9788498045963GD PDF

nou OM
LLENGUA CATALANA I LITERATURA

3 r
eso
GUIA DIDCTICA
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,
Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib
ISBN 978-84-9804-596-3
9 788498 045963
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea de Llengua catalana: Anna Sadurn
Edici: Anna Pauner i Igebenet

Correcci lingstica: Igebenet
Disseny de la coberta: Trading Media
Disseny grfic interior: Maria Partegs
Maquetaci: Igebenet
Primera edici: juny de 2008

ISBN: 978-84-9804-596-3
Dipsit legal:
Impressi:
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig,
Joan Marc Ramos i Carles Rib, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100% reciclable
ndex
prOJECTE
1. presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. Didctica i metodologia del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. Els materials del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4. Les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5. Lestructura didctica dels llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
programacions
Programaci de matria
mbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
El tractament de les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Competncies prpies de lmbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Aportacions de lmbit de llenges a les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . 23
Estructura dels continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Objectius generals detapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Continguts del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Criteris davaluaci del tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Programacions daula
Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Unitat 1: Un mn de narracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Unitat 2: Els gneres teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Unitat 3: Escrivim poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Unitat 4: Compartim idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Unitat 5: Un mn ple de notcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Unitat 6: Fem una entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Unitat 7: Expressem la nostra opini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Unitat 8: Entre la rdio i la televisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Unitat 9: Quin temps far dem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Unitat 10: Has vist aquest anunci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Unitat 11: La llengua catalana, avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Llengua catalana i literatura 3r ESO

orientacionS I SOLUCIONARI
Orientacions metodolgiques generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Unitat 1: Un mn de narracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Unitat 2: Els gneres teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Unitat 3: Escrivim poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Unitat 4: Compartim idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Unitat 5: Un mn ple de notcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
Unitat 6: Fem una entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Unitat 7: Expressem la nostra opini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Unitat 8: Entre la rdio i la televisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Unitat 9: Quin temps far dem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
Unitat 10: Has vist aquest anunci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
Unitat 11: La llengua catalana, avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169
Activitats TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
AVALUACIONS
Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
Avaluaci formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Solucionari Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Solucionari Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209
Solucionari Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214
ALTRES RECURSOS
Activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
Solucionari de les activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270

1.Presentaci
Nou Om s el llibre de Llengua catalana i literatura pensat per a lalumnat del tercer curs de
lEducaci Secundria Obligatria. Els autors i autores creiem que aquest llibre es correspon amb
les demandes formatives dels alumnes, tant pel que fa a la seva formaci lingstica com a la for-
maci humana, cultural i literria.
Des del punt de vista didctic i de la planificaci escolar, Nou Om es divideix en tres trimestres. El
primer i el segon comprenen quatre unitats, i el tercer, tres unitats; en total 11 unitats didctiques.
Al final del llibre sincorporen les activitats TIC i els annexos, que en completen els continguts.
Cada unitat segueix una estructura similar:
Dimensi comunicativa. Inclou lapartat de Lectura amb textos de diferents gneres literaris i
periodstics, per comprovar i estimular la comprensi lectora i lexpressi escrita i oral,i lapartat de
Comunicaci. Aquests sn els dos eixos centrals daquest tercer curs.
Funcionament de la llengua. Cont explicacions i activitats relacionades amb els tres mbits fo-
namentals, ortografia, gramtica i lxic, amb la finalitat dajudar-te a millorar lexpressi escrita
i oral.
Dimensi plurilinge i intercultural. Presenta una visi sociolingstica de la llengua catalana i

activitats sobre aquest mbit.
Dimensi esttica i literria. Inclou lapartat Els nostres clssics perqu coneguis i llegeixis
textos dels escriptors i escriptores que han deixat una empremta molt rellevant en la literatura ca-
talana de tots els temps.
Activitats de reps i davaluaci. Incloses al final de cada unitat, sn una sntesi dels aspectes
que shi han treballat, de manera que et serviran per prendre conscincia del que has aprs o del
que et cal millorar.
La nostra concepci de laprenentatge de la llengua i de la literatura s que cal dur a terme un

treball eminentment prctic, de manera que, fent les activitats que es proposen, lalumnat arribi a
dominar els conceptes terics que sexpliquen abans de cada bloc dactivitats, i a assolir les com-
petncies bsiques prpies de la matria de Llengua catalana i literatura de tercer curs.
En aquesta guia didctica sofereixen diversos elements per elaborar el projecte curricular de cen-
tre (orientacions didctiques i per a lavaluaci, continguts transversals i datenci a la diversitat)
i per programar cada un dels trimestres. En el CD, shi troben activitats de refor i dampliaci,
que completen les que ja hi ha en el llibre de lalumne. I finalment, en aquesta guia sha incls el
solucionari de les activitats del llibre.
Desitgem que la guia sigui ben til per a tot el professorat i, com sempre, volem agrair els sugge-
riments de millora que ens arribin.
Els autors

2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE
Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici de les compe-
tncies bsiques. Els principals recursos didctics que inclou la nostra proposta sn els segents:
2.1 Foment de la lectura

La lectura s, sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Si els
alumnes llegeixen b, si tenen una bona comprensi lectora, una bona dicci, un bon ritme i una
bona entonaci, la lectura es convertir en un instrument essencial daprenentatge, de comprensi
de la realitat i dintegraci cultural i social. Per llegir, com a habilitat curricular, no pot ser compe-
tncia exclusiva de la matria de Llengua, per aquest motiu proposem lectures en cada unitat de
Matemtiques, de Cincies de la naturalesa, de Geografia i histria, perqu saber llegir s saber
desxifrar les matemtiques i s saber comprendre el mn.
2.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci

En totes les matries trobem, en cada unitat didctica, una proposta dactivitats TIC estretament
relacionades amb el contingut general de la unitat. Es tracta duna proposta que preveu la tu-
toritzaci del professorat i que permet avanar sistemticament en ls i el domini progressiu
daquestes noves tecnologies.
2.3Proposta didctica per a leducaci en valors

La importncia de la transmissi i lassimilaci de valors universals en el conjunt de tasques educati-
ves ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qesti amb un espai propi en el nostre
projecte. Volem fer-hi notar la importncia que el treball en equip t com a recurs pedaggic en el
tractament de leducaci en valors.
En la guia didctica, dins lapartat dOrientacions didctiques, trobareu nombroses propostes de

treballs en equip o treballs de grup. La importncia que, des del punt de vista essencialment edu-
catiu, t el treball conjunt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho,
comporta intrnsecament un alt contingut deducaci en valors. Lassoliment duna tasca en com
permet fer viure tot un seguit de valors, i, vivint-los, contribum a fer-los arrelar entre lalumnat.
Quan treballem en equip posem en joc i activem els valors segents:
Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme

si es resolen en grup. Altres actuacions requereixen, per fora, la cooperaci de diverses per-
sones.
La voluntat de participaci. La prctica constant en feines de collaboraci i el resultat gratifi-
cant que sen deriva ha de promoure la voluntat de participaci de nois i noies.
La implicaci social. Les qestions que demanen la intervenci de moltes mans ens fan veure
que sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o
millores, o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que sn cosa
de tots.

Les actituds solidries. Els problemes que pugui tenir qualsevol membre de lequip en la seva
tasca sn els problemes de la resta del grup. Tots tenim habilitats i inhabilitats. All on no arriba
un, hi pot arribar laltre, i viceversa. La solidaritat, lajut mutu, respon, en el fons, a una idea de
relaci ms justa i ms humana.
Lafany de cooperaci, en contraposici a la competitivitat individualista. Treballant conjunta-
ment sorgeix i es consolida el gust de prendre part en una tasca comuna. El treball en equip s
un antdot de les actituds individualistes, poc o gens solidries.
Laprenentatge collectiu autnom i, en definitiva, aprendre a aprendre. Els aprenentatges
significatius no es transfereixen, sin que es construeixen. La collaboraci en una tasca de grup
s un bon mitj per afavorir la construcci personal daprenentatges. Cada membre del grup pot
actuar, sense saber-ho, com a estmul edificant de la construcci.
Lesperit democrtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o
funcions, prendre decisions consensuadament En definitiva, el treball en grup cont lessncia
de lorganitzaci democrtica.
La transversalitat de leducaci en valors. Treballant en equip de manera continuada fem,
per tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar siguin sempre presents en la din-
mica ordinria de laula.
El treball en equip t, com acabem de mostrar, unes bondats pedaggiques implcites. Val la pena
ser-ne conscients i crear peridicament situacions de treball cooperatiu. El professorat s qui ha de
formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats prpies del
dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no sigui un recurs espordic
sin, ben al contrari, una manera habitual daprendre continguts i, a la vegada, un cam realment
efectiu perqu lalumnat arribi a interioritzar els valors proposats.
2.4Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

Cal tenir en compte que, actualment, a les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives
molt diferents. Sigui perqu el seu entorn sociocultural o la seva escolaritzaci prvia sn molt
diversos, sigui per les caracterstiques individuals de cadasc, el fet s que els mtodes i els con-
tinguts educatius han de ser tan adaptables com sigui possible a cadascun dels estudiants.
Tots els nostres materials per a lEducaci Secundria Obligatria estan concebuts per atendre la
diversitat de nois i noies. Cada unitat didctica inclou material de refor i dampliaci que us perme-
tr crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes concrets.
El material de refor i dampliaci que trobareu en aquesta guia didctica est pensat per orientar
i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. Duna banda, es pot donar, un
cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requereixin. De laltra, sobretot en el
cas del material de refor, pot servir per comenar a explicar la unitat duna manera ms senzilla i
pautada si considereu que cal establir b les bases de tots els alumnes de laula abans dendinsar-
nos en un nivell conceptual ms alt.

2.5La crrega equilibrada de continguts
En totes les matries, els continguts dun curs estan organitzats segons una seqenciaci en onze
unitats didctiques. Els nostres projectes trenquen, aix, les frmules tradicionals que conceben
un nombre dunitats divisible per tres, en correspondncia amb els tres trimestres que marquen
la dinmica dun curs escolar. El canvi que, en aquest sentit, proposem no s gratut, ms aviat al
contrari: pretn contribuir a una major adequaci a la realitat i als ritmes escolars determinats pel
calendari anual. La nostra proposta de seqenciaci parteix dun fet que es pot observar fcilment:
el tercer trimestre, que caigui on caigui la Setmana Santa, s sempre ms curt que els altres dos.
s per aix que, a lhora de distribuir les unitats, en disposem quatre per al primer trimestre, quatre
per al segon i noms tres per al tercer.
A ms, cal no oblidar que, a la sobrecrrega de continguts que t habitualment el tercer trimestre,
sovint shi afegeix una activitat escolar un xic frentica: final de curs, convivncies escolars, set-
manes culturals, etc. Labundncia de continguts programats per a aquest trimestre produeix en
ocasions un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difcil poder enllestir
tots els temes. Aquesta manera de dividir la programaci pretn evitar aquests desajustaments
entre el temps disponible i la matria que sha dimpartir.

3. els materials Del projecte
3.1 llibre i cD de lalumne

El llibre de lalumne de primer t com a eix central dels seus objectius ladquisici de les compe-
tncies bsiques . Per aix, cada unitat presenta els recursos didctics adequats per adquirir-les:
un text de lectura, activitats escrites i orals, una proposta especfi ca dactivitats TIC, etc .
A ms, com a novetat, la seqenciaci del llibre s donze unitats didctiques . Aix permet des-
plegar els continguts de tot el curs duna manera ms real, carregant menys volum de feina en el
tercer trimestre, que sempre s ms curt que els altres .
nou OM 3.2 cD de lalumne

eso
M
A CATALANA I LITERATURA LLENGUA CATALANA I LITERATURA
3r
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,

Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib
El llibre de lalumne incorpora
3r
eso nou OM
un CD amb una galeria dimatges LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib
nou OM LLENGUA CATALANA I LITERATURA
de les taules de contingut que

apareixen en el llibre . 3r
eso
Recursos digitals
per a lalumne
ISBN 978-84-9804-484-3
9 788498 044843
3.3 guia didctica

La guia didctica s un conjunt de materials concebut per com-
plementar la planifi caci que cada docent fa daquest curs . Cont
el nostre projecte per a lESO, les programacions, les orientacions
didctiques, les avaluacions, activitats de refor i dampliaci i el so-
lucionari de la matria de Llengua catalana i literatura .
10 Llengua catalana i literatura r ESO

projecte
Inclou una presentaci, la descripci dels nous
materials, la referncia a les competncies bsi-
ques cor responents, els principis metodolgics i
lestructura didctica duna unitat .
programacions
Inclouen el currculum ofi cial de la matria, des-
plegat a partir dels objectius, els continguts i els
criteris davaluaci, i la programaci especfi ca de
la mat ria per al curs corresponent .
orientacions i solucionari
Proposen indicacions, suggeriments i comentaris
del contingut del llibre de lalumne i recursos com-
plementaris per al docent . El solucionari recopila
les solucions de totes les activitats del llibre de
lalumne .
avaluacions
Es presenten lavaluaci inicial, lavaluaci trimes-
tral, lavaluaci sumativa i lexplicaci de lavaluaci
formativa relacionada amb els criteris davaluaci
i inclosa en el CD . Lavaluaci formativa est pre-
parada per ser personalitzada i impresa .
altres recursos
Per cada unitat, es proposen activitats de refor
i ampliaci per tal de consolidar els continguts
apresos . Al fi nal de lapartat, shi inclou el solucio-
nari de totes aquestes activitats .
3.4 cD del professor

La guia didctica de Castellnou Edicions incorpora un CD per cada matria amb un conjunt de
recursos digitals que completen la versi impresa .
guia didctica
Guia didctica, prpiament dita, en format PDF nou OM
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Material de suport per a lavaluaci nou OM
Programacions: LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Programaci de matria (en format Word) 3r

eso
Programaci daula (en format Word) 3r
eso
Activitats de refor (en format PDF) Guia didctica i recursos digitals
per al professor
Activitats dampliaci (en format PDF) Programacions
Solucionari de les activitats de refor i ampliaci

per al professor
Galeria dimatges del llibre de lalumne
Podeu trobar ms informaci i ms propostes dactivitats a

www.castellnoudigital.com
Llengua catalana i literatura r ESO 11

4.Les competncies bsiques
En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mnims de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria Obligatria es fixen les anomenades competncies bsiques que els
alumnes han dhaver adquirit al final de les etapes deducaci obligatria.
Com s sabut, la incorporaci de les competncies bsiques al currculum deriva de la reflexi

sobre leducaci al segle xxi que sha anat fent en lmbit dels pasos de la Uni Europea. La UNES-
CO va encarregar un estudi sobre aquest tema a una comissi internacional presidida per lantic
president de la Comissi Europea, Jacques Delors, que aplegava experts darreu del mn, no
solament occidentals. Linforme, presentat el 1996 amb el nom Educaci: hi ha un tresor amagat
a dins tot i que es coneix habitualment com a Informe Delors, estableix els quatre grans pilars
de leducaci:
1.Aprendre a conixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no
tots els mtodes sn adequats per aprendre a conixer i considera que, al capdavall, hi ha dhaver
el plaer de conixer, comprendre i descobrir.
2.Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades
no puguin fer-la. En comptes daconseguir una qualificaci personal (habilitats), cada cop s ms
necessari adquirir competncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacio-
nar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca s molt important la creativitat.
3.Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme safirma
que aquest s un dels reptes ms importants del segle xxi. En la histria de la humanitat, mai no
sha tingut el poder destructiu que es t ara. Davant daquesta situaci, cal aprendre a descobrir
els altres; apreciar que som diferents per que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir
els altres, ens hem de conixer a nosaltres mateixos (quan spiga qui sc, sabr plantejar-me la
qesti de lempatia, entendr que laltre no pensi igual que jo i que les seves raons sn tan justes
com les meves). En aquest sentit, lInforme Delors proposa que safavoreixin els treballs en com,
que es presti atenci a lindividu com a sser particular i nic i que es destaqui la diversitat com a
element necessari i creador.
4.Aprendre a ser. Aquest punt fa referncia al desenvolupament total i mxim de cada persona,
a leducaci integral de qu sha anat parlant des del final del segle xix i el comenament del xx:
leducaci del pensament autnom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva prpia
realitat com a sser amb capacitat de reflexi i actuaci. Cada sser s una individualitat irrepetible.
Cada sser s important. Cadasc ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres
ssers, i ha de conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat dactuaci lliure.
En el marc de la Uni Europea, els consells europeus dEstocolm, el 2001, i de Barcelona, el 2002,
van adoptar els futurs objectius especfics dels sistemes deducaci i formaci europeus i un pro-
grama de treball (Educaci i Formaci 2010), que shan de complir en el transcurs dels anys que
falten fins al 2010. Entre els objectius sinclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat
del coneixement i altres de ms especfics encaminats a promoure laprenentatge didiomes, des-
envolupar lesperit dempresa i potenciar la dimensi europea en leducaci en general.
12 Llengua catalana i literatura 3r ESO

En aquest context de reflexi educativa, la Comissi sobre laprenentatge permanent (2001) i la
posterior Resoluci del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el carcter prioritari de les
noves competncies bsiques i van insistir que laprenentatge permanent ha de comenar en
ledat preescolar i seguir ms enll de la jubilaci.
La Llei Orgnica dEducaci (LOE), aprovada el 2006, tamb shi refereix en un dels seus annexos,
on apunta que la incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar laccent
en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i
orientat a laplicaci dels coneixements adquirits.
Daqu ve el seu carcter bsic. Sn aquelles competncies que un noi o una noia ha dhaver de-
senvolupat en acabar lensenyament obligatori per aconseguir la seva realitzaci personal, exercir
la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de desenvo-
lupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bsiques que sorgeixen
dels rgans institucionals de la Uni Europea, shan identificat les vuit competncies bsiques que
esmentvem en la Presentaci:
Competncies transversals:
Les competncies comunicatives:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncies artstica i cultural
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Les competncies personals:
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Cal tenir present que les competncies bsiques no es poden considerar sempre de manera a-
llada, perqu sovint sencavalquen i sentrellacen: determinats aspectes essencials en un mbit
permeten assolir la competncia en daltres.
La competncia en les capacitats bsiques de la llengua (lectura i escriptura), el clcul i les

TIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge, mentre que totes les activitats
daprenentatge se sustenten en la capacitat daprendre a aprendre.
Hi ha una srie delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit compe-
tncies bsiques: el pensament crtic, la creativitat, la capacitat diniciativa, la resoluci de pro-
blemes, lavaluaci del risc, la presa de decisions i la gesti constructiva dels sentiments.
Llengua catalana i literatura 3r ESO 13

En ntima relaci amb aquestes vuit competncies bsiques hi ha sis qestions que mereixen una
atenci especial. Sn les segents:
El foment de la lectura i ls de biblioteques.

El domini duna o dues llenges estrangeres.
La capacitat per a ls i el domini de les noves tecnologies de la informaci i la co-
municaci.
Leducaci en valors.
Latenci personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada ms divers.
La crrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar.
Des de Castellnou Edicions proposem recursos didctics especfics per abordar cada una
daquestes sis grans qestions, que sn, alhora, part integrant de les competncies bsiques
formulades.
Desenvolupament de les competncies bsiques

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de
manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de co-
neixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerni-
ment tenint en compte la dimensi social de cada situaci.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos
densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:
1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia
manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que lmbit
escolar i la prpia vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la
prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies
daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s essencial per a aprendre a ser i
actuar de manera autnoma.
2. Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacio-
ns i la construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci
provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,
corporal, digital...) en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, treballar de ma-
nera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcci del coneixe-
ment i el desenvolupament del pensament propi.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements
de qu es disposa per a interpretar la realitat, establir dilegs interactius sobre fets i situacions,
afavoreix la construcci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos, i el
comproms per a implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i
verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements clau
en els processos de formaci de lalumnat.

4. Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i
ciutadanes actius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena
social i comunitria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcio-
nament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes, el
desenvolupament de projectes en com, afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones
compromeses i solidries.

5. lestructura DiDctica Dels llibres
El llibre sestructura en 11 unitats, seguides dun apartat dactivitats TiC i un annex gramatical . A
ms, va acompanyat dun CD de recursos, que cont ms informaci i una galeria dimatges .
estructura Duna unitat

prEsEnTaCi
Ttol de la unitat
ELS GNERES TEATRALS
Continguts
DIMENSI COMUNICATIVA
2
LECTURA
Ac no paga ni Du!
COMUNICACI
El teatre. Els gneres teatrals
FUNCIONAMENT
pgina dentrada
DE LA LLENGUA
ORTOGRAFIA
La sllaba
DimEnsi COmUniCaTiVa
Laccentuaci (II): la e i la o
GRAMTICA
Ladjectiu
Shi especifiquen els continguts

LXIC
La composici
DIMENSI ESTTICA
I LITERRIA
de la unitat i els objectius que Lectura

ELS NOSTRES CLSSICS
Ausis March
ACTIVITATS DE REPS
I DAVALUACI
LECTURA
lalumne ha dassolir . abans de llegir . Vol incentivar

ACTIVITATS
Objectius
En aquesta unitat aprendrs a:

Llegir i comprendre un fragment
de text teatral.
Reconixer els principals gne-
res teatrals.
lalumne a participar oralment
Analitzar una escena o una obra
a classe .
de teatre i destacar-ne els ele-
ments principals.
Adquirir gust i inters pel teatre.
Posar laccent obert o tancat en
les vocals e i o que lhagin de
dur.
Escriure correctament les formes
de ladjectiu.
Identificar els processos de forma-
ci de mots compostos.
Conixer i llegir els nostres cls-
sics: Ausis March.
DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

4
Abans de llegir lhoritz i tamb els contorns. El bram del corn mar es torn a sentir, VOCABULARI
aquest cop amb ms claredat, i la noia va tenir la certesa que els guerrers
1 Qu s un naufragi? tornaven. En comprovar que sobre els ramals daigua no shi veia ning, daga Arma semblant
2 Has sentit a parlar mai dalgun naufragi? De quin? Xrica va treure del sarr un altre corn i va contestar el bram dels guerrers a lespasa, de fulla curta
de dos talls.
3 Coneixes algun llibre o alguna pellcula o srie en qu els prota- per advertir-los que no hi havia perill. []
gonistes siguin nufrags? Qu els passa? Amb quines dificultats es
Lentament, la canoa, propulsada a cops de rem pels braos de quatre
troben?
nadius, es va anar fent ms ntida, i un somriure ample va aparixer al
4 Si et trobessis a la platja amb una persona que necessita ajuda,
rostre de Xrica. Havien marxat a trenc dalba i ara el blau uniforme del
activitats
qu faries?
cel es disbauxava en taronges i turqueses. []
Fotografia
5 Per socrrer una persona, qu tindries en compte? Per qu?
Joan de Du Prats 6 En quin lloc del planeta creus que encara hi ha tribus primitives? El primer guerrer que va pujar a la plataforma era, pel seu aspecte cepat
7 Has sentit a parlar de la globalitzaci? Saps qu vol dir? i el foc guspirejant que desprenia la seva mirada, el cap de lescamot.
Dades personals: Va nixer
a Barcelona el 1962. Lhome va fixar les flames dels ulls sobre Xrica i va dir amb la boca torta:
Activitats de comprensi lectora de lautor

http://www.joandedeuprats.
com/ Encara no han tornat les barcasses
Obres: Anorak, Terra de cas-
tells, Nufrag i altres novelles
La noia va posar una m sobre lespatlla del guerrer.
i contes per a infants i joves:
i dexpressi escrita i oral

No et facis mala sang, Gtova. Els teus propsits requereixen pacin-
La capseta divori, El geni de Nufrag cia.
la mquina de refrescs, Unes
vacances a la nevera, etc.
El nufrag va notar com li aixecaven el cap i va sentir els llavis humits. Tot just acabaven de pujar la resta dhomes, quan es va sentir el lament
Aleshores va obrir els ulls. Encara amb la mirada mig extraviada, va tornar del nufrag. Els guerrers van girar el cap instintivament i el van veure,
El text a contemplar la noia de pell daram. Immediatament, per, li torn el can- lligat de mans i mig adormit sota lala dun cobert que regalimava heura.
Fitxa tcnica Tema: el comproms amb la

naturalesa i amb les genera-
sament immens que labatia i es deix fer. Ella li cur el trau i les cremades
amb fulles xopades amb una substncia olorosa. Els sons de la selva van
Els homes es van quedar de pedra.
Activitats orals
cions futures Has caat un home blanc? va dir, sever, Gtova.
omplir lindret, i el temps es va alentir tot fent ziga-zaga com una fulla
Gnere literari: narrativa Lha portat el mar va ser la resposta de la noia.
arrossegada per un corrent tranquil.
Els guerrers es van posar nerviosos. Shavien passat tot el dia
Ms tard, el nufrag es va despertar sobtadament en sentir una escalfor sobre
guaitant el mar i la tensi els havia esgotat. Alguns van posar
el pit. Va esbatanar els ulls i va veure com la noia ajuntava les mans sobre
la m sobre el mnec de les seves dagues ondulades.
el seu cor i hi bufava amb fora tot el seu al. La sensaci de calor sobre la
VOCABULARI
pell era intensssima i va notar que tot el neguit li desapareixia. Aleshores Si lha portat el mar, retornem-lo al mar desprs de
Activitats en grup
es van encreuar les seves mirades. No va haver-hi paraules. Abans li havien sacrificar-lo va sentenciar Tirig, que semblava la m
aram Coure treballat.
parlat les mans de la noia, ara li parlaven els seus ulls. No sabia don venia dreta de Gtova.
esbatanar Obrir de bat a bat.
li deia, per no li volia cap mal. I li va prometre que el cuidaria. Quan
manglar Bosc baix dels Xrica va deixar de mossegar-se un llavi i va tornar
van deixar de mirar-se, va quedar dins el nufrag el nom de la noia. Aquell
pasos tropicals. a parlar.
nom era Xrica. I sense comprendre com el coneixia, els seus llavis el van
corn Instrument de vent fet
amb una banya danimal. pronunciar i va sentir la fiblada duna emoci molt forta. Va voler donar- Lhe mirat dins els ulls i no sap qui s.
sarr Bossa, generalment
li les grcies i, quan va fer el gest dagafar-li una m, sadon que les tenia Ha perdut la memria, per tinc el conven-
Activitats de refor
de pell. lligades. ciment que algun designi lha portat fins
Vocabulari liquen Tipus dorganisme aqu.

Ms enll dels manglars, sobre la superfcie lquida del mar, es va sentir
vegetal.
el bram dun corn. Xrica va deixar la custdia del nufrag, va agafar un La noia mir aleshores Gtova i acab de
liana Planta enfiladissa
llenyosa. sarr i va comenar a enfilar-se amb gran agilitat per una escala escarran- dir:
atalaiar Guaitar, observar.
sida, clapejada de lquens, i afermada, all on era fracturada, amb lianes.
I no hauria de morir fins que ho esbrinem.
Una vegada es va situar al cim de la plataforma petroliera, va atalaiar
[]
Activitats dampliaci
90 91
DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

7 Comunicaci
Shi treballen les quatre habilitats:
AC T I V I TAT S
Comprensi lectora Pel que fa a les cabines telefniques:
a Sent nostlgia perqu ja no es fan ser-

El pblic de futbol
escoltar, parlar, llegir i escriure .

vir tant.
1 Per qu lautor diu que el progrs del pblic b Les rebutja perqu sn asfixiants o fredes
de futbol s lentssim? i creu que shan de retirar dels carrers.
c No li agraden perqu provoquen cues
2 Com es comporta el pblic en un camp de
al carrer.
futbol, segons lautor?
3 Creu que el pblic s objectiu o subjectiu? Comprensi escrita i oral

4 En qu considera que es contradiuen els 15 Els invents simples poden ser tan eficaos
espectadors dels equips rivals? com els complexos?
5 Qu proposa perqu el pblic sigui ms cor-
recte?
DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI
5
En quina circumstncia lautor acceptaria
La premsa (I): notcia, crnica i reportatge
6
la salvatgeria del pblic? 5 Prepareu, en grups de quatre, un noticiari de televisi. Dos de

16 Dels invents segents, marca amb una vosaltres fareu de presentadors a lestudi, un altre comentar la previsi
7 En quin any va ser escrit aquest article? Els gneres periodstics que fan la funci dinformar els lectors sobre
els que consideris innecessaris i explica per del temps i el darrer far de corresponsal. Seguiu els passos indicats.
fets o esdeveniments sn la notcia, la crnica i el reportatge. A ms
R ECORDA
8 Per qu creus que la gent sesbrava quan qu la resta sn necessaris:
a Consulteu un diari recent. daquests tipus de textos, en un diari trobem articles dopini, entrevis- Les 6 W sn els sis interro-
va a veure un partit?
la rentadora Internet b Seleccioneu-hi les notcies ms importants en diversos mbits: tes, crtiques, anuncis publicitaris i un llarg etctera. gants, expressats en angls,
Invents el xupa-xup la fregona
cultura, poltica, economia, salut, esports... Who?, What?, When?, Why?,
c Redacteu un breu resum de cada notcia escollida. Ara b, independentment del gnere o la tipologia, el llenguatge periodstic Where?, How? que ha de res-
9 Felipe Bentez Reyes considera tot el que lelectricitat lantdot pondre una notcia.
d Afegiu-nhi alguna de collita prpia que faci referncia al barri, sempre ha de ser concs, precs i clar:
sha inventat un gran invent? lassecador la loci per
la ciutat o el poble on viviu.
de cabells fer crixer Sha de rebutjar lexcs dadjectius.
10 Quina classificaci fa dels invents? els cabells e Decidiu amb quines notcies fareu una sortida a lexterior i donareu
la paraula al corresponsal o reporter. Shan devitar les frases sobrecarregades i els pargrafs llargs.
11 Segons lautor, per quina classe dinvents algu- el mbil lestalvi
f Llegiu-vos la secci del temps i prepareu-ne un mapa explicatiu.
nes persones serien capaces de donar la vida? Se sol utilitzar el registre estndard.
g Feu un assaig general.
17 Tria un dels invents segents i dnan el
Un gran invent h Exposeu el vostre noticiari davant la resta de la classe. La notcia
teu parer:
De quins dos invents telefnics ens parla
12 6 Compareu la programaci de diferents canals de televisi o emis- Una notcia s la narraci dun fet dactualitat escrit amb la intenci din-
a sab
Maria de la Pau Janer en larticle? sores de rdio. Quin tipus de programa emeten? A qui van destinats? formar de manera objectiva. El contingut duna notcia generalment hauria
b cullera
de respondre les preguntes qui, qu, quan, on, com i per qu.
13 Quins avantatges o inconvenients tenen c aspiradora Distribuu-vos la feina per grups segons les franges horries i, desprs,
Titular. Recull les
aquests dos invents? d ordinador porttil exposeu les conclusions finals a la resta de la classe. dades ms impac-
e nevera Subttol. Serveix tants de la notcia
14 Digues quina s la resposta correcta: tipus de programa tipus de pblic conclusions per desenvolupar i ha de captar
f comandament a distncia
una de les idees latenci del lector.
Els mbils sn molt tils per als qui mat
que recull el
18 Dna la teva opini sobre la consideraci
migdia titular.
a busquen parella. segent de lautor de larticle Invents:
tarda
b parlen molt.
I, de vegades, si cal, ens inventem fins i tot a nit
c sn tmids i insegurs.
nosaltres mateixos, que ja s dir. matinada
Fotografia. Ha de
ser dun element
destacat de la not-
173
cia.
RDIOS I TELEVISIONS A LA XARXA Peu de foto. Explica
el que es veu en la
Cada vegada hi ha ms emissores de rdio fotografia.
i canals de televisi que emeten a travs
dInternet, de manera que pots seguir la Destacat. Sn
seva programaci en directe o en diferit. idees destacades
de larticle. Posen
Busca les pgines web de les emissores en relleu alguns
de rdio segents: Catalunya Rdio, RAC1,
activitats TiC
fragments de la
COM Rdio, Ona Catalana. notcia.
En coneixes daltres? Quines?

Entra en http://www.tv3.cat i busca un
exemple de cada tipus de programa tele-
visiu: noticiari, magazn, concurs, musical,
Es troben en els diferents

desports, deconomia, dhumor, de cine- Cos. Desenvolupa els fets expo-
ma, cientfic, tertlia o debat, reportatge, sats en el titular seguint un ordre
documental, srie... http: // www.rac1.org dimportncia decreixent (de ms
a menys inters).
apartats de la unitat . 204 123
1 Llengua catalana i literatura r ESO

DimEnsi pLUriLingE i inTErCULTUraL DimEnsi EsTTiCa i LiTErria
DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL LECTURA DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

11 DIMENSI ESTTICA I LITERRIA ELS NOSTRES CLSSICS DIMENSI ESTTICA I LITERRIA ELS NOSTRES CLSSICS
6
Varietats geogrfiques Contacte entre llenges: ngel Guimer RESPON Sebasti: Amb ell, i amb tu, i amb tot el mn per tu! (Anant-hi.)
De segur que coneixes alg que parla un catal una mica diferent del que la situaci sociolingstica a Catalunya ngel Guimer va nixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a
Marta: No tacostis! No! Manelic!
Sebasti (corrent a agafar-la): Doncs ara ho veurs!
parles tu. A ms, potser coneixes algun valenci o algun mallorqu i deus Barcelona el 1924. Fill de pare catal i mare canria, el 1854 es va tras-
Les comunitats lingstiques lladar a viure a Catalunya. Aviat va comenar a escriure poesia i teatre. Escena x
haver observat que, tot i que no parlen ben b com tu, els pots entendre
perfectament. De fet, aix passa en totes les llenges del mn. Les societats humanes han tendit sempre a organitzar-se en comunitats La seva participaci en els Jocs Florals li don molt prestigi, especialment
Marta, Sebasti i Manelic, per la porta del quarto de la Marta.
lingstiques diferenciades. A travs duna llengua prpia, cada grup lany 1877, quan va obtenir un gran xit en guanyar els tres premis: la flor
Les varietats geogrfiques o dialectes sn les variants duna llengua en les natural, la viola i lenglantina. Amb les seves obres va dignificar i renovar el Manelic (interposant-shi): Que ara ho veur li has dit? Ara ho veurem
hum estructura la seva realitat: s una manera de veure el mn, un factor
seves diverses zones geogrfiques. Malgrat que el codi s el mateix per teatre catal, tant pel que fa a la forma com als temes, i es va convertir en nosaltres!
de cohesi social i un smbol didentitat collectiva.
aix els habitants daquestes rees es poden entendre, les paraules, certes el mxim exponent de la Renaixena en aquest gnere. En el seu teatre Marta (abraant-shi): Manelic!
expressions o alguns sons poden ser diferents. Ara b, nombrosos factors histrics (guerres, invasions, migracions, etc.) conflueixen els dos tipus de composici ms caracterstics i representatius Manelic: Marta!
han fet que el mn actual estigui dividit en estats que poques vegades del Romanticisme: el drama histric i el drama realista. Qu van significar els drames Sebasti (que ha retrocedit): Tu aqu? Per on has entrat?
La llengua catalana presenta dues grans divisions dialectals: el catal orien-
coincideixen amb el territori de les diferents comunitats lingstiques. Aix, dngel Guimer en el teatre
Manelic: Per on entraves tu! Per la teva porta damo i de lladre! Doncs
tal i el catal occidental. Aquesta diferenciaci es basa, sobretot, en la El teatre dngel Guimer que es feia en la seva poca?
per exemple, a lEstat espanyol es parlen quatre llenges (catal, castell, qu et pensaves? The espiat i the seguit. Arrossegant-me he arribat a la
manera de pronunciar determinades vocals. Aix, les a i les e tones de mots Quan va comenar el prestigi
basc i gallec); a lEstat francs es parlen sis llenges a ms del francs Lobra de Guimer est impregnada de tres fets autobiogrfics que el van de Guimer?
paret i mhi he arrapat amb els dits i amb les ungles! I ja sc aqu!
com elefant, paperera o cresta es diferencien en catal occidental (a Lleida
(catal, occit, basc, bret, alemany i itali); al Regne Unit, angls, galls marcar tota la vida: el casament dels seus pares quan ell va nixer; un com-
Quan va assolir renom inter-
I ja estem sols! I ja estem cara a cara!
o Valncia), per es pronuncien nacional?
i galic. Daltra banda, hi ha llenges que es parlen a ms dun Estat, siguin plex de mestissatge, ja que quan tenia vuit anys es va haver dadaptar a un En quina etapa va escriure les Sebasti: Vs-ten daqu, o si no!
igual, com a vocal neutra, en
grans llenges amb molts parlants com el castell, lalemany, el francs pas i a una llengua nous, i una gran estimaci i idealitzaci de la seva mare
obres de ms xit, Terra baixa i
Manelic (rient): Que men vagi! Se creu que encara em mana a mi, al
catal oriental (a Perpiny, Vic i Contacte de llenges.
Maria Rosa?
o langls, o b llenges ms minoritries com el catal, el neerlands, a causa dun fracs amors quan era un adolescent. que ho aguanta tot! Aix es pensa, aix, Marta! Doncs no; que ja tot
Palma, per exemple). Amb el so
lalbans, etc. sha trasmudat aqu dintre, que ara el qui mana sc jo. I ara ho veurs
de o i de u passa el mateix: aix, La producci dramtica de Guimer abraa tres etapes. La primera (1879-
en catal occidental es distin- En alguns casos, la convivncia de diverses llenges en un mateix Estat si sc lamo!
1890) comprn tragdies amb una forta crrega romntica. La millor
geixen clarament paraules com sha resolt respectant el territori de les distintes comunitats lingstiques, Sebasti: Lamo, tu? Esperat, doncs! (Intentant anar a obrir la porta.)
obra daquest perode s Mar i cel. En la segona etapa (1890-1899) va
pontet i puntet, mentre que en com ara a Blgica (francs, neerlands i alemany) o Sussa (alemany, fran- Marta (comprenent-ho): Manelic!
escriure les obres de ms xit: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La
catal oriental sonen exactament cs, itali i romanx), per posar alguns exemples propers. Ara b, en general, Manelic (corrent a la porta): No tescapes! Covard! The dit que sols jo
filla del mar (1900). Els protagonistes tenen reaccions extremes i turmen-
igual. A ms, entre els dialectes molts estats han volgut imposar una llengua oficial en detriment de totes i tu! Que vinc per ella, que s meva. I que vinc per tu; com que vinc
toses, com el Manelic de Terra baixa, un home pur de la muntanya que
hi ha altres diferncies que afec- les altres, la qual cosa ha generat una situaci de conflicte lingstic. a matar-te!
ha denfrontar-se a les maldats de la terra baixa. Durant aquest perode,
ten la morfologia o el lxic. Per Sebasti: A mi! Tu a mi?
El contacte entre llenges Guimer va aconseguir un gran prestigi i el reconeixement internacional.
exemple, en la primera persona Manelic: A tu! A tu!
La tercera etapa, a partir del 1900, fou una poca de vacillacions; va aban-
del singular del verb cantar tro- Al llarg de la seva histria, el catal ha estat en contacte amb diverses llen- Sebasti: s que jo tamb s matar homes!
donar la sntesi del Romanticisme i el realisme i va assajar el drama burgs,
bem les formes segents: [knt]: ges i, en certs moments, se nha prohibit ls i shan imposat altres parles Loficialitat de les llenges Manelic: I jo llops! Aqu la tens, la Marta! No la volies? Aqu la tens! A
a Sussa es controla a travs
tot i que no va assolir lxit de letapa anterior.
balear; [kntu]: central; [knti]: (el castell, a lEstat espanyol, o el francs, a la Catalunya del Nord). Aquesta endur-se-la el qui puga, que amb sang se guanya! (Traient-se un ganivet.)
dels organismes oficials
rossellons; [knte]: valenci, i situaci de contacte entre llenges sovint dna lloc a un conflicte lingstic, ngel Guimer, Terra baixa (fragment adaptat)
[knto]: nord-occidental. que porta a una daquestes dues situacions: Lectura AC TIV I TAT S
Un altre tret caracterstic s La substituci total duna llengua per una altra i, per tant, la desaparici
ls de larticle definit: els uns de la llengua prpia del pas. Abans, per, es passa per una etapa de R ECORDA Escena ix 1 Quins gneres teatrals va conrear ngel Gui- 5 Quines sn les intencions den Manelic en
diuen, per exemple, el tren (cen- minoritzaci, en qu la llengua del pas veu reduts progressivament els mer? arribar a lhabitaci de la Marta? Qu intenta
Una llengua minoritzada Marta: A trossos mhi durs: viva no, ni arrossegant-me!
tral, valenci); els altres, lo tren seus mbits ds. En molts aspectes, aquesta era i s encara la situaci s aquella que en el seu fer en Sebasti davant lacci den Manelic?
Sebasti: Viva o morta! Qu em fa? (Agafant-la.) 2 Quines sn les seves obres ms impor-
(nord-occidental), i uns altres, del catal. propi territori pateix res-
Marta: No, apartat! Que no! tants? 6 Qu vol manifestar en Manelic quan diu
es tren (balear). Fixant-nos en triccions ds en diferents
La normalitzaci de la llengua en tots els mbits ds i, per tant, la mbits socials, que sn ocu-
Sebasti (rient bestialment): Si encara testimo ms aix! Si quan ms ara el qui mana sc jo?
3 En quines etapes es divideix la seva produc-
la manera de parlar o descriure rabiosa ms testimo!
recuperaci lingstica grcies a la voluntat dels parlants i de les insti- pats per una llengua aliena, ci teatral? 7 Busqueu informaci a Internet sobre les
de les persones, en podem saber Marta: Deixam! Deixam! (Desprenent-se dell i corrent al mig.)
tucions. Per assolir-la, hi sol haver un perode de planificaci lings- que t una posici domi-
representacions que shan fet de Mar i cel
moltes coses. nant. s el cas del bret, de Sebasti: Mirat que em torno boig i que pertot veig sang 4 Qu prefereix la Marta abans dacabar al
tica, amb una actuaci legislativa decidida i una assignaci de recursos des que el 1888 va ser escrita per ngel Gui-
perqu la llengua sigui present en mbits ds en qu, altrament, no hi loccit, el basc, el sard, el Marta: Si tacostes, ja que no et puc matar, tunglejo la cara i tescupo! Coberta de ledici de Terra costat den Sebasti?
catal, etc. mer.
seria. Amb mi tatreveixes, covard: amb el Manelic, no! baixa dEls Nostres Clssics.
279
3 165 166
FUnCiOnamEnT DE La LLEngUa
Ortografia, gramtica, lxic
Apartat que inclou temes dortografia, gramtica i lxic i activitats sobre els continguts explicats .
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA

4
El mode indicatiu El mode subjuntiu
Informaci al marge
El subjuntiu, que expressa desitjos o dubtes, depn generalment dun altre
Q El present
verb en indicatiu. s aquest ltim el que determina el temps del subjuntiu R ECORDA
Indica una acci que sesdev en el temps en qu s enunciada, per que hem dusar.
La majoria dels verbs de la
tamb pot referir-se a un fet permanent, anterior o posterior. tercera conjugaci (acabats
Present: No espero pas que vingui fins dem.
que complementa
Perfet: No s possible que hagis acabat tan dhora. en -ir) sanomenen verbs
La Lluna gira al voltant de la Terra. (fet permanent) incoatius, perqu afegeixen
Imperfet: Ens agradaria que ens escrivs correus ms sovint.
Lany 1992, Barcelona celebra els Jocs Olmpics. (fet anterior) lincrement -eix- en totes les
Plusquamperfet: Li feia por que hagus susps lexamen. persones del singular i en la
Dem vaig a la platja. (fet posterior)
tercera del plural del present
El mode imperatiu
els continguts
dindicatiu, del present de
Q El passat
Limperatiu s el mode que usem quan volem expressar una ordre o un subjuntiu i de limperatiu:
Indica una acci que ha succet abans denunciar-la. prec. present dindicatiu: servei-
xo, serveixes, serveix, ser-
Taules que resumeixen

Acci acabada en un temps Aquest mat he fet un bon Beu-tho tot! / Seieu aqu, si us plau. veixen.
perfet
dels apartats .
encara no acabat. esmorzar.
present de subjuntiu: ser-
Acci inacabada en un El mode imperatiu noms sutilitza en les oracions afirmatives. En les nega- veixi, serveixis, serveixi, ser-
imperfet Ho explicava a tothom.
temps passat. tives, per formular prohibicions, es fa servir el mode subjuntiu. veixin.
els continguts
Acci anterior a un temps Ahir ens van dir que havien imperatiu: serveix, serveixi,
plusquamperfet serveixin.
passat. anat a Vic dimarts passat. No tho beguis tot! / No segueu aqu!
passat Acci acabada en un temps

Ahir vaig esmorzar molt. AC TIVITAT S
perifrstic que ja s passat.
i que tamb es poden

Acci passada immediata- 1 Completa una taula com la segent:
El van deixar entrar un cop
passat anterior ment anterior a una altra
va haver pagat lentrada.
acci tamb passada.
present passat perifrstic imperfet futur condicional
jo estalvio llegiria
trobar en el CD .
Q El futur
tu
Indica una acci que encara no ha succet.
ell / ella va perdre
Acci que sha de realitzar Em sembla que aviat tho nosaltres creixem
futur
en un futur. diran. vosaltres dormireu
Acci futura anterior a una Quan arribarem, ja hauran ells / elles estalvien llegirien
futur perfet
altra acci tamb futura. marxat tots els convidats.
2 Completa aquestes oracions amb els verbs indicats entre parntesis:

Q El condicional
a Ara nosaltres (passejar) i (prendre) el sol una estona
Indica la possibilitat que succeeixi algun fet que depn duna altra circums-
cada dia.
tncia o acci.
b Ahir, mentre nosaltres (sopar) ell es (mossegar) la
llengua tan fort que shi (fer) sang.
Acci futura a partir duna Li van assegurar que li
condicional c Abans vosaltres sempre (venir), per ara ja no ho
acci passada. concedirien el crdit.
(fer).
Si no hagus agradat a d Ja ho entenc, ara. No mho podeu dir perqu no ho (enten-
condicional Acci futura anterior a partir
ning, haurem retirat la
perfet duna acci passada. dre) i us (renyar).
pellcula.
106 107
aCTiViTaTs DE rEps i DaVaLUaCi

Lectura i activitats finals .
ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI LECTURA ACTIVIDADES DE REPASO Y EVALUACIN LECTURA

9
VOCABULARI Senyals de tronada AC T IVITAT S
gotellada
Pluja de curta durada, de go- Moltes tardes dagost ens hem de refugiar a corre-cuita sota els balcons Comprensi lectora Ortografia
tes grosses i espaiades.
per culpa de les tronades. Fixant-nos en el comportament dalguns animals
1 De quin tema tracta el text llegit? 6 Completa aquests mots amb la consonant
esbojarrat -ada i plantes evitarem acabar molls com gats.
o el dgraf corresponent:
Que obra sense reflexi, com 2 Qu proposa observar per preveure les
si hagus perdut el seny; es-
Els avis destaquen dues caracterstiques del mes dagost. La primera resu-
tempestes a partir de la segona quinzena da- a barat im g pa os
valotat. meix la dita a lagost a les set ja s fosc (hora solar) i la segona s que
gost? b na al h palli a
augmenten les tempestes de mitja tarda. Ara b, com que els matins solen
c esperan a i al ina
ser assolellats i clids, moltes persones surten de casa sense el paraigua, 3Explica qu fan, abans que plogui, els ani-
d dimi i j tran istor
ja que no simaginen que el dia acabar amb llamps i trons. Per a la formals segents:
e ma a k ebra
maci duna tempesta necessitem tres ingredients: calor i humitat a la
a la vaca f ca era l a edegat
superfcie i aire fred a les capes mitjanes i altes de latmosfera.
b la truita
A partir del 15 dagost, les entrades daire fred en altura sn fora ms c la perdiu Gramtica
freqents i aix fa que les gotellades guanyin protagonisme. d lnec
7 Relaciona cada connector de lesquerra
e el caragol
Per evitar que les tronades ens acabin remullant de manera inesperada, amb la seva funci:
tenim lopci dobservar el comportament dalguns animals i plantes. Per Comunicaci a amb relaci a 1 Indica conclusi.
exemple, si les vaques mengen molt, de manera compulsiva, vol dir que
b per tal de 2 Indica oposici.
plour al cap de poques hores. El fet s que les vaques saben que lherba 4 Quina diferncia hi ha entre una previsi
c en resum 3 Indica finalitat.
mullada els provocaria una mala digesti i, per tant, satipen moltssim i una predicci?
d desprs 4 Enceta un tema.
abans no arribi la pluja. Si no teniu vaques a prop, podeu observar els gats,
5 Aquest textos, sn previsions o b predic- e tot i que 5 Marca ordre.
que es refreguen excessivament la cara poques hores abans de la tempesta.
cions?
Agafeu tamb el paraigua si veieu llimacs, caragols o gripaus al mig del
carrer o dun cam. Les garses caminen de manera esbojarrada quan ha Lxic
RIES 21/3-20/4
de ploure. Les perdius, en canvi, esperen la tempesta aturades a la branca
8 Corregeix les errades lxiques daquestes
dalgun arbre on habitualment no pugen mai. Desprs dhaver arribat a retroalimentar-
oracions:
vos amb la presncia de la Lluna en el vos-
Si passeu per la vora dun hort, fixeu-vos en els enciams; si tenen les fulles
tre signe, avui ja podreu viure ben intensa- a En Josep Llus mha regalat un ram de
molt tancades, vol dir que continuar fent sol, per si les tenen una mica
ment aquest pleniluni, que us voldr molt margarites.
obertes, s smptoma de tronada imminent.
desperts. b Per berenar em menjar un pltano.
A la costa, les gavines sn les millors meteorlogues. Volen molt amunt c Aquest cap de setmana hem collit moltes
LLE 23/7-23/8
i criden ms del que s habitual quan sapropen tempestes. atmetlles.
Porteu un lle o una lleona a dins i per aix d Per esmorzar he menjat un bocadillo de
Fixeu-vos tamb en els necs i les oques: si mouen molt les ales sense sortir
sabeu mostrar-vos com a tals quan loca- pernil.
de laigua, s senyal de pluja.
si ho requereix. En aquest sentit, avui us
Els mosquits tamb sn un bon indicador, ja que poques hores abans influir lintens pleniluni.
de ploure augmenta la humitat ambiental i aix els impedeix volar molt
SAGITARI 23/11-21/12
amunt perqu tenen dificultat per moure les petites ales. Aquest s el motiu
pel qual els mosquits volen arran de terra poques hores abans duna tam- Hi ha barreges que poden resultar una mica
borinada. Justament les orenetes volen baix quan ha de ploure perqu perilloses, com tenir Jpiter i Plut a casa
salimenten de mosquits i els han de caar molt avall. El mateix motiu i, a ms, que hi hagi un pleniluni com el
fa que alguns peixos com les truites de riu saltin fora de laigua ms que davui, que resultar tan estimulant. Aneu
mai quan ha de ploure. amb compte!
Xavi Freixes, Avui (16-8-2007)
245
Pots trobar ms informaci a www .castellnoudigital .com .

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments

de lEducaci Secundria Obligatria. Generalitat de Catalunya
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de
leducaci infantil, de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria. Illes Balears
MBIT DE LLENGES
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de crixer com a
persona, de comunicar-se, i aix pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del
segle xxi. Aix significa educar els nois i noies perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives
i lingstiques que els permetin, tant personalment com socialment, actuar i reeixir en el seu entorn i construir
els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, en lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral
i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci
lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilinges i interculturals; en
aquest sentit, lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en
castell s la garantia que lescola proporciona a lalumnat el que li cal per tenir les mateixes opor-
tunitats. Aquesta competncia plurilinge i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingstica
i el desig daprendre altres llenges; i daprendre de totes les llenges i cultures, duna manera
totalment integrada, lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i di-
gitals necessries per ser competent en la nostra societat.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que
li permeti expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat
i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb
la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i escrit, i del no verbal, amb la possibilitat dusar els mitjans
audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
El desenvolupament daquesta competncia comunicativa plurilinge i intercultural no ha de ser un

afer exclusiu de lmbit de llengua. Ats que la llengua i la comunicaci sn la base per a la capta-
ci, elaboraci i comunicaci del coneixement, totes les matries esdevenen tamb responsables
del desenvolupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir, totes les matries
shan de comprometre, des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar el
mn, en la construcci de les competncies de comunicaci
EL TRACTAMENT DE LES LLENGES

La finalitat de lensenyament de les llenges s el seu progressiu domini, essencial en la vivncia de la
cultura i lobertura al mn i un dels factors que contribueixen ms plenament a la identitat individual,
social i personal. Per als centres educatius de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte
s la legislaci, lEstatut i la Llei de Poltica Lingstica, que estableix que la llengua prpia de Cata-
lunya s el catal i, que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge
en lensenyament. A ms, el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s
la llengua oficial de lEstat. El reconeixement dhaver daprendre dues llenges, a ms, s un privilegi
que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.

Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a Europa, per mitj
del marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de
llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendre una o dues llen-
ges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural: la capa-
citat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci in-
tercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix
experincia de diverses cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat
en la vida escolar, acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements en-
tre llenges, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prxima
i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. Aix mateix, aquest coneixement de
diverses llenges potenciar el domini del catal i la valoraci de la cultura prpia.
Aix vol dir que, en acabar letapa, els nois i noies: a) han de dominar el catal, llengua vehicular,
de cohesi i daprenentatge, b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues
llenges estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir
al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits
bsics i establir relacions entre llenges romniques, i finalment e) han de tenir una actitud oberta,
respectar les llenges i cultures presents en lentorn on viuen i interessar-shi, tamb ho han de
fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment,
malgrat que no les aprenguin mai.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna
anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el seu projecte lingstic,
amb programes precisos de gesti de les llenges, com sha darticular la llengua vehicular de
lescola, el catal, duna manera coherent amb lensenyament de les altres llenges, tot establint
acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s
una llengua que lescola ha de tractar amb especial atenci, no nicament pel seu estatus oficial
sin tamb, i sobretot, pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus
usos colloquials i informals. Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la pobla-
ci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota
la societat i evitar, aix, la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora,
lescola ha de garantir que el seu alumnat domini plenament el castell, i oferir-ne lensenyament
daquelles formes ds menys conegudes. Pel que fa a les llenges estrangeres, a ms, cal con-
siderar la seva desigual presncia social a fi de fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensen-
yament adequat de les llenges, s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals
amb qu es construeixen les comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta,
per al desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la
restricci del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions
interpersonals, afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la ne-
cessitat del desenvolupament de les competncies comunicatives i lingstiques de lalumnat per a
lassoliment dels objectius bsics de la prpia matria. Per tant, cal que se senti implicat en lelaboraci
i aplicaci del projecte lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la for-
maci dels nois i noies.

COMPETNCIES PRPIES DE LMBIT DE LLENGES

La primera competncia que cal considerar, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu els
nois i noies puguin afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercul-
tural, que, en essncia, vol dir actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural.
Aix suposa que, en lensenyament de les llenges, a ms dels aprenentatges especfics, caldr
aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer i valorar-
les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de
veure el mn, etc.), en resum, estar oberts a laltre.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global nhi ha una segona, la competncia comunica-
tiva, que en totes les matries esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan
de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les matries curriculars
i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica. Aquesta compe-
tncia es concreta en:
La competncia oral, la qual facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, poder
elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal
considerar-la en totes les seves dimensions, dinteracci, de recepci i producci, i de mediaci,
en gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possi-
bilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls
reflexiu de la parla s leina ms efica per al pilotatge dels aprenentatges. Lalumnat ha dassumir
el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a inter-
venir de forma competent en el seu entorn i a actuar amb expressivitat i fludesa en una societat
democrtica i participativa.
Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tracta de lensenyament

duna llengua nova. En aquesta situaci, ls de diferents recursos didctics, amb formats i suports
variats i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars), ha de ser
una de les claus per a un aprenentatge efica. Tamb t una especial rellevncia en laprenentatge
de les llenges estrangeres, ja que el model lingstic aportat per lescola s la font bsica de
coneixement i aprenentatge daquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a laula sn al mateix
temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual cosa el currculum ha datendre tant el coneixe-
ment dels elements lingstics i comunicatius com la capacitat demprar-los en laprenentatge
de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a ms, el treball en
aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competncia escrita.
La competncia comunicativa escrita, la qual sha de potenciar en totes les seves dimensions,
receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interac-
cions orals que han dafavorir un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de
lectura i escriptura sn complexos i diversos en funci del tipus de text i el contingut que shi vehicu-
la; sn processos que saprenen en la lectura i lescriptura de textos en qualsevol matria o activitat
escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a
si mateix i les altres persones, els fenmens del mn i la cincia i, tamb, que s una font de plaer per-
sonal. Com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor t molta importncia la potenciaci
de la biblioteca (o mediateca) i altres recursos escolars, com la rdio o plataformes dInternet. A ms

cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia
i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, grfics i imatge).
La competncia comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions,
receptives, productives i crtiques, de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interaccions orals
que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de recepci i crea-
ci sn complexos i diversos en funci del tipus i format triats i el contingut que shi vehicula; sn
processos que saprenen mentre sutilitzen en qualsevol matria o activitat escolar. Cal potenciar-
los, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms
diversificades i amb formats i suports ms variats.
Finalment, la competncia literria fa que els nois i noies puguin comprendre millor el mn que els
envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb
les construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament
de lhbit lector i escriptor, i fa que els descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar estti-
ques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i, tamb, altres
formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys, dites...). Amb tot aix, els nois
i noies interioritzaran els senyals de la cultura que marcaran els criteris per ser ms rigorosos en
les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es
desenvolupa el sentit crtic.
APORTACIONS DE LMBIT DE LLENGES A LES COMPETNCIES BSIQUES

El paper de la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge i el fet que la base del seus
ensenyaments se situ en ls social de la llengua fan que els aprenentatges lingstics i comunicatius
que es produeixen en qualsevol matria, si hi ha una bona coordinaci docent, es puguin aplicar a
laprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural de lalumnat.
Les activitats de les matries lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en el
desenvolupament de la competncia comunicativa, cal per recordar que en ser una competncia
transversal a totes les matries, lassoliment dels objectius bsics dependr del tractament que sen
faci de totes.
Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les
competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les
claus en la competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci per a lelaboraci del coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presen-
tades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporten una nova dimensi als
processos de tractament de la informaci, i la diversitat de punts de vista i de maneres de presen-
tar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la
verbalitzaci i les interaccions resulten clau en el desenvolupament de la competncia daprendre
a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia.
La llengua, precisament pel paper que t en el desenvolupament de les competncies metodol-

giques, ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades en el fet de conviure
i dhabitar el mn. Duna manera molt especial, la competncia plurilinge i intercultural afavoreix
el desenvolupament de la competncia social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per

a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que
res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a establir contacte amb distintes realitats i a assumir
la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensi
i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la compe-
tncia artstica i cultural.
ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament de la competncia
plurilinge i intercultural. Aix es facilita la necessria coordinaci de les propostes de totes les
llenges ensenyades a laula, i la prioritzaci de les propostes derivades del diferent estatut que t
cada llengua i del domini de partida que en tenen les noies i els nois.
Aquest darrer aspecte ha estat clau en la presentaci dels continguts de les llenges estrangeres:
tant en la primera llengua estrangera com, sobretot, en la segona, es poden produir situacions molt
variades. El fet que pugui ser cursada una segona llengua des del darrer cicle de Primria i que nhi
pugui haver daltres que no es cursin fins a tercer de Secundria amplia enormement les possibi-
litats. Caldr una coordinaci molt afinada perqu el tractament diferenciat necessari afavoreixi
els aprenentatges de tot lalumnat. La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges cal-
dr completar-la pel que fa als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents matries
curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comunicatiu del centre, en el qual ha de participar
tot el professorat, t un paper fonamental en la definici del currculum, tant de les matries lings-
tiques com de les no lingstiques.
Els continguts de les matries lingstiques sorganitzen al voltant de les grans competncies es-
mentades abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix, el currculum pre-
senta: la dimensi comunicativa, que inclou la participaci en interaccions orals, escrites i audio-
visuals, la comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals, lexpressi de missatges orals,
escrits i audiovisuals, i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la
dimensi literria, i la dimensi plurilinge i intercultural.
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lmbit, com ho s de tots els apre-
nentatges escolars, per la qual cosa els continguts corresponents no sn els especfics de lmbit
lingstic, sin que caldr atendrels en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, apareixen
els continguts referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, amb la qual cosa es vol
significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funci exclusiva de millorar la comunicaci, i
defugir el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
La dimensi esttica literria planteja els continguts especfics de la matria, de manera que
el tractament dels de la dimensi comunicativa sha de focalitzar per a lassoliment dels objectius
daquesta dimensi. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les
obres de referncia de la nostra cultura escrita, la nacional i la universal, que han de configurar la
base cultural de lalumnat (no es pot oblidar que som al final de lensenyament obligatori). Essent
el nucli els processos de recepci, la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per
a leducaci literria.

Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos
socials en contextos multilinges. s cert que aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les
accions docents, per en aquest mbit cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per aten-
dre totes les habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat
daquests continguts, plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada curs
i precedint els criteris davaluaci. s funci de lequip docent que, en el projecte lingstic del
centre, ms que respecte a cap altre contingut, sarticulin els ensenyaments daquest mbit en els
de les diferents llenges, matries curriculars i activitats escolars.
CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM

Cada cop s ms gran lacord sobre el fet que les llenges totes les llenges i en totes les seves
dimensions saprenen en ls social i que les necessitats pragmtiques de comunicaci sn les
que orienten i afavoreixen lestabliment del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que no
en garanteix laprenentatge ni ensenyar de manera directa i explcita les formes i normes, ni fer-ho
component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni allar cada llengua
que saprn.
Per tant, per ensenyar adequadament les llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions dapre
nentatge globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives pro-
porcioni la soluci dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural
de la nostra societat, s necessari un ensenyament integrat de les llenges, que coordini els con-
tinguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions de laula, a fi que els alumnes
avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi
lingstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix cal tenir
en compte la seva llengua, en especial la dels alumnes immigrats, cosa que, a ms, afavorir que
el catal esdevingui la llengua comuna i una eina de cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la tenint present la diversitat que planteja lalumnat
i el fet que, per ser una nova llengua, el procs s llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de
lensenyament comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars
sn duna importncia clau. Cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars
de manera ms transversal i menys parcellada, que considerin lheterogenetat real de les aules.
Per atendre la diversitat de laula s fonamental la negociaci permanent del que es fa i es diu a laula;
el dileg entre els companys i companyes, i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les
activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una
organitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci prou variats per fer possible
la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, s a dir, lescola per a tothom,
a fi que cada alumne arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora,
aprengui a treballar cooperativament.
Es tracta densenyar les llenges i la comunicaci amb un enfocament comunicatiu, que se

centra en la construcci social dels significats. Aix vol dir que, per donar sentit a tots els aprenen-
tatges del currculum, el centre educatiu sha dorganitzar com un espai comunicatiu amb institu-

cions escolars (com la biblioteca o mediateca, la revista de lescola o la rdio escolar) que facilitin
lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn.
Pel que fa als recursos de les TIC integrats en lmbit de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar
i presentar la informaci en diferents formats, per llegir i escriure de forma individual i collectiva,
per comunicar-se i publicar la informaci per a una audincia determinada, facilitant la quantitat
i qualitat dels documents produts i fent que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms
collaboratiu, interactiu i social. Les tcniques del processador de text serviran per organitzar el
text, per gestionar-lo, per modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el
procs de revisi. Equivocar-se forma part del procs daprenentatge. Les presentacions multi-
mdia donen suport a lexpressi oral.
Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals (hipertext), interactives i en format
multimdia, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci
de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per
al seu aprenentatge. En la cerca dinformaci es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar
a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci, i se situa el procs
densenyament aprenentatge dins dun context real i dinmic, sintrodueixen elements motivadors
i es diversifiquen les possibilitats didctiques en la manera de treballar els continguts.
Un darrer principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure,
s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir
lobertura i la sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b
aportant experincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat
de pensament, i perqu tothom respecti i sinteressi pels altres. En segon lloc, perqu cal que
lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es converteixin en ve-
hicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme A lescola cal fer una aposta
seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels
resultats de lalumnat i concebre-la, fonamentalment, com una activitat comunicativa que regula (i
autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament
de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta visi,
lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge
de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb
lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic,
tot precisant les pautes i els criteris que han de regular el procs, per valorar els esculls que es
presenten, i per introduir-hi millores, a ms de la necessria valoraci del resultat final. Ls dels
diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i
dinstruments (pautes davaluaci, qestionaris, dossiers) asseguraran leficcia educativa.
Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de
tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua tot revisant
i reformulant les seves produccions i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions.
Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva, el professorat, com a mediador i assessor, o un
grup dalumnes mitjanant el treball cooperatiu poden donar a cada noia i noi el protagonisme i la

responsabilitat del seu aprenentatge tot ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millo-
rar-lo. Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que esdevinguin
persones plurilinges, cal modificar lavaluaci que podia tenir sentit en un marc monolinge; cal
partir de la idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua, i que sn necessries altres
capacitats, com el canvi de llenges, desconegudes en un monolinge. En aquesta avaluaci s
molt important que lalumnat sigui conscient de la seva situaci plurilinge i del fet que aquesta
pot canviar.
Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos finals del procs de
lensenyament obligatori i la certificaci, s una tasca collaborativa i una responsabilitat de tot
lequip docent. s aquest equip qui ha dabordar la gesti daquests procediments, decisions i
implementacions, i decidir les mesures que caldr organitzar per facilitar la millora de laprenentatge
del seu alumnat.
OBJECTIUS GENERALS DETAPA

Les matries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llenges estrangeres
de lEducaci Secundria Obligatria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats
segents:
1. V
alorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun
mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle xxi, per a lenteniment i mediaci
entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses, tot evitant qualsevol tipus de
discriminaci i estereotips lingstics.
2. A
conseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en totes les llenges de
lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i lelaboraci dinformaci,
i en la transformaci dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals,
apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. A
conseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o
escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi,
i per a la seva participaci en les creacions culturals.
4. A
conseguir la competncia en llengua castellana de manera que, al final de leducaci obliga-
tria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials.
5. A
conseguir la competncia en llenges estrangeres com a eina daprenentatge de continguts
diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i
cultures.
6. U
tilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de
la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit
informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera co-

herent i adequada als contextos acadmic, social i cultural, tot adoptant una actitud respectuosa
i de cooperaci.

8. E
scoltar i comprendre informaci general i especfica, i expressar-se i interactuar en llengua
estrangera en situacions habituals de comunicaci adoptant una actitud adequada, participa-
tiva, oberta i respectuosa i amb un cert nivell dautonomia.
9. C
omprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social
i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement
dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions
dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant
el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i
collectiva.
11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes
ds lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia,
cohesi i correcci, i transferir aquests coneixements a les altres llenges que saprenen a
partir de la reflexi sobre els propis processos daprenentatge.
12. Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i del mn actual, i valorar les varietats
de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenen-
tatge i ds de les llenges i participar activament en el control i lavaluaci del propi aprenen-
tatge i del dels altres.
CONTINGUTS DEL TERCER CURS

Dimensi comunicativa
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcci
de la relaci social a linterior de laula i del centre.
Participaci en activitats de relaci social i comunicaci amb altres comunitats escolars, amb
lentorn immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notcies en la premsa,
rdio local o el web del centre).
Participaci en interaccions amb ls de les TIC: correus electrnics, xats, SMS, blocs, frums
Estratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contex-
tos multilinges dinteracci.
Detecci de les dificultats de comunicaci i s destratgies comunicatives de resoluci dels
conflictes fent servir recursos verbals i no verbals.
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals (sobretot en ls de les TIC) que
sn necessries per a lorganitzaci i la gesti de les tasques acadmiques, per a la cerca i
lexposici dinformaci, per als intercanvis dopini i per a lexposici de les conclusions i dels
aprenentatges de les diferents matries curriculars.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees, i
per a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge,
en activitats tant individuals com del treball cooperatiu.

Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens, i
per a la regulaci de la conducta.
Reflexi sobre les diferncies entre usos orals informals i formals de la llengua i conscincia de
les situacions comunicatives en qu sn adequats.
Prctica de procediments bsics dassertivitat i de manteniment de les prpies conviccions en
la interacci amb altres parlants.
Participaci en debats de temes acadmics o escolars ben pautats i reglamentats.
Utilitzaci de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, el manteniment i la
finalitzaci de les interaccions, i desenvolupament destratgies per superar les dificultats de
comunicaci amb ls delements verbals i no verbals.
Cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de treball cooperatiu.
Assumpci de les responsabilitats i coavaluaci dels processos i dels resultats en les situacions
de treball compartit.
Comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals

Comprensi i interpretaci de les informacions ms rellevants de textos orals, escrits i audiovi-
suals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicaci prxims als interessos de lalumnat,
amb atenci als predictius, persuasius i periodstics (notcia, crnica, reportatge, entrevista, opi-
ni), reconeixent les diferncies entre informaci i opini.
Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat, amb atenci
a les caracterstiques especfiques dels narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius didees
i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen una opini raonada en les diferents
matries curriculars.
Anlisi de seqncies audiovisuals que reflecteixen la relaci entre els recursos visuals i sonors i
els elements verbals, i adquisici de criteris bsics per tal dobservar, interpretar, analitzar, valorar
i prendre posici davant els missatges audiovisuals.
Identificaci de lestructura comunicativa en els missatges orals, escrits i audiovisuals treballats:
les intencions de lemissor mitjanant les modalitats oracionals i lordre jerrquic de les idees
expressades, entre daltres.
Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges,
utilitzant estratgies prvies a la cerca i recorrent a fonts diverses: 1) escrites: cerca bibliogrfica
i documental en llibres, enciclopdies, revistes, diaris; 2) lestratgia prvia a ls dels cercadors
dInternet, i 3) fonts audiovisuals i electrniques de comunicaci: CD-ROM, DVD i altres.
Representaci mitjanant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelaci de les idees
i els seus matisos. Sntesi dels arguments i resultats duna conversa, colloqui, entrevista o debat.
s destratgies i de tcniques de processament de la informaci de captaci, delaboraci, de
sntesi i dampliaci i organitzaci de la informaci en fitxes, taules, quadres i grfics, mitjanant
recursos TIC.
Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i desprs de
la lectura.
Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant
lanlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per fer possible la interpretaci del
missatge des de diverses perspectives (nica, mltiple, complementria).

Utilitzaci autnoma de la biblioteca (o mediateca) del centre, aix com de las tecnologies de la
informaci i la comunicaci, com a font dinformaci per a la construcci dels coneixements.
Lectura, anlisi i crtica de la funci persuasiva de la publicitat.
Expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals

Producci de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de dife-
rents contextos despai i temps: expositius, persuasius, predictius i periodstics (notcia, crnica,
reportatge, entrevista, opini).
Composici, en suport paper o digital, de textos narratius, descriptius, expositius de fets, expli-
catius didees i conceptes, instructius i argumentatius, propis de les diferents matries curricu-
lars, elaborats a partir de la informaci obtinguda en la biblioteca (o mediateca) escolar o daltres
fonts dinformaci i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals, fitxes i resums, amb
ls adequat dels elements icnics pertinents.
Elaboraci de textos escrits que tinguin com a funci la millor presentaci oral dels aspectes
treballats en les diferents matries curriculars o en altres situacions comunicatives formals.
Presentaci ordenada i clara dinformacions elaborades en les activitats acadmiques amb ls
dels mitjans i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb atenci especial al llenguat-
ge audiovisual que cal utilitzar per a una comunicaci efica.
Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes (interpretant els signes de puntuaci
de forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector respecte del text llegit.
Procediment de planificaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels
continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentaci, pluja didees, i la seva selecci i
ordenaci.
Utilitzaci autnoma de la biblioteca (o mediateca) del centre, aix com de las tecnologies de la
informaci i la comunicaci, com a font dinformaci i de models per a lelaboraci dels treballs
escrits propis de cada matria curricular.
Creaci i utilitzaci desquemes i mapes conceptuals com a suport en les exposicions orals, per
tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.
Procediment de textualitzaci i revisi per aconseguir la coherncia dels continguts de textos
orals, escrits i audiovisuals.
Coneixement i aplicaci dels diferents registres lingstics amb relaci als diferents mbits ds.
Distinci entre els registres colloquial, estndard, acadmic i culte.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees en els
textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, tractament de les formes verbals i ade-
quaci del registre a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadmiques.
s de la puntuaci del text escrit pel que fa a lorganitzaci oracional i a la forma del text (els
pargrafs i la distribuci i ordenaci de les idees expressades).
Elaboraci i organitzaci del missatge audiovisual: combinaci del text i les paraules amb els
altres recursos visuals, icnics i sonors.
s dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogrfiques i daltres fonts dinformaci;
lndex i la paginaci; les referncies intertextuals i intratextuals; les notes a peu de pgina;
lorganitzaci dels ttols, els captols i els apartats, i la presentaci escrita dels resultats: polidesa,
correcci, marges, portada.

s de tcniques de tractament textual amb les TIC, com ara processadors de textos per a lor
ganitzaci dels apartats i continguts: esquemes numric, sinptic i claus; programes de trac-
tament de la imatge per a la utilitzaci efica dels grfics especfics de cada disciplina i matria
curricular i les illustracions.
Inters per la bona presentaci dels textos orals, pel que fa a les normes gramaticals, ortogrfi-
ques i tipogrfiques, i dels elements icnics utilitzats per complementar la informaci verbal.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com di-
gital, pel que fa a les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques, i dels elements icnics
utilitzats.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral i escrita.
Reconeixement progressiu i producci de les peculiaritats fontiques de cada llengua i dels pa-
trons bsics de ritme, dentonaci i daccentuaci de paraules i enunciats.
Identificaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat en contextos concrets i
quotidians en lmbit educatiu i personal i en continguts daltres matries del currculum.
Identificaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos expositius de fets, explicatius
didees i conceptes (amb especial atenci a lexpressi de causa i conseqncia), instructius i
argumentatius.
Identificaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenci
a les substitucions lxiques i als connectors tils per ordenar, donar aclariments i detalls, indicar
causa i conseqncia i expressar actitud adversativa.
Reconeixement destratgies bsiques per recordar, organitzar i revisar el vocabulari.
Reconeixement de lestructura dels diferents tipus de text i la seva relaci amb els pargrafs. La
puntuaci com a mecanisme organitzador dels textos escrits.
s de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals, TIC.
s de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposici, adjectius i oracions
de relatiu explicatives, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades.
Coneixement de les normes ortogrfiques que comporten ms dificultat a lhora daplicar-les
en els textos propis, fent especial atenci a les que suposen diferncies entre les llenges que
saprenen.
Reconeixement del grau dincidncia de lestructura sintctica dun text en el significat.
s destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos mitjanant ls i la
consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi del text, compendis gramaticals i reculls
de normes ortogrfiques.
Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i actitud positiva de superaci.
Participaci en lavaluaci i s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci de les produccions
orals, escrites i audiovisuals.
Conscienciaci de les aptituds i dificultats del progrs en laprenentatge lingstic i comunicatiu.
Inters per desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos comunicatius i en
el context de laula i fora.
Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge de manera autnoma
i per a la millora personal, i del treball en equip per a la construcci collectiva del coneixement.

Continguts comuns amb altres matries

Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a contin-
guts daltres matries curriculars.
Dimensi esttica i literria

Lectura autnoma o guiada, en funci del grau de complexitat, dobres de literatura juvenil i de
la literatura clssica, adequades a ledat, seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixe-
ments previs del lector.
Coneixement dobres significatives de la cultura literria catalana i castellana, a partir de la lec-
tura comentada de fragments, del visionat daudiovisuals, representacions teatrals, jornades o
recitals potics o audici de poemes musicats.
Reflexi sobre la situaci de lobra i el seu context, tot aprofitant els coneixements previs de
lalumnat i la relaci amb els coneixements adquirits en altres matries.
Reflexi sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica i sobre lactualitat
dels temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.
s destratgies i de tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i
desprs de la lectura.
Diferenciaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les seves caracterstiques princi-
pals a partir de les lectures.
Lectura comentada i expressiva de contes i novelles; valoraci de la creaci de personatges,
de la veu i de la perspectiva narrativa, i del dileg.
Lectura comentada i recitat de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en
diferents autors i valorant la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics en
el poema.
Lectura comentada i dramatitzada dobres de teatre o fragments, tot reconeixent algunes ca-
racterstiques temtiques i formals.
Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes, adequats al registre literari.
Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, versionat o
elaboraci a partir de models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits en les lectures (adap-
tant els missatges clssics a lactualitat, a un missatge ms proper i propi o modificant-ne
les formes o els formats).
Utilitzaci autnoma progressiva de la biblioteca del centre, de les de lentorn, de les bibliote-
ques virtuals i de webs per al foment i lorientaci de la lectura.
Desenvolupament progressiu de lautonomia lectora i de la consideraci de la lectura com a
font de coneixement daltres persones i cultures.
Elaboraci dopinions prpies i de treballs senzills sobre lectures literries.
Identificaci i interpretaci dels recursos literaris utilitzats en altres tipus de textos i altres fun-
cions comunicatives, com els que sempren amb funci persuasiva en la publicitat.

Dimensi plurilinge i intercultural
Conscienciaci que les llenges sn elements que defineixen la identitat personal i collectiva i
que constitueixen una eina potenciadora de la comunicaci i laprenentatge i una porta oberta
a la comprensi del mn i de les altres persones.
Conscienciaci de pertnyer a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud positiva dinters
i confiana davant la diversitat de llenges i cultures.
Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadasc mant amb
les llenges i cultures.
Inters per conixer les varietats de la llengua catalana als diferents territoris on es parla. Coneixe-
ment, mitjanant els enregistraments, de les varietats ms rellevants del catal. Factors histrics
i geogrfics explicatius daquestes varietats.
Coneixement de les varietats ms rellevants de la llengua espanyola, tant a la Pennsula com en
altres territoris de parla hispana. Factors histrics i geogrfics explicatius daquestes varietats.
Observaci de levoluci de les relacions entre llenges en contacte i diversitat de situacions
que es produeixen.
Coneixement de famlia lingstica de les llenges romniques: pasos on es parlen, varietats
ms importants, llenges en perill dextinci o ja desaparegudes.
Lectura de textos en alguna llengua romnica poc coneguda i estratgies que en faciliten la
comprensi.
Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a Espanya i a Europa. Llenges que
ens sn ms prximes i de les quals tenim coneixement, i llenges que ens sn menys co-
negudes i que fins i tot utilitzen alfabets ben diferenciats. Localitzaci en un mapa i recerca
dinformaci a Internet. Relaci entre llengua i estat.
Valoraci de ladquisici de la competncia comunicativa en ms duna llengua, i inters per
fer intercanvis comunicatius amb parlants daltres llenges. Importncia per a la formaci, la
instrucci i la relaci amb lexterior.
Observaci dusos multilinges quotidians en els mitjans de comunicaci, al carrer, en la pro-
ducci artstica.
Disposici per utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini que sen tingui, en
contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en cerques dinformaci en
qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) i en qualsevol de
les matries curriculars.
Expressi democions, afeccions i sentiments amb ls de diferents recursos verbals i no ver-
bals de diverses llenges i cultures, en especial en les llenges estrangeres apreses a classe.
Comparaci i identificaci de les semblances i diferncies dels sistemes fontics i la prosdia
de diferents llenges conegudes, a partir de produccions orals i audiovisuals tradicionals o
actuals de temes propers als interessos de lalumnat.
Conscienciaci que cada persona organitza el mn i expressa sentiments a partir de la seva
llengua. Aprendre una llengua s tamb assumir aquesta manera de veure el mn i dentendre
les relacions que sestableixen amb les persones i les coses.

Coneixement i respecte per les persones que parlen una llengua o varietat lingstica diferent
de la de la comunitat lingstica prpia i que, a ms, tenen una cultura diferenciada, especial-
ment les de lentorn ms prxim, comenant per la classe, lescola, el poble o el barri, amb
atenci preferent a les minoritries i a les poc valorades socialment.
Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs
dorigen de lalumnat nouvingut a les aules.
Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de
les variacions lingstiques i culturals.
Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges, especial-
ment amb les de lentorn ms prxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals
per facilitar-ne la comunicaci.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. s de frmules de cortesia
en els intercanvis socials.
Actitud crtica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci, i voluntat de
superar els prejudicis.
Criteris davaluaci del tercer curs

Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a
laprenentatge i per a les relacions socials, dins i fora de laula i amb ls de les TIC, identificant
els problemes de comunicaci i sabent resoldrels convenientment.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmica i daltres situacions comuni-
catives o procedents dels mitjans de comunicaci: predictius, persuasius, informatius i dopini.
Comprendre textos literaris propers als interessos de lalumnat o curosament seleccionats per
a la seva adequaci, pel que fa al tema i grau de dificultat, als aprenents adolescents.
Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicaci,
relacionades amb les tipologies expositives i persuasives.
Fer explicacions orals senzilles sobre fets dactualitat que siguin dinters de lalumnat, amb
lajut de mitjans audiovisuals i de les TIC.
Utilitzar tcniques danlisi del contingut de textos orals i escrits mitjanant ls deines infor-
mtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals.
Cercar informaci per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audio-
visuals utilitzant diverses estratgies.
Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus: predictius, persuasius, informatius i dopini,
usant procediments de planificaci i elements lingstics per a la cohesi interna de les idees
(precisi lxica, connectors, signes de puntuaci). Aplicar les estratgies per a la correcci
lingstica i revisi gramatical dels textos.
Aplicar diferents procediments per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.
Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena i respectar
les opinions daltri.
Exposar lopini sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat; avaluar lestructura i
ls dels elements del gnere, la utilitzaci del llenguatge i el punt de vista de lautor; situar el
sentit de lobra en relaci amb el seu context i amb la prpia experincia.

Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments,
tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les caracterstiques del gnere, el valor
simblic del llenguatge potic i la funcionalitat dels recursos retrics del text.
Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a laula o
fer-ne alguna transformaci senzilla.
Reconixer i valorar la diversitat lingstica dEuropa i del mn, amb especial atenci a la reali-
tat de la famlia lingstica romnica i de les llenges a Europa.
Participar activament i reflexivament en lavaluaci (autoregulaci, coavaluaci...) del propi
aprenentatge i del dels altres, amb una actitud activa i de confiana en la prpia capacitat
daprenentatge i ds de les llenges.

Programacions daula
DIMENSI PLURILINGE
UNITAT
I INTERCULTURAL
LECTURA COMUNICACI
1. Un mn Pistoles farcides de plom La narraci literria La literatura: eina per potenciar el coneixement daltres
cultures a travs, tamb, de manifestacions literries
de narracions en altres llenges.
9
2. Els gneres teatrals Ac no paga ni Du! El teatre: els gneres El teatre social i de protesta.
teatrals
35
3. Escrivim poesia Per qu has vingut La poesia: mtrica, figures El llenguatge potic, un llenguatge universal.
No momplis ms de flors: ja no retriques, temes i tpics
testimo
Eco
Cercles
Prou s
61
Horaciana XXXV
4. Compartim idees Nufrag La comunicaci verbal El llenguatge verbal i el no verbal: eina potenciadora de la
i no verbal comunicaci.
89
5. Un mn ple Mals daltura en el primer viatge La premsa (I): notcia, Els mitjans de comunicaci: eina indispensable per saber
en ferrocarril al Tibet crnica i reportatge qu passa arreu del mn.
de notcies
Sense mirar enrere
117
Al juliol ho tornar a intentar
6. Fem una entrevista Entrevista a Christopher Paolini La premsa (II): lentrevista Les entrevistes: una manera de conixer directament
persones daltres cultures.
143
7. Expressem la nostra El pblic de futbol La premsa (III): textos Les formes dopini: un mitj per acceptar la diversitat.
Invents dopini
opini
Un gran invent
169
8. Entre la rdio Estiu a Esmirna La rdio i la televisi La rdio i la televisi: la connexi ms immediata amb
el mn.
i la televisi
195
9. Quin temps far Parlem amb Francesc Mauri, Prediccions, previsions Consells, prediccions i previsions indispensables per
lhome del temps i consells voltar pel mn.
dem?
El futur que arriba: autombils
amb lector de senyals
Consells per controlar
el mosquit tigre
221
10. Has vist aquest Textos publicitaris La publicitat La publicitat: una eina per reflectir la societat.
anunci?
247
11. La llengua La llengua catalana El teatre Contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a
Catalunya
catalana, avui
273
TIC Cerca i selecci de la informaci El consum de televisi Literatura catalana a Internet

Les wikis. Un espai de creaci Les videocreacions La paret de les auques
collaborativa Elaborem el nostre programa televisiu
299

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA DIMENSI ACTIVITATS
ESTTICA DE REPS
I LITERRIA I DAVALUACI
ORTOGRAFIA GRAMTICA LXIC
La sllaba Loraci simple. La concor- La derivaci Ramon Llull Perduts al mar del Nord
Laccentuaci (I) dana nominal i verbal El Llibre de les bsties
Laccentuaci (II). La e i la o Ladjectiu. Loraci adjectiva La composici Ausis March Forasters
Laccent diacrtic i la diresi Els pronoms Lhabilitaci Joanot Martorell El comproms del poeta
Tirant lo Blanc Jo o ning
La vocal neutra a/e El verb (I): modes i temps La formaci del lxic catal Francesc Vicent Garcia, El vampir
el Rector de Vallfogona
Nomenada Madrona,
passejant pels camps de
Barcelona, present son galan
Una dama molt gran casada
amb un home petit
Les vocals o/u tones El verb (II): els verbs irregulars Ladequaci i els registres Jacint Verdaguer Accident dun ferri de
lingstics Lemigrant Baleria al port dEivissa
Torna el creuer que va salvar
la pastera
b/v El verb (III): formes no perso La precisi lxica ngel Guimer La filla del mar
nals i perfrasis verbals Terra baixa
p/b, t/d, c/g Les propietats del text Lsser hum: el cos i la ment Narcs Oller Quan jo el vaig conixer
LEscanyapobres ja feia parlar dell
j/g, x/ix, tx/ig El pargraf: puntuaci i jux- Accidents geogrfics i fen- Joan Maragall Lnima de les flors
taposici mens atmosfrics La sardana Cant dels joves
Cant de novembre
s/ss/c//z Connectors Les plantes Santiago Rusiol Senyals de tronada

Lauca del senyor Esteve
m/n/mp i h Els connectors textuals (I): Nuclis de poblaci Vctor Catal Textos publicitaris
preposicions i adverbis Solitud
ll i r Els connectors textuals (II): Educaci i lleure Josep Carner Els albercocs i les petites
conjuncions Capvespre de juny collidores
Ajagut a la platja El meu balc

Programacions daula
Unitat 1 Un mn de narracions
OBJECTIUS
Llegir i entendre una narraci literria de temtica policaca.
n
Reconixer les caracterstiques ms importants duna novella i dun conte.

n
Distingir diftongs, separar dgrafs i accentuar mots.

n
Escriure frases i textos respectant la concordana nominal i verbal.

n
Reconixer i utilitzar els principals afixos.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: Ramon Llull.

n
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos narratius
n
La narraci literria: estructura i caracterstiques

n
Reescriptura duns relats breus canviant-ne el punt de vista narratiu

n
Redacci dun desenlla per a un text narratiu

n
Laccent. Tipus daccents

n
Accentuaci de mots
n
Classificaci de les paraules dun text segons la posici de la sllaba tnica

n
Loraci simple. El subjecte i el predicat

n
La concordana nominal i verbal

n
La concordana entre el subjecte i el verb

n
Crear oracions
n
La derivaci de paraules. Els afixos bsics

n
Els nostres clssics: Ramon Llull. El llibre de les bsties

n

COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, escenificaci
n
de situacions comunicatives diverses
nCompetncia comunicativa escrita: comprensi de textos narratius
nCompetncia comunicativa audiovisual: laula virtual dels contes
nCompetncia esttica i literria. Els nostres clssics: Ramon Llull
nCompetncia plurilinge i intercultural: la literatura, eina per potenciar el coneixement daltres

cultures a travs, tamb, de manifestacions literries en altres llenges
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir comprensivament una narraci literria.
nAnalitzar una narraci literria.
nAccentuar les paraules correctament.
nEscriure frases amb concordana entre el sintagma nominal i el sintagma verbal.
nSaber utilitzar les TIC per comunicar-se.
nUtilitzar afixos bsics.
nConixer lobra de Ramon Llull.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores

Unitat 2 Els gneres teatrals
OBJECTIUS
Llegir i comprendre un fragment de text teatral.
n
Reconixer els principals gneres teatrals.

n
Analitzar una escena o una obra de teatre i destacar-ne els elements principals.
n
Adquirir gust i inters pel teatre.

n
Aplicar les regles daccentuaci sobre la e i la o.

n
Escriure correctament les formes de ladjectiu.

n
Identificar els processos de formaci de mots compostos.

n
Conixer i llegir els nostres clssics. Ausis March: poesia.

n
CONTINGUTS
Lectura expressiva i dramatitzada de textos teatrals
n
El teatre: els gneres teatrals

n
s de les TIC per veure vdeos de teatre

n
Laccent grfic de la e i la o
n
Accentuaci dels mots dun text

n
Ladjectiu. Ladjectiu explicatiu i especificatiu

n
Adjectius de dues terminacions. Adjectius duna sola terminaci

n
Loraci adjectiva o de relatiu

n
La composici
n
Els nostres clssics: la poesia dAusis March

n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral
n
Competncia comunicativa escrita: lectura de textos teatrals

n
Competncia comunicativa escrita: laccent i ladjectiu

n
Competncia comunicativa audiovisual: s de les TIC per llegir diaris digitals

n
Competncia esttica i literria: la poesia dAusis March

n
Competncia plurilinge i intercultural: el teatre social i de protesta

n

CRITERIS DAVALUACI
nLlegir comprensivament una fragment duna obra de teatre.
nAnalitzar un text teatral.
nAccentuar correctament la e i la o.
nUsar ladjectiu correctament.
nIdentificar mots compostos.
nConixer la poesia dAusis March.
TEMPORITZACI

Unitat 3 Escrivim poesia
OBJECTIUS
n Llegir i entendre poemes de temes diversos.
n Distingir els principals recursos potics.
n Escriure correctament laccent diacrtic i la diresi.
n Distingir les formes pronominals i usar-les b.
n Reconixer i utilitzar els mecanismes de lhabilitaci per crear nous significats.
n Conixer i llegir els nostres clssics: Tirant lo Blanc.
CONTINGUTS
n Lectura expressiva de textos potics
n La poesia
n Mtrica i alteracions mtriques
n Figures retriques
Anlisi mtrica dun poema
n Anlisi de les figures retriques usades en diversos poemes
n s de les TIC per consultar blogs sobre poesia
n Laccent diacrtic
n La diresi
n Compleci de paraules amb accent diacrtic o sense
n Els pronoms personals
n Compleci dun text amb els pronoms personals adequats
n Lhabilitaci
n Els nostres clssics: Tirant lo Blanc

COMPETNCIES BSIQUES
nCompetncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral
nCompetncia comunicativa escrita: comprensi i escriptura de poemes
nCompetncia comunicativa audiovisual: s de les TIC per consultar blogs de poesia
nCompetncia literria: lectura dun fragment de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
nCompetncia plurilinge i intercultural: el llenguatge potic, un llenguatge universal
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir i comprendre el contingut de poemes.
nAnalitzar poemes.
nSaber utilitzar les TIC per consultar blogs de poesia.
nUtilitzar correctament laccent diacrtic i la diresi.
nUsar correctament els pronoms.
nConixer el recurs de lhabilitaci per enriquir el vocabulari.
TEMPORITZACI

Unitat 4 Compartim idees
OBJECTIUS
Llegir i comprendre un text narratiu.
n
Distingir els mecanismes de la comunicaci verbal i no verbal.

n
Analitzar els aspectes fonamentals que regulen les converses i a reescriure un text conver-
n
sacional.
Aplicar les regles de la vocal neutra a/e.

n
Identificar les formes verbals i saber-les utilitzar segons el context.

n
Identificar els mots pel seu origen: mots populars, cultismes, neologismes.
n
Llegir els nostres clssics: Francesc Vicent Garcia.

n
CONTINGUTS
n
Tipus de comunicaci: verbal i no verbal

n
La conversa. La llengua en una conversa informal

n
Lexpressi de sentiments en la comunicaci verbal

n
s de les TIC per comunicar-se

n
Les vocals a i e tones

n
El verb: lexema i morfemes

n
Els modes verbals: indicatius, subjuntiu i imperatiu

n
Transformaci de verbs segons la modalitat

n
La formaci del lxic catal

n
Els nostres clssics: Francesc Vicent Garcia

n

COMPETNCIES BSIQUES
nCompetncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, comunicaci
verbal i no verbal
nCompetncia comunicativa escrita: comprensi duna narraci literria
nCompetncia comunicativa audiovisual: el llenguatge SMS
nCompetncia esttica i literria: poesia de Francesc Vicent Garcia
nCompetncia plurilinge i intercultural: el llenguatge verbal i el no verbal, eina potenciadora

de la comunicaci
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir comprensivament una narraci literria.
nAplicar en una exposici oral lestructura duna conversa.
nEscriure correctament els mots amb a o e tones.
nUsar formes verbals dacord amb el mode i el temps verbal adequat.
nDistingir mots populars, mots cultes, prstecs i neologismes.
TEMPORITZACI

Unitat 5 Un mn ple de notcies
OBJECTIUS
Llegir i entendre el contingut de notcies, crniques i reportatges.
n
Produir textos periodstics de caire informatiu.

n
Aplicar correctament les regles de les vocals o/u tones.

n
Distingir les principals irregularitats de les formes verbals.

n
Escriure textos amb el registre adequat.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: Jacint Verdaguer.

n
CONTINGUTS
La premsa: notcia, crnica i reportatge
n
Redacci duna notcia i duna crnica a partir de les pautes donades

n
Diaris electrnics
n
Les vocals o i u tones

n
Compleci dun text amb les grafies o i u

n
El verb: els verbs irregulars

n
Ladequaci i els registres lingstics

n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: conversar a partir del contingut duna notcia, crnica o
n
reportatge
Competncia comunicativa escrita: lectura de textos informatius, producci de textos infor-

n
matius
Competncia esttica i literria: Jacint Verdaguer

n
Competncia comunicativa audiovisual: lectura de diaris digitals

n
Competncia plurilinge i intercultural: els mitjans de comunicaci, eina indispensable per

n
saber qu passa arreu del mn

CRITERIS DAVALUACI
nLlegir comprensivament una notcia.
nDistingir els elements principals duna notcia, crnica i reportatge.
nEscriure correctament els mots amb o/u tona.
nEscriure correctament els verbs irregulars.
nDistingir el registre en qu estan escrits diversos textos informatius.
TEMPORITZACI

Unitat 6 Fem una entrevista
OBJECTIUS
Llegir una entrevista i entendre el sentit de les preguntes i les respostes.
n
Elaborar el gui duna entrevista.

n
Preparar preguntes per fer una entrevista.

n
Respondre preguntes duna entrevista.

n
Aplicar correctament les regles de les lletres b/v.

n
Usar correctament les formes verbals no personals i les perfrasis verbals.

n
Escriure textos amb precisi lxica evitant repeticions.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: ngel Guimer.

n
CONTINGUTS
La premsa: lentrevista
n
Estructura duna entrevista

n
Consells per fer una bona entrevista

n
Redacci duna entrevista a partir duna notcia

n
Escenificaci duna entrevista

n
Edici duna entrevista utilitzant les TIC

n
Escriptura de les grafies b/v

n
Compleci de paraules amb b/v

n
Traducci de paraules castellanes amb b/v que en catal sescriuen diferent

n
La precisi lxica
n
Els nostres clssics: ngel Guimer

n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, entrevista
n
Competncia comunicativa escrita: comprensi i redacci de notcies i crniques

n
Competncia comunicativa audiovisual: s de les TIC per editar una entrevista

n
Competncia esttica i literria: els nostres clssics: teatre dngel Guimer

n
Competncia plurilinge i intercultural: lentrevista, una manera de conixer directament per-

n
sones daltres cultures

CRITERIS DAVALUACI
nRedactar una entrevista seguint les pautes donades.
nEscriure correctament els mots amb b/v.
nSaber navegar per Internet i editar una entrevista.
nUsar correctament les formes verbals no personals i perfrasis verbals.
nRedactar textos amb precisi lxica.
TEMPORITZACI

Unitat 7 Expressem la nostra opini
OBJECTIUS
Llegir i comprendre articles dopini.
n
Exposar el punt de vista personal sobre diversos temes.

n
Escriure textos argumentatius.

n
Escriure correctament les grafies p/b, t/d, c/g a final de mot.

n
Distingir les propietats comunicatives del text.

n
Escriure textos amb el registre adequat.

n
Conixer el nom de les parts del cos hum i alguns aspectes bsics de la salut.
n
Designar les actituds i els sentiments ms habituals en sser hum.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: Narcs Oller.

n
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos periodstics dopini i dun text dialogat
n
La premsa: textos dopini

n
Formes periodstiques orals i escrites

n
Escriptura de les grafies p/b, t/d, c/g

n
Compleci de paraules amb p/b, t/d, c/g

n
Les propietats del text: adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica

n
Ladequaci i els registres lingstics

n
Redacci duna carta adequant-la al registre lingstic demanat

n
Vocabulari sobre el cos hum i la salut

n
Relaci entre noms de malalties en registre colloquial i els corresponents en llenguatge

n
despecialitat
Els nostres clssics: Narcs Oller

n

COMPETNCIES BSIQUES
nCompetncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, dramatitzaci
dun cara a cara i duna intervenci radiofnica, expressar lopini sobre alguns temes
nCompetncia comunicativa escrita: comprensi i expressi de textos dopini
nCompetncia comunicativa audiovisual: llegir humor grfic en premsa digital
nCompetncia esttica i literria: narrativa de Narcs Oller
nCompetncia plurilinge i intercultural: les formes dopini, un mitj per acceptar la diversitat
CRITERIS DAVALUACI
nLlegir i comprendre textos dopini.
nRedactar textos dopini seguint una estructura.
nEscriure correctament els mots amb p/b, t/d, c/g.
nElaborar textos orals i escrits adequats al registre lingstic.
nUtilitzar de manera adequada i precisa el lxic sobre el cos hum.
TEMPORITZACI

Unitat 8 Entre la rdio i la televisi
OBJECTIUS
Llegir i entendre el contingut dun diari personal.
n
Conixer les caracterstiques de la rdio i la televisi.

n
Elaborar informatius radiofnics o televisius i crear magazins.

n
Aplicar les regles de les lletres j/g, x/ix, tx/ig.

n
Estructurar els textos en pargrafs i usar els signes de puntuaci.

n
Conixer el nom de diversos accidents geogrfics i fenmens atmosfrics.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: Joan Maragall.

n
CONTINGUTS
n
La rdio i la televisi
n
Escenificaci de la intervenci dun locutor de rdio

n
Redacci i escenificaci dun noticiari televisiu

n
s de les TIC per escoltar programes de rdio o de televisi a travs de la xarxa

n
s de les TIC per traduir una srie de termes informtics de langls al catal
n
Escriptura de j/g, x/ix o tx/ig

n
Compleci de paraules amb j/g, x/ix o tx/ig

n
El pargraf: puntuaci i juxtaposici

n
Puntuaci de pargrafs
n
Accidents geogrfics i fenmens atmosfrics

n
Els nostres clssics: Joan Maragall

n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral
n
Competncia comunicativa escrita: comprensi del contingut dun poema

n
Competncia comunicativa audiovisual: la rdio i la televisi a la xarxa

n
Competncia esttica i literria: Els nostres clssics: poesia de Joan Maragall

n
Competncia plurilinge i intercultural: la rdio i la televisi, la connexi ms immediata amb

n
el mn

CRITERIS DAVALUACI
nComprendre textos orals de la rdio i la televisi.
nEscriure correctament els mots amb j/g, x/ix o tx/ig.
nPuntuar un text amb els signes de puntuaci adequats.
nUsar correctament el vocabulari referits a accidents geogrfics i fenmens atmosfrics.
TEMPORITZACI

Unitat 9 Quin temps far dem?
OBJECTIUS
Llegir i entendre textos predictius o consells.
n
Fer previsions i exposar-les oralment.

n
Escriure textos predictius fent-ne una planificaci prvia.

n
Escriure correctament les grafies s/ss/c//z.

n
Utilitzar diferents connectors per estructurar el text.

n
Conixer i utilitzar vocabulari referit a les plantes.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: Santiago Rusiol.

n
CONTINGUTS
Lectura expressiva de textos predictius, instructius i narratius
n
Prediccions, previsions i consells

n
s de les TIC per buscar informaci sobre una ciutat i fer-ne la planificaci per viatjar-hi
n
Elaboraci dun text instructiu per buscar informaci a la xarxa utilitzant perfrasis dobligaci
n
s i escriptura de mots amb s/ss/c//z

n
Compleci de paraules amb la grafia correcta

n
Connectors per estructurar un text

n
Tipus de connectors textuals

n
Compleci dun text amb els connectors textuals adequats

n
Lxic sobre les plantes

n
Els nostres clssics: Santiago Rusiol

n
COMPETNCIES BSIQUES
Competncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, predictius,
n
instructius i consells
Competncia comunicativa escrita: comprensi i escriptura de textos predictius

n
Competncia comunicativa audiovisual: planificaci dun cap de setmana per mitj dInternet
n
Competncia esttica i literria. Els nostres clssics: teatre de Santiago Rusiol

n
Competncia plurilinge i intercultural: consells, prediccions i previsions indispensables per

n
voltar pel mn

CRITERIS DAVALUACI
nConixer les caracterstiques i lestructura dun text predictiu.
nEscriure previsions i consells.
nEscriure correctament els mots amb s/ss/c//z.
nConixer els connectors per estructurar un text i saber utilitzar-los correctament.
nUsar correctament el vocabulari referit a les plantes.
TEMPORITZACI

Unitat 10 Has vist aquest anunci?
OBJECTIUS
Llegir i entendre els missatges lingstics, icnics i audiovisuals dels anuncis.
n
Fer la crtica dun anunci publicitari i donar-ne lopini.

n
Compondre un anunci publicitari amb imatge i text.

n
Escriure correctament les grafies m/n/mp i h.

n
Usar adequadament els connectors preposicionals i adverbials en frases i textos.

n
Utilitzar el vocabulari referit a nuclis de poblaci.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: Vctor Catal.

n
CONTINGUTS
Observaci i lectura expressiva de textos publicitaris
n
Lectura expressiva dun text dialogat

n
La publicitat: tipus
n
Elements dels anuncis

n
Anlisi danuncis publicitaris

n
Elaboraci danuncis publicitaris en grup

n
s de les TIC per conixer la normativa sobre la publicitat en horari infantil i valoraci dalguns
n
anuncis publicitaris
s i escriptura de mots amb m/n/mp i h

n
Compleci de paraules amb la grafia correcta

n
Els connectors textuals: preposicions i adverbis

n
Formaci dadverbis a partir dadjectius

n
Lxic sobre els nuclis de poblaci

n
Els nostres clssics: Vctor Catal

n

COMPETNCIES BSIQUES
nCompetncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral, els anuncis
nCompetncia comunicativa escrita: comprensi i escriptura de textos publicitaris
nCompetncia comunicativa audiovisual: analitzar anuncis de la televisi
nCompetncia esttica i literria. Els nostres clssics: Vctor Catal
nCompetncia plurilinge i intercultural: la publicitat, una eina per reflectir la societat
CRITERIS DAVALUACI
nElaborar anuncis a partir de les pautes donades.
nEscriure correctament els mots amb m/n/mp i h.
nUtilitzar correctament les preposicions i els adverbis.
nUsar amb correcci el vocabulari referit als nuclis de poblaci.
TEMPORITZACI

Unitat 11 La llengua catalana, avui
OBJECTIUS
Llegir i entendre un text expositiu sobre la llengua catalana.
n
Descriure la situaci sociolingstica actual del catal.

n
Reflexionar sobre la realitat plurilingstica i intercultural de Catalunya.

n
Escriure correctament els mots que han de dur ll i r.

n
Usar les conjuncions coordinants i subordinants.

n
Conixer i utilitzar el vocabulari referit a leducaci i el lleure.

n
Conixer i llegir els nostres clssics: Josep Carner.

n
CONTINGUTS
Lectura dun text expositiu sobre la llengua catalana i duna entrevista
n
Contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a Catalunya

n
El contacte entre llenges

n
El bilingisme i el multilingisme
n
Varietats geogrfiques del catal

n
Comentari sobre dos textos sobre la diversitat lingstica

n
Treball en grup sobre els usos lingstics dels companys i companyes de classe
n
Escriptura de paraules amb ll i r

n
Les conjuncions coordinants i subordinants

n
Compleci de frases amb la conjunci corresponent

n
Vocabulari sobre leducaci i el lleure

n
Els nostres clssics: Josep Carner

n

COMPETNCIES BSIQUES
nCompetncia comunicativa oral: preguntes per desenvolupar lexpressi oral relatives a la
llengua catalana
nCompetncia comunicativa escrita: comprensi i expressi raonada de situacions plurilin-

ges i interculturals
nCompetncia comunicativa audiovisual: ls del catal en les noves tecnologies
nCompetncia artstica i cultural. Els nostres clssics: Josep Carner
nCompetncia plurilinge i intercultural: contacte entre llenges, la situaci sociolingstica a

Catalunya
CRITERIS DAVALUACI
nComprendre la situaci sociolingstica de Catalunya.
nEscriure textos relatius a la situaci del catal.
nEscriure correctament els mots amb ll i r.
nUtilitzar correctament les conjuncions coordinants i subordinants.
nAprendre vocabulari sobre el lleure i saber-lo utilitzar amb precisi.
TEMPORITZACI

Orientacions i solucionari
ORIENTACIONS METODOLGIQUES GENERALS

Els materials didctics que presentem desenvolupen les tres dimensions del currculum (comuni-
cativa, esttica i literria i plurilinge i multicultural) i tenen les caracterstiques segents:
Lectures
Hi ha dos tipus de lectures en cada unitat:
Lectura a linici de la unitat, amb activitats.

