de edificio, es decir un modelo arquitectnico con identidad
Anuario de Eusko Folklore. Gasteiz, 1926 . realidad. Donostia, 1973 . Cuentan que un da de mediados de verano un valeroso especfica, entonces estaremos hablando de una frmula regional
hroe llamado "San Martintxiki" consigui robar a los seores de la de casa de labranza moderna que tiene una antigedad mxima
CARO BAROJA, Julio . Los pueblos del Norte . Donostia, PEA SANTIAGO, Luis Pedro . Arte popular vasco . montaa, los gigantes basajaunak, un puado de semillas de trigo y de medio milenio; una edad que no supera ninguno de los
1943 (1 977an berrarg .) . Donostia, 1969 (1 976an berrarg .) . edificios rurales que hoy existen en Gipuzkoa .
que poco despus se las ingeni para espiarles mientras
CARO BAROJA, Julio . Los vascos . Madril, 1958 . conversaban y logr averiguar en qu poca del ao convena Una peculiaridad que singulariza a los caseros vascos es que
SANTANA EZQUERRA, Alberto . "Arquitectura popular : sembrarlas . todos tienen nombre propio, reconocido por las autoridades y
CARO BAROJA, Julio . Vecindad, familia y tcnica . vecinos, y habitualmente invariable a travs de la historia. Ello
Tipologas histricas del casero, tnicas constructivas Esta vieja leyenda, que Jos Miguel de Barandiarn escuch
Donostia, 1977 . durante su juventud en Ataun, narra las peripecias de una aventura permite identificarlos con facilidad, pero a veces tambin provoca
y perspectivas arqueolgicas" . Hiri arkeologiako
DUVERT, Michel et al . Etxea ou la maison basque . fantstica que permiti a los vascos descubrir los secretos de la equvocos como el de pretender atribuir al edificio la misma
heziketa kastaroa gazteentzat . Donostia, 1989 . agricultura, que antes slo eran conocidos por las criaturas y antigedad que el nombre de la unidad econmica asentada en su
Donibane Loitzune, 1980 . solar desde pocas, casi siempre, anteriores . El nombre y el solar
divinidades del bosque.
ECHEGARAY, Carmelo de . Compendio de las instituciones SANTANA EZQUERRA, Alberto . "Los antiguos caseros de permanecen unidos sin cambios, mientras que la casa va variando
Robando sus secretos a los antiguos dioses fue como los
Gipuzkoa" . lbaiak eta Haranak . Gua del patrimonio hambrientos pastores y recolectores guipuzcoanos iniciaron su su fisonoma al comps de los tiempos . Sin embargo cuando se
forales de Guipzcoa . Donostia, 1924 .
histrico-artstico y paisajstico . Donostia, 1990 . transformacin en labradores e inauguraron un largo ciclo cultural interroga a un labrador por la antigedad de la casa en la que vive
FERNANDEZ ALBADALEJO, Pablo . La crisis del antiguo que se extendera hasta la Revolucin Industrial . indefectiblemente tratar de remontarse al origen del solar,
Rgimen en Guipzcoa . 1766 - 1833 : cambio URTEAGA ARTIGAS, Mara Mercedes . Gua histrico El ciclo de la civilizacin agrcola fue un dilatado proceso en haciendo caso omiso de la vetustez o modernidad de la
econmico e historia . Madril, 1975 . monumental de Gipuzkoa . Donostia, 1992 . el que el paisaje ecolgico del territorio se fue moldeando con arquitectura del edificio .
esfuerzo al ritmo lento de las tareas del campo y en el que se
GARMENDIA LARRAAGA, Juan . De etnografa vasca . fueron configurando las comunidades de labradores que poco a
VALVERDE, Lola . Historia de Guipzcoa . Donostia, 1984 .
Donostia, 1976 . poco haran de sus casas una sofisticada herramienta de trabajo, al 1 .1 . labradores y caseros en la Edad Media
YRIZAR, Joaqun de . "Arquitectura popular vasca", mismo tiempo que la principal expresin de su propia identidad
LEIZAOLA, Fermn de . "Agricultura", Euskaldunak, 2 .
cultural . Los labradores constituan la clase social ms numerosa de
Donostia, 1979 . V Congreso de Estudios Vascos, Vergara, 1930 .
La puerta de aquella edad mtica en la que vivieron San Gipuzkoa durante la Baja Edad Media pero se les consideraba
Arte Popular Vasco. Donostia, 1934 . Martintxiki y los basajaunak hace tiempo que se cerr para no personas de segunda categora respecto a los seores y ricos
LINAZASORO, Iaki . "Caseros de Guipzcoa" . Donostia,
volver a abrirse jams. Por desgracia no podemos mirar por el ojo hombres . Formaban un extenso grupo de familias que vivan
1974 . YRIZAR, Joaqun de . Las casas vascas. Bilbo, 1965 .
de la cerradura para descubrir cmo se las arreglaron los primitivos atemorizadas bajo la amenaza de los rentistas rurales . Sometidos a
campesinos guipuzcoanos para explotar la tierra virgen de sus los abusos de un ncleo de aristcratas locales de pequea
valles y por esta razn nos cuesta trabajo imaginar cmo se estatura, pero con suficientes recursos para mantener algunos
organizaron o en qu condiciones vivan : cmo eran sus casas, hombres armados a su servicio y hacerse respetar por la fuerza .
dnde estaban situadas y dnde comenzaron a almacenar las Los campesinos no constituan un grupo homogneo, sino
primeras cosechas de cereal . que se dividan en tres categoras escalonadas . Los ms
El problema puede parecer grave, pero en realidad no lo es favorecidos de entre ellos eran los fijosdalgo o propietarios libres,
dueos de pleno derecho de la tierra que cultivaban y sin
Ikonografia tanto si lo que nos interesa es abordar estrictamente la historia
del casero y no perdernos en los vericuetos mgicos de la
leyenda . Una cosa es el origen mtico del casero y otra su
obligaciones fiscales para con el rey ni para con ningn otro seor
particular.
historia real como tipo especfico de casa regional europea, y Por debajo de stos el subgrupo mayoritario -que en
-por fortuna- para rastrear las primeras huellas veraces no hace muchas comarcas comprenda a dos tercios de la poblacin
Irudien jatorria : Gipuzkoako Foru Aldundia . Oatiko Protokoloen Artxiboa : falta bucear en la noche de los tiempos ni remontarse a la campesina- estaba integrado por los llamados labradores horros o
revolucin neoltica ; basta con buscarlas en los siglos finales de la pecheros del rey, hombres genricamente libres, que gestionaban
Gipuzkoako Foru Aldundia . Ayerza, Garca, Martn : 79 . 14, 64, 69, 72, 95 . Fondoak : 28, 63 . Manuel Laborde
Edad Media . Los recursos de informacin de que hoy se dispone, autnomamente sus caseros pero que no podan abandonarlos sin
Ojanguren Artxiboa : 35, 41, 51, 74, 109, 119, 120, Werlinden Bilduma : 146, 149, 151, 152 . dejar a algn pariente que les sustituyese al frente de la
aun siendo exasperantemente limitados llegan a cubrir todas las
121, 125, 131 . Torrubia, Luis Juan : 103 . Urain, Jos Zumalakarregi Museoa : 55 . etapas de vida de la casa rural guipuzcoana . Es cierto que los explotacin, porque la tierra que trabajaban perteneca a la corona
Ramn : 97 . Vazquez Daz : 11 . Larraaga baserriaren primeros pasos de su andadura tienen todava unos contornos y se les exiga que con su fruto hicieran frente a una serie de
Leizaola, Fermn . Georgio Housnaglioren grabatua : 31 . borrosos que necesitan ser mejor estudiados, pero aun con esta pechos o impuestos, como la martiniega, la infurcin, el fonsado y
planoa : 106 . Lili jauregiaren planoa : 50 . Auamendi
prevencin es posible afirmar con seguridad que en la historia del los servicios. La lejana del monarca hizo que su situacin de
Argitaletxea, Enciclopedia General Ilustrada del Pas Goienetxe . Goi, Tiburcio Mercedes : 82 . casero existen dos momentos claves que pueden ser dependencia fuese hacindose cada vez ms llevadera, pero en
Vasco, vol . XXX : 52 . considerados los autnticos puntos de partida de su biografa . contrapartida les convirti en presas extremadamente vulnerables a
Jauregizarrea : 2, 29, 37, 60, 62, 67, 87 . Cada uno de ellos hace referencia a una de las definiciones las agresiones de los seores locales.
Librera Internacional . Donostia . Yrizar, Joaqun, Las Casas
posibles del trmino casero ; un nombre de significado ambiguo, En el perodo ms virulento de la gran crisis bajomedieval, a
Vascas : 13 . Izaguirre Lacoste, Manuel : 3, 8, 9, 24, 63, 65, 70, 71, 73, fines del siglo XIV, muchos buscaron el amparo jurisdiccional de
que designa tanto a la institucin econmica como al edificio de
Argazkiz hartutako objektuen jatorria : 81, 84 . vivienda que la alberga . las villas frente a la violencia de los seores, mostrndose incluso
Si el casero se interpreta en su sentido econmico ms dispuestos a pagar por tal proteccin . As lo hicieron los vecinos
Mikrofilmazio Zentroa, Rekalde Jauregia, Eusko Jaurlaritza : San Telmo Museoa : 18, 22, 43, 59, 85, 99, 101, 104, 107, amplio, es decir, como clula bsica de produccin familiar en una de Uzarraga integrndose como contribuyentes de Bergara (1391),
105 . 143, 147, 148 . sociedad agropecuaria de montaa, entonces se puede afirmar que los de Ataun, Beasain, Zaldibia, Gainza, Itsasondo, Legorreta,
es una institucin de origen medieval que se configur entre los Alzaga, Arama y Lazkano en Villafranca (1399) y los de Udala,
siglos XII y XIII . Garagarza, Gesalibar y Uribarri en Arrasate (1405) . Sin embargo,

72
73
en el siglo XVI, al llegar la paz a los campos de Gipuzkoa, los prosperidad que entonces se extendi por los campos y las nuevas Andaluca y la costa atlntica . El fracaso de la Armada invencible 1 .4 . Expansin y decadencia del casero moderno
antiguos pecheros prosperaron hasta equipararse con los posibilidades de hacer fortuna que se abrieron tras el reinado de (1587) en la que desaparecieron muchos barcos y marineros
labradores libres y exhibieron sin recato la antigedad de sus los Reyes Catlicos, tanto en Amrica como en Andaluca, guipuzcoanos y la difusin de un virulento brote de peste en En los caseros guipuzcoanos del siglo XVIII hombres y
granjas rurales adjudicndose el pomposo ttulo de "seores de su permitieron a los labradores vivir ms desahogados y hacer planes 1598 hicieron temer a muchos que se retrocedera a los mujeres trabajaban por igual en las faenas ms duras del campo, y
casa y solar" . optimistas para el futuro. Ya no haba peligro de asaltos ni robos tiempos oscuros de la Edad Media que ya se crean en las granjas bifamiliares los brazos dispuestos para la laya y la
En el escaln inferior de la pirmide social medieval se de los nobles, y en el corazn de las familias campesinas cobr superados . siega se contaban por decenas . La produccin lograda por cada
alineaban los collazos o vasallos solariegos : campesinos sin libertad una importancia prioritaria el deseo de habitar una vivienda digna Acosada por problemas que no poda resolver la sociedad unidad de explotacin agrcola era elevada pero, en contrapartida,
personal que, entre otras muchas restricciones, no podan y duradera, en sustitucin de las destartaladas chozas en las que se el rendimiento por persona era muy bajo y la tierra se forzaba
guipuzcoana se ruraliz rpidamente . Los ricos volvieron los ojos
reedificar su casero o ni tan siquiera casarse sin permiso del seor haban refugiado hasta la fecha . hasta el agotamiento . Para aumentar las cosechas se recurra a
hacia el casero porque era la nica inversin segura en la que
a quien servan . Fue una autntica explosin de nuevos caseros construidos podan colocar sus capitales sin riesgo de bancarrota y los pobres abonar los campos con cal de piedra cocida en hornos artesanales,
El profundo temor de los labradores fijosdalgo y de los en piedra y madera, o ms a menudo utilizando tcnicas mixtas en miraron hacia el campo buscando en l el trabajo y los medios de pero su uso abusivo e indiscriminado lleg a quemar algunas de
pecheros era el de ser sojuzgados colectivamente por algn noble las que ambos materiales se combinaban en ingeniosas soluciones . las mejores parcelas y a hacerlas temporalmente estriles .
subsistencia que en otras partes se les negaban .
o Pariente Mayor que los humillase y tratase como a vasallos, Todava se mantienen en pie varios centenares de caseros En las dcadas finales del siglo ya no quedaba nadie en
edificados en el siglo XVI y lo que ms sorprende de ellos, adems Pero los cultivos tradicionales no eran suficientes para
como ya haban hecho los Lazcano con los vecinos de Areria Gipuzkoa a quien se le ocultase que la tierra daba cada ao
hasta 1461 . Sin embargo el peligro que con ms frecuencia se de su gran antigedad, es el altsimo nivel de calidad de sus alimentar a todas las bocas de la Provincia y las tierras aptas para
menos frutos . Sin embargo el nmero de bocas a alimentar segua
converta en realidad no era ese, sino el de los asaltos armados de trabajos de carpintera y cantera ; a menudo muy superior al de las la labranza estaban ya tan saturadas de gente que no podan
creciendo . La solucin que se adopt a principios del siglo XIX
que eran objeto individualmente los caseros, aprovechando que a casas erigidas cientos de aos ms tarde . Son viviendas rurales acoger a nuevas familias de pobladores . Cuando la angustia
para paliar la escasez de alimentos fue fundar nuevos caseros
realizadas con una mentalidad moderna y exigente. Dentro de comenz a extenderse apareci de forma casi milagrosa una
menudo se encontraban bastante distanciados unos de otros, o roturando todos los terrenos disponibles, incluso los de mala
desparramados, como decan los vecinos de Mendaro en 1346 . ellas las funciones estn bien definidas y los espacios internos son planta americana que iba a cambiar por completo la vida y las
calidad que se robaban a las reservas de pasto y monte pblico.
Pocos aos antes, en 1320, el concejo de Oiartzun haba descrito amplios. Aunque existen muchas variedades locales, todas tienen costumbres de los labradores vascos : el maz .
La invasin de las tropas republicanas francesas en 1795 y la
con claridad la situacin a Alfonso XI, al sealar que : dos pisos : el inferior para la familia y sus animales domsticos y el El nuevo cereal se aclimataba rpidamente y produca el de los ejrcitos napolenicos en 1807 facilit las cosas, porque
superior para almacn de la cosecha . triple de volumen de grano que el trigo, adems se adaptaba provoc grandes gastos a los ayuntamientos guipuzcoanos y stos
Los principales frutos que producan los valles guipuzcoanos perfectamente a terrenos hmedos y pendientes que antes haban tuvieron que vender parte del patrimonio comunal para hacer
"sus casas de morada eran apartadas las unas de las otras e non eran en el siglo XVI eran las manzanas y el trigo, y esta especializacin estado vedados para las espigas mediterrneas .
poblados de so uno ( . .) e tan ana no se podan acorrer los unos a los otros frente a las deudas . Por esta va fue como los grandes propietarios
se reflejaba con total claridad en la arquitectura de la vivienda . Los grandes propietarios vieron en este extico cultivo la consiguieron hacerse con nuevos bosques y prados, e incluso con
para se defender de ellos de los males, e tuertos, e robos que les facian"
Muchos caseros de aquel perodo estn construidos envolviendo oportunidad para sacar buenos beneficios de muchas de sus algunas viejas ermitas, que utilizaron para instalar a inquilinos con
el armazn de un gigantesco lagar de madera que ocupaba toda la parcelas marginales, fundando en ellas nuevos caseros que pocos recursos; a menudo en parajes apartados y solitarios con
Similares argumentos de dispersin expusieron los labradores longitud del edificio y en el que se prensaban las frutas recogidas
ofrecan en alquiler y, por su parte, los campesinos segundones, pocas posibilidades de xito a largo plazo .
de Zumaia (1347) y los de Usurbil (1409) dando a entender que al final del verano . Aunque todas las casas de la poca disponan que antes parecan condenados a la emigracin, se armaron de sus Esta oleada expansiva logr buenos resultados porque estuvo
sta era la estructura general de todo el territorio . Sin embargo, de cubas para guardar la sidra, eran numerosas las que, adems, layas de largas pas para labrar aquellas tierras vrgenes que hasta acompaada por un nuevo cambio en el tipo de productos
parece que es una observacin algo exagerada, producto del posean tambin una bodega semienterrada que se construa entonces haban estado dedicadas a bosques, prados y argomales . cultivados. Fue entonces cuando entraron a formar parte de la
nerviosismo que provocaba la inseguridad de los tiempos y del aprovechando el desnivel natural del terreno . Para compensar al ganado por la desaparicin de los pastos alimentacin popular las alubias y la patata, que han arraigado
deseo de fundar villas amparadas por privilegios reales. All donde En las bodegas tambin se guardaba el trigo cosechado, bien naturales se plantaron campos de nabos y se aumentaron los hasta tal punto en Gipuzkoa que hoy constituyen dos ingredientes
se ha podido reconstruir, aunque slo sea parcialmente, el mapa protegido en grandes arcones de madera denominados trojes . El meses en los que las vacas y bueyes permanecan encerradas en bsicos de su gastronoma tradicional . Con las nuevas roturaciones
del poblamiento rural del siglo XIV -en Antzuola, Bergara y trigo era la unidad de medida de la riqueza y por eso en la zona los establos . del siglo XIX se consigui duplicar el volumen de maz, mientras
algunas localidades del Goiherri- se ha puesto de relieve la occidental del territorio -en el valle del Deba- algunos de los
Nadie se hizo rico cultivando maz, pero la nueva semilla que la cantidad de trigo cosechada permaneci estable y otros
existencia de un asentamiento en enjambre de media y baja labradores con mayores recursos econmicos adoptaron la idea de
trada de las Indias permiti sobrevivir en condiciones dignas a cereales menores, como el centeno y la avena, desaparecieron
ladera, con alta saturacin de las parcelas de aprovechamiento armar grandes hrreos de madera delante de la casa,
muchas ms familias que las que hasta entonces haba acogido el definitivamente.
ptimo. As mismo, se ha podido comprobar que los caseros adornndolos con bellas tallas y figuras geomtricas . Saban que
campo guipuzcoano . Mientras el resto de la economa local se A diferencia de los elegantes caseros de piedra o de
aislados y en alturas extremas eran prcticamente desconocidos y cuanto ms amplio y elegante fuese su granero, mayor sera el
derrumbaba, los caseros no slo se libraron de la crisis sino que entramado que se haban edificado al calor de la primera difusin
que, en contrapartida, ya estaban bien configuradas las barriadas o respeto de que gozaran en la comarca. Hoy slo se conserva el
crecieron en nmero, en poblacin y en capacidad productiva . Sin del maz en los siglos XVII y XVIII, muchas de las nuevas
aldeas como crculo bsico de organizacin social de los magnfico hrreo del casero Agarre, en Bergara, pero hay
embargo, a medio plazo, tampoco pudieron escapar al construcciones rurales del siglo XIX eran obras de reducidas
labradores . numerosos indicios de que otros muchos fueron desapareciendo a
desfallecimiento generalizado de los mercados y la falta de una dimensiones y de pobre apariencia, con frecuencia simples bordas
partir del siglo XVII .
demanda estimulante provoc que las granjas locales se de ganado precariamente transformadas en viviendas . Durante este
Probablemente el siglo XVI fue la etapa ms feliz de la vida
replegasen sobre s mismas, consolidndose como una red de proceso el nmero de labradores independientes de Gipuzkoa
de los caseros guipuzcoanos. La propiedad de la tierra estaba qued reducido a su mnima expresin histrica . Al despertar el
1 .2 . De la choza de tablas a la casa de cal y canto aceptablemente repartida y los labradores podan disfrutar de los pequeas explotaciones familiares muy conservadoras, con
vocacin de pura autosubsistencia . siglo XX ocho de cada diez caseros se encontraban ocupados por
frutos de su trabajo en un ambiente econmico expansivo y modestos arrendatarios, y en los municipios del entorno de
La vivienda de los campesinos guipuzcoanos de la Edad optimista. Es cierto que el clima, el tipo de suelo y la difcil El ciclo expansivo del maz se alarg hasta mediados del siglo
Donostia la proporcin an era menor, pues slo un 10% de los
Media no se pareca en nada a los caseros que comenzaron a orografa del territorio no eran los ms adecuados para el cultivo XVIII . Durante este perodo las familias ms acomodadas de
baserritarras eran dueos de la tierra que con tanta fatiga
construirse a fines del siglo XV . Aunque no se ha conservado de cereal, pero el esfuerzo continuado de toda la familia consegua Gipuzkoa mostraron un permanente inters por acaparar el mayor
trabajaban .
ninguna, se sabe que eran cabaas muy frgiles e incomodas. Eran arrancar a la tierra el pan necesario para subsistir . La venta de nmero posible de caseros y mantenerlos encadenados al tronco
La industrializacin cambi radicalmente las reglas del juego
chozas de madera, pero no se construan con troncos, sino que sidra, castaa, carne, astas y cueros de vaca permitan completar sucesorio mediante el vnculo de mayorazgo .
en la estructura de propiedad y explotacin de la tierra en
tenan un esqueleto interior de postes y las cuatro paredes los ingresos mnimos y los mercados de las villas estaban bien Hasta entonces se haba aplicado escrupulosamente el Gipuzkoa. El florecimiento de fbricas siderometalrgicas, textiles,
externas de tablas verticales ensambladas . abastecidos de trigo navarro o castellano para suplir el dficit principio de que cada casa fuese la residencia de una sola unidad cementeras y papeleras, as como la revitalizacin de los talleres
Las cabaas medievales eran mucho ms pequeas que los natural de la regin . familiar, pero pensando en frmulas que les permitieran sacar armeros del Deba atrajo a los excedentes de poblacin rural y
caseros actuales, pero en ellas haba espacio para los animales y En menos de un siglo el panorama medieval haba cambiado mayor rendimiento de sus solares los grandes propietarios provoc el abandono de los caseros menos productivos . Los
para almacenar la paja, adems de una zona destinada a la familia . radicalmente, y donde antes hubo temerosos campesinos descubrieron que resultaba mucho ms ventajoso alquilar cada grandes propietarios se enfrentaron por primera vez a la disyuntiva
Sin embargo el lagar, los graneros, la pocilga y los rediles estaban malparados en chozas de tabla, ahora florecan labradores vivienda a varias familias de colonos. La demanda de caseros era de tener que elegir entre congelar las rentas de alquiler o ver
situados en edificios separados . El techo de estas construcciones orgullosos que competan por construir el casero ms grande, con tan acuciante que siempre se encontraban varios candidatos como sus campos se quedaban sin labradores que los cultivasen;
era ya de teja acanalada, por lo menos el de la casa principal . los arcos ms bellos y las ms artsticas tallas de madera . El aire del deseosos de casarse y establecerse por su cuenta, aun en rpidamente perdieron inters por su patrimonio agrcola amasado
Los primeros caseros de piedra de Gipuzkoa comenzaron a Renacimiento soplaba con fuerza por los angostos valles condiciones de relativo hacinamiento . a travs de tantas generaciones . Los inquilinos pudieron entonces
construirse durante el siglo XV y despertaron la admiracin y guipuzcoanos .
El trigo no se extingui todava . Su harina segua siendo la comprarles la granja a precios muy abordables -hoy apenas
envidia de todos sus vecinos . Slo los labradores ms ricos podan ms apreciada y era muy fcil de convertir en el mercado en quedan 1 .500 familias de colonos en los ms de 11 .000 caseros
permitirse el lujo de edificar una casa "de cal y canto" pagando un ducados contantes y sonantes . Por este motivo los propietarios de Gipuzkoa- y emprendieron el ltimo cambio de rumbo que ha
sueldo a las cuadrillas de canteros que tenan que sacar y trabajar 1 .3. Los caseros en el tiempo del maz siempre exigieron que se les pagase la renta en fanegas de trigo . conocido el casero local : el abandono del trigo, los manzanos y
la piedra. La madera de roble, por el contrario, resultaba barata y As qued establecido un absurdo desdoblamiento de dietas en el otros cultivos de bajo rendimiento y su sustitucin por los prados
accesible incluso para los campesinos ms pobres, porque se A fines del siglo XVI los sectores ms activos de la economa territorio de Gipuzkoa. Los labradores se vean obligados a de siega y plantaciones de conferas de crecimiento acelerado.
podan cortar gratuitamente todos los rboles necesarios para guipuzcoana cayeron en una profunda crisis . En los puertos sembrar dos cosechas a la vez : una de maz para amasar el talo y Durante el siglo XX no se han fundado nuevos caseros . Sin
hacer la vivienda en los bosques pblicos pertenecientes al costeros se vivi el colapso del comercio internacional de trigo y el pan de borona que ellos consuman, y otra de trigo para hacer embargo muchos de los viejos edificios se han renovado y la
concejo . lana castellanos y el bloqueo de las pesqueras de Terranova, lo frente a las imposiciones de la iglesia y los mayorazgos. Slo a mayora se estn adaptando a unas condiciones de habitabilidad
Aunque durante la ltima dcada del siglo XV cada vez se que provoc la decadencia de la construccin naval, que hasta mediados del siglo XX, con la desaparicin de las ofrendas moderna, sacrificando -a veces de manera innecesaria- algunos
hacen ms frecuentes las noticias de nuevas casas de entonces haba sido puntera en Europa. En las cuencas interiores eclesisticas y el acceso generalizado de los baserritarras de los elementos que hicieron del casero guipuzcoano uno de los
mampostera, el momento decisivo para asistir al nacimiento del se extinguieron los gremios de artesanos que trabajaban en las a la propiedad de la tierra, se ha abandonado el desatinado tipos de vivienda rural de mayor calidad de Europa. En la
casero guipuzcoano en la forma en que hoy se le conoce fue la villas y los ferrones se vieron en serias dificultades para poder esfuerzo de intentar recolectar trigo a orillas del actualidad hay cerca de 2 .000 caseros en trance de desaparecer
primera mitad del siglo XVI . La sensacin de seguridad y seguir colocando sus productos en los mercados tradicionales de Cantbrico. para siempre .

74 75
2 . Propiedad y herencia Antiguamente los contratos solan ser breves, de cuatro a El protagonismo que tuvieron los artesanos constructores en dobles para inquilinos y pequeas granjas de tablas y mampostera
diez aos generalmente, lo que permita al propietario subir la creacin de la arquitectura popular guipuzcoana ha dado a sta para los arrendatarios ms desafortunados que cuidaban a media
peridicamente la renta y aadir nuevas cargas, al mismo tiempo un carcter de robustez y calidad poco frecuente en la vivienda
2 .1 . Mayorazgos, propietarios e inquilinos ganancia unas cuantas cabezas del ganado del amo . Los maestros
que seleccionar a los candidatos ms trabajadores o a los que le campesina europea. Adems, como los maestros trabajaban ofrecan una solucin distinta para cada tipo de demanda, pero
inspirasen mayor confianza . Ello no era obstculo para que en
indistintamente en la edificacin de iglesias y caserones nobles del mantuvieron siempre una cierta homogeneidad de estilo marcada
La tradicin histrica y el sentido comn siempre han exigido circunstancias normales se instaurasen buenas relaciones que pas no pudieron evitar contagiarse de las modas de su poca, y por la unidad cultural y ecolgica en la que viva el campo
que la propiedad del casero y sus terrenos se transmitiesen favorecan la renovacin del acuerdo e incluso la sucesin de los
ello dio como resultado que el casero, sin perder su carcter guipuzcoano.
ntegros en el seno de la misma familia . Esta prctica tan razonable hijos del inquilino al frente de la explotacin, pero para ello haba autctono y funcional, fuese especialmente sensible a los
permiti que la superficie de las explotaciones no se fragmentase y que cuidar que el amo estuviese siempre satisfecho .
diferentes estilos artsticos de cada momento histrico .
se mantuviese por encima del mnimo necesario para garantizar la Con la llegada de la industrializacin a Gipuzkoa y la
Durante el siglo XVI y buena parte del XVII el maestro que 3 .3 . Los materiales y las tcnicas de construccin
supervivencia de los labradores, pero no impidi que se formasen amenaza de la despoblacin rural, el poder de los propietarios
disminuy y los labradores ganaron en estabilidad, de manera que proyectaba la obra se encargaba de dirigirla paso a paso hasta su
cuatro grupos sociales en el campo guipuzcoano, definidos por su En cada uno de los perodos histricos de la vida del casero
las ltimas generaciones de inquilinos apenas se han movido de su trmino, que se celebraba con un gran banquete . Sin embargo
diferente posicin respecto a la propiedad de la tierra. se barajaron mltiples posibilidades de combinar los materiales que
casero y han llegado a considerarlo casi propio . hacia 1650 las funciones empezaron a desdoblarse y apareci el
La clase privilegiada la integraban los dueos de varios personaje del maestro que pensaba, decida y a veces dibujaba el ofreca el terreno . Con slo tres ingredientes bsicos : madera de
caseros o nagusiak, que se beneficiaban de las rentas de la tipo de casero que deba edificarse, pero que luego dejaba a otros roble, piedra arenisca o caliza, y arcilla susceptible de convertirse
agricultura sin manchar sus manos en ella . Les seguan los 2 .3 . Herencia vasca con leyes castellanas maestros u oficiales de segunda fila que se ocupasen de la en teja o ladrillo, mezclados sabiamente con distintas tcnicas y
pequeos propietarios o etxejabeak, hombres respetados que aun ejecucin material de la idea . Cuando la casa ya estaba terminada proporciones se logr preparar un selecto men de ms de diez
siendo minoritarios constituan el emblema del pas, y que se l volva a visitarla acompaado de un perito del oficio y decida tipos de casa diferentes .
Desde que en los siglos XII-XIII comenzaron a fundarse los
dedicaban personalmente a explotar los recursos de su casa solar cuanto deba pagarse a los contratistas, en funcin de si haban En los caseros guipuzcoanos -que generalmente parten de
primeros caseros familiares en Gipuzkoa, se haba instituido la
heredada . El grupo ms numeroso era el de los colonos sabido ajustarse al plan marcado . una planta rectangular- el muro trasero y las paredes laterales son
tradicin de seleccionar a uno solo de los hijos para que sucediera
arrendatarios o maisterrak, que mediante un contrato renovable se siempre de mampostera . Sin embargo la fachada delantera, que es
al padre al frente de la explotacin agrcola, desheredando al resto A partir de la ltima dcada del siglo XVIII comenzaron a
asentaban en caseros ajenos y mantenan con sus cosechas a las de los hermanos. Sobre esta base de herencia indivisible, que intervenir los primeros arquitectos titulados como responsables del la que marca su identidad, puede estar cerrada con tablas
familias aristocrticas locales . Por ltimo, en el nivel ms bajo, se verticales de madera, con piedra o con un entramado de viguetas
protega la viabilidad econmica de la casa por encima del proyecto de grandes caseros, siendo una de las precursoras la
encontraban los criados rurales o morroiak, que a cambio de bienestar individual de sus ocupantes, se form la clase de casa Iraeta de Antzuola, diseada en 1796 por el acadmico de disposicin geomtrica . En este ltimo supuesto caben dos
comida, techo y vestido colaboraban de por vida con los pequeos propietarios que ha constituido la mdula histrica de bergars Alejo de Miranda . posibles variantes para rellenar la trama : hacerlo con mampostera
labradores independientes e incluso con algunos arrendatarios los caseros. menuda o bien con ladrillos macizos, como se puso de moda en
acomodados . Habitualmente reciban un trato afectuoso, pero al Pero Gipuzkoa estaba integrada en la corona castellana y las la segunda mitad del siglo XVII .
carecer por completo de recursos estaban condenados a no poder leyes del reino en materia de sucesiones tenan un espritu 3 .2 . Contratos y trazas de construccin A menudo es en el interior, y ms especficamente en el
formar nunca una familia propia . Haba tambin algunos peones completamente distinto a la costumbre vasca . En concreto, el viejo pajar, donde mejor se aprecia la edad y la tcnica de construccin
asalariados, piontzak, pero su nmero era prcticamente Fuero Real, cuya aplicacin se haba hecho obligatoria a partir de de los caseros . Muchos tienen un grueso muro medianil que los
Durante el siglo XVI bastaba el acuerdo verbal entre el
irrelevante en Gipuzkoa. 1348, defenda el derecho de todos los hijos a recibir su parte divide en dos partes, pero en los que se edificaron hasta mediados
propietario y el artesano constructor para que ste diera comienzo
La familia ms poderosa de la Provincia era la de los Idiaquez legtima de los bienes paternos, y a lo sumo consenta que al a las obras y se amoldase al encargo que haba recibido . Muchas del siglo XVII lo ms habitual es encontrar un esqueleto de
de Azkoitia, sucesora de los antiguos seores de Loyola, que entre favorito se le beneficiase con un tercio del total . Desde aquellas enormes postes que ascienden desde el suelo atravesando el piso
veces era el dueo quien, como primer interesado, segua de cerca
fines del siglo XVI y mediados del XVIII consigui reunir medio fechas los guipuzcoanos trataron de que se les reconociese su de madera. Si la casa se construy durante la segunda mitad del
los trabajos y decida sobre el terreno la compra de materiales y el
normativa peculiar, argumentando -sin xito- que la particin salario de los peones . siglo XVII o a principios del XVIII es fcil que utilice en la
centenar de caseros entre Beasain, Azpeitia, Azkoitia, Elgoibar,
Deba y Mutriku . A escala menor no faltaban en cada pueblo un supona la muerte del casero . estructura muchas horquillas naturales de rbol y tambin brazos
El labrador no se inmiscua en los aspectos tcnicos, que
Como no obtuvieron respuesta a estas peticiones tuvieron curvos para sostener las vigas horizontales . Durante las pocas
par de fortunas locales de renombre, respaldadas por la posesin formaban parte del oficio aprendido por el maestro, pero poda
que idear una frmula que les permitiera respetar la letra de la ley posteriores la madera perdi todo su protagonismo como soporte
de una decena de granjas del entorno. colaborar con l para tomar decisiones bsicas, como la
y al mismo tiempo lograr el resultado prctico de transmitir la casa y su uso qued limitado a los suelos y el tejado .
Los grandes patrimonios rurales no se formaron por orientacin ms adecuada de la fachada del casero, que
y las tierras a un solo heredero . La solucin adoptada desde La carpintera popular del siglo XVI alcanz un elevadsimo
compraventa de caseros, sino que surgieron por matrimonios de invariablemente se buscaba en el arco solar de la maana .
principios del siglo XVI a fines del XIX fue la de donar el casero al nivel de calidad y en los caseros guipuzcoanos su presencia es
conveniencia entre herederos -a menudo entre dos parejas de La calidad final que se exiga era elevada y el proceso de fcilmente reconocible porque utiliza una sofisticada tcnica de
hijo designado como sucesor en el mismo momento en que ste
hermanos- y se consolidaron con la fundacin de nuevas construccin resultaba enormemente trabajoso ; tanto que poda ensamblajes laterales con siluetas curvas que recuerdan las alas
contraa matrimonio . Mediante un pacto que se redactaba por
viviendas en zonas despobladas ocupadas por el bosque . Una vez durar hasta dos aos y medio . Haba que talar y arrastrar robles abiertas de un pjaro .
escrito el hijo y su nueva esposa se convertan as en propietarios,
que estos bienes entraban en la rbita de la familia quedaban gigantescos, reducirlos a piezas de distintas medidas, tallarlas y
pero a cambio se comprometan a seguir tratando con respeto a La de fines del siglo XVII y comienzos del XVIII es
perpetuamente vinculados a ella en rgimen de mayorazgo, de ensamblarlas a diferentes alturas, izndolas a fuerza de brazos y de
los padres, a cederles en usufructo la mitad de los bienes recibidos completamente distinta pero igualmente atractiva, por las formas
manera que un solo heredero los reciba todos juntos y no poda rudimentarias poleas tiradas por bueyes . Haba que arrancar piedra arborescentes que adoptan sus sistemas de postes y tornapuntas .
y, llegado el momento, a pagarles unos funerales dignos . A los
hipotecarlos ni venderlos bajo ningn concepto; ni siquiera para de la cantera a golpe de mazas y palanquetas, labrarla finamente
dems hermanos se les apartaba dndoles algn dinero, un arca y Con frecuencia los encuentros entre las distintas piezas llevan
pagar deudas que tuviese contradas . una cama con muda nueva . con el picn, transportarla en carros y cementarla con arena y cal, signos y marcas de montaje realizados por el maestro que
que previamente haba sido necesario cocer en el horno con lea
Los padres solan mostrarse recelosos de perder demasiado concibi la estructura .
y ms cargas de piedra . Si a esto se le sumaba la fabricacin de
pronto su autoridad y a menudo trataban de retrasar la boda todo Los tabiques de separacin entre las estancias del casero
2 .2 . El casero arrendado : pagos y plazos lo posible, lo que dio lugar a que muchas parejas guipuzcoanas seis o siete mil tejas y varios cientos de clavos de hierro forjados a tambin han conocido diferentes modalidades a travs de los
demasiado impacientes concibieran hijos ilegtimos antes de mano con parecido esfuerzo, ms la fatiga de unir ordenadamente siglos . Los de principios del XVI eran simples mamparos de tablas
celebrarse el matrimonio . En el momento en que, finalmente, la todos los elementos citados, se tendr una visin aproximada del machihembradas, a estos les sucedieron los de ramas y tiras de
El reverso de la moneda de la gran propiedad fue la nutrida
nueva nuera era admitida en la casa de forma oficial, la madre le inmenso caudal de energa humana que se invirti para edificar la madera entretejidas rebocados con argamasa y, ya avanzado el
masa de colonos que poblaron los caseros guipuzcoanos pagando
entregaba ceremoniosamente el cucharn de madera con el que primera generacin de caseros de Gipuzkoa . siglo XVII, se impusieron las paredes de ladrillo y mampostera, que
por el derecho a trabajar la tierra . Ineludiblemente, una vez al ao
se reparta la comida: un gesto simblico que marcaba la cesin Hacer un buen casero en pleno siglo XVI vena a costar lo son las que al final han tenido mayor aceptacin .
-casi siempre el da de Todos los Santos-, los maisterrak se
definitiva del poder. mismo que comprar doce bueyes de tiro . Un tercio del
acercaban a su cita en el casern del amo o del administrador
presupuesto se pagaba antes de empezar la obra y otro cuando se
para hacer entrega de la renta pactada .
pona el tejado, pero el ltimo plazo, que deba hacerse efectivo al
La renta se desglosaba en varios captulos diferentes . final de la construccin, siempre se retrasaba y se iba entregando a 4 . Vida y trabajo en el casero
Habitualmente el dinero en metlico tan slo constitua una 3 . Cmo se construa el casero lo largo de varios aos en forma de pequeas cantidades de
pequea parte del pago total, mientras que el apartado ms grano, algn dinero en metlico, un animal de granja o varias 4 .1 . El espacio familiar
gravoso era la entrega de una cantidad variable de fanegas de 3 .1 . Maestros carpinteros y canteros cargas de lea.
trigo : en los casos de las granjas ms frtiles por encima de 1 .500 Desde mediados del siglo XVII los contratos de construccin Aunque los caseros son edificios de grandes dimensiones,
kilos, y en las modestas escasamente 400 . A lo dicho se sumaban Todos los antiguos caseros de Gipuzkoa fueron edificados de caseros se formalizaron por escrito ante el escribano del con una media de 300 m' de planta, el espacio que
las caricias o regalos obligatorios, que consistan en capones, por maestros carpinteros y canteros profesionales, que trabajaban pueblo y con cierta frecuencia el maestro constructor dibujaba un tradicionalmente se reservaba a la vida familiar era tan reducido
carneros, manzanas, huevos, quesos, miel y otros alimentos contratados por el propietario y auxiliados por una cuadrilla de plano o traza y redactaba un pliego de condiciones tcnicas que que apenas llegaba a la quinta parte del volumen construido.
exquisitos . Por ltimo, el inquilino se comprometa a conservar y oficiales y criados. los canteros y carpinteros contratistas deban comprometerse a La zona de vivienda de la casa siempre estaba situada en la
mejorar la capacidad de produccin de la finca, obligndose a El dueo de la casa discuta con el maestro las caractersticas respetar . Se siguieron construyendo casas muy hermosas pero planta baja, y slo en los ltimos ciento cincuenta aos se ha
abonarla regularmente con cal y a hacer plantaciones de castaos generales del edificio y la suma de dinero que estaba dispuesto a cada vez aparecieron ms modelos y categoras diferentes : comenzado a habilitar dormitorios en el piso superior . En los
y manzanales. Tambin se le exigan reparaciones menores en el invertir, y frecuentemente colaboraba con su yunta de bueyes grandes caseros solariegos con arcos y escudos de sillera, que caseros de una sola familia el rea de residencia ocupaba la cara
casero, y en algn caso un reteje completo o la construccin del conduciendo a pie de obra parte de la piedra, madera o cal incorporaban todas las novedades artsticas del momento; frontal o bien todo el flanco lateral que mira al valle, mientras que
horno . Las obras mayores corran a cuenta del dueo . necesarias . modestos caseros de entramado con ladrillo; macizos caserones en los bifamiliares siempre se encuadraba en el frontis .

76 77
I
La vivienda se divida en dos partes : la cocina, sukaldea, y las 4 .3 . El espacio de almacenaje casero de ciertas pocas y que estaban vinculados a la La seguridad se lograba colocando en la casa signos y
alcobas, logelak . La cocina, prxima a la entrada y habitualmente elaboracin de un producto concreto. Los ms importantes fueron objetos que actuaban como talismanes protectores . Muchos eran
en el ngulo delantero del edificio, era el corazn del casero y, Cada uno de los productos que cosechaba el labrador el lagar y la hera. de tipo cristiano, como los anagramas "IHS" que se hicieron
sobre todo, el espacio de la palabra ; era el lugar donde se reuna guipuzcoano tena reservada una ubicacin precisa dentro de la En los caseros del siglo XVI y la primera mitad del XVII el frecuentes en los arcos de los caseros de principios del siglo XVI,
la familia y se reciba al visitante, donde a las noches se hilaba y arquitectura del casero . Todo el piso superior estaba dedicado al lagar, tolare, era una gigantesca mquina de madera que ocupaba y como la cruz, que aparece con distintas variantes en todas las
donde por el da se "rumiaban" todos los sucesos de la vida local . almacenaje y en muchos casos tambin una planta de semistano todo el eje longitudinal de la granja en sus dos plantas . Estos pocas : cruces de piedra sobre la cumbrera del tejado, crucecitas
Era tambin donde se concertaban los matrimonios y donde se situada bajo el nivel de la vivienda . artefactos, dedicados a la elaboracin de sidra, se basaban en los bendecidas de madera que se clavan en las puertas, cruces
refugiaban los ms ancestrales ritos de la cultura popular vasca . principios de las primitivas prensas romanas y estaban formados pintadas con cal en torno a las ventanas y cruces, en fin, talladas
Sobre la cuadra se situaba el pajar, mandio, en el que se
Durante los siglos XVI y XVII el fuego se encenda sobre una por una gruesa viga horizontal de hasta doce metros de largo que en vigas y dinteles .
apilaba la hierba, heno y paja para el ganado . A travs de una
losa colocada en el centro de la estancia, encima de la cual penda se haca descender hasta apisonar la masa de manzanas colocada Algunas plantas y arbustos tambin tenan virtudes
trampilla abierta en el suelo de tablas resultaba muy cmodo hacer
la cadena del llar. A lo largo del XVIII y el XIX se generalizaron las bajo ella, mediante un enorme tornillo de madera . Ningn lagar se protectoras . Sobre todo el laurel, cuyas ramas acompaaban al
caer con una horca la cantidad necesaria en cada momento .
chimeneas de fuego bajo con campana adosada al muro, y ya en ha conservado entero pero los postes que regulaban el mecanismo casero desde el mismo instante en que se terminaba de construir
Desde el siglo XIX, y all donde la pendiente del terreno lo
el siglo que ahora termina se impusieron las chapas metlicas, o siguen en pie sosteniendo varias decenas de los caseros ms la cubierta. Por su parte, la flor del cardo se consideraba
consenta, se ha procurado aadir una rampa exterior al casero
econmicas, de fabricacin industrial, que permiten ahorrar mucho antiguos de Gipuzkoa . particularmente eficaz para ahuyentar a los malos espritus y se
del pajar . Antes el heno se lanzaba con esfuerzo a travs de una
combustible . Los lagares que se inventaron a fines del siglo XVII todava crea que el espino albar tena el poder de alejar el rayo.
puerta elevada .
El mueble principal de la cocina era el zizaillu o izillu, un siguieron siendo de madera, pero eran mucho ms pequeos y
En la parte delantera del piso superior se encuentra el
escao corrido con caponeras bajo el asiento y con un alto tenan varios tornillos de presin directa . Ms tarde, a principios
respaldo en el que se sujetaba una mesa abatible . La vajilla, muy camarote, sabai, bien delimitado con mamparos de tabla o paredes 5 .2 . Unidos contra el fuego
de mampostera, y a veces con un pequeo balcn sobre la del siglo XIX, comenzaron a difundirse las pequeas prensas
modesta, inclua piezas de cermica rstica, de madera y a veces desarmables con husillo de hierro central y mecanismo automtico,
de estao : ollas, jarras, herradas, pedarras, cuencos, tarros y platos . fachada sin cerrar. Su funcin es mltiple y ha ido variando a Los ritos mgicos no eran suficientes para evitar que un rayo
travs de la historia . En origen fue el lugar donde algunos que son las que hoy abundan en buena parte de las granjas
En cada casero haba tres o cuatro camas, cada una con sus o un simple accidente domstico causasen con reiterada
locales.
labradores del siglo XVI guardaban los trojes de trigo y las frecuencia el incendio y la destruccin completa de los caseros .
respectivas fundas dobles de lino, y nunca faltaban varias arcas Del mismo modo que las manzanas, el trigo -que ha estado
manzanas o frutos que pretendan conservar a lo largo del ao . Para paliar estos desastres se crearon desde antiguo asociaciones
talladas para guardar la ropa . Hasta mediados del siglo XIX la vinculado a la historia del casero vasco durante ms de medio
Con la aparicin del maz a principios del siglo XVII se convirti en voluntarias de seguros mutuos en las que cada uno de los socios
alcoba sola ser una estancia nica o a lo sumo estar dividida en milenio- tambin provoc la creacin de espacios apropiados
el espacio ms idneo para curar las mazorcas y evitar que el miembros se comprometa a aportar cierta cantidad de dinero para
dos cuartos diferentes. Cada vez son menos las casas en las que para su elaboracin antes de ser almacenado . Los labradores
grano fermentase, extendindolas sobre el suelo seco y avivando la sufragar la reconstruccin del edificio siniestrado . Una de las ms
se conserva la antigua sala comn de dormitorio con su fila de guipuzcoanos de pocas pasadas no utilizaban trillos para separar
ventilacin . En el siglo XIX fue necesario ampliarlo para dejar un tempranas fue la que fundaron un grupo de vecinos que tenan
celdillas empotradas, no ms grandes que la propia cama, aisladas la espiga del grano, sino que se servan de mayales o golpeaban
hueco a la alubia y la patata, que tambin reclamaban una propiedades en Azpeitia en 1541 por medio de la "Escritura de
por una simple cortina de lienzo . El concepto de intimidad ha las gavillas directamente contra unas piedras dispuestas en el suelo .
superficie seca y aireada . Ha cubierto tambin las funciones de Concordia en razn de los incendios de casas y sus reparos" y otra,
cambiado mucho desde entonces . El deseo de poder realizar esta delicada operacin a cubierto de la
palomar, tendedero de ropa y desvn de trastos viejos, y de ciento que tuvo una larga vida y en la que incluso llegaron a integrarse
cincuenta aos a esta parte son muchos los que lo estn utilizando intemperie fue el origen de la construccin de grandes soportales
algunos labradores vizcanos, fue la "Hermandad de Casas
parcialmente para ampliar el escaso nmero de dormitorios de que enlosados, ata o aterpe, dispuestos en toda la anchura de la casa .
4.2 . El espacio del ganado Germadas", creada en Bergara en 1657, que contaba con ms de
suelen disponer los caseros viejos . Los ms primitivos eran prticos con postes de madera pero a
trescientos caseros asociados a mediados del siglo XVIII .
mediados del siglo XVII comenzaron a propagarse desde el Alto
Los grandes arcones de tablas en los que se depositaba el Las cantidades que se recaudaban por este sistema eran
Ms an que los cultivos, los animales domsticos, y en Deba unas elegantes estructuras con cuatro y cinco arcos de
particular el ganado vacuno, se consideraban el smbolo de la trigo tambin encontraron acomodo en los hrreos y las bodegas. importantes y permitan afrontar con cierto desahogo la
sillera que fueron imitadas con xito por los caseros ms notables
riqueza de un casero . Nada era ms preciado para los labradores Los graneros elevados llamados hrreos, garaixe, ya acompaaban reedificacin de la granja arruinada . Para evitar fraudes se exiga a
de su entorno . A muchos edificios de calidad que, por haber sido
guipuzcoanos que poseer una buena yunta de bueyes fuertes y a los caseros vascos en el siglo XIV, pero como todas las quien recibiese la indemnizacin que en un breve plazo de tiempo
construidos durante el siglo anterior, carecan de estas nuevas
lustrosos . Todava en poca reciente, cuando la traccin animal ya construcciones rurales medievales sufrieron un drstico cambio a construyese un casero completo de dimensiones y calidad
heras de trilla cubiertas, se les aadi este cuerpo en la fachada
haba quedado obsoleta y los bueyes por falta de hbito se principios del siglo XVI . Su vida fue muy breve, pues dejaron de regulares, y que no se conformase con hacer algunas reparaciones
delantera, pues adems de ser til daba prestigio y nobleza a la
resistan a ser uncidos al yugo, eran muchos los baserritarras que construirse al despertar el siglo XVII, y en Gipuzkoa no debieron o alzar una simple borda.
imagen de la casa solar. Hoy se valora ms este aspecto
se negaban en redondo a prescindir de sus hermosas bestias de estar bien implantados fuera de los valles occidentales, a pesar de Los propietarios de caseros en alquiler solan incluir la
emblemtico que la funcin primitiva que le dio origen .
tiro . que el ejemplar de Agarre, recientemente restaurado, es uno de derrama del seguro contra incendios en los pagos de la renta, de
los ms impresionantes que se conservan en toda la Pennsula . manera que sin ningn esfuerzo econmico por su parte estaban
Para el ganado vacuno se reservaba ms de la mitad de la
La bodega, upategi o iputeixa, es uno de los espacios de cubiertos frente a cualquier eventualidad .
planta baja del edificio . Cada animal dispona de un pesebre en
forma de cajn de madera, donde introduca el cuello para almacenaje que ms singularizan a algunos modelos de casero 5. Defender la casa del padre
recoger su alimento, y en el suelo de tierra preparaba su cama con guipuzcoano respecto a las dems variedades de la casa rural
5 .3. Caseros a prueba de incendios
paja y helecho que ms tarde eran utilizados como abono . Hasta vasca. Se construyeron durante los siglos XVI y XVII, buscando
5.1 . Proteger el casero con la ayuda del cielo
mediados del siglo XVIII dos de los pesebres se colocaban en la terrenos de pendiente acusada y encajndolas bajo el flanco del
Mucho ms eficaces que los conjuros y plegarias en la batalla
pared contigua a la cocina, con la que estaban comunicados a edificio que estaba ms prximo al valle . Son estancias con techo
Se dice que la casa tena para los vascos un carcter sagrado contra el fuego fueron algunas originales soluciones arquitectnicas
travs de sendas ventanas correderas . Por este medio se poda de madera y suelo de tierra, que disponen de entrada propia de templo familiar, sin embargo, este concepto religioso de la que desde principios del siglo XVI se adoptaron para proteger los
vigilar en todo momento a las vacas parideras o a los bueyes ms desde el exterior y se ventilan a travs de dos ventanas muy largas vivienda, muy extendido entre los pueblos antiguos, se ha ido caseros guipuzcoanos.
valiosos, cuyas apacibles cabezotas entraban a formar parte y estrechas . En ellas se alineaban antao las aromticas barricas de
diluyendo velozmente hasta extinguirse durante el ltimo siglo . Una de las ms extendidas de aquel perodo fue la de crear
habitual de la tertulia familiar . sidra, que nunca faltaban en ninguna casa de Gipuzkoa, y tambin Afortunadamente algunos etngrafos, como Jos Miguel de un muro interior que aislase las alcobas del resto de la vivienda, en
A la cuadra se entra directamente desde el soportal, cuando quedaba algn sitio libre para los trojes . En la actualidad han
Barandiaran, an llegaron a tiempo de captarlo antes de su especial de los focos de incendio ms habituales, que eran la
ste existe, pero casi siempre suele haber una puerta lateral o perdido su noble uso primitivo y a cambio se utilizan como desaparicin, en vsperas de la Guerra Civil, cuando todava cocina y la cuadra . Concretamente en el establo, la iluminacin de
zaguera complementaria, que permite la ventilacin rpida y un estercolero o cuadra secundaria para ovejas, conejos y gallinas .
formaba parte de una estructura organizada de ritos y creencias . candiles de aceite y la presencia del ganado movindose entre
trnsito mucho ms cmodo de personas y animales . En la cuadra En ella se entremezclaban los elementos mgicos cristianos con grandes montones de helecho seco constituan una combinacin
no hay ventanas, sino estrechos huecos de respiracin que abundantes referencias ms primitivas, pertenecientes a un mortfera. En la fabricacin del muro cortafuegos que separaba los
parecen aspilleras . Tampoco hay tabiques intermedios, aunque a 4 .4. El espacio del trabajo arraigado universo mtico naturalista . dormitorios se excluan todos los elementos combustibles e incluso
algunos animales, como el cerdo, se les cra separados en un Muchas de aquellas prcticas -que todava sobreviven la puerta que permita cruzarlo, que por las noches se cerraba con
rincn . Antiguamente, cuando la cabaa porcina era mucho ms El casero guipuzcoano tradicional era una herramienta y un parcialmente como gestos tradicionales, aunque sin su antiguo llave, no era de madera sino de chapas de hierro roblonadas .
abundante, era comn tenerlos sueltos en las proximidades de la escenario permanente de trabajo . En un solo edificio, cerrado y contenido de fe- tenan como fin invocar al cielo o a otras fuerzas A partir de los aos finales del siglo XVII la difusin de los
casa o juntar las piaras en los bosques de roble y encina compacto, se criaba el ganado y se almacenaban las cosechas ; y invisibles la proteccin de la casa y de la familia que moraba en su elementos de piedra en la estructura de los caseros dificult la
comunales . adems se producan una gran variedad de objetos de uso interior . propagacin de incendios en su interior y en la mayor parte de los
Algunos caseros de las zonas montaosas de Gipuzkoa al domstico que satisfacan algunas de las necesidades bsicas de la Quin poda amenazar la vida del casero? Eran muchos los casos se hizo frecuente la construccin de un slido medianil
este del ro Oria solan ser propietarios de bordas situadas en las familia . Muchas de estas labores artesanales que en l se transversal que cumpla las funciones de cortafuegos .
peligros reales o imaginarios que causaban temor a los labradores
proximidades de los pastos de altura. Estas bordas son pequeos ejecutaban, como la cestera, el tejido, la talla o la carpintera, no guipuzcoanos . El ms terrible de todos el fuego del rayo, que Todos los caseros de Gipuzkoa fueron ganando en
establos donde se guardan ovejas y vacas, as como una provisin requeran de un espacio especfico, sino que se realizaban todos los aos provocaba varios incendios en la Provincia ; pero seguridad, pero sin duda ninguno lleg tan lejos en la adopcin de
de paja y helecho . Su nmero se ha ido reduciendo con el tiempo, cmodamente en la cocina o a la sombra del espacioso portaln . tambin la envidia o mala voluntad de los vecinos, que poda medidas preventivas como la casa Larraaga de Urrestilla . Este
pero en el pasado fueron muy frecuentes . Las ms prximas al Sin embargo el casero dispona tambin de algunos espacios acarrear algn maleficio que hiciese enfermar a la familia o a sus casero centenario se quem en febrero de 1711 y su dueo, el
valle o a centros habitados se transformaron en viviendas durante particulares diseados expresamente para realizar un trabajo, una ganados. La presencia de extranjeros, de brujas, Iamiak y otros cantero Martn de Abaria, quiso asegurarse de que nunca ms
la desordenada expansin de los siglos XVIII y XIX, y las menos tarea de tipo mecnico relacionada con el ciclo agrcola; eran seres fantsticos tambin deba ser conjurada mediante los ritos volvera a arder, de modo que encarg al maestro montas
accesibles se fueron abandonando . espacios y estructuras que condicionaron toda la arquitectura del oportunos para evitar que alterasen la tranquilidad del hogar . Lzaro de Laincera un proyecto desconcertante en el que tanto los

78 79
soportes como los suelos y techos deban estar realizados en Los ejemplares ms primitivos, como el propio Legarre, igual a grandes caseros sin soportal, como Etxeaundi, en Lizartza, comunes en la zona este de Bizkaia, en el valle alavs de
piedra. El resultado fue un edificio nico en su especie, con apenas tenan ventanas y todas las que hoy lucen han sido abiertas que a caserones porticados como Etxeberri de Altzo . Se Aramaiona y en todo el noroeste de Navarra, los que tienen tres o
veintin bvedas de diferentes tipos en su interior pero que mucho ms tarde . Sin embargo este aire de maciza fortaleza, muy ms constituyen una variedad de casa rural vasca nica y exclusiva
introdujeron un mayor nmero de viguetas oblicuas ligando los
reproduce fielmente las funciones y la imagen externa de un ntido an en casos como Etxezabal de Astigarribia (Mutriku), postes verticales de la trama, pero nunca se recurri a la del territorio guipuzcoano .
casero corriente . desapareci rpidamente y hacia 1525 ya proliferaban las casas Estos ltimos son los de imagen ms seorial. A menudo se
utilizacin de piezas curvas, que eran muy frecuentes en otras
con numerosos huecos de luz y ventilacin, que casi siempre regiones de Europa . Solamente a mediados del siglo XVII se puso trata de gigantescas granjas de tres y cuatro pisos, como
adoptaban la forma de ventanas dobles o geminadas, con asientos de moda el empleo de una gruesa horquilla de rbol invertida, Lardamuo, en Zizurkil, con ms de 500 m' de planta acogidos
de piedra empotrados en el interior del muro. La galera de colocada en el vrtice superior de la fachada para sostener la bajo un enorme manto de tejas . Lamentablemente esta imagen
6. Los tipos de casero ventanales del rico casero Makutso, en Oiartzun, simboliza muy cumbrera del tejado como an se puede ver en lugares como queda mutilada en muchos casos, porque con el abandono de las
bien aquel deseo de abrirse al sol y la naturaleza que caracteriz a Ateaga (Anoeta) . En Elkeita (Asteasu), sin embargo, estn bajo las funciones agrcolas del prtico se extendi la costumbre de tapiar
Una de las caractersticas ms sorprendentes de la
la arquitectura renacentista, por contraste con el tenebrismo correas de la armadura . algunos de los arcos para ampliar la cocina y otras dependencias.
arquitectura rural guipuzcoana es la extraordinaria variedad de
medieval. Adems, sus dinteles tallados con grandes anclas navales As ha ocurrido en casas de tanto abolengo como Laskibar de
tipos de casero que existen en un pequeo territorio de tan slo
nos trasladan al espritu de la poca, evocando la memoria de un Irura, Eduhegi de Bergara y Madalena de Segura.
1 .977 km' . Las explicaciones a la espectacular riqueza de formas
hombre que quiso ser recordado entre sus vecinos por su 6 .3 . Los caseros de madera Uno de los avances ms importantes que se notaron al
vernculas son mltiples : por una parte la fragmentacin natural de
vinculacin a la mar. comenzar a proliferar los caseros con arcos y muros de carga fue
la geografa de Gipuzkoa, compartimentada en valles mal
Caseros de piedra y sin soportal se han seguido que el edificio poda crecer en altura sin poner en peligro su
comunicados entre s, habra posibilitado el desarrollo de algunas Los caseros que conservan una buena parte de su fachada
construyendo a lo largo de toda la historia, aunque las puertas con estabilidad . Este hecho permiti que a mediados del siglo XVIII se
tradiciones constructivas muy localistas ; por otra, la estratificacin principal cerrada con madera soportan la leyenda de ser los ms
arco dejaron de utilizarse a principios del siglo XVII . Sin embargo empezase a ocupar el piso superior con funciones de vivienda,
econmica de los labradores sera la causa de la difusin de antiguos de Gipuzkoa . En realidad son slo una variedad barata y
en muchos casos se les aadieron tardamente grandes prticos aumentando el nmero de alcobas e introduciendo un espacio
diferentes modelos de vivienda ajustados a la personalidad muy vistosa de la arquitectura entramada, en la que la red de
enlosados, como puede comprobarse en Albizua y Agarre de ms noble que se utilizaba como saln para recibir a los invitados
especfica de cada uno de los grupos sociales . Tambin los viguetas se ha forrado externamente con un mamparo de tablas
Bergara, lo que demuestra que el modelo de casa totalmente en las ceremonias familiares, como bodas, bautizos y velatorios . El
factores de tipo natural han debido de ejercer una gran influencia, verticales machihembradas o clavadas .
cerrada no lleg a satisfacer plenamente las necesidades de los aumento de un piso se nota bien en los ejemplares ms
en especial la mayor disponibilidad de un determinado material Su perodo de vigencia histrica fue el siglo XVI y la primera evolucionados, como Gurrutxaga de Zumrraga y Lapatza de
labradores guipuzcoanos .
constructivo -madera o piedra- en relacin a los dems . mitad del XVII, y su mbito de aplicacin los caseros que Antzuola, pero es todava inexistente en la generacin de los
Sin embargo la razn que mejor explica la gran diversidad de deseaban disponer de soportal y necesitaban un material ligero precursores, como Irazabal Etxeberri de Bergara .
caseros existentes -aun en reas muy prximas y sin marcadas que no cargase la viga maestra del mismo . La planta baja se
6 .2 . Los caseros de entramado
diferencias sociales o ecolgicas- es que, a pesar del carcter de fabricaba siempre en piedra, pero ello no exclua que el esqueleto
conservadurismo repetitivo que generalmente se suele atribuir a la o la estructura portante fuese de gruesos postes de roble, como 6 .5 . Los caseros sin soportal
Los edificios con fachada de estructura entramada a la vista todava puede verse, entre otros muchos, en Urbizu Bekoetxe de
arquitectura popular, el casero vasco ha demostrado ser siempre
muy receptivo a los cambios histricos, tanto en lo que se refiere a constituyen una de las familias ms prolficas del conjunto de los Idiazabal . La ltima generacin de caseros guipuzcoanos, la del siglo
caseros guipuzcoanos . Comenzaron a construirse muy pronto, a XIX, renunci al uso de los soportales, tanto a los que estaban
la incorporacin de nuevas tcnicas constructivas, como a la En la mayor parte de los caseros guipuzcoanos antiguos con
rpida asimilacin de las modas artsticas . Para entender la gran principios del siglo XVI, y posteriormente, aunque han conocido construidos con arcos como a los que se hacan con un gran
fachada de tablas, stas aparecen slo en el tramo central del
variedad de cambios que ha provocado esta receptividad cultural variaciones tcnicas sustanciales, han seguido desarrollndose frontis, como en Izar Haundi de Zumrraga, siendo mucho menos dintel de madera . Era, en parte, una apuesta por mantener un
hay que saber que prcticamente todos los caseros que hoy estn hasta el siglo XIX . estilo de vida ms reservado y discreto, encerrado en el grupo
frecuentes los casos en los que se extienden a todo lo ancho del
en pie fueron edificados en un plazo de cuatrocientos aos, de La base comn de todos ellos es la de lograr ensamblar una edificio. En Gaztelu, en Bergara, donde sto ocurra desde 1530, familiar, pero tambin una respuesta a la necesidad de racionalizar
1500 a 1900, y que cada generacin tena un modo de hacer red de viguetas de madera de distintas dimensiones, que se han sido eliminadas tras una obra reciente . Lo cierto es que este la arquitectura domstica .
ligeramente distinto al de sus antepasados y descendientes . sostengan por s mismas en un plano vertical . Los huecos de dicha En la prctica pareca significar el triunfo de la tipologa de
tipo de estructuras son muy frgiles y adems difciles de aislar del
Cada tcnica y cada forma tienen su propio tiempo de red se rellenan posteriormente con mampostera enlucida con casero ms arcica, la de la casa de piedra de tradicin
fro y la humedad, lo que hace bastante problemtico su
vigencia histrica y un ritmo diferente de asimilacin, argamasa y cal, o bien con ladrillo, que por su hermoso color y gtico-renacentista, pero haba algunas diferencias importantes,
mantenimiento en la actualidad . Hoy la madera slo se conserva, y
transformacin y decadencia . Conocindolos se pueden ordenar elevado precio se acostumbraba a dejar a la vista del espectador . fruto de ms de tres siglos de evolucin . En principio, al hacer una
se repone, con relativa frecuencia en la parte alta del camarote,
los diversos tipos de caseros en grandes familias y ubicarlos en La relativa ligereza y solidez de este tipo de estructuras permite a comparacin superficial, resultaba que las granjas modernas
como en el cinco veces centenario Lazpiur de Bergara, donde
la casa ganar mayor altura y crear voladizos, aunque en el campo estaban edificadas con peores materiales, ya que carecan de las
una poca especfica, superando en algo la habitual indefinicin y sirve para facilitar la ventilacin del pajar .
guipuzcoano stos fueron mucho menos frecuentes de lo que se grandes vigas de roble y de los arcos de sillera de las casas del
ambigedad cronolgica en la que se mueve la interpretacin de Un gnero especficamente guipuzcoano de los caseros de
ha solido pensar . siglo XVI ; pero en contrapartida resultaban ms cmodas de
las creaciones populares . madera lo constituyen ciertos edificios a los que a principios del habitar : tenan amplias ventanas y numerosas entradas de luz
Aun as es difcil hacer una sntesis de todas las especies de El tipo de ensamblaje utilizado y la ordenacin de las siglo XVII se les aadi un cuerpo adosado a la fachada delantera, natural, estaban mejor aisladas, disponan de dormitorios dignos e
caseros existentes. La variedad es tan amplia que lo que aqu se maderas de la trama son los que permiten distinguir la edad de las con una amplsima hera porticada en la planta baja y sobre ella un independientes, posean cocinas con chimeneas funcionales y
puede recoger slo alcanza a ser una breve galera de fachadas de distintas estructuras. En los ejemplos de caseros de entramado desahogado granero con paredes de tabla, montado sobre una resultaban ms adecuadas para el trabajo con la cosecha y los
algunos de los tipos ms ntidos y representativos, pero es obvio ms antiguos, como pueden serlo Agerre (Irura) y Aritzeta Erdi banda de postes . El ejemplo mejor conservado es sin duda animales .
que la realidad de los ms de once mil caseros de Gipuzkoa es (Alkiza), las viguetas componen figuras de cuadrilteros o Igartubeitia de Ezkio-ltsaso, pero an sobreviven algunos de sus Los primeros ejemplares, como Igor Txiki de Ernialde, an
mucho ms rica y depara multitud de sugestivas singularidades . rectngulos muy altos y regulares, cuajados con mampostera . otros congneres, como Arandi, en Ormaiztegi, que fue casa natal ofrecen el sabor rstico de la piedra labrada por canteros
Apenas existen tornapuntas o piezas oblicuas, pero cuando del general carlista Toms de Zumalacrregui, o izarre Haundi en tradicionales, que destaca sobre el blanco de la cal en series de
aparecen se unen a los dems elementos con ensamblajes de Gabiria, y Aginaga en Azkoitia . Parecen muy arcaicos, pero en ventanas iguales y bien ordenadas, siguiendo el criterio de
6.1 . Los caseros renacentistas de piedra perfil mixtilneo . realidad corresponden a un estado evolucionado de la vivienda racionalidad que se impona a todas las construcciones de la
Los entramados rellenos de ladrillo no parecen ser comunes vasca, aunque realizado con medios pobres . poca del Neoclasicismo . En los edificios ms tardos slo se
Algunos de los primeros caseros conocidos de Gipuzkoa antes de mediados del siglo XVI, fuera de edificios de cierta pueden ver grandes caserones, como Arane Goikoa de Eskoriatza,
tienen sus cuatro fachadas construidas en piedra . Presentan un nobleza, como la casa de Legazpi en Zumrraga . Sin embargo en los que el orden de puertas y ventanas se mantiene de manera
aspecto hosco y hermtico, y a veces se les ha confundido con cuando se popularizan en el mundo de los caseros guipuzcoanos 6.4 . Los caseros con soportal de arcos rgida y montona, pero estas tienen pobres dinteles de madera o
antiguas torres que hubieran perdido los pisos superiores . Sin consiguen arraigar con una vitalidad desconocida en otros ladrillo enlucido .
embargo, las amplias dimensiones de la planta y la total ausencia territorios vascos . Logran una gran aceptacin en toda la cuenca En lo que concierne a calidad constructiva y de diseo Hoy puede considerarse que ste es el tipo de casero ms
de elementos defensivos -entre otros muchos detalles- prueban del Oria, pero en contrapartida el ladrillo es prcticamente arquitectnico, los caseros con soportal definido por grandes difundido en Gipuzkoa, aunque en muchos casos, detrs del
que fueron autnticas casas de labranza . desconocido en la arquitectura popular del Deba . Muchos de los arcos de piedra labrada se encuentran en el punto de evolucin maquillaje de una fachada de apariencia moderna, se esconde la
Estos caseros, de los que Legarre, en Altzo, constituye un artesanos tejeros que lo producan eran trabajadores estacionales histrica ms alto de la casa popular guipuzcoana . Su solidez, compleja estructura de un edificio centenario que, a su manera, ha
magnfico ejemplo, no tienen soportal ni ningn otro espacio que venan del norte de los Pirineos y tal vez por esta razn es tratado de adaptarse al ritmo de los tiempos.
condiciones de habitabilidad y elegante aspecto tienen muy pocos
cubierto que sirva de transicin entre la vivienda y el campo ms fcil de encontrar en zonas prximas a la frontera . A favor de competidores de su misma estatura en el panorama de la
exterior, lo cual constituye un hecho bastante frecuente en esta hiptesis jugara su abundancia en el entorno de Donostia, arquitectura rural europea.
Gipuzkoa pero poco habitual en el resto de la cornisa cantbrica . con bellos ejemplos como Urruzmendi en Usurbil, y Aliri o las Su difusin est ligada al gran desarrollo que conoci el 7 . La ornamentacin
La entrada a la casa se efecta a travs de una puerta con arco de otras casas de Zubieta . En cualquier caso, se constata que su oficio de la cantera nortea en los tiempos del Barroco . Nacieron
sillera abierta en un lateral de la fachada . Dicho arco suele ser empleo deja de ser usual a mediados del siglo XVIII . Su edad de a mediados del siglo XVII y se implantaron con xito entre los
todava de silueta gtica en los primeros aos del siglo XVI, pero oro haba sido el siglo XVII, que es cuando se construyeron 7 .1 . La madera
labradores ms acomodados, que miraban con confianza los
luego se transforma en una elegante rosca semicircular durante el caseros tan racionales y armoniosos como lerobi Haundi de tiempos a causa de la beneficiosa aclimatacin del maz . Partiendo de la constatacin de que la mayor parte de los
resto de la centuria. Oiartzun y cuando se rehicieron otros ms rudos, como Aranburu
El rea en la que aparecen en mayor nmero coincide con el caseros guipuzcoanos son obras con grandes virtudes
Un segundo arco, de mayor tamao, da acceso a la cuadra, Zahar en Aia.
cuadrante sudoccidental de Gipuzkoa. Hay caseros de uno, dos y constructivas pero de una marcada sobriedad plstica y
de forma que el espacio de la familia y el espacio del ganado El entramado relleno de mampostera estuvo mucho ms hasta cinco grandes arcos abiertos en la base de la fachada . Sin ornamental, incluso si se los compara con otros modelos de casa
quedan clara e higinicamente delimitados desde el exterior. extendido, tanto en el espacio como en el tiempo . Se aplic por embargo, as como los de una y dos roscas de piedra son popular vasca, debe reconocerse, sin embargo, que la madera es