Lectura al final de la unitat, de reps i davaluaci.
La lectura inicial de cada unitat va acompanyada dactivitats abans de la lectura (abans de llegir) i
activitats sobre el contingut del text, amb un glossari de mots i expressions que serveix per ampliar
el bagatge lingstic de lalumnat, i activitats escrites i orals i de llengua.
Amb aquestes lectures es pretn que lalumnat descobreixi i augmenti la seva passi per la lectura.
Totes les lectures tenen una unitat de sentit, encara que de vegades es tracti de fragments dobres
ms mplies. Poden ser motivadores, no solament per al jovent al qual van destinades majoritria-
ment, sin tamb per al professorat i per a altres persones que ocasionalment poden consultar el
llibre (pares, germans, amics). Les lectures sn molt diverses, tant pel que fa als gneres com als
temes, i pertanyen a autors catalans i estrangers. Algunes pertanyen especficament a lmbit de
la literatura juvenil; daltres, per la temtica i lestil, sn assequibles per a qualsevol lector. Molts
dels personatges de les lectures sn nois i noies dedats similars a les de lalumnat, cosa que pot
contribuir a despertar linters dels adolescents cap a problemes o situacions plantejats en el text.
Molts dels textos transmeten valors positius i tracten sobre temes transversals, dacord amb el que
prescriu el currculum.
Activitats orals i escrites

En lensenyament tradicional, lestudi dels textos escrits era el centre de lactivitat escolar. Avui,
per, es dna tamb molta importncia a lensenyament de la llengua oral. Per aquest motiu, en
aquest projecte hi ha activitats orals en tots els apartats de les unitats, que estimulen la participaci
a classe, faciliten la capacitat de relaci i dintegraci dels alumnes a laula i serveixen per millorar
la seva expressi oral. Tots sabem que escriure en un text el nostre pensament de manera lgica i
ordenada no s fcil. No en tenim prou descriure amb correcci (dacord amb les normes grama-
ticals, ortogrfiques, de puntuaci...). El procs de lescriptura s ms complex i difcilment es pot
ensenyar. En aquest projecte es proposen models de textos escrits amb el propsit que lalumnat
assimili i interioritzi les normes de redacci. Aix mateix, es proposen exercicis progressius, amb
diferents graus de dificultat, per tal que els alumnes posin en prctica la bona redacci, capacitat
que els ser de gran utilitat en la vida laboral i social.
Comunicaci
Les activitats i els continguts que apareixen en aquest apartat pretenen, des de diverses ptiques
o des de camps diversos literatura, premsa, cartes..., desenvolupar les habilitats necessries

perqu lalumnat pugui parlar i redactar correctament i amb una bona base. En darrer terme, es
pretn que lalumnat sigui capa didear, organitzar i expressar correctament les seves experin-
cies, sentiments o invencions.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Ortografia
Aquest apartat es presenta com un reps per mitj dexercicis guiats, intutius i amens. Convindr,
evidentment, fer-ne s en la mesura de les necessitats de cada un dels alumnes. Grafies amb ms
dificultat i accentuaci constitueixen els dos eixos a lentorn dels quals es fa la prctica ortogrfica.
En la guia shan incls ms textos per dictar a cada unitat.
Gramtica
Es pretn tamb iniciar lalumnat en els coneixements de la terminologia lingstica, sense la qual
seria impossible transmetre els conceptes. El que conv s que la reflexi condueixi lalumnat a
millorar ls de la llengua. No interessa tant que els alumnes spiguen gramtica, com que aquest
ensenyament repercuteixi en la millora de ls de la llengua parlada i escrita; en definitiva, que
aprenguin a parlar i a escriure ms b.
Lxic
La finalitat daquest apartat s que lalumnat ampli el seu cabal lxic per mitj dactivitats, i tamb
que reflexioni sobre els mecanismes de creaci lxica (per exemple, la derivaci).
Tamb que sigui capa dutilitzar el vocabulari adquirit en les seves comunicacions orals i escrites.
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
Literatura: els nostres clssics

La finalitat daquest apartat de la dimensi esttica i literria s que lalumnat conegui els autors
clssics de la literatura catalana i la seva obra a partir de la lectura comentada de fragments dels
tres gneres literaris: poesia, narrativa i teatre. Caldr que el professorat acompanyi lalumnat en
la reflexi sobre la situaci de lobra en el seu context, tot aprofitant els coneixement previs de
lalumnat adquirits en cursos anteriors de llengua catalana i literatura i en altres matries. Tamb
caldr fer reflexionar lalumnat sobre els elements que fan que una obra sigui considerada cls-
sica i sobre lactualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del
temps.
Activitats TIC
Al llarg de tota letapa, els llibres presenten activitats per treballar el tractament de la informaci i la
competncia digital en cada unitat i al final del llibre.
DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

En el desenvolupament de les unitats cal tenir present la dimensi plurilinge i intercultural, per
predisposar lalumnat a actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. A partir

dels continguts de les unitats es poden aprendre actituds i habilitats per conixer altres llenges
i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, estar obert a altres
maneres dinterpretar el mn.
En totes les unitats convindr fomentar ls dun llenguatge no discriminatori i respectus amb
les diferncies, ls de formes de cortesia en els intercanvis socials i lactitud crtica davant dels
missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.
Activitats de reps i davaluci

En acabar els continguts de cada unitat, sofereixen activitats de reps i davaluaci per tal que
lalumnat sigui conscient dels coneixements i destreses adquirits o que calen millorar.
Globalitzaci de continguts i objectius

Tot i la divisi en unitats i apartats, el projecte tendeix a una visi de conjunt. Els materials didc-
tics parteixen de la llengua viva i condueixen a la seva aplicaci prctica. Amb aquests materials
lalumnat no tan sols millorar el seu coneixement teric de la llengua, sin tamb el prctic. Aix, els
estudiants, al llarg del curs, aconseguiran expressar-se cada vegada amb ms fludesa i seguretat.
La globalitzaci de qu parlem sha de reflectir en la prctica en ls de la llengua en les diferents

matries curriculars i tamb en la vida extraescolar. No s sobrera, doncs, la recomanaci que el
professorat de llengua i literatura treballi coordinat amb el de les altres matries, dacord amb el
que prescriu el currculum, i integri en lestudi de la llengua les activitats fetes pels alumnes fora de
les hores lectives o de lmbit escolar.
Continguts transversals
Un dels objectius de qualsevol projecte educatiu s el desenvolupament de lalumnat en diferents
mbits de la vida per tal que en un futur es pugui integrar com a membre actiu en una cultura i una
societat determinades. Per aconseguir plenament aquest objectiu, cal que determinats problemes
o qestions de la nostra societat, com ara els drets humans i la pau, el consum, la salut, la igualtat
entre els sexes, la circulaci viria, la tecnologia de la informaci, la prevenci dincendis, etc.,
tamb formin part del currculum, tot i que no apareguin formulats amb continguts i objectius en
les diferents matries i trimestres de letapa.
Els projectes curriculars dels centres educatius han de preveure aquests aspectes, anomenats
transversals, i articular i coordinar les diferents matries a fi que aquests tipus de continguts tra-
vessin totes les matries o quasi totes.
Els temes transversals sn, aix, processos actius i permanents, actitudinals i preventius que pre-
tenen informar i formar lalumnat. Contenen temes molt actuals que estan presents en diferents
graus en els mitjans dinformaci social i reclamen la seva presncia en leducaci per tal de lluitar
contra els seus efectes negatius.
La matria de Llengua catalana i literatura, com la resta de les matries curriculars, ha de potenciar
aquests ensenyaments transversals; per aquesta ra, els llibres de Llengua catalana i literatura
estan concebuts per contribuir a difondre aquests ensenyaments i fer dels alumnes i les alumnes
ciutadans i ciutadanes responsables.

En lmbit de leducaci cvica i moral, els materials daquest projecte fomenten lexplicitaci dels
criteris propis a travs de la participaci activa a laula en debats, discussions, etc., tot interpretant
i valorant les idees dels altres. Es potencia el treball cooperatiu i, per tant, la responsabilitzaci
personal en lacompliment de les tasques, la contrastaci de diversos punts de vista i lacceptaci
de decisions collectives. Aix, doncs, a travs de les activitats que es proposen, lalumne interio-
ritza i elabora normes, i daquesta manera avana en la construcci del seu jo moral.
s tasca de la matria de Llengua i literatura, per no nicament daquesta matria, fer notar els
usos lingstics que estan tenyits de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials, etc., i donar
als alumnes els elements necessaris per tal danalitzar-los i evitar el seu s lingstic i potenciar les
actituds de respecte per totes les manifestacions humanes.
Els alumnes han de prendre conscincia que un idioma no s solament un codi diferent i intercan-
viable per passar informaci, sin un vehicle de pensament, una exterioritzaci de la prpia perso-
nalitat i una manifestaci de tradici i cultura. Cal que lalumnat sigui crtic envers els aspectes de la
llengua que reflecteixin valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes), per tal deliminar-los. En un
context internacional com el nostre, leducaci cvica i moral implica conixer i prendre conscin-
cia de les diferncies socials, culturals i tniques de la societat. Els llibres que componen aquest
projecte de Llengua catalana i literatura contenen textos i activitats adreats a reflexionar sobre les
actituds discriminatries per ra de sexe, raa, religi, etc., i a rebutjar-les.
Amb algunes activitats daquest projecte es pretn tamb que lalumnat valori la diversitat lingstica
i cultural com una manifestaci de la riquesa individual i social.
Pel que fa al tema transversal deducaci per a la pau, aquest projecte de Llengua i literatura pretn
collaborar a formar ciutadans i ciutadanes solidaris, tolerants i ajudar-los a interpretar crticament
la realitat, complexa i conflictiva en relaci amb els grans problemes actuals del mn davui.
Altres activitats participen dels principis de leducaci mediambiental, tot conscienciant lalumnat so-
bre la necessitat de prevenir el deteriorament i lempobriment del nostre entorn i del nostre planeta.
Atenci a la diversitat
El context social i levoluci psicolgica de lalumnat, amb totes les seves variants (edat, sexe,
comportament, relacions amb lentorn), determinen unes diferncies lgiques i palpables en el
grup classe. La gesti daquesta heterogenetat s un dels pilars ms importants en qu es basa
lEducaci Secundria Obligatria i que ateny, especialment, la matria de Llengua i literatura.
Tenint en compte aquest repte, el projecte de la matria de Llengua catalana i literatura ha estat
creat, dacord amb el que prescriu el currculum, a partir duna srie de criteris organitzadors que
es detallen a continuaci:
1. Sha partit duna tipologia textual diversa basada en la forma (textos narratius, descriptius,
expositius, instructius, argumentatius, potics, de teatre...), en la intenci comunicativa (infor-
mar, convncer, incitar...) i en els diferents mbits ds (mitjans de comunicaci, acadmics,
quotidians, laborals...).
2. Es varia lestructura de treball tot combinant situacions collectives i individuals.

3. Sha tingut en compte la funcionalitat de laprenentatge i els diversos contextos culturals de

lalumnat, que van des dels ms propers (cmics) fins als ms allunyats (literatura).
4. Els continguts estan pensats perqu els alumnes i les alumnes puguin fer un inventari dels
coneixements ja treballats que els permeti ladquisici de nous aprenentatges.
5. La majoria dactivitats pensades per a ladquisici de les quatre habilitats bsiques (llegir, es-
criure, parlar i escoltar) possibiliten la intervenci del professorat en el procs daprenentatge
de lalumnat, fet que afavoreix lavaluaci formativa.
6. El gran nombre dactivitats dels llibres facilita que, en una part del temps escolar, el professo-
rat pugui establir plans de treball individual o collectiu sobre continguts i problemes diversos
(de redacci, ortografia, gramtica...) encara no resolts.
Tot partint del projecte curricular i de la programaci daula, el professorat haur de fer les adapta-
cions necessries per atendre la diversitat de lalumnat a laula. Caldr, en aquest sentit, delimitar
els objectius mnims que es volen aconseguir amb els alumnes per tal que aquests puguin conti-
nuar el seu aprenentatge. Una vegada decidits, caldr tenir en compte els diferents recursos que
possibiliten latenci a la diversitat, i que poden ser els segents:
Adaptar el material didctic.

Variar la metodologia segons les necessitats de cada alumne/a.
Proposar activitats daprenentatge diferenciades.
Organitzar grups de treball flexibles.
Augmentar o disminuir el ritme de presentaci dels continguts.
Ampliar o reduir els blocs de continguts segons linters i la capacitat de lalumnat.
En lelaboraci de les adaptacions de cada unitat, hem tingut molt en compte latenci de la diver-
sitat a laula. Per aquest motiu, la guia cont activitats de refor i dampliaci de cada unitat. bvia-
ment, ladscripci de les activitats (de refor o dampliaci) dependr sempre del tipus dalumnat.
s el professorat qui, en darrer terme, ha de decidir quins exercicis sn els ms convenients per
a lalumnat.
Materials de refor i dampliaci

Amb la finalitat datendre la diversitat dels alumnes al llarg de tota letapa en la matria Llengua
catalana i literatura, Castellnou Edicions ha elaborat, a ms a ms, per a cada curs uns materials
de refor i dampliaci.
Els de tercer curs sn els segents:
Jordi Balcells, Llegir i escriure 3. Competncies bsiques.

Jordi Balcells, Refor de llengua 3. Ortografia, gramtica i lxic.

Unitat 1Un mn de narracions
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment duna novella de tema detectivesc, Pistoles farcides de
plom, de Marcel Miralles. Abans dentrar en el contingut del text, es proposen com a activitats
prvies, Abans de llegir, diverses qestions relacionades amb el mn policac i detectivesc: qua-
litats dun bon detectiu, la tasca dels mossos desquadra, els oficis preferits per lalumnat, etc.
El personatge principal s un jove de 16 anys que vol treballar en una comissaria i ha daprendre
lofici. Com tots els textos de lectura, aquest tamb va acompanyat dun vocabulari per entendre
les referncies duna altra poca passada (Senyora Francis, Underwood).
Les activitats per a desprs de la lectura sn de dos tipus: preguntes de resposta directa i pre-
guntes de resposta multiopci. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia,
gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels textos narratius, en especial de la novella i el conte.
Lobjectiu s que lalumnat spiga reconixer les caracterstiques ms importants duna narraci;
tamb es pretn dotar lalumnat de les eines necessries per elaborar correctament un relat.
Les activitats se centren en lanlisi de diferents textos que serveixen de model. Lalumnat nha de
reconixer una srie delements i explicar quin tractament els dna lautor: punt de vista, estructu-
ra, temps i ritme, caracteritzaci dels personatges, espai i ambient.
Tamb ha de ser capa de manipular diferents aspectes del text (punt de vista, modes del discurs,
etc.) i redactar un text propi imitant lestil dun autor determinat.
Les activitats TIC daquest apartat giren al voltant dels contes. Es pretn introduir lalumnat en el
gnere: el seu origen i evoluci, els contistes ms importants i les seves obres, etc. La literatura ha
trobat en Internet una nova plataforma de difusi, ms enll dels llibres i les llibreries, i lalumnat ha
de poder accedir-hi.
Com a activitat complementria, feu que lalumnat entri al lloc web http://www.relatsencatala.
com, un espai per publicar i llegir relats en catal. Demaneu que trin algun text que els agradi es-
pecialment i que sel baixin: podeu fer que en llegeixin un fragment en veu alta o en podeu editar
una petita antologia i posar-la a disposici de tot el grup. Si algun alumne ha escrit algun text que
valgui la pena, podeu animar-lo perqu el publiqui en aquest lloc web.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn la litera-
tura com a eina per potenciar el coneixement daltres cultures a travs, tamb, de manifestacions
literries en altres llenges.

Unitat 1Orientacions
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Ortografia
En els cursos anteriors sha treballat lortografia per mitj dexercicis demplenar mots i per mitj
de les propostes dexpressi escrita de textos. Aquest apartat continua la prctica de lortografia
de cursos anteriors, ats que en el tercer curs encara es cometen errades ortogrfiques que cal
evitar. En aquesta unitat es proposen exercicis sobre les regles daccentuaci bsiques, posant
especial atenci als mots la pronunciaci dels quals ens fa dubtar molt sovint: iber, xandall, Zuric,
medulla, mssil, diptria, entre altres.
Text per dictar
La pasta, que ell havia amassat, he deixat que tamb se la mengs. Mestimava ms no tenir-
la en el meu pasts tan bonic. Llavors li he tornat a fer rpidament mitja excavadora. Perqu
no vingus diumenge al vestbul i toqus lIlla. I finalment ha arribat el diumenge. Per avui tinc
una sorpresa per a ella. Es quedar parada. Far un bot fins a ella i li saltar al coll, ja fa temps
que matreveixo, i aleshores li donar el pasts, i salegrar, i llavors el durem plegats a casa, i
ens el menjarem sobre el matals pelut i beur cola cao.
Gudrun Mebs, La nena del diumenge
Gramtica
En aquesta unitat sestudia, a partir dun text inicial, la concordana nominal i verbal com un dels
mecanismes bsics de cohesi textual. A partir de considerar la concordana com el reflex en el
plnol morfosintctic de lestreta uni existent entre les dues estructures bsiques que componen
qualsevol oraci o enunciat, sintrodueix la reflexi sobre loraci i els seus components bsics, el
subjecte i el predicat. Aix mateix, es propicia una primera aproximaci a dos complements verbals
que tamb han de mantenir la concordana amb el verb i amb el subjecte: el complement atributiu
i el complement predicatiu.
Les activitats proposades poden dividir-se en dos grups. Per una banda, trobem les activitats 1 i 6,
que requereixen lobservaci atenta denunciats que contenen alguns dels errors ms comuns re-
lacionats amb la concordana nominal i verbal, errors que lalumne/a haur de localitzar i corregir.
Per altra banda, la resta dexercicis, que demanen a lalumne/a que apliqui la concordana en una
srie dexercicis de complexitat diversa: des del simple fet domplir buits amb els mots adequats
(activitat 5), fins a una redacci on lalumne ha dutilitzar els coneixements adquirits per millorar
lexpressi prpia (activitat 7). Aquest apartat inclou tamb exercicis on cal reconstruir oracions en
un procs que t com a la guia la concordana (activitats 3 i 4) o transformar enunciats en forma
de SN en oracions completes (activitat 2).
Com a activitat complementria, es pot demanar als alumnes la redacci dun text on descri-
guin detalladament el parc pblic ms prxim a casa seva: la forma que t, els espais que cont,
la vegetaci, el mobiliari urb, la gent que hi va i qu hi fa, etc. Han de parar especial atenci a les
concordances nominals i verbals i usar un mnim de cinc vegades el verb haver-hi, tot remarcant-
los que s invariable i pronominal.

Lxic
Aquest apartat pretn que lalumnat consolidi una srie de conceptes bsics sobre la derivaci:
ha de poder reconixer el lexema dun mot i els tipus dafixos que el componen (prefixos, sufixos
i infixos). Tamb ha de poder distingir entre morfemes derivatius (afixos) i morfemes gramaticals
(nominals o verbals).
Les activitats giren al voltant de dos eixos: la segmentaci dels mots en els seus diferents elements
constitutius i la classificaci de prefixos i sufixos segons el significat que aporten al derivat. Les
activitats 1, 2, 3, 9 i 11 treballen la sufixaci; les activitats 4, 5, 6 i 12 se centren en els prefixos;
lactivitat 7 es refereix als infixos; lexercici 8 s una activitat de sntesi. Les activitats 9, 10, 11 i 12
sn activitats dampliaci i refor.
Com a activitat complementria es pot demanar que els alumnes escriguin una definici per
als mots inventats segents: cigronista, patatable, elefantador, discotecaire, contraparlar, hiperes-
tudiant, inframenjar. A continuaci cadasc hauria de crear un mot nou seguint el mateix procedi-
ment, afegint un prefix o un sufix a paraules que normalment no en duen.
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

En aquesta unitat es presenta Ramon Llull i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment del Llibre
de les bsties. A ms de les cinc activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.
ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un text o fragment de lectura, Perduts al mar
del nord, de lobra La nit dels arutans, de Maite Carranza, a partir del qual es proposen unes breus
activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la
llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una
avaluar global dels continguts de la unitat.

Unitat 1Solucionari
LECTURA
Abans de llegir
1 a 7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
Activitats
1 A les set del mat.
2 T 16 anys.
3 Que ha fet el curs preparatori de detectiu pblic.
4 Grasset.
5 18 o 19 anys.
6 Perqu el cap de serveis hi est dacord.
7 s una mesura preventiva amb motiu de lExposici Internacional de Pedres Precioses.
8 A robar objectes antics.
9 El van desmuntar de mica en mica.
10 a); c); b); a); c); b); c).
11 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
15 a) guardi duna pres

b) animal de mida molt gran que va viure fa molts anys
c) que ha nascut el set mes
d) funcionari de policia que t cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per
la autoritat
16 a) mot agut acabat amb vocal. g) mot pla acabat amb l.

b) mot esdrixol. h) mot pla acabat amb l.
c) mot pla acabat amb m. i) mot agut acabat amb as.
d) mot pla acabat amb g. j) mot esdrixol.
e) mot agut acabat amb es. k) mot pla acabat amb m.
f) mot amb accent diacrtic. l) mot esdrixol
17 L: article; Interpol: nom; ha llanat: verb; el: article; senyal: nom;
d: preposici; alarma: nom
18 a) Sintagma nominal: LInterpol; sintagma verbal: ha llanat el senyal dalarma

b) Sintagma preposicional: dalarma. Nucli: alarma. Complement nom: no nhi ha.
c) Subjecte: La Interpol; complement directe: el senyal dalarma.

Unitat 1Solucionari
19 a) El comissari prem el bra a lOriol amb una m.

b) He llegit en les notcies del diari que hi ha hagut una batuda.
20 gbia (pres), garneu (persona astuta i mal intencionada), fer crrer larpa (robar)
21 4 malnoms simples: xuclat, sargantana, lleganya, gravat

7 malnoms compostos: potacoix, tocatimbals, bufatripes, xafanassos, esquenaquadrat, mit-
jaorella, torrans
COMUNICACI
1 a) Judici precipitat: punt de vista intern, narrador protagonista. El narrador s un personatge

(en aquest cas el protagonista) i explica la histria en primera persona (vaig rebre..., vaig que-
dar-me..., ja em feia...).
Lordre dels factors: punt de vista extern, narrador omniscient. s un narrador annim que
explica la histria des de fora, sense participar-hi, i utilitza la tercera persona per expressar
lacci (Va tocar-li un entrevistador..., el locutor va preguntar-li...). El narrador s omniscient
perqu sap que pensen i senten els personatge (Lentrevistat sobr de cor i, tot oferint el perfil
afavoridor a la cambra) i fa comentaris subjectius (Va tocar-li un entrevistador daquells que es
volen lluir amb preguntes impertinents).
Venim de la pols: punt de vista extern, narrador omniscient. s un narrador annim que ex-
plica la histria des de fora, sense participar-hi, i utilitza la tercera persona per expressar lacci
(Van excavar..., No volien dir-li...). El narrador s omniscient perqu t un coneixement absolut
de tot: el que pensen i senten els personatge, el seu passat i el seu futur (I ho fou (una sorpre-
sa), perqu quan van completar les mides li donaren all que sen diu cristiana sepultura.).
b) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
Judici precipitat
Una vegada va rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaa o el testimoni duna admira-
dora. Posats a triar, va quedar-se amb aix darrer (perqu anava ms curt denamorades que
denemics) i ja es feia tot de clculs felios a base dentrevistes deliqescents, quan van trucar
a la porta i aparegu un missatger daquests que van en moto. El cor li va bategar de pressa.
Per no: el noi li va dir que shavia equivocat de pis i li va demanar que li torns la flor.
Lordre dels factors

Va tocar-me un entrevistador daquells que es volen lluir amb preguntes impertinents. Mhavien
invitat a un programa i el locutor va preguntar-me de sobte:
Vos sereu capa de donar la vida per una idea?
Tot oferint el perfil afavoridor a la cambra, vaig respondre:
No. Mestimaria ms de trobar una idea que em salvs la vida.
Venim de la pols
Van excavar prop de casa meva. No volien dir-me si feien una piscina o la base duna glorieta.
Es tracta duna sorpresa responien a cada pregunta meva. I ho fou, perqu quan van com-
pletar les mides em donaren all que sen diu cristiana sepultura.

Unitat 1Solucionari
Comentari
En el primer conte, Judici precipitat, el fet descollir un narrador protagonista dna ms fora al
relat, perqu fa ms propera i ms intensa lexpressi dels sentiments. El narrador omniscient
transmet una sensaci dun cert distanciament respecte als fets.
En el segon relat, Lordre dels factors, la utilitzaci del punt de vista intern ha obligat a eliminar
alguns comentaris del narrador (Linvitat al programa era un prohom illustre..., Lentrevistat
sobr de cor...) i, per tant, se nha vist afectat el sentit. El to irnic del relat tamb resulta ate-
nuat amb el canvi de punt de vista.
En el tercer conte, Venim de la pols, el canvi del punt de vista provoca una situaci fora cu-
riosa: el narrador deu ser un fantasma o un esperit, ja que ens relata la prpia mort.
c) Els contes sn tan esquemtics que amb prou feines es pot reconixer lestructura tradicio-
nal de plantejament, nus i desenlla:
Judici precipitat
(P) Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaa o el testimoni duna admi-
radora. (N)Posats a triar, vaig quedar-me amb aix darrer (perqu vaig ms curt denamorades
que denemics) i ja em feia tot de clculs felios a base dentrevistes deliqescents, quan van
trucar a la porta i aparegu un missatger daquests que van en moto. El cor em va bategar
de pressa. (D) Per no: el noi em va dir que shavia equivocat de pis i em va demanar que li
torns la flor.
Lordre dels factors
(P) Va tocar-li un entrevistador daquells que es volen lluir amb preguntes impertinents. Linvitat
al programa era un prohom illustre i (N) el locutor va preguntar-li de sobte:
Vos sereu capa de donar la vida per una idea?
(D) Lentrevistat sobr de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la cambra, respongu:
No. Mestimaria ms de trobar una idea que em salvs la vida.
Venim de la pols
(P) Van excavar prop de casa seva. (N) No volien dir-li si feien una piscina o la base duna
glorieta. Es tracta duna sorpresa responien a cada pregunta dell. (D) I ho fou, perqu quan
van completar les mides li donaren all que sen diu cristiana sepultura.
d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:

El locutor va preguntar-li, de sobte, si seria capa de donar la vida per una idea. Lentrevistat
sobr de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la cambra, li respongu que no, que sestimaria
ms trobar una idea que li salvs la vida.
2 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
3 a) Punt de vista extern, narrador omniscient. Utilitza la tercera persona gramatical i el narrador
coneix a la perfecci els pensaments i les sensacions del personatge (La roba no li tocava el
cos, anava amarat de suor i pel tub de lintest alguna cosa se li obria pas amb trepidncia cap
al trau final.[...] Un calfred li recorregu el cos eriant-li la pell. [...] Quan entr a la casa sent
picoretes emocionals a lestmac. No sabia ben b si de temor o dexcitaci.)

Unitat 1Solucionari
b) El personatge del fragment, Frederic, apareix com un atracador inexpert, insegur, ja que s
la seva primera vegada. El seu estat emocional est fet un manyoc de nervis, entre el temor
i lexcitaci el fa incapa de controlar les reaccions fsiques del seu cos: sua, no controla els
intestins, t calfreds, se li eria la pell, sent picoretes a lestmac... Per tant, en tenim una caracte-
ritzaci indirecta: coneixem el personatge sobretot a travs de les seves reaccions i actuacions.
c) Les descripcions de lespai sn molt sumries: podem situar lacci en un xalet que t un
jard amb gespa i algun arbre. Frederic sendins al xalet per un lateral que era ms a les fos-
ques. Les primeres quatre passes que fu per la gespa denotaven inseguretat. Les sabatilles
xafaven lagram emetent un soroll audible a timpans tan sensibles com els dun gos. Acot el
cap i dirig la vista al terra per trobar algun indici. Un excrement, volumins i daspecte enne-
grit, jeia al costat dun arbre; hi havia gos, i possiblement restret.
d) La narraci de fets i accions utilitza el pretrit perfet simple o perifrstic com a temps
verbal; la descripci utilitza el pretrit imperfet. Si ens atenem a aquest aspecte, comprovarem
que en el text hi predomina la descripci:
La roba no li tocava el cos, anava amarat de suor i pel tub de lintest alguna cosa se li obria
pas amb trepidncia cap al trau final. Tot un poema. Era el seu primer atracament.
Frederic sendins al xalet per un lateral que era ms a les fosques. Les primeres quatre pas-
ses que fu per la gespa denotaven inseguretat. Les sabatilles xafaven lagram emetent un
soroll audible a timpans tan sensibles com els dun gos.
Acot el cap i dirig la vista al terra per trobar algun indici. Un excrement, volumins i daspecte
ennegrit, jeia al costat dun arbre; hi havia gos, i possiblement restret. Un calfred li recorregu
el cos eriant-li la pell. Si la grandria del gos anava en proporci a lexcrement, un dobermann
tot i suavitzant el pensament, laguardava dins la casa. Quan entr a la casa sent picoretes
emocionals a lestmac. No sabia ben b si de temor o dexcitaci.
El ritme del text s fora rpid, malgrat el predomini de la descripci. La sensaci de dinamis-
me saconsegueix grcies al fet que sutilitzen frases ms aviat curtes, sovint coordinades o
juxtaposades; un altre factor que hi contribueix s lescassetat dadjectius.
ORTOGRAFIA
1 a) confiana (4); b) canviar (3); c) solidaritat (5); d) continuaci (6); e) esbalada (5);
f) campanya (3); g) alleugerida (5); h) malalta (3); i) geogrfic (4); j) fantasia (4);
k) assassinat (4); l) existent (3); m) tranquilla (3); n) aventuraria (6); o) assabentar (4)
2 creixents: guant, qualitat, gual, bilinge, ping, qualificaci
decreixents: boina, estiu, guineu, treure, reina, boira, peu, coure, diu
3 a) dut-xa; b) ca-lla; c) tas-sa; d) pat-ge; e) trepit-jar; f) s-sos; g) car-regar;

h) ami-gues; i) pa-quet; j) compa-nya; k) pa-ller; l) quei-xal; m) coi-x; n) mot-lle;
o) pis-sar-ra; p) car-retera; q) caba-nya; r) pel-lcula; s) cai-xa; t) Pas-qua
4 a) arrs; b) codony; c) cambra; d) dtil; e) Jess; f) telfon; g) accs; h) rbitre;

i) Laura; j) malson; k) negre; l) prncep; m) examen; n) patinet; o) dia; p) apstrof;
q) cigr; r) czema; s) il.lgic; t) telegrama; u) atmosfera

Unitat 1Solucionari
5 a) poesia; b) orgens; c) caf; d) bileg; e) iber; f) fundaci; g) smptomes;

h) aurola; i) policac; j) castraci; k) pas; l) mfasi; m) misteris; n) decrpit;
o) crtic; p) urb; q) ndex; r) ciutat; s) ordinador; t) acci; u) bolgraf
6 a) Els meus esports preferits sn el futbol i lhandbol.

b) Quantes diptries tens, Jordi?
c) Hi ha hagut accidents de trens a Munic i a Zuric.
d) El professor dangls s poliglot, ja que parla diverses llenges.
e) A la botiga de la gasolinera regalen un vdeo sobre les olimpades.
f) El meu company ha pujat a lHimlaia.
g) Sn unes terres plenes de rptils.
h) He comprat dos xandalls per fer gimnstica.
i) Una delegaci dempresaris va visitar Etipia.
j) El meu pare s director duna empresa txtil.
8 aguts: passar, aix, visqus; plans: tenia, remarcable, terrible, sabia, nosaltres, fssim, provo-
cava, estmac; esdrixols: poca, desgrcia, famlia, llstima
9 Acabo de parlar amb el Llus, per telfon. Al principi era sempre ell qui trucava, perqu a mi
em feia cosa que shi posessin el seu pare o la seva mare, per ara ja em coneixen, perqu ell
mateix els va explicar que sortem junts, i quan telefono em tracten amb molta cordialitat.
Doncs li he trucat i li he dit que lenyoro molt, i no s un tpic: desprs daquestes vacances,
que ens hem vist gaireb diriament i durant moltes hores, ara em sento com si em falts
alguna cosa vital. Ell tamb estava molt sentimental.
Mha dit:
No s fcil estimar tant, Neus. Quan no puc estar al teu costat el temps passa tan lent!
No saps com et necessito
Glria Llobet, El diari de la Neus
GRAMTICA
1 a) treuen; d) feu;
b) s; e) passem;
c) explica / pren; f) podreu
2 Exercici lliure.
3 a) La quarta aventura de la Guerra de les Galxies (subjecte) / es va rodar a Itlia. (predicat);

b) Els metges (subjecte) / confirmen lxit parcial del primer trasplantament de cara. (predicat);
c) Un motorista (predicat) / mor a la ronda litoral de Barcelona en topar frontalment amb un
cami. (predicat); d) Una galeria de Londres (subjecte) exposa la pintura dels anys ms felios
de Picasso. (predicat); e) Un motorista (subjecte) / mor a la ronda litoral de Barcelona en topar
frontalment amb un cami. (predicat); f) Els Estats Units (subjecte) / s el pas que rep ms
atacs ciberntics. (predicat).

Unitat 1Solucionari
4 Lafici blaugrana va tornar a viure una jornada especialment emotiva a la plaa de Sant Jaume
subjecte sintagma verbal
Els obrers de la factoria de Renault a Blgica demanen ms contrapartides al tancament.
subjecte sintagma verbal
5 a) resoltes; b) hi havia; c) hi hauria / sinvertissin; d) hi ha; e) hi havia / clara;

f) celebraran / hi haur; g) selegiran; h) correcta / redactada;
i) projectades / suposar; j) farien.
6 a) alp;
b) clara;
c) fixades;
d) barates;
e) va suposar.
7 Exercici obert.
LXIC
1 ofici: pesca-dor, drap-aire, carniss-er, massatg-ista, gurdi-

doctrina o ideologia: capital-isme, comun-isme, bud-isme, cristian-isme
diminutiu: sabat-eta; petit-, besti-ola, animal-
augmentatiu: homen-arro, bon-s, grand-ot, veu-assa, mar-assa, homen-s
despectiu: gent-ota, politic-astre
2 collectiu: pin-ar, ven-at, oss-ada, branc-atge

concepte abstracte: sol-edat, ignor-ncia, just-cia, fred-or, aprenent-atge
objecte: mir-all, renta-dora, calaix-era, cendr-er, vagon-eta
lloc: amagat-all, menja-dor, secretari-at, formigu-er, campan-ar, gallin-er
gentilici: urgell-enc, valenci-, barcelon-, polon-s, madril-eny
3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:

a) blavs; b) sabonera; c) lletgesa, lletjor; d) donassa, doneta;
e) groguenc; f) rogenc, rojor; g) felicitat; h) capitania; i) buidor; j) plenitud;
k) esfric; l) pelegrinatge; m) nasset; n) taronger; o) esclavitud
4 a) prejudici: anterioritat; b) empresonar: posar dins; c) rellegir: repetici;

d) anticongelant: oposat o contrari; e) ultramar: ms enll de;
f) exsecretari: que ha cessat el crrec; g) desmuntar: acci contrria;
h) bilingisme: duplicaci, doble; i) transatlntic: dun costat a laltre;
j) intravens: dintre de; k) semicercle: mig, meitat; vicepresident: crrec substitut de

anticantar: cantar molt malament; desafinar horriblement.
premastegar: assaborir els aliments abans de mastegar-los.
desodiar: deixar dodiar.
sobreriure: riure de manera escandalosa.

Unitat 1Solucionari
subesternudar: esternudar fluixet, per tal de no molestar ning.

contrapujar: baixar, anar cap avall.
6 a) embutxacar; b) envernissar; c) enlletgir; d) ajustar; e) entristir; f) arrodonir;

g) enrossir; h) emblanquir, emblanquinar; i) abaratir; j) aplanar; k) estovar;
l) endurir; m) afeblir; n) enlairar; o) emmagatzemar
7 a) llob-at-; b) flam-ar-ada; c) plov-isqu-ejar; d) enroj-ol-ar-se; e) bord-eg-s;

f) cag-an-er; g) esmic-ol-ar; h) crid-an-er; i) empat-oll-ar; j) tomb-ar-ella; k) pell-et-er;
l) fug-iss-er; m) escap-ol-ir-se; n) fred-ol-ic; o) apeg-al-s; p) xic-arr-; q) gran-ell-ut;
r) escany-uss-ar-se; s) ensang-on-ar; t) plor-iqu-ejar
8 Entre parntesis, el morfemes gramatical nominals de gnere i nombre: general-ment;

cre-ena; a-grad-able; per-judici-al; in-segur(-es); major-ia; espontni-ament; local-itzar;
a-consell-ador(-s); poss-ible; en-fons-ar; quant-itat; dis-sort-ad(-a); a-sseny-ad(-a).
9 a) fangar; b) saviesa; c) carrer; d) dineral; e) digerible;

f) comunisme; g) plomatge; h) falsedat.
10 a) caix; b) cigarret, cigarreta; c) piny, pinyol; d) careta; e) fillol;

f) pujol; g) collaret, collar; h) paperina; i) camiseta; j) bander, banderola;
k) barretina; l) flaut; m) vagoneta; n) cord, cordill; o) finestreta, finestr.
11 a-5: amplada; b-4: mentider; c-6: espais; d-1: unglada; e-2: dubts;
f-11: fruiter; g-9: llevantada; h-3: mesada; i-3 verds; j-10: careta;
k-7: nasset; l-8: llibreta; m-12: envejs; n-14: neguits; o-15: presseguer.
12 a) sobresou;
b) postguerra;
c) antiesportiu;
d) superhome;
e) sotsdelegat;
f) sotabosc
els nostres clssics
1 Predicar la fe catlica, convertir els infidels, crear escoles per a missioners.
2 Perqu el poguessin entendre all on anava.
3 Malfiana, lleialtat, saviesa, astcia.
4 Dominar tot el mn.
5 Sexplica en el quart pargraf.

Unitat 1Solucionari
1 Omniscient.
2 Narraci, descripci i dileg.
3 En un vaixell.
4 Ambient de misteri.
5 Otlia, Anarfiq, Lhome dels illots.
6 Directament
8 Descripci
9 a) mot agut acabat en l. b) mot agut acabat en ns

c) mot pla acabat en s d) mot pla acabat en s
11 LOtlia shavia adormit.
12 Havia percebut: verb; la: determinant; presncia: nom; voluble; adjectiu; de: preposici;
l: determinant; home: nom; dels: de preposici i ls determinant; illots: nom.
Subjecte: ellptic (ell); Predicat: havia percebut la presncia voluble de lhome dels illots.
13 a) van mirar: va mirar; b) Sestigu: sestigueren
14 a) monstruositat; b) expressivament; amabilitat
15 adormit, indiferent, desconegut

Unitat 2Els gneres teatrals
Lectura
El text triat per a aquesta unitat s un fragment duna obra de teatre de Dario Fo, Ac no paga ni Du.
Abans dentrar en el contingut del text, es proposen diverses qestions relacionades amb el teatre
(qu en destacarien, si els agradaria fer dactor o actriu) i tamb amb alguns aspectes del text que
hauran de llegir: si saben anar a comprar el menjar, el preu dels aliments, si deuen diners, etc.
Per b que lobra s realista i de denncia social, lalumnat trobar escenes de comicitat fora ab-
surdes i divertides. Les activitats per a desprs de la lectura sn preguntes de resposta multiopci
que han de permetre copsar el significat global del text i tamb dels diversos aspectes. Tamb
sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en el mn del teatre. Els continguts sn idonis perqu lalumne aprengui
a llegir i comprendre una obra teatral, de manera que spiga analitzar-la i destacar-ne els elements
principals. Tamb aprendr a reconixer els principals gneres teatrals. Finalment, a travs de les
lectures dramatitzades, esperem que adquireixi gust i inters pel teatre.
Per analitzar els textos teatrals, es parteix de la classificaci tradicional en tres gneres, tragdia,
comdia i drama. De cadascun se nestudien els recursos bsics: temes, personatges, desenlla,
llengua i estil. Aquests seran els trets que lalumne haur de reconixer en els textos que llegir
(exercici 2). I per comprovar que les explicacions teriques han estan ben compreses, noms cal
fer lexercici 1.
Una activitat de gran importncia ser llegir els textos de manera dramatitzada. Lalumne ha de
comprendre que el teatre s una forma literria que demana una representaci, i que els actors no
llegeixen un text, sin que encarnen els personatges.
Si el professorat ho considera convenient, es podria demanar als alumnes que continuessin cadas-
cun dels tres textos que han llegit, imitant-ne el to i lestil.
Les activitats TIC daquest apartat se centren en la difusi del teatre a travs de la xarxa. Lobjectiu
s que lalumnat conegui a travs dInternet els teatres, les companyies teatrals i les obres que hi
representen.
Com a activitat complementria, podeu demanar a lalumnat que faci un treball sobre els g-
neres teatrals menors. Que es distribueixin per parelles i que escullin un dels gneres del llistat de
ms avall. Demaneu que facin el treball amb PowerPoint per fer-ne la presentaci davant tota la
classe.
acte sacramental, pantomima, mascarada, sainet, entrems, pera, titelles, sarsuela, musical
Dimensi plurilinge i multicultural

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el teatre
social i de protesta, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds da-
vant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.

Funcionament de la llengua
Ortografia
Aquest apartat continua la prctica de laccentuaci, per se centra en un aspecte fora conflic-
tiu: laccentuaci de la e i de la o. Escriure b laccent grfic daquestes dues vocals requereix la
prctica de lescriptura i de la memria auditiva.
Les activitats que es proposen haurien de fer possible la distinci entre els accents obert i tancat
que poden dur aquestes vocals. Les activitats 1, 2, 5 i 6 sn molt tils per distingir laccent obert i
tancat. El professorat pot ampliar aquest tipus dactivitats amb altres mots que consideri oportuns.
Conv fixar-se sovint en les paraules en qu aquestes vocals sn tniques a fi de fer-ne ms rpid
laprenentatge. Ls del dictat s una bona eina per aconseguir-ho. A continuaci es proposa un
text per dictar, del qual shan subratllat les paraules que porten la e o la o tnica a fi de treballar la
memria auditiva daquestes dues vocals.
Text per dictar
Una llarga galeria en corba. Del terra munten columnes dobscurs vapors. Plena dimatges de
reis fabulosos, esculpides en pedra; tenen les mans plegades damunt dels genolls en senyal
de fatiga i els ulls ombrvols a causa dels errors dels homes, que seleven davant llur, eterna-
ment, en forma dobscurs vapors.
Estranyes figures vnen, com si sortissin duna cova. No tenen lestatura dhomes, i no sembla
que estiguin ben separades les unes de les altres.
James Joyce, Retrat de lartista adolescent
Gramtica
Aquest apartat se centra en lestudi de la morfologia de ladjectiu i en la seva utilitat en la produc-
ci de textos expressius, rics i complets, aix com en les oracions adjectives que, en tractar-se
doracions completes, permeten matisar encara ms la caracteritzaci de qualsevol substantiu.
Les activitats pretenen tant reforar la concordana entre substantiu, adjectiu i deteminant com
una manifestaci ms de la cohesi textual com reforar les regles morfolgiques i ortogrfiques
que intervenen en la flexi de gnere i nombre dels adjectius.
s per aix que bona part de les activitats proposades obliguen lalumne/a a aplicar aquestes regles,
especialment amb les que inclouen canvis ortogrfics; es treballen tamb alguns adjectius ms cultes,
amb flexions que poden resultar rares. Un altre dels objectius s reforar la distinci entre adjectius
duna i de dues terminacions per tal devitar que cometin el vulgarisme de convertir en variables ad-
jectius duna terminaci. Per ltim, altres activitats se centren en la commutaci doracions de relatiu
per adjectius i viceversa perqu aprecin aix les diverses possibilitats expressives dun i altre recurs.
Lxic
Aquest apartat pretn que lalumnat conegui a fons els mecanisme de la composici, les regles
ortogrfiques que lacompanyen i, no menys important, que augmenti el seu cabal lxic amb un
treball a fons sobre els compostos populars i tamb cultes.

Lactivitat 1 s la ms terica i pretn fomentar la reflexi gramatical en lalumnat (classificar els

compostos en funci dels elements que els formen). Les activitats 2, 3, 4, 5 i 6 treballen la formaci
de compostos i el seu significat: compostos referits a objectes (ex. 2), referits a lactitud i el carcter
de les persones (ex. 3,5 i 11), referits a activitats i oficis (ex. 10), compostos cultes (ex. 6, 8, 9).
Lactivitat 12 s un exercici dexpressi escrita que permetr explorar la creativitat de lalumnat. Si
b en totes les activitats sha de incidir lortografia correcta dels compostos, aquest s lobjectiu
especfic de lexercici 7.
Com a activitat complementria proposeu-los de fer frases amb els mots compostos segents,
referits a maneres de ser i que sn fora pejoratius: pocapena, baliga-balaga, escalfacadires, toca-
campanes, figaflor, estiracordetes, perdonavides, xarrupavins.

En aquesta segona unitat es presenta Ausis March i la seva obra, i es proposa de llegir un frag-
ment de poema. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.
Activitats de reps i davaluaci

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten un fragment de lobra de teatre Forasters,
de Sergi Belbel, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb
sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.).
Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts de la
unitat.

Unitat 2Solucionari
LECTURA
Abans de llegir
Activitats
1 d), a), c), a), a), b), a)
3 Sn dues dones de classe treballadora que viuen en una poca de crisi econmica i de pujada
de preus dels elements bsics com el menjar.
5 a) telfon; b) cantar; c) resoluci; d) direcci; e) vost; f) adu;

h) desprs; i) cridar; j) per; k) volgurem; l) aix; m) cord
7 a) subjecte ellidit; predicat: En el detergent mhe trobat una moneda.

b) subjecte: El director; predicat: ens van deixar pagar com vam voler.
c) subjecte: les cames; predicat: ens tremolaven.
d) subjecte: Els policies; predicat: no entenien res.
e) subjecte: All; predicat: era la revoluci.
8 a) dues oracions juxtaposades;

b) dues oracions coordinades;
c) una oraci principal i una oraci subordinada adjectiva
9 a) per impedir el pas; b) ximplet; c) rpidament; d) el ms important; e) vendre sense pagar
10 a) robar; b) petit; c) tossut; descarat; bell
11 ac, xica, xiquet, ac
12 com una fletxa
13 a) duro; b) detergent; c) empentar; d) metralladora; f) revoluci; g) legalista, honrada
COMUNICACI
1 a) escena;
b) drama, tragdia, comdia;
c) comdia;
d) tragdia;
e) comedia dellarte;
f) drama;
g) tragdia, mort

Unitat 2Solucionari
3
La mort Antgona Terra baixa
Tema De la vida quotidiana, amb Seris, transcendental, Tractament seris i trans-

un to humorstic o satric. tractat amb grandiositat cendent de la figura hu-
Darrera del contingut bur- i un to elevat. mana. Els ssers humans,
lesc, sol haver-hi una intenci El desenlla sol ser per, poden dominar el
crtica i moralitzant sobre la fatal, ja que el dest dest i vncer-lo.
conducta humana. condueix els personat-
ges a la mort. Terra baixa presenta un
El text fa una pardia de la triangle amors: Manelic,
figura de lassass en srie. Polinices i Etocles, un pobre pastor, senfronta
La comicitat del text est germans, fills ddip, a en Sebasti, lamo des-
basada en labsurd de les senfronten cruelment ptic i cruel, per rescatar la
situacions i del compor- en una guerra pel Marta de les seves urpes.
tament dels personatges. govern de Tebes. A Amb amenaces i enganys,
Les situacions, violentes i lescena, Ismene relata en Sebasti ha obligat la
greus, sexpliquen sense cap a Antgona la mort dels Marta a casar-se amb el
dramatisme. Els personat- seus germans. Manelic per encobrir que s
ges, un boig assass i la seva la seva amant. Lamor, per,
vctima, actuen al revs del fa fracassar els seus plans.
que dictaria la lgica.
Personat- Humans, normals, amb els Herois, reis, dus, etc. Sn de dimensions i carac-
seus defectes i les seves Actuen dominats per terstiques humanes, com a
ges
virtuts. fortes passions. la comdia, i no pas herois
mtics.
Kleinman s un personatge Polinices i Etocles,
desorientat, dubitatiu, que encegats per lambici En Manelic, que ha viscut
fracassa en el seu intent i la ira, senfronten en la solitud de les muntan-
pattic de fer entrar en ra en una lluita fratricida yes, personifica la bon-
el Manac. pel govern de Tebes. dat natural de lhome no
Com a contrast, el Manac Morts tots dos davant contaminada per la societat.
apareix com una persona les muralles, el cos En Sebasti encarna la co-
equilibrada, segura della de Polinices queda rrupci del poder, el vici, la
mateixa i que sap el que vol. insepult per haver-se maldat. La Marta, una pobre
alat contra la ciutat. La noia rfena, viu degradada
seva germana Antgona moralment pel Sebasti
li donar sepultura i que lha convertit en la seva
acceptar com a cstig amant; al final, per, ser
la mort. redimida per lamor pur den
Manelic.
Llengua Utilitza un registre colloquial, Dacord amb el seu Per donar realisme a lobra,
ple de girs i expressions carcter solemne i utilitza la llengua colloquial
i estil
populars. majestus, utilitza un dels pastors i els pagesos
llenguatge elevat. de lpoca.
Gnere Comdia Tragdia Drama

Unitat 2Solucionari
ORTOGRAFIA
1 e oberta: jeu, creu, veu, treu, preu
2 o oberta: brossa, grossa, crossa
3 a) etctera; b) entn; c) estn; d) de deb; e) ingrs; f) psol; g) digurem;

h) proms; i) memria; j) comprn; k) crixer; l) viem; m) precis; n) saltar;
o) pags; p) tica; q) reu; r) excursi; s) tingurem; t) fssiu
4 a) crrer; b) desprs (adverbi); c) esglsia; d) comunicaci; e) aix; f) matria;

g) caf; h) funci; i) estrnyer; j) tamb; k) crnica; l) estmac; m) descripci;
n) cami; o) esps; p) vncer; q) educaci; r) ra; s) per; t) conixer
5 secreta
6 tova
7 a) xins, xinesa; b) holands, holandesa; c) japons, japonesa; d) barcelon, barcelonina;

e) francs, francesa; f) vigat, vigatana; g) angls, anglesa; h) portugus, portuguesa
8 sis, vuit, des, tretz, dinov, vint-i-quatr, trenta-set, cinquanta-dos, setanta-set, no-
ranta-cinqu
9 a) rem quatre gats al caf de la plaa.

b) En aquest banc donen un inters molt alt.
c) Sha desprs un tros de cornisa desprs que hi passs un vianant.
d) La mare mha fet un pur molt esps.
e) Quin any va nixer, la Laia?
f) He comprat un llibre de cincies.
g) Va quedar el vuit de la cursa.
h) El meu ve s dans.
i) Som de la comarca del Tarragons.
j) Mhe quedat sense cap cntim i no podr anar de viatge.
10 a) La histria de lscar va tenir molt ress.

b) El cami dna tres voltes de deb.
c) Tinc mal destmac perqu he menjat dos plats darrs i dos plats de crema.
d) Necessita cinc dies de reps.
e) Si fssiu ms seriosos no us passaria res.
f) Dius aix perqu no tens memria.
g) Ja no tinc benzina al dipsit.
h) Lescriptor que va guanyar el premi signava amb pseudnim.
i) Frem quatre els qui vam tornar de matinada.
j) LEloi va quedar excls del sorteig perqu no complia els requisits.
k) Vrem anar a fer un arrs un dia molt calors.
l) Em vaig fer una cpia de la targeta del mbil.

Unitat 2Solucionari
11 Si us haig de ser sincer i quan sescriu no se si conv ser-ne del tot, cal que confessi
dantuvi que el primer que em parl de lafer va ser el doctor Scopius. Havia remenat papers
de lpoca per escriure un daquells articles tendres i erudits que pinten un somriure i provo-
quen un lleuger estremiment i nhavia trobat la referncia. Em truc des del diari i vam mantenir
una conversa llarga i estrafolria. s clar, un cop penjat el telfon, men vaig oblidar. Dies des-
prs, per, a comenaments de la primavera, en vaig tenir la segona referncia.
Jaume Fuster, La matria dels somnis
gramtica
1 flonja, flonjo, flonges / nulla, nuls, nulles / seca, secs, seques / amarga, amargs, amargues /
feli, felios, felices / encesa, encesos, enceses / baixa, baixos, baixes / pobra, pobres,
pobres / boja, bojos, boges / lletja, lletjos, lletges
2 a) magribins; b) atees; c) beneites; d) exempts; e) perplexos; f) nadiues;

g) pl-rojos o pl-roigs; h) genuns; i) grassos; j) pagesos; k) convexos; l) massissos;
m) tranquilles; n) centrfugues; o) amables; p) roges; q) seques; r) tenaos o tenaces
3 a) espcie depredadora; b) alumna excellent; c) tisores esmolades; d) serp africana;

e) euga salvatge; f) boca ampla; g) via transversal; h) pell tigrada
Adjectius duna terminaci: excellent, salvatge, transversal.
Adjectius de dues terminacions: depredador, esmolades, africana, ampla, tigrada.
4 a) afable; b) molt digna; c) incmoda; d) proporcional; e) malpensada; f) nets
5 la vena elegant, els vens elegants, les venes elegants; la nostra euga andalusa, els nostres
cavalls andalusos, les nostres eugues andaluses; una pagesa grassa, uns pagesos grassos,
unes pageses grasses; lhomicida cec, els homicides cecs, les homicides cegues; labellot
ferstec, els abellots ferstecs, les abelles ferstegues; laprenenta auda, els aprenents au-
daos, les aprenentes audaces; un florista sus, uns floristes sussos, unes floristes susses;
una actriu grisa, uns actors grisos, unes actrius grises; la pobra rfena, els pobres orfes, les
pobres rfenes.
6 a) que hem trobat avui; b) que no podia contenir; c) que resultaven increbles;
d) que prefereixo; e) que no conegueu
LXIC
1 a) aiguaneu, capicua; b) camacurt, pl-roig; c) capficar, corsecar;

d) tallaungles, pintallavis; e) altaveu, pocavergonya
2 a) passamuntanyes; b) llevaneus; c) parabrisa; d) trencaclosques;

e) escuradents; f) paracaigudes; g) trencanous; h) para-xocs; i) passapur;
j) llevataps; k) matamosques; l) para-sol; m) obrellaunes; n) portamonedes
3 a) 6; b) 11; c) 1; d) 2; e) 9; f) 4; g) 10; h) 3; i) 5; j) 12; k) 8; l) 7

Unitat 2Solucionari
5 a) 6: enterramorts (enterrador); b) 8: tocacampanes (persona que parla sense solta);

c) 1: esgarriacries (persona que es complau a posar entrebancs o a importunar); d) 3: bufa-
nvols (home presumptus, envanit); e) 2: busca-raons (amic de baralles); f) 5: netejavidres
(persona o producte que neteja els vidres); g) 4: caganiu (ocellet duna niuada nascut darrer;
el fill ms petit); h) 7: buidaampolles (persona que beu molt, borratxo)
6 a) 1: antropofgia, a) 3: antropofbia, a) 8: antropnim; b) 2: biblioflia, b) 3: bibliofbia,

b) 6 bibliografia, b) 10 biblioteca; c) 6: cronografia, c) 7: cronmetre, c) 9: cronoscopi;
d) 2: xenoflia, d) 3: xenofbia; e) 4: esquizofrnia; f) 3: fotofbia, f) 6: fotografia, f) 7: fot-
metre, f) 10: fototeca; g) 7: hexmetre; h) 1: microfgia, h) 6: micrografia, h) 7: micrmetre,
h) 9: microscopi; i) 6: telegrafia, i) 7: telmetre, i) 9: telescopi; j) 5: psicoterpia
7 a) allioli; b) blanc-i-blau; c) gira-sol; d) pellroja; e)guarda-roba; f) poca-solta; g) centpeus;

h) cardiovascular; i) nord-est; j) sud-afric; k) escura-xemeneies; l) curtcircuit; m) austrohon-
gars; n) lligacama; o) sordmut; p) ziga-zaga; q) catalanoparlant; r) xino-xano
8 a) 10; b) 1; c) 15; d) 3; e) 4; f) 9; g) 6; h) 2; i) 8; j) 7; k) 13; l) 11; m) 14; n) 5; o) 12
9 a) quadres; b) films, pellcules; c) diaris i revistes; d) jocs
10 a) usurer; b) lladre; c) oficinista; d) dependent (de botiga); e) pags; f) advocat
11 malagrat: persona que no agraeix les coses que alg ha fet per ella; pocavergonya: persona
desvergonyida, que fa malifetes i enganya els altres; poca-solta: persona poc seriosa, que diu
o fa bestieses, coses sense seny, que a vegades molesten els altres; malcriat: persona que
no sap portar-se b i no t bona educaci perqu li han deixat fer sempre el que volia; mal-
parlat: persona que diu constantment paraulotes i expressions grolleres; pocapena: persona
desvergonyida; malcarat: persona que posa mala cara a tothom i sempre sembla que est
enfadada; pocatraa: persona que no sap fer les coses, que tot ho espatlla i no sap arreglar
res; malnima: persona de mals sentiments, de naturalesa cruel; malagrads: persona que no
s simptica i t un tracte desagradable; malgirbat: persona que porta roba que no li cau b,
mal feta o mal posada.
12 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple: mobiladdicte: Persona
que viu connectada a un telfon mbil, enviant i rebent missatges contnuament. talla-rotllos:
Persona que es complau en espatllar els bon moments, el bon ambient. zeromotivat: Persona
absolutament desmotivada, sense cap ganes de fer res.
els nostres clssics
1 El sensual i lespiritual.
2 Plena de seny; Llir entre cards; Oh foll amor; Amor, amor; i Cants damor.
3 Amb el patr duna nau.
4 Sobreabundant plaer.

Unitat 2Solucionari
5 Plena de seny.
6 25-26
1 T cura duna persona gran, el pare
2 Lassistenta s immigrant i est separada de la seva famlia
3 Lamor a la famlia
4 Drama
5 tragdia, comdia i drama
6 Actes
7 El dileg
9 a) estmac; b) dbil; c) pas; d) llstima; e) famlia; f) cami
10 assistenta (tancada), galetes (oberta)
11 ronca (tancada), mobles (oberta)
12 pobre, pobra, pobres, pobres

ample, ampla, amples, amples
homleg, homloga, homlegs, homlogues
capa, capa, capaos, capaces
gris, grisa, grisos, grises
13 a) regalat
b) cridanera
c) espatllada
d) vista
14 a) ric; b) amors; c) ensucrat; d) llastims; e) estomacal; f) grandiositat
15 a) verb + nom; b) adjectiu + nom; c) verb + nom; d) verb + nom; e) verb + nom;
f) verb + nom; g) nom + adjectiu; h) nom + adjectiu; i) verb + nom; j) nom + adjectiu

Unitat 3Escrivim poesia
Lectura
Es proposa la lectura de sis poemes de carcter divers: lamor i el desamor, la vida quotidiana,
la perseverana, la brevetat de la vida, i la vida al camp. Les activitats prvies a la lectura, Abans
de llegir, pretenen esbrinar lopini dels alumnes sobre aspectes relacionats amb els temes del
poemes a fi de preparar-los per a la lectura.
Es proposa de treballar la comprensi lectora de cada poema per separat. Les activitats es poden
fer en grup i permeten la interacci oral a laula. Es poden formar petits grups per treballar un poe-
ma i desprs exposar-lo al grup classe.
Un cop contestades totes les activitats, si el professorat vol continuar amb el treball daquests
textos, pot proposar de establir comparances entre els poemes pel que fa al tema, mtrica, figures
literries, etc. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic)
sobre els poemes.
Comunicaci
En aquest apartat sanalitza el text potic, tant en els aspectes formals (la mtrica) com en els
estilstics (les figures retriques) o els temtics (temes i tpics potics). Pel que fa a la forma, fa un
reps de la mtrica (metre, rima i ritme), i nestudia els aspectes essencials.
De les figures retriques se nha fet una tria fora mplia, encara que no exhaustiva, de tots els
nivells: fnic (alliteraci, paranomsia i onomatopeia), morfosintctic (anfora, asndeton, polisn-
deton, hiprbaton, parallelisme, eptet i quiasme) i lexicosemntic (comparaci, metfora, perso-
nificaci, anttesi, hiprbole, sincdoque i metonmia).
Els aspectes formals i estilstics de la poesia ja havien estudiats a primer cicle dESO i ara sen fa
un reps i una ampliaci. Com a novetat, per tal que lalumnat tingui una visi ms completa del
fenomen potic, a tercer dESO lintroduirem en lestudi dels seus aspectes temtics: els temes
potics (amor, mort, vida, paisatge, ptria) i els tpics potics (carpe diem, locus amoenus, ubi
sunt, fugit tempus irreparabile, homo viator).
Lactivitat 1 se centra en lanlisi mtrica; les activitats 2, 3 i 4 en les figures estilstiques; lexercici
5 en el tema i els tpics literaris; en lexercici 6 sha de reconstruir un poema amb lajut del sentit,
el metre i la rima (sn versos apariats de 3 i 6 sllabes); la darrera activitat s un exercici de sntesi
que analitza un poema des de tots els punts de vista, formals, estilstics i temtics.
Les activitats TIC daquest apartat se centren en els blocs de poesia. Es tracta que lalumnat vegi
que la poesia s una forma dexpressi literria viva, i que ha sabut dadaptar-se a les noves tec-
nologies per arribar a un pblic cada cop ms ampli.
Com a activitat complementria podeu demanar als alumnes que assenyalin el tema i el tpic
que hi ha present en lestrofa segents; desprs, que hi cerquin alguna figura retrica; finalment,
que en facin lanlisi mtrica.

Ara ha vingut la primavera

i lhivern, plors, ha fugit.
La fumera tremola, clara,
damunt el cel empallidit;
el riu sesmuny i remoreja
ms dolament, i un escampall
de violetes es desmaia
entre les herbes de la vall.
Toms Garcs, Irem a collir violetes..., a Lombra del lledoner

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el llenguatge
potic, un llenguatge universal.
Ortografia
En aquesta unitat es completa el treball sobre laccentuaci. En aquest cas, es treballa laccent
diacrtic i la diresi. Les activitats sn variades a fi dassegurar la correcta escriptura dels mots amb
accent diacrtic per diferenciar paraules que sescriuen o es pronuncien de manera semblant per
que tenen un significat diferent. Tamb sinsisteix en lortografia dels mots amb diresi.
Text per dictar

(frases extretes i adaptades de la novella El fantasma de Fluvi, de Joaquim Soler):
a) Al Mediterrani necs salvatges han construt el seu parads.

b) Era una histria quasi increble, farcida de llastimosos udols nocturns.
c) S, per, ja ho veurs, al fi nal es fa ms ample i fins i tot hi ha una mena de petita finestreta
que dna a lexterior.
d) I vs, com s que sabeu totes aquestes coses?
e) Don vnen?
f) Compensava la seva exigitat amb lexagerada abundor de banderes.
g) Ep, aix la qesti ja varia.
h) Que heu perdut el mn de vista?
i) Em cost Du i ajuda que massabents de quin lloc dels Pasos Catalans provenia. Qu,
s veritat o no?
Gramtica
En aquesta unitat estudiarem la utilitat dels diversos tipus de pronoms com a substituts que per-
meten augmentar la cohesi dun text, avanar en el procs de concreci i evitar repeticions.
Es tracta dintroduir un tema complex (especialment els pronoms febles) de la gramtica de la

llengua catalana. I perqu els alumnes els perdin la por, desprs duna breu caracteritzaci general
(que inclou les diverses formes dels pronoms febles) la pronominalitzaci es treballa de manera

fora intutiva, sense atabalar-los amb funcions sintctiques ni donar-los gaires regles. Es pretn
que shi familiaritzin i els vagin fent seus. Ja hi haur temps, a quart curs, de treballar-los des de la
perspectiva de la reflexi sintctica.
A les diverses activitats es treballen les formes dels pronoms, la substituci pronominal guiada
de complements que no presenten especial complexitat, la reconstrucci denunciats commu-
tant pronoms pels sintagmes equivalents, la correcci derrors que es cometen en converses
colloquials i, per ltim la redacci dun text amb un nmero mnim de pronoms febles.
Com a activitat complementria, es proposa la segent: Torna a escriure el text segent tot
substituint els elements subratllats pels pronoms que tens a continuaci:
Ell, li, ho, Ella, la, -la, n, li, que, la, ella, sen, -li, la
Una mica de msica en groc

Es deia Xim Pom, aquest nom en la llengua xinesa vol dir amant de la msica.
En Xim Pom, efectivament, era un gran amant de la Msica. Un amant cegament apassionat,
que no hauria vacillat a donar la vida per la seva enamorada. Per lhome estava condemnat a
dur a la Msica un amor platnic, perqu la Msica, estreta i tibada, no feia ni aix de cas a en
Xim Pom. En Xim Pom prou seguia la Msica de puntetes, per no fer malb la Msica. Prou
festejava la Msica amb flors de set-centes olors. Prou lloava la Msica pertot i oferia encens
a la Msica. La Msica es mostrava altiva i freda. [...]
En Xim Pom va resoldre de fugir, per oblidar la seva desesperaci. [...]
- Si no puc marxar amb la Msica, me nanir, almenys, amb el seu eco - es va dir entre dents.
I, amb aix, va tallar una canya de bamb i es va fer un tosc flabiol de canya de bamb. Da-
vant den Xim Pom, el cam era tan llarg com era llarga la seva pena.
Miquel Desclot: A la punta de la llengua
Solucions:
que, n, -li, li, Ell, la, -la, la, la, li, Ella, ella, sen, ho
Lxic
En aquest apartat sanalitzar a fons el fenomen de lhabilitaci, un dels sistemes ms productius de
la llengua per generar nous significats. Ara b, tot i ser un sistema duna gran simplicitat (un canvi de
categoria gramatical que implica un canvi de significat) sovint topem amb una complicaci imprevis-
ta, la gran dificultat que molts alumnes tenen a lhora de distingir les categories gramaticals.
Bona part de les activitats consisteixen a descobrir la categoria gramatical dels mots destacats. Els
ms fcils sn aquells que mostren dos mots aparellats en frases contiges (ex. 1 i 8) de manera
que els podem comparar.
Un xic ms difcils sn les activitats 2 i 5 en qu sha de descobrir la categoria gramatical dun

mot en un determinat context. Les activitats 4 i 6 demanen la redacci de frases a partir dun mot
i una categoria gramatical. Els exercicis 3 i 7 socupen del significat dels mots habilitats. Lexercici
9 s una activitat ldica. Lobjectiu de lactivitat 10 s fer reflexionar lalumnat sobre el fenomen de
lhabilitaci a partir dun text periodstic.

Finalment, lexercici 11, que consisteix a trobar els mots habilitats en un text, es pot considerar una
activitat de sntesi i pot servir per avaluar els coneixements adquirits.
Com a activitat complementria, dicteu els verbs segents i demaneu als alumnes que trobin
aquella forma de participi o de gerundi que sutilitza habilitada com a substantiu:
a) dinar dinada
e) navegar navegant
b) estudiar estudiant
f) batre batut
c) abraar abraada
g) cremar cremat
d) amanir amanida
h) llevar llevat

En aquesta unitat es presenta Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc, i es proposa de llegir un fragment
daquesta obra. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes, El comproms del poeta, de
Mrius Torres, i Jo o ning, de Pere Quart, a partir dels quals es proposen unes breus activitats
de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua
(ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci
global dels continguts de la unitat.

Unitat 3Solucionari
LECTURA
Abans de llegir
Activitats
Perqu has vingut
1 Ms expressivitat.
2 Han florit i estan felios.
3 Bella i pubilla, bruna de rostre, jove.
4 Torna a estimar.
No momplis ms de flors: ja no testimo

5 Flors.
6 Planta papers a diferents llocs.
7 En lletra rodona, o en pal sec, o b a la romana, en carcters dimpremta forastera, en elze-

veri, en lletra molt ampla, o en cursiva... Amb carb dur i gruixut, amb guixos exaltats o amb
mangra de color de sang donada...
8 Es resigna, ja sap que no pot fer-hi res.
Eco
9 Que les coses sn com sn.
10 No ha tingut fortuna en la vida.
11 Sis.
12 Resignaci davant la realitat del mn: la vida de lhome.
Cercles
13 Les coses que es volen assolir.
14 Al llarg de tota una vida.
15 Eptet.
Prou s...
16 Al nvol i a la neu.
17 Veure la Terra renovada i ms gerda
Horaciana XXXV
18 Treballar al seu hort.
19 Les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques.
20 Perqu el diari deia que ha arribat lhome a la lluna.

Unitat 3Solucionari
22 Viure en la tranquillitat del camp, i no preocupar-se per altres coses complicades.
23 La vida s molt breu
26 mel dor adormida a la gerra.
27 matinada posta; nit dia
28 sintagma preposicional: prep + det + nom + prep + det + nom + prep + det + nom
29 a) No momplis ms de flors: ja no testimo. b) Perqu has vingut, Cercles, Horaciana XXXV.

c) Eco, Prou s... d) Eco, Prou s...
30 perqu, s, b, qu, s, ms, per qu, sn.
31 No momplis...: tu, jo Eco: tu
32 m, t, ho, hi
33 Perqu has vingut: envejosa, bella, pubilla, bruna

Prou s...: lil, breu, renovada, gerda, adormida
35 estime, lletuges, tomaques, poalades, regue, arrenque
37 a) pubilla; b): alcova; c) llac; d) solcs
COMUNICACI
1 La primera aproximaci a la mtrica dels sis poemes ha de ser per adonar-se que uns poemes
sn escrits amb versos lliures (Perqu has vingut, Cercles, Horaciana XXXV), uns altres amb
versos rimats (Eco, Prou ser) i un altre amb prosa potica. No cal fer lanlisi mtrica dels
versos lliures i rimats. El professorat pot triar uns versos de cada poema per tal de fer evident
a lalumnat els versos que rimen i els que no rimen.
2 onomatopeia; paranomsia; alliteraci
3 eptet i anttesi; polisndeton; hiprbaton; anfora i parallelisme
4 paradoxa; metfora; hiprbole; comparaci; sincdoque i comparaci; sinestsia, metfora i

personificaci

Unitat 3Solucionari
5 a) El tema s la vida, identificada amb un cam; hi trobem el tpic del carpe diem (anima a
viure intensament el present, conscient de la brevetat de la vida i del pas del temps que duu
inexorablement a la mort); sn versos polimrics (4, 11, 6, 4) amb rima assonant.
b) El tema torna a ser la vida, identificada amb un cam; el tpic, en canvi, s el de lhomo
viator (la vida com un cam o un viatge incert, atzars); quartetes de versos octosllabs els
senars i tetrasllabs els parells; rima consonant (abab...acac).
c) Fragment del poema Desolaci de Joan Alcover, de to elegac, que expressa el dolor per la
prdua dels ssers estimats; cont el tpic del tempus irreparabile fugit (el pas inexorable del
temps es fa notar en lenvelliment dels ssers i les coses) i tamb de lubi sunt (lamenta les
coses del passat perdudes amb el pas del temps); fragment dun sonet: un quartet de versos
alexandrins amb rima consonant (ABBA).
d) El tema s patritic, vinculat a un passat heroic i gloris; el tpic a qu recorre s lubi sunt;
s un fragment massa breu per fer-ne lanlisi mtrica.
e) El tema s el paisatge; el tpic que utilitza s el locus amoenus (un paisatge idllic on se
situa lescena); s un fragment massa breu per fer-ne lanlisi mtrica.
6 procura, bstia, molstia, fosques, mosques, mosquits, nits
7 a) Versos alexandrins amb cesura (6 + 6), amb nombroses elisions i sinalefes. Rima conso-
nant: AA BB CC DD; per tant, versos apariats.
b) El poema parla del transcurs de la vida, del naixement a la mort, com un cam en parallel
amb una persona estimada, i es lamenta de la difcil comunicaci, de lallunyament malgrat la
proximitat. En el poema, apareixen diversos tpics literaris. El principal, s la comparaci de la
vida amb un riu (Corren les nostres nimes com dos rius parallels [...] No podem acostar les
nostres vides calmes). Indirectament apareix tamb el tpic de lhomo viator (Fem el mateix
cam sota els mateixos cels). Tamb podrem identificar el tpic del locus amoenus (entre els
dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. / En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, /
sento, com si em segus, el teu batec suau / i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga)
c) El poema s una allegoria del pas de la vida, i entrellaa diverses imatges que es corres-
ponen entre si. Cada riu s una vida; el cam, el transcurs de la vida; la terra representa la
separaci entre dues persones; els meandres, en els tombs que dna la vida, sn moments
de reps i de pau; la font s el naixement; el mar, la mort; quan parla de la mar com la nostra
ptria antiga vol dir que s el nostre lloc dorigen perqu, paradoxalment, el mar s el principi
i la fi del cicle de laigua, el mar s la mort per tamb lorigen de la vida.
d) Tots els mots que apareixen en la pregunta anterior sn metfores. Nhi ha daltres, per:
Corren les nostres nimes... (v. 1) alludeix al transcurs de les dues existncies; escolto la
teva aigua... (v. 7) segurament es refereix a la veu de la persona amiga; etc.
Comparacions: Corren les nostres nimes com dos rius parallels. (v. 1); etc.
Personificacions: i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga (v. 7); etc.
ORTOGRAFIA
1 a) m; b) os; c) be; d) deu; e) mn;

f) bota; g) mora; h) bta; i) dona; j) s

Unitat 3Solucionari
2 a) 1; b) 6; c) 3; d) 5; e) 2; f) 4; g) 10; h) 11; i) 9; j) 12; k) 8; l) 7
3 a) aigua; b) ungent; c) conseqncia; d) segent; e) llengeta; f) antigues; g) quocient;

h) aqu; i) bilinge; j) qesti; k) paraiger; l) freqent
4 a) influir, influt, influint

b) obeir, obet, obeint
c) beneir, benet, beneint
d) reduir, redut, reduint
5 tradua, tradues, tradua, traduem, tradueu, traduen

condua, condues, condua, conduem, condueu, conduen
6 agraeixi, agraeixis, agraeixi, agram, agrau, agraeixin

tri, tris, tri, triem, trieu, trin
7 a) Diu que t una cuca al jard./Vols beure un te?

b) Al zoolgic hi ha un s blanc./El gos del ve es menja un os.
c) Qu vols per dinar, Carme?/Mare, que vindr en David?
d) He mlt un quilo de caf./Li agrada molt anar dexcursi.
e) Far vacances el mes de juliol./Avui arribar ms tard que ahir.
f) Es creu que s un gran pintor./La Pilar s dentista.
8 Han de dur accent: superfcie, agitaci, trbol, remol, finssima, aqus, partcules, cobr i rpi-
dament.
Han de dur diresi: aiges.
9 a) sc; b) s; c) sn; d) fra, vingussiu; e) ; f) dna; g) s, vindr; h) vns; i) ; j) t; k)
10 a) frua; b) cafena; c) herona; d) sussa; e) pec; f) ambigitat; g) vena; h) biscana;

i) continutat
11 Dictat. Correcci a criteri del professorat.
GRAMTICA
1 a) m f) els el
b) l g) men
c) -vos h) lin
d) lo i) sho
e) mels j) Men
2 a) Nhan filmades moltes.

b) Ho devoren tot.
c) Les agafava (totes).
d) No els va fer cap ms regal.
e) Ens ho va dir.
f) Ho s. / Ns molt, de trempat.

Unitat 3Solucionari
g) Ens hi trobarem a quarts de nou.

h) Les maquillaven.
i) No sen mouen mai.
j) Ens hi interessem.
3 a) les f) l
b) n g) s
c) ho h) hi
d) els i) la
e) ho j) en
4 Exercici obert. Soluci indicativa:

a) al parxs f) a les estovalles
b) decidits g) de no haver-te avisat
c) el gat h) esparracats
d) rebuts i) la catifa
e) als obrers
5 s / ens / -ho / em / m / n / mho / hi / em / em / Li / ho / s / es / m / hi / s / s / men / la.
6 a) emporteu-vos-el e) Beguem-nos-el
b) atureu-vos-hi f) Preneu-vos-ho
c) anem-nos-en g) Tingues-los
d) Digues-los-ho h) Li ho dono
7 Exercici obert
LXIC
1 a) adjectiu, substantiu; b) verb (gerundi), substantiu; c) preposici, substantiu; d) conjunci,

substantiu; e) verb (participi), substantiu; f) verb (infinitiu), substantiu
2 a) disset: numeral habilitat com a substantiu; b) sus: adjectiu habilitat com a substantiu;
c) blau: adjectiu habilitat com a substantiu; d) espavilats: adjectiu habilitat com a substantiu;
e) corrent: verb (gerundi) habilitat com a substantiu; f) tornada: verb (participi) habilitat com a
substantiu
3 a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 7; f) 3; g) 6
5 a) adjectiu; b) substantiu; c) adverbi; d) substantiu; e) substantiu
7 a) corrent; b) caient; c) navegant; d) aprenent; e) cantant
8 a) volant: verb (gerundi), substantiu; b) vista: substantiu, verb (participi); c) anomenada: verb
(participi), substantiu; d) batuda: adjectiu, batut: substantiu; e) anglesa: adjectiu, substantiu.

Unitat 3Solucionari
9
T R A M E S A F T R
B R B W X A S V R E
R P A R A D A T U C
N R T H K L O U C G
E E U R S U A D A J
V T T I E F E R D E
A R F M D I C T A T
D E Q D G U I C E N
A R Z G U I P O K O
R S D O R M I D A P
10 Comentari obert. Correcci a criteri del professorat. Mots habilitats: Vichy, colnia, bermu-
des, hav, texans.
11 El John era un angls ms aviat reservat. Es va presentar en xancles, i shavia posat uns
texans estripats i una camisa taronja que no combinaven. Duia un diari sota el bra i feia
olor de colnia barata. Va seure, i de seguida va demanar un batut de maduixa. No parava
desternudar lallrgia, ens va dir i es mocava amb un kleenex rebregat. Va preguntar quin
dia era el sopar destudiants, perqu shi volia apuntar.
ELS NOSTRES CLSSICS
1 De les aventures del cavaller Tirant, des de la joventut fins desprs de la seva mort.
2 De Carmesina.
3 Perqu barreja molts elements diversos: guerra, amor, humor.
4 Enredar lenemic. Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
5 s un bon estratega.
6 Narrador omniscient.
1 Escriure un poema a lestimada.
2 Besant-hi el peu i el colze.
3 Busca la musa.

Unitat 3Solucionari
4 Tu altres ells; Jo tots; fugir de mi i dells; alg ning.
6 Rima consonant.
7 Amb versos blancs.
8 Joan Oliver.
9 ms: quantitatiu; s: verb sser o ser; Qu: interrogatiu; sc: verb sser o ser; ser: verb sser
o ser
10 canvi
11 a) jo, mi; b) em
12 a) ells, tu; b) la, li
13 Un canvi de categoria gramatical, que implica un canvi de significat.
14 a) verb habilitat com a substantiu;

b) substantiu habilitat com a adjectiu;
c) nom propi habilitat com a nom com.

Unitat 4Compartim idees
Lectura
Les activitats proposades a Abans de llegir... permeten la prctica de la interacci oral a partir
dassumptes molt actuals en el mn davui: els naufragis, ajudar les persones que es troben en
dificultats o sn duna altra raa, la globalitzaci. La novella de la qual hem extret el text per llegir,
Nufrag, tracta del comproms amb la natura i les generacions futures, per b que el fragment no-
ms t a veure amb lactitud de la protagonista per ajudar un jove de pell blanca.
El text tamb toca un altre aspecte molt actual, com s ara la penetraci de la industrialitzaci i
explotaci de terres verges, els habitants de les quals lluiten per impedir-ho. Permet, per tant, re-
flexionar sobre aquests aspectes tan actuals i que preocupen la humanitat.
Les activitats de desprs de la lectura sn una proposta oberta que intenta centrar-se en els as-
pectes ms destacats del text, per b que el professorat podr ampliar-les ja que el text s fora
ric en qestions diverses: coneixement daltres civilitzacions, contrast de pensaments, etc. Les
activitats es poden contestar per escrit o oralment, i permeten tamb la interacci oral a laula i el
treball cooperatiu de grups reduts. Tamb sinclouen activitats de llengua (ortografia, gramtica i
lxic) sobre el text.
Comunicaci
Els continguts daquest apartat se centren en la comunicaci verbal i no verbal, no com a codis
contraposats, sin complementaris. El nucli central de lapartat s la conversa, amb lanlisi de la
seva estructura i dels recursos lingstics que shi utilitzen; tamb es posa de relleu lexpressi dels
sentiments (positius, negatius i neutres).
Les activitats 1 i 4 sn idnies per reflexionar sobre els aspectes fonamentals que regulen la co-
municaci. Lobjectiu de lactivitat 1, a partir dun text periodstic i a travs de lelaboraci guiada
dun esquema, s que lalumnat aprengui a distingir els mecanismes de la comunicaci, verbal i no
verbal. El propsit de lexercici 4 s que lalumne spiga identificar en diferents textos les caracte-
rstiques prpies de la llengua oral.
Les activitats 2, 6, 7 i 8 proposen diverses situacions per practicar la llengua oral. Seria bo que els
alumnes, per torns, representessin davant la classe la situaci que han escollit. Caldria recalcar
que han dadequar el registre emprat (ms o menys formal) al context que es proposa i en funci
de la relaci que se suposa tenen els interlocutors.
Lactivitat 3, lactivitat 9 i lactivitat 10 demanen, totes tres, que sescrigui un dileg. Aquestes ac-
tivitats tenen dues parts a valorar: lescrita (sobretot ls correcte dels signes de puntuaci) i loral
(la lectura dramatitzada).
Lactivitat TIC proposa un treball al voltant del llenguatge SMS, usat en els missatges de text i els
xats. s un tipus de llenguatge escrit molt espontani i proper a loralitat i al registre colloquial: no t
cura de lortografia ni de la puntuaci, ja que busca lestalvi de temps i de carcters, per alhora s
molt ric, espontani, enginys i creatiu. Lobjectiu daquesta activitat s que els alumnes reflexionin
sobre ls que fan del llenguatge en els SMS.


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el llenguat-
ge verbal i no verbal com a eina potenciadora de la comunicaci, a partir dels quals es pot activar
la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci
de les variacions lingstiques i culturals.
Ortografia
Les explicacions i les activitats sobre les vocals a/e tones sn un reps que ha de servir per escriure
correctament aquestes vocals en els textos que lalumnat elabori aquest curs i els posteriors. Al fi nal
de tercer curs, les regles ortogrfiques daquestes vocals han destar ben interioritzades, ja que en el
curs segent ja no es faran ms explicacions teriques sobre qestions ortogrfiques. Les activitats
permeten la reflexi sobre ls de les vocals en noms i verbs i en paraules de la mateixa famlia.
Text per dictar
Mentre que el senyor governador no deia absolutament res dalt del seu cavall, a cop dull
sense saber qu fer, ni com havia de fer acabar all tan estrafolari, el nen va dir que el seu
pare encertava una poma a trenta passes. Tampoc aix no li ho havien demanat; de qualsevol
manera, Conrad ho va trobar duna grcia alliberadora: aleshores, el pare hauria de disparar
amb la ballesta una fletxa a una poma posada sobre el cap del seu vailet, cosa que crispava
els nervis fins i tot al cavaller gras.
Max Frisch, Guillem Tell
Gramtica
A partir dun text de A.C. Doyle, es defineix el verb i es caracteritza a partir de les parts que el
componen (lexema i morfemes) i del tipus dinformaci que ens transmet cadascuna delles. Es
defineixen els modes i, dins de cadascun, el present, passat i futur, amb els temps respectius ben
caracteritzats per tal de que lalumne/a pugui repassar el bagatge teric que li ha de permetre usar-
los amb correcci i, sobretot, combinar-los entre si de manera correcta i coherent.
A ms de les faltes de correcci (no escriurels correctament, usar flexions verbals incorrectes de
vegades per influncia del castell) la manca de concordana entre els temps verbals que formen
part dun mateix enunciat o dun mateix text s un dels errors comesos amb ms freqncia entre
els alumnes daquesta edat.
s per aix que una part dels exercicis se centren en la conjugaci correcta i a remarcar el sentit
de cada un dels modes (activitats 1 i 6), mentre que els altres (activitats 2, 3, 4 i 5) estan dedicats
a reforar les concordances. El 4 i el 5 treballen la relaci entre els modes indicatiu i subjuntiu
perqu els alumnes aprecin quina s la utilitat real dun i altre, ms enll de la seva caracteritza-
ci terica, a ms de mostrar-los lestreta relaci entre el verb en indicatiu i el desig o el dubte
expressat en subjuntiu. Alguns apartats de lexercici 5 pretenen especialment corregir lerror que
cometen molts alumnes castellanoparlants en conjugar limperfet de subjuntiu com en castell (Si
jo pensessi....).

Com a activitat complementria es pot proposar als alumnes que escriguin un text on expliquin
lltima sortida extraescolar servint-se dels diversos temps del passat i fent-los concordar.
Lxic
Un cop treballat aquest apartat, lalumnat ha de ser capa de reconixer les caracterstiques del
lxic dun text pel seu origen, procedncia o registre, i discriminar entre mots populars, cultismes
i manlleus daltres llenges. Tamb ha de poder discriminar les interferncies lxiques de daltres
llenges (barbarismes) i saber substituir-les per la forma genuna.
Les activitats 1, 2, 3 i 4 se centren en lorigen dels mots: mots populars i cultismes procedents del
llat (ex. 1); manlleus procedents de llenges modernes (ex. 2 i 3); mots estrangers no acceptats o
barbarismes (ex. 4). Lactivitat 5 vol introduir alguns llatinismes ds corrent en els registres formals.
Finalment, els exercicis 6 i 7 se centren en els neologismes i els procediments utilitzats en la seva
formaci.
Com a activitat complementria poder treballar el lxic mitjanant el diccionari. Per exemple,
descobrint lorigen dalgunes paraules. El professor o professora proposaria un llistat tancat de
mots una mitja dotzena- i lalumnat nhauria de cercar ltim, la llengua de procedncia i, si s
possible, el moment en qu sincorpora al catal.

En aquesta unitat es presenta Francesc Vicent Garcia i la seva obra, i es proposa de llegir dos
poemes. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de Les histries naturals, de Joan
Perucho, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen
activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes acti-
vitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts de la unitat.

Unitat 4Solucionari
lectura
Abans de llegir
1 Persona que anava en un vaixell que sha enfonsat.
Activitats
1 a) Xrica.
b) La noia, pell daram; el noi, pell blanca.
c) Un trau i cremades.
d) Curar-li les ferides, pressionar-li el pit, la part del cor.
e) Per mitj de la mirada.
f) Treu del sarr un altre corn i contesta el bram dels guerrers per advertir-los que no hi ha perill.
g) Tirig, que si lhavia portat el mar, lhi havia de retornar, per desprs de sacrificar-lo;
Nalisses, que havien de sacrificar lhome blanc en honor dels avantpassats.
h) Perqu els pot delatar.
i) Nalisses, el guerrer ms jove.
j) Tancar-lo al cobert i decidir el que havien de fer quan estigus recuperat.
k) Torre petrolfera, plataforma.
l) S, perqu fa tot el possible per protegir-lo davant els membres de la tribu.
2 b) a) b) c) c)
3 Plantejament: 1r pargraf; nus o desenvolupament: des del 2n pargraf fins a .... jo mateix el
degollar.; desenlla: des de Gtova li vent un cop... fins al final.
5 Mirada, contacte amb la pell, al.
8 a) noies; b) liana; c) fries; d) taronja; e) aspecte; f) heures
9 desapareixia, esgargamellar-se
10 desapareixia: mode indicatiu, temps pretrit imperfet.

esgargarmellar-se: infinitiu
11 set
12 a) al moment de comenar a clarejar el dia.

b) sorpresos.
c) desig sobtat de rbia.
d) punxada.
e) no pateixis.
13 a) esguard; b) esgotat; c) bram; d) xisclar; e) corn; f) enfrontem

Unitat 4Solucionari
14 a) escalfor; b) nerviosos; c) ondulades; d) avantpassats
15 a) naufragar; b) olorar; c) perillar; d) honorar
16 a) 4; b) 1; c) 3; d) 2
comunicaci
1 Completa lesquema:
llenguatge
verbal no verbal
paraula paraula parlada actitud gestos manera mirada expressi to silenci

escrita (llengua oral) de moures del rostre de
veu
diaris
i llibres conversa escoltada:
rdio i
internet televisi
4 a) 8; b) 4; c) 3; d) 6; e) 9; f) 1; g) 2; h) 5; i) 7
5 a, f, d, g, e c, b
9 Efe, Efe! Em sents? va dir una veu que sortia dentre les fulles dun arbre. Efe!
Eh! Qui ets?
Sc jo, Efe..., la fada del parc. He vingut per concedir-te un desig com a premi a la teva
bondat.
I el meu desig pot ser el que jo vulgui?
Doncs s clar, noi! Si no el volguessis, seria un nyap de desig.
Ah...
Per has despavilar-te, em falten cinc minuts per acabar el meu torn i no puc treballar ms
del compte, que desprs els del sindicat em diuen esquirol.
No thi amonis..., ja s quin desig demanar-te.
Doncs, apa! Anem per feina!
s molt senzill..., voldria unes ales per poder volar.
I per a qu voldries unes ales si no fos per volar? es va burlar la fada. De quin color les vols?
De quin color?
S, fill, s..., sembles ximple. O potser et penses que puc fer una feina sense acreditar la meva
vlua com a fada del parc?
10 Resposta oberta. A tall dexemple:

Hola, Pere! Quant de temps sense veuret!

Unitat 4Solucionari
Hola, Joan! Feia mil anys que no ens viem! Qu has fet tot aquest temps?
Doncs lltim any he estat a lfrica, fent de cooperant en una ONG.
I quan has tornat?
Fa uns mesos que torno a voltar per aqu.
I ara, a qu et dediques?
He tornat a la meva feina dinfermer a lhospital.
I la teva vida sentimental, com va?
Ara surto amb una noia anglesa que vaig conixer a lfrica.
Me lhas de presentar.
s clar, un dia daquests ens fem un truc i quedem per xerrar amb ms calma.
Perfecte. Et dono el meu telfon: s el 999 555 222.
Apuntat tamb el meu: s el 999 777 333
Molt b. Mha agradat parlar amb tu. Ja ens veurem...
Doncs fins ben aviat. Ens truquem, eh?
Dacord. Adu, que vagi b.
ORTOGRAFIA
1 a) lesponja; b) lespina; c) el compte; d) la taula; e) la pomera; f) el districte; g) el temple;

h) el turisme; i) el regle; j) la galta
2 a) les gallines; b) els contes; c) les vaques; d) les pigues; e) els rbitres; f) els roures;
g) les mesures; h) les granges; i) els ministres; j) les puces
3 a) la Carme: les Carmes

b) la imatge: les imatges
c) el periodista: els periodistes
d) el monarca: els monarques
e) lhomicida: els/les homicides
f) linsecticida: els insecticides
g) la base: les bases
h) la srie: les sries
i) lidioma: els idiomes
j) la higiene: les higienes
k) el paleta: els paletes
l) la superfcie: les superfcies
4 1) parlava, parlaves, parlava, parlvem, parlveu, parlaven

2) corro, corres, corre, correm, correu, corren
3) dormia, dormies, dormia, dormem, dormeu, dormien
4) obro, obres, obre, obrim, obriu, obren
5 a) cantar; b) caar; c) sentir; d) pagar; e) beure; f) ballar; g) pegar; h) menjar; i) seure; j) nedar
6 a) fusteria: fuster; b) ferreter: ferro; c) verds: verd; d) aterrar: terra; e) ratol: rata; f) cirereta:
cirera; g) tapar: tapa; h) saltar: salta

Unitat 4Solucionari
7 a) naixer; b) jaguem; c) traur; d) farem
8 Obr de bat a bat les tres finestres i en girar el cap a dreta i esquerra se sent refusada per
aquella llum gaireb palpable, per lor vermell daquella terra que semblava moures cap a ella,
lentament, com una lava amenaadora.
Des de llevant pujaven les arestes innombrables de les serres empolsades per la llum del sol
naixent. Lloms daurats i llisos, i a les fondalades, taques de verd ofegat per la pols. Sobre la
terra esquerdada, vinyes escasses lluitaven per arribar als cims dels pujols.
M. Aurlia Capmany, La pluja als vidres
9 a) meravella; b) treball; c) avaria; d) rac; e) assemblea
GRAMTICA
1
estalvio vaig perdre creixia dormir llegiria
estalvies vas perdre creixies dormirs llegiries
estalvia va perdre creixia dormir llegiria
estalviem vam perdre creixem dormirem llegirem
estalvieu vau perdre creixeu dormireu llegireu
estalvien van perdre creixien dormiran llegirien
2 a) passegem, prenem; b) sopvem, va mossegar, va fer; c) veneu, feu;

d) hauria ents, hauria renyat;
3 Fa / s / sembla / T / dna / s / porta / posseeix / he tingut
4 a) regalis; b) deixin; c) estudi; d) plogui
5 a) llaurssim, sembrssim; b) ajuds; c) installessis; d) vacunessis
6 a) No li cullis; b) No li amaguis; c) No us poseu; d) No ens obris; e) No tafanyis, no vinguis;

f) No vagis; g) No recullis; h) No tendrecis; i) No mho torneu; j) No us llegiu.
LXIC
1 enyorar/ignorar; raig/radi, enter/ntegre; cosa/causa; sou/slid; aixella/axilla; dret/directe;

cadira/ctedra; rod/rotund; estret/estricte
2 castell: guerrilla, taquilla, periquito, sarsuela, xato

francs: restaurant, conyac, beixamel, croissant, pur
angls: eslgan, hippy, crner, sandvitx, cctel
itali: gndola, camerino, pizza, mortadella, casino
3 a) estrs; b) espagueti; c) crep; d) esprint; e) gaspatxo; f) xorio;

g) grogui; h) xofer; i) mting; j) aquarella

Unitat 4Solucionari
4 a) containers: contenidors; basura: escombraries; acera: vorera; puesto: lloc; b) repent: sobte;
frenasso: frenada; abollat: abonyegat; c) aconteixement: esdeveniment; interrompir: interrom-
pre; ensaig: assaig d) vistasso: ullada, cop dull; cuarto: habitaci, cambra; crios: nens, mai-
nada, canalla, quitxalla; e) aguacates: alvocats; parrilllada: graellada; freses: maduixes.
5 a) mea culpa; b) tabula rasa; c) sine die; d) a posteriori; e) in extremis; f) ipso facto; g) vox po-
puli; h) sine qua non; i) in fraganti; j) ex professo
6 derivaci: anticonceptiu, coeducaci, aterrar

composici: rentaplats, parabrisa, gratacel
composici-cultisme: hidrofbia, telescopi, videoteca
manlleu: sidecar, best-seller, bsquet
7 a) vida; b) terra; c) animal; d) aigua; e) nima; f) ferida;

g) anci; h) dent; i) cor; j) ull; k) pell; l) home
ELS NOSTRES CLSSICS
1 Final del segle xvi, principi el segle xvii. La fama va durar fins al segle xix.
2 Rebrotaven les plantes seques.
3 Es compara amb un pom. Sha enamorat de les meravelles del cos de la dama.
4 De la diferncia destatura entre la dama i el marit. Pardal (home petit) en paret de campanar
(dona alta).
1 Montpalau
2 Agns
3 Amb una olla plena dalls
4 La ferum dels alls
5 Es torna fosforescent
6 Mirada, pudor (alls), oda (se sent un corc), ombra, les mans, caminar (avana), claror, enarbori
un crucifix, dolor, cos fosforescent, volar, fugida
7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat
8 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat
9 a) assass; b) contragu; c) punxegudes; d) horrible; e) emprengu; f) organisme
10 a) passat simple dindicatiu

Unitat 4Solucionari
b) pretrit imperfet dindicatiu

c) pretrit imperfet dindicatiu
d) passat simple dindicatiu
e) pretrit imperfet
f) pretrit plusquamperfet
11 a) Agns havia abraat la seva mare.

b) Novau i Amadeu hi tindran una olla plena dalls.
c) El vampir retrocedeix rpid.
d) Sinclinava damunt dAgns.
12 a) fa;
b) emprengu la fugida;
c) estana;
d) ferum;
e) escletxa;
f) intoxicat

Unitat 5Un mn ple de notcies
Lectura
Hem triar com a lectura un exemple de cada gnere informatiu: notcia, crnica i reportatge. Les
activitats prvies a la lectura, Abans de llegir, pretenen indagar sobre el que saben els alumnes
sobre el contingut daspectes relacionats amb els textos. Les vuit qestions que es plantegen
faciliten lintercanvi dopinions sobre temes ben actuals i propers com lorigen dels alumnes de
laula; sobre temes esportius, els avenos tecnolgics en pasos ms llunyans. Tamb permeten
fer volar una mica la imaginaci a partir de lexposici de somnis que shan convertit en realitat
(reportatge).
Un cop shan fet les activitats prvies, lalumnat estar en condicions de comprendre millor els tex-
tos. Les activitats de lectura es poden treballar en grup i permeten la interacci oral a laula. Tamb
Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels gneres periodstics informatius: la notcia, la crnica i el
reportatge. Aix es fa una aproximaci a lestructura de continguts (les 6 W i la pirmide invertida),
a lestil i al registre lingstic que shi ha demprar.
Les quatre primeres activitats socupen de la notcia, la 5 de la crnica i la 6 del reportatge. Les ac-
tivitats 1 i 2 treballen lestructura de la notcia (les 6W) des de dos punts de vista diferents: lanlisi
dels elements constitutius dun text i la redacci duna notcia a partir dun esquema de contingut.
Lexercici 3 proposa la redacci lliure de notcies a partir de titulars de premsa; aqu caldria insistir
en qu les informacions shan dordenar seguint un ordre dimportncia decreixent (la pirmide
invertida). Lexercici 4 ensenya a redactar titulars clars i precisos, defugint les ambigitats.
Lexercici 5 proposa la redacci duna crnica. Per redactar-la correctament, s important que
lalumne spiga distingir el que s prpiament informaci del que sn comentaris valoratius o in-
terpretacions dels fets.
Lactivitat 6 demana la redacci dun reportatge. Aqu s crucial la feina prvia dinvestigaci i
recollida dinformaci. Si no es fa b, difcilment lalumne podr escriure un bon reportatge. No
descuideu tampoc lapartat grfic.
Les activitats TIC ens porten a visitar els diaris digitals en catal. Aprofitant la immediatesa i la
rapidesa dInternet, lalumnat haur de buscar exemples de notcia, crnica i reportatge. Un dels
objectius bsics de lexercici s que lalumnat compari el tractament de les notcies comunes en
mitjans diferents. A partir daqu caldr reflexionar sobre alguns dels conceptes clau del periodisme:
lobjectivitat informativa, la manipulaci de la informaci o la lnia ideolgica dels diferents mitjans.
Com a activitat complementria podeu demanar als alumnes que escriguin en forma de notcia
breu un fet de lactualitat que els hagi cridat latenci. No han descriure ms de cinc lnies. A con-
tinuaci feu que facin grups de cinc o sis persones i que preparin un noticiari: un alumne en far la
presentaci i el comiat i els altres llegiran les notcies tenint cura de la dicci i lentonaci.


En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn els mitjans
de comunicaci com a eina indispensable per saber qu passa arreu del mn, a partir dels quals
es pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures
i la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.
Ortografia
Les explicacions i les activitats sobre les vocals o/u tones sn un reps que ha de servir per es-
criure correctament aquestes vocals en els textos que lalumnat elabori aquest curs i els posteriors.
Al final de tercer curs, les regles ortogrfiques daquestes vocals han destar ben interioritzades,
ja que en el curs segent ja no es faran ms explicacions teriques sobre qestions ortogrfiques.
Les activitats permeten la reflexi sobre ls de les vocals en noms i verbs i en paraules de la ma-
teixa famlia.
Text per dictar
Comenava a trobar-se encastat a la normalitat estiuenca. Uns quants dies de viure amb els
seus cosins, a la casa dels seus cosins i entremig dels amics i amigues dels seus cosins,
lhavien anat convertint en un engranatge ms daquell mecanisme que desconeixia fins feia
poc. I no tenia temps daturar-se a pensar si shi trobava b o no, si li passaria el temps de
pressa, si lin quedaria un record inesborrable, ni si totes aquelles amistats noves deixarien
rastre.
Francesc Trabal, Vals
Gramtica
En aquest apartat es treballen les irregularitats que presenta la conjugaci verbal. En comptes
destudiar les diverses irregularitats conjugaci per conjugaci, sha cregut preferible agrupar-les
per tipus (velaritzacions, alteracions ortogrfiques i irregularitats especials) per tal de sistematit-
zar-ne lestudi i fer-lo ms digerible per a lalumne/a. Lobjectiu final s aconseguir que lalumne/a
detecti els errors que pot cometre en ls dels verbs i els esmeni quan parli o quan escrigui, per la
qual cosa s imprescindible que abans conegui la teoria bsica de referncia.
Algunes activitats treballen noms un determinat tipus dirregularitat pretenent que lalumne les
interioritzi grcies a la reiteraci: aix, lexercici 2 tracta exclusivament la velaritzaci, mentre que el
3 ho fa amb les alteracions ortogrfiques que es donen a la primera conjugaci. Altres en barregen
de diferents alhora en centrar-se en un temps que presenta nombroses irregularitats (el present
de subjuntiu en lactivitat 1, el present dindicatiu en la 2) o en combinar-ne de diversos (activitats
4 i 6); per ltim, lactivitat 5 treballa alguns dels verbs irregulars ms usats en temps i persones
especialment problemtics.
Com a activitat complementria es proposa el segent exercici per reforar les irregularitats de qu
hem parlat a la unitat i, alhora, repassar alguns temps compostos:

Omple els buits daquest exercici amb els verbs que hi ha entre parntesis, tots ells irregulars.
a) Si volen aprovar-ho tot, caldr que ............................... (estudiar) una mica ms.
b) Tinc tanta mandra que noms ............................... (jeure) tot el dia.
c) Si n ............................... (estar) tan segur, ja li ho hauria dit.
d) No ............................... (beure) aigua si esteu suats, s molt perills.
e) Quan vam arribar al refugi, ja feia estona que en Pere ............................... (encendre) el foc.
f) No podem fer el caf fins que n............................... (moldre) els grans.
g) Ja ............................... (cobrir) les tomaqueres per protegir-les del mal temps.
h) Ens ............................... (oferir) voluntaris, per no ha calgut que hi anssim.
i) Estic segura que ho ............................... (comprendre) de seguida que li ho has dit, per fa
veure que no.
j) Est preocupada perqu ............................... (pressentir) que passar alguna cosa dolenta.
Solucions
a) estudin
b) jauria
c) estigus
d) begueu
e) havia encs
f) hgim mlt
g) han cobert
h) havem ofert
i) ha comprs
j) pressent
Lxic
El propsit daquest apartat s que lalumnat prengui conscincia que cada context comunicatiu
requereix ls dun registre determinat. s a dir, que la competncia comunicativa consisteix en la
utilitzaci del registre adequat a cada situaci.
Les activitats 1, 2, 4 i 7 impliquen que lalumnat spiga reconixer i classificar els diferents registres
a partir de paraules (ex. 2), frases (ex. 3, 8) o textos (ex. 4 i 7). Lactivitat 7, a ms, implica una
anlisi de conceptes per distingir dos textos formals i cultes, per de registres tan allunyats com
el cientfic i el literari.
Les activitats 3, 5 i 6 requereixen que lalumne sigui prou competent en ls del registre estndard
per redactar en aquest registre o per reparar frases o textos incorrectes (amb barreja de regis-
tres).
A lexercici 9 lalumnat ha de demostrar que sap utilitzar diferents registres per transmetre una ma-
teixa informaci, en funci de la situaci comunicativa. Les dues darreres activitats sn dampliaci:
lexercici 11 explora els mecanismes lingstics que sutilitzen en la formaci dels mots dargot i
lexercici 12 els eufemismes.

Com a activitat complementria podeu escollir qualsevol de les frases o textos de lapartat i
demanar que lalumnat els redacti en registres diferents. Per practicar la llengua oral en diferents
graus de formalitat, podeu fer aquest exercici:
Escolliu una situaci determinada, per exemple, el fet de ser vctimes dun robatori. Caldr expli-
car-ho oralment a un amic (registre colloquial-vulgar amb una presncia important de mots de
largot juvenil), als pares o a un ve de lescala de mitjana edat (registre colloquial), i a un policia, a
comissaria, mentre redacta la denncia (registre formal, s de lestndard).

En aquesta unitat es presenta Jacint Verdaguer i la seva obra, i es proposa de llegir un poema,
Lemigrant. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dues notcies de lectura, a partir del qual es
proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci
i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps tamb po-
den servir per fer una avaluar global dels continguts de la unitat.

Unitat 5Solucionari
LECTURA
Abans de llegir
1 Afectat per la pressi atmosfrica.
7 Cursa de trineus amb gossos.
Activitats
Mals daltura en el primer viatge...
1 Xina.
2 Entre Pequn i Lhasa.
3 Dos dies.
4 Perqu circula a 5.000 metres daltura.
5 Pel mal daltura.
6 Molts tibetans.
Sense mirar enrere
7 Va topar la seva moto amb un cotxe.
8 Deu anys.
9 Dues vegades.
10 Quatre anys a Sierra Nevada.
11 El voleibol.
12 Els Jocs Paralmpics de Vancouver el 2010.
13 Fer de monitora a Sierra Nevada.
14 Primer curs dEducaci social
15 Cooperant en feines dedicades als nens del carrer.
Al juliol, ho tornar a intentar
17 A les Canries.
18 La Marina de Mauritnia.
19 A la seva ciutat, Dakar (capital del Senegal).