80 81

el tipo de soporte que ms a menudo utilizaron para tallar adornos muchos de los caseros ms nobles, como el imponente FERNANDEZ ALBADALEJO, Pablo . La crisis del antiguo Rgimen YRIZAR, Joaqun de . "Arquitectura popular vasca", V Congreso de
y motivos decorativos . Azpikoetxe de Berastegi, adoptan la costumbre ya avanzada en el en Guipzcoa. 1766 - 1833 : cambio econmico e historia . Estudios Vascos, Vergara, 1930 . Arte Popular Vasco. San
El perodo ms brillante de la carpintera popular siglo anterior de recercar todas las ventanas de la fachada principal Madrid, 1975 . Sebastin, 1934 .
guipuzcoana fue el comprendido entre los siglos XVI y XVII, y en con molduras de placas lisas que forman unas caractersticas GARMENDIA LARRAAGA, Juan . De etnografa vasca. San --Las casas vascas . Bilbao, 1965 .
l se percibe que los artesanos locales, adems de tener un orejetas en los vrtices, claramente identificables con la sobria Sebastin, 1976 .
repertorio de figuras propio, estaban perfectamente informados de esttica del barroco norteo . Los caseros del siglo XIX apenas LEIZAOLA, Fermn de. "Agricultura", Euskaldunak, 2. San Sebastin,
los gustos y temas ornamentales ms difundidos en las regiones tienen trabajos de ornamentacin realizados en piedra, salvo 1979 .
LINAZASORO, Iaki . "Caseros de Guipzcoa" . San Sebastin, Iconografa
vecinas, desde el Sur de Francia hasta el Duero . nuevos escudos de talla ntida y afilada, y algunas grandes placas
Las dcadas centrales del siglo XVI conocieron un gran que recuerdan la fecha de inauguracin del edificio y el nombre 1974 .
MADARIAGA, Nikola de . El casero como arquitectura popular Procedencia de ilustraciones :
florecimiento de la talla en madera, del que los caseros de su promotor, como ocurre en Orbe Haundi de Bergara .
participaron activamente . En esta poca la decoracin se vasca . Bilbao .
Diputacin Foral de Guipzcoa . Ayerza, Garca, Martn : 79 .
concentra principalmente en los antepechos de las fachadas de MANTEROLA, Ander . "Etxea" . Euskaldunak, 3 . San Sebastin, 1980 . Archivo Ojanguren : 35, 41, 51, 74, 109, 119, 120, 121, 125,
tabla o entramado y en las mnsulas y jabalcones del tejado . Se 7.3 . El hierro MUGICA, Serapio . "Guipzcoa". Geografa General del Pas
131 . Torrubia, Luis Juan : 103 . Urain, Jos Ramn : 97.
utilizaba un vasto repertorio de figuras geomtricas labradas a Vasco-Navarro . Barcelona, s.f.
Vazquez Daz : 11 . Plano Larraaga : 106 . Plano Lili : 50 .
azuela y formn, buscando el contraste de planos y marcando los En una tierra que en buena parte ha logrado sobrevivir MUOZ BAROJA, Jess y LOPEZ, Miguel Angel . Larraaga
Editorial Auamendi, Enciclopedia General Ilustrada del Pas
baserria. Casero Larraaga . San Sebastin, 1989 .
efectos de claroscuro . Las formas ms habituales fueron los gracias a la forja y exportacin del hierro sorprende la poca Vasco, vol . XXX : 52 .
cantidad de este metal que ha llegado a ser utilizado para la NAVAJAS LAPORTE, Alvaro . La ordenacin consuetudinaria del
sogueados, mondaduras, cabezas de clavo, puntas de diamante, Librera Internacional . San Sebastin . Yrizar, Joaqun, Las casas
casero en Guipzcoa . San Sebastin, 1975 .
palmetas, maclas, estriados y ocasionalmente hlices solares y ornamentacin de los caseros. vascas : 13 .
OTAZU Y LLANA, Alfonso . El igualitarismo vasco . Mito y realidad.
rosetas biseladas ; un repertorio, en suma, que tiene en el coro de En el siglo XVI, cuando los vascos casi no tenan San Sebastin, 1973 .
La Antigua de Zumrraga su ms completa expresin . competidores en Europa en la produccin siderrgica, el nico Procedencia de objetos fotografiados :
PENA SANTIAGO, Luis Pedro . Arte popular vasco. San Sebastin,
En las casas de entramado, y sobre todo en las que tienen elemento con cierto encanto decorativo realizado en hierro que 1969 (Reed . 1976) . Centro de Microfilmacin, Palacio Rekalde, Gobierno Vasco : 105 .
algn voladizo, tambin suele ser habitual durante la primera mitad poda encontrarse en las casas de labranza guipuzcoanas eran las SANTANA EZQUERRA, Alberto . "Arquitectura popular : Tipologas Diputacin Foral de Guipzcoa . Archivo de Protocolos de Oate :
del siglo XVI tallar una de las vigas horizontales con una franja de pesadas puertas metlicas de los muros cortafuegos, que solan histricas del casero, tcnicas constructivas y perpectivas 14, 64, 69, 72, 95 . Fondos: 28, 63 . Coleccin Manuel
arquillos conopiales rehundidos, como los que se ven en Txulaene adornarse con gruesos anillos colgantes y algunas sencillas arqueolgicas" . Hiri arkeologiako heziketa ikastaroa Laborde Werlinden : 146, 149, 151, 152 . Museo
Goikoa de Oiartzun o en Aritzeta Erdi de Alkiza, haciendo uso de incisiones geomtricas en el pasador . gazteentzat San Sebastin, 1989. Zumalacrregui : 55 .
un tema de procedencia vascofrancesa . En el siglo XVII los trabajos de forja salieron al exterior y se - -"Los antiguos caseros de Gipuzkoa" . lbaiak eta Haranak . Leizaola, Fermn . Grabado de Georgio Housnaglio : 31 .
Otros puntos de la casa que reciben una atencin especial concentraron en los herrajes de las puertas : clavos con cabeza Gua del patrimonio histrico-artstico y paisajstico . San Goienetxe-Goi, Tiburcio Mercedes : 82 .
por parte de los carpinteros renacentistas son las zapatas de los romboidal o en estrella, chapas de bocallave de perfil sinuoso y en Sebastin, 1990. Jauregizarrea : 2, 29, 37, 60, 62, 67, 87 .
postes y las zancas de las escaleras. En ambos casos el recurso algunos casos gruesos aldabones. Por otra parte, aunque tanto URTEAGA ARTIGAS, Mara Mercedes . Gua histrico monumental Izaguirre Lacoste, Manuel : 3, 8, 9, 24, 63, 65, 70, 71, 73, 81, 84.
ms usual es el de dulcificar la arista viva de la madera con series durante este siglo como en el siguiente los guipuzcoanos lograron de Gipuzkoa . San Sebastin, 1992 . Museo San Telmo : 18, 22, 43, 59, 85, 99, 101, 104, 107, 143,
de mondaduras . fama de habilsimos rejeros, sus productos raramente llegaron a los VALVERDE, Lola . Historia de Guipzcoa . San Sebastin, 1984 . 147, 148 .
La carpintera popular guipuzcoana del siglo XVII se enfoca a caseros, ya que su elevado precio slo los haca aptos para ser
resaltar otros puntos de inters . Su labor se concentra entonces en utilizados en iglesias y palacios . Cuando en las casas de labranza
la talla de las cabezas de las correas del tejado, que se decoran se encuentran rejas en las ventanas de la planta baja habitualmente
con volutas vegetales, tanto ms carnosos cuanto ms se impone son sencillos barrotes de cuadradillo colocados en el siglo XIX, y
la esttica barroca. La voluta acostumbra a llevar tallado en la slo en muy raras ocasiones se ven los atractivos perfiles cnicos Ilustraciones medievales desde las que los Lazcano dominaban con puo 33. Bandern de piedra labrado en un dintel de Orio, que
parte central un cordoncillo o una ristra de perlas, como se aprecia o con cogollos vegetales propios de pocas anteriores . de hierro a los labradores de la alcalda de Areria. representa una nao vasca de fines del siglo XVI . La tradicio-
21 . Casero Zuaznabar Haundi )Altzo). Durante la Edad Me- nal actividad marinera guipuzcoana entr en crisis en esta
ntidamente en Otabardi de Asteasu . En esta poca tambin son El panorama de los accesorios y adornos artsticos del casero 1 . La cosecha de la huerta. dia los caseros solitarios y apartados sufran frecuentes robos poca y provoc un brusco repliegue de la poblacin hacia
abundantes los barrotes de madera torneados con formas de vaso, es discreto, como le corresponde a un edificio que a lo largo de la 2 . Troje. Mueble utilizado para almacenar el trigo del casero . y asaltos de bandas de pequeos nobles armados. el mundo rural .
3 . Pedarra . Utilizada para transportar agua de la fuente al 22 . Casco militar del tipo utilizado por los infantes y arcabu 34 . Carboneros, ferrones, pastores y arrieros convivan con
frecuentes en las barandas de balcones y escaleras . historia slo ha aspirado a hacer ms llevadera la dura vida de los casero . ceros guipuzcoanos a principios del siglo XVII . los labradores en los montes de Gipuzkoa, disputndose las
La figura humana est muy escasamente representada, pero hombres del campo . Sin embargo no es en el terreno fcil de los 4 . IHS del casero Makutso (Olartzun) . 23 . Las viejas chozas medievales de madera dejaron de cons- reducidas riquezas naturales de la tierra .
hay algunas interesantes excepciones, como las mscaras labradas 5 . El maz fue la salvacin de los caseros guipuzcoanos del truirse a fines del siglo XV y ninguna ha sobrevivido hasta la 35 . La difusin del maz exigi cultivar muchas parcelas re-
ornamentos donde el casero juega la partida de su belleza . La siglo xvll . ducidas o de pendientes pronunciadas en las que la laya
actualidad. En su lugar, y manteniendo el mismo nombre del
en Arrillaga Haundi de Usurbil y en Zumitza de Alkiza . fascinacin que despierta nace al ver surgir su silueta entre la 6. Hrreo del casero Agerre (Bergara) . Siglo XVI. solar, se alzaron slidos caseros de piedra que todava se resultaba ms eficaz que el arado . Mujeres y hombres com-
niebla, con su volumen rotundo y sus formas slidas, antiguas y 7. Mscara tallada en la carpintera del casero Harrillaga conservan en gran nmero. partan el pesado esfuerzo de la labranza.
Haundi (Usrbil) . 24. Tejas artesanales que llevan impresa la huella de los 36 . El maz se difundi en Gipuzkoa desde los primeros
perdurables . All est el casero : el anciano seor de los valles . 8 . Comps de trazar. dedos del maestro tejero . Al menos desde el siglo XIV los aos del siglo XVII. No trajo la riqueza para nadie pero
7 .2 . La piedra 9 . Plumn . caseros guipuzcoanos se cubran con tejas acanaladas de permiti sobrevivir dignamente a muchas familias modestas .
10. Etxeberri (Altzo Muo). Con piedra y roble, sabiamente arcilla roja realizadas a mano. 37 . La laya era una herramienta bien conocida en Euskal-
modelados a travs de los siglos, se vertebra el cuerpo mo- 25 . Desde el siglo XI los manzanos constituyeron una de las herria desde la Edad Media que se mantuvo en uso hasta
La ornamentacin en piedra estaba reservada a los caseros numental de los caseros guipuzcoanos . principales riquezas de los caseros de Gipuzkoa. 1950 aproximadamente . La tpica laya guipuzcoana tiene
ms ricos de Gipuzkoa y habitualmente se dosificaba en pequeas Bibliografa 11 . El casero y sus bueyes, una imagen tradicional con ms 26. Casero Legarre (Altzo), construido a principios del siglo largas pas y mango corto .
de siete siglos de vigencia en Gipuzkoa . "El boyero guipuz- XVI. Los caseros ms antiguos de Gipuzkoa tienen grandes 38 . Haciendo provisin de lea para el invierno .
cantidades . Cada poca demostr tener sus preferencias muy bien coano" de Vzquez Daz (1925) . puertas de entrada con arcos ojivales de piedra labrada . 39 . El casero Balanzategi Haundi (Zarautz) se protege bajo
definidas, casi siempre afines al lenguaje artstico del momento . ARIN DORRONSORO, Juan de . "Ataun . El maderamen en las 12. Despus de la siembra el pase de la area deshace los 27. Aranburu Zahar (Aia). Las grandes dimensiones ofrecen la sombra de una corpulenta encina.
terrones y entierra la simiente en el surco . Empieza el tiempo una engaosa apariencia de comodidad. En realidad la fami- 40 . A fines del siglo XIX la difusin de las ventanas de cristal
As, durante la primera mitad del siglo XVI los nicos adornos en construcciones antiguas" . Anuario de Eusko Folklore. Vitoria, de espera . lia viva apiada en el ala derecha del edificio y la mayor llev la luz al interior de los viejos caseros.
los que el cantero poda demostrar su talento como tallista eran 1932 . 13. El antiguo casero Aginaga (Eibar), ya desaparecido, ha- parte del espacio interior estaba dedicada a establos y pajar. 41 . Segador de Olaberria a principios de siglo . Los prados
ba sido construido con madera de roble entre los siglos XVI 28. Corba . Artilugio utilizado en la elaboracin tradicional de siega y las repoblaciones forestales han sustituido a los
los medallones protectores -con el monograma de Cristo escrito ARPAL, Jess . La sociedad tradicional en el Pas Vasco . San y XVII . De las casas de labranza medievales no se ha conser- del lino en Gipuzkoa ; serva para cortar la cscara de paja campos de cultivo en los valles de Gipuzkoa .
en caracteres gticos- que se colocaban en la puerta principal, y Sebastin, 1979 . vado ninguna huella. que recubre las fibras vegetales. Con lino laboriosamente 42 . El casero guipuzcoano lucha por modernizarse pero la
en las molduras de enmarque de las ventanas, pudiendo 14. Apeamiento de la casera Alkorta, perteneciente a Juan tejido en casa se confeccionaban el ajuar de cama y las difcil orografa y las reducidas dimensiones de las parcelas
ASPIAZU, Iaki et al . Agareko Garaixea . Hrreo de Agarre . San
Fernando de Aguirre, por el maestro Gabriel de camisas de los labradores guipuzcoanos. impiden la plena mecanizacin del campo .
considerarse la figura de las anclas perfiladas en el dintel de Sebastin, 1988 . Capelastegui en 1767. La casa de labranza aparece rodeada 29. Troje del siglo XVII . Los trojes eran grandes arcones 43 . Las invasiones francesas de 1795 y 1807 y las dos guerras
Makutso de Oiartzun como un caso de expresividad BAESCHLIN, Alfredo . La arquitectura del casero vasco . Bilbao, por sus tierras, rboles, fuentes y caminos . Es una unidad de desarmables en los que se almacenaban las reservas de trigo carlistas del siglo XIX marcaron la ruptura del equilibrio tradi-
vida y trabajo familiar con vocacin de autosuficiencia . de la familia. Se guardaban en el camarote o en la bodega cional del campo guipuzcoano .
absolutamente excepcional . 1929 (Reed . 1968). 15. Las viejas leyendas vascas cuentan que San Martintxiki del casero. 44 . Mercado de la Brecha de Donostia . El cultivo y comer-
En el siglo XVII el nmero de piezas labradas aumenta BARANDIARAN, Jos Miguel de . "Contribucin al estudio de la rob los secretos de la agricultura a los Basajaunak de la 30. La construccin de los caseros de los siglos XVI y XVII cializacin de los productos de la huerta es una tarea feme-
montaa. exigi sacrificar miles de robles centenarios de los bosques nina en los caseros vascos .
ligeramente . Siguen cuidndose los enmarques de las ventanas casa rural y las condiciones naturales" . Anuario de Eusko 16. En diciembre la tierra se duerme, y el casero se cubre comunales . Casi todos los ayuntamientos cedan la madera 45 . La patata, que hoy es un ingrediente bsico de la gastro-
ms nobles, ahora con molduras cajeadas de tipo clasicista, como Folklore . Vitoria, 1925 . de niebla y silencios. gratuitamente a los vecinos que necesitaban rehacer sus ca- noma local, no se difundi hasta mediados del siglo XIX .
17. El paisaje de Abaltzisketa an recuerda que los primiti- sas. 46 . Muchos caseros varias veces centenarios, como Agerre
las del casero Elorrieta de Asteasu, y adems se difunden mucho
- -"Establecimientos humanos y las condiciones naturales -la vos caseros de los siglos XIV y XV preferan agruparse en 31 . La escena grabada por Georgio Housnaglio en 1567 Bekoa (Zarautz), estn siendo absorbidos por la expansin
las tallas herldicas con la aparicin de ostentosos escudos que a pequeas barriadas situadas a media ladera . muestra cmo vestan los labradores vascos de la poca . A desordenada de los ncleos urbanos .
casa rural-" . Anuario de Eusko Folklore. Vitoria, 1926 . 18. Lujosa ballesta del siglo XVI . La ballesta fue el arma la izquierda dos mujeres casadas y un hombre caminan ha- 47 . La industrializacin de Gipuzkoa durante el siglo XX ha
menudo llevan inscripciones identificando las armas del apellido
CARO BAROJA, Julio . Los pueblos del Norte . San Sebastin, 1943 personal ms mortfera utilizada durante las luchas de bandos cia Vitoria; ellas llevan lana hilada o en mechones para ven- provocado consecuencias contradictorias en el casero . Por
familiar y el ao de construccin del edificio . En algunos casos, medievales . El temor a ser agredidos por los violentos clanes der en el mercado y se cubren la cabeza con voluminosos una parte ha permitido a muchos antiguos inquilinos hacerse
(Reed . 1977) .
como en Iriarte Bekoa de Antzuola, aparecen airosas columnas de de nobles provoc que los labradores guipuzcoanos busca- tocados cuyas complicadas formas variaban de un pueblo a con la propiedad de la casa, pero por otro lado ha propicia-
orden toscano ayudando a sostener el vuelo de la viga del -Los vascos. Madrid, 1958 . ran la proteccin de las villas y de la justicia real. otro. El varn, que va armado de pica y ballesta, viste calzas, do el abandono de las explotaciones agrcolas.
19. En 1290 acudieron a poblar la villa de Segura los hom- camisa y un jubn de mangas abullonadas. Las dos jvenes 48 . En Gipuzkoa hay cientos de caseros que parecen con-
soportal, pero su nmero es casi insignificante en comparacin --Vecindad, familia y tcnica . San Sebastin, 1977 . bres libres de la comarca y los labradores horros del rey que se cruzan por el camino vuelven del ro, cargando sobre denados a desaparecer. Muchos estn ya deshabitados y en
con lo que suele ser habitual en las comarcas orientales de Bizkaia . DUVERT Michel et ralo . _txea
F ou la maison basque . San Juan de Sancho IV cada uno de ellos manteniendo sus antiguas obli- sus cabezas la colada de ropa blanca de lino en un cesto otros slo viven ancianos solteros a los que nadie suceder .
gaciones. La diferencias sociales del campo se transfirieron hemiesfrico y una primitiva pedarra llena de agua ; ambas 49 . La alubia se populariz durante el siglo XIX como inme-
En el siglo XVIII siguen destacndose los blasones armeros Luz, 1980 . asa la nueva ciudad . son doncellas y por eso lucen el cabello al descubierto . jorable compaera del maz.
como el elemento ms cuidado de la talla artstica en piedra ECHEGARAY, Carmelo de . Compendio de las instituciones forales 20 . El escudo de armas de los Lazcano (1638), defendido 32. El hierro de las hoces enmohece hoy en los desvanes de 50 . El palacio de los Lili-Idiquez (Zestoa) fue desde princi-
por dos guerreros preside la entrada del palacio del Duque los caseros . En los aos sesenta dej de cultivarse el trigo en pios del siglo XVI la residencia de uno de los clanes familia-
recargndose de guarnicin mascarones y rocalla. En este perodo de Guipzcoa. San Sebastin, 1924 . del Infantado (Lazkao) . El palacio sustituye a las viejas torres los campos de Gipuzkoa. res que mayor nmero de caseros posea en Gipuzkoa .

82 83
51 . Los maisterrak constituan el grupo mayoritario de los manantial, sirvindose para ello de grandes pedarras de ce- pia de una casa de labranza. Las dos puertas de entrada
labradores guipuzcoanos . rmica. sirven para diferenciar el acceso de los hombres y el de los
52 . Francisco Xavier Mara de Munive e Idiquez 85 . Reproduccin de la cocina de un casero tradicional en animales .
(1729-1785), Conde de Peaflorida, haba heredado un in- el Museo de San Telmo. Algunos pesebres de la cuadra 116 . lerobi Haundi (Oiartzun) es uno de los mejores ejem-
menso patrimonio de granjas y caseros en Gipuzkoa Desde disponan de ventanillas que se asomaban directamente a la plos de estructuras de entramado cuajadas de ladrillo realiza- BASERRIA
su puesto de director y fundador de la Real Sociedad Vascon- cocina . dos en el siglo XVII .
gada de los Amigos del Pas se esforz por modernizar las e
86 . Las bellotas de roble y encina d l os bosques comunales 117 . Fragmento de entramado relleno de piedra porosa de
tcnicas de la agricultura tradicional vasca . sirvieron para alimentar al abundante ganado porcino de los toba en Altzo Muo. LA FERME BASQUE A GIPUZKOA
53 . Casero Agarreurreta (Zaldibia) . Durante los siglos XVIII caseros .
118 . Las estructuras de entramado eran baratas y ligeras, y
y XIX los grandes propietarios dividan los viejos caseros en 87 . Guadaa utilizada para segar y apilar los helechos .
permitan construir a un precio razonable enormes caseros
porciones u ordenaban la construccin de casas dobles para 88 . Pareja de bueyes de tiro de laki Oliden (Orlo). Desde
como Etxehaundi (Lizartza) .
conseguir alojar a ms familias de inquilinos en el mismo la Edad Media la posesin de una buena yunta de bueyes ha
constituido el mximo smbolo de riqueza entre los labrado- 119 . Los caseros con fachada de entramado, como Lizarral
espacio. de, Bergara, fueron los ms populares en Gipuzkoa durante
res guipuzcoanos .
54 . Las castaas constituan uno de los alimentos bsicos de los siglos XVII y XVIII .
las cenas de invierno. 89 . Los cerdos vivan separados del resto de los animales
del casero. Con frecuencia se les dejaba en libertad en las 120 . El esqueleto de casi todos los caseros del siglo XVI y
55 . Maraveds de Fernando VII, acuados en 1833 . La renta XVII es de postes de roble, como los del soportal de Gomes-
proximidades de la casa .
del casero se pagaba en trigo y otras especies : solamente en tio, Arrasate .
90. Jess Isasa cuela las impurezas del zumo de manzana
el siglo XIX comienzan a hacerse habituales los pagos en 121 . Las fachadas de madera resultaban muy tiles para
en la bodega de la casilla de lagares de lerobi Haundi (Oiar-
moneda . mantener ventilado el pajar, pero al mismo tiempo eran muy
tzun),
56 . La miel era el nico edulcorante utilizado en los caseros 91 . El viejo arco de entrada a la bodega del casero Lazpiur frgiles . El viejo camarote de tablas de Gaztelu (Bergara) ya
guipuzcoanos . Todos los caseros tenan colmenas y una no existe, en su lugar hay un muro de ladrillo .
(Bergara) se remonta a los primeros aos del siglo XVI y ha
parte de la produccin se reservaba obligatoriamente para
sido sustituido por una sencilla puerta de madera . 122 . A principios del siglo XVII se aadi al casero Igartu-
regalar al amo de la casa . 92 . Los toneles de sidra se alineaban en la bodega o en un beitl (Ezkio-ltsaso) un nuevo soportal corrido y un amplio
57 . Aduna . Antiguamente los caseros nunca se arrendaban
rincn de la cuadra . camarote cerrado con tablas .
por ms de una dcada. La renovacin del contrato depen- 93 . El hrreo de Agarre, armado a mediados del siglo XVI, 123 . El casero natal del general carlista Toms de Zumala- 1 . Histoire de la ferm e basque d'origine mdivale qui fut configure entre les Xllme et Xlllme
da de la buena o mala labor realizada por los maisterrak . es el ltimo granero elevado de esta especie que se ha karregi, llamado Iriarte (Ormaiztegi), est construido con tron-
Con la aparicin de la industria muchos inquilinos abandona- conservado en Gipuzkoa . Antiguamente fueron muy frecuen- sicles.
cos y tablas de roble.
ron el campo y los que se quedaron pudieron disfrutar de tes en el valle del Deba . 124. Los cinco grandes arcos de piedra labrada del casero Si, au contraire, nous entendons par "ferme basque" un
mayor estabilidad. 94. Camarote de casero IBartubeiti (Ezkio-ltsaso) . Todo el L'histoire raconte qu'un beau jour d't, un hros courageux
Gurmendi (Zarautz) son fruto de una tierra de buenos cante- certain type de btiment, c'est--dire un modele d'architecture
58 . Existan algunas variedades de manzanas de especial ca- piso superior del casero guipuzcoano se utilizaba para alma- appel "San Martintxiki" parvint voler une poigne de graines de
ros y de una larga tradicin de arquitectura rural realizada
lidad, las gorde sagarrak, que se conservaban sanas durante cenar la cosecha y deba de permanecer bien ventilado para ayant une identit spcifique, nous parions alors d'une formule
por maestros de slida experiencia . bl aux seigneurs de la montagne, les gants Basajaunak, et qu'il se
muchos meses y que habitualmente se utilizaban para pagar evitar que se estropeasen los frutos recogidos .
la renta del casero. 125 . Eguren (Bergara) pertenece a la primera generacin de rgionale de mtairie moderne ayant une anciennet de cinq-cents
95 . En las trazas de reedificacin del casero Mekolalde Az- dbrouilla plus tard pour les pier pendant qu'ils causaient de
caseros con arcos que a mediados del siglo XVII se popula-
59 . Junto al fuego bajo se decida cul de los hijos habra de pikoa (Bergara) dibujadas por Andrs de Garitano Aldaeta en ans maximum : age qui n'est dpass par aucun difice rural
heredar el casero y el momento justo -casi siempre dema- rizaron en la cuenca superior del ro Deba . choses et d'autres. II put ainsi dcouvrir quelle poque de
1693 se determina la funcin de los distintos espacios del existant aujourd'hui Gipuzkoa .
126. Los grandes caseros del siglo XVIII con soportal de l'anne jl fallait les semer .
siado tardo- en que se le consentira contraer matrimonio . edificio . En la parte inferior est el soportal porticado que
60 . Los hijos desheredados solan recibir de sus padres un sirve como hera de trilla, en medio las cuadras y cocina, y arcos de sillera, como Lardabuo (Zizurkll), son las viviendas Un aspect singulier des fermes basques est celui de leur nom
rurales de mayor calidad que han existido en Gipuzkoa. Cette vieille lgende que le Pre Jos Miguel de Barandiarn
arca con ropa blanca y una cuja de cama. El arca era tam- arriba a la derecha la bodega de sidra y los trojes de trigo . propre, reconnu par les autorits et par le voisinage, et qui est
bin un elemento esencial de la dote femenina . 96. Lagar de tres husillos del casero Azkunabieta (Urnieta) . 127. Los arcos de Agarre (Bergara) son un aadido tardo al apprit pendant son enfance Ataun raconte les pripties d'une
conjunto del viejo casero y su hrreo . habituellement invariable tout au long de I'histoire . Cela permet de
61 . En los caseros guipuzcoanos un slo hijo -daba igual A fines del siglo XVII se difundieron en Gipuzkoa y Nafarroa aventure fantastique qui fit dcouvrir aux Basques les secrets de
que fuese hombre o mujer- era escogido para recibir toda los lagares dotados de tres tornillos verticales que presiona- 128. Zubin (Amezketa) es un casero de reducidas dimensio- les jdentifier facilement, mais aussi de provoquer des malentendus,
I'agriculture, qui n'taient connus auparavant que par les cratures
la herencia de la familia en el mismo instante de su matri~ ban directamente sobre la pasta de manzana para exprimir nes y modesta factura, rehecho a principios del siglo XIX. Su comme par exemple celui d'attribuer au btiment la mme
monio. el zumo. estructura descansa en tres monumentales postes de roble et les dieux des forts.
anciennet que le nom de I'unit conomique tablie sur son
62 . Cuando la recin casada se instalaba como nueva seo- 97. Casero con lagar de viga (siglo XVI) . 1 . Husillo o eje . que se alzan en el interior .
Ce fut en volant leurs secrets aux anciens dieux que les
ra en casa de su marido, reciba de su suegra un cucharn 2 . Camarote. 3 . Viga. 4 . Dobe c umbrera . 5 . Bernias . 6 . Pajar. 129. Casi todas las casas curales de Gipuzkoa se rehicieron domaine depuis des poques presque toujours antrieures . Le nom
7 . Pulp a de m anzana . 8 . Masera . 9 . Tina. 10. Cuadra. 11 . Pesa . a principios del siglo XIX, y muchas de ellas, como es el caso bergers et rcolteurs affams du Gipuzkoa entreprirent leur
de palo, como smbolo de la cesin del poder domstico . et le domaine restent unis sans aucun changement, tandis que la
63 . Pareja de trinchantes forjados, del tipo utilizado por los 12 . Cocina . 13 . Puert a contra incendios . 14. Alcobas. 15 . Bo- de Sorabilla (Andoain), adoptaron la forma del casero sin transformation en laboureurs et inaugurrent un long cycle culturel
dega . 16 . Mediani l cortafuegos. soportal . Son edificios severos y ordenados, de muy buena maison change sa physionomie au rythme des temps . Cependant,
canteros vascos para labrar la piedra de sillera . qui allait s'tendre jusqu' la Rvolution Industrielle .
64 . El maestro Andrs de Caritano Aldaeta dibuj en 1695 98. Mara Manterola espera ante la puerta del casero Aran- construccin . lorsqu'un paysan est interrog sur I'anciennet de la maison qu'ii
este magnfico proyecto de casa con cuatro arcos de piedra buru Zahar (Aia), protegida por los ramos de San Juan y por 130. En Orexa son muy frecuentes los caseros como Or- Le cYcle de la civilisation agricole constitua un long processus habite, il essaie toujours de remonter ('origine du domaine, sans
para renovar el casero Egino (Bergara( . una estampa moderna del Sagrado Corazn de Jess . maetxe Garai : sin soportal, pero con un elegante arco de
au cours duque le paysage cologique du territoire s'efforrra de faire attention la vtust ni la modernit de I'architecture du
65 . Sierra de carpintera, utilizada para cortar tablas y vigue 99. IHS . El anagrama de Cristo protege la entrada del casero . medio punto al estilo del norte de Nafarroa,
100. La flor del cardo evoca la figura del sol y atrae su s'adapter la cadence lente des travaux de labourage, et autour
tas menores . 131 . Durante el siglo XIX se colonizaron muchos espacios btiment.
proteccin contra los malos espritus . marginales y se roturaron antiguos terrenos de bosque y duquel se formrent les communauts de laboureurs qui petit
66 . El casero Iraeta (Antzuola) fue proyectado en 1796 por
101 . Las crucecitas de madera talladas y bendecidas el da
uno de los primeros arquitectos con ttulo acadmico de pasto comunal . Los caseros que construyeron los nuevos petit feraient de leurs maisons un outil de travail sophistiqu, ainsi
de la Santa Cruz se clavan en las puertas de la casa para labradores seguan modelos similares a Arno-Ate, Elgoibar,
Gipuzkoa : el bergars Alejo de Miranda .
impedir el paso de cualquier influencia maligna . Era necesa- en su sencillez de lneas y ausencia de soportal . que la plus grande expression de leur propre identit culturelle .
67 . La azuela era la herramienta favorita de los carpinteros rio renovarlas cada ao.
vascos para labrar la viguera y tablazn de los caseros . 132 . Mnsulas geomtricas del siglo XVI, con una tcnica II y a longtemps que la porte de I'ge mythique o vcurent 1 .1 . Laboureurs et fermes basques au Moyen-Age
102. Las grandes cruces pintadas en los muros de la solitaria
68 . El casero Iriarte Azpikoa fue construido en 1672 por los de talla que favorece los efectos del claroscuro .
Venta de Iturrioz (Aia) garantizan la paz y la proteccin San Martintxiki et les Basajaunak s'est ferme pour ne plus jamais
maestros Joseph de Oxirondo y Juan de Ibargoitia, siguiendo divina a todos los moradores y visitantes de la casa . 133 . Otabardi (Asteasu). Los canes de la viguera del tejado
el plano y las condiciones que previamente haban acordado son los lugares preferidos por los carpinteros del siglo XVII y s'ouvrir. Par malheur nous ne pouvons plus regarder par le trou de Les laboureurs constituaient la classe sociale la plus
103. Bvedas interiores del casero Larraaga (Azpeitia),
con el propietario, Juan Bautista de Benitua . XVIII para realizar tallas ornamentales . la serrure afin de dcouvrir la fagon dont les premiers paysans du nombreuse du Gipuzkoa au cours du Bas Moyen-Age, mais jis
construido en 1712 a prueba de incendios.
69 . Traza del casero Iriarte Azpikoa (Antzuola), dibujada en 104. La iluminacin de los caseros mediante rollos de vela 134. Uno de los alfizares de las ventanas de lerobi Haundi
Gipuzkoa se dbrouillrent pour exploiter la terre vierge de leurs taient considrs comme des personnes de catgorie infrieure
1672 . y candiles de aceite provocaba frecuentes accidentes d e (Oiartzun), fue labrado al estilo clasicista, en el siglo XVII .
70 . Plumn del siglo XIX realizado con una pa de puercoes- 135. Hanillaga Haundi (Usrbil) . Durante los siglos XVII y valles, et c'est pourquoi il nous est difficile d'imaginer comment par rapport aux seigneurs et hommes riches. lis formaient un
consecuencias desastrosas .
pn . 105. La Hermandad de Casas Cermadas, fundada en 1657, XVIII se difunde en la cuenca del Oria la moda de utilizar jis s'organisaient et dans quelles conditions jis vivaient : comment groupe vaste de famjlles qui vjvaient effrayes sous la menace
71 . Comps de trazar (siglo XIX) . era una de las asociaciones de seguros mutuos que ayuda- como soportes horquillas naturales del roble colocadas boca
taient leurs maisons, o etaient-elles situes et o constante des rentiers ruraux et soumises aux abus d'un groupe
72 . Abajo, condiciones de obra del casero Larraaga (Azpei ban a reconstruir los caseros incendiados de Gipuzkoa . En abajo.
tia), realizado por su propietario, el cantero Martn de Aba- este libro se inscriban los nombres de los socios . 136. Canes tallados . Las cabezas de las correas se decoran commencrent-ils stocker leurs premires rcoltes de crales. d'aristocrates locaux de petite taille mais ayant des ressources
ra, en 1712 . A la derecha, firma autgrafa de Martn de 106. Casero Larraaga (Azpei8a) . Movido por su obsesin con volutas y motivos sogueados. Le problme nous parait grave, mais en ralit il ne Test pas suffisantes pour maintenir quelques hommes arms leur service
Abara. de luchar contra el fuego, Martn de Abara encarg al maes- 137. Galera de ventanas con arquillos conopiales tallados
73 . Escuadra de construccin con gradiente y plomada (si- tro Lzaro de Laincera el proyecto de un casero nico en su en el cargadero, en Aritzeta Erdi (Alkiza), del siglo XVI . si nous nous intressons surtout a I'histoire de la ferme basque au et de se faire respecter par la force .
glo XIX) . gnero: un edificio de dos plantas, con tres naves definidas 138. Antepecho de ventana con tpicas tallas del siglo XVI . sens strict du terme, et si nous ne voulons pas nous perdre dans Les paysans ne constituaient pas un groupe homogne : jis
74 . En el casero Lazarraga (Oati) conviven diferentes tc- por arcos y pilares de piedra, y cubiertas con diferentes tipos 139. Columna toscana de un soportal de Antzuola (siglo les mandres magiques de la lgende. Une chose est ('origine taient divises en trois chelons . Les plus favoriss taient les
nicas de construccin fruto de distintos momentos histri- de bvedas. XVII).
cos . 107. Puerta blindada . Muchos caseros guipuzcoanos del si- mythique de la ferme basque, et une autre son histoire relle en "fijosdalgo" ou propritaires libres, maI r ~ es de p ejn droit de la terre
140. Escudo de armas de Elkoro Barrutia (Bergara), del siglo
75 . Machihembrado . Tcnica de ensamblaje de tablas me- glo XVI tenan las alcobas separadas del resto de la vivienda XVII . tant que type spcifique de maison rgionale europenne . Fort qu'ils cultivaient et saos obligations fiscales envers le rol ou envers
diante acanaladuras utilizada en los tabiques y cerramientos por un grueso median y por las noches cerraban el paso de
141 . Ventana trilobulada de Oiartzun (siglo XVI) . heureusement, pour suivre la piste des premires traces dignes de un seigneur quelconque .
de los caseros guipuzcoanos del siglo XVI . comunicacin entre ambas zonas mediante una puerta de
hierro forjado. 142 . Escudo de armas de Alkiza Lete (Alkiza) y reloj de sol
76 . Casero Iriarte (Altzo) . Las fachadas de entramado relle- lo, il n'est pas ncessaire de plonger dans la nuit des temps ni de En dessous d'eux le sous-groupe majoritaire -quj dans de
108. Aduna . En cada uno de los pueblos de Gipuzkoa con- de principios del siglo XVIII .
no de ladrillo se hicieron muy habituales a fines del siglo XVII . 143. El anagrama de Cristo (IHS) en letras gticas constituye remonter jusqu la rvolution nolithique ; jl suffit d'aller les nombreuses contres comprenait les deux-tiers de la population
77 . Ensamblajes con perfiles de golondrina, tpicos del siglo viven diferentes tipos de caseros . La variedad depende de la
antigedad de cada casa y de los recursos econmicos de el tipo de decoracin en piedra ms antiguo de los caseros chercher la fin du Moyen-Age . Les sources d'information dont on paysanne- tajt intgr par les laboureurs appels horros ou
XVI . guipuzcoanos.
los propietarios . dispose aujourd'hui, mme si elles sont limites jusqu' pecheros du roi (soumis aux impts du roi), gnriquement libres,
78 . Estructura de viguera barroca, con tornapuntas curvos y
109 . Casero Ion Tzansoro (Aia) . Los caseros con soportal 144. Ventana de Asteasu con molduras clasicistas (siglo
marcas de ensamblaje en la unin de las distintas piezas . I'exaspration, arrivent couvrir toutes les tapes de la vie de la qui graient Ieurs fermes de maniere autonome, mais qui ne
central con arco son tpicos de los valles occidentales de XVII).
79 . Los caseros con soportal corrido y fachadas de tablas se
Gipuzkoa. 145. Ventana de Alkiza con molduras de placas barrocas maison rurale du Gipuzkoa . II est vrai que les premiers pas de sa pouvaient les abandonner sans laisser un parent qui les remplace
popularizaron a principios del siglo XVII.
110. El casero Legarre (Altzo) se edific a principios del (siglo XVIII) . trajectoire se perdent un peu dans la brume des temps et la tte de I'exploitation, parce que la terre q iis travaillaient
80 . En los caseros antiguos no exista intimidad. Toda la
siglo XVI y pertenece a la primera generacin de caseros de 146. Aldaba barroca (siglo XVIII).
familia dorma en una sala comn, a lo sumo en pequeas Euskalherria. Tiene slidos muros exteriores de piedra y una ncessitent d'une tude plus approfondie, mais il est possible appartenait la couronne et avec leur rcolte lis taient obligs de
celdas separadas con cortinas . 147. Puerta de forja (siglo XVI) .
estructura de postes de madera con lagar de viga en el 148. Cerrojo con decoraciones incisas y flores buriladas en d'assurer cependant que I'histoire de la ferme basque renferme payer toute une srie d'impts (pechos), teis que la martiniega
81 . Jarra con babero esmaltado . La vajilla de los caseros era interior.
extremadamente limitada . el pasador (siglo XVI). deux moments-cls pouvant tre considrs comme les vrais points (impt payer le jour de la Saint-Martin), I'infurcin ( payer au
111 . Las ventanas del casero Makutso (Oiartzun) estn rica-
82 . El zizaillu era el mueble familiar ms valioso. No todos 149. Cabezas de clavos ornamentales para puertas . Todos
mente decoradas con molduras y tallas de anclas, cruces y de dpart de leur biographie. Chacun d'eux fait rfrence ('une seigneur pour le domaine), le fonsado (impt couvrant les frais
los caseros podan permitirse comprar este banco de alto son del siglo XVII : los ms antiguos son los romboides y los
pjaros . des possibles dfinitions du terme "casero" (ferme) ; un nom ayant occasionns par la guerre) et les services (impts sur le btail) . A
respaldo con mesa abatible. Frecuentemente se completaba ms recientes los flordelisados o estrellados .
112. Las puertas de los caseros ms antiguos de Gipuzkoa
con armarios laterales o con arcas y caponeras bajo el asiento . 150. Anilla para atar cabalgaduras, decorada con incisiones une signification ambige, et qui dsigne aussi bien I'institution cause de I'loignement du monarque, leur situation de
tienen arcos de piedra apuntados, como este de Astigarribia
83 . Las cocinas de los caseros han evolucionado a travs (Mutriku) . (siglo XVI) .
conomique que le logement qui I'abrite . dpendance fut de plus en plus facile supporter, mais en
de los siglos. Primero fue el hogar central sin campana (siglos 113. La calidad y el trabajo de la piedra empleada en los 151 . Llave .
XVI-XVII), despus vino el fuego bajo con chimenea adosada 152. Bisagra . Si la ferme basque est interprte dans son sens conomique change jis devinrent une proie trs facile face aux agressions des
caseros ms antiguos es superior a la de pocas ms recien-
al muro (siglos XVIII-XIX), y slo hace cien aos se empeza- tes . 153. Los herrajes de forja artstica no estaban al alcance de le plus ample, c'est-a-dire comme une cellule fondamentale de seigneurs locaux.
ron a introducir las chapas econmicas de hierro colado . 114. IHS. Casero Makutso. muchos caseros. Vers la fin du XIVme sicle, pendant la priode la plus
84 . Las muchachas jvenes del casero dedicaban buena 115. Makutso (Oiartzun) es casi un palacio rural renacentis- 154. Cae la noche sobre los caseros de Beizama. production familiale dans une socit rurale de montagne, nous
parte de la jornada a acarrear agua desde la fuente o el ta, pero la organizacin de sus espacios interiores es la pro- 155. La nevada sorprende a un casero solitario de Aduna . sommes alors en mesure d'affirmer qu'il s'agit d'une institution viruiente de la grande crise du Bas Moyen-Age, beaucoup de