Unitat 5Solucionari
20 Treballar un parell de mesos al vaixell per recuperar diners i, al mes de juliol, tornar intentar el
viatge. Vol anar a Espanya a treballar, buscar-se la vida i aconseguir diners per comprar una
casa a Senegal. I es vol casar amb una espanyola.
22 No estan preparats per aquest fenomen creixent dimmigrants que pretenen arribar a Europa.
25 Crnica i reportatge
27 a) mot primitiu: tradici; b) terminaci de la primera persona del singular; c) mot primitiu: xoc;
d) mot agut; e) mot agut; f) mot agut
28 a) mot agut acabat en in; b) mot agut acabat en is; c) mot esdrixol; d) mot pla acabat en s;
e) mot esdrixol; f) mot pla acabat en l; g) mot agut acabat en es.
29 noms comuns: tren, capital, regi, dest, dies, part, pas, ascens, metres, paisatges, pellcula
noms propis: Pekn, Lhasa, Tibet
30 Passat: passat perifrstic, pretrit imperfet
31 a) 3a persona singular, perfet perifrstic dindicatiu; b) 3a persona singular, present dindicatiu.

c) 1a i 3a persona singular, pretrit imperfet de subjuntiu; d) 1a persona singular, perfet
dindicatiu; e) 3a persona singular, passat perifrstic dindicatiu; f) 3a persona singular, present
dindicatiu; g) 3a persona singular, passat perifrstic dindicatiu; h) 1a i 3a persona singular,
pretrit imperfet dindicatiu; i) 1a persona singular, passat perifrstic dindicatiu; j) 1a i 3a per-
sona singular, plusquamperfet dindicatiu; k) 1a persona singular, present dindicatiu; l) 3a
persona singular, present dindicatiu; m) 1a i 3a persona singular, condicional; n) 1a persona
singular, present dindicatiu.
32 a) lentitud; b) regional; c) ascensional; d) ballar; e) sollitud; f) collada; g) orgulls; h) tradicional;

i) blancor; j) palet
33 amenaa: amenaar; aire: airejar; joc: jugar; selecci: seleccionar; fracs: fracassar
COMUNICACI
1 a) un peix manta; b) la presncia dun peix manta obliga a tancar al bany una platja;
c) poc abans de les 12.00 hores del dia 30-8-2007; d) a la platja de la Paella de Torredembarra
(Tarragons); e) lanimal ha arribat a uns deu metres de la sorra i els banyistes han sortit de
laigua per iniciativa prpia; tot seguit sha hissat la bandera vermella de prohibici del bany; f)
no es creu que el peix tingus cap problema fsic, sin que nicament es trobava desorientat,
ja que, en advertir la presncia dels banyistes, sha allunyat mar endins.

Unitat 5Solucionari

El somni dun arqueleg
Un jove arqueleg ha descobert a Tarragona noves restes de lpoca romana. La troballa
es va produir la setmana passada en reobrir una excavaci que portava cinc anys tancada.
Lexcepcionalitat del cas rau en el fet que la pista que va dur larqueleg a fer el descobriment
fou un somni que va tenir la nit abans.
3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Abans de redactar la notcia potser seria
convenient que lalumnat en contests les sis preguntes clau (qui, qu, quan, on, com i per
qu). Amb la resposta els ser molt ms fcil descriure-la. Tamb caldria vetllar perqu la
redactessin seguint lordre piramidal.
4 a) Hi ha una incoherncia entre el verb guanyar i el resultat (4-1). b) Hi ha una incoherncia

semntica entre el subjecte (el sol) i els fets (inundacions, etc.). c) No existeixen castells de
dinou, sin de nou, en tot cas. d) La Universitat Oberta de Catalunya funciona per via telem-
tica, s a dir, en tot cas, via telefnica. e) La notcia s inversemblant, per no dir materialment
impossible. Una casa s un immoble, justament perqu no es pot moure... f) Lambigitat est
en la paraula tancar: la policia no tanca el metro un cop ha acabat lhorari dobertura, sin que
en deu haver desallotjat les installacions per alguna causa excepcional. g) Un vianant no pot
viatjar en autobs, ja que va a peu pel carrer.
ortografia
1 En posici tona: Amb o: governs, mobilitzat, soldats, voluntaris, bombers, policies, pasos,
policia, pisos, robar, apologia, Constant, Tarragons, transformat
amb u: voluntaris, inundacions, vuitanta, cultura, urbana, rural, industrial
En posici tnica: Amb o: Polnia, prop, inundacions, assolen, Europa, Barcelona, inspec-
tor, eufria, poble, com, zona/amb u: cultura
2 a) gerros; b) russos; c) saraus; d) ssos; e) textos/s; f) cactus; g) llaos; h) pasos; i) rossos;

j) assidus; k) liceus; l) assajos/igs; m) trofeus; n) discos/s; o) porus
3 a) calors; b) dotzena; c) plujs; d) enyorana; e) buidor; f) tossuderia; g) amors; h) plomall;

i) llumins
4 a) corro; b) salto; c) canvio; d) crido; e) menjo; f) perdo; g) jugo; h) ballo; i) menteixo
5 cullo: collia, collir

busco: buscava, buscar
escupo: escopia, escopir
puc: podia, podr
escup: escopia, escopir
cuso: cosia, cosir
vull: voldria, voldr
toco: tocava, tocar

Unitat 5Solucionari
6 S; hi podeu anar quan vulgueu. Per ells no viuen b. Fa un any van tenir una nena; tant
que havien sospirat per tenir una criatura! De moment va ser una alegria. Per es veu que
ell sha engelosit i no pot suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a casa. () Shavia posat la
capseta del coloret a la butxaca. No podia endur-sen les dues pessetes a la m, ni agafar el
portamonedes desprs dhaver dit a Anna que noms sortiria un moment. El cel estava cobert
de nvols espessos i els llamps mai no li havien fet por. ()
Merc Rodoreda, Aloma
7 a) bufetada; b) sofrir; c) ttol; d) muntanya; e) turment; f) cobrir; g) joventut; h) muntar; i) sufocar;

j) torrada; k) bucal; l) Empord
8 aliments: bolet, tonyina, mongetes, confitura, botifarra, rovell, torrons, sofregit

begudes: conyac, taronjada, llimonada
utensilis per menjar: forquilla, sucrera, cullera
utensilis per beure: ampolleta, porr, gerro, copeta
9 He fet telefonades sense cap sort, no trobo ning! A la Nria no li he trucat, deu estar ocupada
resolent les equacions i no la vull destorbar.
10 volc, juvenil, humanitat, muntanya, jovenalla, hum, turmell, butxaca, plomatge, mussol
a) butxaca; b) hum; c) humanitat; d) jovenalla; e) juvenil; f) mussol; g) muntanya; h) plomatge;
i) turmell; j) volc
gramtica
1 a) dobleguis; b) avalu; c) estalvin; d) donis; e) llo; f) facis; g) canvi; h) sus; i) facis; j) bullis
2 a) apareguin; b) volgussiu; c) mogueu; d) caiguis; e) coguin; f) seguis; g) valgus; h) hauries

begut; i) vingus
3
barrejo abrao rebutjo busco
barreges abraces rebutges busques
barreja abraa rebutja busca
barregem abracem rebutgem busquem
barregeu abraceu rebutgeu busqueu
barregen abracen rebutgen busquen
4 a) trauria f) satisfaci
b) desconec g) naixer
c) encalcen h) escup
d) estigus I) consenten
e) moc

Unitat 5Solucionari
5
estar estic estigui estigus estava estaran estareu
donar dono doni dons donava donaran donareu
anar vaig vagi ans anava aniran anireu
estendre estenc estengui estengus estenia estendran estendreu
dissoldre dissolc dissolgui dissolgus dissolia dissoldran dissoldreu
crixer creixo creixi creixs creixia creixeran creixereu
treure trec tregui tragus treia trauran traureu
collir cullo culli colls collia colliran collireu
fer faig faci fes feia faran fareu
dur duc dugui dugus duia duran dureu
saber s spiga sabs sabia sabran sabreu
tenir tinc tingui tingus tenia tindran tindreu
voleu vull vulgui volgus volia voldran voldreu
6 a) tanca, vine; b) traguessis; c) nascut; d) recull, duem; e) adeqin; f) desitgem; g) tradum;

h) vulgueu; i) taquis; j) avances, podrem; k) condussis.
lxic
1 a) estndard; b) vulgar; c) culte; d) colloquial
2 a) begut, estndard; embriac, culte; trompa, colloquial

b) pegar, estndard; atonyinar, colloquial; colpejar, culte
c) infant, culte; nen, estndard; xaval, colloquial
d) pobre, estndard; indigent, culte; pidolaire, colloquial
e) gallina, colloquial; pusillnime, culte; covard, estndard
f) papa, colloquial; pare, estndard; progenitor, culte
g) mentida, estndard; fallcia, culte; bola, colloquial
h) dement, culte; sonat, colloquial; boig, estndard
3 a) Els meus pares mhan castigat sense motiu.

b) El director sha adormit enmig de la reuni.
c) El seu professor sha enfadat molt perqu no han fet els deures.
d) El senyor voldr menjar alguna cosa abans danar a dormir?
e) Com que hi som tots, ja podem comenar.
f) Ahir van venir els meus amics i vam anar al cine.
g) Ho ha susps tot, fins i tot la gimnstica.
h) Aquest senyor sexplica malament i no he ents res del que deia.
i) La pellcula que he vist al cine era trepidant.
4 Text a): Utilitza un registre informal, colloquial. Lemissor podria ser una peixatera o peixater de
mitjana edat, amb un nivell dinstrucci mitj-baix. El receptor s una clienta que compra peix.
El context, una peixateria o una parada de peix en un mercat.

Unitat 5Solucionari
Text b): Utilitza un registre formal, estndard. Lemissor podria ser un empleat de banca o un
assessor borsari (home o dona, indistintament), dedat indefinida, tot i que no massa jove;
el nivell dinstrucci, alt. El receptor s un client o una clienta que busca assessorament per
invertir el seu capital. El context, un despatx en un banc o una assessoria dinversions.

a) El professor de filosofia mha susps, per el de matemtiques, sorprenentment, mha
aprovat.
b) Aquest cap de setmana tamb he sortit amb els meus amics, i hem improvisat una gran
festa.
Sra. directora,
El motiu daquest escrit s sollicitar el seu perms per tal que el grup 3r B pugui organitzar una
festa per la castanyada. Els professors que ens donen classe estan disposats a participar-hi
com a vigilants, i la totalitat dalumnes del grup sha comproms a endrear laula i netejar-la.
s a dir, lactivitat est totalment organitzada i nicament ens manca la seva autoritzaci. Si
fos tan amable de donar la seva conformitat, li estarem molt agrats.
Atentament,
El delegat de 3r B
7 Distinci entre els registres literari i cientfic:
Trets lingstics text 1 text 2

To objectiu i impersonal. X
To subjectiu, ple de connotacions. X
Vol crear plaer i emoci amb el llenguatge. X
Busca la claredat i la precisi. X
Evita la polismia, els dobles sentits i lambigitat. X
Utilitza figures retriques (metfores, comparacions, personificacions...). X
Lxic general, per molt ric, expressiu i evocador. X
Lxic especfic (tecnicismes, cultismes, neologismes...). X
Tipus de registre literari cientfic
8 a) 2; b) 3
10 a) Escurament de mots: insti, profe, mani, poli; b) Alteraci del significat del mot: pasta,
gorilla, collega, cacau; c) Jocs de derivaci: bareto, bocata, litrona
11 a) gent de la tercera edat = vells; b) ha passat a millor vida = ha mort; c) establiment penitenciari
= pres; d) els serveis = el wter ; e) hospital psiquitric = manicomi; f) fer un riu = orinar, pixar

Unitat 5Solucionari
els nostres clssics
1 Catalunya: Pirineus, marges, rius, boscos, clima, Montserrat, Seu, etc. Torna a la patria per
morir-hi.
2 Com una terra bella.
activitats de reps i davaluaci
1 Accident dun ferri de Baleria al port dEivissa

a) Un ferri de Baleria. b) Va xocar al port. c) El 12 dagost de 2007 d) A Eivissa. e) Fent les
maniobres daproximaci a la bocana. f) Per la gran congesti dembarcacions
Torna el creuer que va salvar la pastera
a) El creuer Jules Verne. b) Va rescatar una pastera. c) El 12 dagost de 2007 d) A prop de
Malta. e) Retard acumulat per socrrer. f) Actuar activament pel mal estat dels nufrags.
3 Notcia: narraci de fets dactualitat amb intenci dinformar de manera objectiva.

Crnica: narraci de fets recents en qu es fa una valoraci i una interpretaci.
Reportatge: informe de fets i recull declaracions i opinions de testimonis i protagonistes.
5 a) xocar; b) porturia; c) subjecci; d) evacuats; e) socrrer; f) congesti, g) provocar; h) com-

panyia; i) obertura; j) ncora
6 a) viatjaven, b) poder, c) fer
7 a) treia, treies, treia, triem, trieu, treien

b) traure, traurs, traur, traurem, traureu, trauran
c) trec, treus, treu, traiem, traieu, treuen
d) treu, tregui, traguem, traieu, treguin
8 estndard
9 a) colloquial; b) culte; c) estndard; d) estndard,

e) colloquial o estndard; f) estndard; g) estndard;
h) culte; i) colloquial; j) estndard.

Unitat 6Fem una entrevista
Lectura
El text que es proposa de llegir s lentrevista a un escriptor molt jove, Christopher Paolini, fams
per lobra Eragon, que ha estat un xit comercial sense precedents, tenint en compte ledat de
lautor, i que fins i tot sha adaptat al cinema.
Les activitats dAbans de llegir... tracten daspectes relacionats amb la literatura fantstica i la profes-
si descriptor. A lalumnat sobta que un noi de 15 anys shagi convertit en escriptor tan aviat. Aix
permet la reflexi sobre lescriptura, la lectura i les qualitats que shan de tenir per escriure un llibre.
Un cop fetes les activitats prvies, lentrevista al jove escriptor nord-americ s molt rica en con-
tinguts. En lapartat de comprensi lectora es proposen deu preguntes de resposta multiopci,
per el professorat pot ampliar-les amb altres propostes sobre altres aspectes de lentrevista: la
literatura fantstica, els personatges fantstics, ledat dinici de la lectura, ls de la biblioteca, el
suport familiar, la sort, lopini sobre altres llibres, els somnis dels joves escriptors, etc.
Ats que aquest jove escriptor ja ha publicat el segon volum de la trilogia, Eldest, tamb sha in-
cls com a lectura un recull de premsa sobre aquesta segona novella que ja ha estat traduda al
catal. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre
el text.
Comunicaci
Aquest apartat analitza en profunditat un altre gnere periodstic, lentrevista. Nestudia les tipolo-
gies (informativa o de personalitat) i lestructura (diferent si es tracta duna entrevista escrita o oral).
Finalment, dna una srie de consells tils per fer una bona entrevista (abans, durant i desprs)
perqu lalumnat els tingui presents en la realitzaci de les activitats.
Les activitats estan presentades segons una progressi de menor a major dificultat i de menor a
major implicaci personal. Per prendre contacte amb el gnere, en el primer exercici noms shan
daparellar les preguntes i les respostes duna entrevista. En la segona activitat tenim les respostes
una entrevista feta a un cuiner; lalumnat haur de redactar les possibles preguntes. En el tercer
exercici, a partir duna notcia, caldr elaborar una entrevista completa i representar-la davant la
classe: lalumnat haur de treballar lentrevista des de les dues perspectives, entrevistador i entre-
vistat.
El darrer exercici contestar el qestionari Proust suposa per a lalumne convertir-se en lobjecte
i el protagonista del treball periodstic. Aquest exercici s aconsellable compartir-lo amb el grup i
llegir les respostes de tothom, pregunta per pregunta.
Lactivitat TIC ensenyar lalumnat a editar, mitjanant un processador de textos, una de les entre-
vistes que hagi fet. Lextensi del text ser duna pgina. s important que els textos periodstics
complets que redacti lalumne es passin a lordinador: en el periodisme, tant important com el
contingut s la composici del text.

Com a activitat complementria podeu fer lexercici que us proposem a continuaci:
Per parelles, heu dentrevistar-vos mtuament. Seguiu aquest procediment:
Cadasc ha de preparar un petit qestionari, dunes quinze preguntes.

Per torns, feu-vos les preguntes i escriviu-ne les respostes. Heu de procurar ser exactes i no
trair all que el company o companya ha dit.
Elabora lentrevista:
. Escriu un ttol que reculli una frase destacada de lentrevista, entre cometes.
. A lavanttol o subttol has dinformar del nom de lentrevistat.
. Redacta una petita introducci de tres o quatre lnies per presentar lentrevistat.
. Ordena les preguntes per afinitat temtica.
Edita lentrevista mitjanant un processador de textos (activitat TIC).
Si voleu, podeu elaborar una revista amb les entrevistes de tots els companys de classe. Per no
gastar paper, podeu crear una publicaci virtual a Internet, ja sigui al web del centre o en un bloc
propi.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn les entre-
vistes com una manera de conixer directament persones daltres cultures, a partir dels quals es
pot activar la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i
la valoraci de les variacions lingstiques i culturals.
Ortografia
En aquesta unitat es treballa lortografi a dels mots amb b o v. Les activitats sn variades a fi
dassegurar la correcta escriptura daquestes consonants.
A diferncia dels cursos anteriors, en aquest sha incls lexplicaci i la prctica amb mots que es
pronuncien igual per que es diferencien per lortografi a (duen b o v) i tenen significats diferents:
abs-avs, baga-vaga, bena-vena, etc. Lactivitat 4 treballa limperfet dindicatiu de verbs com apro-
var, arribar i escriure. Es pot ampliar la llista amb altres verbs que portin b o v. En lactivitat 7, els
nois i noies hauran de traduir mots castellans que duen b o v a fi que sadonin de les diferncies
entre catal i castell.
Text per dictar
El secretari general de les Nacions Unides estava immbil al costat del gran finestral, obser-
vant el trnsit que sarrossegava all baix, pel carrer 43. De vegades es preguntava si devia
ser bo treballar a tanta alada per sobre els seus companys de raa. Un cert allament estava
molt b, per podia convertir-se fcilment en indiferncia. O potser nicament intentava fer
racional laversi que sentia pels gratacels, una aversi que no havia disminut desprs de vint
anys a Nova York?
Arthur C. Clarke, La fi de la infantesa

Gramtica
En aquesta unitat treballem les formes verbals no personals i les perfrasis verbals amb diversos ob-
jectius. En primer lloc, es pretenen evitar algunes de les incorreccions ms freqents relacionades
amb aquestes formes, algunes de les quals tenen a veure amb usos colloquials no normatius (in-
finitius acabats en guer i gerundis acabats en guent) o amb la interferncia del castell (perfrasis
verbals dobligaci incorrectes, construccions de probabilitat usades com si fossin dobligaci).
En segon lloc, aconseguir que lalumne/a es familiaritzi amb variabilitat de formes que presenten
els participis irregulars de la segona i la tercera conjugacions.
En tercer lloc, es tracta dacostumar lalumne a concebre i usar les perfrasis com una construcci
verbal ms entre totes les possibles i com un recurs per expressar-se amb ms fludesa, riquesa i
genunitat.
Com a activitat complementria, es proposa aquesta recepta de cuina, els buits de la qual cal
omplir amb la perfrasi indicada entre parntesis.
Fideus negres amb calamarsets i cebes

Ingredients:
200 g de fideus del nm. 0
350 g de calamarsets petits
1 manat de bledes
500 cc de fumet de peix
1 sobre de tinta de calamar (en . [possibilitat, trobar] a la secci
de congelats dels spers)
Altres ingredients:
1 ceba de Figueres
50 cc de tomquet triturat
1 gra dall, 3 avellanes, 3 ametlles torrades i uns brots de julivert
1 .. [obligaci, fer] un sofregit amb la ceba i el tomquet (en una

paella per anar al forn).
2 . [inici duna acci, preparar] una picada amb lall, les ametlles i
les avellanes.
3 Feu que .. [inici duna acci, bullir] el fumet.
4 . [continutat, enrossir] els fideus fregint-los a foc lent en oli
doliva fins que tinguin un to daurat.
5 . [obligaci desfer] la tinta de calamars en el sofregit fins que
.....................................................[conseqncia, ennegrir] tot com el carb.
6 . [obligaci, saltar] els calamarsets nets a foc viu i els
.....................................................[obligaci, incorporar] al sofregit.
7 . [obligaci, netejar] les bledes per drenatge en aigua freda i
[obligaci, tallar] -les en juliana. Les. [obligaci, saltar]
i ja les . [possibilitat, incorporar] al sofregit.

8 . [obligaci, ficar] la picada a dins del fumet (manteniu-lo a tren-

car de bullir).
9 . [obligaci, posar] els fideus a dins del sofregit. Ho
. [obligaci, mullar] tot amb el fumet i .
[obligaci, ficar] la fideuada dins el forn a 200 graus durant aprox. 4 min.
La tinta del calamar fa que els fideus siguin negres i... bonssims!
s un plat equilibrat i complet que . [possibilitat, servir] de plat
nic, tant a lhora de dinar com a lhora de sopar. Aporta fibra. No s aconsellat en persones
amb colesterol ni en casos dhipertensi.
TVCCCRTV Interactiva, S.A
Solucions
Podeu trobar, Heu de fer, Comenceu a preparar, comenci a bullir, aneu enrossint, cal desfer, quedi
ennegrit, heu de saltar, heu dincorporar, cal netejar, cal tallar-les, heu de saltar, podeu incorporar,
Heu de ficar, cal posar, heu de mullar, heu de ficar, podeu servir.
Lxic
En aquest apartat es posa laccent en la detecci i correcci de diversos errors molt comuns en
ls del lxic: pleonasmes, comodins o mots jquer, mots genrics, falques o crosses lingstiques.
Es pretn que lalumnat sigui conscient de la importncia que t disposar dun vocabulari ampli i
saber-lo emprar correctament per tal dexpressar les idees amb precisi.
Les activitats presenten una srie dexemples deficients (frases o textos) i donen pistes per esme-
nar-los. Com que segueixen lordre de les explicacions teriques, una possible tcnica pedag-
gica seria lligar lexplicaci amb la realitzaci immediata de lexercici corresponent: pleonasmes
(ex. 1), mots jquer (ex. 2, 3, 4, 10), mots genrics (ex. 5, 8), crosses lingstiques (ex. 6), tics destil
(ex. 7). Lexercici 9 s una activitat de sntesi.
Caldria deixar clar a lalumnat que aquests fenmens sn usuals i fins i tot tolerables en la llengua
colloquial, per que estan absolutament fora de lloc en registres ms formals i en la llengua es-
crita.
Com a activitat complementria podeu fer aquest exercici, que servir de sntesi. Dicteu-los o
escriviu a la pissarra aquestes frases i demaneu a lalumnat que detecti el tipus derrada que hi ha
en cadascuna i que lesmeni:
a) En aquell solar faran un edifici de dotze plates. (mot comod)

b) B, ara vinc. [...] B, quan tu vulguis. [...] B, ja mespero. (tics destil)
c) El tema s que amb aquesta gent no em sento a gust. (crossses lingstiques)
d) Posam un quilo daquesta fruita que fa tan bona pinta. (mot genric)
e) Surt fora de classe immediatament! (pleonasme)
f) No mha anat b. Vull dir que he susps. (crossses lingstiques)

Unitat 6Fem una entrevista

En aquesta unitat es presenta ngel Guimer i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment de
Terra baixa. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de La filla del mar,
dngel Guimer, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora.
Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica,
lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluar global dels continguts
de la unitat.

Unitat 6Solucionari
lectura
Abans de llegir
Activitats
1 b); a); c); a); a); b); c); a); b); b)
3 Personatges principals: el jove Eragon i la seva dragona.

Els adversaris: Galbatorix, Razac.
On passen els fets: Ellesmerna: pas dels elfs, Algasi.
6 a); b); c); d); e): pretrit imperfet acabat en ava dels verbs de la 1a conjugaci.
7 a) 1a pers. sing. passat perifrstic indicatiu.

b) 3a pers. plural condicional perfet indicatiu.
c) 1a, 3a pers, sing. pretrit imperfet indicatiu.
d) 3a pers. sing present indicatiu.
e) 3a pers. plural pretrit imperfet subjuntiu
f) 1a, 3a pers sing pretrit imperfet indicatiu.
g) 1a pers. plural pretrit imperfet indicatiu.
h) 1a, 3a pers. sing. imperfet subjuntiu.
i) 1a, 3a pers. sing. present subjuntiu.
j) 1a pers. sing. present indicatiu.
k) 1a pers. sing. passat indicatiu.
l) 3a pers. sing. futur indicatiu.
m) 1a, 3a pers. sing. pretrit imperfet indicatiu.
n) 1a, 3a. pers. sing. pretrit imperfet subjuntiu.
8 Per exemple: lluitar, fantasiejar, etc.
9 Per exemple: volia ser, vaig poder, etc.
10 protagonista, novella, fantasies, lectures, llegir, llibreria, biblioteca, llibres, autoedici, novellista,
editorial, histries.
11 a) relatar; b) fantasiejar; c) escenificar; d) llegir; e) assegurar; f) disfressar; g) finanar; h) dedicar,

i) pescar; j) traduir.
12 a) t tres parts; b) edici feta per un mateix; c) editar un altre cop; d) introduir; e) agafar;
f) muntar; g) volum; h) empresa que edita llibres; i) contar; j) pobresa
13 a) bibliotecari/ria; b) llibreter; c) escriptor/a; d) traductor/a; e) entrevistador/a; f) ballar/na;

g) contaire; h) dansaire; i) dramaturg/a; j) novellista

Unitat 6Solucionari
COMUNICACI
1 a) 3; b) 10; c) 1; d) 2; e) 6; f) 4; g) 7; h) 12; i) 5; j) 9; k) 8; l) 14; m) 13; n) 11

a) Com definiries la professi de cuiner?
b) Com vas aprendre a cuinar?
c) Com es diu, i on s, el teu restaurant?
d) Quin plat demanen ms els clients?
e) Qu busquen els clients que vnen al teu establiment?
f) El teu restaurant t fama de ser molt car...
g) En qu es basa lxit de la teva cuina?
h) Com saconsegueix ser un cuiner fams?
i) s necessari ser competitiu per triomfar.
j) Quin s el defecte que ms detestes en una persona?
k) Quin esport tagrada ms?
l) Tagrada menjar b?
3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Possibles preguntes:

Des de quan tens afici per la fotografia?
Quines persones o quins fets than influt per tenir aquesta afici?
Amb quina cmera has fet aquesta fotografia?
Ens pots explicar quin truc hi ha en aquesta fotografia?
Et penses dedicar professionalment a la fotografia?
Com ha anat el viatge a Eurodisney? Qu s el que ms tha agradat?; etc.
ORTOGRAFIA
1 a) binocles;
b) vidre;
c) llibreta;
d) branca;
e) bast;
f) escarabat;
g) ganivet;
h) saba;
i) bosses;
j) boscos
2 a) llobat; b) vivncia; c) arxivar; d) rebia; e) clavar; f) esclavitud; g) nevar; h) cabota; i) blavs;
j) sabia
3 a) invent; b) desembre; c) bomber; d) embenar; e) bomba; f) canvi; g) convent; h) envelat;

i) enveja; j) enviar

Unitat 6Solucionari
4 aprovava, aprovaves, aprovava, aprovvem, aprovveu, aprovaven

arribava, arribaves, arribava, arribvem, arribveu, arribaven
escrivia, escrivies, escrivia, escrivem, escriveu, escrivien
seguia, seguies, seguia, seguem, segueu, seguien
5 a) advocat; b) avall; c) gavardina; d) calb; e) canviar; f) vaca; g) savi; h) riba; i) haver; j) barca;
k) mbil; l) fava; m) llavi; n) provar; o) avet; p) velocitat; q) objecte; r) vola (de volar) / bola (cos
esfric); s) cavall; t) b
6 a) LAnna s alegre, jove i em fascina la seva bellesa.

b) Lalcalde va llegir el ban davant de tres mil persones.
c) El bel daquest xai s molt agut.
d) Poseu el matals a la baca del cotxe.
e) Li han tret sang de les venes.
f) No trobo la bola del billar.
g) LAlbert viu al nmero vuit.
7 a) basc; b) berruga; c) Biscaia; d) corb; e) rebentar; f) saba; g) almvar; h) avorrir; i) cervell;

j) govern; k) pavell; l) voltor
8 Un individu va estar tres dies a Barcelona per a vendre una partida de vi, i el dia abans de
tornar al poble, va entrar a fer-se afaitar a una barberia del carrer de Sant Pau.
En veure que lhavien servit tan b, va dir al dependent:

Que podreu venir a afaitar el pare, que no pot sortir?
No hi ha cap inconvenient: on esteu?
A la Pobla de Lillet, demaneu a cal Guerxo, tothom us en donar ra.
Angel Mill, Cinc-cents xistes catalans de bona mena
9 LAnnbal, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis va baixar les
escales del seu pis. Anava amb uns pantalons molt estrets i amb unes botes de color negre.
LAnnbal va pensar que no sabia per qu la Gertrudis havia dit que anava a comprar unes
mitges, per va deixar crrer aquest pensament ben aviat. La Gertrudis va entrar al cotxe i van
anar a menjar una hamburguesa amb espcies a un bar de la fira. LAnnbal havia imaginat un
sopar ms pausat, per la Gertrudis va dir que volia anar a la fira. A la fira hi havia atraccions i
aparells mecnics que et feien remoure lestmac i tmboles.
J. M. Fonalleras, Botxenski i companyia
10 a) llaviejar; b) labial; c) calba; d) calvcie; e) mbil; f) autombil; g) moviment; h) verns;

i) cerebral; j) espavilar; k) endvia; l) trava
GRAMTICA
1 a) esborrant; b) aprovat; c) arribar; d) barallant; e) trametre; f) netejar; g) ploure; h) reconstruir;

i) tornar

Unitat 6Solucionari
2 a) anava esborrant: acci continuada; b) no hi ha una perfrasi verbal, es tracta del verb en
passat perifrstic. c) comenaren a arribar: inici duna acci; d) estaven barallant: continutat;
e) han de trametre: obligaci; f) van haver de netejar: obligaci; g) deu ploure: probabilitat;
h) caldr reconstruir: obligaci; i) haureu de tornar: obligaci + tornar a repetir: repetici.
3 la soluci b) perqu deure + infinitiu noms es pot usar per expressar la idea de probabilitat,
mai la dobligaci.
4 a) voler; b) imprs; c) sabut; d) Escrivint-li; e) has de fer; f) ofert; g) Cal que ens ho rumiem;
h) establert; i) sofert; j) Sha dentrenar/cal entrenar; k) he danar.
6 a) aprs; b) mort, abatut; c) estret; d) comproms; e) tramesa; f) previst; g) merescut;

h) construt.
7
1a plural 1a plural
gerundi gerundi
present dindicatiu present dindicatiu
sabem sabent valem valent
admetem admetent creiem creient
podem podent debatem debatent
encenem encenent responem responent
transcorrem transcorrent cloem cloent
ofenem ofenent omplim omplint
plaem plaent establim establint
coem coent vivim vivint
devem devent escrivim escrivint
8
I N C L O S A V A R I
B T L C O M B A T R E
S U A T P E L L E S X
U C O N F O N E N T C
S A S O S L D R A S L
P D E B A T R E L U O
E E F H B O C A N D E
S T I F U S I L A T N
C O S A T F O M O L T
D I D I S S O L E N T
LXIC
1 a) Li dirs (a lAnna) que arribar tard? (o a linrevs)

b) Ja fa molts dies: ho deus haver(-ho) oblidat. (o a linrevs)

Unitat 6Solucionari
c) He sortit (fora) del cine perqu em marejava.

d) Conec un restaurant on es (shi) menja molt b.
e) Crec que actualment, (avui en dia), el consumisme domina la societat.
f) El Joan, lhe vist fa una estona.
g) Com (hi) has arribat a aquesta conclusi?
h) Va donar(-li) tota la culpa al seu fill sense ni escoltar-lo. (o a linrevs)
i) Puja al pis de dalt i demana que baixin el volum de la tele.
2 a) Lescassetat daigua preocupa els pagesos.

b) A la marat, shi han inscrit uns mil participants.
c) A classe de gimnstica, els alumnes han de dur xandall.
d) No fumeu, que aquests envasos contenen un producte inflamable.
e) Construiran un nou edifici doficines en aquest solar.
f) On has aparcat el cotxe?
g) Li he comprat un regal per al seu aniversari.
h) Al meu casament van venir dos-cents convidats.
3 a) mesura; b) va esculpir; c) cuinar, preparar; d) fabricar; e) celebrarem, organitzarem/com-

memorarem el centenari; f) dissenyat; g) pintar; h) projectat; i) complert
4 a) revelen; b) escriure, redactar; c) embargat; d) han rebutjat; e) ha derogat; f) ha commutat;

g) va expropiar
5 a) 3; b) 9; c) 8; d) 1; e) 5; f) 6; g) 11; h) 2; i) 7; j) 4; k) 12; l) 14; m) 13; n) 10

a) Crec que mests insinuant que tavorreixes.
b) Mirem massa hores la televisi i no dormim prou.
c) Si no vol venir, que no vingui!
d) Haurem de decidir les vacances en funci dels diners que tinguem.
e) Shan exhaurit les entrades.
f) Tard o dhora ens veurem, per no pot ser avui.
g) Haver susps no em desanima gens.
h) Magradaria parar una estona perqu estic cansat.
i) s a dir, en Joan no hi est dacord.

a) Ja saps que taprecio, per no et puc fer aquest favor. Mentens, oi que s?
b) Li vaig dir que calls, per em va contestar que si alg havia de callar era jo. Aqu vaig perdre
els nervis i vaig decidir que era el moment danar-men.
c) Aix et va dir? Increble! [...] I tu el vas enviar a pastar fang? No pot ser! [...] Et va despatxar?
Qu dius, ara!
d) Sortirem a les vuit en punt. Vull que tothom sigui puntual, perqu si alg arriba tard no
lesperarem. Mheu ents?
e) Dacord. [...] S, quan tu vulguis hi anem. [...] B, doncs quedem a les vuit. [...] Efectivament,
al bar de la cantonada. [...] Conforme, que vingui tamb. [...] Quedem entesos...

Unitat 6Solucionari
8 tia, conta, dona, lhonradesa, minyones, del mas, monedes
9 a) Aix que hem vist al teatre era molt divertit. (mot comod) Lobra, lespectacle
b) Avui he menjat un peix bonssim per dinar. (mot genric)
c) Tindrem temps darribar-hi, no? Per sortim ja, no? (crossses lingstiques - tics destil)
d) Hi vaig anar-hi perqu vaig voler. (pleonasme)
e) Lhan posat de president de lempresa. (mot comod) nomenat
f) Sempre em dna la culpa a mi. (pleonasme)
g) El president far un discurs a les dotze. (mot comod) pronunciar
10 a) rebentar; b) esberlar; c) escantellat; d) esquerdar; e) esclafat; f) esbotzar; g) esfondrat;

h) trossejat; i) estripat; j) esmicolar; k) esquinat
ELS NOSTRES CLSSICS
1 Drama histric i drama realista.
2 Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar.
3 1a etapa: romntica.
2a etapa: drama realista.
3a etapa: drama burgs.
4 Morir-se.
5 Endur-se la Marta. Demanar ajuda als seus.
6 Que ja no accepta ordres del Sebasti i que far el que ell volgui.
1 Parlen de lamor envers el Pere Mrtir.
2 Que Pere Mrtir lestima.
3 Que Pere Mrtir lestima.
4 Perqu els pares de la Mariona van salvar-li la vida.
5 Lentrevista s un dileg ms formal entre dues persones, lentrevistat i lentrevistador.
6 Entrevista informativa: dna notcia de temes i fets.

Entrevista de personalitat: informa sobre la vida i la manera de ser duna persona.
7 Documentar-se, fer el gui, crear clima de confiana, ser objectiu, suprimir idees repetitives, etc.
9 Escrivim v darrere n: canvi; en una mateixa famlia de mots alternen v amb u: blau-blava.

Unitat 6Solucionari
Escrivim b: davant de l o r, darrere de m i quan alternen amb p i b en una mateixa famlia de

mots.
10 ball: acci de ballar; vall: depressi allargada de la superfcie.

botar: saltar; votar: donar el vot; fer un vot a Du.
bull: del verb bullir, embotit; vull: del verb voler.
11 a) ha establert; b) saber-ho; c) Cal esperar; d) Sembla; e) He de; f) He imprs
12 avararan, reinventar, ser, recorda, seleva, vola, sn, s, sobt, duren, reduir.
13 Laltre dia em va passar una cosa molt curiosa, que no mhavia passat mai. Vaig perdre el
mbil. No em va preocupar. Vaig anar a la botiga a comprar-ne un de nou. Quan estava a punt
de fer el pagament, aleshores vaig escoltar que sonava la musiqueta del meu vell mbil, que
estava dins la butxaca interior de la meva americana.

Unitat 7Expressem la nostra opini
Lectura
Es proposen tres textos per llegir. El primer tracta sobre el futbol des de diversos punts de vista: les
actituds del pblic en un partit futbol. El que es proposa de llegir primer va ser escrit lany 1932 per
Carles Soldevila i, malgrat el pas del temps, lopini de lescriptor encara t plena vigncia avui. El
que venen a continuaci tracten dels invents des de diferents punts de vista.
Les activitats dAbans de llegir..., doncs, giren a lentorn daquests temes principalment. Totes
les activitats de desprs de la lectura, poden fer-se en grups reduts i, desprs, cada grup pot
exposar la seva opini sobre els aspectes que tracten les preguntes i els textos en general. Tamb
Comunicaci
En aquest apartat sestudien els textos de tipus argumentatiu que produeix el periodisme: leditorial,
les cartes al director, els articles dopini i les crtiques, sense oblidar les formes orals, sobretot el
debat o colloqui. Sn el que anomenem gneres interpretatius, per contraposar-los als gneres
informatius (notcia, crnica i reportatge) que heu treballat en la unitat 2.
Lalumnat, al marge dels conceptes, hauria de consolidar una srie de valors i actituds relacionats
amb aquests tipus de textos, bsicament lexpressi respectuosa de les prpies opinions i la to-
lerncia envers les opinions contrries.
Les activitats 1, 6 i 7 giren al voltant del debat o el colloqui. En totes elles s important evitar la
improvisaci en lexposici oral; abans caldr que els alumnes facin un treball previ de recerca
darguments i dordenaci de les prpies idees.
Les activitats 2 i 3 treballen els articles dopini o columnes. Shauria de fer primer lexercici 3
(analitzar un text que serveix de model) i desprs el 2 (escriure un article dopini per a la revista
del centre). Cal demanar als alumnes que no escriguin cap text a raig, sin que abans en facin un
esquema i un esborrany.
Per fer lexercici 4 (escriu una carta al director) i lexercici 5 (escriu una crtica dun CD, llibre,
pellcula, etc.) seria bo que en llegissin alguns exemples extrets de diaris o revistes. Com a activitat
prvia, es podria demanar a lalumnat que busqui a Internet o en una publicaci impresa un model
de crtica i un de carta al director.
Lactivitat TIC se centra en lhumor grfic publicat en diaris i revistes, que cal considerar com un
gnere dopini ms. Lobjectiu de lactivitat s que lalumne sadoni del fort component de crtica
social o poltica que contenen les vinyetes dhumor. Tamb s important que analitzi la combina-
ci de recursos grfics i lingstics, ja que desprs haur de crear la seva prpia vinyeta dhumor
grfic.
Com a activitat complementria, podeu fer lexercici segent:
En els diaris, la tendncia ideolgica es reflecteix, sobretot, a leditorial. Ara b, sovint tamb les
notcies reflecteixen la lnia del diari. Compara els titulars segents i digues quin aspecte de la notcia

sha volgut destacar en cada cas. Assenyala si lenunciat dels fets compleix els requisits de neutra-
litat i objectivitat o si, tot al contrari, mostra parcialitat i subjectivitat.
a) 1 La manifestaci antisistema acaba amb greus enfrontaments amb la policia.

2 La policia reprimeix durament la manifestaci antisistema.
3 Greus aldarulls obliguen la policia a dissoldre la manifestaci antisistema.
b) 1 Loposici acusa lalcalde de corrupci urbanstica.

2 Lalcalde desmenteix taxativament les acusacions de corrupci urbanstica.
3 La corrupci urbanstica colloca lalcalde contra les cordes.
c) 1 El Bara i lEspanyol empaten a un.

2 LEspanyol planta cara al Barcelona.
3 Un empat que no fa justcia al bon joc del Barcelona.
4 Un Barcelona insegur s incapa de guanyar un Espanyol inspirat.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn les formes
dopini com a mitj per respectar la diversitat, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci
de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions
lingstiques i culturals.
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen p/b, t/d i c/g. Les activitats sn variades a fi
dassegurar la correcta escriptura daquestes consonants. Destaquem lactivitat 2, que se centra
en lescriptura de gerundis acabats en -nt i les activitats 6 i 7, centrades en les consonants enmig
de mot.
Text per dictar
Els agents es donaven per satisfets. Els havien convenut les meves maneres. Estava singu-
larment relaxat. Ells seien i, mentre els responia amb aire alegre, xerraven dassumptes fami-
liars. Per al cap de poca estona vaig notar que empallidia i desitjava que se nanessin. Em
feia mal el cap i imaginava un brunzit a les orelles, per ells continuaven asseguts i xerrant.
E. Allan Poe, Contes fantstics
Gramtica
El propsit daquest apartat s que els alumnes percebin el text, qualsevol text, com a unitat co-
municativa bsica que, per tal dassolir lobjectiu de comunicar un missatge amb la mxima efic-
cia, ha de complir sempre unes condicions mnimes: adequaci, coherncia, cohesi i correcci. I
que ho facin servir en textos de producci prpia.

Aquest objectiu sintrodueix amb lobservaci de dos textos. El primer s un fragment literari de-
format, amb frases curtes i simples, on les idees sexpressen com una successi de pensaments
deslligats que repeteixen un cop i un altre els mateixos referents, sense usar pronoms, connectors,
conjuncions ni dctics. El segon s el fragment original dUn mag de Terramar. En comparar els dos
textos, cal que lalumne/a vegi com els diversos mecanismes de cohesi textual i una puntuaci
adequada transformen un text inconnex i repetitiu en un altre de flud i ben travat.
A continuaci es defineixen les quatre propietats comunicatives que ha de complir qualsevol text i
es proporciona a lalumne/a una srie de consells perqu les pugui posar en prctica en els textos
que produeixi i hi eviti els errors ms freqents.
La finalitat bsica de les activitats proposades s treballar per separat cadascuna de les propietats
comunicatives del text. La major part de les activitats demanen a lalumne/a que corregeixi o que
reconstrueixi textos que, tal com li sn presentats, les incompleixen en graus diversos, perqu
daquesta manera sadoni de com la comprensi en resulta afectada.
En les diverses activitats es treballen successivament ladequaci i la distinci entre informaci

pertinent i no pertinent, la coherncia, els barbarismes, els connectors com a mots que fan expl-
cites les relacions lgiques entre els diversos enunciats, la manca de concordana entre els temps
verbals (un dels errors que els alumnes de secundria comenten amb ms freqncia) i la cohesi
grcies a diversos recursos gramaticals (possessius, pronoms o sinnims).
Finalment, en lactivitat complementria que proposem, cal que els alumnes posin en joc tots
els recursos adquirits al llarg de lapartat per tal de produir un text breu ben construt. Es dema-
nar als alumnes que sagrupin en parelles. Un dells redactar un text breu per penjar al tauler
danuncis del seu institut oferint vendre alguna cosa usada o b demanant alguna cosa que li faci
falta. Laltre/a redactar una resposta favorable usant el mateix procediment. Cal que un text i laltre
respectin les propietats comunicatives estudiades a la unitat i que incloguin les dades de cadasc
per facilitar el contacte.
Lxic
Aquest apartat se centra en lestudi dun camp lxic duna gran riquesa i complexitat, el de lsser
hum. El vocabulari que gira entorn del cos i la salut de les persones, duna banda, i el carcter i
lestat dnim, duna altra, s amplssim. Per tant, davant la impossibilitat de ser exhaustius, sha
fet una selecci de mots atenent a una diversitat dinteressos: recordar alguna dificultat ortogrfica,
afavorir ls precs dels termes, assenyalar interferncies amb el castell, aclarir ls dels mots en
funci del registre, etc.
Les sis primeres activitats socupen del cos i la salut. Els aspectes que en tracten sn els segents:
classificaci de termes anatmics (ex. 1), frases fetes (ex. 2) i sinnims de registres diferents (ex.
3, 4, 5 i 6). Les activitats 7, 8, 9 i 10 tenen com a objectiu ampliar el vocabulari relacionat amb
la psicologia de les persones, ja que sovint lalumnat t dificultat per expressar amb precisi els
sentiments i els estats dnim, propis o aliens. Lactivitat 11 pretn detectar i esmenar les formes
errnies del llenguatge (barbarismes i vulgarismes). Finalment, els exercicis 13 i 14 treballen les
frases fetes.

Com a activitats complementries podeu fer aquests exercicis:
1. Amb lajut del diccionari, si cal, digues quina de les dues definicions s la bona:
a) taciturn: 1 Que no parla gaire.

2 Aquell que creu saber-ho tot, repellent.
b) altruista: 1 Persona solitria, que avorreix el contacte amb els altres.

2 Geners, que es preocupa del b dels altres, fins i tot en prejudici
del propi.
c) magnnim: 1 Que mostra grandesa dnim.

2 Molt sentimental, que semociona i plora amb facilitat.
d) perspica: 1 Persona de visi mental aguda.

2 Persona duna sinceritat tan extrema que s ofensiva.
2. Tot seguit, per parelles i amb lajut del diccionari, els alumnes faran el mateix que a lexercici
anterior: escolliran un mot referit al carcter de les persones, en redactaran una definici inventada
i la presentaran als companys juntament amb la definici correcta. Podeu convertir lexercici en un
concurs i fer competir dos equips, a veure qui nendevina ms.

En aquesta unitat es presenta Narcs Oller i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment de
LEscanyapobres. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de La bogeria, de
Narcs Oller, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb
sinclouen activitats de comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic).
Aquestes activitats de reps tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la
unitat.

Unitat 7Solucionari
lectura
Abans de llegir
Activitats
El pblic de futbol
1 Perqu dun any a laltre, i fins i tot dun quinquenni a un altre, no hi troba diferncia.
2 Excessivament cridaire, xiulaire i gesticulaire.
3 Subjectiu.
4 En que deu mil ulls han vist loff side del davanter dels blancs i deu mil ulls no lhan vist.
5 Podria guanyar alguns graus de serenitat, adquirir uns hbits menys cridaners i no abusar del
xiulet dalarma.
6 Si pot perjudicar el ritme dels altres dies de la setmana, benem la vlvula del futbol.
7 1932.
Invents
9 No tot s un gran invent.
10 Invents concrets i invents abstractes.
11 La ptria, el pas.
Un gran invent
12 Del telfon mbil i de les cabines telefniques.
13 Els telfons mbils que ens connecten amb el mn, ens faciliten la vida i ajuden a vncer la ti-
midesa. Les cabines telefniques que ens fan fer llargues estones de cua, recerca de moneda,
sespatllen, plenes de brutcia, asfixiants de calor a lestiu, gelades a lhivern.
14 c); c)
15 Poden ser iguals o ms eficaos, per exemple la forquilla.
19 a) accident, molt, esperant, gent, invent.

b) escoltar, reclamar, fer, lleugers, dir, poder, marcar, calor, vncer, morir, ser, dir.
20 a) progrs; b) els invents sn un gran invent; c) cabines telefniques

Unitat 7Solucionari
22 a) lloc; b) calmar-se els nervis, la pena o la rbia.; c) objecte; d) una cosa que no t forma de-
finida; e) irritaci que ens causa el desdeny duna altra persona; f) pronunciaci vacillant.
23 a) fora de joc;
b) orientacions per circular;
c) lnia dinternet;
d) missatges electrnics.
24 a) barrut; b) netedat; c) lentitud; d) desanimat; e) curt; f) desavantatge; g) a poc a poc;

h) apatia; i) horrors; j) pesat; k) injust; l) til; m) segur; n) petit
25 meravella: preciositat; firma: signa; cava: xampany; prescindeix: oblida; confia: aposta;
prefereixo: desitjo; sha empescat: sha ideat; destacar: remarcar; esplendors: extraordinari
comunicaci
1 a 2 Resposta lliure. Correcci a criteri del professorat.
a) Els que tenen gos

De propietaris de gossos en entorns urbans nhi ha exclusivament de dues menes: els que
passegen lanimal amb la bosseta de plstic a la m i els que el passegen sense bosseta
de plstic. Els primers els trobo admirables, sobretot els que tenen fills i, a ms a ms, un,
dos o tres gossos. ja s prou difcil i sacrificat ocupar-se de la canalla per a sobre carregar-
se voluntriament amb ms obligacions. per tant, aplaudiments per a aquestes persones
responsables que quan es queden la mascota ho fan tenint plena conscincia del sacrifici i
la responsabilitat que aix suposa, i que desprs sn conseqents amb la seva decisi. Em
commou, en definitiva, el senyor o la senyora que es colloca la bosseta com un guant per
recollir lexcrement encara calent i desprs llena la bossa a les escombraries. Els altres, els
que no ho fan, els que miren cap a una altra banda mentre lanimal sajup al mig de la vorera,
em semblen gent frvola han comprat el gos per sense calibrar el que aquest acte suposa i
incvica. Menyspreen lespai pblic i ens menyspreen a tots plegats.
Proposta de resum:
Hi ha dues menes de propietaris de gossos en entorns urbans: aquells que recullen els ex-
crements de la seva mascota amb una bosseta de plstic a la m, persones responsables i
conseqents amb la decisi de tenir gos; els altres, aquells que no ho fan i dissimulen quan el
seu animal defeca enmig de la vorera, sn gent frvola i incvica.
b) Lautor troba admirables els propietaris de gos que sn responsables i recullen els excre-
ments de la seva mascota; en canvi, considera frvols i incvics aquells que no ho fan.

Unitat 7Solucionari
a) Lalumne ha de parlar per telfon en un programa de rdio per donar la seva opini sobre la
qualitat dels estudis a lESO. En aquest cas, el professorat valorar la utilitzaci del registre ade-
quat per part de lalumnat, la formulaci clara i ordenada de les idees i la correcci fontica.
b) El professorat valorar els tems segents:

- Participaci en el debat.
- Formulaci clara i ordenada de les idees.
- Utilitzaci del registre adequat.
- Aportacions personals.
- Respecte al torn de paraules.
- Valoraci de les aportacions daltri.
- Presa dapunts en les escoltes.
c) i d) Activitats de resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
ORTOGRAFIA
1 a) paret; b) solitud; c) cep; d) buit; e) esclop; f) anleg; g) barret; h) menut; i) pedagog; j) nebot;
k) tub; l) amplitud; m) enganxat; n) amic; o) bonic; p) acudit; q) cec; r) mag; s) vuit; t) badoc
2 a) reparant; b) corrent; c) obrint; d) nedant; e) menjant
3 a) quiet: quietud; b) vuit: vuit; c) just: justcia; d) alt: altitud; e) moribund: moribunda;
f) nord: nordejar; g) xid: oxidar; h) rpid: rapidesa; i) brut: brutcia
4 Amb tot i sser tan desitjada per la Pilar la quietud que llavors comen a respirar-se en aquell
xalet (sense forasters ni visites, ni noves, quasi, de la noia, que anava viatjant), se li hauria fet
ben aviat insoportable si no hagus comprs fins a quin punt era beneficis a lEnriquet el
continuar all. nicament labnegaci de mare podia enfrenar els impulsos, que com a bona
filla sentia la Pilar, de deixar aquella soledat per tornar-sen al costat de son pare, tan inconsi-
derablement abandonat a mans duna criada vella com la Mions.
Narcs Oller, Pilar Prim
5 a) grec; b) fstic; c) batec; d) prssec; e) mag; f) doblec; g) mnec; h) fang; i) llamp
6 a) cabdal; b) adjuntar; c) suggerir; d) abdicar; e) atmosfera; f) adduir; g) optar; h) absncia;

i) acceptar; j) submissi; k) capficar; l) succeir
7 a) augment; b) maragda; c) cognom; d) ancdota; e) fragment; f) acne; g) amgdala; h) tcnic
8 a) La Teresa es va ficar al llit perqu tenia calfreds.

b) Necessitem un bon geleg per analitzar el terreny.
c) Lagilitat es relaciona amb la joventut.
d) Sha fet un estrip als pantalons.
e) El mn arbic s molt complex.
f) La mestra t unes grans virtuts.

Unitat 7Solucionari
g) Loncle compta amb mrits slids per guanyar.

h) El talp s un animal subterrani.
i) No he anat mai a Bagdad, en canvi he anat a Belgrad.
j) El meu cos s una bona persona, per s un esnob.
k) El xfec ens va agafar pel cam i vam haver daturar-nos.
9 a) sortosament; b) llargria; c) presseguer; d) serpentejar; e) castigar; f) tombar
10 a) llamp; b) tmid; c) prleg; d) ajut; e) batec; f) trist; g) brut; h) cstig; i) joc; j) miop; k) rab;
l) crrec
GRAMTICA
1 El text original era:

Discurs contundent del secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, a la conferncia
sobre el canvi climtic que es fa a Nairobi. Annan ha dit que el canvi climtic no s cincia-
ficci i ha alertat sobre limpacte mundial daquest fenomen, que no s noms una qesti
mediambiental, com molts creuen, sin un problema que afectar la salut humana, els eco-
sistemes i la producci agrcola, i perjudicar de manera desproporcionada els pasos ms
pobres, sobretot lfrica. Pel que fa al Protocol de Kyoto, Annan ha assegurat que s una eina
vlida, per no suficient per lluitar contra lemissi de gasos contaminants.
2 Text original: De Barcelona, per anar a Torrelles en tren, sha de baixar a lestaci de Marina
de Torrelles. En aquest lloc, i connectada amb trens principals, hi ha una lnia dautobusos que
desprs dun viatge de dotze o tretze quilmetres us deixa a la poblaci.
El viatge no seria pesat si els autobusos fossin suficients. Gaireb tot lany, per, i sobretot a
lestiu, aquests vehicles porten ms gent de la que normalment shi pot encabir, i, aix, sovint
shi ha danar dret o sobre el sostre ventejat. A lestaci, la gent baixa del tren, es posa a c-
rrer i ocupa el carro per assalt, a trompada seca. Com que jo ignorava aquests costums del
meu nou pas de residncia, quan he penetrat en lautobs tots els seients eren ja ocupats i
ha hagut de fer, per tant, el viatge dret.
3 Barbarismes semntics: alfombra, averiguar i soltura; barbarismes morfolgics: ensajar, cali-

tat, mensatge, estrafalari, iglsia, sobrbia.
4 del qual / entre / que / del que / li / Com ms / dun dels
5 deia / havien viscut / considerava / havien fet / sabia / calgus / s / esdevingu
6 El text original s: En Dunny crid ben fort els versos, i les cabres se li acostaren. Anaren cap
a ell molt de pressa, totes plegades, sense fer cap soroll. I el miraven per lescletxa fosca dels
seus ulls grocs. [...]
I tot de sobte sent por de les seves banyes gruixudes i envoltades danelles, i dels seus ulls
estranys i del seu estrany silenci. Intent desempallegar-sen i fugir corrent. Les cabres van

Unitat 7Solucionari
crrer amb ell, tot formant una mena de nus al seu voltant, i aix van arribar finalment al llogaret,
totes les cabres ben juntes, com si estiguessin lligades amb una corda cenyida, i el noi al bell
mig de totes elles, entre plors i brams. Els vilatans van sortir de les seves cases per insultar
les cabres i riures del noi.
LXIC
1
cap tronc extremitats
melic, testicles, engonal, maluc, canell, aixella, bra,
galta, clatell, ment, nou mugr, entrecuix, vulva, empenya, cama, genoll,
del coll, parpella, front penis, pubis, esquena, tal, ungla, natja, turmell,
espatlla, panxa, pit, canyella, m, colze, palmell
2 a) 4; b) 7; c) 1; d) 6; e) 2; f); 3; g) 5
3 a) 3; b) 1; c) 5; d) 4; e) 2
4 s colloquial: clatell, cap, pits, aixella, cara, pols, forat del nas, barra, ventre, nusos dels dits
s culte: nuca, testa, sines, axilla, rostre, templa, nariu, mandbula, abdomen, artells
5 a) migranya; b) constipat; c) nafra; d) tumefacci; e) cossor; f) herpes; g) esquin; h) blau;

i) esgarrapada; j) esgarrinxada
6 a) 2; b) 4; c) 1; d) 6; e) 8; f) 3; g) 5; h) 7

Mister Hyde s un home ordinari (tosc / bast) i vulgar (adotzenat / xar). Extremadament
estpid (beneit / ximple) i molt gandul (peress / mandrs), la seva fama dhome avari-
cis (gasiu / garrepa) i egoista (interessat / insolidari) el precedeix all on va. Realment
malvat (dolent / pervers), odia (detesta / avorreix) els animals i tracta les persones amb una
pssima educaci (grolleria insultant / grosseria manifesta). s presumptus (vanits
/ pretencis) i fals (mentider) amb els amics i inflexible (implacable) amb els adversaris.
8
trets positius trets negatius
amable, corts, bon jan, dol, responsable, barrut, badoc, presumit, trist, fresc, sec, cu-
voluntaris, lleial, franc, senzill, ser, natural ris, murmurador, enredaire, xerraire, capritxs
9 a) extravertit; b) tolerant; c) poruc; d) grosser; e) barroer; f) vanits
10 a) 3; b) 1; c) 5; d) 2; e) 4
11 a) srio: seris; raro: rar, estrany; b) capaa: capa; leal: lleial; c) felia: feli; d) cult: culte;
llgica: lgica; e) carinys: afectus, amors; traviesso: entremaliat; mimat: aviciat, consentit;
f) vago: gandul
12 a) 12; b) 4; c) 11; d) 3; e) 2; f) 8; g) 6; h) 7; i) 10; j) 9; k) 1 ; l) 5

Unitat 7Solucionari
13 a) un teixidor; b) un pirotcnic; c) un mariner; d) un camioner; e) un capell; f) un carboner;

g) un advocat; h) un dentista; i) un cuiner; j) un msic; k) un metge; l) un botiguer.
ELS NOSTRES CLSSICS
1 La Renaixena.
2 1a etapa: aprenentatge; 2a etapa: realisme i naturalisme; 3a etapa: novella psicolgica.
3 Lescanyapobres i La bogeria.
4 Lascensi de classe social per mitj del joc de la borsa.
5 Un trencament amb la novella anterior.
6 Mil duros.
7 Que el mataran.
8 s molt avariciosa.
9 Parla amb les monedes com si fossin filles seves i els parla amb tendresa.
1 Al Caf de les Delcies.
2 A veure en Daniel Serrallonga.
3 Sembla ms gran de 25 anys.
4 s lluntic, reservat amb canvis sobtats de carcter.
5 Debat, colloqui, intervencions del pblic. Editorial, cartes al director, articles dopini, crtica.
6 Emissor: lector; receptor: director i lectors.
8 Editorial: text elaborat per lequip de redacci i expressa lopini del diari.
Article dopini: Escrit pels collaboradors o persones rellevants dun mbit i manifesten lopini
de qui escriu.
9 a) atmosfera; b) solitud; c) capal; d) virtut; e) cstig; f) suggerir; g) demagog; h) suggerir;

i) clssic; j) abril
11 Coherncia, cohesi, adequaci i correcci.
12 Puntuaci, falta de concordana entre els verbs, tractament...

Unitat 7Solucionari
13 a) ha establert;
b) saber-ho;
c) Cal esperar;
d) Sembla;
e) Vaig
14 a) lenv;
b) llengua;
c) el maluc;
d) lespatlla;
e) del canell;
f) telfon

Unitat 8Entre la rdio i la televisi
Lectura
Les activitats prvies daquest apartat permeten situar-se en els temes principals del text de lectu-
ra: els viatges collectius, la visita a un pas amb cultura, llengua i costums diferents, i els intercanvis
que a lestiu fan els joves per aprendre altres idiomes i viatjar. Ats que el pas visitat s Turquia,
es proposa de situar aquest pas en un mapa i parlar de tot el que els alumnes spiguen sobre
la religi, costums i habitants daquest pas. Tamb s una bona ocasi per reflexionar sobre les
amistats que es poden fer en els viatges i de tot el que sen pot aprendre.
El text de lectura s un diari que escriu la protagonista sobre dos dies del mes de juliol que passa
en aquell pas. Les set preguntes de resposta multiopci es poden ampliar amb altres qestions
sobre aspectes del viatge i les opinions de la protagonista sobre les coses que veu i fa, les perso-
nes amb qui es troba o coneix, els llocs que visita, etc. El text brinda una bona ocasi per parlar
de viatges que hagin fet els alumnes a altres pasos. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de
llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
En aquest apartat sestudien els mitjans de comunicaci amb ms incidncia en el segle xx i prin-
cipis del xxi: la rdio i la televisi, sense oblidar laparici de les noves tecnologies, especialment
Internet. Es pretn que lalumnat aprengui les caracterstiques del llenguatge que utilitzen aquests
mitjans, reconegui els diferents tipus de programes que shi fan (en funci del format i el contingut),
i spiga la funci dels professionals que hi treballen.
A travs duna enquesta i dun debat, les activitats 1 i 2 pretenen fer evident als alumnes la influn-
cia que exerceixen sobre ells els mitjans de comunicaci. Possiblement, una part considerable de
lalumnat s consumidora acrtica dels mitjans audiovisuals; un dels objectius daquests exercicis
ha de ser que prenguin conscincia que estan immersos en la societat de la comunicaci, i que els
mitjans mai sn neutrals. Si es creu convenient, es podria introduir aqu lactivitat 6, que proposa
lelaboraci dun quadre comparatiu per analitzar la programaci de diferents canals de televisi o
emissores de rdio.
Les activitats 3 i 4 es centren en la rdio. Mitjanant lexercici 3 els nois i noies hauran danalitzar
tres tipus delocuci radiofnica, segons el tema del programa i el pblic a qui sadrea (informatiu,
musical i desports). Els coneixements adquirits els podran aprofitar per fer lexercici 4, en el qual
els alumnes hauran dadoptar el rol de locutor de rdio.
Lactivitat 5 s fora complexa, ja que demana la preparaci i emissi dun noticiari televisiu.
La importncia i la dificultat daquest exercici s la recerca de les fonts, la coherncia en la se-
lecci de les notcies i la bona coordinaci del treball en equip. Si el centre disposa dels recursos
adequats, es podria pregravar linformatiu, editar-lo i passar-lo a la classe com si fos una emissi
televisiva real.
Les activitats TIC daquest apartat se centren en les rdios i televisions que trobem a la xarxa.
Lobjectiu s que lalumnat conegui les emissores de rdio i cadenes televisives que hi emeten, els
continguts que ofereixen, i tamb com hi poden opinar o participar.

Com a activitat complementria es pot realitzar la segent, que consisteix en una srie dexercicis
delocuci:
Tot seguit posarem a prova les teves aptituds com a locutor o locutora. Primer, escull una notcia
breu. Desprs, per preparar la lectura, segueix aquests consells:
a) Llegeix el text en veu baixa per familiaritzar-thi: fixat en el sentit de les frases i en la puntuaci.
b) Fes diversos assaigs: llegeix el text amb un ritme lent o molt de pressa; canvia lentonaci i el
to de manera que expressis tristesa, alegria, indiferncia, indignaci... En tots el casos has de
vocalitzar, s a dir, pronunciar els sons de manera clara.
c) Finalment, davant de tota la classe, fes la lectura de la notcia de la manera que creguis ms
adequada.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn la rdio
i la televisi com a connexions ms immediates amb el mn, a partir dels quals es pot activar la
conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de
les variacions lingstiques i culturals.
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen j/g, x/ix, tx/ig. Per b que en la major part de les
activitats es demana de completar els buits de mots que duen aquestes consonants o dgrafs, el
professorat pot triar algunes paraules per exemple: desitjar, teixir, jersei, Meritxell, exercici i propo-
sar als alumnes de redactar un text breu en el qual surtin.
Text per dictar
Va baixar a la cabina i va tancar la maleta. Va agafar desprs el paquet de llibres, lligat amb
dues corretges.
Objectiu aconseguit, minyva fer el capit gratant-se la panxa. Ara, com que la meva
responsabilitat abasta fins a deixar-te en terra, anirs en un dels meus bots.
El bot va tocar aigua. El contramestre mateix, un xicot gras i vermell, shi va despenjar i, amb
lajut dun mariner, va armar els rems.
El vaixell quedava a cent braces de la boca de lestret. El bot en recorreria la llargada fins a la
platja de Sant Nicfor.
Josep Vallverd, Trampa sota les aiges (text adaptat)
Gramtica
Lapartat comena amb lobservaci dun text compost per pargrafs curts on es pot veure amb
claredat que els pargrafs constitueixen unitats temtiques ben diferenciades. A lactivitat 1 hauran
de relacionar cadascun dels pargrafs daquest text amb la idea principal que shi expressa.

A partir daqu es remarca la importncia dels pargrafs en els textos duna certa extensi com
a eina per tal dorganitzar la informaci i jerarquitzar-la. Com a demostraci prctica de ls del
pargraf, a lactivitat 2 caldr dividir en 4 pargrafs un text llarg.
A continuaci treballarem els signes de puntuaci com a substituts en la llengua escrita de tot un
cabal dinformaci que en llengua oral ens ve donada pel llenguatge paraverbal (lentonaci, les
pauses, lmfasi) i que ens resulta imprescindible per tal de captar lautntic significat dun miss-
atge escrit.
A lactivitat 3 lalumne/a ha de relacionar frases puntuades de manera diferent (i, doncs, amb una
entonaci diferent) amb el significat que expressa cadascuna. Les activitats 4 i 5 consisteixen a
puntuar textos ja redactats.
Com a activitat complementria es proposa la creaci dun text. Tant el tema escollit com les con-
dicions que ha de complir responen al propsit de guiar el procs de redacci perqu lalumne/a hi
apliqui els conceptes que han estat estudiats i en comprovi el resultat en un text propi:
Than proposat que escriguis un petit comentari a la revista de lescola sobre la srie de
televisi que ms tagradi perqu la recomanis a tothom. El comentari ha de tenir, com a
mnim, tres pargrafs, cada un amb una idea principal:
1r pargraf: de qu tracta?
2n pargraf: com sn els personatges?
3r pargraf: per qu tagrada tant?
Lxic
Aquest apartat est centrat en dos camps lxics: els accidents geogrfics i els fenmens meteo-
rolgics. El vocabulari, que tant pot pertnyer al lxic com com al registre cientfic, es caracteritza
per tenir una gran riquesa i precisi. Per tant, lobjectiu que ens proposem assolir s que lalumnat
adquireixi o consolidi un cabal lxic fora complex per denorme importncia, tant en la vida quo-
tidiana com en els estudis (meteorologia i geografia).
La majoria dactivitats tenen com a propsit essencial augmentar el cabal lxic de lalumnat i al-
hora precisar el significat de les paraules: accidents geogrfics (ex. 1), vents (ex. 2), gradacions
dintensitat o de mida (ex. 3), definicions (ex. 4, 8), sinnims (ex. 7).
Lexercici 6 pretn corregir algunes incorreccions fora usuals, bsicament interferncies amb el
castell. Els exercicis 9 i 10 treballen el fons tradicional de la llengua, refranys i endevinalles.
Com a activitat complementria podeu dictar les endevinalles segents, totes elles referides a
accidents geogrfics i fenmens meteorolgics. Un cop corregida lortografia, caldr endevinar el
mot amagat.

a) Qu s all que tothom pren

i ning no semporta?
el sol
b) Escupo, bramo, marejo,

sc tomba, abisme i mirall,
i digual manera tracto
al rei com al seu vassall.
la mar
c) Corre molt i no el veus gens,

i et molesta quan el tens.
el fred
d) Sense que res mafeixugui,

jo plorant haig de finar,
i al morir, la meva fossa
mon bressol a un temps ser.
els nvols

En aquesta primera unitat es presenta Joan Maragall i la seva obra, i es proposen de llegir dos
poemes. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes de Joan Maragall, a partir del
qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de co-
municaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps
tamb poden servir per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

Unitat 8Solucionari
lectura
Abans de llegir
Activitats
1 b); c); b); b); b); a); a)
6 Taxi: excitats, explicar-vos; xerrant: aix, deixar, marxarem, xafogosos, eixam
8 a) Aquesta c) deserts;
b) tanquen; d) carregats
9 Diu que en aquesta colla haurien en Jordi, lImma i la Nria. Que la Nria li cau molt b. Ja
deia que ara el torn li correspon a la Nria. Tenen totes les qualitats del mn i algunes de ms.
s sensible, intelligent, madura (cosa que entusiasme a la Snia) i sinteressa per tot. T un
problema, la dificultat que troba a comunicar-se amb els altres.
10 minaret, edificis, mesquita, local, antic teatre, barri, zona comercial, jardins, palaus, carrerons,
torre...
11 taxista, taxmetre
12 a) 3; b) 5; c) 1; d) 2; e) 4
14 a) que es troba entre dues cultures o civilitzacions diferents; b) entre una cosa i una altra;
c) comenci a fer el que ha de fer; d) amb calma; e) locasi; f) pensant
COMUNICACI
3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Ara b, qualsevol resposta hauria de tenir
en compte unes idees bsiques:
El primer text s una notcia, i vol informar sobre un fet de manera objectiva. Lelocuci, per
tant, haur de ser clara, el ritme mitj, i lentonaci i el to han destar dacord amb el contingut
seris de la notcia (un accident mltiple).
El segon text est extret dun programa musical, a lestil de Els quaranta principals. Sense
que ens oblidem de vocalitzar, el ritme haur de ser fora rpid i lentonaci haur de reflectir

Unitat 8Solucionari
el dinamisme i lemoci que sadiu a lestil de msica que shi emet. Per connectar amb un
pblic jove caldr utilitzar un llenguatge que els sigui proper, amb un to que haur de ser des-
enfadat i directe.
El darrer text pertany a una retransmissi esportiva, concretament dun partit de futbol.
Com que el fragment escollit ens narra en directe la consecuci dun gol, la veu del locu-
tor nhaur de reflectir lemoci: ritme rpid, en un crescendo que acaba en una explosi
dentusiasme.
ORTOGRAFIA
1 jeure: jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen

desitjar: desitjo, desitges, desitja, desitgem, desitgeu, desitgen
2 a) pluja; b) mitjana; c) jeroglfic; d) metges; e) rajola; f) desitjar; g) pitjor; h) jersei; i) subjecte;

j) fetge; k) garatge; l) injecci; m) ferotges; n) rellotges; o) adjectiu; p) adjunt; q) desitjs; r) jutge;
s) trajecte; t) subjecci
3 a) El meu gendre ha marxat de viatge a lestranger.

b) El jerarca va ordenar el setge de la ciutat.
c) Em vaig deixar una joguina a laplatja.
4 mitj; penja-robes; pijama; prestatge; calaix; gira-sol; jaqueta; jersei
5 a) xut: xutar; b) genoll: genolleres; c) reixa: enreixat; d) injectar: injectable; e) esponja: espon-
js; f) xiular: xiulet; g) explicar: explicaci; h) ngel: anglic; i) xocar: xocant; j) jard: jardineria;
k) teixir: teixit; l) exhalar: exhalaci
6 a) peixater: peix; b) afluixar: fluix; c) coixejar: coix; d) esbiaixat: esbiaix
7 a) exercici; b) excellncia; c) estendre; d) excessiu; e) xit; f) estranyar; g) bixest; h) expressi;

i) estranger; j) accelerar; k) accident; l) objecci
8 a) faig; b) jutjat; c) pitjor; d) Meritxell; e) sandvitx; f) matjos; g) patge; h) totxo; i) setge;

j) bateig; k) raig; l) oreig
9 a) pujol: puig; b) rajol: raig; c) cartutxera: cartutx; d) fageda: faig; e) trepitjar: trepig; f) escabe-
txina: escabetx; g) empatxar: empatx; h) estiuejar: estiu; i) lletjor: lleig; j) esquitxar: esquitx
10 a) gener, b) jeia, c) projecci, d) personatge, e) girafa, f) Txad

Exemple de text: El mes de gener vaig anar al Txad. All vaig assistir a la projecci duna
pellcula en qu apareixia un personatge molt rar que jeia dalt duna girafa.
11 El formatge Urglia i la mantega Cad estan reconeguts i garantits per les Denominacions
dOrigen Protegides de lAlt Urgell i la Cerdanya grcies a la seva extraordinria qualitat. La llet
produda en aquestes comarques pirinenques, la seva elaboraci seguint els principis naturals
i la nostra llarga experincia permeten lobtenci dunes especialitats tradicionals que sn una
veritable delcia per al consumidor ms exigent.

Unitat 8Solucionari
12 Sona [ks]: mxima, fixar, clxon, asfxia, apndix, luxe, taxi

Sona [gz]: exhortar, inexorable, xode, examina, xit, exili
GRAMTICA
1 4t pargraf/3r pargraf/5 pargraf/2n pargraf/1r pargraf
2 1r pargraf: El 27 doctubre [...] tres joves escaladors vallesans actuals.

2n pargraf: Desprs de diversos [...] la posessin en dubte.
3r pargraf: Per aix [...] en noms una hora.
4t pargraf: A ms de les dues escalades [...] ha estat realitzat per Jaume Pujol.
3 a) Va marxar. / Va marxar perqu s valent. / No ho sembla pas, de valent. b) No tinc res per
llegir. / Si mho demanes, llegir. / Digues-me qu he de llegir c) Alg ha trobat en Miquel. /
En Miquel ha trobat alg. d) No hi voleu anar. / Nosaltres, no. Vosaltres. / Digueu-me si hi heu
danar vosaltres.
4 En arribar a ca Mr. Rochester vaig fer una frenada massa brusca; el cotxe va derrapar una
mica i va fer ms renou del que calia. Just quan jo em disculpava amb el xofer per la badada,
es va obrir la porta i el vaig veure: els detalls no eren gaire notables, per men vaig fer una idea
general: pes mitj i una amplada de pit considerable. Tenia la cara fosca, amb trets esmolats
i un front dur; els ulls i les celles juntes semblaven irades i ara les arrufava; ja no era jove, per
encara no havia arribar a la mitja edat, potser tenia uns trenta-cinc anys.
5 a) Era un xicot duns divuit anys, alt, bru, ben plantat i molt simptic.
b) Soci, necessitem el teu suport!
c) Durant el 2006, lempresa va tenir uns beneficis elevats, xifrats en 30 milions deuros.
d) Avui, a lEspanyol, es pot tancar el fixatge dun nou davanter, aquesta tarda sacabar de
confirmar.
e) A la plaa gran del poble, al costat de lAjuntament, destil gtic, sala un bell palau de
principi del segle xviii.
LXIC
1 1) llac; 2) cim; 3) coll; 4) cala; 5) penya-segat; 6) platja; 7) afluent; 8) cap; 9) delta; 10) illot;
11) riu; 12) meandre; 13) serralada; 14) cingle; 15) desembocadura; 16) volc
2 nord: tramuntana; nord-est: gregal; est: llevant; sud-est: xaloc; sud: migjorn; sud-oest: garb;
oest: ponent; nord-oest: mestral
3 a) brisa, ventada, vendaval, hurac; b) tur, pujol, puig, muntanya; c) cala, badia, golf; d) plu-
gim, ruixat, xfec, tempesta, aiguat; e) font, rierol, riera, afluent, riu; f) mar plana, mar arrissada,
marejol, maror, mar grossa
4 a) arxiplag; b) flocs; c) congost; d) torrents; e) aiguamolls; f) rosada; g) tornado; h) tro, llamp;

i) maror

Unitat 8Solucionari
5 a) 6; b) 3; c) 5; d) 4; e) 2; f) 1
6 a) cordillera: serralada; b) sequia: sequera, cauce: llit, llera; c) arxipilag: arxiplag, isles: illes,
templat: temperat; d) bahia: badia; e) terremoto: terratrmol; f) alud: allau; g) per la tarda: a la
tarda, tormenta: tempesta, tempestat; h) vado: gual; i) oles: ones, onades, acantilat: penya-se-
gat; j) la veleta: el penell; k) per la tarda: a la tarda, es despejar: saclarir; l) sombra: ombra
7 a) gelada, glaada; b) els estels; c) arc iris; d) tempesta; e) calamarsada, granissada,

calabruixada; f) boira; g) suau, benigne; h) onades; i) llit; j) cingle; k) llevant; l) flocs
8 a) albufera; b) cingle; c) calamarsa; d) gorg; e) istme; f) calitja; g) tartera; h) xafogor
9 a) maig; b) octubre; c) mar; d) gener; e) juny; f) febrer; g) setembre; h) novembre; i) abril;

j) desembre; k) agost; l) juliol
10 a) el gel; b) el riu; c) el vent; d) la neu.
ELS NOSTRES CLSSICS
1 Poesia, assaig i gneres periodstics.
2 Poesies, Visions & Cants, Enll, El comte Arnau, Seqncies, Nusica.
3 LEnglantina (1894), Mestre en Gai Saber (1904), Premi Fastenrath (1910)
4 Bella, mbil anella, lenta oscillant, decanta a lesquerra, a la dreta i retorna tranquilla.
5 Amb optimisme i alegria.
6 Viure i gosar del moment, el dia.
1 No es preocupa gaire.
2 Romandran sempre en el pensament del poeta.
3 Les flors riuen.
5 Lhora dels joves, els reptes que han dafrontar en la seva Terra.
6 Amb els ocells.
7 5 estrofes.
8 S, per exemple: arribada - albada, desensonyat illuminat
9 Rdio: gran rapidesa i eficcia; televisi: el ms influent i arriba a moltes persones.

Unitat 8Solucionari
10 Lestndard, el colloquial, llenguatge especialitzat.
12 La a: viatjar; la o: viatjo; i la u: jugar.
13 ig a fi de mot: en les paraules els derivats de les quals presenten tg/tj o i/g enmig de mot.
tx a fi de mot: en les paraules els derivats de les quals tamb presenten tx.
14 La b), la c) i la d)
15 a) penya segat; b) arxiplag; c) tornado; d) marejol

Unitat 9Quin temps far dem?
Lectura
Shan seleccionat tres textos per treballar la comprensi lectora de previsions, prediccions i con-
sells. Les activitats prvies, Abans de llegir, han de servir per comprovar qu saben els alumnes
sobre aspectes tan diversos com el web del Servei Meteorolgic de Catalunya, els meteorlegs,
els lectors de senyals per a vehicles del futur o el mosquit tigre.
Els textos de lectura sn molt diversos tant de contingut com de forma (mapa del temps, entre-
vista breu a Francesc Mauri, anunci dautombils amb lectors de senyals del futur, i consells per
controlar el mosquit tigre). Les activitats per a desprs de la lectura se centren en els aspectes
ms importants dels textos per comprovar que lalumnat ha ents els diferents textos i missatges.
Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en lestudi dels textos predictius. Es distingeixen els diferents tipus, se-
gons el grau de probabilitat: previsi i predicci. Tamb es tindr en compte el context en qu apa-
reixen: en els mitjans de comunicaci (previsions econmiques o meteorolgiques, horscops...)
o en la vida diria (avisos, notes, convocatries...). Finalment, nanalitzarem el vocabulari, molt
especialitzat segons el tema.
Les activitats es divideixen entre previsions (les tres primeres) i prediccions (els quatre exercicis
restants). Les tres primeres activitats demanen redactar diversos models de textos utilitaris, molt
presents en la vida quotidiana: avisos i comunicats (ex. 1), programaci dactivitats (ex. 2 i 3).
Els exercicis 4 i 5 estan connectats: treballen la predicci meteorolgica, oral i escrita. Tamb
incideixen en la utilitzaci dun vocabulari molt especialitzat, al voltant de dos camps lxics, els
fenmens meteorolgics i els topnims.
Lexercici 6 analitza un text predictiu de base cientfica (astronomia). Aquesta activitat, tot i els
punts de contacte, contrasta amb la segent, que gira al voltant de lhorscop (astrologia).
Lactivitat TIC consisteix en la planificaci dun viatge de cap de setmana mitjanant els recursos
que ofereix la xarxa. El propsit de lexercici no s tan sols que lalumnat adquireixi competncia en
la recerca dinformaci per Internet, sin sobretot que sigui capa de gestionar un conjunt de da-
des fora complex: mitjans de transport, allotjament, activitats, predicci del temps, despeses...
Com a activitats complementries, podreu realitzar aquests exercicis:
a) La funci de les agendes s recordar-nos les coses que hem de realitzar. Revisa com tens
lagenda escolar per a aquesta setmana. Desprs, en grups de quatre, confronteu les semblan-
ces i diferncies que hi teniu i exposeu-les davant de tota la classe.
b) Subratlla en verd les anotacions que tinguis a lagenda i que es relacionin amb lestudi; i en
vermell, les que es relacionin amb la diversi, lesport o altres ocupacions no relacionades amb
lestudi. Extreu-ne conclusions:

hores setmanals que dediques a les classes

hores setmanals que dediques a lestudi (ja fora del centre escolar)
hores setmanals que passes a la biblioteca
hores setmanals que dediques a lesport
hores setmanals que veus la televisi
hores setmanals que passes amb els amics i amigues
hores setmanals que ajudes a casa
altres ocupacions

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn els conse-
lls, les prediccions i previsions indispensables per voltar pel mn, a partir dels quals es pot activar
la conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci
de les variacions lingstiques i culturals.
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen s/ss/c//z. Les activitats sn variades. Caldr
posar mfasi en la distinci entre essa sonora i essa sorda a fi dassegurar la correcta escriptura
daquestes consonants, i en els mots que sovint es pronuncien incorrectament: adhesi, casos,
centsim, gasos, nasal, etc. Lactivitat 4 se centra en lescriptura dels mots que duen essa a partir
de les formes verbals dels mots.
Text per dictar
He anat a Sant Rom. Tot verd, tot florit, pel cam. Ahir va ploure dotze hores: una plugeta fina,
seguida, fecundant. Hi ha ginesta florida, nova de trinca. Les branquetes, frgils, encara no shan
endurit i es tallen fcilment amb una m, com si fossin duna terrissa molt tendra. El tim, nhi
ha molt, comena a desfullar-se. El xuclamel s dun rosa vivssim. El castanyer de la carbonera
branca de fullam esplndid. Ser, diuen, un bon any dolives. Ha fet vent, com sempre.
Toms Garcs, El temps que fuig
Gramtica
A partir dun fragment dun conte de Jess Moncada que exemplifica b la utilitat dels connectors
per jerarquitzar i ordenar la informaci, sintrodueix un tema que presenta dificultats especials per
als alumnes a lhora didentificar qu s un connector textual i com actua. No noms se senyalen
sin que sexplica en concret per a qu serveix cadascun i quines relacions de sentit estableix
entre les parts del text que lliga.
En aquest apartat oferim a lalumne/a una llista bastant completa dels principals connectors, a
partir de la divisi en dos grans grups genrics: els que serveixen per estructurar el text i els que

serveixen per establir relacions lgiques. Dins de cada un daquests grups apareixen agrupats
atenent a la finalitat concreta amb qu susen.
Les activitats poden agrupar-se en dos blocs: en les activitats 1,2 i 4 lalumne/a ha domplir els
buits dun text a partir duna srie de connectors donats; a lactivitat 3, en canvi, es tracta de re-
construir oracions a partir de seqncies diverses desordenades que tenen com a eix vertebrador
la presncia dun connector determinat.
Com a activitat complementria, per tal que posin en joc els connectors vistos en aquest apar-
tat i la seva utilitat en la construcci de textos, es proposa la segent:
Escriu un breu manual dinstruccions sobre com construir un moble daquells que es compren en
peces i els has de muntar a casa. Has dusar, com a mnim, 15 connectors dentre els compresos
en les categories segents:
Per marcar ordre

Per distingir
Per estructurar lespai
Per estructurar el temps
Lxic
Aquest apartat gira al voltant del camp lxic de les plantes: arbres, arbustos, flors, fruites, verdures
i hortalisses. Aquest vocabulari est relacionat amb el mn natural (boscos i camps), per tamb
amb el mon urb (terrasses i jardins); fins i tot sintrodueix en el terreny de lalimentaci.
Les activitats de lapartat sn idnies per augmentar i consolidar el cabal lxic de lalumnat. Un al-
tre objectiu a assolir s la precisi en ls del llenguatge. Aix, cada exercici se centra en un aspecte
molt concret daquest camp semntic: diferents parts de larbre (ex.1), tipus darbres (ex. 2, 3 i 5),
fruits (ex. 6), flors (ex. 4), productes de consum alimentari (ex. 8 i 9).
Lexercici 10 treballa els errors de tipus semntics (barbarismes). Lactivitat 11 es pot aprofitar per
treballar lexpressi oral a travs de la recitaci de fragments potics. Finalment, lexercici 12 con-
sisteix a explicar el significat dun conjunt de frases fetes que fan referncia a un element vegetal.
Com a activitat complementria podeu fer dictar el text segent, que descriu el moment en qu
els ametllers floreixen. A continuaci, a partir daquest model, es pot demanar a lalumnat que re-
dacti la descripci dun paisatge que conegui, o duna planta o duna flor que sigui del seu grat.
Ens trobem, doncs, en aquell moment de lany tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a
fora, apareix la subtilesa dun ametller rosat, extasiat, com un vapors enlluernament.
s en aquests instants que hom pot diferenciar els matisos. Hi ha flors dametller de color de rosa;
flors de color blanc, flors amb una vaga resplendor esgrogueda de mantega fosa. Hi ha moltes
classes dametllers. Les flors dametller ms donades al carm no es poden confondre amb les
flors de les pomeres ni amb la flor del presseguer. [...] Aix i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat
aria de la flor de lametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels
ametllers en flor. Tots els ametllers sn ja florits davant del mar brillant, fins a Mallorca...
Josep Pla, Els ametllers florits


En aquesta unitat es presenta Santiago Rusiol i la seva obra, i es proposa de llegir un fragment
de Lauca del senyor Esteve. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una
activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un text predictiu, a partir del qual es proposen
unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de comunicaci i funcio-
nament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic.). Aquestes activitats de reps tamb poden servir
per fer una avaluaci global dels continguts de la unitat.

Unitat 9Solucionari
lectura
Abans de llegir
Activitats
Parlem amb Francesc Mauri, lhome del temps

1 Nvols.
2 Al nord, amb nvols, pluja i neu.
3 Mar arrissada, i al nord marejol.
4 La part central de Catalunya.
5 Que hi ha boira.
6 Perqu no hi ha observatoris arreu del territori.
7 Perqu cada dia es milloren els encerts.
8 Cada cop s ms alta, entre el 85% i el 95%, segons lestaci de lany i la situaci meteorol-
gica. Tenia la mateixa fi abilitat que una dara del temps dels quatre dies vinents.
El futur que arriba: autombils amb lector de senyals

9 A 15 metres dun senyal destop o dun encreuament perills, a 50 metres de lentrada duna
escola.
10 Els senyals de les lnies blanques, ja que aquestes reflecteixen la llum.
11 El vehicle llegeix el codi de barres pintat a la calada i reconeix de quin tipus de risc es tracta
i a quina distncia es troba.
12 Lordinador emet un avs.
13 30 km/h
14 El vehicle s capa dactuar pel seu compte, frenar per si mateix i, fins i tot, aturar-se comple-
tament.
Consells per controlar el mosquit tigre

15 Perqu pot produir fora molsties a causa de la gran quantitat de picades que sol fer.
16 Del sud-est dsia.
17 No.
18 El 2004.
19 Es distingeix per les ratlles blanques del seu cos.
20 Usar roba de mniga i camal llarg de colors clars, i mitjons.
21 Rentar i desinfectar la ferida.

Unitat 9Solucionari
22 A lAgncia de Salut Pblica.
26 a) anlisi, coincidncia, pellcula, lnies, sia

b) pronstic, grfic, mnim
c) producci, estaci, circulaci, informaci
27 a) perillosament
b) metdicament
c) presencialment
29 a) malgrat que
b) tanmateix
c) ja que
d) per tant
30 a) que hi ha nvols/nvols espessos que tapen el cel.

b) precipitaci de gotes daigua/pluja forta de curta durada.
c) condensaci del vapor de latmosfera /boira fina
d) mar amb onades de menys de 0,1 metres /mar amb onades de ms de 0, 1 metres.
e) mar agitada/ones degudes a vents llunyans
f) caiguda de neu/tempesta curta, per forta, amb pluja, vent i tronada
31 a) vent que ve del sud/vent que ve del sud-oest

b) vent que ve del nord/vent que ve del nord-oest
c) vent que ve de loest/vent que ve de lest
d) vent del nord-est/vent del sud-est
32 a) cm; b) ha; c) l; d) w; e) mg; f) %; g) t; h) dm
COMUNICACI
2 i 3 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. El mapa reprodut correspon a la predicci
del temps publicada al diari Avui el dia 14 de febrer del 2006. El text que acompanyava el
mapa era el segent:

Unitat 9Solucionari
Catalunya. Nuvolositat variable al litoral, ms abundant al litoral i prelitoral sud, on no es

descarten algunes precipitacions febles al mat. A la resta del pas el cel estar entre poc i mig
ennuvolat durant el mat i sasserenar al llarg de la jornada. Hi haur boires al mat en algunes
valls i fondalades de linterior del pas.
Franja de Ponent. Intervals de nvols al mat, sobretot a lextrem sud, amb tendncia a acla-
rir-se al llarg de la jornada.
Andorra. A primera hora estar entre poc i mig ennuvolat, per al llarg del mat es destapar.
Les temperatures seran una mica ms baixes.
Catalunya Nord. Entre poc i mig ennuvolat, amb tendncia a quedar ser a la tarda. El vent
ser moderat de gregal i les temperatures una mica ms baixes.
Illes Balears. Nuvolositat abundant tot el dia, amb precipitacions febles i disperses en qual-
sevol punt de larxiplag. Temperatures una mica ms baixes.
Pas Valenci. Es mantindr el cel molt ennuvolat, i continuar la possibilitat de precipitacions
febles i intermitents en qualsevol punt, preferentment a lrea litoral.
6 a) s un text predictiu, ja que exposa fets que es creu que poden succeir en el futur. En aquest
cas es tracta duna srie despeculacions de base cientfica sobre lexploraci i colonitzaci
de la galxia i el futur de lUnivers.
Si nanalitzem la forma, en poden destacar els trets segents:
Utilitza verbs en futur (ser, podrem, saniran apagant, estar, hi haur...) condicionals (seria,
arribarien...) o girs equivalents (es pensa que, sembla que...).
Dacord amb el tema que tracta (astronomia), utilitza un vocabulari molt especialitzat: satllit,
planeta, estel, pulsacions dels estels, sistema solar, galxia, velocitat de la llum...
b) El text sembla ajustar-se ms aviat al que s la predicci, sobretot pel que fa als viatges
intergalctics, perqu pronostica el que pot succeir en base a uns possibles avenos tecno-
lgics que encara no shan produt. s a dir, avana el que podria passar a partir dindicis i
intucions, per tamb podria ser que no succes. Pel que fa al futur de lUnivers, la previsi
que fa se sustenta en el que se sap fins ara, susceptible de canviar, i per tant, i de modificar
les teories ara es defensen.
c) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Proposta de resum:
El futur de lespcie humana s explorar tota la galxia

Aquesta setmana sha llenat a lespai el satllit Corot amb la missi de cercar planetes simi-
lars a la terra. Segons Juan Fabregat, de la universitat de Valncia, en un futur potser el segle
vinent, s probable que la humanitat deixi el sistema solar i colonitzi tota la galxia. Es faria
mitjanant viatges intergenearcionals, amb grans naus, i els que arribarien a destinaci serien
els fills o nts dels que van partir. Daltra banda, arribar un dia en qu els estels sapagaran i
amb ells desapareixer la vida: s el que sanomena la mort trmica de lunivers.
d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
7 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Proposta de redacci per a la resta de
signes del zodac:

Unitat 9Solucionari
Bessons 21-5 / 21-6 Balana 22-8 / 22-10 Aquari 20-1 / 18-2
Si en aquests moments Ests passant per un Lexcs de tranquillitat

tot set fa feixuc i et costa perode de gran agitaci. texaspera i tens ganes
remuntar, pensa que Reflexiona i no et pre- de sorpreses. Per vigila,
noms s una sensaci cipitis. Les emocions et podries patir algun impre-
passatgera. Ben aviat et poden trair, sobretot en el vist, sobretot en el terreny
sentirs ms optimista i terreny amors. econmic.
ple denergia.
Cranc 22-6 / 22-7 Escorp 23-10 /21-11 Peixos 19-2 / 20-3
Ara et sentirs ms tran- La lluna despertar la Has de deixar de so-

quil i assossegat. Experi- teva sensualitat ador- miar amb els ulls oberts
mentars una gran millora mida. Deixat portar per i comenar a actuar. No
en les relacions, sobretot la passi. El somriure i tinguis por dels reptes:
amb la parella. Triomfars latreviment seran els teus amb esfor i intelligncia
en els teus projectes. millors aliats. podrs aconseguir all
que tan desitges.
A partir de les indicacions genriques que dna aquest horscop, es pot demanar als alum-
nes que facin una predicci ms concreta per al seu signe, per exemple sobre aspectes com
lamor, la salut o els estudis.
a) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.

b) Lastrologia s lart de saber la influncia dels cossos celestes sobre els objectes animats o
inanimats.
Un horscop s el conjunt de prediccions referides al futur duna persona, un pas, una

empresa, etc., tenint en compte la posici dels astres. Per traar un horscop exacte s
imprescindible saber amb precisi lhora, el dia, la longitud i la latitud del lloc de naixement.
Els astrlegs utilitzen per fer les seves prediccions un mapa o diagrama celest amb la posici
dels astres en un moment determinat. Aquest mapa consta duna circumferncia dividida en
360, repartits en 12 sectors de 30, a cadascun dels quals li correspon un signe zodiacal.
Cada signe t un planeta que el regeix. Lestudi es fa tenint en compte la posici dels astres
en cada signe.
Descriure la posici dels astres en un moment determinat s un fet objectiu i cientfic, per
jutjar i descriure la influncia que causen en les persones s un coneixement subjectiu.
c) i d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
ORTOGRAFIA
1 a) tassa; b) ase; c) cassola; d) ambulncia; e) camisa; f) espasa; g) cistell; h) balana; i) estru;

j) tisores/ estisores; k) pallasso; l) sivella

Unitat 9Solucionari
2 a) grisa; b) passem; c) pasos; d) alzina; e) escenari; f) carssim; g) missa; h) alar; i) sia;

j) tretze; k) agressi; l) tristesa; m) comenar; n) Terrassa; o) casos; p) riquesa; q) habitaci;
r) hostessa; s) empresari; t) cinema; u) paisatge; v) professor; w) comissi; x) duresa
3 a) silenci; b) esposa; c) magatzems; d) fora; e) pinassa; f) museu; g) cervesa; h) avisar;

i) timidesa; j) pinzell; k) dissertar; l) bessons; m) quinze; n) anlisi; o) tossut; p) capaos;
q) difcil; r) utilitzar; s) senzill; t) braos; u) japonesa; v) transistor; w) cincia; x) possible
4 a) recompensa; b) defensa; c) confiana; d) esperana; e) creena; f) matana; g) prometena;

h) dansa
5 caar: cao, caces, caa, cacem, caceu, cacen

fracassar: fracasso, fracasses, fracassa, fracassem, fracasseu, fracassen
descansar: descanso, descanses, descansa, descansem, descanseu, descansen
6 a) millsim; b) Brusselles; c) nasal; d) casino; e) gessam; f) pressi; g) excessiu; h) discussi;

i) Rossell; j) metgessa; k) medusa; l) Eivissa; m) parsit; n) ciment; o) premissa; p) emissor;
q) hissar; r) etctera; s) sentinella; t) asil
7 a) enfonsar; b) vellesa; c) marquesa; d) gasela; e) rosa; f) grisa; g) zodac; h) casat; i) topazi;

j) zona; k) donzella; l) endinsar
8 a) visi; b) explosi; c) divisi; d) evasi; e) envasi; f) elisi; g) infusible; h) provisi
9 Correcci a criteri del professorat.
GRAMTICA
1 Tanmateix / Ms tard / per exemple / Daltra banda / daqu
2 Per aix / Per / per tal d / I tamb / en segon terme / per
3 Un alumne matriculat al curset trimestral demana enrgicament que li tornin els diners perqu
encara no ha aprs a patinar sobre gel.
Els lders dun partit, com tothom, poden manifestar la seva opini per no han de pretendre
imposar les seves idees als qui pensen diferent.
4 Mentre / principalment / Daqu ve / sobretot / En aquests moments / Tot i que / No obstant

aix / ms que / Pel que fa a / sin que
LXIC
1 a) tronc; b) arrels; c) branca; d) capada; e) escora; f) fruit

Unitat 9Solucionari
2
arbres fruiters arbres no fruiters arbustos
avellaner, castanyer, avet, eucaliptus, freixe, l argelaga, boix, bruc,
cirerer, codonyer, lorer, om, salze, tiller, esbarzer, ginebr, ginesta
magraner, perera xiprer
3
arbres de fulla caduca arbres de fulla perenne
figuera, morera, plataner, llorer, olivera, pi
roure, pomera, ametller
4 a) lliri; b) gerani; c) rosa;

d) margarida; e) clavell; f) rosella;
g) tulipa; h) dlia; i) violeta
5 a) pollancreda; b) alzinar; c) fageda; d) pineda, pinar; e) olivar, oliverar; f) palmerar, palmar;

g) roureda; h) avellaneda, avellanar; i) castanyeda, castanyar; j) carabassar, carabasserar
6 a) cocoter; b) pomer, pomera; c) ametller; d) pruner, prunera; e) melonera; f) albercoquer;

g) noguera; h) figuera; j) maduixera; j) morera; k) plataner, pltan; l) magraner; m) llimoner; lli-
monera; n) tomaquera; o) taronger
7 a) dtil;
b) blanques;
c) alzina i roure;
d) perenne
8
verdures
fruita del temps fruits secs condiments
i hortalisses
fespinac, porro, prssec, nespra, ametlla, pansa, canyella, safr,
bleda, escarola, magrana, pruna, avellana, piny, orenga, pebre
brquil, pebrot alvocat cacauet
9 enciam, tomquet, cogombre, carbass, carxofa, pastanaga, pebrot, rave, albergnia
10 a) corteza: escora; svia: saba; b) les llegums: els llegums; c) pepino: cogombre; d) pome-
lo: aranja; e) pltanos: pltans; freses: maduixes; tronges: taronges; f) amapoles: roselles; g)
tulip: tulipa; margarita: margarida h) tubrcul: tubercle; i) frambuesa: gerds; j) aguacates:
alvocats
11 a) ametller; b) figuera; c) heura; d) blat, espiga, olivers
12 a) 3; b) 1; c) 7; d) 6; e) 2; f) 10; g) 9; h) 4; i) 5; j) 8

Unitat 9Solucionari
ELS NOSTRES CLSSICS
1 El Modernisme. Les Festes Modernistes.
2 Visions del mn:

Senyor Esteve: tradicional, continua lofici de la famlia.
Ramonet: trencar amb la tradici per fer una activitat ms artstica: ser escultor.
1 El temps que fa el mes dagost i els indicis que ajuden a saber el temps que far.
2 El comportament de plantes i animals.
3 a) satipa de plantes abans que plogui

b) salta fora de laigua
c) satura a la branca dun arbre
d) mou molt les ales
e) es colloca en els camins
4 previsi: molta seguretat; predicci: hiptesi.
5 Sn prediccions.
6 a) baratssim; b) nasal; c) esperana; d) dimissi; e) massa; f) cacera; g) pasos; h) pallissa;

i) alzina; j) transistor; k) zebra; l) assedegat
7 a) 4; b) 3; c) 1; d) 5; e) 2
8 a) margarides
b) pltan
c) ametlles
d) entrep

Unitat 10Has vist aquest anunci?
Lectura
Com a lectura shan escollit cinc anuncis de carcter ben diferents: institucionals, comercials i
solidaris (protecci del medi ambient i dels animals). Les activitats prvies a la lectura, Abans de
llegir, pretenen esbrinar lopini dels alumnes sobre la imatge i text dels anuncis, sobre els diners
que es gasten en publicitat i sobre la finlitat de persuadir que samaga darrere dels anuncis.
A les activitats de desprs de la lectura es proposa de treballar la comprensi lectora de cada

anunci per separat. Les activitats es poden fer en grup i permeten la interacci oral a laula. Es
poden formar petits grups per treballar un anunci i desprs exposar-ho al grup classe. Un cop
contestades totes les activitats, si el professorat vol continuar amb el treball daquests textos, pot
proposar destablir comparances entre els anuncis pel que fa al missatge, text, logotip, recursos
literaris emprats, imatge, receptors/es a qui sadrea, etc. Tamb sinclouen activitats escrites i
orals i de llengua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
Aquest apartat se centra en el llenguatge de la publicitat. Lobjectiu s que lalumnat sigui capa
de llegir i entendre els missatges lingstics, icnics i audiovisuals dels anuncis. Tamb hauria
daprendre a fer la crtica dun anunci i a donar-ne la seva opini. Finalment, desprs dhaver ana-
litzat els mecanismes publicitaris i haver-ne interioritzat el seu funcionament, hauria de ser capa
delaborar un anunci publicitari amb missatge i text.
Les quatre primeres activitats tenen com a propsit lanlisi dels elements constitutius dels anuncis,
en general (ex. 1 i 3), o centrant-se en els recursos lingstics (ex. 2) i visuals (ex. 4). Les activitats
5, 6 i 7 pretenen que lalumnat sadoni que el missatge publicitari, per vendre millor el producte, ha
de tenir molt present a quin tipus de consumidor potencial sadrea. Les dues darreres activitats
proposen lelaboraci completa de diferents tipus danuncis, amb lobjectiu que lalumne demostri
que s capa de relacionar i dintegrar tots els coneixements que ha adquirit al llarg de lapartat.
Les activitats TIC se centren en la normativa que regula lemissi de publicitat a la televisi. Lobjectiu
s que lalumnat sigui capa de trobar aquesta informaci i daltres de complementries a tra-
vs dInternet. A partir daqu lalumnat haur de comparar la normativa amb la realitat televisiva, i
extreuren conclusions.
Com a activitats complementries podeu fer aquests dos exercicis:
1. Ja has vist que, sovint, la imatge del producte que sanuncia per exemple un cotxe va acom-
panyada duna altra imatge simblica que s portadora dels atributs del producte: un home
o una dona seductors, dinmics, poderosos... Digues quina imatge simblica escolliries per
vendre els productes que et proposem:
a) un perfum: d) un detergent:
b) un cotxe: e) un pintallavis:
c) una beguda refrescant: f) uns texans:

2. Per parelles, escolliu un dels productes de lexercici anterior i feu-ne una anunci: busqueu una
imatge a Internet i afegiu-hi un eslgan.

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn la publicitat
com a eina per reflectir la societat, a partir dels quals es pot activar la conscienciaci de les prpies
actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les variacions lingstiques i
culturals.
Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen m/n/mp i h. Les activitats sn variades. Caldr
posar mfasi en els mots que duen mp i mm, i tamb en els que duen h ats que no sen pot
donar cap regla ortogrfica per saber-los escriure correctament. Les activitats han de permetre la
correcta escriptura daquestes consonants. Lactivitat 8 pretn assegurar la correcta escriptura
de monosllabs com ha/a/ah, ho/o/oh, hi/i, he/eh, els quals sovint provoquen dubtes a lhora
descriurels.
Refranys per dictar
a) s bo lhostal, si lhostalera val.

b) Estiu calors, hivern rigors.
c) Ahir bover, avui cavaller.
d) Tothom fuig de fam i feina.
e) Herba sana, mata el cuc i fa la gana.
f) El bon nap, per lagost ha de ser nat.
Gramtica
Si el tema anterior estava dedicat als connectors que estructuren les diverses parts dun text,
aquest est dedicat als connectors que enllacen elements dun mateix sintagma establint entre
ells relacions de dependncia (preposicions) i als adverbis, que poden modificar el verb o altres
elements com els adjectius o altres adverbis. Si lexposici del tema anterior era ms teric, el
daquest s eminentment prctic i est totalment dirigit a solucionar els dubtes ms freqents
que poden presentar-se en ls de preposicions i adverbis (en aquest ltim cas es tracta derrors
comesos en llengua escrita a causa de lhomofonia entre dos elements que, en canvi, poden dife-
renciar-se perfectament grcies a la reflexi gramatical.
Encara que de manera marginal, aprofitem per introduir les locucions prepositives i adverbials,
recursos que potencien la riquesa i genutat en lexpressi. Tenint en compte que els alumnes no
catalanoparlants sovint coneixen noms el catal estndard que aprenen a lescola per no tenen
gaires recursos en registre colloquial, treballar les locucions adverbials pot ser una eina ms per
augmentar el seu domini dels registres informals de la llengua.
Com a activitat complementria, es proposa que els alumnes es divideixin en grups de quatre.
Cada grup haur de proposar quatre locucions o frases fetes als altres grups i aquests les han

dusar en alguna oraci. Guanyar el grup que hagi aconseguit construir ms frases correctes amb
les expressions proposades pels altres.
Lxic
El propsit daquest apartat s treballar el camp semntic del nuclis urbans. Cal que lalumnat
prengui conscincia que en el mn quotidi on viu est envoltat dobjectes que s necessari saber
denominar amb precisi. Ha dentendre que la llengua s un vehicle per conixer el mn i un estri
imprescindible per interaccionar amb la realitat circumdant.
Les activitats 1 i 5 treballen els sinnims, i el seu propsit s que lalumne augmenti el seu cabal
lxic. Amb les activitats 2, 3, 6, 7 i 8 es pretn que lalumnat consolidi el vocabulari daquest camp
lxic i el depuri de les interferncies amb el castell. Lactivitat 9, sota la forma de joc, treballa la
definici, i la 10 les frases fetes. A travs de lactivitat 4 es pot fer referncia a les normes de con-
ducta (seguretat viria i urbanitat) que es desprenen de la vida en les ciutats.
Com a activitat complementria podeu dictar als alumnes els refranys segents i demanar-los
que en comentin el significat. Lobjectiu de lexercici s doble: duna banda es pretn que lalumnat
entri en contacte amb formes dexpressi tradicionals, i de laltra fomentar lexpressi oral.
a) Si vols fer drecera, no deixis la carretera.

b) Viatge esguerrat, a casa aviat.
c) Qui va tot sol, camina com vol.
d) Bo s viatjar, per millor a casa estar.
e) Molt cam no fa patir, com fa patir mal cam.