84 85
paysans cherchrent la protection juridictionnelle des villes face pierres qui devaient I'extraire et la travailler. Le bois de chne, au 1 .3 . Les fermes au temps du mais mais qu'ils consommaient, et l'autre de bl pour satisfaire les
la violente des seigneurs, et se montrrent mme prts payer contraire, tait accessible et bon march, mme pour les paysans contributions de I'glise et des hritiers des domaines . Ce n'est
pour cette protection . C'est ainsi que les voisins d'Uzarraga les plus pauvres, car tous pouvaient abattre de fagon gratuite tous Vers la fin du XVIme sicle, les secteurs les plus actifs de que vers la moiti du XXme sicle, avec la disparition des
s'intgrrent comme contribuables a Bergara (1391), ceux d'Ataun, les arbres dont ils avaient besoin pour construire leur maison dans I'conomie du Gipuzkoa souffrirent une profonde crise . Les ports offrandes ecclsiastiques et I'accs gnralis des fermiers la
Beasain, Zaldibia, Gainza, ltsasondo, Legorreta, Alzaga, Arama et les forts communales . de mer vcurent I'effondrement du commerce international du bl proprit de la terre, que I'on abandonna I'effort insens de faire
Lazkano Villafranca (1399), et ceux d'Udala, Garagarza, Gesalibar Bien qu'a la fin du XVme sicle la construction de nouvelles et de la laine castillans, ainsi que le blocus des pcheries de pousser du bl en bordure du Golfe de Gascogne .
et Uribarri a Arrasate (1405) . Cependant, au 16me sicle, lorsque maisons en maponnerie est de plus en plus frquente, le moment Terreneuve, ce qui provoqua la dcadence de la construction
la paix domina enfin les champs du Gipuzkoa, les anciens dcisif de la naissance de la ferme du Gipuzkoa sous la forme dans navale, qui avait t jusqu'alors a I'avant-garle de I'Europe . Dans
pecheros ou paysans libres soumis aux impts du roi devinrent laquelle elle est connue aujourd'hui se produisit au cours de la les valles intrieures, les corps de mtiers qui travaillaient dans les
prospres et arrivrent a la hauteur des laboureurs libres ; ils villes s'teignirent et les forgerons connurent d'normes difficultes 1 .4 . Expansion et dcadence de la ferme moderne basque
premire moiti du XVIme sicle . Le sentiment de scurit et de
exhibrent I'anciennet de leurs fermes et s'attriburent le titre prosprit qui se rpandit alors a travers la campagne, ainsi que les pour pouvoir placer leurs produits dans les marchs traditionnels
pompeux de "seigneurs de leur ferme et de leur domaine" . nouvelles possibilits de faire fortune qui s'offrirent aprs le rgne d'Andalousie et de la cte atlantique . L'chec de I'Invincible Au XVlllme sicle, dans les fermes du Gipuzkoa, hommes et
A I'chelon infrieur de la pyramide sociale mdivale se des Rois Catholiques, aussi bien en Amrique qu'en Andalousie, Armada (1587), o disparurent de nombreux marins et navires femmes travaillaient d'gal gal dans les tches les plus dures;
trouvaient les collazos, les vassaux du domaine : paysans sans permirent aux paysans de vivre plus aisment et de concevoir des guipuzkoans, ainsi que I'apparition d'une pousse virulente de dans les fermes habites par deux familles, les bras prts a bcher
aucune libert personnelle et qui, parmi beaucoup d'autres plans plus optimistes face ('avenir . Le danger de souffrir des peste en 1598 firent craindre un retour aux temps obscurs du et a moissonner pouvaient se compter par dizaines. La production
restrictions, ne pouvaient reconstruire leur ferme ni mme se assauts et des vols de la part des nobles n'existait plus, et au coeur Moyen-Age, que I'on croyait tres lointains . obtenue par chaque unit d'exploitation agricole tait leve mais
marier sans le consentement du seigneur qu'ils servaient . des familles paysannes le souhait d'habiter un logement digne et Harcele par des problmes qu'elle ne pouvait rsoudre, la en revanche le rendement par personne tait tres has et la terre
La plus grande crainte des laboureurs "fijosdalgo" et des durable qui remplace les chaumires dlabres qui leur avaient socit du Gipuzkoa se ruralisa rapidement . Les riches se tait force jusqu'a I'puisement. Pour augmenter les rcoltes, les
"pecheros" tait d'tre domins de fagon collective par quelque servi de refuge jusq alors prit une importante prioritaire . tourn'erent vers la ferme car elle constituait le seul investissement charnps taient bonifis avec de la chaux de pierre cuite dans des
noble ou grand Seigneur qui pourrait les humilier ou les traiter Ce fut une vritable explosion de nouvelles fermes sr ob placer les capitaux sans courir le risque de tomber en fours artisanaux, mais leur usage abusif et arbitraire parvint a brler
comme des vassaux, comme ('avaient fait les Lazcano avec les construites en bois ou en pierre, ou plus souvent en utilisant des faillite, et les pauvres regarderent vers la campagne en y cherchant quelques-uns des meilleurs terrains et a les rendre temporairement
habitants d'Areria jusqu'en 1461 . Cependant, le danger le plus techniques mixtes selon lesquelles les deux matriaux se le travail et les moyens de subsistance qu'on leur refusait ailleurs . striles .
frquent tait celui des attaques armes dont les fermes faisaient Mais les cultures traditionnelles ne suffisaient pas pour Pendant les dernires annes du XVlllme sicle, tout le
I'objet de manire individuelle, en profitant du fait qu'elles taient combinaient pour offrir des solutions ingnieuses .
alimenter toutes les bouches de la Province, et les terres monde savait dans le Gipuzkoa que la terre produisait moins
tres souvent assez loignes les unes des autres, ou parpilles, Plusieurs centaines de fermes difies au XVIme sicle sont chaque anne. Et cependant le nombre de bouches a nourrir
toujours debout, et ce qui surprend le plus, outre leur anciennet, susceptibles d'tre laboures taient dja satures de personnes
comme le disaient les habitants de Mendaro en 1346 . Quelques qui ne pouvaient acueillir de nouvelles familles . Lorsque I'angoisse augmentait toujours . Au dbut du XIXme sicle, et afin de pallier
annes auparavant, en 1320, la commune d'Oiartzun avait est le tres haut niveau de qualit des travaux de menuiserie et des le manque d'aliments, I'on adopta la solution de fonder de
ouvrages en pierre de taille, tres souvent suprieur celui des commenpa se repandre, una plante amricaine qui allait
clairement dcrit la situation au roi Alphonse XI, en signalant : totalement changer la vie et les coutumes des paysans basques fit nouvelles fermes en dfrichant tous les terrains disponibles, mme
maisons difies des centaines d'annes plus tard . Ce sont des ceux de mauvaise qualit qui taient vols aux rserves des prs et
"sus casas de morada eran apartadas las unas de las otras e non eran logements ruraux raliss avec une mentalit moderne et son apparition de manire presque miraculeuse : le mis .
La nouvelle crale s'acclimatait rapidement et produisait le forts de domaine public .
poblados de so uno (. . .) e tan afina no se podan acorrer los unos a los otros exigeante . A I'intrieur, les fonctions sont bien dfinies et les L'invasion des troupes rpublicaines frangaises en 1795 et
para se defender de ellos de los males, e tuertos, e robos que les facian"
espaces intrieurs sont vastes . Bien qu'il y ait beaucoup de varits triple du volume en grain que le bl ; en plus elle s'adaptait
locales, toutes comportent deux tages : I'tage infrieur pour la parfaitement aux terrains humides et en pente qui avaient t celle des armes de Napolon en 1807 rendit les choses plus
("leurs maisons taient loignes les unes des autres et les hameaux
famille et les animaux domestiques, I'tage suprieur pour garder la interdits auparavant aux pis mditrranens . faciles, car les communes du Gipuzkoa durent affronter d'normes
n'taient habites que par une seule famille (. . .) de telle manire qu'ils ne
Les grands propritaires virent dans cette culture exotique frais et vendre une partie du patrimoine communal afin de payer
pouvaient se porter secours pour se dfendre des bandits et des maux, torts rcolte . leurs dettes . C'est ainsi que les grands propritaires russirent a
I'oppportunit d'obtenir de grands bnfices de leurs petis bouts
et vols qu'ils leur faisaient subir .") Les principales cueillettes des valles du Gipuzkoa au XVIme de terrain, et ils y fondrent de nouvelles fermes q ils offraient en augmenter leur domaine avec de nouveaux prs et de nouvelles
sicle taient les pommes et le bl, et cette spcialisation se location ; de leur cat, les paysans cadets, qui taient condamns a forts, vore quelques vieux ermitages, qu'ils utilisrent pour
Des arguments similaires concernant la dispersion furent refltaitclairement dans l'architecture de la demeure . De
exposs par les laboureurs de Zumaia (1347) et ceux d'Usurbil I'migration, prirent en main leurs fourches a bcher pour labourer installer des locataires pauvres ; tres souvent dans des endroits
(1409), laissant entendre que cette structure tait commune a tout nombreuses fermes de cette priode taient construites autour de ces tierres vierges qui avaient t destines jusq alors aux forts, loigns et solitaires avec tres peu de chances de russir a long
le territoire . Cependant, il semble que cette observation serait l'armature d'un pressoir gigantesque en bois qui occupait toute la aux prs et aux ajoncs . Comme compensation a la disparition des terme .
longueur du btiment et dans lequel taient presss les fruits prs naturels, I'on planta des champs de navets et les mois Cette expansion eut des consquences positives car elle fut
quelque peu exagre, produit de la nervosit ne de I'inscurit cueillis a la fin de I't . Mame si toutes les maisons de I'poque
des temps et du souhait de fonder des villes Bous la protection des pendant lesquels les vaches et les boeufs restaient enfermes dans accompagne d'un nouveau changement des produits cultives .
avaient des fts pour conserver le cidre, un grand nombre d'entre C'est alors que les haricots et les pommes de terre firent leur
privilges royaux . La ob il a t possible de reconstruire, bien elles avaient galement une cave au sous-sol qui tait construite en les tables augmentrent.
qu'en partie, la carte de la population rurale du XIVme sicle - Personne ne s'enrichit en cultivant le mis, mais la nouvelle apparition dans I'alimentation populaire . Ces deux produits prirent
profitant de la dnivellation naturelle du terrain . racine dans le Gipuzkoa a te point qu'ils constituent aujourd'hui
Antzuola, Bergara et quelques villes du Goiherri- I'on a constat semence importe des Indes aida a survivre dans des conditions
('existente d'un site en forme d'essaim a mi-pente ou au pied des Le bl moissonn tait galement conserv dans les caves, dignes un nombre beaucoup plus grand de familles que celui qui deux ingrdients fondamentaux de la gastronomie traditionnelle .
montagnes, avec une forte saturation de petits lots de terrain bien protege dans de grands coffres en bois . Le bl tait I'unit de avait accueilli jusqu'alors la campagne du Gipuzkoa . Tandis que le Avec les nouveaux dfrichements du XIXme sicle, I'on arriva a
utiliss au maximum . De mme, il a t possible de vrifier que les mesure de la richesse et c'est pourquoi, dans la zone ouest du reste de I'conomie locale s'croulait, les fermes non seulement doubler le volume de mis, tandis que la quantit de bid rcolt
fermes isoles et haute altitude n'existaient pratiquement pas, et territoire -la valle du Deba- les paysans les plus riches eurent chapprent la crise, mais leur nombre, leur population et leur resta stable et d'autres crales de moindre importance, comme
qu'au contraire les quartiers ou hameaux taient deja bien I'ide d'riger de grands greniers en bois sur pilotis devant la capacit de production augmentrent. A moyen terme, elles ne I'orge et I'avoine, disparurent dfinitivement.
dlimits en tant que cercle fondamental d'organisation sociale des maison, et les ornrent de belles tailles et figures gomtriques . lis purent chapper nanmoins a la chute gnralise des marchs, et Contrairement aux elegantes fermes en pierre ou en bois
laboureurs. savaient que le respect dont ils jouiraient dans la rgion serait le manque d'une demande stimulante obligea les fermes locales lact qui avaient t difies lors de la premire diffusion du mis
d'autant plus grand que leur grenier tait beau et vaste . se replier sur elles-mmes pour se consolider comme un rseau de aux XVllme et XVlllme sicles, la plupart des constructions
Aujourd'hui seul le magnifique grenier sur pilotis de la ferme petites exploitations familiales trs conservatrices ayant une rurales du XIXme sicle avaient des dimensions rduites et une
1 .2 . De la chaumiere a la maison a chaux et a sable Agarre, de Bergara, nous est parvenu intact, mais il y a de vocation d'autosuffisance . pauvre apparence ; il s'agissait souvent de simples cabanes pour
nombreux indices qui nous dmontrent que beaucoup d'autres Le cycle expansif du mais s'tenditjusqu'a la moiti du btail provisoirement transformes en logis . Au cours de ce
Le logement des paysans du Gipuzkoa au Moyen-Age ne disparurent petit a petit partir du XVllme sicle . XVlllme sicle . Pendant cette priode, les familles les plus aises processus, le nombre de paysans indpendants du Gipuzkoa fut
ressemblait en rien aux fermes qui commencrent a s'difier vers la Le XVIme sicle fut certainement I'tape la plus heureuse de du Gipuzkoa se livrrent en permanente a accaparer le plus grand rduit a sa plus simple expression historique . A l'aube du XXme
fin du XVme sicle . Bien qu'aucune de ces maisons ne s'est la vie des fermes du Gipuzkoa. La proprit de la terre tait nombre de fermes possible et de les maintenir unies au tronc de sicle, huit fermes sur dix taient occupes par des affermataires
conserve jusqu'a nos jours, on pu savoir qu'il s'agissait de suffisamment distribue et les paysans pouvaient jouir des fruits de succession a travers le len du droit d'ainesse. modestes, et dans les communes autour de Saint Sbastien, la
chaumires tres fragiles et incorfortables . C'taient des chaumires leur travail dans une ambiance conomique optimiste et expansive . Jusqu'alors, le principe selon lequel chaque maison devait proportion tait encore moindre, car 10 % seulement des fermiers
en bois qui taient pas construites avec des troncs : elles avaient II est bien vrai que le climat, le type de sol et la dure orographie tre la rsidence d'une seule unit familiale avait t taient propritaires de la terre qu'ils travaillaient si durement .
une armature intrieure avec des piliers et les quatre murs du territoire n'taient pas les plus indiqus pour cultiver les scrupuleusement respecte, mais en cherchant des formules qui leur L'industrialisation changea radicalement les regles du jeu dans
extrieurs taient constitus par des planches verticales assembles crales, mais grce a I'effort soutenu de toute la famille il tait permettraient de tirer un plus grand profit de leurs domaines, les la structure de proprit et d'exploitation de la terre dans le
entre elles . possible d'arracher la terre le pain ncessaire a sa subsistance . La grands propritaires dcouvrirent qu'il tait beaucoup plus Gipuzkoa . L'expansion des usines sidro-mtallurgiques et textiles,
Les chaumires mdivales taient beaucoup plus petites que vente de cidre, de chtaignes, de viande, de corees et de cuirs de avantageux de louer chaque logis a plusieurs familles de colons . La des cimenteries et des papeteries, ainsi que la revitalisation des
les fermes actuelles, mais il y avait de I'espace pour les animaux et bovins, parvenaient arrondir les revenus . Les marchs des villes demande de fermes tait si pressante qu'il y avait toujours des ateliers d'armes du Deba attira les excdents de population rurale
pour stocker la paille, outre I'espace reserv la famille . taient bien pourvus de bl navarrais ou castillan qui venait candidats dsireux de se marier et de s'tablir pour leur propre et fut la cause de I'abandon des fermes moins rentables . Les
Cependant le pressoir, les greniers, la porcherie et le bercail taient remplacer le dficit naturel de la rgion . compte, mme dans des conditions d'entassement relatif . grands propritaires se virent pour la premire fois confronts au
situs dans des btiments annexes . Le toit de ces btiments tait En moins d'un sicle, la situation mdivale avait Le bl ne connut pas encore son extinction . Sa farine tait fait de devoir choisir entre le blocage des loyers ou de voir
dja en tuiles canneles, du moins celui de la maison principale . radicalement chang : la ob il y avait auparavant des paysans toujours la plus apprcie et il tait trs facile de la transformer en comment leurs champs se vidaient de laboureurs pour les cultiver;
Les premiares fermes en pierre du Gipuzkoa commencrent craintifs et miserables dans des chaumires en planches, duchs sonnants et trbuchants . C'est la raison pour laquelle les ils perdirent tres vite leur intrt envers leur patrimoine agricole,
a se construire au cours du XVme sicle, et soulevrent fleurissaient de fiers paysans qui rivalisaient pour construire la propritaires ont toujours exige leur loyer en fangues de bl. Ainsi amass pendant des gnrations . Les affermataires purent alors
I'admiration et I'envie de tout le voisinage . Seuls les paysans les ferme la plus grande, celle avec les plus beaux arcs ou avec les s'tablit un ddoublement absurde du rgime alimentaire dans le leur acheter la ferme a des prix tres abordables -il ne reste plus
plus riches pouvaient se permettre le luxe d'difier une maison " tailles en bois les plus artistiques . L'air de la Renaissance soufflait territoire du Gipuzkoa. Les paysans taient obligs de semer deux aujourd'hui que 1 .500 familles de colons parmi les quelques
chaux et sable" et de payer un salaire aux equipes de tailleurs de avec force dans les profondes valles du Gipuzkoa . rcoltes la fois : ('une de mis pour ptrir les tourtes et le pain de 11 .000 fermes du Gipuzkoa- et entreprirent le dernier

86 87
changement de cap qu'a connu la ferme locale : I'abandon du bl, tandis que le plus onreux tait la remise d'une quantit variable 3 . Mode de construction de la ferme travaux el I'autre tiers au moment de poser la toiture, mais la
des pommiers el d'autres cultures bas rendement el leur de fangues de bl : plus de 1 .500 Kgs dans les cas des fermes les dernire chance, qui devait tre rgle la fin de la
remplacement par des prs foin el des plantations de conifbres a plus fertiles, el peu prs 400 pour les plus modestes . A cela il construction, tait toujours ajourne pour tre paye au long de
croissance rapide. fallait ajouter les caresses ou cadeaux obligatoires, qui 3 .1 . Maitres charpentiers et tailleurs de pierre plusieurs annes sous forme de petites quantits de grains, un peu
Au cours du XXme sicle aucune nouvelle ferme n'a t comprenaient des chapons, des moutons, des pommes, de oeufs, d'argent en espces, un animal de la ferme ou quelques
cre . Cependant un grand nombre de vieux btiments ont t des fromages, du miel el autres aliments exquis . En dernier lieu, Toutes les anciennes fermes du Gipuzkoa furent difies par chargements de bois de chauffage .
rnovs el la plupart se sont adapts aux conditions modernes l'affermataire s'engageait a conserver et amliorer la capacit de les maftres charpentiers et tailleurs de pierre professionnels, qui Depuis la moiti du XVllme sicle, les contrats de
d'habitabilit, en sacrifiant -inutilement quelquefois- quelques-uns production de la ferme, en la bonifiant rgulirement a la chaux el travaillaient par contrat pour le propritaire el taient aids par une construction des fermes furent rgulariss par crit devant le
des lments qui firent de la ferme du Gipuzkoa I'un des lcgis en plantant des pommiers el des chtaigniers . On fui demandait quipe d'ouvriers el de domestiques . greffier du village, el tres souvent le maitre constructeur dessinait
ruraux de meilleure qualit d'Europe. A I'heure actuelle, il y a prs aussi d'effectuer les petites rparations de la ferme, et parfois de La maitre de maison discutait avec le maitre d'oeuvres sur les un plan ou traza el redigeait un rapport contenant les
de 2 .000 fermes prtes disparaitre pour toujours . refaire une toiture ou de construire un four . Las grands travaux diffrentes caractristiques de la demeure el la somme d'argent caractristiques techniques que les entrepreneurs -charpentiers el
taient effectus par le propritaire . qu'il tait prt a verser, el ii cooprait frquemment en tailleurs de pierre- devaient s'engager a respecter . On construisit
Dans I'ancien temps, la dure des contrats tait breve, en transportan[ pied d'oeuvre une partie de la pierre, du bois ou de plus tard de trs belles demeures, mais avec de plus en plus de
gnral de quatre a dix ans, ce qui permettait au propritaire la chaux ncessaires avec sa paire de boeufs . modles el de catgories diffrentes : de grandes fermes-manoirs
d'augmenter priodiquement le loyer et d'y ajouter de nouvelles Le rle jou par les artisans constructeurs dans la cration de avec des arcs el des blasons en pierre de taille, qui intgraient
2 . Proprit et hritage charges, el en mme temps de choisir les candidats les plus toutes les nouveauts artistiques de I'poque; des fermes modestes
I'architecture populaire du Gipuzkoa fui a donn un caractre de
travailleurs el ceux qui fui inspiraient une plus grande confiance . robustesse el de qualit qui tait peu frquent dans les demeures a briques lattes; de grandes btisses doubles pour les
2 .1 . Droits d'ainesse, propritaires et affermataires Dans des situations normales, ce n'tait pas un obstacie pour des paysans europens . En outre, comme les maftres travaillaient affermataires et des petites granges en planches el maconnerie
tablir de bonnes relations qui permettaient de renouveler I'accord indistinctement I'dification d'glises ou de manoirs, ils ne purent pour les locataires les moins fortuns qui gardaient une partie du
el mme d'assurer la succession des tus de l'affermataire a la tte viter de se laisser influencer par les modes de leur temps, ce qui troupeau de leur maitre en gagnant la moiti des bnfices . Les
La iradition historique el le bon sens ont toujours exige que de I'exploitation, mais pour ce faire ii fallait toujours contenter le
la proprit de la ferme el ses terrains soient transmis fit que la ferme, sans perdre son caractre fonctionnel el maftres offraient une solution diffrente pour chaque demande,
matre. autochtone, fut spcialement sensible aux divers styles artistiques mais ils conservrent toujours un style homogne marqu par
inttgralement au sein de la mme famille . Cette raisonnable
pratique permit aux exploitations de ne pas se morceler el de se Avec I'arrive de I'industrialisation Gipuzkoa el la menace de chaque poque historique . I'unit culturelle el cologique dans laquelle vivait la campagne du
maintenir au dessus du minimum ncessaire pour garantir la survie du dpeuplement rural, le pouvoir des propritaires diminua el les Au cours du XVIme sicle el une bonne partie du XVllme, Gipuzkoa.
des laboureurs, mais elle n'empcha pas de provoquer la formation laboureurs gagnrent en stabilit, de telle fakon que les dernires le maitre qui concevait les travaux se chargeait de les diriger pas a
de quatre groupes sociaux dans la campagne du Gipuzkoa, dfinis gnrations d'affermataires a peine ont-elles boug de leur ferme pas jusqu'a leur finition, qui tait clbre avec un grand banquet.
par leur situation diffrente par rapport a la proprit de la terre . el la considrent presque comme la leur. Vers 1650 cependant, ses fonctions commencrent a se voir
La classe privilgie tait intgre par les propritaires de ddoubles et c'est alors qu'apparut le personnage du maitre qui 3 .3 . Les matriaux et les techniques de construction
plusieurs fermes ou nagusiak, qui profitaient des fermages sans se concevait, dcidait el parfois dessinait le type de ferme
salir les mains . II y avait ensuite les petits propritaires ou construire, mais qui laissait d'autres maftres ou ouvriers moins Dans chaque priode historique de la vie de la ferme, il fut
etxejabeak, hommes respects qui, mme tant en minorit, 2 .3 . Hritage basque et lois castillanes qualifis le soin de mettre I'ide en oeuvre . Lorsque la maison tait possible de mettre en oeuvre des combinaisons multiples avec les
constituaient I'enseigne du pays, el qui se consacraient termine, il retournait la visiter accompagn d'un expert, el matriaux que la [erre offrait . Avec trois ingrdients de base
personnellement a exploiter les ressources de leur maison dcidait de la somme a payer aux entrepreneurs, qui tait en uniquement : le bois de chne, le gres ou la pierre chaux, el
domaniale hrite . Le groupe le plus nombreux tait celui des Depuis qu'aux Xllme el Xlllme sicles commencrent a se fonction de l'adaptation aux plans marqus. l'argile pouvant se transformer en tuiles ou en briques, savamment
affermataires ou maisterrak, qui, en vertu d'un contrat fonder les premires fermes familiales dans le Gipuzkoa, la A partir de la fin du XVlllme sicle, les premiers architectes mlangs selon diverses techniques el proportions, il fut possible
renouvelable, s'installaient dans les fermes des autres el tradition de choisir un seul enfant pour succder son pre la diplms commencrent a intervenir comme responsables des de prparer un menu exquis pour plus de dix types de maison
nourrissaient avec leurs rcoltes les familles aristocratiques locales . tete de I'exploitation agricole en dshritant le reste des enfants projets des grandes fermes, dont la premire fut la maison Iraeta diffrents .
En dernier lieu, el au niveau ie plus bas, on trouvait les tait deja institue . Sur cette base d'hritage indivisible, qui d'Antzuoia, dessine en 1796 par Lacadmicien de Bergara Alejo Les murs arrire el latraux des fermes du Gipuzkoa -qui ont
domestiques ruraux ou morroiak, qui en change de la nourriture, protgeait la viabilit conomique de la maison par -dessus le de Miranda . gnralement une surface rectangulaire- sont toujours en
du logement el des vtements, collaboraient toute leur vie avec les bien- tre individuel de ses occupants, s'est forme la classe de makonnerie . Cependant la fakade principale, qui souligne leur
laboureurs indpendants et mme avec quelques affermataires petits propritaires qui a constitu la molle historique des fermes identit, peut tre ferme par des planches verticales en bois, par
aiss . lis recevaient d'habitude un traitement affectueux, mais basques . des pierres ou par des poutrelles en lattis forman[ un dessin
comme ils n'avaient aucune ressource, jis taient condamns a ne 3 .2 . Contrats et plans de construction
Mais la Province de Gipuzkoa tait intgre dans le royaume gomtrique . Dans ce dernier cas il existe deux possibilits pour
jamais pouvoir fonder une famille . II y avait aussi des ouvriers castillan, el les lois du royaume en matire de successions avaient remplir le lattis : avec une magonnerie lgre ou avec des briques
agricoles salaris, les piontzak, mais leur nombre tait insignifiant un esprit totalement diffrent de la coutume basque . L'ancien Pendant le XVIme sicie, un accord verbal entre le massives, comme ce fut la mode pendan[ la secunde moiti du
dans le Gipuzkoa . Fuero Real (lgislation des rois de Castilie) dont I'application avait propritaire el I'artisan constructeur tait suffisant pour que ce XVllme sicle .
La famille la plus puissante de la Province tait celle des t rendue obligatoire a partir de 1348, dfendait le droit de taus dernier mette le chantier en oeuvre el s'adapte la commande C'est a I'intrieur, el plus souvent dans le grenier foin, que
Idiaquez d'Azkoitia, successeurs des anciens seigneurs de Loyola, les enfants b recevoir leur par des biens paternels de rserve reque . Trs souvent, c'tait le propritaire, comme premier I'on apprcie mieux I'ge et la technique de construction des
qui entre la fin du XVIme siecle el le milieu du XVlllme russirent lgale, el consentait uniquement que I'enfant favor profite d'un intress, qui suivait de prs les travaux el dcidait sur le terrain fermes . Un grand nombre d'entre elles ont un gros mur mitoyen
a runir une demie centaine de fermes rparties entre Beasain, tiers de la totalit. les guipuzkoans essayrent par tous les moyens I'achat des matriaux el le salaire des ouvriers . qui les divise en deux, mais dans celles qui furent difies jusq a
Azpeitia, Azkoitia, Elgoibar, Deba el Mutriku . Sur un plan infrieur, que leurs normes particulires fussent reconnues en invoquant Le paysan ne se mlait pas des aspects techniques, qui la moiti du XVllme sicle, le plus normal est de trouver un
chaque village avait une ou deux fortunes de renom cautionnes -sans aucun succs- que la partition impliquerait la mort de leurs faisaient partie du mtier appris par le maitre artisan, mais il squelette form par d'normes piliers qui remontent du sol el
par la possession d'une dizaine de fermes aux alentours . fermes . pouvait cooprer avec fui pour prendre des dcisions traversent le plancher en bois . Si la maison fut construire pendan[
Les grands patrimoines ruraux ne furent pas constitus avec fondamentales, comme par exemple la meilleure orientation de la la seconde moiti du XVllme ou au dbut du XVlllme sicle, ii
Comme jis ne recurent aucune rponse leurs demandes, jis facade principale de la ferme, q on voulait invariablement au
I'achat el la vente des fermes ; jis surgirent grce aux mariages de duren[ inventer une formule qui leur permettrait de respecter la est facile de trouver dans sa structure un grand nombre de
convenance entre hritiers -tres souvent entre deux couples de soleil du matin . fourches d'arbre naturelles el des bras en courbe servant a
frres et soeurs- el se consolidrent avec la fondation de lettre de la loi el en mme temps d'arriver au rsultat pratique de maintenir les poutres horizontales . Plus tard le bois perdiz son rle
transmettre la maison el les [erres a un seul hritier . La solution qui La qualit finale exige tait leve, et le processus de
nouvelles demeures dans les zones dpeuples occupes par les fut adopte des le dbut du XVIme sicle jusqu' la fin du construction tait extrmement laborieux, jusqu'au point qu'ii de support el son usage se limita aux planchers et au toit.
forts . Lorsque ces biens entraient dans la sphre de la famille, jis XIme fut celle de faire donation de la ferme a I'enfant dsign pouvait durer jusqu'a deux ans el demi . II fallait abattre el entrainer La menuiserie populaire du XVIme sicle atteignit un niveau
restaient unis a celle-ci de fagon perptuelle en vertu du systme comme successeur au moment mme o ce dernier se mariait. A des chnes gigantesques, les rduire des pices de dimensions de qualit trs lev, et sa prsence est facile reconnaitre dans
du droit d'ainesse, de telle facon qu'un seul hritier les recevait travers un accord crit, le fils el sa nouvelle pouse devenaient diffrentes, les couper el les assembler a diverses hauteurs, les les fermes du Gipuzkoa car elle utilise une technique sophistique
tous ensemble el qu'il ne pouvait ni les vendre ni les hypothquer ainsi propritaires, mais en change jis s'engageaient trater les hausser force de bras el de poulies rudimentaires tires par des d'assemblages latraux avec des silhouettes en courbe qui
sous aucun prtexte, mme pour payer ses dettes . parents avec respect, a leur cder en usufruit la moiti des biens boeuts . II fallait extraire les pierres de la carrire au moyen de rappellent les ailes dployes d'un oiseau .
requs et, le moment venu, leur payer des obsques dignes . Les massues el de pieds-de-chvre, les travailler finement avec un pic, Celle de la fin du XVllme el du dbut du XVlllme sicle est
autres enfants taient carts moyennant un peu d'argent, un les transporter dans des chariots el les cimenter avec de la chaux totalement diffrente mais galement attirante par les formes
2 .2 . La location de la ferme : paiements et chances coffre el un lit aves de nouveaux draps . el du sable, q il avait fallu d'abord cuire au four avec du bois el arborescentes adoptes par leurs piliers el tais . Les joints entre les
d'autres chargements de pierres. A cela il fallait ajouter la diffrentes pices porten[ frquemment les signes el les marques
Les parents se montraient normalement mfiants de perdre fabrication de six ou sept mille tuiles el de plusieurs centaines de de montage effectus par le maitre qui conqut la structure .
Un autre aspect de la grande proprit fut le grand nombre un peu trop 16t leur autoric, el lis essayaient souvent de retarder clous de fer forgs a la main en un effort similaire, ainsi que la Les cloisons qui sparaient les chambres de la ferme ont aussi
de colons qui s'tablirent dans les fermes du Gipuzkoa en payan[ le plus possible le mariage, ce qui fit que beaucoup de fiancs fatigue d'unir tous les lments cits d'une manire ordonne . On
leur droit de travailler la terre . Une fois par an el de maniere connu des modalits diffrentes a travers les sicles. Celles du
guipuzkoans trop impatients concevaient des enfants illgitimes pourra se faire une ide approximative de I'abondance d'nergie dbut du XVIme sicie taient de simples cloisons en planches
invitable, presque toujours pour la Toussaint, les maisterrak se avant le mariage. Finalement, lorsque la nouvelle bellefille tait humaine engage dans I'dification de la premi'ere generation de emboites ; ensuite, ce furent des cloisons faites avec des branches
rendaient chez leur maitre ou leur administrateur pour fui remettre admise officiellement dans la maison, la mere Iui remettait de fermes du Gipuzkoa. el des bandes en bois entrelaces el ravales avec du mortier ; et
le foyer convenu . maniere crmonieuse la grande cuillre en bois avec laquelle elle
Ce loyer tait divis en plusieurs chapitres . L'argent en Construire une bonne ferme au beau milieu du XVIme sicle finalement, vers la fin du XVllme, les cloisons en briques el
servait les repas : geste symbolique qui marquait la cession cotait peu prs pared q acheter une douzaine de boeufs de magonnerie s'imposrent el furent celles qui la longue eurent
espces n'tait qu'une petite partie de la totalit du paiement, dfinitive du pouvoir. trait. Un tiers du budget tait vers avant le commencement des plus de succs .