En aquesta primera unitat es presenta Caterina Albert, Vctor Catal i la seva obra, i es proposa de
llegir un fragment de Solitud. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una
activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos textos publicitaris de lectura, a partir
del qual es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de
comunicaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps

Unitat 10Solucionari
lectura
Abans de llegir
Activitats
1 Dona corda al catal
a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Daqu a aqu
a) Sensibilitzar la poblaci i separar la matria orgnica.
b) Separar la matria orgnica de les altres.
c) Separar i dipositar en un cubell especfic, lliurar residus al servei de recollida...
d) Recuperar-la com a adob (compost) o com a biogs (met).
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
f)Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Adoptam. Et costar tan poc estimar-me!

b) Llocs on acullen animals abandonats.
c) Al teu ajuntament, a les entitats protectores o clniques veterinries.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Fes-te a tu mateix
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Imprescindible ser jove

a) Un carnet jove.
b) 6.000 avantatges, ofertes puntuals, etc.
c) imatges, programa connectat.
d) Els joves entre 14 i 29 anys.
2 Dna corda al catal. Fes-te a tu mateix.
3 Cap.
4 a 7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
8 a) recollides; b) sistemes; c) compostatges; d) orgnics; e) adobs; f) gestions; g) ambientals;

h) residus
10 enunciatives: b, c, h; exclamatives: e; imperatives: a, d, f, g

11 Per exemple: a) diu, b) costar, c) barregis, d) ajudam, e) acollida, f) estimar
12 Per exemple: a) ajudans a transformar; b) puguis fer
13 a) temps; b) manera; c) temps; d) manera; e) temps; f) temps, g) negaci; h) quantitat; i) manera
14 a) deixalla; b) seguretat, c) brossa; d) esbarjo; e) galleda; f) mitj
15 a) desillusi; b) mate; c) insignificant; d) solucions; e) desavantatge; f) empitjora
16 a, c, d
cOMUNICACI
1 Producte: Catalunya com a destinaci turstica.

Emissor: Generalitat de Catalunya.
Destinataris: Tots els catalans. Lanunci incentiva el turisme intern, ja que apareix escrit en
catal i en una publicaci catalana.
Canal: Visual (premsa escrita)
Tipus danunci: s un anunci institucional: a travs dun organisme pblic la Generalitat- es
vol promocionar el turisme a Catalunya.
Eslgan: Noteu que leslgan est integrat en el text, per destaca grcies a un cos de lletra
molt ms gran. Catalunya s [...] per viure-la.
Text: Remarqueu que la paraula festa est destacada en groc, en allusi a les fotografies que
illustren el cartell: Catalunya s tradici, festa, msica, dansa, balls populars, sardanes, fes-
tes majors, gegants i capgrossos, aplecs i trobades, teatre al carrer, fires al pobles, mercats a
les places, castells humans, diversi, festes del foc, colles de diables... per viure-la.
Imatge: Hi ha tres imatges associades amb el concepte de festa: un correfoc amb diables,
una actuaci duna colla castellera, i un rostre amb una mscara per suggerir el carnestol-
tes amb un edifici modernista de rerefons (la casa Batll de Gaud).
Logotip:

2 a) 5; b) 4; c) 3; d) 6; e) 2; f) 1
4 a) vermell; e) negre;
b) verd; f) marr;
c) blau; g) groc
d) blanc;
6 Podem classificar els destinataris de la publicitat a partir duna srie de parmetres:

edat, sexe, nivell cultural, nivell econmic, etc.

a) Consumidors adults de totes les edats i nivells socials.

b) Nens. Aqu cal tenir en compte que les joguines no solen ser unisex, i que la franges dedat
segons el producte estan molt establertes.
c) Adults amb un nivell cultural mitj o alt.
d) Joves dambds sexes, sobretot urbans, amb un cert nivell adquisitiu.
e) Sobretot dones, tot i que darrerament han sortit lnies de productes de bellesa per a homes.
f) Bsicament nens i joves
g Depenent de la temtica del videojoc anir dirigit a una franja dedat o a una altra; fins i tot
trobem diferncies de gustos segons el sexe. Aix s, el gruix dels consumidors ser de
joves i adolescents.
h) Adults amb un nivell cultural mitj o alt.
i) En principi, adults amb un nivell cultural mitj o alt. En funci de la temtica o el gnere es
podrien establir diferncies.
ORTOGRAFIA
1 a) smptoma; b) assumpta; c) immens; d) somriure; e) exempt; f) premsa; g) assumpte;

h) contar; i) nimfa; j) atemptat; k) enfonsar; l) convent; m) mfasi; n) compte; o) circumstncia;
p) tramvia
2 a) infeli; b) immillorable; c) innoble; d) immaterial; e) immortal; f) immodest; g) immbil;

h) immoderat; i) innecessari; j) immoral; k) impur; l) immotivat
3 a) convivncia; b) congratular; c) confirmar; d) condecorar; e) combatre; f) concentraci;

g) commutar; h) congelar; i) complaure
4 a) emmagatzemar; b) emmarcar; c) envellir; d) emmudir; e) enfonsar; f) ensabonar; g) embenar;

h) congelar; i) complaure
5 a) ahir; b) alcohol; c) Montblanc; d) hiptesi; e) avui; f) herba; g) ermita; h) tothora; i) harmonia;

j) orfe; k) ombra; l) homicida
6 a) mentir; b) adherir; c) coet; d) cacauet; e) vehicle; f) haver; g) heura h) malhaurat i) hostal;

j) anlisi; k) ma; l) hiena; m) hipoptam; n) cohesi o) Vic p) Montjuc
7 a) harmnica, em, oncle, Ma

b) Ahir, Adri, hemorrgia
c) ham
d) Em, home, cacau, Vic
e) hivern, a, subhasta
f) benaurat, hort
g) Tothom, ho, aprendre, amb
h) havia, hidroavi
8 a) ha; b) Ah; c) a; d) hem; e) ho, o, ho; f) oh; g) Hem; h) em; i) i; j) hi; k) Eh; l) he; m) he

9 a) xamfr; b) invocar; c) amfibi; d) comtessa; e) impremta; f) inflar; g) temptaci; h) circumferncia;

i) canviar; j) enfeinat; k) semblar; l) presumpte; m) enmig; n) simfonia; o) enveja; p) sumptus
10 Gemma, infermera, atemptat, aleshores, mahomet, hostatge, helicpter
GRAMTICA
1 a) Ho hem dit a ella i resulta que no en sabia res b) Coneixes el nou professor de fsica?
c) No s pas a quin carrer viu ara. d) Est enfadat, i amb tota la ra. e) Vs amb compte,
que caurs. f) Anirem a crrer pel cam vell g) No crec que ho trobis escrit en angls. h) No
hi crec, en les bruixes ni els mags. i) He vist la Paula molt cansada
2 a / per / de / a / a / per / de / en / Pel / al / pel / al / en / del / sobre / de / a / de.
3 a) amb feines i treballs / b) fil per randa / c) a bots i barrals / d) a corre-cuita / e) sense solta
ni volta / f) a lengrs / g) dall ms / h) en un tres i no res / i) amb el cor a la m / j) a les
palpentes
4 a) El peda gaireb no es veu b) I aleshores va marxar c) Plovia i feia sol alhora d) Potser hi
anir aquesta tarda e) Enlloc no ho trobars tan b de preu.
5 a) difcilment b) lentament c) prcticament d) rpidament e) covardament f) cegament

g) contnuament h) comunament i) lliurement j) alegrement
6 a) dos quarts de set b) Solament c) dimarts d) de ning Aix e) de peix podrit f) de quadres
g) A h) de
LXIC
1 ciutat: poblaci; contaminaci: polluci; traspassar: travessar; fumera: fum; teulats: teula-
des; brutor: brutcia; voleiava: flotava, volava; volves: flocs, partcules; vomitaven: escopien,
expellien; detritus: residus
2 a) carnisseria; b) cansaladeria; c) pastisseria; d) sabateria; e) llibreteria; f) estanc; g) farmcia;

h) ferreteria; i) forn, fleca; j) adrogueria; k) joieria; l) llibreria; m) merceria; n) peixateria;
o) camiseria; p) quiosc; q) ptica; r) perfumeria; s) herbolari; t) fruiteria
3 De dalt a baix i desquerra a dreta: senyal de trnsit, cantonada, aparador, contenidor, bstia,
vorera, crulla, pas de vianants, semfor, paperera, embornal, tobogan, gronxador, banc
4 a) pas de vianants; b) direcci prohibida; c) prohibit avanar; d) aparcament; e) perill; f) prohibit

girar a la dreta; g) cediu el pas; h) revolt perills
5 a) 3; b) 4; c) 1; d) 5; e) 2
6 a) estavellar-se; b) taulell; c) fanal; d) trnsit; e) adrea
7 a) vado: gual; b) escaparate: aparador; lletrero: rtol; tocineria: cansaladeria; c) cercanies: ro-
dalies; andn: andana: apeadero: baixador; d) vehcul: vehicle; peat: vianant; crusar: creuar;

e) batxes: sots; farols: fanals; papeleres: papereres; cloaques: clavegueres; f) les senyals: els
senyals; g) bordillo: vorada; h) pinxasso: punxada; acera: vorera; i) valla: tanca; matadero:
escorxador; j) zanja: rasa; desvio: desviaci
8 a) pa; b) rentar roba; c) articles de consum corrent, amb exclusi generalment del pa, la carn,
el peix, les verdures i el vi; d) abrics de pell; e) porc fresc o preparat en pernils, embotits, etc.;
f) tenir cura del cabell; g) herbes i plantes; h) bacall
9 a) crulla; b) raval; c) vila; d) fanal; e) enllumenat; f) autopista; g) cantonada; h) llamborda
10 a) 1; b) 3; c) 4; d) 2; e) 5
ELS NOSTRES CLSSICS
ACTIVITATS DE REFOR I DAVALUACI
1 Intermn Oxfam, BCNeta!
2 Els ciutadans.
3 Comer just. Recicla!
4 Treball manual. Llocs diferents de reciclatge.
5 Informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones.
6 Imatge, eslgan, text, logotip.
8 m davant f, b i p: a) d) f) g) h) i) n davant v: b) grups con, in: c), e)
9 a) ho; b) subhasta; c) Shara; d) Montjuc
11 a) gronxador; b) xamfr; c) vorera; d) als afores; e) gual; f) contenidor; g) vianants; h) env;

i) paperera

Unitat 11La llengua catalana, avui
Lectura
Com a proposta de lectura, sha redactat un text sobre la llengua catalana: situaci geogrfica i
principals varietats de la llengua. Les activitats prvies han de servir per comprovar els coneixe-
ments que tenen els alumnes sobre la llengua catalana: on es parla, en quins estats, quanta gent la
parla i les varietats que coneixen. El text de lectura va acompanyat de diversos mapes per conixer
les zones dialectals: oriental i occidental, les llenges venes, etc.
Les activitats de comprensi lectora sn preguntes de resposta multiopci per comprovar si

lalumnat ha ents el continguts del text llegit. Tamb sinclouen activitats escrites i orals i de llen-
gua (ortografia, gramtica i lxic) sobre el text.
Comunicaci
En aquest apartat sanalitza la situaci sociolingstica actual del catal. La pretensi s que
lalumnat reflexioni sobre la realitat plurilingstica i pluricultural de Catalunya, i que ho faci amb una
actitud de rigor cientfic, sense prejudicis ni aprioris.
Les activitats es distribueixen en funci dels seus objectius: demostrar que shan adquirit uns
coneixements bsics en el camp de la sociolingstica (ex. 1, 2 i 4); ser capa de reflexionar i
expressar un raonament crtic en aquest camp (ex. 3 i 5); investigar la situaci del catal (segons
els diferents mbits ds o en un espai determinat, com linstitut) i saber analitzar els resultats de
manera cientfica i amb esperit crtic (ex. 6 i 7).
Les activitats TIC daquest apartat se centren en ls del catal en les noves tecnologies. El prop-
sit s que lalumnat conegui diversos recursos que li ofereix la xarxa: programari en catal, eines
de traducci, diccionaris en lnia, etc.
Com a activitat complementria, podeu demanar als alumnes distributs per parelles que
sinformin i expliquin quina importncia han tingut els personatges que sesmenten a continuaci
per al catal. Demaneu que en facin un presentaci amb PowerPoint per fer-ne una exposici
davant tota la classe.
a) Ramon Llull
b) Ausis March
c) Bonaventura Carles Aribau
d) Jacint Verdaguer
e) Pompeu Fabra
f) Joan Coromines

En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensi plurilinge i intercultural sn el contacte
entre llenges: la situaci sociolingstica a Catalunya, a partir dels quals es pot activar la cons-
cienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures i la valoraci de les
variacions lingstiques i culturals.

Ortografia
En aquesta unitat es treballen els mots que duen ll i r. Les activitats sn variades. Ats que no hi ha
Gaire regles sobre lescriptura de la ll, es facilita una llista de mots que duen aquesta consonant.
Text per dictar
Tot el jard rebia lombra dun gran magnolier collocat a la dreta, el fullatge del qual, brillant,
verd i grisenc, el submergia en una foscria densa i harmnica. La calada plena de roderes
sallunyava serpentejant de la casa, vessant avall i entre oliverars, vinyes, horts i parcelles,
fins a arribar a la carretera. La villa ens va agradar des del moment que ens la van ensenyar.
Salava, decrpita, per immensament elegant, entre les oliveres retorades i semblava fora
una exquisida esttua jacent del segle divuit enmig duna muni de dones de fer la neteja.
Gerald Durrell, La meva famlia i altres animals (text adaptat)
Gramtica
Desprs dhaver vist en unitat anteriors els connectors textuals i les preposicions i els adverbis, en
aquest apartat treballarem els connectors que serveixen per lligar entre si les diverses proposicions
que formen les oracions compostes, s a dir, les conjuncions i locucions conjuntives.
En aquest apartat no es pretn que els alumnes sendinsin en la teoria gramatical ni en les diverses
relacions que sestableixen entre dos elements duna oraci o entre dues oracions grcies al fet
dunir-les mitjanant un o altre daquests connectors, matria que correspon al curs de 4t dESO.
Aqu es pretn proporcionar als alumnes algunes eines perqu puguin evitar els errors ms sovin-
tejats que tenen a veure amb conjuncions i locucions conjuntives: el fet que en catal no existeixen
les conjuncions e o u, els usos incorrectes de doncs, la distinci entre perqu i per qu o entre sin
i si no o la caiguda de preposicions davant que.
Pel que fa a les activitats, se centren a posar en prctica les qestions esmentades mitjanant
exercicis on cal omplir els buits amb lopci correcta en cada cas, aix com a esmenar enunciats
que contenen errors diversos relacionats amb les conjuncions.
Com a activitat complementria, es proposa el segent exercici:
Uneix cada frase de la dreta amb una de lesquerra mitjanant la conjunci adequada.
a) No mirava la televisi 1 Posarem parquet a terra

b) Pintarem les parets 2 Lequip de msica funcioni
c) Sempre ajuda a la botiga 3 Llegia cmics manga
d) Plega el jersei 4 Ens far xocolata desfeta.
e) Connecta b els altaveus 5 No fem el que ell diu
f) Sempipa molt 6 No saprima gens
g) T cacau i llet 7 Li ho demanen
h) Cada dia corre mitja hora. 8 Est ests a fora

Lxic
Aquest apartat fa un reps de dos camps lxics estretament relacionats, el de leducaci i el del
lleure. Com que aquest vocabulari s prou conegut per lalumnat, latenci se centrar en la detec-
ci derrors (vulgarismes i interferncies amb el castell) i en ls precs del lxic.
Hi ha cinc activitats relacionades amb el vocabulari de leducaci. Els exercicis 1 i 2 es permetran

corregir alguns barbarismes i vulgarismes ds molt corrent. Les activitats 3 i 10 se centren en les
frases fetes, per tal de millorar la capacitat expressiva de lalumnat. Lactivitat 9 treballa el lxic a
partir de la definici.
La resta dexercicis treballa el camp semntic del lleure. Les activitats 4, 6 i 7 socupen del sig-
nificat i de ls precs dels mots; lexercici 8 se centra en la detecci derrors; en lactivitat 5 (re-
dacci dun text) exigeix la utilitzaci dun lxic molt especfic, amb correcci i precisi. Finalment,
lexercici 11 treballa el lxic mitjanant un format ldic: els mots encreuats.
Com a activitat complementria podeu dictar el text de ms avall, i demanar a lalumnat que
realitzi els exercicis segents:
a) Subratlla el vocabulari que pertany al camp semntic de lensenyament.

b) Redacta un text similar que descrigui una escena quotidiana del teu institut: la sortida al pati,
una classe de gimnstica, el silenci tens dun examen, etc.
Per la finestra oberta sobre el pati, lArnau contemplava lestrpit del darrer dia de trimestre.
Amb el timbre de final de classes el collegi havia retronat de crits, corredisses, xiulets i porta-
des, i ara, enmig de la fosca preco daquell hivern tan fred, els alumnes pujaven amb tumult
als autocars, sarremolinaven entorn duna brega o lluitaven com gladiadors tot brandant les
carteres, inflades de llibres. El vol parablic dun llibre disparat des dun autocar fou rematat per
un xut i qued esfullat enlaire. Sortien fent dringar els timbres de les bicicletes i pedalaven fort
per la costa de sortida fins que, ms enll del vast pati encimentat i illuminat pels reflectors de
la pista de bsquet, la fosca del carrer els engolia. Els vidres de les aules sanaven desentelant
i el tuf de la transpiraci adolescent, guix, sabates mullades, engrunes de goma, paper arrugat
i tinta xina, desapareixien.
Valent Puig, Segon trimestre

En aquesta unitat es presenta Josep Carner i la seva obra, i es proposen de llegir dos poemes de
lautor. A ms de les activitats a partir de la lectura, es proposa tamb una activitat TIC.

Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes de Josep Carner, a partir dels
quals es proposen unes breus activitats de comprensi lectora. Tamb sinclouen activitats de co-
municaci i funcionament de la llengua (ortografia, gramtica, lxic). Aquestes activitats de reps

lectura
Abans de llegir
1 En el Principat de Catalunya (llevat de la Vall dAran, on es parla arans, un dialecte de loccit),
les Illes Balears (Mallorca, Menorca i les illes Pitises: Eivissa, Formentera), la Comunitat Va-
lenciana (tret de les comarques ms occidentals) i la Franja de Ponent (una llenca de terra, de
nord a sud, entre Catalunya i les provncies aragoneses dOsca, Saragossa i Terol).
2 Espanya, Frana, Itlia, Andorra.
3 Entre 7 i 8 milions.
4 S.
6 Fontiques, morfosintctiques i lxiques.
Activitats
1 b); b); b); b); c); b); c); b)
5 o oberta: Mallorca, Menorca, Osca, Terol

o tancada: Saragossa, Andorra, Girona, Ma
o tona: Fenolleda, Conflent, Formentera
6 Pitises, Sussa, venes: indica grficament que dues vocals no formen diftong.
llenges: indica que cal pronunciar la u del grup gu.
7 a) a, de, entre; b) n, que, ja que, per, i; c) on, sovint, no avui;

d) pregunten, dirs, creiem, s, estan repartits.
8 Preposici: subordina paraules o conjunts de paraules a un element de loraci.

Conjunci: connector que estableix relaci lgica entre sintagmes o oracions.
Adverbi: modifica el significat del verb.
Verb: expressa acci o estat del subjecte.
9 a) mallorqu, mallorquina, b) eivissenc, eivissenca; c) francs, francesa; d) alguers, algueresa

e) belga, belga; f) viguet, viguetana; g) itali, italiana; h) andorr, andorrana
11 a) comarcal; b) territorial; c) oficialment; d) superficialment; e) dialectal; f) catal; g) rossellons;

h) alguers; i) valenci; j) tortos
12 oriental: mallorqu, balear, central, rossellons

occidental: valenci, nord-occidental

COMUNICACI
1 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Com a exemple:

a) Estats on es parla ms duna llengua: Espanya (catal, castell, basc i gallec), Frana (fran-
cs, catal, occit, basc, bret, alemany i itali), Regne Unit (angls, galls i galic), Sussa
(alemany, francs, itali i romanx), Blgica (francs, neerlands i alemany), etc.
b) Llenges que es parlen en ms dun estat: alemany (Alemanya, ustria, Frana, Sussa i
Blgica), francs (Frana, Blgica i Sussa), catal (Espanya, Frana, Andorra i Itlia) uscar
(Espanya i Frana), neerlands (Holanda i Blgica), etc.
2
contacte entre llenges conflicte lingstic
minoritzaci planificaci lingstica
substituci total normalitzaci de la llengua
4
V F
Una comunitat lingstica s un grup hum que comparteix una mateixa llengua. X
El territori de la majoria de comunitats lingstiques sol coincidir amb les fron-
X
teres dels estats.
A Europa cada pas t una nica llengua oficial. X
El conflicte lingstic apareix quan una llengua forana envaeix els mbits ds
X
que fins aleshores ocupava la llengua prpia duna determinada comunitat.
La substituci lingstica duna llengua per una altra s un fet natural i shi pot
X
fer res.
Una llengua minoritzada s aquella que en el seu propi territori pateix restriccio-
X
ns ds en diferents mbits socials.
La normalitzaci duna llengua minoritzada depn exclusivament de la fidelitat
X
dels seus parlants.
A hores dara, el catal ja s una llengua plenament normalitzada. X
A Catalunya tothom s bilinge. X
Actualment, a lEstat espanyol ja no existeix cap situaci de conflicte lingstic. X

5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Com a orientaci:

La Paula s un exemple dels fruits que ha produt la normalitzaci del catal en el camp de
lensenyament. LEster i la Rosa reflecteixen les dues actituds que adopten els catalanopar-
lants per adrear-se als castellanoparlants: lactitud de lEster collabora a normalitzar el ca-
tal; en canvi, la Rosa renuncia sistemticament a ls de la seva llengua en funci duns usos
socials que reflecteixen la situaci del catal com a llengua minoritzada.
8 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Per poder fer el treball, primer de tot
sha delaborar un qestionari. No cal que sigui molt detallat, per almenys hauria dincloure
aquests punts:
1. Edat
2. Sexe
3. Lloc de naixement
4. Llengua materna
5. Llengua usada habitualment amb:
a) familiars, b) amics, c) professors, d) desconeguts...
6. Llengua usada habitualment a classe:
a) intervencions orals, b) exmens, c) apunts...
7. Domini del catal i del castell (entendre, parlar i escriure).
8. Llengua preferida per:
a) veure la televisi,
b) escoltar la rdio,
c) llegir,
d) xatejar, etc.
ORTOGRAFIA
1 a) barber/a; b) pastisser/a; c) llibreter/a; d) pescador/a; e) pelleter/a; f)caador/a; g) aviador/a;

h) carnisser/a
2 a) fusta; b) pitjor; c) lloguer;

d) avi; e) caf; f) com
3 a) va cantar; b) va venir; c) va comprimir; d) va seure; e) va escombrar; f) va rentar;

g) vaig marcar; h) vas comprar
4 a) claror; b) clauer; c) bestiar; d) tardor; e) venir; f) pur; g) caixer; h) carb; i) but; j) caf;
k) picor; l) pinar; m) doctor; n) gener; o) galliner
5 a) vacillar; b) illustre; c) nulla; d)ombrella; e) sllabes; f) celebrar; g) collegi; h) oliva; i) ills;

j) mollusc; k) novella; l) religi; m) gorilla; n) excellent; o) bllic; p) soluci; q) pellcula;
r) alumini; s) satllit; t) mili; u) Brusselles; v) alegria; w) putxinelli; x) clera

6 El vell colleccionista va mirant, amorosament i tranquilla, els tresors de la seva collecci.

Fa molts anys que la va comenar, pensa; i lha recomenada tantes vegades! Sovint, quan
arribava molt enll, quan feia goig de veure, se lhavia de vendre, perqu b calia mantenir-se.
Altres cops ja la formava directament per encrrec, sense plnyer-hi cap esfor; val a dir que
ho feia amb illusi, amb plaer i curiositat renovats cada vegada, dia a dia, troballa a troballa,
Tota una vida, lhavia omplert, en bona part, amb aquestes dues passions germanes: la poesia
i el colleccionisme.
Maria ngels Anglada, La daurada parmlia
7 a) allrgia; b) collega; c) collaborar; d) tranquilla; e) alegre; f) collocar; g) milligram; h) colar;

i) illuminar; j) illegal; k) Gabriella; l) illustrar
8 a) ultrarpid; b) autoretrat; c) extraradi; d) infraroig. Frases obertes. Correcci a criteri del pro-
fessorat.
9 a) illegal; b) illimitat; c) illegtim; d) illcit; e) illocalitzable; f) illgic
GRAMTICA
1 a) per, b) i, c) o, d) doncs, e) sin, f) ni, g) i, h) ni ... ni, i) encara que, j) o
2 a) perqu b) perqu c) Doncs d) perqu e) Doncs
3 a) perqu, b) sin, c) Si no, d) perqu, e) Doncs, f) sin, g) Doncs, h) si no
4 a) per qu b) perqu c) Per qu d) perqu e) per qu f) perqu g) Per qu h) perqu
5 a) en; c) a; e) amb; g) dels. Els apartats b) d) f) i h) no porten preposici
6 a) Si no; b) sin; c) si no; d) si no; e) sin; f) sin; g) Si no; h) si no; i) Si no
7 a) No magraden les pellcules de vaquers i indis perqu sempre perden els mateixos.
b) Per qu no li ho dius clarament? Segur que ho entendr. c) No vull anar al centre comer-
cial perqu tanta gent matabala. d) No hi hem cabut tots perqu el cotxe s massa petit.
e) Ara pots tirar espases o ors, per has de decidir-te. f) No plorava de pena sin de tant riure.
g) Quan rebeu aquest missatge espero que em contesteu.
LXIC
1 a) motxilla; b) paperera; c) retolador; d) escaire; e) esborrador; f) regle; g) xinxeta; h) maquineta
2 a) text; b) codi; c) gimnstica, espatlleres; d) un full; e) deures; f) lnia; g) diftongs; h) llapis;

i) xandall; j) danlisi sintctica; k) retoladors, plomes; l) tauler
3 a) Expressar-se doctament, amb propietat. b) No tenir sentit. c) Faltar a lescola. d) Eludir, es-
quivar una qesti. e) Anar a escola. f) Estudiar. g) Ser molt llest.
4 Per aquest ordre:

joc, grup, sorteja, para, toca, persecuci, esgotament

6
jocs de taula jocs a laire lliure
petanca, xarranca, cavall fort,
ruleta, dmino, dames, monopoli,
saltar a corda, bales, tocar i parar,
daus, parxs
gimcana, fet i amagar
7 a) baldufa; b) estel; c) trencaclosques; d) bitlles; e) billar; f) escacs; g) oca; h) pquer; i) dmino;

j) parxs
8 a) adivinalla: endevinalla; b) ensaig: assaig; c) reanudarem: reprendrem; d) nria: roda, snia;

e) abono: abonament; f) bolos: bitlles; g) verbena: revetlla; h) disfrutat: gaudit; i) entoldat: en-
velat; j) desfile: desfilada; k) colmpio: gronxador
9 a) laboratori; b) microscopi; c) biblioteca; d) enciclopdia; e) gimns; f) diccionari; g) cap

destudis; h) secretaria
10 a) 6; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 3; g) 10; h) 5; i) 8; j) 9
11 Horitzontals: 1) circ; 2) llufa; 3) llibres; 4 tel; 5) capgrs

Verticals: a) aplaudiments; b) cartellera; c) comparsa; d) anuncis
ELS NOSTRES CLSSICS
1 La desfeta de la guerra civil.
2 Sonet.
3 Paisatge dol, idllic. Maria, Jess, ngel.
4 La pau, la tranquillitat i identitat.
5 eptet: cel blau;

metfora: seda tibanta (nvols)
interrogaci retrica: Per qu mhan perdut lesma nostres vides?
comparaci: es desf al vostre peu, com en servatge
personificaci: canta una font
polisndeton: Poema Ajagut a la platja: i (versos 3, 8, 9)
1 Perqu sn dolos.
2 Per fer confitures per a lhivern.
3 Perqu li dna illusi, esperana i perd.

4 Veure una dona bella.
5 Cerca a internet. Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Per exemple: taronges,
llimones, prssecs, etc.
6 Castell, catal, gallec, basc, arans.
7 La substituci duna llengua per una altra.
8 Grup social que usa ms duna llengua: la prpia, i la prpia dun altre grup.
9 a) extraradi; b) arrtmic; c) irreal; d) contrarevoluci; e) carretera; f) multiracial; g) autoretrat;

h) arreglar; i) arrossegar; j) cara; k) arrs; l) aritmtica; m) carruatge; n) Arag
10 a) primitiu acabat amb ll (metall); b) comenat per col; c) acabat amb illa; d) comenat per all;
e) comencat per ill; f) acabat amb ella; g) du ll; h) acabat amb ella
12 a) escacs
b) parxs
c) xinxeta

Orientacions activitats TIC
Activitats tic trimestrals

La finalitat principal de les activitats TIC s que lalumnat en pugui fer un s prctic adaptat a les
necessitats de la matria de llengua i de la literatura. En aquest sentit, sentn que per aconseguir
el domini especfic del programari cal una coordinaci amb altres matries didctiques, especial-
ment la de Tecnologia.
La integraci de les TIC al desenvolupament del currculum de llengua i de literatura ha de ser una
constant al llarg de tota lacci didctica, daqu que calgui fer especial atenci a la programaci
dactivitats que fomentin i agilitzin aquesta dinmica. Les activitats que es proposen es poden
portar a terme de forma independent o poden integrar-se en daltres unitats didctiques daquesta
programaci.
En lnies generals, sha procurat que la majoria de tasques proposades siguin obertes per fomentar
ls funcional de les TIC i la presa de decisions de lalumnat. En conseqncia, la majoria de tas-
ques no tenen una soluci nica. Si el professorat prefereix acotar ms les activitats aconseguir
facilitar la seva tasca de revisi dels exercicis.
Pel que fa a lorganitzaci, ls de lordinador ens obliga a estructurar molt b els aspectes se-
gents:
a) La necessitat de disposar de laula dinformtica en unes dates determinades.
b) Conv posar-se dacord amb el responsable de la coordinaci informtica del centre a fi de

poder disposar dun espai en xarxa per desar els treballs. El treball en xarxa s molt recomanable,
ja que es fa molt difcil revisar els exercicis si es queden a cada ordinador.
c) El nombre dordinadors disponibles. La majoria dactivitats es poden portar a terme per pare-
lles, de manera que es fomenta la interacci entre lalumnat.
d) Lexplicaci als alumnes del lloc concret on hauran de desar els treballs. Es recomana que cada
bloc dactivitats es desi en una mateixa carpeta, de manera que sigui ms fcil portar a terme la
correcci. En el cas que el centre disposi dintranet o dun sistema com el Moodle, aquesta orga-
nitzaci ser molt ms fcil.
e) El nom dels arxius ha de contenir la informaci essencial per tal que sigui identificable pel profes-
sorat. Recomanem que dalguna manera shi inclogui el nom dels autors, per exemple TIC1_joani-
maria.
1r trimestre
Aquest primer bloc dactivitats t com a finalitat principal cercar i seleccionar informaci a travs
de la xarxa. Lapartat Cerca i selecci de la informaci posa laccent en el fet que Internet s un
espai de creaci i publicaci obert a tots els internautes. El professorat pot intervenir en lactivitat
tot fomentant algun tipus de debat sobre algun aspecte treballat a classe o al centre.
Les tres activitats que shi proposen pretenen que lalumne spiga cercar la informaci de forma
rpida i efectiva, tot tenint en compte les eines de cerca que ha dutilitzar i la importncia de saber
quina s la paraula clau per trobar la informaci que resumeixi millor el que est buscant.

Orientacions activitats TIC
Les activitats permeten fer reflexionar els alumnes sobre la informaci que es pot trobar a Internet
i, amb la taula de valoraci, fer una comparaci.
Tamb es tracten les wikis i la cerca dinformaci. s important que lalumne es fixi en el disseny
grfic daquest tipus de pgines, faci una comparaci amb les enciclopdies tradicionals, analitzi
el grau de qualitat que presenten els articles i, posteriorment, pugui escriure sobre un tema que li
interessi.
2n trimestre
Aquest segon bloc dactivitats permet treballar el consum de la televisi i les videocreacions. Cal
que el professor faci desenvolupar el sentit crtic sobre ls de la televisi. Per altra banda, s un
tema prou interessant per fer un debat a classe i respondre les preguntes que es plantegen.
Tamb seria interessant que els alumnes cerquessin pgines web de televisions catalanes, com
ara TV3, per elaborar un programa televisiu.
3r trimestre
La finalitat principal daquest tercer bloc dactivitats s conixer una srie de llocs web on es pot
trobar informaci sobre literatura catalana.
Cal fer adonar els alumnes que un lloc web permet trobar la biografia dun autor, les seves obres i,
fins i tot, un bloc amb les seves opinions.
Finalment, es proposa a lalumnat que visiti la pgina web de les auques i, posteriorment, amb
lajut del PowerPoint en cre una, tot tenint en compte els elements que hi intervenen.

Lavaluaci
Lavaluaci s lanlisi contnua i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element

integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que
ha de contribuir a la millora de tot el procs.
Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han
de ser responsables, tamb, de la seva correcta aplicaci. Han davaluar, per tant, el procs
densenyament-aprenentatge tant en lmbit particular de la seva classe com en el Projecte del
Currculum del Centre, ja que s lequip docent qui en determina una oferta educativa.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de per-
metre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caractersti-
ques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
El professorat haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes
de coneixement i que lorientin en un sentit determinat dacord amb el que shagi proposat en el
currculum. No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn edu-
catiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Per s important comprendre que els alumnes
no tan sols emmagatzemen nova informaci, sin que tamb desenvolupen capacitats de connexi
i dadquisici de nous coneixements.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el
procs densenyament-aprenentatge. En aquesta guia didctica trobareu un model davaluaci
inicial fotocopiable, amb activitats que recullen coneixements, procediments i actituds.
Les avaluacions trimestrals han de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin
punt, els continguts de cada un dels trimestres.
Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intenci
ons educatives del curs. En aquesta guia us oferim un model davaluaci final fotocopiable, amb
activitats que recullen els coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs.
Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci final que oferim en aquesta guia didctica de tercer curs siguin les mateixes que les de
lavaluaci inicial del curs segent.

Finalment, lavaluaci formativa t la fi nalitat de proporcionar a cada alumne lajut pedaggic
ms adequat en cada moment del curs . Alhora, aquesta avaluaci ha estat pensada per avaluar el
procs densenyament i la mateixa prctica docent . En aquesta guia didctica es concreta en una
graella (inclosa en el CD de recursos), on cada professor o professora tindr espai horitzontal per
omplir amb els criteris davaluaci que inclou el currculum ofi cial (que trobareu en un arxiu word
adjunt) i unes caselles verticals que podr completar amb els noms dels alumnes de la classe .
Espai reservat per als criteris

davaluaci .
Avaluaci formativa full de seguiment Unitat
Alumnes
Espai reservat
per als noms dels
alumnes .
136 Llengua catalana i literatura 3r ESO Llengua catalana i literatura 3r ESO 137

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
LECTURA
Llegeix el text segent i fes les activitats posteriors:
ERAGON
Lautor
Quan va arribar el mat, Eragon tenia la galta encetada pel frec contra el coll
Dades personals:
de Foc de Neu i estava adolorit per la baralla amb Murtagh. Havien fet torns
Chistopher Paolini
per dormir sobre la sella durant tota la nit. Aix els havia perms distanciar-
California, Estats Units, 1985
se de les tropes durgals, per cap dels dos no sabia si podrien conservar
Obres: Eragon (se nha fet una
lavantatge. Els cavalls estaven tan esgotats que semblava que saturarien,
pellcula estrenada el 2005) i Eldest.
per tot i aix encara mantenien el pas implacablement. Les possibilitats de
fugir depenien de si els monstres estaven ms o menys descansats... i de si
els cavalls dEragon i Murtagh sobrevivien.
He de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada

que vaig caar. La fam em rosega lestmac. Si surto ara, podria capturar
uns quants crvols saltadors per fer unes queixalades.
Eragon va somriure davant daquella exageraci.
Vs-ten si ho has de fer, per abans deixa Arya aqu.
No trigar.
El text
El noi va deslligar lelfa del ventre de la dragona i la va portar a la sella de Tema: cincia-ficci i fantasia
Foc de Neu. Saphira salluny volant i va desaparixer en direcci a les Gnere literari: narratiu
muntanyes. Eragon corria al costat dels cavalls, prou a prop de Foc de Neu
per estar pendent que Arya no caigus. Ni ell ni Murtagh no van rompre el
silenci. La baralla de la viglia ja no semblava tenir importncia desprs de
laparici dels urgals, per els morats encara eren visibles.
Saphira va enllestir la caa en menys duna hora i notific a Eragon el seu

xit. El noi es va alegrar de saber que tornaria aviat. Labsncia de la drago-
na el neguitejava.
Es van aturar en una bassa perqu els cavalls beguessin. Eragon va collir
distretament un bri dherba i el fu girar entre els dits mentre observava lelfa.
El va rescatar de les seves cavillacions el soroll metllic duna espasa en
desembeinar-se. Instintivament, va agafar Zarroc i es gir buscant lenemic.
Noms va veure Murtagh, esgrimint la seva llarga espasa. El jove assenyal
un tur que es dreava al davant, on un home alt, muntat en un cavall roig,
anava cobert amb una caputxa marr i tenia una maa a la m. Darrere seu
hi havia un grup de vint genets. Cap no es movia.
Poden ser vardens? pregunt Murtagh.

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Eragon va posar la corda a larc discretament.
Segons Arya, encara es troben a moltes lleges daqu. Aquestes podrien ser una patrulla o una
expedici dassalt.
Aix si no sn bandolers.
Murtagh va muntar Tornac duna revolada i prepar el seu arc.
I si intentem fugir? va proposar Eragon, tapant Arya amb una manta.

a
Els genets ja devien haver-la vist, per confiava poder dissimular que era una elfa.
Eldest.
No serviria de res contest Murtagh, brandant el cap. Tornac i Foc de Neu sn bons cavalls
de batalla, per estan cansats i no sn rpids. Fixat en els animals que tenen aquells homes: han
nascut per crrer. Ens atraparien en menys dun quilmetre. A ms, potser tenen alguna cosa im-
portant per dir-nos. Val ms que diguis a Saphira que safanyi.
Eragon ja ho feia. Li explic la situaci i li advert:
No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix prefereixo que no conegui
ning la teva existncia.
Aix no importa va respondre la dragona. Recorda que la mgia et pot protegir quan fallen la
velocitat i la sort.
Eragon va percebre que Saphira senvolava i sapressava a arribar fins a ells, volant arran de ter ra.
Christopher Paolini, Eragon (text adaptat)
COMPRENSI LECTORA
1 F
es un esquema de largument daquest fragment en set o vuit frases curtes, tot seguint les
que et donem dexemple:
a) Eragon i els seus companys fugen durant tota la nit.
b) Saphira ha de menjar.
c) ...........................................................................................................................................
d) ...........................................................................................................................................
e) ...........................................................................................................................................
f) ............................................................................................................................................
g) ...........................................................................................................................................
h) ...........................................................................................................................................

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Com es diu la dragona dEragon? I lelfa que va amb ells? I els cavalls dEragon i Murtagh?
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
3 Qui pot ser Zarroc? Justifica la resposta.

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
4 Quin tipus de narrador apareix en el fragment?

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
5 A
quest fragment es troba al plantejament, al nus o al desenlla de la novella? Justifica la res-
posta.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
6 E
xplica per qu quan es comuniquen Eragon i la seva dragona sindica amb lletra cursiva, i
quan ho fan Eragon i Murtafh sindica amb els guions tradicionals.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
7 E
ragon s una novella. Digues a quin gnere de novella pertany i justifica-ho amb cinc carac-
terstiques del text.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
8 Coneixes alguna altra novella daquest gnere? Digues el ttol i explican algunes semblan-
ces.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
9 O
bserva lenunciat: No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix
prefereixo que no conegui ning la teva existncia.
Indica lemissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el referent daquest acte de comuni
caci.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
LXIC
1 Explica el significat de les segents paraules del text:

a) neguitejava: .........................................................................................................................
................................................................................................................................................
b) bri: ......................................................................................................................................
................................................................................................................................................
c) cavillacions: ........................................................................................................................
................................................................................................................................................
d) esgrimint: ............................................................................................................................
................................................................................................................................................
e) es dreava: .........................................................................................................................
................................................................................................................................................
f) maa: ..................................................................................................................................
................................................................................................................................................
g) revolada: .............................................................................................................................
................................................................................................................................................
h) safanyi: ..............................................................................................................................
................................................................................................................................................
2 Quines unitats despai i de temps surten en el text?

Unitats despai: .......................................................................................................................
................................................................................................................................................
Unitats de temps: ...................................................................................................................
................................................................................................................................................
3 Encercla el lexema daquestes quatre paraules del text:
a) Adolorit
b) Avantatges
c) Sobrevivien
d) Absncia

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
GRAMTICA
1 R
eescriu el fragment segent del text posant els mots subratllats en plural:
He de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada que vaig caar. La
fam em rosega lestmac. Si surto ara, podria capturar uns quants crvols saltadors per fer
unes queixalades.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
2 D
igues la categoria gramatical dels mots segents extrets del primer pargraf del text:
mat........................................ de............................................ aix.................................
sobre...................................... tota.......................................... urgals.............................
esgotats ................................ implacablement........................ explic............................
encetada................................ estava...................................... situaci...........................
3 Analitza la funci sintctica que realitzen els sintagmes subratllats del fragment segent:
El noi va deslligar lelfa del ventre de la dragona i la va portar a la sella de Foc de Neu. Saphira
salluny volant i va desaparixer en direcci a les muntanyes.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
4 Completa la taula segent amb els temps verbals complets de les formes que set proposen:
Jo surto trigar
Tu
Ell / Ella tenia
Nosaltres
Vosaltres
Elles / Ells

Avaluaci inicial
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
ORTOGRAFIA
1 Explica per qu porten accent les paraules segents:

mat porta accent perqu ...................................................................................................
crvols porta accent perqu ...............................................................................................
viglia porta accent perqu ..................................................................................................
per porta accent perqu ...................................................................................................
ms porta accent perqu ...................................................................................................
2 Per qu assalt o bassa sescriuen amb dues s i espasa o cosa noms amb una s?
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
3 Per qu existncia sescriu amb c i caa amb si sonen igual?

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
4 Justifica el fet que la paraula senvolava sescrigui amb dues v.

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
5 Dictat del primer pargraf del text.

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
EXPRESSI ESCRITA
1 En un full a part, escriu un text dunes 150 paraules desprs de triar una daquestes opcions:
a) Reprodueix el dileg que tindran Eragon i Murtagh amb els genets desconeguts.
b) Descriu com timagines el protagonista daquesta novella.

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
AVALUACI PRIMER TRIMESTRE

Com cal, de seguida bategem el nouvingut, lanomenem Aquilles, i resulta ser una bstia
intelligentssima, dall ms simptica, dun sentit de lhumor molt especial. Al principi el te-
nim al jard lligat duna pota, per en tornar-se ms dcil, el deixem anar on vulgui. Aprn el
seu nom molt aviat, noms ens cal cridar el seu nom un o dos cops i esperar amb pacincia
una estoneta que ell apareix tot feixuc caminant de puntetes pels caminets de grava i amb
el cap i el coll frisosament estirats cap enfora. Li encanta que el peixem: saclofa al sol i ben
repapat espera que li donem trossets denciam, lletsons o ram. Si mentre lAquilles rosega el
seu ram i el suc se li escola barbeta avall, el Roger s ajagut a prop, sel mira amb ulls torturats
i la boca li baveja. El Roger sempre rep la seva part equitativa de fruita, per tot i aix sembla
que pensi que s llenar-les, donar aquestes exquisitats a una tortuga.
Gerald Durrell: La meva famlia i altres animals (fragment adaptat)
1 Analitza el punt de vista narratiu en aquest text.

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
2 En quin espai creus que transcorre aquesta narraci?

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
3 Quina s lactitud del narrador davant del comportament de la tortuga? Diries que li agraden
els animals? Raona la resposta.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
4 En aquest text han desaparegut els accents de les paraules que nhaurien de dur. Busca
aquestes paraules i accentua-les:
Jo soc cartagines afirma amb valentia Amrith, despres que shague posat els vestits nous
que li havien donat.
Els seus oients sel miraren sorpresos.
Cartagines? pregunta Iseu, el noi grec, tot estranyat. I com ha fet cap aqui?
Ja us he dit que era una historia molt llarga... respongue ell, tranquillitzat en veure que
ningu no reaccionava malament davant daquella nova.
Contans aquesta historia demana el pare del noi grec.
I Amrith torna a repetir allo dels dos homes que el volien raptar, dels dies passats a una bode-
ga, dels pirates, de la venda al mercat de Massilia, del temporal... A cada paraula la sorpresa
i ladmiracio dels seus oients semblaven creixer.

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Quina aventura, minyo! comenta el pare dIseu.

Si, quina aventura! Es... es fantastic! Sembla que no pugui ser afegi Iseu. I ara vols
tornar cap a Cartago?
No pas.
Els altres sel van mirar estranyats.
No vols tornar a casa teva? va preguntar el pare.
Be, si, es clar que vull tornar cap a casa, pero cap a on vull anar ara es cap a Gadir.
Merc Canela, Lescarabat verd
5 Omple lesp ai buit en aquestes paraules amb una a o una e, segons que convingui. Desprs
trian cinc i construeix una oraci amb cadascuna:
m..ravellar-se ass..mblea obr.. (tu)

compt.. exacte r..mat av..riat
causa i ..fecte env..rnissat n..ixement
un ciclist.. ell n..dava higien..
tema lliur.. superfci.. (el) palet..
intempri.. r..ncor punx..guda
6 Substitueix per un pronom feble els elements subratllats daquestes frases:
a) Porteu els pastissos a casa de lvia.

b) No atabalis ms la teva mare.
c) Era molt bona dona.
d) No li donar el que hem collit a lhort.
e) Es va asseure al tamboret de fusta.
f) He vist tantes pellcules de terror!
g Vam llegir una novella despies.
h Van concedir a les nedadores una subvenci.
i Quan ho va sentir quedar ben sorprs.
j No li agrada la sopa; per aix no menja mai sopa.
7 Passa al passat el fragment de La meva famlia i altres animals que encapala aquesta prova
canviant tots els temps verbals i fent que concordin entre si. Segueix a partir daqu:
Com calia, de seguida vam batejar el nouvingut,

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
8 Relaciona els mots de la primera columna amb un sufix de manera que el mot resultant coin-
cideixi amb alguna de les definicions:
a) ample 1 Recipient per guardar fruita: ......

b) mentida 2 Que no s segur: ......
c) espai 3 Paga, sou; fracci temporal: ......
d) nas -ada 4 Aquell que no diu la veritat: ......
e) dubte -er, -era 5 Distncia de costat a costat: ......
f) fruita -et, -eta 6 Que shi cap b: ......
g) pixar -s, -osa 7 Nas diminut: ......
h) mes 8 Quadern per escriure: ......
i) llibre 9 T incontinncia urinria: ......
j) cara 10 Objecte que oculta el rostre: ......
9 Escriu una petita narraci sobre alguna mena daccident en qu apareguin els mots compos-
tos segents:
esquenadret, netejavidres, caganiu, buscabregues, cronmetre.
10 Quines sn les caracterstiques ms importants de la novella Tirant lo Blanc.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
AVALUACI SEGON TRIMESTRE

Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull
Lltim patriarca narra la histria dun immigrant marroqu, confrontat amb el canvi
cultural de la seva filla
El Premi Ramon Llull 2008 no ha guardonat cap escriptor consagrat ni conegut, sin una
escriptora gaireb desconeguda, dorigen marroqu, Najat El Hachmi, que hi havia presentat
Lltim patriarca. La novella exposa la histria dun immigrant marroqu que sinstalla a la
Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dspota, que es troba confrontat amb
els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradici dorigen i sadapta als
valors de la nova societat en qu viu.
El XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que atorga leditorial Planeta ensems amb
el govern dAndorra, sha lliurat anit (31 de gener) a Andorra la Vella durant una vetllada literria,
presidida pel cap del govern andorr, Albert Pintat, i compartida per uns tres-cents convidats.
Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) va arribar a Vic als vuit anys, per reagrupament familiar.
Va estudiar filologia rab a la Universitat de Barcelona, s mitjancera cultural, i actualment
resideix a Granollers, on treballa de tcnica a lajuntament. Lautora ja t un primer llibre publi-
cat, Jo tamb sc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogrfic, en qu aborda la
qesti de la identitat.
VilaWeb.cat 31/01/2008
1 La novellista de qui parla aquest text ha publicat alguna altra obra? Quina? En quina llen-
gua?
2 Quines entitats atorguen el premi a qu fa referncia el text?
................................................................................................................................................
3 Contesta les preguntes segents a partir del text que encapala la prova:
Qui s el protagonista?...........................................................................................................
Qu ha passat?......................................................................................................................
Quan ha passat?....................................................................................................................
On ha passat?........................................................................................................................
4 Completa les lnies de punts daquest text amb o o u o b amb b o v:
Aquell mat, la ci..tat de ..alncia ....llia danimaci. A ms dels, ms o menys, trenta mil ha-
..itants, shi afegien els no..les, els ser..idors i els representants de les ..iles que ha..ien ac..dit
a la c..nv..ocatria de Corts. Pels carrerons encerclats de la ..ella m..ralla rab es cre..a..en
els m..riscos, m..s..lmans c..nvertits de bon o mal grat al cristianisme, amb els sarrans, que
ll..en, els uns i els altres, els tradici..nals t..r..ants i les xila..es. Els cristians, nts i ..esnts

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
dels rep....ladors, es distingien dels j..eus perqu aquests es c....rien amb els casquet negre,
sm....l extern de la seva religi.
Els pages..s de lHorta ret..rna..en al camp amb les s..meres, que duien les srries plenes de
les h..ortalisses que no ha..ien ..enut als mercats de la ci..tat. I els ases sespanta..en i llana-
..en un bram quan de l....rador dun artes en s..rtia un g..sset enj..gassat que els m..ssega-
..a les potes. Les dones ac..dien a les fonts amb les gerres damunt del cap i els cntirs a les
mans, ja que nicament les cases dels rics tenien pou daigua propi.
5 Omple els buits amb la forma adequada del verb que hi ha entre els parntesis:
a) Com que no el vau saludar, no semblava que us .... (conixer).

b) Aquest mat ....tota la roba, per em fa por que acabar .... (ploure).
c) Vine a taula i .... (beure) la llet abans que no es refredi.
d) Est molt trista perqu avui se li .... (morir) el gos.
e) Si no vols que ella ho .... (saber), no lin diguis res.
f) No us .... (moure) de la vorera fins que el semfor no sigui verd.
g) Em penso que el nen .... (nixer) dem.
6 Colloca els signes de puntuaci segents dins dels claudtors.

12 comes, 2 punt i seguit i 1 punt final
La calor xafogosa de Barcelona shavia anat disipant [ ] durant el viatge [ ] al buf de laire
viu de les altures que anaven escalant [ ] i ara el brogids corrent del Freser semblava revifar
ms i ms encara laire [ ] El land [ ] seguit dun mnibus on anaven les criades i un gran
castell dequipatge [ ] les va emprendre a tota velocitat per lombrejada ruta [ ] obeint a la
vigorosa embranzida de tres cavalls poderosos [ ] Mentrestant [ ] el riu fressejava al costat
encabritant-se pels cdols de son llit [ ] remorejaven amb soroll pregon els argentats salts de
Campdevnol i de les fbriques superiors i frisejaven [ ] al buf del vent [ ] el blat de moro de les
feixes i lufans boscatge dels vessants encinglats [ ] sense que aquells ciutadans [ ] massa
endinsats en agradosa conversa [ ] shi fixessin gens ni mica.
7 El registre daquest text s el colloquial. Tornal a escriure en un registre ms formal.
Qui sc?
Em dic Slvia i em flipen les pellis de terror. Per he de reconixer que a vegades em cago de
pooor. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes.
Em passaria el dia menjant-me el coco per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que
ms magraden. Amb els meus pares estic bastant ratllada. Tenim molts piques! No mentenen
gens, sort que amb el meu oncle mhi porto guai.
Al colle vaig fent, per hi ha profes que sn un pal. Somio a trobar un nvio misteris que
sallucini com jo amb les pellis de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona ;)
http://blogs.ccrtvi.com/mardefons

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
AVALUACI TERCER TRIMESTRE

Consells per estalviar aigua
Podem arribar a consumir entre 100 i 200 litres daigua potable per persona i dia. La vida doms-
tica quotidiana genera un consum continu daigua, que es pot reduir un 30% si prenem mesures
per estalviar-la.
Com estalviar?
El dipsit del wter t una capacitat de 6 a 10 litres daigua. Si hi colloqueu una o dues am-
polles plenes a dins o hi installeu un sistema de buidatge regulat, reduireu el consum daigua
a la meitat.
Una rentadora gasta de 60 a 90 litres daigua per cicle de rentat; un rentavaixella, 30. Si espe-
reu a tenir la rentadora i el rentavaixella a plena capacitat abans de posar-los en funcionament,
estalviareu aigua i energia elctrica.
Cada cop que ompliu la banyera podeu consumir de 200 a 300 litres daigua. Si en lloc de
banyar-vos feu servir la dutxa, consumireu entre 30 i 80 litres daigua.
Quan us renteu les mans o les dents podeu arribar a gastar de 2 a 18 litres daigua. Si quan
renteu els plats a m, us netegeu les dents, us ensaboneu les mans o us afaiteu, no deixeu
crrer laigua intilment o installeu un dosificador, podreu estalviar-ne fins a un 75%.
www.gencat.cat (text modificat)
1 Quines daquestes mesures pots posar en prctica en la teva higiene quotidiana cada mat?
Quants litres daigua estalviaries si ho fessis?
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
2 Afegeix al text anterior dos consells ms per estalviar aigua.