88 89
4. Vie et travail a la ferme ressemblant des meurtrires . Pas de cloisons de sparation, bien 4 .4. L'espace de travail chrtienne- avaient pour but d'invoquer le ciel ou d'autres forces
que certains animaux, comme le porc, taient levs sparment invisibles pour protger la maison et la famille qui y habitait.
4 .1 . L'espace familia) dans un coin . La ferme traditionnelle du Gipuzkoa tait un outil et un cadre Qui pouvait menacer la vie de la ferme? Les dangers rels ou
Dans I'ancien temps, lorsque les troupeaux de porcs taient permanent de travail . Dans un seul btiment, ferm et compact, on imaginaires qui effrayaient les paysans du Gipuzkoa taient
Bien que les fermes taient des btiments de grandes beaucoup plus abondants, il tait normal de les lcher autour de la levait les bates et on gardait les rcoltes ; en outre, on y produisait nombreux. Le plus terrible tait la foudre, qui provoquait sous les
dimensions, avec une surface moyenne de 300 m', I'espace maison ou de les rassembler dans les forts de chnes ans plusieurs incendies dans la Province ; mais aussi la jalousie ou
communales . une grande varit d'objets d'usage domestique qui subvenaient
traditionnellement rserv la vie familiale tait si rduit qu'il certains besoins fondamentaux de la famille . Un granel nombre de la mauvaise volont des voisins, qui pouvait entrainer quelque
arrivait peine occuper la cinquime partie du volume construit . Quelques fermes des zones de montagne du Gipuzkoa I'Est ces travaux artisanaux, comme la vannerie, le tissage, la taille du malfice qui rende malade la famille ou le btail. La prsence
La partie rserve au logement occupait toujours le de la rivire Oria taient propritaires de cabanes situes bois ou la menuiserie n'exigeaient pas un espace concret : ils d'trangers, de sorcires -lamiak- et d'autres personnages
rez-de-chausse, et ce n'est qu'au cours des cent cinquante proximit des hauts pturages . Ces cabanes taient de petits taient confortablement raliss dans la cuisine ou I'ombre de fantastiques devait tre conjure par des rites appropris pour leur
dernires annes que I'on a commenc installer des chambres tables pour garder les vaches et les moutons ainsi qu'une I'ample porche . viter d'altrer la tranquillit du foyer .
coucher I'tage suprieur. Dans les fermes habites par une provision de paille et de fougres . Leur nombre a diminu petit La scurit tait obtenue en plagant dans la maison des
Le ferme disposait galement de quelques espaces
seule famille, la zone rsidentielle occupait la fagade ou toute la petit, mais elles furent tras frquentes dans le pass . les plus dtermins spcialement conqus pour effectuer un travail concret, signes et des objets qui agissaient comme des talismans
partie latrale tourne vers la valle, tandis que dans les fermes proches de la valle ou des zones habites furent transformes en protecteurs . Un granel nombre taient de type chrtien, comme
demeures pendant I'expansion dsordenne du XVllme et une labeur mcanique ayant un rapport avec le cycle agricole ; il
habites par deux familles, elle se situait toujours du ct de la XIXme sicles . Les moins accessibles furent abandonnes . s'agissait d'espaces et de structures qui conditionnrent toute par exemple les anagrammes "IHS" qui furent frquents sur les
fagade. l'architecture de la ferme certaines poques et qui taient lis arcades des fermes du dbut du XVlme sicle, et la croix, qui
La demeure tait divise en deux : la cuisine, sukaldea, et les I'laboration d'un produit concret. Les plus importants furent le apparait sous diffrentes variantes selon les poques : croix de
chambres, logelak . La cuisine, situe prs de I'entre et I'angle pressoir et 'aire . pierre au faTtage du toit, petites croix bnites en bois cloues aux
avant du btiment, tait le coeur de la ferme, et surtout I'espace 4 .3. L'espace pour le stockage Dans les fermes du XVlme sicle et la premire moiti du portes, croix peintes la chaux autour des fentres et finalement,
rserv la parole ; c'tait I'endroit o se runissait la famille et o XVllme, le pressoir, tolare, tait une gigantesque machine en bois croix tailles sur les poutres et les linteaux.
I'on recevait le visiteur, o I'on filait en soire et o "dfilaient" Chacun des produits rcolts par le laboureur du Gipuzkoa qui occupait toute laxe longitudinale de la ferme sur ses deux Certaines plantes et arbustes avaient galement des vertus de
pendant la journe tous les vnements de la vie locale . C'tait avait un espace concret qui lui tait rserv I'intrieur de tages. Ces appareils, destins laborer le cidre, taient bass sur protection . Sutout le laurier, dont les branches accompagnaient la
aussi I'endroit o I'on concluait les mariages et oh se rfugiaient l'architecture de la ferme . Tout I'tage suprieur, ainsi qu'un les principes des pressoirs romains primitifs et taient forms par ferme ds I'instant oh la toiture s'achevait . La fleur du chardon
les rites les plus ancestraux de la culture populaire basque . sous-sol situ sous le niveau de la demeure, taient reservs au une grosse poutre horizontale d'une longueur de douze mtres tait considre comme tras efficace pour faire fuir les mauvais
Au cours du XVlme et XVllme sicles, le feu tait allum stockage . maximum qui descendait jusq a emprisonner la masse de esprits et I'on croyait que l'aubpine avait la capacit d'loigner la
sur une dalle place au centre de la pice et au-dessus de laquelle Au-dessus de I'table se trouvait le grenier foin ou mandio, pommes qui se trouvait en dessous au moyen d'une norme vis en foudre.
tait suspendue la crmaillre . Tout au long du XVlllme et du oh I'on empilait I'herbe, le foin et la paille destins au btail . Grce bois . Aucun pressoir ne s'est conserv entier mais les piliers qui
XIXme, les chemines feu bas avec la hotte contre le mur furent une petite trappe ouverte dans le plancher en bois, il tait tras rglaient leur mcanisme continuent toujours de supporter
de plus en plus frquentes, et au XXme sicle s'imposrent les pratique de faire tomber les fourches ncessaires I'alimentation plusieurs dizaines de fermes parmi les plus anciennes du Gipuzkoa . 5 .2 . Unis contre le feu
cuisinires conomiques plaque mtallique de fabrication du btail . Depuis le XIXme sicle, et la oh la pente du terrain le Les pressoirs qui furent invents vers la fin du XVllme sicle
industrielle, qui permettaient d'conomiser une grande quantit de permettait, I'on essaya d'ajouter une rampe extrieure pour furent toujours en bois, mais ils taient beaucoup plus petits et Les rites magiques n'taient pas suffisants pour viter que la
combustible . permettre I'entre des chariots chargs jusqu' I'intrieur du avaient plusieurs vis pression directe . Plus tard, au dbut du foudre ou un simple accident domestique fussent frquemment
Le meuble principal de la cuisine tait le zizaillu ou izillu, un grenier . Auparavant le foin tait lanc grands efforts travers une XIXme sicle, apparurent de petits pressoirs dmontables avec 'origine d'un incendie et de la destruction totale des fermes . Pour
long banc en une seule pice avec des compartiments sous le petite porte surleve . une broche centrale en fer mcanisme automatique, que Von pallier ces dsastres, I'on cra depuis les plus anciens temps des
sige et un haut dossier auquel tait fixe une table escamotable. Dans la partie avant de I'tage suprieur on trouvait les compte aujourd'hui en grand nombre . associations volontaires d'assurances mutuelles oh chacun des
La vaisselle, tras modeste, tait compose de pices en cramique combles ou sabai, bien dlimits par des planches en bois ou des De mame que les pommes, le bl -qui eut des liens troits associs s'engageait apporter une certaine somme d'argent afin
rustique, en bois et parfois en tain : casseroles, pichets, seaux en cloisons en magonnerie, et qui avaient parfois un petit balcon sur avec la ferme basque pendant plus de cinq cents ans- incita d'aider reconstruire le btiment sinistr. L'une des plus anciennes
bois, pedarrak ( cruches), terrines, pots et assiettes . la fagade ouverte . Leur fonction est multiple et varie travers galement a la cration d'espaces appropris pour son laboration fut celle fonde par un groupe de propritaires d'Azpeitia en 1541
II y avait dans chaque ferme trois ou quatre lits, chacun d'eux I'histoire . A 'origine ce fut I'endroit oh quelques laboureurs du avant d'tre stock . Las paysans du Gipuzkoa des anciens temps a travers '"Escritura de Concordia en razn de los incendios de
avec leur double housse de lin, ainsi que plusieurs coffres en bois XVlme sicle gardaient les grands coffres contenant le bl et les n'utilisaient pas de herse pour sparer le grain de I'pi : ils se casas y sus reparos" ("Ecriture de Concorde en raison des
taill pour garder le linge . Jusqu' la moiti du XIXme sicle, la pommes ou les fruits qu'ils souhaitaient conserver tout au long de servaient de flaux ou battaient directement les gerbes contre des incendies des maisons et leurs rparations"), et une autre, qui fut
chambre a coucher tait une pice unique ou bien tait divise I'anne. Avec I'apparition du mas au dbut du XVllme sicle, cet pierres disposes par terre . Le souhait de pouvoir effectuer cette de longue dure et laquelle vinrent s'associer quelques
tout au plus en deux chambres diffrentes . Les maisons o I'on espace fut le plus appropri pour faire scher les pis et pour dlicate opration I'abri des intempries fut ('origine de la laboureurs de Biscaye, '"Hermandad de Casas Germadas",
conserve encore I'ancienne chambre coucher commune, avec sa viter que le grain ne fermente, en les talant sur le sol sec et en construction des grands porches dalls, ata ou aterpe, qui Confrrie cre Bergara en 1657, et qui comptait plus de
range de cellules encastres, pas plus grandes que le lit lui-mme, favorisant I'aration . Au XIXme sicle, il fallut agrandir ces occupaient toute la largeur de la maison . Les porches les plus trois-cents fermes associes vers la moiti du XVlllme sicle .
isoles entre elles par un simple rideau de tissu, sont de plus en combles afin de laisser de la place aux haricots et la pomme de primitifs taient des portiques avec des piliers en bois, mais vers la Les sommes pergues par ce systme taient importantes et
plus rares. Le concept d'intimit a beaucoup changa depuis lors . terre, qui rclamaient galement une surface sche et are . lis ont moiti du XVllme sicle, depuis la haute valle du Deba permettaient d'affronter avec une certaine aisance la rdification
aussi servi de colombier, de schoir linge et comme mansarde commencrent a se rpandre d'lgantes structures avec quatre de la ferme ruine . Afin d'viter les fraudes, la personne qui
pour garder les vieilles affaires . Au cours des cent cinquante ou cinq arcs en pierre de taille qui furent imits avec succs par recevait I'indemnit devait construire en un bref dla une ferme
4 .2 . L'espace rserv au btail dernires annes, un grand nombre de fermiers les ont utiliss les fermes les plus importantes des alentours . Un granel nombre de complte de dimensions et de qualit rgulires; elle ne devait pas
pour augmenter le petit nombre de chambres coucher dont maisons de qualit qui, ayant t construites au sicle prcdent, se contenter d'effectuer quelques rparations ou d'riger une
disposent les vieilles fermes. n'avaient pas ces nouvelles aires couvertes pour battre le bl, cabane . Les propritaires des fermes en location avaient I'habitude
Plus que les cultures, c'taient les animaux domestiques, et Les grands coffres a bl trouvaient aussi leur place dans les ajoutrent ce corps leur fagade principale car, nutre son utilit, il d'inclure les cotisations de I'assurance contre incendies dans les
surtout les bovins, qui taient un symbole de richesse pour la greniers sur pilotis et les caves . Les greniers sur pilotis appels offrait une image de prestige et de noblesse au domaine . Ce paiements du fermage, de tele fagon qu'ils taient couverts face a
ferme. II ny avait rien de plus prcieux pour les paysans du garaixe accompagnaient dj les fermes basques au XIVme sicle, dernier aspect est plus valoris aujourd'hui que la fonction toute ventualit sans aucun effort conomique de leur part.
Gipuzkoa que de possder une bonne paire de boeufs bien forts mais, comme toutes les constructions rurales du Moyen-Age, ils primitive qui le fit naitre .
et luisants . Rcemment encore, lorsque la traction animale tait souffrirent un changement radical au dbut du XVlme sicle . Leur
dj hors d'usage et que les boeufs se rsistaient tre attels par vie fut trs breve, car leur construction cessa a l'aube du XVllme 5 .3 . Fermes a I'preuve d'incendies
manque d'habitude, de nombreux paysans refusaient tout net de sicle; dans le Gipuzkoa leur implantation ne fut pas tras
se priver de leurs beaux animaux de trait . importante, exception faite des valles occidentales, malgr 5 . Dfendre la maison du pere
Le btail bovin occupait plus de la moiti du rez-de-chausse . Dans la bataille contre le feu, certaines solutions
I'exemple d'Agarre, rcemment restaur, qui est I'un de plus architectoniques qui furent adoptes ds le dbut du XVlme
Chaque animal disposait d'un rtelier en bois sous forme de tiroir, spectaculaires de toute la Pninsule.
oh il introduisait le cou pour s'alimenter, et son lit tait dispos sur 5 .1 . Protger la ferme avec I'aide du ciel sicle pour protger les fermes du Gipuzkoa furent beaucoup plus
La cave, upategi ou iputeixa, constitue I'un des espaces de efficaces que les exhortations et les prires .
le sol en terre avec de la paille et des fougres qui seraient stockage qui reprsentent le mieux certains modles de ferme du
utilises plus tard comme engrais. Jusqu'a la moiti du XVlllme L'on raconte que la maison avait pour les basques un L'une des plus repandues pendant cette priode fut celle de
Gipuzkoa par rapport aux autres varits de maison rurale basque . caractre sacra de temple familia, mais cependant ce concept creer un mur intrieur isolant les chambres du reste du logis,
sicle, deux des rteliers taient placs sur le mur qui sparait Ces caves furent construites aux XVlme et XVllme sicles, en
I'table de la cuisine, avec laquelle ils taient communiqus par religieux du foyer, trs rpandu parmi les peuples anciens, s'est surtout des foyers d'incendie les plus habituels comme la cuisine et
recherchant des terrains forte pente et en les encaissant sous le dilu tras rapidement jusqu'a s'teindre au cours du sicle dernier . I'table. Dans I'table notamment, I'clairage avec des lampes a
des fentres coulissantes . Grce ce systme, il tait possible de flanc du btiment le plus proche de la valle . II s'agit de salles avec
surveiller tout moment les vaches sur le point de vler ou les Fort heureusement certains ethnographes, comme Jos Miguel de huile et la prsence du btail parmi de grands tas de fougres
un plafond en bois et un sol en terre battue, qui disposent d'une Barandiarn, arrivrent encore temps pour le capter avant sa sches constituaient une combinaison mortelle . Tous les lments
boeufs les plus prcieux, dont les ttes paisibles faisaient aussi entre indpendante et qui sont ares par deux fentres tras combustibles taient exclus de la fabrication du mur coupe-feu qui
partie des runions familiales . disparition la veille de la Guerre Civile espagnole, lorsqu'il faisait
longues et troites . On y alignait les fts de cidre aromatique, qui encore partie d'une structure organise de rices et de croyances. sparait les chambres a coucher, et mame la porte qui le traversait,
On entre directement I'table travers le porche lorsqu'il ne faisaient jamais dfaut dans aucune maison du Gipuzkoa, et il y
existe, mais il y a toujours une porte latrale ou arriare Les lments magiques chrtiens s'y entremlaient avec ferme clef pendant la nuit, n'tait pas en bois, mais en tale de
avait aussi un peu de place pour les grands coffres bl . A I'heure d'abondantes rfrences plus primitives appartenant un univers fer rivete .
complmentaire, qui permet une ventilation rapide et une actuelle, elles ont perdu leur noble usage pour tre utilises
circulation plus pratique des personnes et des animaux . Pas de mythique naturaliste bien enracin . A partir des dernires annes du XVllme sicle, la diffusion
comme porcherie ou comme table pour garder les moutons, les Beaucoup de ces pratiques -qui survivent encore en partie des lments en pierre de la structure des fermes rendit plus
fentres I'table, mais d'troites ouvertures servant respirer et lapins et les volailles. comme gestes traditionnels, bien que sans leur contenu de foi difficile la propagation des incendies I'intrieur, et la construction

90 91
d'un mur mitoyen transversal solide qui faisait les fonctions de porte avec un arc en pierre de taille ouverte sur un ct de la
coupe-feu se fit frquente. fagade . Cet arc est encore gothique pendant les premires annes moiti du XVllme sicle . Leur ge d'or fut le XVllme sicle, ob aiss, qui contemplaient leur poque avec confiance cause de la
I'on construisit des Termes harmonieuses et rationnelles comme bonne acclimatation du mis .
Toutes les fermes du Gipuzkoa gagnrent en scurit, mais du XVlme sicle, mais il se transforme en une lgante rosace en celles d'lerobi Haundi Oiartzun, et I'on en reconstruisit d'autres
aucune n'alla si loin dans I'adoption de mesures de prvention demi-cercle au cours de ce mme sicle . La zone ob elles se trouvaient en plus grand nombre est celle
plus rudes, comme celle d'Aranburu Zahar Aia . du quart sudoccidental du Gipuzkoa . II y a des fermes avec une,
comme la maison Larraaga d'Urrestilla . Cette ferme centenaire Une second arc, plus ample, sert d'accs I'table, de telle
brla en Fvrier 1711 et son propritaire, le tailleur de pierres fagon que I'espace destin la famille et celui destin au btail Le lattis avec les creux en magonnerie fut beaucoup plus deux, voire cinq grandes arches ouvertes sur la partie infrieure de
Martin d'Abaria, voulu s'assurer q elle ne brlerait jamais plus ; de sont clairement et hyginiquement dlimits de I'extrieur . courant, aussi bien dans I'espace que dans le temps . i l fut appliqu la fagade. Cependant, alors que les maisons ayant une ou deux
telle fagon qu'il chargea le maitre Lzaro de Laincera de s'occuper de la mme fagon aux grandes fermes sans porche, comme rosaces en pierre sont habituelles dans la zone Est de Biscaye,
Les exemples les plus primitifs, comme celui de Legarre, dj Etxeaundi Lizartza, et aux grandes maisons portique, comme dans la valle d'Aramaiona Alava et dans tout le Nord-ouest de
d'un projet dconcertant dans lequel aussi bien les supports que cit, n'avaient presque pas de fentres, et toutes celles qui
les sois et les plafonds devaient tre en pierre. Le rsultat fut un Etxeberri Altzo. On appliqua un plus grand nombre de poutrelles la Navarre, celles avec trois rosaces ou davantage constituent une
aparaissent I'heure actuelle furent ouvertes beaucoup plus tard . obliques reliant les piliers verticaux de la latte, mais on n'eut jamais varit de maison rurale basque unique et exclusive au territoire
btiment unique en son genre, avec vingt-et-une vobtes de types Nanmoins cet air de forteresse massive, tres net encore dans le
diffrents a I'intrieur mais qui reproduit fidlement les fonctions et recours aux pices courbes, qui taient tres frquentes dans du Gipuzkoa .
cas d'Etxezabal Astigarribia (Mutriku), disparut rapidement, et d'autres rgions d'Europe . Ce n'est que vers le milieu du XVllme Ces dernires sont celles qui donnent I'image la plus
I'image extrieure d'une ferme normale . vers 1525 prolifraient les maisons avec un grand nombre
d'ouvertures pour laisser passer I'air et la lumire, et qui adoptaient sicle que fut instaure la mode d'utiliser une grosse fourche seigneuriale. II s'agit trs souvent d'immenses granges trois ou
d'arbre inverse, place au pinacle de la fagade pour supporter le quatre tages, comme celle de Lardamuo Zizurkil, avec une
presque toujours la forme de fentres doubles ou gmines, avec faftage du toit, comme on peut le voir encore a Ateaga (Anoeta). surface de plus de 500 m' sous une norme couverture en tuiles .
6 . Les divers types de fermes des siges en pierre encastrs I'intrieur du mur . La galerie de
baies vitres de la riche ferme Makutso, Oiartzun, symbolise A Elkeita (Asteasu), elle se trouve cependant sous les pannes de la Malheureusement cette image est trs souvent mutile, car par
charpente. suite de I'abandon des fonctions agricoles du porche, I'on prit
parfaitement le souhait de se tourner vers le soleil et la nature qui I'habitude de murer quelques-unes des arches afin d'largir la
L'une des caractristiques les plus surprenantes de l'architecture caractrisa I'architecture de la Renaissance en contraste avec le
rurale du Gipuzkoa est I'extraordinaire varit de types de ferme caractre tnbreux du Moyen-Age . En outre, ses linteaux graves cuisine et d'autres dpendances . C'est ce qui arriva avec des
existant sur un petit territoire ayant peine 1977 km' . Les raisons de avec de grandes ancres de navires nous font part de I'esprit de 6 .3 . Les fermes en bois maisons aussi traditionnelles que celles de Laskibar Irura. Eduhegi
cette richesse spectaculaire de formes typiques sont multiples : d'une cette poque, et voquent la mmoire d'un homme qui voulut que a Bergara et Madalena Segura .
part, la fragmentation naturelle de la gographie du Gipuzkoa, ses voisins se souvinrent de lui par ses liens avec la mer . Les fermes qui conservent encore une bonne partie de leur L'un des plus importants progrs observs lorsque
compartimente en valles mal communiques entre elles, aurait fagade principale ferme avec du bois sont rputes pour tre les commencrent prolifrer les fermes arches et murs de
favoris le dveloppement de certaines traditions de construction trs Les fermes en pierre et sans porche ont t construites tout soutnement fut constitu par le fait que le btiment pouvait
au long de I'histoire, bien les portes arches ne furent plus utilises plus anciennes du Gipuzkoa. En ralit, elles ne sont qu'une
localises ; d'autre part, la stratification conomique des paysans serait varit tres attrayante et bon march de l'architecture en lattis, s'accroftre en hauteur sans mettre sa stabilit en danger . Cela
des le dbut du XVllme sicle . Cependant il y eut de nombreux
la cause de la diffusion de diffrents modles de logement adapts cas ob I'on rajouta plus tard de grands portiques dalls, comme on dans laquelle le rseau de poutrelles a t recouvert I'extrieur permit vers la moiti du XVlllme sicle, d'occuper I'tage
la personnalit spcifique de chaque groupe social . De mme, les par une cloison de planches verticales cloues ou assembles . suprieur comme demeure, en augmentant le nombre de
facteurs de type naturel ont d0 exercer une grande influence, surtout a pu le constater dans les fermes Albizua et Agarre de Bergara, ce chambres coucher et en introduisant un espace plus noble qui
qui montre que le modele de maison compltement ferme Ce type d'architecture connut son apoge au XVlme et
la plus grande disponibilit d'un matriel de construction dtermin n'arriva pas satisfaire pleinement les besoins des paysans du pendant la premire moiti du XVllme sicle, et tait utilis dans tait utilis comme salon pour recevoir les invites pendant les
-bois ou pierre- par rapport aux autres. crmonies familiales telles que les mariages, baptmes et
Gipuzkoa . les fermes qui souhaitaient disposer d'un porche mais en utilisant enterrements. L'ajout d'un tage est bien net dans les cas les plus
Cependant, la raison qui explique le mieux la grande diversit un matriau lger susceptible de ne pas charger leur poutre
des fermes existantes -mme dans des zones tres proches et sans maTtresse . L'tage infrieur tait toujours en pierre, mais I'armature volus, comme Gurrutxaga Zumarraga et Lapatza Antzuola,
diffrences sociales ou cologiques bien marques- est que, ou le squelette taient de gros piliers de chne, comme I'on peut mais il est encore inexistant chez leurs prdcesseurs, comme
6.2 . Les fermes en lattis Irazabal Etxeberri de Bergara.
malgr le caractre conservateur et rptitif qui est gnralement encore voir, parmi beaucoup d'autres, a Urbizu Bekoetxe
attribu l'architecture populaire, la ferme basque s'est toujours d'Idiazabal .
montre tres rceptive aux changements historiques, aussi bien en Les btiments ayant une fagade structure latte apparente
ce qui concerne I'incorporation de nouvelles techniques de constituent I'une des familles les plus nombreuses de toutes les Dans la plupart des anciennes fermes du Gipuzkoa ayant leur 6.5 . Les fermes sans portique
construction que la rapide assimilation des modes artistiques . Pour fermes du Gipuzkoa . Leur construction commenga trs tt, au fagade en planches, cellesci n'apparaissent que sur la partie
comprendre la grande varit des changements provoque par dbut du XVlme sicle, et ultrieurement leur dveloppement centrale du frontispice, comme izar Haundi de Zumarraga ; les
continua jusqu'au XIXme, mme s'ils connurent d'importantes cas ob les planches font tout ie tour du btiment sont trs peu La dernire gnration des fermes du Gipuzkoa, celle du
cette rceptivit culturelle, il faut savoir que presque toutes les XIXme sicle, renonga I'utilisation des portiques, aussi bien ceux
fermes qui sont encore debout de nos jours furent difies variations de type technique . frquents . A Gaztelu, Bergara, ob cela existait depuis 1530, elles
ont t supprimes aprs des travaux rcents de remodelage . II est qui taient construits avec des arches que ceux grand linteau de
pendant une priode de quatre-cents ans, de 1500 1900, et que Leur fondement commun est celui d'arriver assembler un bois . II s'agissait en partie d'un dfi pour conserver un style de vie
chaque gnration avait une fagon de faire quelque peu diffrente rseau de poutrelles en bois de dimensions diffrentes qui se vrai que ce type de structures sont trs fragiles et diffciles soler
du froid et de I'humidit, ce qui rend compliqu leur entretien plus discret et rserv, enferm au sein du groupe familia, mais
de celle de ses prdcesseurs et de ses descendants . maintiennent entre elles la verticale . Les creux de ce rseau sont aussi d'une rponse la ncessit de rationaliser I'architecture
remplis plus tard par de la magonnerie recouverte de chaux ou de I'heure actuelle . Aujourd'hui le bois n'est conserv et frquemment
Chaque technique et chaque fagon de faire ont leur temps renouvel que dans la partie la plus leve des combles, comme domestique .
de vigueur historique propre, et un rythme diffrent d'assimilation, mortier, ou par des briques, qui du fait de leur belle couleur et prix
lev, taient dcouvertes afin de pouvoir les contempler . La dans la ferme Lazpiur de Bergara, cinq fois centenaire, et qui sert En pratique, cela impliquait le triomphe d'un type de ferme
de transformation et de dcadence . En les connaissant, il est arer le grenier a foin . plus archique, la ferme en pierre de tradition
possible d'ordonner les diffrents types de fermes par familles et solidit et la relative lgret de ce type de structures permettaient gothique-renaissance mais il y avait quelques diffrences
de les situer dans une poque dtermine, en surmontant de donner une plus grande hauteur la maison et de crer des Un type de ferme en bois caractristique du Gipuzkoa est importantes qui taient le fruit d'une volution de plus de trois
I'indfinition habituelle et I'ambigit chronologique dans laquelle auvents, bien que ces derniers furent beaucoup moins frquents constitu par certaines fermes auxquelles on ajouta un btiment
dans la campagne du Gipuzkoa que ce qu'on a I'habitude de sicles . En principe, si I'on procede une comparaison
se situe I'interprtation des crations populaires . juxtapos la fagade principale, avec une aire tres vaste superficielle, les fermes modernes taient difies avec des
penser. portiques au rez-de-chausse, et au-dessus un ample grenier avec
Mme dans ce cas, il est difficile de faire une synthse de matriaux de moindre qualit, car elles n'avaient plus les grandes
toutes les espces de fermes existantes. La varit est si ample que Ce sont le type d'assemblage utilis ainsi que I'agencement des murs en planches, et le tout mont sur des piliers . Le meilleur poutres en chne et les arcs en pierre de taille caractristiques des
des bois de la latte qui ont permis de distinguer l'ge des exemple de conservation est sans nul doute la ferme Igartubeitia maisons du XVlme sicle ; mais en contrepartie elles taient plus
ce qui est recueilli ici ne peut tre qu'une brve galerie de fagades diffrentes structures . Dans les exemples des plus vieilles fermes, d'Ezkio-Itsaso, mais d'autres exemples survivent encore, comme
de quelques-uns des types les plus nets et les plus reprsentatifs, confortables : elles disposaient de grandes fentres et de
comme Agerre (Irura) et Aritzeta Erdi (Alkiza), les poutrelles celui d'Arandi, Ormaiztegi, qui fut la maison natale du general nombreuses ouvertures qui laissaient passer la lumire de
mais il est vident que la ralit des plus de onze mille fermes du carliste Toms de Zumalacrregui, ou Izarre Haundi Gabiria, et
Gipuzkoa est beaucoup plus riche et offre de multiples singularits composent des figures carres ou rectangulaires tres hautes et I'extrieur, elles taient mieux isoles, elles avaient des chambres
vocatrices. rgulires, surcharges de magonnerie . A peine existe-t-il des tais Aginaga Azkoitia . Elles semblent tres archiques, mais coucher dignes et indpendantes, des cuisines chemines
ou des pices obliques, mais lorsq ils sont prsents ils sont unis correspondent en ralit une situation volue de la demeure fonctionnelles et elles taient mieux adaptes pour le travail avec
aux autres lments par des assemblages profil mixtiligne . basque, bien qu'elles aient t construites avec des moyens le btail et les rcoltes .
6 .1 . Les fermes en pierre de la renaissance Les lattis briques n'taient pas habituels avant la moiti du pauvres .
Les premiers exemplaires, comme celui d'lgor Txiki d'Ernialde,
XVlme sicle, exception faite des btiments nobles, comme par prsentent encore le got rustique de la pierre taille par les
exemple la maison de Legazpi Zumarraga. Cependant, lorsqu'ils tailleurs de pierre traditionnels, qui se dtache de la couleur
Quelques-unes des premires fermes connues du Gipuzkoa se firent populaires, ils arrivrent enraciner avec une vitalit 6 .4. Les fermes portiques
ont leurs quatre fagades en pierre . Elles prsentent un aspectsvre blanche de la chaux sur les sries de fentres similaires et bien
inconnue dans les autres territoires basques . lis eurent un grand ordonnes, selon le critre de rationalit qui tait impos tous les
et hermtique, et elles ont t parfois confondues avec succs dans toute la valle de I'Oria, mais par contre la brique
d'anciennes tours qui auraient perdu leurs tages suprieurs . En ce qui concerne l'architecture et la qualit de la dificee noclassiques . Plus tard, on ne recense que de grandes
reste pratiquement inconnue dans I'architecture populaire de la construction, les fermes dont le porche est dfini par des grands btisses, comme celle d'Arane Goikoa Eskoriatza, ob I'ordre des
Cependant, les grandes dimensions de leur surface et I'absence valle du Deba. Un grand nombre des artisans tuiliers qui les arcs en pierre de taille se trouvent au sommet de I'volution
totale d'lments dfensifs -parmi beaucoup d'autres dtails- sont portes et des fentres est maintenu d'une fagon rigide et
fabriquaient taient des travailleurs saisonniers qui venaient du historique de la maison populaire du Gipuzkoa . Leur solidit, leurs monotone, mais qui ne presente que des pauvres linteaux en bois
le preuve qu'elles furent de vraies fermes . Nord des Pyrnes, et c'est peut-tre la raison pour laquelle il tait conditions d'habitabilit et leur aspect lgant n'ont presque pas ou en briques crpies .
Ces fermes, dont un magnifique exemple est celui de Legarre, plus facile de les trouver dans les zones plus proches de la leur pareille dans I'architecture rurale europenne .
Altzo, n ont aucun portique ni aucun espace couvert servant de frontire . Leur abondance tout autour de Saint Sbastien, avec les A I'heure actuelle, nous pouvons affirmer que c'est le type de
transition entre la demeure et I'extrieur, ce qui est un fait assez Leur diffusion est lie au grand dveloppement que connut le ferme le plus rpandu dans le Gipuzkoa, bien que tres souvent, et
beaux exemples d'Urruzmendi a Usurbil, et d'Aliri avec les autres mtier de tailleur de pierres du Nord aux temps du Baroque . Leur derrire le maquillage d'une fagade en apparence moderne, se
frquent dans le Gipuzkoa, mais peu habituel dans le reste de la maisons de Zubieta, jouerait en faveur de cette hypothse . En tout
cte Cantabrique . L'entre la maison est effectue travers une naissance survint vers la moiti du XVllme sicle et leur cache la structure complexe d'un difice centenaire qui a essay
cas, il a t constat qu'ils ne furent plus utiliss partir de la implantation connut un grand succs auprs des paysans les plus de s'adapter sa fagon au rythme des temps .

92
93

7. les ornements d'lgantes colonnes toscanes aident supporter le vol de la DUVERT, Michel et al . Etxea ou la maison basque . Saint Jean de URTEAGA ARTIGAS, Mara Mercedes . Cuide historique et
poutre du porche, mais leur nombre est presque insignifiant si on Luz, 1980 . monumentale du Gipuzkoa . Saint Sbastien, 1992 .
7.1 . Le bois le compare celui qui est habituel dans les contres orientales de ECHEGARAY, Carmelo de. Abrg des institutions rgionales du VALVERDE, Lola . Histoire du Gipuzkoa . Saint Sbastien, 1984 .
la Biscaye . Gipuzkoa. Saint Sbastien, 1924. YRIZAR, Joaqun de . "L'architecture populaire basque" . 5me
En partant du fait que la plupart des fermes du Gipuzkoa Au XVlllme sicle, les armoiries se distinguent toujours FERNANDEZ ALBADALEJO, Pablo . La crise de I'ancien Rgime Congrs d'Etudes Basques. Vergara, 1930 . Art Populaire
sont des ouvrages avec de grandes vertus de construction mais comme l'lment le plus soign de la taille artistique sur pierre, et dans la province de Gipuzkoa . 1766-1833 : changements Basque . Saint Sbastien, 1934 .
tras sobres du point de vue plastique et ornamental, mme si on sont surcharges de garnitures, mascarons et rocailles . Pendant conomiques et histoire . Madrid, 1975 . --Les maisons basques. Bilbao, 1965 .
les compare d'autres modles de maison populaire basque, il cette priode un grand nombre des Termes les plus nobles, comme GARMENDIA LARRANAGA, Juan . D'ethnographie basque . Saint
faut cependant reconnaitre que le bois est le type de support le I'imposant Azpikoetxe de Berastegi, prennent I'habitude, dj Sbastien, 1976 .
plus souvent utilis pour tailler les ornements et les motifs de amorce au cours du sicle prcdent, d'entourer toutes les LEIZAOLA, Fermn de . "Agriculture", Euskaldunak, 2 . Saint Iconographie
dcoration . fentres de la fagade principale de moulures lisses formant des Sbastien, 1979 .
La priode la plus brillante de la menuiserie populaire du oreillettes caractristiques aux sommets des angles, clairement LINAZASORO, Iaki. "Fermes du Gipuzkoa" . Saint Sbastien, 1974 . Provenance des illustrations:
Gipuzkoa fut celle comprise entre le XVlme et le XVllme sicle, identifiables avec l'esthtique sobre du baroque du Nord . Les MADARIAGA, Nikola de . La ferme comme architecture populaire
ob I'on pergoit que les artisans locaux, outre le fait d'avoir un fermes du XlXme sicle ont peine des travaux d'ornement en Basque . Bilbao . Conseil Gnral du Gipuzkoa . Ayerza, Garca, Martn : 79 . Archives
Ojanguren : 35, 41, 51, 74, 109, 119, 120, 121, 125, 131 .
rpertoire de formes propre, taient parfaitement informs des pierre, exception faite des nouveaux cussons la taille nette et MANTEROLA, Ander . "Etxea" . Euskaldunak, 3 . Saint Sbastien,
Torrubia, Luis Juan : 103 . Urain, Jos Ramn : 97 . Vazquez
g ots et des sujets ornamentaux les plus rpan dus dans les rgions effile, ainsi que quelques grandes plaques qui rappellent la date 1980 .
Daz : 11 . Plan Larraaga : 106 . Plan Lili : 50. Editions
voisines, depuis le Sud de la France jusqu'au Duero. d'inauguration du bfiment et le nom de son promoteur, comme MUGICA, Serapio . "Guipuzcoa" . Gographie Gnrale du Pays
Les annes du milieu du XVlme sicle connurent une c'est le cas d'Orbe Haundi Bergara. _Basque et de Navarre. Barcelone (sans date) . Auamendi, Encyclopdie Gnrale Illustre du Pays Basque,
vol . XXX : 52 .
floraison de la taille en bois, laquelle les fermes basques prirent MUNOZ BAROJA, Jess et LOPEZ, Miguel Angel. La ferme
Librairie Internationale . Saint Sbastien . Yrizar, Joaqun, les
une part active . A cette poque, le dcor se concentre surtout sur Larraaga . Saint Sbastien, 1989 .
les garde-fous des fagades en planches ou en lattis et sur les 7 .3. Le fer NAVAJAS LAPORTE, Alvaro . L'ordonnancement du droit coutumier Maisons Basques : 13 .

consoles et jambes de force du toit . Un vaste rpertoire de figures des fermes du Gipuzkoa. Saint Sbastien, 1975 .
Provenance des objets photographis :
gomtriques tailles I'herminette ou au ciseau bois recherchait Dans une terre qui est arrive survivre grce la forge et OTAZU Y LLANA, Alfonso. L'galitarisme basque. Mythe et ralit .
le contraste des plans et marquait les effets du clar-obscur . Les I'exportation du fer, il est surprenant que ce mtal ait t tras peu Saint Sbastien, 1973 . Centre de micro-filmage, Palais Rekalde, Gouvernement Basque :
formes les plus habituelles taient les cordelires, les mondes, les utilis dans la dcoration des fermes. PENA SANTIAGO, Luis Pedro . Art Populaire Basque . Saint 105 .
ttes de clous, les pointes de diamant, les frules, les macles, les Au XVlme sicle, lorsque les Basques n'avaient presque pas Sbastien, 1969 (Rd . 1976) . Conseil Gnral du Gipuzkoa . Archives des Protocoles d'Oate :
striures et parfois des hlices solaires et des rosaces biseautes; en de concurrence en Europe dans la production sidrurgique, le seul SANTANA EZQUERRA, Alberto . "Architecture populaire : 14, 64, 69, 72, 95 . Fonds : 28, 63 . Collection Manuel Laborde
somme, un rpertoire qui a sa plus parfaite expression dans le lment en fer ayant un certain charme dcoratif que I'on pouvait Typologies historiques, techniques de construction et Werlinder : 146, 149, 151, 152 . Muse Zumalacrregui : 55 .
choeur de Notre-Dame 'Antigua de Zumarraga . trouver dans les fermes du Gipuzkoa taient les lourdes portes en perspectives archologiques de la ferme basque" . Hiri Leizaola, Fermn . Gravure de Georgio Housnaglio : 31 .
Dans les maisons lattis, et surtout dans celles qui ont un mtal des murs coupe-feux, qui taient ornes de gros anneaux arkeologiako heziketa ikastaroa gazteentzat . Saint Sbastien, Goienetxe-Goi, Tiburcio Mercedes : 82 .
auvent, il tait galement habituel, pendant la premiare moiti du suspendus et de quelques simples incisions gomtriques faites sur 1989 . Jauregizarra : 2, 29, 37, 60, 62, 67, 87 .
XVlme sicle, de tailler 'une des poutres horizontales avec une le verrou . --"Les anciennes fermes du Gipuzkoa" . lbaiak eta Haranak . Izaguirre Lacoste, Manuel : 3, 8, 9, 24, 63, 65, 70, 71, 73, 81, 84 .
frange de petits arceaux surbaisss en accolade, comme ceux de Au XVllme sicle les travaux de forge apparurent Cuide du patrimoine historique, artistique et paysager . Saint Muse de San Telmo : 18, 22, 43, 59, 85, 99, 101, 104, 107, 143,
Txulaene Goikoa a Oiartzun ou d'Aritzeta Erdi Alkiza, faisant l'extrieur et se concentrrent dans les ferrures des portes : clous Sbastien, 1990 . 147, 148 .
usage d'un thme en provenance du Pays Basque frangais . ttes en losange ou en toile, plaques de serrures profil sinueux,
Les menuisiers de la Renaissance accordrent une attention et parfois de gros marteaux de porte . D'autre part, bien q au
spciale d'autres endroits de la maison, comme les supports des cours de ce mme sicle et au sicle suivant les hommes du
piliers et les limons des escaliers . Dans ces deux cas ils avaient tres Gipuzkoa taient rputs pour leur grande habilet dans la
souvent recours des sries d'mondes afin d'adoucir l'arte du manufacture de grilles, leurs produits ne furent que trs rarement Illustrations 20 . Les armoiries de la famille Lazcano (1638), flanques par croisent sur le chemin se dirigent vers la rivire, en portant
bois. installs dans les fermes, car leur cot elev ne les rendait aptes deux guerriers, prsident I'entre au palais du Duc de l'Infan- sur leur tate le linge laver dans un panier rond et une
Au XVllme sicle la menuiserie populaire du Gipuzkoa que pour les glises et les palais . Lorsque l'on trouve dans tado (Lazkao). Le palais remplace les vieilles tours mdiva-
les d'o les Lazcano dominaient d'une poigne de fer les
cruche primitive remplle d'eau; les deux sont des jeunes
clibataires el c'est pourquoi elles ont la tate dcouverte .
s'attache rehausser d'autres points d'intrt, et va se concentrer certaines fermes des Brilles aux fentres du rez-de-chausse, il s'agit 1 . Les produits du potager .
paysans de la commune d'Areria . 32. Le fer des faucilles s'enrouille aujourd'hui dans les gre-
2 . Grand coffre utilis pour stocker le bl de la ferme .
dans la taille des ttes des pannes du toit qui sont dcores avec normalement de simples barreaux de fer quadrangulaires placs au 3 . Cruche ufilise pour transporter I'eau depuis la fontaine
21 . Ferme Zuaznabar Haundi (Alizo( . Au cours du Moyen- niers des fermes. C'est pendant les annes soixante que I'on
des volutes vgtales, d'autant plus charnues au fur et mesure XIXme sicle . II est trs rare de voir les beaux profils coniques ou jusqu 5 la ferme. Age les fermes solitaires et loignes taient sujettes des
vols frquents et aux assauts des bandes composes par des
abandona la culture du bl dans la campagne du Gipuzkoa.
33. Enseigne en pierre de taille sur un linteau Orio, repr
4 . IHS de la ferme Makutso (Oiartzun) .
que s'impose l'esthtique baroque . La partie centrale de la volute sous forme de bourgeons qui caractrisaient les poques 5 . Le mais constitua la boue de sauvetage des Termes du nobles arms de petite importante. sentant une nef basque de la fin du XVlme sicle. La tradi-
porte un cordon ou une file de perles, comme il est facile prcdentes. Gipuzkoa au XVllme sicle. 22 . Casque militaire similaire celo utilis par les fanlassins tionnelle activit maritime basque subit une forte crise a
el arquebusiers du Gipuzkoa au debut du XVllme sicle . cette poque et provoqua un brusque repliement de la po-
d'apprcier Otabardi d'Asteasu . A cette poque abondent aussi Le rpertoire des accessoires et des ornements artistiques de 6. Grenier sur pilotis de la ferme Agerre de Bergara . XVlme
sicle. 23 . Les vieilles chaumires mdivales en bois ne furent plus pulation vers le monde rural .
les barreaux de bois tourns sous forme de vase, tras frquents la ferme est discret comme il correspond un difice qui n'a 7 . Masque taill dans la menuiserie de la ferme Harrillaga construites partir de la fin du XVme sede, et aucune n'a 34. Charbonniers, forgerons, bergers el muletiers cohabi-
taient avec les fermiers dans les montagnes du Gipuzkoa, en
dans les balustrades des balcons et des escaliers . aspir tout au long de ('histoire qu' rendre plus supportable la Haundi (Usurbil) . survcu jusq nos jours. L'on difia leur place de solides
se dlsputant les petites richesses naturelles de la terre .
8 . Compas de tragage. fermes en pierre que conservrent le nom do domaine et
La figure humaine n'est presque pas reprsente, sauf dure vie des paysans . Cependant, ce n'est pas dans le domaine 9 . Plume crire. dont un grand nombre est encore sur pied . 35. Avec la diffusion du mais il fallut cultiver un grand nom-
quelques exceptions intressantes, comme les masques ouvrags facile des ornements que la ferme met sa beaut en valeur . La 10 . Etxeberri (Altzo Muo) . La structure des fermes du Gi 24 . Tuiles artisanales qui portent I'empreinte des doigts do bre de lopins de terre de petites dimensions avec de fortes
maitre tuilier . Depuis le XIVme sicle au moins les fermes pentes o la fourche a bcher tait beaucoup plus efficace
Arrillaga Haundi d'Usurbil et Zumitza d'Alkiza . fascination qu elle suscite n"alt au moment o sa silhouette se puzkoa est vertbre autour de la pierre et do bois de cha-
l, savamment models travers les sicles . du Gipuzkoa taient recouvertes de tulles cannees en argi que la charrue . Hommes et femmes partageaient la lourde
dcoupe dans le brouillard, avec son volume clatant et ses formes 11 . Le fermier et ses boeufs, une image traditionnelle au le rouge faites 5 la main . tache do labourage.
solides, anciennes et ternelles. C'est l que se trouve la ferme, la Gipuzkoa qui compte plus de sept sicles . "Le bouvier gipuz- 25 . Des le Xlme sicle, les pommiersfurent 'une des riches- 36. Le mais se rpandit dans le Gipuzkoa des les premiares
annes do XVllme sicle . Personne ne s'enrichit gr3te a Iu1
koan" de Vazquez Diaz (1925) . ses principales des fermes du Gipuzkoa.
7 .2 . La pierre vieille dame des valles . 12 . Aprs les semailles, l'area ou riteau sert motter et 26 . Ferme Legarre (Altzo), construite au dbut du XVlme mais il permit un grand nombre de familles modestes de
enterrer la semence dans le sillon . C'est la priode d'attente sicle. Les fermes les plus anciennes du Gipuzkoa ont de survivre dignement.
qui commence . grandes portes d'enlre avec des ares ogivaux en pierre de 37. La fourche bcher tait un outil bien co nnu au Pays
Les ornements en pierre taient rservs aux fermes les plus 13 . L'ancienne ferme Aginaga (Elbar), aujourd'hui disparue, taille . Basque depuis le Moyen-Age et son usage fut maintenu jus-
riches du Gipuzkoa et taient habituellement doss par petites Bibliographie avait t construite en bois de chne aux XVlme et XVII6-
me sicles . II ne reste plus aucun vestige des fermes medi
27 . Aranburu Zahar (Aa( . Ses grandes dimensions offrent
une apparence de confort trompeuse . En ralit, la famille
q en 1950. La fourche typique du Gipuzkoa a un manche
court et de longues dents.
quantits . Chaque poque eut ses prfrences bien marques, vales . s'entassait dans I'aile gauche do btiment, et la plus grande 38. Provisions de bois pour I'hiver .
presque toujours en accord avec le langage artistique de la ARIN DORRONSORO, Juan de . "Ataun : le bois dans les anciennes 14. Ancien plan de la ferme Alkorta, appartenant Juan partie de I'espace intrieur tait occupe par les tables et le 39. La ferme Balanzategi Haundi (Zarautz) est protge par
grenier foin. un enorme chne.
priode en question . C'est ainsi que pendant la premire moiti du constructions" . Annuaire d'Eusko Folklore, Vitoria, 1932 . Fernando de Aguirre, ralis par Maitre Gabriel de Copelas
tegui en 1767. La ferme apparait entoure par les terres, les 28 . Gorba (tellleuse) . Outil utllis dans rlaborallon tradition- 40. Vers la fin du XIXme sicle, la diffusion des vitres appor-
XVlme sicle, les seuls ornements o le tailleur de pierres pouvait ARPAL, Jess . La socit traditionnelle au Pays Basque . Saint arbres, e famaines et les chemins. ll s'agit d'une unit de nelle du in dans le Gipuzkoa ; il servait dcortiquer I'corce ta la lumire I'intrieur des vieilles fermes .
montrer son talent taient les mdaillons de protection -avec le Sbastien, 1979 . vie et e travail familia) ayant une vocation d'auto-sufsance .
15 . Les vieilles lgendes basques racontent que San Martin-
qui recouvre les libres vgtales . Le unge de maison et la
lingerie des paysanss do Gipuzkoa taient elabores avec do
41 . Faucheur d'Olaberria au dbut du sicle . Les prs el les
rehoisements ont remplac les champs cultivas dans les va-
monogramme du Christ crit en caracteres gothiques- qui taient ASPIAZU, Iaki et al . Agareko Garaixea . Grenier sur pilotis txiki yola les secrets de I'agriculture aux "Basajaunak" de la in laborieusement liss la ferme. lees do Gipuzkoa .
placs au dessus de la porte principale, et les moulures qui d'Agarre . Saint Sbastien, 1988 . montagne . 29 . Coffre do XVllme sicle . Ces grands coffres taient d 42. La ferme do Gipuzkoa cherche se moderniser mais
16 . En Dcembre, la terre s'endort et la ferme s'entoure de montablvs el on y gardait les rserves de bl de la famille. IIs I'orographie complique et les petites dimensions des lerrains
encadraient les fentres . Les ancres profiles sur le linteau de la BAESCHLIN, Alfredo . L'architecture de la ferme basque . Bilbao, brouillards el de silences. taient rangs dans la cave ou le grenier de la ferme . sont un obstacle a la mcanisation totale de la campagne .
maison Makutso a Oiartzun sont considres comme un cas 1929 (Rd. 1968) . 17 . Le paysage d'Abaltzisketa rappelle encore que les termes 30 . La construction des fermes des XVlme et XVllme s 43. Les invasions fran$aises de 1795 et de 1807, ainsi que
d'expressivit absolument exceptionnel . BARANDIARAN, Jos Miguel de . "Contribution I'tude de la primitives des XIVme el XVme sicles prfraient se grou-
per en hameaux situs mi-pente de la montagne .
ces exigea le sacrifice de milliers de chnes centenaires qui
faisaient partie des forts communales . La plupart des com-
les deux guerres carlistes do XIXme sicle ont marqu la
rupture de 'equilibre traditionnel de la campagne do Gipuz-
Au XVllme sicle le nombre de pices ouvrages augmente maison rurale et de ses conditions naturelles" . Annuaire 18 . Luxueuse arbalte du XVlme sicle L'arbalte fut ('ar- munes offraient gratuitement le bois taus les voisins qui koa .
lgrement. Les cadres des fentres des maisons les plus nobles se d'Eusko Folklore . Gasteiz, 1925 . me personnelle la plus meurtrire ufilise au cours des luttes
entre les diffrentes bandes mdivales . La peur d'tre atta-
avaient besoin de reconstruire leurs maisons .
31 . La scne grave par Georgio Housnaglio en 1567 nous
44. March de la Brecha Saint Sbastien . La culture et la
commercialisation des produits maraichers est un travail qui
soignent toujours, mais avec des moulures caissons classiques -"Etablissements humains et leurs conditions naturelles -la qus par les violents clans de nobles fit rechercher aux pay- montre la fagon de s hablller des paysans basques cette correspond aux femmes dans les fermes basques .
comme celles de la ferme Elorrieta d'Asteasu . En outre, les tailles maison rurale-". Annuaire d'E us koFolklore . Gasteiz, 1926 . sans du Gipuzkoa la protection des villes el de la justice do poque . A gauche, deux femmes maries el un homme s'a- 45. La pomme de terre, ingrdient de base de la gastrono-
Roi . cheminent vers Vitoria; elles portent de la lame file ou en mie locale a I'heure actuelle, ne fut diffuse que vers la
hraldiques se rpandent avec l'apparition de magnifiques CARO BAROJA, Julio . Les peuples du Nord. Saint Sbastien, 1943 19 . En 1290, les hommes libres de la contre et les paysans touffes pour la vendre au march et couvrent leur tete de moiti du XIXme sicle .
cussons qui portent souvent des inscriptions identifiant les (Rd . 1977) . "horros" soumis aux impts do roi Sancho IV, vinrent s'ta- coiffures volumineuses dont les formes compliques variaient 46. Un grand nombre de fermes plusieurs fois centenaires,
d'un village l'autre . L'homme, arm d'une pique el d'une comme celle d'Agerre Bekoa a Zaautz, sont absorbes a
armoiries du nom de la famille et I'anne de construction du --Les Basques. Madrid, 1958 . blir dans la ville de Segura, tout en conservant leurs ancien-
nes obligations . Les diffrences sociales de la campagne fu- arbalte, est revtu de chausses, d'une chemise et d'un pour- I'heure acluelle par I'expansion dsordonne des grands en-
btiment . Dans certains cas, comme Iriarte Bekoa d'Antzuola, Voisinage, famille et technique. Saint Sbastien, 1977 . rent ainsi tansfres la nouvelle ville. point aux manches ballones . Les deux jeunes filies qui se sembles urbains.

94 95

47 . L'industriallsation du Gipuzkoa au cours du XXme 81 . Pot bavoir maill . La vaisselle des termes tait extra 112 . Les portes des termes les plus anciennes du Gipuzkoa
slcleaeudes consquencescontradlctoires pour la ferme . mement limite. ont des ares de pierre en lancette comme clula d'Astigarri-
D'une part elle a permis un grand nombre d'anciens 82. Le zizaillu tait le m euble familia le plus prcieux. Tou- bia Mutriku .
affermatair es de devenir propritaires de leur maison mais tes les termes ne Pouvaient pus se Permettre d'acheter ce 113 . La 9ualit el la taille de la Pfierre utilise daos les formes
de I'nutre elle a provoqu l'abandon des exploitations agri- banc haut dossier el labio escamotable . II tait souvenl les plus anciennes du Gipuzkoa est suprieure calle d'po-
coles. complet par des armoires latrales ou des compartiments BASERRIA
ques plus rcenles .
48 . Dans le Gipuzkoa des centaines de termes semblent sous le sige. 114. IHS . Ferme Makutso .
condamnes disparaitre . Un grand nombre d'entre elles 83. Les cuisines des termes ont ev olu travers les sicles. 115 . Makutso IOiartzunI est Pres9ue un Palais rural de style
son[ dj abandonnes el d'autres ne sont habites que par Ce fut d'abord le foyer central sans holle du XVlme au renaissance, mais I'organisation de ses espaces inlrieurs est THE BASQUE FARMHOUSE IN GIPUZKOA
des vieillards clibataires qui n'auront pas de succession . XVllme), ensope le feu has avec une chemine contre le
caractristique d'une ferme . Les deux portes d'entre servent
49 . Le haricot devint populaire au XIXme sicle comme un mur (XVIllme el XIXme(, el ce ne fut qu'il y a une centaine
diffrencier I'accs des hommes el celui des animaux .
compagnon inseparable du mas . duendes que furent introduites les cuisinires 'conomiques"
116. lerobi Haundi (Oiattzun) est ['un des mellleurs exem-
50 . Le palais des L'lNdiaquez (Zestoa) fut depuis le dbut du plaque en lente.
pies de structures en lattis remplies de briques construites au
84 . Les jeunes filies de la ferme consacraient une grande
XVlme sicle la rsidence de 'un des clans familiaux qui XVllme sicle .
parte de la journe transporten de I'eau depuis la fontai-
possdait le plus grand nombre de termes dans le Gipuzkoa . 117 . Fragment d'un lattis rempli de tuffeau Altzo Muo .
ne ou la source au moyen de grandes crochet en crami-
51 . Les maisterrak (affermataires) constituaient le groupe ma- 118. Les structares en lattis taient lgres el bon march,
que.
joritaire des paysans du Gipuzkoa . el permettaient de construire un prix raisonnable des fer-
85. Reproduction de la cuisine d'une ferme traditionnelle au
52 . Francisco Xavier Mara de Munive el Idiaquez mes enormes comme celle d'Etxehaundi (Gzartza) .
Muse de San Telmo . Certains r3teliers de I'table taient
(1729-1785), Comte de Peaf orilla, avait hrit un immense munis de petites fentres qui donnaient direcremeet sur la 119 . Les termes faVade en lattis, comme celle de Lizanral-
patrimoine de granges el de termes dans le Gipuzkoa. De- cuisine. de Bergara, furent les plus populaires au Gipuzkoa au
puis son poste de directeur el fondateur de la "Real Socie- 86. Les glands des chnes des forets communales servirenl cours du XVllme el du XVIllme sicles.
dad Vascongada de Amigos del Pas" (Socit Royale Basque nourrir la grande quantit de porcs que possdaient les 120. La structure de presque toutes les fermes du XVlme
des Amis du Pays) il s'efforga de moderniser les techniques termes . el du XVllme est faite de piliers de chne, comme ceux du
de l'agricullure basque traditionnelle . 87. Faux utilise peor faucher el empller les fougres . portique de Gomestio Arrasate .
53 . Ferme Agarreurreta (Zaldibia) . Au cours du XVIllme el 88. Paire de boeufs de trait appartenant'a Iaki 0liden (Orlo) . 121 . Les fayades en bois taient tres utiles pour arer le
du XIXme sicles, les grands propritaires divisaient les eiei Depuis le Moyen-Age la possession duna bonne paire de grenier foin, mais elles taient aussi tres frgiles . Le vieux
les fermes en plusieurs parties ou bien ordonnaient la cons- boeufs a toujours symbolis la richesse parmi les paysans du grenier en planches de Gaztelu (Bergara) n'existe plus ; sa identity, then we would be talking about a kind of modero regional
1 . Histo of the farmhouse
truction de doubles maisons afn de pouvoir loger un plus Gipuzkoa. place, il y a un mur en briques .
grand nombre de familles d'affermataires dans le mme es- 89. Les porcs vivatent separes des autres animaux de la 122 . Au dbut du XVllme sicle un nouveau portique en farmhouse with a maximum age of half a millenium ; an age not
pace. ferme . On les laissait souvent en libert dans les alentours. une seule pice el un vasto grenier ferm par des planches surpassed by any of the rural buildings existing today in Gipuzkoa .
It is said that one midsummer's day, a brave hero called "San
54 . Les marrons constituaient 'un des aliments de base des 90. A lerobi Haundi (Oiartzun I,e Jess Isasa filtre les imPur vinrent s'ajouter la ferme Igartubeiti (Ezkio-ltsaso) .
diners en hiver . ts du jus de pomme dans la cave ob sont logs les pressous . 123 . La ferme natale du general carllste Toms de Zumala- Martintxiki" succeeded in robbing a handful of wheat seeds from One peculiarity which singles out Basque farmhouses is the
55 . Maravdis du rol Fernand VII frapps en 1833 . Le loyer 91 . Le vieil arc qui surveille i'entre de la cave de la ferme karregi, appele Iriarte (Ormaiztegi), est construite avec des fact that they al have their own names which are recognized b Y
the lords of the mountain, the basajaunak giants, and that shortly
de la ferme tat pay en bl el autres espces ; il fallut Lazpiur (Bergara) remonte aux premires annes du XVlme troncs el des planches de chne .
attendre le XIXme sicle pour rendre habituis les paiements sicle el a t remplac par une simple porte en bois . afterwards, he was able to spy on them whilst they were talking the authorities and neighbours and which normally never change
124 . Les cinq grands ares en pierre de taille de la ferme
en monnaie. 92. Les fOts de cidre s ahgnaient dans la cave ou dans un
Gurmendi (Zarautz) sont le fruir d'un pays de bous tailleurs amongst themselves and find out what time of the year was best throughout history. This means that they can be easily identified,
coin de I'table .
56 . Le miel tait le seul dulcorant utilis dans les fermes du de pierre el d'une longue tradition d'architecture rurale ra-
93. Le grenier sur ilolis d'Agarre, construir vers la moiti du for sowing them . but it sometimes creates misunderstandings such as crediting the
Gipuzkoa . Toutes les fermes avaient des ruches el une partie lise par des martres experimentes .
XVlme sicle est le dernier gr e ier surlev de ce gorro qui
de la production tait obligatoirement rserve pour offrir au 125 . Egoren Bergara) a PP artient la Premiere Snration This old legend, which Jose Miguel de Barandiaran Ijstened to building with the same age as the name of the economic unit to
est encare conserv dans le Gipuzkoa . Daos I'ancien temps
maitre de la maison. de termes poniques qw unen[ populaires vers la molde du
ils furent trs frquents dans la valide du Deba. during his childhood in Ataun, telis of the fantastic adventures have been settled on the same site over the ages, which was
57 . Aduna . Dans l'ancien tem s les fermes n'taient loues 94. Grenier de la ferme l artubeiti (Ezkio-ltsaso). Tout I'ta- XVllme sicle dans la valle suprieure du Deba.
e pour dix ans. Le renouvelement du central dpendait 126. Les grandes fermes du XVIBme sicie ayant un Porti- which permitted the Basques to discover the secrets of agriculture, almost always prior to the farmhouse itself . However, when a
ge suprieur de la ferme etait utilis pour stocker la rcolte
u bon ou mauvais trovad effectu par les maisterrak . Avec el il devait tre toujours bien ar pour viter que les fruits que avec des ares en pierre de taille, comme Larda uo
previously only known to the creatures and divinities of the forest . farmer is asked about the age of the house in which he ves, he
I'apparition de ('industrie, de nombreux affermataires aban- ne s'abiment. (Zizurkil), son[ les logemenis mraux de melleure qualit ayant
donnrent la campagne el ceux qui y restrent purent jouir 95 . la fonction des dlffrents espaces du btiment est d- existe dans le Gipuzkoa . This theft of secrets from the ancient gods is how the starving unfailingly tries to go back to the origin of the site, ignoring the
d'une plus grande stabilit . finie sur les pians de rdification de la ferme Mekolalde 127. Les ares d'Agarre (Bergara) ont t tardivement ajouts
Gipuzkoan shepherds and harvesters started their transformation antiquity or modernity of the building's architecture .
58 . Certaines vareles de pommes de qualit spciale, les Azpikoa (Bergara) dessins par Andrs de Garitiano Aldae- 'ensemble de la vieille ferme el de son grenier sur pilotis.
gordo sagarrak, se conservaient en bon tat pendan[ de Iongs ta en 1693 . Dans la parte infrieune, Ie porche portiques 128. Zubin (Amezketa) est une ferme de dimensions rdui- into farmers, setting out on a long cultural cycle which lasted until
mois el taient normalement utilises pour payer le loyer de sert d'aire peor bartre le bi ; au mil leo, la cuisine el les les el de construction modeste, refaite au dbut du XIXme
la ferme . tables, el en haut droite la cave pour le cidre el les sicle. Sa strucure repose sur trois majestueux piliers en the Industrial Revolution .
59 . C'tait prsduleo que 'en de cidaitlequeldesenfants coffres bl. chne qui se dressent I'intrieur. The cycle of agricultura) civiljzation was a long process during 1 .1 . Farmworkers and farmhouses in the Middle Ages
hriterait de la ferme el le moment exact -presque tou- 96. Pressoir trois broches appartenant la ferme Azkuna- 129 . La plupart des presbytres du Gipuzkoa furent recons-
jours trop tard-o0 en tul accorderait la permission de se bieta (Urnieta) . Les pressoirs equipes de trois vis verticales truits au dbut du XIXme sicle, el un grand nombre d'en- which the ecological landscape of the territory adapted itself
marier. qui faisaient directement pression sur la pte de pomme tre aun adoptrent la forme de la ferme sans portique, com- step-by-step to the slow rythm of farm work, with the appearance Farmworkers were the largest social class in Gipuzkoa during
60. Les enfants dshrits recevaient de leurs parents un pour en extraire le jus furent diffuss dans le Gipuzkoa el en me c'esl le cas de Sorabllla Andoaio II s agit d'difices Che Late Middle Ages but they were considered as second rate to
coffre avec du linge el un bois de lit Le coffre constituait Navarro la fin du XVllme sicle . svres el ordonns, tres bien construits . of farming communities, who gradually made their houses into a
galement un lment essentiel de la dot des femmes . 97. Ferme avec un pressoir Poutre (XVlme sicle) . 1 . Bro- 130. A Orexa les termes comme celle d'Ormaetxe Cara sophisticated work tool, as well as the main expression of their the lords and rich men. They were made up of a wide group of
61 . Dans les fermes du Gipuzkoa, un seul enfant -homme che ou axe ("ardatza") . 2 .Grenier . 3 .Poutre ("puntala") . sont tres frquentes : sans portique mais avec un arc en plein
own cultural identity . families who ved in fear of threats from rural proprietors and
ou femme- tait choisi pour recevoir tout I'hritage de la 4 .Doubie faitage. 5 .Poutres ranures rgiant la hauteur cintre fort lgant comme ceux du Nord de la Navarro.
famille au mement mme de clbrer son mariage . ("bernia") . 6 .Grenier foin. 7 . Pulpe de pomme. 8 .Ptnin . 131 . Au cours du XIXme sicle un grand nombre d'espaces The loor to that mythical era, in which San Martintxiki and suffered abuse from a nucleus of local aristocrats, who were
62. Lorsque la nouvelle marie s'installait comme mailresse 9 . Cuve . 10 . Etable. 11 . Poids . 12 . Cuisine . 13. Port e contre marginaux furent coloniss el d'anciens terrains occups par
the basajaunak ved, closed long ago, never to open again . relatively few in number, but who had sufficient resources to pay
de maison chez son mar, elle recevait de sa belle-mre une incendies. 14. Chambras coucher . 1 S . Cave. 16 . Mur mito- les prs el les forts communaies furent dfrichs . les termes
grande cuillre en bois comme symbole de la cession du yen contre incendies . construites par les nouveaux paysans suivaient des modles Unfortunately, we can'[ peep through the keyhole to sea how th e armed men to forcefully make themselves respected .
98. Mara Manterola attend devant la porte de la ferme
pouvoir domestique . similaires celo d'Arno-Ate, Elgoibar, dans leur simplicit The farmers were not a homogenous group, but were divided
Aranburu Zahar (Ala) protge par les rameaux de la Saint primitive Gipuzkoan peasants managed to work the virgin soil of
63. Paire de smilles forges semblables celles utilises par de Ignes el I'absence de portique.
Jean el par une image moderne du SacrCoeur . into three graded categories. The most favoured of these were the
les tailleurs de pierre bosques . 132 . Consolas gomtriques du XVlme sicle, avec une its valleys, making it difficult for us to imagine how they organized
99. IHS. Lanagramme du Christ protege I'entre de la ferme .
64. Maitre Andr de Garitano Aldaeta dessina en 1695 ce technique de la taille favorisant les effets des ciairsobscurs. fjosdalgo or free proprietors, owners who had full right to the land
100. La fleur du chardon evoque la figure du salen el atore themselves or in what conditions they ved : what their houses 1
magnifique projet de maison avec quatres arches de pierre 133 . Otabardi (Asteasu) . Les corbeaux des poutres du toit
sa protection contre les mauvais esprits . they cultivated and who had no tax obligations to the King nor to
pour rnover la ferme Egino (Bergara) . sont les endroits prfrs par les menuisiers du XVllme were like, where they were located and how they started storing
101 . Les patitas croix en beis taill el bnites le jour de la
65. Scie de menuiserie utilise pour dcouper des planches sicle poury [afilien des ornemenls . any other particular lord .
Salme Crolx sont cloues aux portes portes de la maison peor the first harvests .
el des poutrelles . viter toute influence du malin . 134 . L'un des rebords des fentres de lerobi Haundi (Oiar-
les renouveler tous Below this group carne the majority subgroup -which in
66. La ferme Iraeta (Antzuola) fut conque en 1796 par Alejo les ans . tzun) fut taill au XVllme sicle caos le style classique . Although the problem may seem serious, it is not really too
de Miranda, de Bergara, run des premiers architectes du 102. Les grandes croix elotes r les murs de la solitaire 135 . Hornillaga Haundi (Usurbil) . Au cours des XVllme el many regions comprised two-thirds of the peasant population-
bad if we consider that our main interest is to approach the history
Gipuzkoa ayant un diplme officiel . Venta de Iturroz (Aa) garantissent la paix el la protection XVIllme sicles, la modo d'utiliser les fourches naturelles du
made up by the so-called king's labradores horros or pecheros .
67. L'herminette tait I'outI favor des menuisiers basques divine tous les habitants el visiteurs de la maison . chne places vers le has comme supports se rpandit dans of the farmhouse in the strictest sense, without getting lost along
pour travailler les poutres el les planches des fermes . 103. VoOtes intrleures de la ferme Larraaga (Azpeitia) la valle de I'Oria . These men were generically free, and autonomously managed their
the magical paths of legend . The mythical origin of the farmhouse
68. La ferme Iriarte Azpikoa fut construite en 1672 par les construite en 1712 I'preuve d'incendies . 136 . Corbeaux taills. Les ttes des courroies sont dcores
Maitres Joseph de Oxirondo el jean d'lbargoitia, selon le 104. L'clairage des termes moyennant des bougies enrou- avec des volutas el des cordelres . is one thing, and its true history as a specific type of European farmhouses, but couldn't leave them without substituting
plan el les conditions pralablement accordes avec le pro- lees el des lampes halle pnovoquat des accidents frquents 137 . Guiarme de fe ntres du XVlme sicle avec des arceaux themselves with another member of their own family, as the land
regional house another, and we are lucky in that we don't have to
pritaire, lean-Baptisle de Benitua . avec des consquences dsastreuses. en accolade taills sur les Inteaux Aritzeta Erd Alkiza .
69. Plan de la ferme Iriarte Azpikoa (Antxuola) dessin en 105. La Hermandad de Casas Cermadas,fonde en 1657, 138 . Accoudoir de fentre avec des tailles caraetrisliques navigate the shadows of time nor go back to the neolithic they worked belonged to the crown and they were required to
1672 . tait 'une des associations d'assurances mutuelles qoi a- du XVlme sicle. pay a series of pechos or faxes with the result af th eir work such
revolution to trace its first true steps ; but can find them by simply
70. Pluma crire du XIXeme
- siecIe eIaboree avec le piquant daient la reconstruction des termes incendies dans le 139 . Colonne toscane d'un portique Anizuola (XVllme
d'un porc-pic. Gipuzkoa . Les noms des associs taient inscrits sur ce Ivre . looking at the centuries towards the end of the Middle Ages . The as martiniega (a tribute paid on Saint Martinis Day), infurcin (rent
sicle) .
71 . Campas de tra4age (XIXme sicle) . 106. Ferme Larraaga (Azpeitia) . Motiv par son obsession 140 . Armoiries d'Elkoro Barrutia (Bergara( du XVllme sicle . paid for the land), fonsado (war tribute) and servicios (a special tax
information sources available today, which are still exasperatingly
72 . En has : conditions des travaux de la ferme Larraaga de luden contre le feu, Martn de Abara chargea ma1tre 141 . Fentre trilobe Oiartzun (XVlme sicle) .
(Azpeitia), crites de la main de son propritaire, le tailleur Lzaro de Laincera de dessiner une ferme unique en son limitad, caven al the stages of tifo in the G ipuzkoa n country house . for cattle) .
142 . Armoiries d'Alkiza Lete (Alklza) el cadmn salame du
de pierres Martn de Abara, en 1712 . A droite : signatura genre : un btiment deux tages el trois nefs, dfinies par dbut du XVIllme sicle . The monarch's distante meant that this situation of
des ares el des piliers en pierre, el recouvertes de vobtes de Although jt is true that the first steps have fuzzy borders which
autographe de Martn de Abara . 143 . L'anagramme du Christ (IHS) en lettres gothiques cons-
types diffnents . need more research, it is still possible to state that the history of dependence gradually became more tolerable but, in exchange,
73 . Equerrede constructionavecrglegradueel flaplomb titue le plus ancien dcor en pierre des termes du Gipuzkoa .
107. Porte blinde. Les chambras d'un grand nombre de
(XIXme sicle). 144 . Fentre d'Asteasu avec des moulures classiques (XVli the farmhouse has two key moments which can be considered as they became extremely vulnerable quarries for the local lords .
74. Des techniques de construction diffrentes qui sont le termes du Gipuzkoa au XVlme sicle taient spares du me sicle) .
reste du btiment par un gros mur mitoyen ; pendan) la nuit the true starting point of its biography . Each of these moments During the most virulent period of the late mediaeval crisis, at
frut de divers moments historiques cohabiten[ dans la ferme 145 . Fentre d'Alkiza avec des moulures plaques baroques
la communication entre les deux zonas tait coupe par un
Lazarraga Oati . XVlhme sicle . makes referente to one of the possible definitions of the term the end of the 1 4th century, many farmers took refuge in the
porte en fan forg .
75 . Emboitement. Techoque d'assemblage des planches 146. Heurtoir baroque (XVIllme sicie) .
108. Aduna. Dans chaque village du Gipuzkoa cohabitent jurisdictional protection of the boroughs against violente from the
avec des rainures, utIsde dans les closons el les fermetures dlffnents types de termes . La varit dpend de I'anctennet 147 . Porte forge (XVlme sicie) . caserio; a name of ambiguous meaning, which is synonymous with
des termes do Gipuzkoa au XVlme sicle. 148 . Verrou dcor avec des incisions el des feurs graves both the economic institution as well as the building which housed lords, even offering to pay for this protection, as did the
de la maison el des ressources conomiques des propritai
76. Ferme Iriarte (Allzo). Les fa ales en lattis avec les creux res . au burin sur la targette (XVlme sicle( .
neighbours from Uzarraga, who became taxpayers to Bergara
en ma4onnerie se firent habituelles la fin du XVllme sicle . 109. Ferme Jontzansoro (Aia(. Les termes ayant un portique 149 . Tetes de clous peor ornen les portes. Tautes sont du It .
77. Assemblages avec des proflis en queue d'hirondelle, ca- central avec une anche sont caractristiques des valles occi- XVllme sicle : les s anciennes sont calles en forme de Should the farmhouse be interpreted in its widest economic (1391), those of Ataun, Beasain, Zaldibia, Gainza, ltsasondo,
ractristiques du XVlme sicle . dentales du Gipuzkoa. losange el les plus rcenles les toiles el feurdelses .
sense, that is, as the basic cell of family production in mountain Legorreta, Alzaga, Arama and Lazkano to Villafranca (1399) and
78 . Structure de poutres baroques avec des tais courbes el 110. La ferme Lgame (Altzo) fut difie au dbut du XVII- 150 . Anneau peor atteler les monturas, dcor avec des
des marques d'assemblage l'union des diffrentes pieres . me sicle el appantient la premiare gnration de fermes incisions (XVlme sicie) . agricultura societies, then we can confirm that jt is an institution of those of Udala, Garagarza, Gesalibar and Uribarri to Arrasate
79 . Les termes portique en une seule pice avec des fa4a- d'Euskalhennia . Elle a des mars solides en pierre I'extrieur 151 . Ci .
des en planches se firent populaires au dbut du XVllme mediaeval origin which took shape between the 12th and 13th (1405) . However, in the 16th century, when peace carne to the
el une structure pite de piliers de bois avec un pressoir 152. Charnire .
sicle. poutre I'ntrieur. 153 . Les ferrares en forge artistique n'taient pas la porte fields of Gipuzkoa, the old pecheros prospered until reaching the
centuries .
80 . Dans les anciennes termes I'intimit n'existait pas . Toute 111 . Les fentres de la ferme Makutso (Olartzun) sont riche- de beaucoup de termes . same leve) as free farmers, proudly and unashamedlY exhibiting the
la famille dormait dans la salle commune, tout au plus dans ment dcores avec des mouIur es el des [afilies diantres, de 154 . La nuit Combe sur les termes de Beizama. If, on the other hand, we consider the farmhouse as a certain
de petites cellules spares par des rideaux, croix el d'oiseaux. 155 . La neige a surpris une ferme solitare Aduna. kind of building, that is, an architectural model with a specific antiquity of their rural farms, and awarding themselves the
1

96 97
pompous title of "seores de su casa y solar" (lords of their house for the future . There was no longer any danger of attacks or
and land) . completely change the fe and customs of the Basque farmers : meant high expenditure for the Gipuzkoan town councils and that
robbery by the nobles, and peasant families' hearts became filled corn . they had to sell some of the municipal land to pay off their debts .
The lowest step on the mediaeval social ladder was occupied with the priority of living in a decent and lasting home, instead of
by the collazos : peasants with no personal freedom who, amongst This new cereal acclimatized quickly and produced triple the This is how the large landowners managed to get hold of new
the ramshackle huts which had given them shelter until then . volume in grain than wheat, and it adapted perfectly to the humid forests and fields, and even some with old hermitages, which were
other many restrictions, couldn't rebuild their farmhouse or even There was a real explosion of new farmhouses in stone and
get married without permission from the lord they worked for . and sioping land which had previously been used for the ears of used for installing tenants with scarce means ; often in remote and
wood or, more often, using mixed techniques in which both Mediterranean wheat . isolated areas with few possibilities of long-term success .
The worst fear of the fijosdalgo and pechero farmers was that materials were combined in ingenious solutions .
of being collectively subjugated by someone of nobility or an Important landowners saw this exotic crop as an opportunity This wave of expansion gave good results because it was
Severa) hundred of the farmhouses built in the 16th century
Important Relative who would humiliate them and treat them as for making high profits from many of their outlying plots, where accompanied by a new change in the kinds of products cultivated .
are still standing and the most surprising thing about them, apart
vassals, as the Lazcano had done with the inhabitants of Areria they built new farmhouses for renting out . For their part, the less It was during this period that the lower classes added beans and
from their old age, is the high quality of their carpentry and
until 1461 . However, the danger which most frequently became important farmers, who had previously seemed doomed to potatoes to their diet, which have been developed to such an
stonework; often greatly superior to the houses built hundreds of
reality was another, that of armed attacks on individual farmhouses, emigration, got out their long-pronged ploughing forks and set to extent that today they are two of the basic ingredients in
years later . They are rural houses constructed with a modern and
due to the fact that they were often far from one another, or work tilling the virgin land which had, until then, been left to traditional Gipuzkoan gastronorny. The 19th-century land break-ups
demanding mentality. Inside, they are spacious and have clearly
desparramados, according to the inhabitants of Mendaro in 1346 . forests, meadows and gorse bushes . To compensate the cattle for meant that the amount of coro was doubled, while the amount of
defined functions . Although there are many local varieties, they all
A few years earlier, in 1320, the Oiartzun council had clearly the disappearance of natural pastures, they planted fields of turnips wheat harvested stayed stable and other less important cereals,
have two stories : the lower for the family and their domestic
described the situation to Alfonso XI, indicating that : and increased the amount of time which the cows and oxen were such as rye and oats, disappeared entirely .
animals and the upper for storing the harvest .
kept in the stables. Unlike the elegant stone or trellised farmhouses which had
Cellars were also used for storing the wheat harvest, which
"sus casas de morada eran apartadas las unas de las otras y non eran Nobody got rich by cultivating corn, but the new seed from been built in the heat of the first corn boom of the 1 7th and 1 8th
poblados de so uno (. . .) e tan afina no se podan acorrer los unos a los otros was well protected in huge wooden chests called "trojes" . Wheat
America gave more families a decent living than ever before in the centuries, many of the new rural 19th century constructions were
para se defender de ellos de los males, e tuertos, e robos que les facian" . was a una of wealth which, on the western side of the territory, in
Gipuzkoan countryside . While the rest of the local economy was smaller and poorer looking, often simple cattie huts converted into
the Deba valley, is why some of the richer farmers adopted the
collapsing, farmhouses were not only coming out of the crisis, but houses . During this process the number of independent farmers in
("their houses were far apart from each other and were only inhabited idea of building tal) wooden granaries in front of their houses and
by one family (. . . ) meanimg that it wasn't easy to defend each other against they were growing in number, population and productive capacity . Gipuzkoa was reduced to the smallest in its history. At the
decorating them with beautiful carvings and geometrical figures .
crooks, injustice and robberies .) However, in the mid-term, they were unable to avoid the general beginning of the 20th century, eight out of ten farmouses were
They knew that the bigger and more elegant the granary, the more
market decline, and lack of stimulating demand caused local occupied by modest tenants, and in the municipalities surrounding
Similar stories of division were told by the farmers of Zumaia respect they would enjoy in the region . Today the only granary still
farmhouses to close in on themselves, strengthening themselves as San Sebastian the proportion was even lower, since only 10% of
(1347) and Usurbil (1409), thereby confirming that this was the standing is the magnificent example of the Agarre farmhouse in
a network of very conservative family economies, which were the "baserritarras" owned the land they laboured so wearily.
general structure of the whole territory . However, it would seem Bergara, but there are severa) clues which point to many others completely self-supporting . Industrialization radically changed the rules of the game with
that this is a somewhat exaggerated observation, caused by the having disappeared from the 1 7th century onwards .
The cycle of corn expansion lasted until half way through the respect to the structure of ownership and exploitation of land in
insecurity of the times and the desire to found boroughs under the The 17th century was probably the happiest period in the life 18th century . During this period the most comfortably-off families Gipuzkoa. The sprouting of ron and steel, textile, cement and
shelter of royal privileges. In the places where it has been possible of Gipuzkoan farmhouses. Land ownership was acceptably
in Gipuzkoa showed continuous interest for accumulating as many paper industries, as well as the revitalization of gunsmiths'
to reconstruct, even although only partially, the map of rural distributed and the farmers could enjoy the fruit of their work in an
farmhouses as possible and linking them to their fine of heirs by workshops in the Deba valley attracted the surplus rural population
population in the 1 4th century -in Antzuola, Bergara and some atmosphere of economic expansion and optimism . It is certain that
means of entailed estates . and caused farmers to abandon the less productive farmhouses.
areas of Goiherri- it is obvious that there was a settlement the climate, type of soil and difficult orography of the territory
Until then there had been a scrupulously applied principie Large owners were faced for the first time with the alternative of
clustered around the middle and bottom of the hillside -with high were not the most appropriate for cultivating cereal, but the
that only one single family would ve in each farmhouse, but, having to choose between freezing rents or seeing their fields bare
saturation of the highest yielding plots . Likewise, it has been continuous effort of the whole family succeeded in wresting the
thinking in terms of getting the highest yield from their land, the of labourers to cultivate them; they soon lost interest in the
proved that farmhouses which were isolated at extreme altitudes bread they needed to ve from the soil . The sale of cider,
larger landowners discovered that it was much more profitable to agricultura) )and which had been collected over so many
were practically unknown and that, in comparison, areas or villages chestnuts, meat, cow horns and leather helped them to complete
rent each house to severa) tenant farmers . The demand for generations . The tenants were then able to buy their farmhouses at
were taking shape as the basic structure of the farmworkers' social their low incomes, and local markets were well supplied with
farmhouses was so urgent that they could always find severa) a very reasonable price -today there are scarcely 1,500 tenant
organization . wheat from Navarre or Castilia to cover the natural deficit of the
candidates willing to get married and establish themselves, even in farmer families in the more than 11,000 Gipuzkoan farmhouses-
region .
conditions of relative overcrowding . and they set out in the last known change of direction of the local
The mediaeval panorama changed radically in less than a Wheat had not yet disappeared . Its flour was still highly farmhouse: the abandonment of wheat, apple trees and other
1 .2 . From the wooden shack to houses of cal y canto century and, where frightened and down-trodden peasants had
(stone masonry) appreciated and it was easily turned finto hard cash at the market. low-yielding crops and their substitution by harvest crops and
previously lived, proud farmers were now flowering who competed For this reason the owners always demanded that the farmers pay plantations of fast-growing coniferous trees.
to see who could build the largest farmhouse, the most beautifui No new farmhouses have been founded during the 20th
Houses of Gipuzkoan peasants in the Middle Ages didn't their rent in wheat fanegas . So, an absurd crop-splitting regime was
arches and most artistic wooden carvings . The wind of the
look anything like the farmhouses being built at the end of the established in the territory of Gipuzkoa . The farmers had to sow century . However, many of the old buildings have been renovated
Renaissance was blowing strongly through the narrow valleys of
1 5th century . Although these no longer exist, we know that they two harvests at a time : one of coro to knead into "talo" dough to and most of them adapted to modern living conditions, sacrificing
Gipuzkoa .
were fragile and uncomfortable shacks . They were wooden huts, make the cornbread they ate, and another of wheat to meet their -sometimes unnecessarily- some of the elements which made the
that weren't built with trunks, but with a frame made with posts to obligations to the church and entailed estates . It was only in the Guipuzcoan farmhouse one of the highest quality country houses
which vertical planks were fixed on the outside to make the four 1 .3 . Farmhouses and the arrival of corn mid-20th century, with the disappearance of church offerings and in Europe. Presently, around 2,000 farmhouses are on the point of
walls. the generalized access of "baserritarras" (local farmers) to land disappearing forever .
These mediaeval huts were much smaller than present-day The most active sectors in the Gipuzkoan economy fell into a ownership, that the nonsensical effort of trying to plant
farmhouses, but there was room inside them for the animals and Jeep crisis at the end of the 1 7th century . Ports along the coast Mediterranean wheat on the Cantabrian coast was abandoned .
storing hay, as well as a living area for the family . However, the saw the collapse of the international trade of Castilian wheat and 2 . Ownership and inheritance
press house, granaries, pigsty and sheepfolds were located in wool and the blockade of the Terranova fisheries, causing a serious
separate buildings . Even at that time, the roof of these 1 .4 . Expansion and decline of the modern farmhouse
decline in shipbuilding, for which it had previously been
constructions was malle from ridged tile, at least on the main 2 .1 . Entailed estates, ownerships and tenants
outstanding in Europe . In the interior valleys, the Associations of
house. In the Gipuzkoan farmhouses of the 18th century, men and
craftsmen and blacksmiths who worked in the boroughs were
The first stone farmhouses in Gipuzkoa were built during the women worked sideby-side at the hardest agricultura) work, and Historically, tradition and common sense have aiways
Paced with serious difficulties for placing their products on the
1 5th century and brought ammiration and envy from their two-family farmhouses had tens of arms ready to dig and reap . The dictated that the ownership of the farmhouse and its land be
traditional markets of Andalucia and the Atlantic coast . The defeat
neighbours . Only the richest farmers could permit themselves the production per agricultura) economic unit was high but, in passed down as a whole through Che same family. This very
of the Spanish Armada (1588) in which many Gipuzkoan boats comparison, the yield per person was very low and the land was
luxury of building a house "de cal y canto", paying a team of reasonable custom means that the surface-area of the exploitation
and sailors disappeared, and the spreading of a virulent outbreak
stonemasons who dug out and worked the stone . Oakwood was, pushed to exhaustion . To increase harvests they even went to loes not have to be broken down, maintaining Che amount of land
of the plague in 1598 made many people fear a return to the preparing the ground with lime from stones cooked in crafted
on the other hand, cheap and available, even for the poorest necessary for the survival of its workers, but this didn't prevent the
Middle Ages they thought were well behind them .
peasants, because they could cut clown all the trees they needed ovens, but the abusive and indiscriminate use of this method formation of four social groups in the Gipuzkoan countryside,
Assailed by problems which it couldn't resolve, the
for their house free-of-charge in the public forests belonging to the burned some of the best plots and malle them temporarily sterile . defined by their different position with respect to land ownership .
Gipuzkoan society soon returned to the countryside. The rich
council . In the decades towards the end of the century, nobody in The most priviliged class was comprised of the owners of
started looking towards the farmhouse as the only safe investment
Although we find increasingly more information about new Gipuzkoa could hide the fact that their land was producing less severa) farmhouses or nagusiak, who profited from the income
in which they could place their capital without risking bankruptcy
rubblework houses during the last decade of the 15th century, the each year . However, the number of mouthes waiting to be fed generated by agriculture without getting their hands dirty . These
and the poor started looking to the countryside for work and the
decisive birth of the Gipuzkoan farmhouse as we know it took increased continuously . The solution adopted at the beginning of were followed by small owners or etxejabeak, respected men who,
means of subsistence denied to them by other areas .
place in the first half of the 16th century . The feeling of security the 19th century to alleviate the lack of food was to found new even as a minority, were the country's emblem, dedicating
But traditional crops were not sufficient to feed al the
and prosperity which was spreading through the fields and the farmhouses by breaking up al the available land, even that of poor themselves to exploiting the resources of their ancestral homes .
mouths in the Province and the best farmland was already so
possibility of making a fortune after the reign of the so-called quality which was recovered from the land kept for pasture and The largest group was that of tenant farmers or maisterrak who,
saturated with people that it was impossible to fit in any new
Catholic Kings, both in America and in Andaluca, allowed the from common mountain lands . with a renewable contract, lived in farmhouses which they didn't
settler families . Just when anxiety was starting to spread, a new
farmworkers to ve more comfortably and make optimistic plans The invasion of French Republican troops in 1795 and that of own, keeping local aristocratic families in provisions with their
plant from America appeared almost miraculously which was to
the Napoleonic Armies in 1807 made things easier, because it harvests . Lastly, on the lowest level, were rural servants or

98
99
morroiak, who, in exchange for food, a roof over their heads and But Gipuzkoa came under the Castilian crown and the laws 3.2 . Construction contracts and design framework o enormous pillars which go from the floor to the roof
something to wear, worked for fe for independent farmers and o the kingdom with respect to successions were completely through the wooden ceiling . If the house was built before the
even for some o the better-off tenant farmers . They were normally different to those o Basque tradition . In particular, the viejo Fuero During the 1 6th century, a simple verbal agreement was second half o the 1 7th century or at the beginning o the 18th
treated with affection but, since they had absolutely nothing o Real (old Roya Castilian Laws) whose application became sufficient between the proprietor and craftsman builder for him to century, the structure may include many natural tree forks and aso
their own, they were never able to set up their own families . There obligatory as from 1348, defended the right o all children to stars working according to the orders he received . It was often the curved arms to support the horizontal beams . During the later
were also some paid unskilled labourers, piontzak, but these were receive part o the paternal belongings, and at most, that the owner who, as the most interested party, followed the work at periods wood lost its importante as an element o support and
virtually non-existent in Gipuzkoa . favourite be given a third o the total . From then onwards, the close range and took decisions about where to buy material and was used mainly for floors and roofs .
The most powerful family in the Province was that o the Gipuzkoans tried to impose their peculiar rule, arguing the amount to pay the labourers . Popular carpentry in the 16th century attained extremely high
Idiaquez o Azkoitia, successors to the ancient lords o Loyola, -unsuccessfully- that partition meant the death o the farmhouse . The labourer didn't interfere in technical aspects, which were quality, and is easily recognizable in Gipuzkoan farmhouses
who, from the end o the 16th century until the mid-18th century, As these demands went unanswered, they had to invent a part o the profession learned by the master, but he could because it used a sophisticated technique o lateral joints with
collected around fifty farmhouses in Azpeitia, Azkoitia, Elgoibar, formula which would allow them to both respect the letter o the collaborate in the taking o basic decisions, such as the most curved silhouettes similar to a bird's open wings .
Deba and Mutriku . On lesser scales there were always a couple o law as well as achieving the practica) result o transmitting the appropriate orientation o the farmhouse fagade, which was Carpentry from the end o the 1 7th and beginning o the
famous local fortunes in each village, backed by the posession o a house and its land to one sole heir . The solution adopted from the invariably directed towards the morning sun . 1 8th century is completely different but equally attractive, due to
dozen or so farmhouses in the surrounding creas . beginning o the 1 6th until the end o the l9th century was that o The end quality had to be high and the construction process the tree-like shapes o its prop and stay system . It is often possible
Large rural patrimonies were not achieved by buying and giving the farmhouse to the child who was designated as the was extremely laborious ; so much so that it could take as long as to see the marks o assembly malle by the master who built the
selling farmhouses, but through arranged marriages between heirs successor at the moment o his or her getting married . The son two-and-a-half years. They had to cut clown and drag gigantic oak structure on the joints between the different pars .
-often between two couples o brothers and sisters- and were and his new wife then became the new proprietors by means o a trees, saw them to different sizes, shape them and join them Partitions between the different rooms o the farmhouse have
strengthened by the founding o new houses in unpopulated forest written agreement, but in exchange they undertook to continue together at different heights, hoisting them up by hand with the also been built in several ways over the centuries. At the beginning
areas . Once this property entered into the orbit o a family, it treating their parents with respect, to giving them the use o half help o rudimentary pulleys hauled by oxen . The stone had to be o the 16th century, these were simple separations malle from
stayed there forever through entailed estates, so that one single the income received and, when the moment carne, a decent quarried with hammers and handspikes, broken down into small jointing boards. Next carne interwoven strips o wood covered
heir inherited the whole lot, without being able to mortgage or se funeral. The other children were given some money, a chest, a bed pieces with a quarry pick, transported in carts and cemented with with mortar and, by the late 1 7th century, brick and rubblework
any o it whatever the circumstance, including that o covering and a change o underclothes . sand and lime, which would previously have been cooked in a walls were taking over to become, in time, the most popular .
accumulated debts . The parents were usually loathe to lose their authority at such wooden oven, and more loads o stone . If we add the making o
an early date and often tried to put the marriage off until as late as six or seven thousand tiles and severa) hundred hand-cast ron nails
possible, which meant that many Gipuzkoan couples, who were with the effort which Chis implied, plus the tiring job o collecting 4. Life and work in the farmhouse
too impatient to wait, had illegitimate children out o wedlock . At al the above-mentioned elements in an orderly fashion, we get an
2 .2 . The rented farmhouse : payment and terms the moment when the new daughter-in-law was finally officially approximate view o the immense flow o human energy which
admitted into the house, the mother would ceremoniously present 4 .1 . The family area
The other side o large ownerships was the great number o went finto building the first generation o Gipuzkoan farmhouses .
her with the wooden spoon used for serving the food : a symbolic Building a solid farmhouse in the mid-16th century cost about
tenant farmers living in Gipuzkoan farmhouses who had to pay for Although these farmhouses were large in size, with an
gesture which marked the definitive cession o power . the same as buying twelve oxen . A third o the estimate was paid
the right to work the land . Inevitably, once a year -almost average ground plan o 300 m', the area traditionally reserved for
invariably on Al Soul's Day-, the maisterrak would meet at the prior to the job being started and a second when the roof went
family fe was often so small that it covered just a fifth o the
administrator or landowner's house to pay the agreed amount o on, but the last third, which should have been paid at the end o overall area.
rent . the construction, was always delayed and was paid over severa) The living area was always on the ground floor, and it is only
This rent was broken down into severa) different sections . 3 . How the farmhouse was built years in the shape o small amounts o grain, some cash, a farm over the last hundred and fifty years that bedrooms have been
Normally cash was only a small percentage o the overall payment, animal or severa) loads o wood . installed on the second floor. In single-family farmhouses the living
while the most important part was the delivery o varying amounts Since the mid-17th century the contracts for constructing area was installed either in the front part o the house or along the
o wheat fanegas : 1,500 kilos for the most fertile farmhouses, and 3 .1 . Master carpenters and stonemasons farmhouses were drawn up in writing before the village notary and length o the side looking clown into the valley, while in two-family
scarcely 400 for the most modest. In addition to these payments quite often the master builder would draw up a plan or traza and a houses it was always at the front.
were the caricias or obligatory presents, which comprised o list o technical conditions which the hired stonemasons and The house was divided finto two parts : the kitchen, sukaldea,
AII the ancient farmhouses in Gipuzkoa were built by
capons, rams, apples, eggs, cheeses, honey and other delicacies . carpenters would undertake to respect. Beautiful buildings were and the bedrooms, logelak. The kitchen, which was next to the
professional master carpenters and stonemasons, who worked still being built but more and more models and categories were
Lastly, the tenant undertook to preserve and improve the farm's under contract for the owner and were helped by a team o skilled entrante and usually occupied the front comer o the building, was
production capacity, and was obliged to prepare the land regularly appearing : large family farmhouses with ashlar arches and shields, the centre o the farmhouse and, especially, a place for talking ; it
workers and servants . which incorporated all the artistic novelties o the time ; modest
with lime and to plant chestnut and apple trees . He also had to The owner o the house would discuss the general was the place where the family would get together, where visitors
make small repairs to the farmhouse, and in some cases retile Che timber and stone farmhouses; solid double farmhouses for tenants would be received, where the wornen would weave in the evening
characteristics o the building and the amount o money which he and small farms made from planks o wood and rubblework for the
roof or build an oven . These large renovations were paid for by was prepared to invest with the master, and would often and where local events would be ruminated upon during the day.
the owner . least fortunate tenant farmers who, for hall the profit, looked after It was also where weddings were organized and where the most
collaborate by transporting part o the necessary stone, wood or a few heads o livestock for the owner . The masters offered a
Contracts, in days gane by, were malle for a short period o lime to the work place with his team o oxen . ancestral rites o the popular Basque culture were carried out .
time, normally from four to ten years, which meant that the owner different solution to every kind o requirement, but they always During the 16th and 1 7th centuries the fire would be lit on a
The important part played by craftsmen builders in the maintained a certain stylistic homogeneity according to the cultural
could periodically increase the rent and add new obligations, and creation o popular Gipuzkoan architecture gave them a sturdiness slab in the centre o the room, over which the pothook would be
that he could also select the strongest working candidates or those and ecological unity o the Gipuzkoan countryside . hung. Throughout the 18th and 19th centuries, low hooded
and quality uncommon to European peasant homes . Likewise, and
who inspired the highest confidence . This, in normal circumstances, since the masters also worked in the building o churches and chimneys standing against the wall became widely used and, in the
didn't stop the growth o good relations which favoured noble houses in the country, it was inevitable that they be affected century now coming to an end, industrially manufactured metal
3 .3 . Construction materials and techniques
renovation o the agreement and even succession o the tenant's by the fashions o the time, which resulted in the farmhouse, stoves, or econmicas, were installed, which meant the saving o a
children at the head o the exploitation, but to achieve this they without losing its autonomous and functional character, becoming lot o fuel .
Severa) different possibilities o combining the materials
had to make sure that the owner was always satisfied . especially sensitive to the different artistic styles o each historical The main piece o kitchen furniture was the zizaillu or izillu, a
offered by the land were tried out during each o the historical
With the arrival o industrialization to Gipuzkoa and the
period . bench with drawers under the seat and a high back to which a
periods in the fe o the farmhouse . Using only three basic
menace o rural depopulation, the landowners lost much o their During the 1 6th and a good part o the 1 7th century, the folding table was attached . The dishes, very modest, included
ingredients : oakwood, sand or limestone, and clay suitable for
power and the farmers gained more stability, so that the last master who planned the work would be in charge o directing it objects o rustic pottery, wood and sometimes pewter: pots, jugs,
making tiles or bricks, which were expertly mixed using different
generations o tenants have scarcely moved from their farmhouses buckets, pedarras (pitchers), earthenware bowls, jars and plates .
step-by-step until its completion, which was celebrated with a huge techniques and proportions, a select menu o more than ten
and have even come to the point o considering them as their Each farmhouse had three or four beds, each with their
banquet. However, around 1650, functions were being split and a different kinds o house could be offered .
own. respective double linen covers, and there were always severa)
new kind o master appeared who would think, take decisions and In Gipuzkoan farmhouses -which generally stand on a
sometimes make drawings o the kind o farmhouse to be built, but carved chests for storing clothes . Until the mid-19th century, the
rectangular ground plan- the back and side walls are always in
who would later leave other masters or lower-rate skilled workers bedroom was normally a single room which, at most, was divided
rubblework . However, the fagade, which is the mark o its identity,
to take care o the actual building o the idea . When the house into two different rooms . There are fewer and fewer houses which
2 .3. Basque inheritance with castilian laws can be closed with vertical wooden planks, with stone or with a
was finished he would come back to look it over with an expert still have the old common dormitory with its row o built-in
trellis o small beams set out in a geometric pattern . This last
Since the 1 2th and 1 3th centuries, when the first family on the subject and decide how much should be paid to the sleeping areas, no bigger than the bed itself, and separated by a
alternative offers two possible variations for filling in the spaces
farmhouses started appearing in Gipuzkoa, there has been a contractors, depending on whether they had been capable o simple )finen curtain . The concept o privacy has changed greatly
between the beams : either with small rubble or solid bricks, the
tradition o selecting one single child to succeed the father at the following the plan properly or not . since then .
latter becoming fashionable towards the second half o the 1 7th
head o the agricultura) unit, disinheriting the other brothers . This The first qualified architects, who started appearing during the century .
basis o indivisible inheritance, which protected the economic last ten years o the 18th century, were responsible for planning The age and technique used in constructing the farmhouse 4.2 . The area for livestock
viability o the farmhouse over and above the individual well-being large farmhouses, a forerunner o which is the house o Iraeta in are often best seen from inside the house, and more specifically in
o its inhabitants, gave rise to a class o small owners who formed Antzuola, designed in 1796 by the Bergara academic Alejo de the hay loft . Many have a thick dividing wall, but, in those which Even more than the crops, domestic animals, and especially
the historical backbone o the farmhouse . Miranda . were built prior to the mid 1 7th century it is more usual to find a cattle, were considered as the farmhouse's symbol o wealth.

1 00 101
Nothing w as more precious for Gipuzkoan farmers than to have a respect to other varieties o the Basque country house. These were amongst ancient peoples, rapidly diluted until its disappearance where fire would break out, such as the kitchen and the stable .
good pair o strong and healthy oxen . Even in fairly recent times, built during the 16th and 1 7th centuries, on )and with steep slopes during the last century . Luckily, some ethnographers, such as Jos The cowshed in particular, which was lit by oil candies and where
when animal traction had become a thing o the past and oxen where they were inserted under the downhill side o the building . Miguel de Barandiaran, were still in time to experience this livestock moved around great piles o dry fern, was a deathly
fought against being tied to the yoke through lack o habit, many These were dwellings with wooden roofs and earthen floors, with concept before the Civil War, when it was still part o an combination . The fire wall separating the bedrooms was built with
o the "baserritarras" refused point-blank to go without their their own outside entrance, which were ventilated by means o organized structure o rites and beliefs, where magical Christian no combustible elements and even the loor through it, which was
beautifui oxen . two very large, narrow windows. This is where the aromatic cider elements were intertwined with abundant, more primitive locked with a key at night, wasn't built in wood, but in sheets o
More than half the ground floor o the building was reserved barrels, always present in any Gipuzkoan house, were lined up in references, belonging to a deeply rooted naturalist mythical riveted iron .
for cattle . Each animal had a stall shaped like a wooden box days gone by, and there was still space for grain chests . These As from the late 1 7th century, the increasing use o stone in
universe .
through which it would stick its head to get food, and it would basements have presently lost their noble original use and are now Many o these customs -which still partially exist as the construction o farmhouses made it more difficult for fire to
have a straw and fern bed on the floor which would ater be used used for compost heaps or as secondary stables for sheep, rabbits traditional gestures, although without their past content o faith- spread through their interior, especially as a solid transversal
as fertilizer . Until the mid-18th century, two o these stalis would or hens . partition was often built as a fire wall .
were used for begging the sky or other invisible forces to protect
be instalied in the wall next to the kitchen with two sliding their house and the family which ved therein . Gipuzkoan farmhouses were becoming safer, but they
communication hatches . This meant that a check could be made Who or what was a threat to the fe o the farmhouse? There certainly never went as far in their adoption o prevention
on cows about to give birth or on the bravest oxen, whose gentie 4.4 . The work area
were many real or imaginary dangers o which the Gipuzkoan measures as that o Larraaga in Urrestilla . This hundred-year-old
heads were a usual part o family discussions . farmers were afraid . Worst o al was lightning, which often started house burned down in February 1711 and its owner, the
The stable was entered directly through the porch, when The traditional Gipuzkoan farmhouse was a tool and a
fires in the Province ; but also jealousy or iii will on the part o their stonemason Martn de Abaria, wanted to make sure that the same
there was one, but there was almost always an extra side or back permanent work area . Livestock was raised and harvests stored in
neighbours, who could put some kind o curse upon the family thing would never happen again, so he put a master from the
door which permitted rapid ventilation and a much more practica one single ciosed and compact building, where a great variety o
and bring them or their cattle down with illness . The presence o province o Santander, Lzaro de Laincera, in charge o a
transit o people and animais . There were no windows in the domestic objects were also made to satisfy some o the basic
foreigners, witches, mythological beings called lamiak, and other confusing project in which the supporting pillars, the floors and the
stables, but narrow breathing holes which look like loopholes . Nor family needs . Many o the handicrafts carried out here, such as
fantastic beings also had to be plotted against by means o the roofs were made in stone. The result was a building unique to its
were there partitions, even although some animais, such as pigs, basketwork, weaving, carving or carpentry, didn't need a specific
appropriate rites to avoid the peace o the honre being disturbed . kind, with twenty-one interior vaults o different types, but which
were kept in a comer o the same room . In ancient times, when area, but could be comfortably carried out in the kitchen or in the
The houses were protected by hanging signs and objects faithfully reproduce the functions and externa image o a normal
the pigsty was much more abundant, it was quite normal to have shade o the spacious porch .
around them which acted as protective amulets . Many o these farrnhouse .
them running loose near the house or group the herds together in However, the farmhouse also had certain areas which were
were o Christian origin, such as the anagrams "IHS" which could
communal oak and holm oak forests . especially designed for carrying out one specific job, such as a
often be seen on the arches o farmhouses dating from the early
Some farmhouses in the mountainous areas o Gipuzkoa to mechanical task related to the agricultura) cycle; these were areas
16th century, and the cross, which appears in different variations 6 . Kinds of farmhouse
the east o the Oria river used to own huts in the proximities o and structures which conditioned the whose architecture o the
farmhouse during certain periods in time and were linked to the over the ages : stone crosses on the ridge o the roof, small blessed
high pastures. These huts served as small stables for keeping sheep wooden crosses nailed to the doors, crosses painted in lime
elaboration o a specific product. The most important o these One o the most surprising characteristics o rural Gipuzkoan
and cows, as well as a supply o straw and fern . Their numbers around the windows and, lastly, crosses carved into the beams and
were the press house and the threshing floor . architecture is the extraordinary variety o kinds o farmhouse
have slowly reduced over time but they used to be very common . lintels .
In farmhouses dating from the 1 6th and first half o the 1 7th which exist in a small territory o only 1,977 km' . There are severa
The ones nearest to the valley or inhabited centres were converted Some plants and bushes also had the power o protection,
century, the press house, or tolare, was a huge wooden machine explanations for the spectacular wealth o these vernacular forros :
into houses during the disorderly expansion o the 18th and 19th especially laurel, whose branches accompanied the farmhouse
which occupied the whose length o the house on both levels . on one hand, the natural fragmentation o Gipuzkoan geography,
centuries, and the least accessible were gradually abandoned . from the moment when the roof was finished . On the other hand,
These devices, which were used for making cider, were based on separated into badly communicating valleys, could have
the principies o primitive Roman presses and consisted o a thick thistles were considered to be particularly good at driving away contributed to the development o some very local construction
4.3 . Storage space evil spirits and it was believed that white thom had the power o traditions ; on the other, the economic stratification o the farmers
horizontal beam o up to twelve metres in length which would be
lowered by an enormous wooden screw until it fiattened the mass averting lightning . could have caused different models o buildings to spread
Each o the products harvested by the Gipuzkoan farm
o apples beneath it . There are no whose surviving presses, but the according to the specific personality o each social group . Factors
worker had its own specific space within the architecture o the
farmhouse . The whole upper floor was dedicated to storage, and in posts which controlled the mechanism still support dozens o the o a natural type must also have had a strong influence, especially
oldest farmhouses in Gipuzkoa. 5 .2 . United against fire the greater availability o certain construction materials -wood or
many cases there was also a semi-basement beneath the house .
Over the stable there was a straw loft, or mandio, where The presses invented towards the end o the 1 7th century stone- in relation to others .
Magical rites were not enough to stop lightning or a simple However, the reason which best explains this great diversity
grass, hay and straw was kept for the livestock. An open hatch in were still being made from wood, but they were much smaller and
had severa screws for direct pressure . Later, in the early 19th domestic accident from repeatedly causing fire and the total in existing farrnhouses -even in areas very close to each other and
the wooden floor was very practica for being able to pitchfork
destruction o farrnhouses . To alleviate these disasters, voluntary with no particular social or ecological differences- is that, in spite
down the amount required at any given moment . Since the 19th century, another kind o press started spreading which was smaller,
associations for providing mutual insurance were created long ago o the repetitive conservatism which is normally attributed to
century, and where the lie o the land permitted it, an exterior could be taken to pieces, with a central iron worm and automatic
in which each o the member associates undertook to contribute a popular architecture, the Basque farrnhouse has always shown itself
ramp has been added to the farmhouse so that loaded carts can mechanism, and which can be seen today on many o the local
farms . certain amount o money to cover the cost o reconstructing the to be extremely receptive to historical changes, both with respect
enter into the straw loft . Before this, hay was thrown up and
affected building . One o the earliest o these was that founded by to the incorporation o new construction techniques, as to the
through a high door, a job which required great effort . As with pressing apples, suitable areas were created for
a group o property-holding neighbours in Azpeitia in 1541 by rapid assimilation o artistic fashions . To understand the great
On the front part o the upper floor was the attic, or sabai, threshing wheat -which was linked to the history o the Basque
means o an "Escritura de Concordia en razn de los incendios de variety o changes which this cultural receptivity has provoked, it is
which was well marked off with wooden separations or rubble farmhouse for more than five hundred years . The Gipuzkoan
casas y sus reparos"-"Bill of Agreement for dealing with house Pires necessary to know that practically al the farrnhouses still standing
walls, and sometimes with a small open baicony over the facade . farmworkers o the past didn't use threshers to separate the ear
and their repair" and another, which lasted for many years and o were built over a period o four hundred years, from 1500 to
This area had severa functions, which have changed over the from the grain, but used either a threshing flail or would hit the
which even some Biscayan farmers became members, was the 1900, and that each generation had a slightly different way o
years . It was originally used by some 16th century farmworkers as sheaves directly off the stone flags on the floors . The preference o
"Hermandad de Casas Germadas", created in Bergara in 1657, doing things than their ancestors and descendants .
a wheat granary and for storing apples or fruit which they planned carrying out this delicate operation under shelter from bad weather
which had more than three hundred associated farrnhouses in the Each technique and form has its own period o historical
on keepng throughout the year . With the appearance o corn at brought about the construction o large paved porches, ata or
mid-1 8th century. validity and its own rythm o assimilation, transformation and
the beginning o the 1 7th century, it became the ideal place for aterpe, which were built along the width o the house . The first,
This system brought in important amounts o money and decline . Knowing this, it is possible to organize the different types
curing the cobs and stopping the grain from fermenting, by laying and most primitive, were porches with wooden posts but, halfway
meant that the rebuilding o a destroyed farrnhouse could be o farmhouse into large groups and attribute them to a specific
it out on the dry floor and airing it well . This area had to be through the 1 7th century, elegant structures started spreading from
carried out with relative ease . In order to avoid fraud, the person period, somewhat overcoming the chronological ambiguity which
increased in the 19th century in order to leave a space for beans the Alto Deba with four and five ashiar arches which were
receiving the compensation was obliged to rebuild a complete normally surrounds the interpretation o folkloric materials .
and potatoes, which also needed a dry and ventilated surface . It successfully copied by the most outstanding farmhouses in the
farrnhouse o normal size and quality, and not make repairs or Even so it is diffcult to carry out a synthesis o al the types
has also been used as a dovecote, clothes-dryer and attic for area. Due to having been built during the previous century, many
build a simple shack. o existing farmhouse . The variety is so great that those
general storage . o these high-quality buildings didn't have these new covered
The owners o rented farmhouses would normally include fire encompassed in this document are only a small gallery o facades
The old wooden chests for storing wheat were also kept in threshing f oors, and so they added a porch to the front farde,
insurance payments in the rent, meaning that they were covered o some o the clearer and most representative types, but it is
the granaries and basements . The elevated granaries, known as since this also brought importance and nobility to the image o the
ancestral honre . Today this emblematic aspect is more highly against any eventuality without any financia effort on their part. obvious that the reality o the more than eleven thousand
garaixe, were aiready part o the Basque farmhouse in the 14th
valued than the primitive function from which it originated . Gipuzkoan farmhouses is much richer and inciudes a multitude o
century but, like all mediaeval country buildings, they underwent a
unique and allusive examples.
drastic change at the beginning o the 16th century . They had a 5 .3 . Fireproof farmhouses
short fe, since they were no longer being built in the 1 7th
century, and they were probably not introduced outside the 5. Protection, sacred and secular Much more efficient than the conspiracies and prayers 6.1 . Stone renaissance farmhouses
western valleys o Gipuzkoa, in spite o the fact that the one in against fire were some original architectural solutions adopted as
Agarre, recently restored, is one o the most impressive specimens 5 .1 . Protecting the farmhouse with help from heaven from the 16th century onwards to protect Gipuzkoan farmhouses . Some o the first known farmhouses in Gipuzkoa have four
still standing in the whole Peninsula . stone outer walls . They have a dark and impenetrable look to
One o the most widespread measures dating from that
The basement, upategi or iputeixa, is one o the storage areas It is said that the house was a sacred family temple to the them, and have sometimes been confused with ancient towers
period was that o creating an interior wall to isolate the bedrooms
which best identifies some models o Gipuzkoan farmhouse with Basques, however, this religious concept o the house, wide-spread which have lost their upper floors . However, the wide dimensions
from the rest o the house, and especially from the usual places

1 02 103
of the ground plan and total absence of defensive elements with beautiful examples such as Urruzmendi in Usurbil, and Aliri or
-amongst many other details, prove that they were really fagade . However, just as those of one and two stone rosetons are be seen that, on top of their own repertory of figures, local
the other houses in Zubieta . Whatever the case, we can see that
farmhouses . common to Eastern Biscay, the Alavese valley of Aramaiona and craftsmen were perfectly informed about the most widespread
their use became less common half-way through the 18th century .
These farmhouses, of which Legarre, in Altzo, is a magnificent the whole North-west of Navarre, those with three or more are a ornamental tastes and subjects in neighbouring regions, from the
Their golden age was the 1 7th century, which is when farmhouses
example, have no portico nor other covered space serving as a variety of Basque country house unique to the territory of South of France to the Duero .
as rational and harmonious as lerobi Haundi in Oiartzun were built
transition between the house and the outside, a feature which is Gipuzkoa . Wood carving flourished during the central decades of the
and other cruder versions were renovated, such as Aranburu Zahar
often seen in Gipuzkoa but rarely on the rest of the Cantabrian The latter are the more stately, and are often huge farms with 16th century, in which farmhouses actively participated . During this
in Aia.
coast. The house is entered through a loor with an open ashlar three and four floors, such as Lardamuo, in Zizurkil, with more period decoration was mainly concentrated on the parapets of the
Trellises filled with rubblework were much more widely used,
arch on one side of the fagade . This arch normally still had a gothic than 500 m2 of ground plan under an enormous blanket of tiles . wooden or trellised fagades and on the roof consoles and braces .
both with relation to space as well as to time . They were used
outline in the first years of the 1 6th century, later becoming an Unfortunately this image is often mutilated, because the fact that A vast repertory of geometrical figures carved with an adze or
both on large farmhouses with no porch, like Etxeaundi, in Lizartza,
elegant semicircular roseton during the rest of the century . the porch is no longer used for agricultura functions has led to the firmer chisel was used, which favoured contrasting planes and
as well as on those with porches, such as Etxeberri in Altzo . A
A second, larger arch, gave access to the stable, so that growing custom of closing up some of these arches to increase the marking the effects of chiaroscuro . The most common shapes were
greater number of small slanting beams was introduced to join the
family and cattle areas were clearly and hygienically separated from size of the kitchen and other rooms . This is the case in many cords, peelings, nail heads, diamond point palms, macles, fluting,
vertical posts of the trellis, but never the curved parts often used in
one another. ancestral houses such as Laskibar in Irura, Eduhegi in Bergara and and sometimes solar spirals and bevelled rosetons ; a repertory
other parts of Europe . It was only half-way through the 1 7th
The most primitive examples, such as Legarre itself, had Madalena in Segura . which can be fully admired in the chance) of Our Lady of La
century that the use of a thick inverted tree-shaped fork became
hardly any windows at all and those which can be seen today One of the most important and outstanding developments of Antigua in Zumarraga .
fashionable in the upper vertex of the fagade to support the ridge
were opened much later . However, this aspect of a solid fortress, the time when farmhouses with arches and retaining walls started It is also normal in trellised houses from the first half of the
of roof as can be seen in places such as Ateaga (Anoeta) . In Elkeita
still obvious in cases such as Etxezabal de Astigarribia (Mutriku), proliferating was that the building could be increased in height 16th century, and especially those with some kind of corbel, to
(Asteasu), however, these are hidden beneath the truss purlin .
rapidly disappeared and, around the year 1525, houses were without endangering its stability. Due to this, in the mid-18th find that one of the horizontal beams is carved with a row of small
already starting to proliferate with severa openings for light and century, the second floor started being used as living quarters, deep ogee arches, like those in Txulaene Goikoa in Oiartzun or
ventilation, which were almost always in the shape of double or increasing the number of bedrooms and introducing a more Aritzeta Erdi in Alkiza, and which are of Basque-French origin .
6.3 . Wooden farmhouses
twin windows, with stone settlings built into the wall . The gallery of elegant area which was used as a room for receiving guests at Other pars of the house to receive special attention from
large windows in the rich Makutso farmhouse, in Oiartzun, clearly family ceremonies, such as weddings, christenings and funerals . renaissance carpenters were the pillar foot blocks and stair
The farmhouses which still have most of their main fagade in
represents the desire for opening up to the sun and nature which wood are said to be the oldest in Gipuzkoa . In reality, they are This additional floor is quite obvious in the most developed stringpieces . In both cases the most usual resource is that of
characterized renaissance architecture, in contrast to the darkness examples, such as Gurrutxaga in Zumarraga and Lapatza in softening the sharp edge of the wood with a series of peelings.
only a cheaper and more showy kind of trellised architecture in
of mediaeval interiors . Moreover, the lintels carved with great naval Antzuola although t was still inexistent in the generation of its Popular 1 7th century Gipuzkoan carpenters endeavoured to
which the small beam trellis has been externally covered with a
anchors put us in the spirit of the period, evoking the memory of a screen of vertical tongued and grooved or nailed boards . forerunners, such as Irazabal Etxeberri in Bergara . highlight other points of interest. Their work therefore concentrated
man who wanted to be remembered by his neighbours for his on carving the heads of roof purlins, which were decorated with
Their period of historical validity was the l6th and first half of
bond with the sea . vegetable spirals, becoming increasingly more fleshy with the
the 1 7th century, and they were applied to farmhouses which 6 .5 . Farmhouses with no porch
Stone farmhouses with no porch have been continuously advance of Baroque aesthetics . The spiral normally had a small
wanted to build a porch and needed a light material which
built throughout history, although doors with an arch disappeared wouldn't overload the girder . The lower floor was always built in cord or string of pearls carved along its centre, as can be clearly
The last generation of Gipuzkoan farmhouses, dating from the
after the early 1 7th century . However, in many cases, great paved seen in Otabardi in Asteasu . Also abundant in Chis period were
stone, but the skeleton or basic structure could still be made from 1 9th century, abandoned the use of porches, both with arches as
porches were added later, as in Albizua and Agarre in Bergara, wooden bars in the shape of glasses, often seen on balcony and
thick oak beams, which can still be seen, amongst many other well as with a large wooden lintel . This was partly due to a desire
showing that the model of totally closed house didn't entirely suit stairway handrails .
examples, in Urbizu Bekoetxe in Idiazabal. to lead a more reserved and discreet lifestyle, centred around the
the needs of Gipuzkoan farmers . The human figure was rarely represented, but there are some
In most of the ancient Gipuzkoan farmhouses with wooden family group, but was also a reply to the necessity of rationalizing
interesting exceptions, such as the carved masks of Arrillaga
facades, boards can only be seen in the centre of the front wall, domestic architecture .
Haundi in Usurbil and Zumitza in Alkiza.
such as in Izar Haundi in Zumarraga, and it is raye to see them In practice, this would seem to signify the triumph of an older
6.2 . Trellised farmhouses
spread across the whole width of the building . In Gaztelu, in type of farmhouse, that of the traditional stone Gothic-Renaissance
II 7.2 . Stone
Bergara, recent renovation has done away with an example of this house, but there are some important differences brought about by
Buildings with an open trellis fagade are one of the most dating from 1530 . In fact, this kind of structure is extremely fragile more than three centuries of development . On making a superficial Stone decoration was reserved for the richest Gipuzkoan
prolific families of al Gipuzkoan farmhouses . They were first built and difficult to isolate against the cold and dame, making their comparison, it can be leen that these modern farms were built farmhouses and was normally kept to small quantities . Each period
in a very early period, at the beginning of the 16th century, and present-day maintenance fairly difficult. Today wood is only from lower-quality materials, since they haven't the great oak showed that it had its own welldefined preferences, almost always
later, although they underwent substantial technical variations, conserved, and replaced relatively often in the top part of the beams and ashlar arches of the 16th century houses ; however, related to the artistic language of the moment . Therefore, during
were continuously developed until the 19th century .
house, such as in the fivehundred-year-old Lazpiur in Bergara, they were comparatively more comfortable to ve in : they had the first half of the 16th century, the only adornments on those
The common basis of all these farmhouses was that of where its function is to ventilate the hayloft . large windows and severa sources of natural light, were better which the stone mason could show his talent as a carver were on
putting together a trellis of different-sized small wooden beams,
Specifically Gipuzkoan types of wooden farmhouses are the isolated, had decent and independent dormitories, kitchens with
which vertically supported one other. The spaces in this trellising the protective medals -with the anagram of Christ written in
buildings to which an extension was added to the front fagade in functional chimneys and were more suitable for working with the
were later filled in with rubblework which was then plastered with Gothic characters- which were set over the main loor, and on the
the early 1 7th century, consisting of a wide covered threshing harvest and animals . moldings of the window frames . The streamlined anchors on the
mortar and lime, or else with bricks which, due to their beautiful
porch on the ground (loor on top of which is a spacious granary The first examples, such as Igor Txiki in Ernialde, still have the
colour and high price were normally ieft open to admiration . The lintel of Makutso in Oiartzun can be considered as a case of
with wooden walls, mounted on a series of pillars . The best rustic feeling of stone hewn by traditional stone masons,
relative lightness and solidity of this type of structure meant that absolutely exceptional expression .
conserved example of this has to be Igartubeitia in Ezkio-ltsaso, but outstanding amongst the series of identical and well-ordered white
the house could be built higher and with corbels, although this was In the 1 7th century the number of carved components rose
some other related examples still survive, such as Arandi, in limestone windows, following the criteria of rationality imposed on
carried out much less frequently in the Gipuzkoan farmside than slightly . They still decorated the most noble of window frames,
Ormaiztegi, which was the birth place of the Carlist General Toms all the constructions built during the neoclassical period . In later
has been believed . now with classicist mortised moldings, such as those of the
de Zumalacrregui, or Izarre Haundi in Gabiria, and Aginaga in buildings only large farmhouses, such as Arane Goikoa in
We can distinguish the age of the different structures by the Elorrieta farmhouse in Asteasu, and heraldic carvings hecame more
Azkoitia . These houses seem extremely ancient, but actually Eskoriatza, still had rigidly and monotonously ordered doors and
kind of joints used in the organization of wood for this trellis-work . widespread with the appearance of ostentatious coats of arms
correspond to a relatively evolved form of the Basque house, windows, with poor wooden or plastered brick lintels .
In the oldest examples of trellised farmhouses, such as Agerre which often had inscriptions identifying the arms of the family
although made with poorer means . Today this can be considered as the widest-spread type of
(Irura) and Aritzeta Erdi (Alkiza), the small beams form high and name and the year of the building's construction . In some cases,
farmhouse in Gipuzkoa, although an apparently modern fagade such as in Iriarte Bekoa in Antzuola, graceful Tuscan columns help
regular quadrilateral or rectangular shapes which are covered with
often hides the complex structure of a building hundreds of years support the corbeling of the beam of the porch, but their number
rubblework . There are practically no props nor oblique parts, but 6 .4. Farmhouses with arched porches old which, in its own way, has tried to adapt to the times . is almost insignificant in comparison with that normally found in
when these do appear they are joined to the other elements by
mixtilineal profile joints. the eastern parts of Biscay .
With respect to construction quality and architectural design,
It would seem that brick-filled trellises were uncommon In the 1 8th century, armorial bearings were still outstanding
farmhouses with porches comprising large carved stone arches
before the mid-16th century, except in buildings of a certain 7 . Decoration as the most cared for element in artistic stone carving, being
were the highest peak in the historical evolution of the popular
nobility, such as that of Legazpi in Zumarraga . However, when over-decorated with adornments, large masks and incrusted
Gipuzkoan house . Their solidity, habitability and elegant aspect
they became popular in the world of Gipuzkoan farmhouses they 7 .1 . Wood pebbles . In Chis period many of the most noble farmhouses, such
have few peers in the panorama of rural European architecture .
set down roots of a vitality unheard-of in other Basque territories . as the imposing Azpikoetxe in Berastegi, adopted the custom
Their diffusion is linked to the high development undergone
These houses were well accepted throughout the Oria basin but, in Starting from the fact that most Gipuzkoan farmhouses are already used well into the previous century of resurrounding al[ the
by northern stone hewing during the Baroque period . They came
comparison, brick is practically unknown to popular architecture in works of great constructive virtue but of a marked plastic and windows in the main fagade with moldings of smooth plates which
into being in the mid-1 7th century and were successfully
the Deba region . Many of the craftsmen tile-makers who malle ornamental sobriety, even when compared to other models of formed characteristical lugs in the vertexes, clearly identifiable with
introduced amongst the better-off farmers, who had a confident
these bricks were seasonal workers who came from the north of popular Basque house, it has to be admitted that wood is the the sober northern baroque aesthetics . Farmhouses from the 1 9th
view of the future thanks to the profitable acclimatization of corn .
the Pyrenees and it is perhaps for this reason that there are more material to have been used most for carving adornments and century hardly had any decorative stonework, except for some
The area in which these houses can be seen most coincides
examples in areas near the border . One factor which favours this decorative motives. new coats of arms, and some large plaques which gave the date of
with the Southwestern quarter of Gipuzkoa . There are farmhouses
hypothesis is their abundance in the areas around San Sebastian, The most brilliant period of popular Gipuzkoan carpentry was inauguration of the building and the name of its promoter, as is the
of one, two and up to five large open arches at the base of the
that falling between the 16th and 1 7th centuries, in which it can case in Orbe Haundi in Bergara.

1 04
105
7 .3 . Iron LEIZAOLA, Fermn de . "Agricultura". ("Agriculture"), Euskaldunak, Illustrations crossing in front of them are coming back from che river, her wth a wooden spoon to symbolize the transfer o domes-
2 . San Sebastian, 1979 . carrying washed white linen clothes in a round basket and a tic power.
primitive pitcher fui o water; both are unmarried which is 63 . A pair of forged stonecutter's hammers, o che kind used
In a land which has survived in great part thanks to the LINAZASORO, Iaki . "Caserios de Guipuzcoa" . ("Gipuzkoan 1 . Carden harvest . why they are wearing their hair loose. by Basque slonemasons to carve asblar stone .
forging and exportation of iron it is surprising that such a small Farmhouses") . San Sebastian, 1974 . 2. Graie chest . The piece o furniture used for storing the 32. ron scythe blades rust away in farmhouse attics. Wheat 64 . In 1695, che master Andrs de Garitano Aldaeta drew
quantity of this metal has been used in the decoration of farmhouse wheat. is no longer cultivated in che felds o Gipuzkoa as from the Chis magnifcent project for a house with four stone arches to
MADARIAGA, Nikola de . El caserio como arquitectura popular 3. Pitcher . Used for carrying water from the well to the sixties. renovale che Egino farmhouse (Bergara) .
farmhouses . farmhouse . 33. Carved stone pennant en a lintel in Orio, representing a 65 . A I'oiner's saw, used for cutting planks of w ood and
In the 16th century, when the Basques had practically no vasca . ("The farmhouse as popular Basque architecture") . 4. IHS, on the Makutso farmhouse (Oiartzus) . Basque vessel from che end o che 16th century. Tradicional small beams.
European competitors with respect to ron production, the only Bilbao . 5. Corn was the salvatlon o Gipuzkoan farmhouses in the Gipuzkoan marine activity entered a crisis during Chis period 66 . The Iraeta farmhouse (Antzuola) was projected in 1796
1 7th century. and caused a suelden withdrawal o the population finto che by one o che first archltects ro hold an academic title in
ron elements of any decorative charm found in Gipuzkoan MANTEROLA, Ander . "Etxea" . ("House") . Euskaldunak, 3 . San 6. Granary in the Agarre farmhouse (Bergara) . 16th Century. countryside . Gipuzkoa : Alejo de Miranda from Bergara .
7. Mask carved in the woodwork of the Harrillaga Haundi 34. Colliers, ron forgers, shepherds and muleteers coexisted 67 . The adze was Basque carpenters' favourite tool for ma-
farmhouses are the heavy ron doors in the fire walls, which are Sebastian, 1980 .
farmhouse (Usurbil) . with farmers in che mountains of Gipuzkoa, competing for king che framework and planking o farmhouses .
decorated with large hanging rings and simple geometric incisions 8. A quill. che scarce natural wealth o che land . 68 . The Iriarte Azpikoa farmhouse was built in 1672 by che
MUGICA, Serapio . "Guipuzcoa", Geografa General del Pas
on the locking bolt. 9. A draftsman's compass. 35. The spreading o coro mean[ that many smaller plots or masters Joseph de Oxirondo and Juan de Ibargoitia, accor-
Vasco-Navarro. ("Gipuzkoa, General Geography of the 10. Etxeberri (Altzo Muno) . Stone and oak have been ex- steep slopes had to be cultivated where che long-pronged ding to che plans and conditions which had been previously
In the 1 7th century jronwork moved outside and Basque Country and Navarre") . Barcelona, s .f. pertly used over the centuries to form the huge body o the fork was more efficient Iban che plough . Men and women agreed upon with the owner, Juan Bautista de Benitua .
concentrated on the ron door fittings : nails with diamond -or Gipuzkoan farmhouse . shared Chis heavy work. 69 . Plan o che Iriarte Azpikoa farmhouse (Antzuola), drawn
star- shaped heads, sinuously shaped keyholes and in some cases MUOZ BAROJA, Jess y LOPEZ, Miguel Angel . Larraaga 11 . The farmer and his oxeo, a traditional mage which has 36. Corn spread through Gipuzkoa from che early 17th cen- in 1672 .
existed in Guipuzcoa for over seven centuries . "The Gipuz- tury. It didn't make anybody rich, but it did mean survival for 70 . A porcupine quill from lhe 19th century .
huge door-knockers . On the other hand, although the Gipuzkoans baserria. (The Larraaga Farmhouse) . San Sebastian, 1989 . koan Cowherd" . Vazquez Daz (1925) . 71 . A draftsman's compass (191h century) .
many o che poorer families .
12. After sowing, a rake, or orea, was drawn over che ground 37. The fork became a well-known tool in the Basque 72 . Below, conditions for building che Larraaga farmhouse
won lame as skilled bar makers both in this as well as in the next NAVAJAS LAPORTE, Alvaro . La ordenacin consuetudinaria del to break up the lumps o earth and bury the seed in che Country during che Middle Ages and was still in use until (Azpeitia) carried out by its owner, che stone mason Martn
century, their products rarely ever reached the farmhouse, since casero en Guipuzcoa. ("Consuetudinary Development of the furrow. This was the start o the walting period . around 1950. The typical Gipuzkoan ploughing fork had long de Abara, in 1712 .On che right, che signature o Martn de
their high price meant that only churches and palaces could afford 13. The ancient Aginaga farmhouse (Eibar), which has dila - prongs and a short handle. Abara:
Farmhouse in Gipuzkoa") . San Sebastian, 1975 .
peared, was bull in oak during the 16th and 1 7th centuries . 38. Stocking-up with wood for che winter . 73 . Builder's square with a gradient and plumb fine (19th
them . When bars are found on the lower windows of farmhouses, century) .
OTAZU Y LLANA, Alfonso . El igualitarismo vasco . Mito y realidad . There are no longer any traces o mediaeval farmhouses . 39. The Balanzategi Haundi farmhouse (Zarautz) is protec-
they are normally simple squaresectioned ron bars fitted in the 14. Map of the Alkorta farmhouse, belonging to Juan Fernan- ted by che shade of a stout evergreen oak . 74 . Dlfferenl building techniques were used on che Lazarra-
("Basque Equalitarianism . Myth and Reality") . San Sebastian, do de Aguirre, showing che limits o its land, made by master 40. The spreading o glass windows towards che end o che ga farmhouse (Oate), che fruit of different historical mo-
1 9th century, and the attractive conical profiles or vegetable
1973 . Gabriel de Capelastegui in 1767. The farmhouse appears 191h century brought light to che inside of old farmhouses . ments.
shapes as found in previous periods are only rarely seen . surrounded by its land, trees, wells and paths. It is a self-suf- 41 . An Olaberria harvester at che beginning o the century . 75 . Tongue and groove joint A technique for joining planks
The panorama of accessories and artistic adornments in the PEA SANTIAGO, Luis Pedro . Arte popular vasco . ("Popular fcient work and living unit for the family. Pasture lands and reforestation substituted crop fields in che o wood by mean o grooves used on partitions and enclo-
15. Old Basque legends would have it that San Martintxiki valleys of Gipuzkoa . sures on Gipuzkoan farmhouses in che 161h century onwards .
farmhouse is discreet, as is fitting for a building which, throughout Basque Art") . San Sebastian, 1969 . (Reed, 1976) .
,tole the secrets o agriculture from the mountain giants, or 42. The Gipuzkoan farmhouse is struggling to modernize 76 . The Iriarte farmhouse (Altzo) . Brick-filled trellised fagades
its history, has only ever endeavoured to alleviate the har fe of SANTANA EZQUERRA, Alberto . "Arquitectura popular : Tipologas Basajaunak. IBelf but che difficult orography and small amounts o land became very common towards the end o che 171h century .
16. In December the land sleeps, and the farmhouse is co- hinder che complete mechanization of che countryside . 77 . Swallowtail joints, typical to che 1 6th century .
the farmer. However, it is not in the easy field of decoration that histricas del casero, tcnicas constructivas y perspectivas ve red by a cloak o mist and silente . 78 . A Baroque framework, with curvad props and joint marks
43. The French invasions of 1795 and 1807 and che two
the farmhouse shows off its beauty . The fascination which it arqueolgicas" . ("Popular architecture : Historical typologies of 17. The Abaltzisketa countryside reminds os that the primiti- 1 9th century Carlist wars put an end to che traditional balan- where che different pars mees .
awakens is boro on seeing its silhouette appear through the mis[ ve farmhouses o the 14th and 15th centuries preferred to ce o che Gipuzkoan countryside . 79 . Farmhouses with continuous porches and boarded fara-
the farmhouse, construction techniques and archeological group themselves finto small hamlets halfway up che hillside . 44. The Brecha markel in San Sebastlan . In Basque farmhou- des became popular during che early 171h century.
with its great volume and its solid, ancient and everlasting outline . perspectives") . San Sebastian, 1989 . 18. A luxurious crossbow from the l6th century . This was ses, che growing and selling of garden produce is a woman s 80 . There was no privacy in [hese old farmhouses . The who-
There js the farmhouse : the ancient lord of the valleys . the most lethal personal weapon used during fights between job . le family would steep in one common room, or at che most,
--"Los antiguos caserios de Gipuzkoa" . ("Ancient Gipuzkoan mediaeval gangs. Fear o attack from the violent clans formed 45. The potato, today a basic ingredient o local gastronomy, in small cells separated by curtains .
Farmhouses) . San Sebastian, 1990 . by nobility drove the Gipuzkoan farmers to search for the didn't start spreading until halfway through che 1 9th century. 81 . A jug with an enamelled bib . Dishes were extremely
protection o boroughs and roya) justice . 46. Many severa)-hundred-year-old farmhouses, such as limited in che farmhouse .
URTEAGA ARTIGAS, Mara Mercedes . Gua histrico monumental 19. In 1290 the free men from the regios and the "horro" Agarre Bekoa (Zarautz), are being absorbed by che disorderly 82 . The zizaillu was che most precious piece o family furni
farmers (taxpayers to King Sancho IV) started inhabiting che expansion of urban centres . Cure. Not all farmhouses could afford to hoy chis highbacked
de Gipuzkoa . (Historical Cuide to the Monuments of town of Segura, each maintaining their former obligations . 47. TheindustrializationoGipuzkoaduringthe201hcentury bench with a folding Cable, which would oteen have side
Bibliography Gipuzkoa) . San Sebastian, 1992 . The social differences of the countryside were thereby trans- has brought contradictory consequences to che farmhouse. cupboards or chests and drawes under che seat.
ferred to che new city. On one hand it has allowed many ancient tenants to beca 83 . Farmhouse cookers have evolved over che centuries .
VALVERDE, Lola . Historia de Guipuzcoa . (The History of 20. The Lazcano coat o arms (1638), protected by two me owners o cheir houses, but on che other it has mean[ Formerly, al che cooking was done over a central fire with
ARIN DORRONSORO, Juan de. "Ataun . El maderamen en las Gipuzkoa). San Sebastian, 1984 . warriors, presides over che entrante to the palace o the that many agricultura) exploitations have been abandoned. no chimney (16th-171h century), later carne che low hooded
construcciones antiguas" . ("Ataun . Woodwork in ancient Duke o Infantado (Lazkao) . This palace has replaced the old 48. There are hundreds o farmhouses in Gipuzkoa which chimney against che wall (18th-191h centuries) . Cast ron sto-
mediaeval towers since che Lazcano dominated the farmers seem doomed to disappear . Many are already uninhabited ves were only introduced a hundred years ago .
constructions") . Anuario de Eusko Folklore, Vitoria, 1932 . YRIZAR, Joaqun de . "Arquitectura popular vasca" . ("Popular
o che Arena township with an ron hand . and others only occupied by old-aged, single men with no 84 . The young girls o che farmhouse spent a good part o
Basque Architecture") . 5th Congress of Basque Studies, 21 . The Zuaznabar Haundi farmhouse (Altzo) . During the descendents. their day carrying water from che well or spring, for which
ARPAL, Jess . La sociedad tradicional en el Pas Vasco. ("Traditional they used larga clay pitchers .
Bergara, 1930 . Arte Popular Vasco . (Popular Basque Art) . San Middle Ages solitary and isolated farmhouses were oteen the 49. The bean became popular during che 191h century asan
Society in the Basque Country") . San Sebastian, 1979 . victims of robbery and attacks by armed groups of less im- excellent companion for coro . 85 . Reproduction o a traditional farmhouse kitchen in San
Sebastian, 1934. portant nobility . Telmo Museum, San Sebastian . Some stables had windows
ASPIAZU, Iaki et al. Agareko Garaixea . The Agarre Granary . San 50. The Lili - Idiaquez Palace (Zestoa) was, from che begin
22. A military helmet o the type used by Gipuzkoan infantry- ning o the 16th century, the residente o one o che family which looked directly finto che kitchen .
Sebastian, 1988 . -Las casas vascas . ("Basque Houses") . Bilbao, 1965 . 86 . Oak and evergreen oak acorns from che surrounding
men and arquebusiers during the early 1 7th century. clans to own the greatest number of farmhouses in Gipuzkoa .
23. Old mediaeval wooden shacks were no longer built from 51 . Tenant farmers, or maisterrak, were the largest group of woods were used to feed che many pigs in che farmhouse .
BAESCHLIN, Alfredo . La arquitectura del caserio vasco . ("The the end o the 1 Sth century, and none has survived . In their Gipuzkoan farmers . 87 . Scythe used for harvesting and piling up fern .
88 . A pair o oxen belonging lo Iaki Oliden (Orlo). Since
architecture of the Basque farmhouse") . Bilbao, 1929 . (Reed, place, and preserving che name of the site they stand en, 52 . Francisco Xavier Mara de Munive e Idiaquez
che Middle Ages, che possession o a good team o oxen is
1968) . Iconography solid stone farmhouses were built which can still be seen in
great numbers .
(1729-1785), Count of Peaflorida, inherited an immense pa-
trimony o farms and farmhouses in Gipuzkoa . After being considerad as che highest symbol o wealth amongst Gipuz-
24. Hand-made tiles with the fngerprint o the master tile- koan farmers.
BARANDIARAN, Jos Miguel de . "Contribucin al estudio de la named Director and Founder o che Real Sociedad Vascos
89 . Pigs ved apart from che other animals in che farmhouse .
casa rural y las condiciones naturales" . ("Contribution to the Source of illustrations: maker imprinted on them. Gipuzcoan farmhouses were co- gada (The Roya[ Basque Society) he tried to modernize tradi-
They were oteen left to wander freely around che vicinity o
vered, at least from the 14th century onwards, with hand- tional Basque agricultura techniques .
the house.
study of the country house and natural condition s ") . Anuario The Gipuzkoa County Council . Ayerza, Garca, Martn : 79 .
made red clay tiles. 53. Agarreurreta farmhouse (Zaldibia) . During che 18th and
90 . Jess Isasa strains impurities from apple juice in che ba-
25. Apples were one o the main sources o wealth for 19th centuries, che larger proprietors divided old farmhouses
de Eusko Folkore . Vitoria, 1925 . Ojanguren Archive : 35, 41, 51, 74, 109, 119, 120, 121, 125, farmhouses in Gipuzkoa from che 11 th century onwards . se ment of che press house in lerobi Haundi (Oiartzun) .
moto portions or ordered that double houses be built in order
26. The Legarre farmhouse (Altzo), built at the beginning o 91 . The old entrante arch to che cellar of Lazpiur farmhouse
- -"Establecimientos humanos y las condiciones naturales -la 131 . Torrubia, Luis Juan : 103 . Urain, Jos Ramn : 97 . to ft more tenant families finto che same premises.
(Bergara) which dates from che earlY 16th century and which
the 16ih century . The most ancient farmh osses in Gipuzkoa 54. Chestnuts were one o che main ingredients of winter
casa rural-". ("Human establishments and natural conditions Vazquez Daz : 11 . Plan of Larraaga farmhouse : 106 . Plan of have large entrante doors with ogival arches in carved stone . meals.
has been replaced by a simple wooden door .
92 . Cider barrels where llned up in che cellar or in a comer
-the country house-"), Anuario de Eusko Folklore . Vitoria, Lili Palace : 50. Auamendi Editorial, General Illustrated 27. Aranburu Zahar (Aia). The big size o these farmhouses 55. Maravedi coins o Fernando VII, minted in 1833 . Farm-
o che stable .
gives a false impression o comfort . In reality, the family house rent was paid in wheat and other goods; t was only
1926 . Encyclopedia of the Basque Country, vol . XXX : 52 . ved crammed into che right wing o the building and most
93 . The Agarre granary, built in che mid-16th century, is che
in the 191h century that money was currently used . las[ raised granary o its kind still standing in Gipuzkoa . These
CARO BAROJA, julio . Los pueblos del Norte . ("Villages in the Librera Internacional . San Sebastian . Yrizar, Joaquin, Basque
of che interior space was dedicated to stables and the straw 56. Honey was che only sweetening used in Gipuzkoan farm-
constructions were formerly very common in che Deba valley .
oft. houses. They al had beehives and part o che protuction
North") . San Sebastian, 1943 . (Reed, 1977). 94 . Loft o che Igartubeiti farmhouse (Ezkio-ltsaso) . The who-
Houses : 13 . 28. Gorba (Skutcher) . A device employed in the traditional was obligatorily kept as a present for Ihe owner o che house. le upper floor o che Gipuzkoan farmhouse was used to store
making o linen in Gipuzkoa; it was used for cutting through 57. Aduna . In ancient times farmhouses were never rented
--Los vascos . ("The Basques") . Madrid, 1958 . che husk which covers the vegetable fibres . This laboriously
che harvest and had to be kept well ventilated to avoid che
out for more Ihan a decade . The renewal o che contract
Source of photographed objects : stored fruit being spoiled .
--Vecindad, familia y tcnica . ("Neighbourhood, family and woven linen was used to make bed shets and shirts for depended on che working standards of che maisterrak . With 95 . In che plans for rebuilding che Mekolalde Azpikoa farm-
Gipuzkoan peasants. che appearance o industry, many tenants abandoned che house (Bergara) drawn by Andrs de Garitano Aldaeta in
technique") . San Sebastian, 1977 . Microfilm Centre, Rekalde Palace, the Basque Government : 105 29. 171h century granary . These granaries were huge chests countryside meaning that those who stayed could enjoy more 1693, a function is allocated to che different pars o che
DUVERT, Michel et al . Etxea ou la maison basque. ("Etxea or the which could be taken apart and in which the family's wheat stability . building. The lower part is the arched porch which was used
Gipuzkoa County Council . The Oate Protocol Archive : 14, 64, stores were safeguarded . It was kept in che loft or in che 58. There were different varieties o good quality apples, as a threshing floor, in che middle are che stables and che
Basque house") . Saint Jean de Luz, 1980 . 69, 72, 95 . Different collections : 28, 63 . Manuel Laborde basement o the house. such as che gorde sagarrak, which stayed in good condition kitchen, and on che aboye right are che cider cellar and
30. The construction o farmhouses in the 161h and 17th for many months and was therefore che one normally used wheat chests.
ECHEGARAY, Carmelo de . Compendio de las instituciones forales Werlinden Collection : 146, 149, 151, 152 . Zumalacarregui centuries meant that thousands o hundred-year-old oak trees for paying che farmhouse rent . 96. Three-spindled press in che Azkunabieta farmhouse (Ur-
de Guipuzcoa . ("Compendium of the provincial institutions of Museum : 55 . were sacrificed in che common woods . Almost every town 59. The decision o which child would inherit che house and nieta). These presscs, with three vertical screws which pres-
Gipuzkoa") . San Sebastian, 1924 . council gave this wood away free to che locals who had to che time, almostalways loo late, for him or her to get married, sed directly down onto che apple paste to squeeze out che
Leizaola, Fermn . Engraving by Georgio Housnaglio : 31 . rebuild their houses. would be decided around che low fire . juice, spread through Gipuzkoa and Navarre towards che
FERNAN DEZ ALBADA LEJ0 Pablo . La crisis del antiguo Rgimen 31 . This scene, engraved by Georgio Housnaglio in 1567, 60. Disinherited children would normally receive a ches[ end o che 171h century .
Goienetxe-Goi, Tiburcio Mercedes : 82 . shows how Basque farmers dressed at che time . On che left from their parents fui[ of white clothes, and a bedstead . The 97. Farmhouse with a beam press (16th century) .1 . Spindle or
en Guipuzcoa . 1766-1833 : cambio econmico e historia . we can see two married women and a man walking towards ches[ was also an essential part o a woman's dowry. axie (ardatza). 2 . Loft . 3. Beam (puntala). 4 . Double lintel.
("The crisis o the ancient Regime in Gipuzkoa . 1766-1833 : Jauregizarrea : 2, 29, 37, 60, 62, 67, 87 . Vitoria; they are carrying wool which has either already been 61 . In Gipuzkoan farmhouses one single child -it didn't mat- 5 .Height regulaling pillar (bernia). 6 .Slraw loff . 7 . Apple pulp.
spun or ras still in tufls for selling at the market . Their heads ter whether it was a man or a woman- was chosen to 8 .Trough. 9 .Vat 10.Stable. 11 .Weight 12 .Cooker. 13 .Fire-
economic and historical changes") . Madrid 1975 . Izaguirre Lacoste, Manuel : 3, 8, 9, 24, 63, 65, 70, 71, 73, 81, 84. are covered with large headdresses whose complicated sha- receive che family inheritance at che momeo[ of his or her break door. 14 . Bedroom.15. Basement 16 . Firebreak partition .
GARMENDIA LARRAAGA, Juan . De etnografa vasca . (About San Telmo Museum : 18, 22, 43, 59, 85, 99, 101, 104, 107, 143, pe changed from one village to another . The man, who is wedding. 98. Mara Manterola outside che door o Aranburu Zahar
armed with a pike and a crossbow, is wearing breeches, a 62. When che newly wed wife moved finto her husband's farmhouse (Aia), protected by che branches o San Juan and
Basque Ethnography) . San Sebastian, 1976 . 147, 148. shirt and a doublet with puffed sleeves . The two young girls House as che new mistress, her mother-in-law would present a modero mage o che Sacred Heart of ]esos .

106 107
99 . IHS: the anagram o Christ protects the entrante to the 115 . The Makutso farmhouse (Oiartzun) is almost a rural 131 . During Ihe 19th century many marginal areas were
farmhouse. Renaissance palace, but its interior is organized like that o a colooized and old woodland and common pastare ground
100 . The flower o the thlstle is shaped like the sun and farmhouse . The two entrante doors serve to differentiate the was broken up. Farmhouses built by new farmers followed
brings protection against evil spirits . access for people and for animals . similar models to Arno-ate with respect to the simplicily o
101 . Small wooden crosses carved and blessed on the day 116. lerobi Haundi (Oiartzun) is one o the best examples o their unes and absence o a porch .
o the Holy Cross were nailed to the doors o the house to brick-filled trellis structures made in the 17th century . 132 . Geometrical consoles from the 16th century, with a
stop evil infuences from entering . These had to be renewed 117. A fragment o trellis filled-in with porous tufa brick in carving technique which favours the effects o chiaroscuro .
each year . Altzo Muo. 133 . Otabardi (Asteasu). The corbels o Che roof framework
102 . Large crosses painted on the walis o the solitary Venta 118. Trellis structures were cheap and light, and they permit-
were the places favoured by 1 7th and 18th century carpen
de Iturrioz (Aia) bring peace and divine protection lo al ted the construction, at a reasonable price, o enormous ters for ornamental carving.
those living in and visitors lo the house . farmhouses such as Etxehaundi (Lizartza) .
134. One o Ihe window embrasures o lerobi Haundi (Oiarl
103 . Interior vaults o the Larraaga farmhouse (Azpeitia), 119. Farmhouses with a trellised fariade, such as Lizarralde, zun), was carved in the classicist sryle, in Che 171h century .
fireproof, built in 1712 . Bergara, were most popular in Gipuzkoa during the 1 7th and
135. Harrillaga Haundi (Usurbil) . During Che 17th and 18th
104 . Lighting by mean o candle coils and oil lamps caused 18th centuries.
centuries, the fashion o using inverted natural oak forks as
frequent accidents with disastrous consequences . 120 . The framework o almost all Farmhouses from the 16th
105 . The Hermandad de Casas Germadas, founded in 1657, and 17th centuries is made from oak wood, such as that o pillars spread through the Oria basin .
was one o the mutual insurance associations which helped the Gomestio farmhouse porch in Arrasate . 136. Carved corbels . The pudin heads are decorated with
to rebuild farmhouses to had burned down in Gipuzkoa . The 121 . Wooden fayades were very useful for keeping the straw scrolls and rope motifs.
names o its members were written in Chis book . loh ventilated, but they were also extremely fragile . The old 137. A window gallery with small ogee arches carved on the
106. The Larraaga farmhouse (Azpeitia) . Motivated by his wooden lofl o Gaztelu (Bergara) no longer exists, as it has lintel, in Aritzeta Erdi (Alkiza), 16th century .
obsession for fighting against fire, Martn de Abara put mas been replaced by a brick wall . 138. Windowsill with typical carvings from the 16th century .
ter Lzaro de Laincera in charge o building a unique farm- 122 . At the beginning o the 1 7th century a new continuous 139. Tusan totumo from a porch in Antzuola (17th century) .
house : a two-storey building, with three aisles defined by porch and a large lofI closed in with planks o wood were 140. Elkoro Barrutia (Bergara) coat o arms, from the 17th
arches and stone pillars, and covered with different kinds o added lo Che Igartubeiti farmhouse (Ezkio-ltsaso). century .
stone vaults. 123 . The native farmhouse o the Carlist General, Tomas de 141 . Trilobate windows in Oiartzun (16th century) .
107. Armoured loor . Many Gipuzkoan farmhouses from the Zumalakarregi, called Iriarte (Ormaiztegi), was built with oak 142. Coat o arms and sun dial from Alkiza Lete (Alkiza),
16th century onwards kept their bedrooms separate from trunks and planks o wood . early 18th century.
the rest o the house by a thick partition and sealed off from 124 . The fine great carved stone arches o the Gurmendi 143 . The anagram o Christ (IHS) in Gothic letters is Che
the different pars o the house during the night by a casi farmhouse (Zarautz) are the fruit o excellent local stonema- oldest kind o stone decoration found on Gipuzkoan farm-
iron loor. sons and a long tradition o rural architecture by masters houses.
108. Aduna . Different types o farmhouse co-exist in each o with solid experience. 144 . Window from Asteasu wilh classicist moldings (17th
the villages o Gipuzkoa. The variety depends on the age o 125 . Eguren (Bergara) belongs to Che first generation o farm- century) .
each house and the economic resources o its owner . houses with arches which, during the mid-1 7th century, be 145 . Window from Alkiza with Baroque moldings (t8th cen-
109. The Ion Tzansoro farmhouse (Aia) . Farmhouses with a carne popular in the upper basin o Che Deba river . tury).
central arched porch are typical to the western valleys o 126. Large farmhouses from the l8th century with ashlar 146 . Baroque doorknocker (18th century).
Gipuzkoa. arch porches, such as Lardabuo (Zizurkil), are Che highest 147 . Cast iron loor (16th century) .
110. The Legarre farmhouse (Altzo) was built at the begin- quality rural houses to have existed in Gipuzkoa . 148 . Lock with inclsive decorations and burin stroke flowers
ning o the 16th century and belongs to Che first generation 127. The arches o Agarre (Bergara) are a later addition to on the bolt (16th century) .
o farmhouses in the Basque Country. It has solid exterior the ensemble o the old farmhouse and its granary. 149 . Heads o ornamental nails for doors . Al are from the
stone walls and a stucture o wooden pillars with an interior 128. Zubin (Amezketa) is a small and modest farmhouse, 17th century: Che oldest are those with a diamond shape and
1II beam press . rebuilt at Che beginning o the 19th century. Its structure sits Che most recent those which are flower -or star- shaped .
111 . The windows o the Makulso farmhouse (Oiartzun) are on three enormous oak pillars . 150 . Ring for tethering mounts, decorated with incislons
richly decorated with moldings and carved anchors, crosses 129. Almost all country houses in Gipuzkoa were renovated (16th century) .
and birds. at the beginning o the l9th century, and many o them, as 151 . Key .
112. The doors o the oldest houses in Gipuzkoa have poin is the case o Sorabilla (Andoain), took on the form o a 152 . Hinge .
ted stone arches, such as this one in Astigarribia (Mutriku) . porchless farmhouse . They are venere, ordered, and extremely 153 . Only a few farmhouses could afford artistically forged
113. The quality and manner o carving the stone used in well built . ironwork .
the older farmhouses is superior to that o more recent pe 130. In Orexa, farmhouses such as that o Ormaetxe Cara 154. Nlghtfall over Che farmhouses in Beizama.
riods. are very common : with no porch, but with an elegant semi 155 . A snow storm Cakes a solitary farmhouse in Aduna by
114 . IHS. The Makutso farmhouse . circular arch in Che style o northern Navarre . surprise .

108

You might also like