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Completa els buits daquest text amb les consonants i dgrafs adients:
El ca..ament es faria al ca.. dun mes. Des del moment que esta..en ente..os, les coses que
shan de fe.., fe..-les. El grane.. no volia entorpiments. Tamb era prctic, el grane.. . Es fa-
rien de pre..a les ro..es, i no sen farien gaires, de ro..es, perqu si la noia ara era magra, havia
fet pen..ament dengre..ar-se, i el dia que esti..s gra..a com co..espon a una ca..ada tot s
e..ampla.. cami..es i po..ar afegits als enagos. [...]
El capell ja esta..a avisat. Faria un ca..amen.. sen..illet, per que no hi falts cap requi..it.
Els con..idats ja esta..en triats. Els de sempre per part de mascle, i per part de la granera tot
gen.. de supo..ici, i bons i..formes, i de firma acreditada a la pla..a comer..ial. Els testimonis
ja esta..en a punt: el senyor Este..e i el grane.. van cerca.. quatre testimonis que no fo..in cap
pelacanyes; quatre persones escollides daquelles que omplen en una casa i fan go.. en una
esgl..ia.
Santiago Rusiol, Lauca del senyor Esteve
4 Escriu, al costat daquestes paraules una altra de la mateixa famlia que contingui una ll:
tranquil...................................................................................................................................
metall......................................................................................................................................
estrella....................................................................................................................................
cristall.....................................................................................................................................
nul..........................................................................................................................................
legal........................................................................................................................................
5 Uneix les dues frases de cada parella mitjanant una conjunci que indiqui el sentit que hi ha
entre els parntesis. Haurs de fer els canvis necessaris per evitar repeticions o per respectar
les concordances entre els verbs i canviar els signes de puntuaci. Per exemple:
Dividir els teus enemics / Poder vncer els teus enemics (condici)
Si divideixes el teus enemics, els podrs vncer
a) Posar-se molta pomada a la picada. / La picada de la medusa se li va inflar igualment.

(oposici)
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
b) Posar-se pomada a la picada de la medusa / La picada no se li hauria inflat. (condici)

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
c) Far el que em dius. / Em vingui de gust (coincidncia en el temps)

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Avaluaci trimestral
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
d) Els pintors buscar models. / Els ceramistes encendre els forns. (uni)
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
e) Fer pastissos bonssims. / Fer amanides estupendes. (accions que salternen per que no
sexclouen)
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
6 Relaciona cada una daquestes frases fetes amb el seu significat:
Haver-se acabat el brquil Ser molt dhora al mat

Fer el prssec Ser poc intelligent
Ser un cap de suro Evitar una qesti
No haver-hi els carrers posats Haver-nhi prou
Fugir destudi Fer el ridcul
7 Localitza els errors daquestes oracions i esmenals:
a) Lescaparat era ple de pepinos, aguacates i frambueses.

............................................................................................................................................
b) Anava distreta mirant els lletreros i es va enfilar al bordillo de lacera.
............................................................................................................................................
c) El matadero t un vado al davant i una valla que el separa de la tocineria.
............................................................................................................................................
d) Amb el meu abono podrem assistir a lensaig general del Liceu.
............................................................................................................................................
e) Qu prefereixes? Que juguem a bolos o que anem a lentoldat a ballar un rato?
............................................................................................................................................
8 Quins gneres literaris va conrear Josep Carner? Per quin dells s ms conegut? Digues el
ttol de dues de les seves obres.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
9 Resumeix les caracterstiques ms importants de Solitud, lobra ms coneguda de Vctor Ca-

tal.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Avaluaci final
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
PARLAR
1 Tria un dels temes segents, fes un esquema del que vols dir i explica-ho oralment a la classe:
- La influncia dels audiovisuals en els joves.
- Com s el meu millor amic o amiga.
- Els animals de companyia.
- Els horscops.
- Anar de colnies.
Esquema
LLEGIR
2 Llegeix aquesta notcia i contesta les 6W de ms avall.
Els Mossos dEsquadra han detingut dos joves, vens de Granollers, com a presumptes au-
tors del robatori dun cocodril i 15 tortugues al Centre de Recuperaci dAmfibis i Rptils de
Catalunya (CRARC), a Masquefa. Els detinguts podrien ser acusats tamb de venda illegal
daquests i altres animals extics protegits. El robatori es va produir la nit del 15 al 16 de juliol
quan uns desconeguts van forar una finestra i van accedir a diverses dependncies ocu-
pades per fauna extica a travs de les conduccions daire condicionat. Lactuaci policial
ha aconseguit la recuperaci del cocodril (d1,5 metres de llargria) i donze de les tortugues
robades. Els animals sostrets estan valorats en 18.000 euros. (Avui, 8-10-06)
- Qui? .....................................................................................................................................
- Qu? ....................................................................................................................................
- Quan? ..................................................................................................................................
- On? ......................................................................................................................................
- Com? ...................................................................................................................................
- Per qu? ..............................................................................................................................

Avaluaci final
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Observa aquest anunci i completa la graella que lacompanya:

nom del producte
emissor
destinataris
canal
tipus danunci
eslgan
text
imatge
logotip
ESCRIURE
4 En un full a part, escriu un text dopini sobre un daquests temes:

a) s tic comprar abrics fets amb pell danimals?
b) El jovent i el consum de drogues.
c) El moviment okupa.
d) La moda en el vestir.
e) El canvi climtic.
5 C
anvia els mots i construccions en negreta per algun dels pronoms del requadre per tal que el
text quedi ben cohesionat:
seus, la, -la, l, seva, -la, seva, li, que, li, seu, m, en, que,
La figura es detur i, en aquell moment, un raig de lluna es filtr entre els nvols illuminant una
dona de cabells foscos vestida amb un sudari. No pogurem veure el rostre a la dona, perqu
estava inclinada sobre una criatura de cabells rossos. La figura continu avanant. Ara, tenem
la figura suficientment a prop per distingir la figura clarament, ja que la lluna anava illuminant
la figura. El cor a mi es gla i vaig poder sentir el crit sufocat de lArthur en reconixer la Lucy
Westenra. S, era la Lucy Westenra, per com havia canviat! La tendresa de la Lucy shavia
convertit en crueltat indomable i despietada; la puresa de la Lucy, en voluptuosa lascvia. [...]
Van Helsing aixec la seva llanterna i retir la placa de la llanterna la placa de la llanterna
tapava la llum. Pels raigs concentrats els raigs desentenebrien el rostre de la Lucy, veirem
els llavis de la Lucy humits i vermells de sang fresca, amb un rajol que baixava a la Lucy per
la barbeta i tacava la puresa del sudari de la Lucy.
Bram Stoker, Drcula

Avaluaci final
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Escriu una oraci amb cada un dels connectors segents:
a) encara que:
................................................................................................................................................
b) i:
................................................................................................................................................
c) no solament... sin:
................................................................................................................................................
d) en conseqncia:
................................................................................................................................................
e) ara... ara:
................................................................................................................................................
f) en canvi:
................................................................................................................................................
g) ara b:
................................................................................................................................................
h) doncs:
................................................................................................................................................
7 Escriu una oraci amb aquestes conjuncions:
a) doncs:
................................................................................................................................................
b) perqu:
................................................................................................................................................
c) per qu:
................................................................................................................................................
d) sin:
................................................................................................................................................
e) si no:
................................................................................................................................................
f) ja que:
................................................................................................................................................
8 Digues quin registre lingstic consideres adequat per escriure:
a) Una postal: ........................................................................................................................

b) Un poema: .........................................................................................................................

Avaluaci final
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
c) Una notcia:.........................................................................................................................
d) Una instncia: ....................................................................................................................
e) Un correu electrnic: ..........................................................................................................
f) Un examen: ........................................................................................................................
g) Un avs: ..............................................................................................................................
h) Un informe mdic: ..............................................................................................................
i) Un acudit: ...........................................................................................................................
j) Una nota: ...........................................................................................................................
LITERATURA
9 Llegeix aquest poema de Joan Margarit i respon les preguntes de la dreta:
IV a) Explica la comparaci dels versos 1-2.

1 Som un pas petit com una m
oberta a un mar tranquil color sulfat
que dna un to de grec o de rom
al vigors silenci del sembrat. b) Comenta aquestes metfores:
- Avui la pluja parla en catal (vers 5)
5 Avui la pluja parla en catal - les vinyes sn un verd taps mullat. (vers 8)
en caure mansament al Priorat; - reflectim / als ulls la claror arcaica del ram.
damunt la terra roja del sec (versos 10-11)
les vinyes sn un verd taps mullat.
A poc a poc, tornant pels rovellats

10 camins de les cabanes, reflectim c) Quina personificaci hi ha?
als ulls la claror arcaica del ram.
No cerquem, en la ptria, conhort. d) Fes-ne lanlisi mtrica.

La saludem, llunyana, entre la pluja
amb el vi negre de brindar amb la mort.
10 Llegeix aquest fragment duna novella i contesta les preguntes posteriors:
Del fill, no se nocupava. Ell tenia la filipina. Era a casa de lavi Saura, no li mancava res. El veia
algun diumenge, el duia al Zoo, o al circ rus, o a les atraccions del Tibidabo. Es divertien qui-
sap-lo. Era un nen feli. Als vespres, la filipina lanava a buscar i el nen se li llanava al coll: Nuni,
Nuni, has trigat molt. Com sestimava la Nunilia! Ho trobava natural. Lha vist nixer. Quina bona
idea la del pap de contractar una noia tan discreta, eficient i dcil. On nhaurem trobat una amb
tantes qualitats i tan barata Un dia lliure a la setmana i contenta. Ah, i no pas cada setmana. Si
sorgien imprevistos i lOriol no podia passar el diumenge amb el pap o la mam, la mainadera
se lenduia amb ella. Com passava els dies off aquella noia? Un dia li ho va preguntar.
Si no vols, no contestis, Nunilia, per que fas els diumenges?
Tinc amigues.

Avaluaci final
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
I amics, no?
Amigues i amics. Sn com jo, filipins.
I qu feu? Aneu de copes? Aneu a la discoteca? Com us ho munteu?
Parlem. Bevem te, mengem pasts darrs, com a casa.
No hi ha alcohol? Uns ditets de conyac? Una cervesona?
No. Alcohol, mai. Parlem.
I de qu parleu?
Del nostre pas, de la mare, dels germans petits
I del pare no?
Jo no he conegut el meu pare. Les meves amigues tampoc.
Ah, que bstia que sc! Quines preguntes tan bsties que et faig!
No senyora, no sn preguntes bsties. Magrada que em preguntin. s la primera vegada

en tres anys.
Festeges?
Hi ha un noi que es diu Benancio.
Quan tornarem a les illes potser ens casarem. Ha escrit a la meva mare.
Li ha demanat perms per festejar? Sn aquests els vostres costums?
La Nunilia Var no va contestar. Detect quelcom en la pregunta que sonava a befa. Va mirar
la mare de lOriol. De sobte torn a la realitat. Aquella senyora era la patrona. Per un instant
li havia fet creure que tots som igual, per no ho som. Volia entrar en la seva intimitat, en la
misria del seu poble. LElisenda Saura no ho va entendre, per no torn a fer-li preguntes.
Pregunt al seu fill:
On aneu els diumenges amb la Nunilia?
A la plaa Catalunya, juguem sobre lherba, comprem veces per als coloms i juguem.
I si plou?
Els diumenges no plou, mam.
Alguns diumenges plou.
Quan sortim amb la Nuni el diumenge, no plou mai.

Avaluaci final
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
T gaires amics, la Nuni?
Ui, moltes amigues.
I de qu parlen?
No parlen catal, mam, jo no els entenc, per riuen molt, molt
Parlen angls?
No ho s mam, pregunta-ho a la Nuni.
Teresa Pmies, Segrest amb filipina
a) Qui sn els personatges principals de la narraci?

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
b) Amb quin punt de vista narratiu sha escrit aquest text?

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
c) Quins dos tipus de discurs combina el fragment?

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
d) En quin lloc ocorren els fets?

................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
e) La narraci tracta dun tema ben actual de la societat en qu vius. Digues dos altres temes
que es reflecteixen b en el text.
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Avaluaci formativa full de seguiment
Alumnes

Unitat

Avaluaci inicial
Solucionari
COMPRENSI LECTORA
1 Resposta oberta. Per exemple:

a) Eragon i els seus companys fugen durant tota la nit.
b) Saphira ha de menjar.
c) Eragon lliga lelfa Arya al seu cavall.
d) Saphira sen va i caa abans duna hora.
e) De cop, Eragon i el seu company es posen en alerta.
f) Han aparegut uns genets desconeguts i no poden fugir.
g) Amaguen lelfa i els esperen.
h) Reclamen el retorn rpid de Saphira, tot i que prefereixen que no es mostri.
2 La dragona dEragon es diu Saphira.

Lelfa es diu Arya.
Els cavalls sanomenen Foc de Neu i Tornac.
3 S
embla que pot ser lespasa dEragon, ja que lagafa quan sent el soroll duna altra espasa.
En tot cas, hauria de ser una arma.
4 E
s tracta dun narrador extern en tercera persona. Es podria considerar un narrador omnis-
cient perqu s capa de saber fins i tot qu pensen els personatges.
5 A
quest fragment es troba al nus de la novella ja que sintueixen fets anteriors que no sn
explicats i, alhora, lacci no es pot considerar acabada.
6 S
embla que la dragona i Eragon es poden comunicar mentalment, per telepatia, per aix
sindica amb cursiva. Eragon ha dexplicar a Murtagh qu li comunica la dragona.
En canvi, els dos guerrers es comuniquen oralment i, per aix, sutilitza la tipografia clssica
per als dilegs.
7 Es tracta duna novella fantstica i pica a la vegada.

- Hi ha presncia dssers fantstics (la dragona, lelfa, els urgals)
- Presncia dherois fantstics (Eragon, Murtagh)
- Escenes blliques.
- Hi ha objectes personificats, com per exemple lespasa dEragon.
- Hi ha un bon ritme narratiu, succeeixen molts fets.
- Els personatges tenen una missi molt difcil per vital per a la seva prpia supervivncia.
- La funci de la novella s bsicament entretenir el lector.
9 Emissor: Eragon
Receptora: Saphira
Missatge: No et deixis veure si no s necessari. Ja no som a lImperi, per tot i aix prefereixo
que no conegui ning la teva existncia.

Avaluaci inicial
Solucionari
Canal: telepatia o comunicaci mental.

Codi: En aquesta versi, la llengua catalana.
Referent: Es tracta duna sollicitud de comportar-se de forma cautelosament davant del perill.
LXIC
1 a) neguitejava (neguitejar): sentir-se molt inquiet.

b) bri: trosset solt dun filament, en aquest cas herba.
c) cavillacions (cavillaci): pensament que parteix duna anlisi aprofundida de les circums-
tncies.
d) esgrimint (esgrimir): mostrar, sostenir
e) es dreava (drear-se): aixecar-se, alar-se
f) maa: arma antiga contundent consistent en un bast, sovint guarnit de ferro, de cap molt
gruixut, el gruix del qual disminueix fins a laltre cap, per on sengrapa.
g) revolada: moviment rpid i violent
h) safanyi (afanyar-se): tenir pressa per realitzar una tasca.
2 Unitats despai: lleges, quilmetre.

Unitats de temps: dies, hora.
3 Encercla el lexema daquestes quatre paraules del text.

a) Adolorit
b) Avantatges
c) Sobrevivien
d) Absncia
GRAMTICA
1 Hem de menjar va dir Saphira. Ja han passat dies des de lltima vegada que vam caar.
La fam ens rosega lestmac. Si sortim ara, podrem capturar uns quants crvols saltadors per
fer unes queixalades.
2
mat (N) de (P) aix (Pron)
sobre (P) tota (Det) urgals (N)
esgotats (Adj/Part) implacablement (Adv) explic (V)
encetada (Adj/Part) estava (V) situaci (N)
3 Elnoi (Subjecte) va deslligar lelfa (Complement directe) del ventre de la dragona i la va portar
a la sella de Foc de Neu (C. Circumstancial de lloc). Saphira (Subjecte) salluny volant (C.
Circumstancial de Manera) i va desaparixer en direcci a les muntanyes (C. Circumstancial
de lloc).

Avaluaci inicial
Solucionari
4
Jo surto tenia trigar
Tu surts tenies trigars
Ell / Ella surt tenia trigar
Nosaltres sortim tenem trigarem
Vosaltres sortiu teneu trigareu
Elles / Ells surten tenien trigaran
ORTOGRAFIA
1 mat porta accent perqu s una paraula aguda acabada en vocal.

crvols porta accent perqu s una paraula plana que no acaba ni en vocal, ni en vocal +
s, ni en en, in.
viglia porta accent perqu s esdrixola.
per porta accent perqu s una paraula aguda acabada en vocal.
ms es tracta dun accent diacrtic que distingeix aquest ms, que indica quantitat del mes
de lany, per exemple.
2 Les dues primeres esses sonen sordes mentre que les darreres sonen sonores.
3 El so essa sorda sescriu amb c o , segons la vocal que la segueix. Escrivim a, ce, ci, o,
u.
4 La primera la podrem relacionar amb la seva paraula primitiva vol.

La segona segueix la norma que les terminacions de limperfet dindicatiu acaben en ava.
5 Dictat
Correcci ortogrfica
EXPRESSI ESCRITA
1 R
esposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Aquesta activitat descriptura ens ha de
donar una informaci inicial sobre els aspectes segents:
a) Capacitat de lalumnat per desenvolupar un text coherent (especialment lestructura de plan-
tejament/presentaci, nus i conclusi/final).
b) Domini de la puntuaci (especialment pargrafs, punts i comes).
c) Domini de les estructures gramaticals.
d) Domini de les normes ortogrfiques.

Avaluaci trimestral
Solucionari
AVALUACI PRIMER TRIMESTRE
1 E
l punt de vista s el dun narrador intern: el narrador s un dels personatges i explica la his-
tria en primera persona. El fragment no proporciona prou informaci com perqu puguem dir
si s el personatge protagonista o un altre personatge.
2 L
espai en qu transcorre lacci que es desenvolupa en aquest fragment s el jard duna
casa de camp, un jard amb caminets de grava.
3 L
actitud del narrador davant del comportament de la tortuga s de divertida curiositat i un
cert embadaliment. Per com parla del seu comportament (li atribueix intelligncia, sentit de
lhumor i personalitat prpia) s obvi que li agraden els animals i observar-los atentament s
una de les seves aficions. Tamb podem deduir que els animals li agraden perqu en t ms
dun (el Roger a qu es refereix s, molt probablement, un gos: diu que sest ajagut i observa
ansiosament com menja la tortuga), en t cura (peix la tortuga amb ram, trossets denciam o
llestsons) i perqu en parla amb tendresa i humor.
4
Jo sc cartagins afirm amb valentia Amrith, desprs que shagu posat els vestits nous
que li havien donat.
Els seus oients sel miraren sorpresos.
Cartagins? pregunt Iseu, el noi grec, tot estranyat. I com ha fet cap aqu?
Ja us he dit que era una histria molt llarga... respongu ell, tranquillitzat en veure que
ning no reaccionava malament davant daquella nova.
Contans aquesta histria deman el pare del noi grec.
I Amrith torn a repetir all dels dos homes que el volien raptar, dels dies passats a una bode-
ga, dels pirates, de la venda al mercat de Masslia, del temporal... A cada paraula la sorpresa
i ladmiraci dels seus oients semblaven crixer.
Quina aventura, miny! coment el pare dIseu.
S, quina aventura! s... s fantstic! Sembla que no pugui ser afeg Iseu. I ara vols
tornar cap a Cartago?
No pas.
Els altres sel van mirar estranyats.
No vols tornar a casa teva? va preguntar el pare.
B, s, s clar que vull tornar cap a casa, per cap a on vull anar ara s cap a Gadir.
5 m
eravellar-se; compte exacte; causa i efecte; un ciclista; tema lliure; intemprie; assemblea;
ramat; envernissat; ell nedava; superfcie; rancor; obre (tu); avariat; naixement; higiene; (el)
paleta; punxeguda.
6 a) Porteu-los a casa de lvia. (imperatiu) / Els porteu a casa de lvia. (present) b) No latabalis
ms. c) Ho era. d) No li ho donar. e) Shi va asseure. f) Nhe vistes tantes! g) En vam llegir una
novella/ Vam llegir-ne una novella. h) Els van concedir una subvenci / Van concedir-los una
subvenci. i) Quan ho sentir hi quedar.

Avaluaci trimestral
Solucionari
7 C
om calia, de seguida vam batejar el nouvingut, el vam anomenar Aquilles, i va resultar ser
una bstia intelligentssima, dall ms simptica, dun sentit de lhumor molt especial. Al
principi el tenem al jard lligat duna pota, per en tornar-se ms dcil, el vam deixar anar on
volgus. Va aprendre el seu nom molt aviat, noms ens calia cridar el seu nom un o dos cops
i esperar amb pacincia una estoneta que ell apareixia tot feixuc caminant de puntetes pels
caminets de grava i amb el cap i el coll frisosament estirats cap enfora. Li encantava que el
peixssim: saclofava al sol i ben repapat esperava que li donssim trossets denciam, lletsons
o ram. Si mentre lAquilles rosegava el seu ram i el suc se li escolava barbeta avall, el Roger
era ajagut a prop, sel mirava amb ulls torturats i la boca li bavejava. El Roger sempre rebia
la seva part equitativa de fruita, per tot i aix semblava que penss que era llenar-les, donar
aquelles exquisitats a una tortuga.
8 A
5 amplada: distncia de costat a costat; B4 mentider, -era: aquell que no diu la veritat; C6
espais, -osa: que shi cap b; D7 naset: nas diminut; E2 dubts, -osa: que no s segur; F1
fruiter Recipient per guardar fruita; G9 pixaner, -era: t incontinncia urinria; H3 mesada:
paga, sou; fracci temporal; I8 llibreta. quadern per escriure; J10 careta: objecte que oculta el
rostre.
9 Exercici obert.
10 Tirant lo Blanc s una novella cavalleresca catalana escrita durant la segona meitat del se-
gle xv pel cavaller valenci Joanot Martorell. El seu protagonista s un cavaller bret, Tirant
lo Blanc. La novella narra les seves aventures, des que s un jove fins desprs de la seva
mort. Lacci transcorre a diversos llocs: Londres (on Tirant s armat cavaller), Frana, Rodes,
Siclia, Constantinoble, el nord dfrica i un altre cop Constantinoble. A la capital de limperi
grec, Tirant lluita contra els turcs i senamora de la princesa Carmesina; els dos enamorats
acabaran morint all. A la novella apareixen barrejats escenaris i personatges reals i de fic-
ci. Hi sn presents lluites i peripcies amoroses, aix com passatges humorstics, detallades
descripcions i llargs parlaments. Per tot aix, Tirant lo Blanc ha estat considerada una novella
total.
AVALUACI SEGON TRIMESTRE
1 S, el 2004 va publicar Jo tamb sc catalana, una obra autobiogrfica, en catal.
2 L
es dues entitats que atorguen el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull sn leditorial
Planeta i el govern dAndorra.
3 Q
ui s el protagonista? La protagonista s lescriptora Najat El Hachmi. Qu ha passat? Ha
rebut el XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva novella Lltim patriarca.
Quan ha passat? El 31 de gener de 2008. On ha passat? En una vetllada literria celebrada
a Andorra la Vella.

Avaluaci trimestral
Solucionari
4 Completa les lnies de punts daquest text amb o o u i els requadres amb b o v:
Aquell mat, la ciutat de Valncia bullia danimaci. A ms dels, ms o menys, trenta mil ha-
bitants, shi afegien els nobles, els servidors i els representants de les viles que havien acudit
a la convocatria de Corts. Pels carrerons encerclats de la vella muralla rab es creuaven els
moriscos, musulmans convertits de bon o mal grat al cristianisme, amb els sarrans, que lluen,
els uns i els altres, els tradicionals turbants i les xilabes. Els cristians, nts i besnts dels re-
pobladors, es distingien dels jueus perqu aquests es cobrien amb els casquet negre, smbol
extern de la seva religi. Els pagesos de lHorta retornaven al camp amb les someres, que dui-
en les srries plenes de les hortalisses que no havien venut als mercats de la ciutat. I els ases
sespantaven i llanaven un bram quan de lobrador dun artes en sortia un gosset enjogassat
que els mossegava les potes. Les dones acudien a les fonts amb les gerres damunt del cap i
els cntirs a les mans, ja que nicament les cases dels rics tenien pou daigua propi.
5 ) conegussiu;
a
b) hem ests, plovent;
c) beu-te;
d) ha mort;
e) spiga;
f) mogueu;
g) naixer.
6 L
a calor xafogosa de Barcelona shavia anat disipant, durant el viatge, al buf de laire viu de les
altures que anaven escalant, i ara el brogids corrent del Freser semblava revifar ms i ms en-
cara laire. El land, seguit dun mnibus on anaven les criades i un gran castell dequipatge,
les va emprendre a tota velocitat per lombrejada ruta, obeint a la vigorosa embranzida de tres
cavalls poderosos. Mentrestant, el riu fressejava al costat encabritant-se pels cdols de son
llit, remorejaven amb soroll pregon els argentats salts de Campdevnol i de les fbriques supe-
riors i frisejaven, al buf del vent, el blat de moro de les feixes i lufans boscatge dels vessants
encinglats, sense que aquells ciutadans, massa endinsats en agradosa conversa, shi fixessin
gens ni mica.
7 Exercici obert. Possible soluci:
Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror. Per he de reconixer que a ve-
gades passo molta por. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els
enigmes. Em passaria el dia rumiant per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que
ms magraden.
Amb els meus pares estic bastant enfadada. Tenim moltes discussions! No mentenen gens,
sort que, amb el meu oncle, mhi avinc molt. A lescola no tinc cap problema especial, per hi
ha professors que sn fora pesats. Somio a trobar un nvio misteris a qui agradin tant com
a mi les pellcules de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona. Un pet.

Avaluaci trimestral
Solucionari
AVALUACI tercer TRIMESTRE
1 C
ada mat es poden posar en prctica mesures com dutxar-se en comptes de banyar-se,
tancar laixeta mentre et rentes les dents o les mans o tafaites. En total suposaria un estalvi
dentre 31,5 i 93,5 litres.
A ms, si hi ha algun dispositiu installat al dipsit del wter es poden estalviar de 3 a 5 litres
ms.
2 Exercici obert. Soluci orientativa:
a) Per regar una superfcie de gespa de 100m2, gastareu 400 litres daigua. Si regueu el jard
ben dhora o al vespre, reduireu levaporaci i estalviareu molta aigua cas que planteu ve-
getaci mediterrnia autctona.
b) Una aixeta que perdi una gota cada dos segons acaba perdent en un any 6.000 litres; un
fil daigua suposa una prdua de 36.000 litres lany. Si eviteu les fuites i repareu les aixetes
que degoten, estalviareu fins a 30 litres al dia.
3 E
l casament es faria al cap dun mes. Des del moment que estaven entesos, les coses que
shan de fer, fer-les. El graner no volia entorpiments. Tamb era prctic, el graner. Es farien de
pressa les robes, i no sen farien gaires, de robes, perqu si la noia ara era magra, havia fet
pensament dengreixar-se, i el dia que estigus grassa com correspon a una casada tot s
eixamplar camises i posar afegits als enagos. [...]
El capell ja estava avisat. Faria un casament senzillet, per que no hi falts cap requisit. Els
convidats ja estaven triats. Els de sempre per part de mascle, i per part de la granera tot
gent de suposici, i bons informes, i de firma acreditada a la plaa comercial. Els testimonis
ja estaven a punt: el senyor Esteve i el graner van cercar quatre testimonis que no fossin cap
pelacanyes; quatre persones escollides daquelles que omplen en una casa i fan goig en una
esglsia.
4 tranquillitat, metllic, estellar, cristallina, nullitat, illegal.
5 ) Es va posar molta pomada a la picada, per se li va inflar igualment.

a
b) Si shagus posat pomada a la picada de la medusa, no se li hauria inflat.
c) Far el que em dius quan em vingui de gust.
d) Els pintors busquen models i els ceramistes encenen els forns.
e) Tan aviat fa pastissos bonssims com amanides estupendes.
6 aver-se acabat el brquil Haver-nhi prou;

H
Fer el prssec Fer el ridcul;
Ser un cap de suro Ser poc intelligent;
No haver-hi els carrers posats Ser molt dhora al mat;
Fugir destudi Evitar una qesti.

Avaluaci trimestral
Solucionari
7 ) Laparador era ple de cogombres, alvocats i gerds.

a
b) Anava distreta mirant els rtols i es va enfilar a lembornal de la vorera.
c) Lescorxador t un gual al davant i una tanca que el separa de la cansaladeria.
d) Amb el meu abonament podrem assistir a lassaig general del Liceu.
e) Qu prefereixes? Que juguem a bitlles o que anem a lenvelat a ballar una estona?
8 J osep Carner va conrear el periodisme, la prosa, el teatre i lassaig i va traduir obres dels
francs i de langls, encara que s especialment conegut com a poeta, tant s aix que fou
anomenat el prncep dels poetes. Algunes de les seves obres sn: Els fruits saborosos
(1906), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent (1914), El
cor quiet (1925), Nab (1941, Llunyania (1952) i Absncia (1957).
9 S
olitud s lobra narrativa ms destacable de Vctor Catal i sinscriu dins el ruralisme o natu-
ralisme rural. Solitud va aparixer com a novella per captols en la revista Joventut entre els
anys 1904 i 1905. El 1909 va publicar-sen la tercera edici, la qual va rebre un premi en els
Jocs Florals de Barcelona. Fou traduda de seguida a diversos idiomes i va tenir gran influncia
en tota la narrativa catalana del segle xx.
Narra la histria de Mila, una dona que viu allada en una ermita de muntanya i oblidada pel
seu marit, Matias. Es veu amenaada per la brutalitat dun altre home, nima, que encarna la
antihumanitat. La novella tracta el conflicte que viu Mila, la seva lluita per aconseguir la prpia
individualitat i llibertat.

Avaluaci final
Solucionari
PARLAR
LLEGIR
2 Qui?: Dos joves vens de Granollers.

Qu?: Han robat un cocodril i 15 tortugues.
Quan?: Entre el 15 i el 16 de juliol de 2006.
On?: CRARC, a Masquefa.
Com?: Van forar una finestra i van accedir a diverses dependncies ocupades per fauna
extica a travs de les conduccions daire condicionat.
Per qu?: Per robar uns animals valorats en 18.000 euros.
3 Nom del producte: Stressless

Emissor: Lempresa de butaques Stressles
Destinataris: Totes les persones
Canal: Fullet publicitari
Tipus danunci: Comercial
Eslgan: Tots els secrets del confort
Text: Descobreixin la nostra selecci especial per a la tardor!
Imatge: Noia asseguda en una butaca
Logotip: El nom Stresless dins dun globus blau mar
ESCRIURE
5 L
a figura es detur i, en aquell moment, un raig de lluna es filtr entre els nvols illuminant
una dona de cabells foscos vestida amb un sudari. No li pogurem veure el rostre, perqu
estava inclinada sobre una criatura de cabells rossos. La figura continu avanant. Ara, la
tenem suficientment a prop per distingir-la clarament, ja que la lluna anava illuminant-la. El
cor sem gla i vaig poder sentir el crit sufocat de lArthur en reconixer la Lucy Westenra.
S, lera, per com havia canviat! La seva tendresa shavia convertit en crueltat indomable i
despietada; la seva puresa, en voluptuosa lascvia. [...] Van Helsing aixec la seva llanterna i
en retir la placa que tapava la llum. Pels raigs concentrats que desentenebrien el rostre de la
Lucy, veirem els seus llavis humits i vermells de sang fresca, amb un rajol que li baixava per
la barbeta i tacava la puresa del seu sudari.
Bram Stoker, Drcula

Avaluaci final
Solucionari
8 a
) familiar, b) culte, c) estndard, d) estndard, e) familiar/estndard, f) estndard, g) estndard,
h) estndard/culte, i) familiar, j) familiar/estndard
LITERATURA
9 a) Compara Catalunya amb la forma duna m.

b) Avui la pluja parla en catal: metfora verbal (parla). Les vinyes sn un verd tapis mullat:
metfora copulativa. reflectim/als ulls la claror arcaica del ram: metfora sinestsica visual
(ulls, claror)+ gustativa (ram).
c) La pluja parla.
d) Sonet: ABAB, ABAB, CDD, EFE.
10 a) La Nunilia, lElisenda Saura, lOriol.

b) Omniscient.
c) Narracci i dileg.
d) A Barcelona, per les referncies que hi ha (Zoo, atraccions del Tibidabo, plaa Catalunya).
e) La cura dels nens per altres persones que no sn de la famlia; les mainaderes immigrants
procedents daltres pasos, la soledat dels immigrants, els costums diferents, etc.

Activitats de refor Unitat 1
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llegeix aquesta narraci i contesta les preguntes de ms avall en un full a part:

Al seu davant hi havia potser vint o trenta persones. Era una cua modesta, doncs, i el funcionari,
dret a laltra banda del taulell, anava de pressa. De tant en tant, la mquina burocrtica alentia
una mica, quan, per exemple, es lliurava a consideracions o feia preguntes que, en opini de
lempleat, no eren pertinents. Sen desfeia amb quatre crits, perqu un home installat darrere una
barrera, provet duna ombra de falsa autoritat, sempre mostra tendncia a alar la veu, i la feina
prosseguia.
Estava content, ell. Havia arribat, o aix sho creia, al final del seu calvari. Entre certificats, impresos
oficials i declaracions jurades, duia seixantatres papers a les mans. Aquest cop, nhi hauria prou.
[...]
El funcionari els va examinar dun en un. Al cap de tres hores, va alar els ulls i lesguard amb
una admiraci no dissimulada. Potser era la primera vegada que alg aconseguia de presentar
una documentaci completa.
Hi s tot? va preguntar ell.
S... va haver de reconixer el funcionari amb recana.
O sia que ja no em cal fer res ms? insist ell, encara incrdul.
No; noms esperar que us avisin.
Va baixar les escales saltant com una criatura. En tota la seva vida, no recordava un instant de
felicitat com aquell. Prou papers! Esperar, esperar noms. Aix rai, seria planer!
Gaireb un any desprs, va arribar lavs. Podia passar a cobrar, provet duna fe de vida estesa
en el transcurs de la setmana.
Aquest document, per, ja no li va caldre tramitar-lo. Mentrestant, shavia mort. De gana.
Manuel de Pedrolo, Paperam
a) Analitza lestructura daquest conte i, si s possible, divideix-lo en tres parts: plantejament, nus
i desenlla.
b) Digues quin s el punt de vista utilitzat en la narraci. Justifica-ho.
c) Transforma el dileg del conte en un discurs en estil indirecte.
d) En quin espai es desenvolupa lacci? Quina atmosfera es respira en el relat?
e) Amplia el conte. No en pots canviar ni el plantejament ni el desenlla, per pots afegir-hi tots
els detalls que puguis imaginar: situacions noves, descripcions de lespai i dels personatges,
dilegs, etc.
2 Completa les frases segents amb larticle adequat:

a) La mestra fa ............... anlisis a la llibreta vermella.
b) Posam ............... postres, si us plau.
c) ............... costums daquest poble no magraden gaire.
d) Aquesta noia pateix ............... sndrome dabstinncia.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Subratlla el significat de cada mot tenint en compte el gnere:

a) el llum: la claror; un aparell
b) el salut: un gest; el fet de trobar-se b
c) una ordre: la manera destar collocats; un manament
d) la fi: la intenci; el final
e) el terra: el sl; el planeta
4 Escriu laccent als mots de cada frase que nhagin de portar: (nhi ha com a mnim dos.)
a) Ens vam dir adeu davant de lacademia de musica.
b) Laficio a les aguiles els va portar al cim de la muntanya.
c) Algu em pot ajudar a acabar lalbum?
d) Si li doneu aixo, ja podeu avisar lambulancia!
e) La figura representava un famos anec america.
f) Larbitre era angles.
g) Larros que es fa aqui es dels mes gustosos.
h) Allo era un indici clar de qui era lassassi.
5 Forma paraules amb els noms i prefixos que tens a sota. No tinventis, per, mots inexistents.
deixeble, alfabet, agradable, regular, gust, prenyar, paginar, laborar, adequat,
mbil, darrere, legal, educaci, simetria, respondre
a) a ...................................... f) dis ......................................... k) con .................................

b) an ..................................... g) in ........................................... l) com ................................
c) en ..................................... h) im .......................................... m) col ..................................
d) em ................................... i) il ............................................ n) cor ..................................
e) des ................................... j) ir ............................................ o) co ...................................
6 Les parelles de verbs segents tenen en com el lexema, per el prefix en canvia el significat.
Escriu frases en les quals quedi ben clar el sentit de cada verb.
a) posar: ......................................................................................................................................
b) reposar: ...................................................................................................................................
c) endrear: .................................................................................................................................
d) redrear: ..................................................................................................................................
e) tornar: .....................................................................................................................................
f) retornar: ..................................................................................................................................
g) repassar: .................................................................................................................................
h) traspassar: ..............................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Escriu la forma adequada de ladjectiu que et donem entre parntesis:

a) La noia duia una brusa (gris) ............................ per anar a la festa.
b) La seva mare era una dona molt (intelligent) .............................
c) La professora va sempre molt (elegant) .............................
d) Sempre se lha vist (feli) ............................, a la Paula.
e) Aquesta euga s ben (diferent) ............................ daquella altra dall.
f) La medalla que li van donar era (igual) ............................que la del seu company dequip.
g) La cursa va ser molt (fcil) ............................ i no van tenir cap problema.
h) Aquesta prova s ms (difcil) ............................ que la de lany passat.
i) La Maria s (capa) ........................................ de no dormir en tota la nit.
j) Sempre ha estat considerada una noia molt (auda) ................................
2 Canvia les expressions en cursiva daquestes frases per oracions adjectives introdudes pel
relatiu que que vulguin dir, si fa no fa, el mateix:
a) Comprat totes les novelles de Simenon publicades fins ara..................................................

b) Les dones de la sauna van sortir-ne ben congestionades.......................................................
c) La vena del pis de dalt ens va demanar una tassa darrs. ...................................................
d) La taula de la cuina est ben coixa.........................................................................................
e) No entenc per qu no tagraden les pellcules cmiques. .....................................................
f) La persona sollicitada no shi pot posar ara mateix. ..............................................................
g) Els exemples proposats no ens han aclarit els dubtes pendents. ...........................................
3 Ara fes el procs invers: substitueix les oracions de relatiu per un adjectiu equivalent (tots
menys un han de dur el prefix in-):
a) Has enganxat la maqueta amb una cola que cont productes txics. ...................................
b) Es comporta duna forma que no s gens digna....................................................................
c) Per culpa de les xafarderies ara t una reputaci que no li dna bona fama...........................
d) Ofereix unes respostes que no sn directes...........................................................................
e) T un carcter que cap esdeveniment no pot alterar..............................................................
f) Ens trobem en una situaci que no s cmoda......................................................................
4 Accentua els mots del quadre i classificals a la taula de ms avall:

retol, voldre, preten, xines, existencia, erem, estereo, polemic,
congres, fessiu, cervol, convalescencia, creixer, angles
amb accent obert amb accent tancat

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Accentua els mots del quadre i classificals a la taula de ms avall:

logica, melo, aerobic, recorrer, inscripcio, tecnologic, cinturo, complice,
victoria, cano, serios, proposit, immobil, expressio
amb accent obert amb accent tancat
6 Uneix un mot del grup A i un del B per formar mots compostos. Si cal, modifican la forma:
A B
rentar flama
llanar mica
comptar fang
parar parabrisa
plorar plat
eixugar circuit
perdonar equipatge
portar vida
muntar quilmetre
curt crrega
a) .................................... f) ....................................
b) .................................... g) ....................................
c) .................................... h) ....................................
d) .................................... i) ....................................
e) .................................... j) ....................................
7 Completa els espais buits de les frases segents amb una de les dues paraules que hi ha entre
parntesis:
a) I va ser ............................................... (aleshores / a les hores) quan va entrar el professor tot

enfadat.
b) No et sabria dir quants rem; ................. (pot ser / potser) quinze, .................
(pot ser / potser) setze.
c) Si el veus ......................., (enlloc / en lloc) digues-li que dem no hi ha classe.
d) El ....................... (per qu / perqu) de la meva actitud te lexplicar ms tard.
e) Sha fos la bombeta i ....................... (gaireb / gaire b) no mhi veig.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Substitueix els complements subratllats per un pronom i torna a escriure les frases:
a) LAlbert porta les cadires de fusta.
.........................................................................................................................................
b) Digueu a lvia que segui ms a prop de la taula.
.........................................................................................................................................
c) Deseu el regle al calaix.
.........................................................................................................................................
d) Diu que vindr ms tard.
.........................................................................................................................................
e) Aix no agrada al Pere.
.........................................................................................................................................
f) Va embolicar tot el que trobava a prop.
.........................................................................................................................................
g) Collireu les maduixes?
.........................................................................................................................................
h) Comprareu albercocs?
.........................................................................................................................................
i) Porta aquesta maleta al teu germ.
.........................................................................................................................................
j) Vaig veure el cotxe del president.
.........................................................................................................................................
2 Subratlla les paraules habilitades daquestes frases:

a) Mhe deixat el berenar a casa. d) El president de la companyia t un Mir.
b) Els companys de feina li fan el buit. e) Aquella noia t molts pretendents.
c) La vena del cinqu s molt bleda.
3 Escriu una frase amb cada un dels adjectius segents habilitats com a substantius:
a) hav: .....................................................................................................................................
b) escalfador: ............................................................................................................................
c) anuari: ...................................................................................................................................
4 Escriu frases en qu els participis dels verbs proposats sutilitzin com a substantius:
a) parar: Mhe hagut desperar mitja hora a la parada de lautobs.
b) trametre: ...............................................................................................................................
c) batre: ....................................................................................................................................
d) dictar: ....................................................................................................................................
e) suar: ......................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Llegeix el poema Vuit de mar, de Maria-Merc Maral, i contesta les preguntes segents en un
full a part:
a) Quin s el tema del poema? A qu fa referncia el ttol?

b) Digues les figures estilstiques que hi trobes.
c) Fes lanlisi mtrica.
Amb totes dues mans I la cendra que resti

alades a la lluna, no la canviarem
obrim una finestra ni per lor ni pel ferro
en aquest cel tancat. per ceptres ni punyals.
Sorgida la flama
Hereves de les dones sols tindrem ja la vida
que cremaren ahir per arma i per escut
farem una foguera a totes dues mans.
amb lestrall i la por.
Hi acudiran les bruixes El fum dibuixar
de totes les edats. linici de la histria
Deixaran les escombres com una heura de joia
per pastura del foc, entorn del nostre cos
cossis i draps de cuina, i plour i far sol
el sab i el blauet, i dansarem a laire
els pots i les cassoles, de les noves canons
el fregall i els bolquers. que la terra rebr.
Vindicarem la nit
Deixarem les escombres i la paraula DONA.
per pastura del foc, Llavors creixer larbre
els pots i les cassoles, de lalliberament.
el blauet i el sab. Maria-Merc Maral, Bruixa de dol
6 Accentua, quan calgui, les formes verbals daquestes frases:

a) Jo soc en Jordi Porta i visc a Barcelona.
b) Tu ets molt divertit i ell es molt avorrit.
c) Sempre son els mateixos jugadors que formen lequip.
d) Fora convenient que vinguessiu aviat.
e) Els qui assistiren a lestrena de lobra foren quatre gats.
f) El professor dona deu minuts de temps per acabar lexamen.
g) Ja se lhora que vindra la Marta.
h) Quan vens, avui o dem?

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Completa la graella amb un sinnim i un antnim dels mots segents:

sinnim antnim
immaculat net brut
a) .................................. excepcional ..................................
b) .................................. perjudicial ..................................
c) .................................. despistat ..................................
d) .................................. error ..................................
8 Substitueix les locucions i frases fetes en negreta per una paraula o expressi equivalent: Aix
s bufar i fer ampolles. Aix s fcil.
a) La Clara i lArnau han partit peres.

..............................................................................................................................................
b) Laltre dia ens van aixecar la camisa.
..............................................................................................................................................
c) Quan entra a classe sempre esvalota el galliner.
..............................................................................................................................................
d) A aquest homenet se li veu massa el llaut.
..............................................................................................................................................
e) Se li nota massa que li agrada remenar les cireres.
..............................................................................................................................................
f) En Pere sempre parla amb el cor a la m.
..............................................................................................................................................
g) Els diumenges lentrada als museus s de franc.
..............................................................................................................................................
9 Escriu un mot de la mateixa famlia que dugui diresi:

a) Llus ...............................................
b) caf ...............................................
c) heroi ..............................................
d) sus ................................................
e) peu ................................................
f) ambigu ..........................................
g) ve ..................................................
h) bisca .............................................
i) continu ...........................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Escriu limperfet dindicatiu dels verbs segents:

empipar carregar
Jo
Tu
Ell/a
Nosaltres
Vosaltres
Ells/es
2 Subratlla les formes verbals del text segent i classifica-les en els grups que et donem:
LAnna esperava amb candeletes la visita de lavi. Tot i que evidentment no era el mateix que la
visita a casa seva. A casa no hi havia cap excursi amb dibuixos. Per tot era diferent quan venia
lavi. Duia histries de fora, retalls de diari que havia recollit durant la setmana, coses que li havien
cridat latenci. Les parets es dilataven quan era aqu, durant uns minuts aconseguia mantenir una
conversa amb la mare que no tenia res a veure amb el Jakob, la seva veu es feia ms animada i
el seu comportament ms enrgic.
R. Welsh, Ales de drac

Imperfet dindicatiu: ...........................................................................................................
Passat perifrstic dindicatiu: .............................................................................................
3 Torna a escriure el text segent amb les formes verbals en present:

Mrs. Oliver es va contemplar al mirall. Desprs va esguardar breument cap a un costat, cap al
rellotge que hi havia damunt la lleixa de la llar de foc, aquell rellotge que ella sabia que anava vint
minuts endarrerit.
Tot seguit va continuar inspeccionant el seu pentinat. El problema que tenia Mrs. Oliver, i ella ho
admetia de bon grat, era que sempre canviava de pentinat. Els havia provat gaireb tots, lun
darrere laltre.
A. Christie, Els elefants tenen bona memria
4 Completa amb a o e els espais buits de les frases segents:

a) Aquest mat, quan maf.....itava, he vist dues ......rr......cad.....s al lavabo.
b) Feia una .....m.....nida .....sp.....cial: hi posava .....sprr.....cs i .....lb.....rcoc.
c) Vam tenir una .....v.....ria just d.....vant de l.....mb.....ixada, al carrer de S.....rdenya.
d) La p.....ix.....tera es deia C.....t.....rina i tenia un peix fresc que era una m.....r.....vella.
e) L.....ss.....ss li va .....rr.....b.....ssar un coll.....ret de m.....ragdes i .....m.....tistes.
f) L.....stev..... sha .....sp.....cialitzat a fer can.....lons d.....spinacs.
g) Un dels .....v.....ntatges de r.....sp.....llar sovint el b.....rns s que evites el n.....ix.....ment dal-
guns fongs.
h) Ens van r.....com.....nar que entrssim el r.....mat per d.....rrer..... de la granja.
i) Per Carn.....stoltes, el Lltz.....r, l.....b.....nista, es va disfr.....ssar de s.....rgent.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Tot seguit tens un petit test perqu puguis autoavaular les teves caracterstiques personals pel
que fa a la comunicaci oral (pots encerclar ms duna opci
1. Els teus parents i amics pensen que ets:

a) molt xerraire. b) normal. c) poc xerraire.
2. Tu creus que ets:
a) molt xerraire. b) normal. c) poc xerraire.
3. Quan parles, set sent:
a) des de lluny. b) des duna distncia normal. c) de prop.
4. Quan vols dir alguna cosa, trobes les paraules adequades:
a) sempre. b) de vegades. c) quasi mai.
5. Quan tens un problema
a) en parles espontniament amb alg. b) noms en parles si tho pregunten. c) mai no en
comentes res.
6. Davant de preguntes no esperades:
a) reflexiones abans de contestar. b) contestes sense reflexionar. c) no contestes.
7. Quan has de dir alguna cosa desagradable, prefereixes fer-ho:
a) cara a cara. b) per telfon. c) per escrit. d) per mitj dun amic. e) no ho dius.
8. Quan expliques alguna cosa, ho fas:
a) amb detalls. b) amb poques paraules. c) amb el mnim de paraules possibles.
9. Et sents millor:
a) parlant amb tota mena de gent. b) estant sol. c) escoltant els altres
10.Quan ests entre gent poc coneguda:
a) parles com sempre. b) parles poc. c) noms escoltes. d) calles.
11.Quan has de fer una exposici a classe:
a) ho sols fer amb seguretat. b) et poses nervis o nerviosa. c) quasi no pots parlar.
12.Per llegir en veu alta, recitar o debatre a classe:
a) tofereixes voluntari. b) acceptes de collaborar. c) prefereixes no intervenir.
13.Per comunicar-te amb els altres, testimes ms:
a) parlar. b) escriure. c) qualsevol de les dues maneres.
14.Tagrada parlar sobre:
a) qualsevol tema. b) alguns temes. c) noms els temes que coneixes
6 Qu diries en situacions com les segents?

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Completa cada frase amb la forma adequada del verb que hi ha entre parntesis:
a) Quan vaig arribar fa un any em vaig trobar que ja havien ............................. (construir) un bloc de
pisos.
b) Cal que ............................. (estudiar) ms, si vol aprovar lESO.
c) Els professors ens han ............................. (agrair) la nostra collaboraci.
d) No crec que lAjuntament ............................. (crear) ms zones verdes al nostre barri.
2 Conjuga el present dindicatiu del verb aprendre:

Jo ......................................... Nosaltres................................
Tu ......................................... Vosaltres................................
Ell/Ella.................................... Ells/Elles.................................
3 Conjuga el present de subjuntiu del verb saber:

Jo ......................................... Nosaltres................................
Tu ......................................... Vosaltres................................
Ell/Ella.................................... Ells/Elles.................................
4 Aquest text est escrit en registre colloquial. Tornal a escriure en un registre ms formal. Pots
comenar aix: Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror...
Qui sc?
Em dic Slvia i em flipen les pellis de terror. Per he de reconixer que de vegades em cago de
pooor. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els enigmes. Em passaria el
dia menjant-me el coco per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que ms magraden.
Amb els meus pares estic bastant ratllada. Tenim molts piques! No mentenen
gens, sort que amb el meu oncle mhi porto guai. Al colle vaig fent, per hi ha profes que sn un
pal. Somio a trobar un nvio misteris que sallucini com jo amb les pellis de por i els enigmes.
Seria la meva nima bessona ;)
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Posa titulars dun mxim de deu paraules a les notcies segents:

a) LAjuntament de Sitges (Garraf) ha adquirit una mquina que elimina els xiclets enganxats a terra
dels carrers, un dels problemes ms importants de la poblaci.
Segons ha informat el consistori, la mquina disposa de lltima tecnologia que elimina el rastre
dels xiclets. Laparell ha costat 60.000 euros i t una capacitat de 1.000 litres daigua per treure
a pressi els xiclets.
LAjuntament ha escollit aquesta mquina desprs duna prova pilot feta fa dues setmanes al
carrer Parellades. Aquest carrer, junt amb el de Primer de Maig, ngel Vidal i Cap de la Vila, s el
que concentra ms xiclets enganxats a terra.
Tot i ladquisici de la mquina, el consistori no vol que els ciutadans deixin de tirar els xiclets,
papers i unes altres deixalles a les papereres. (Avui, 31-7-2007)
.......................................................................................................................................................

b) Isaac M. J., un jove lleidat de 26 anys, va morir ahir violentament al mig del carrer quan sortia
amb el vehicle del prquing de casa seva. Un desconegut, amb un passamuntanyes a la cara i
cobert amb una armilla reflectant, li va disparar un mnim de cinc trets i, a continuaci, va fugir em-
punyant la pistola. Els fets es van produir poc desprs de les 7 del mat, a la sortida del prquing
de ledifici on vivia la vctima. (Avui, 10-11-2006)
........................................................................................................................................................
6 Completa els mots segents amb o o u i digues quin creus que correspon a cadascuna de les
explicacions de ms avall:
v.....lc, j.....venil, h.....manitat, m.....ntanya, j.....venalla

h.....m, t.....rmell, b.....txaca, pl.....matge, m.....ssol
a) Part dun vestit destinada a contenir objectes diversos. .............................

b) Qualitat de les persones. .................................
c) Conjunt de tots els homes i les dones. ......................
d) Conjunt o grup de joves. .........................
e) La qualitat dels que sn joves o de les coses joves. ...........................
f) Animal de nit. ..........................
g) Elevaci del terreny, recoberta o no de bosc o vegetaci. ...........................
h) Que cobreix la pell dun ocell. .........................
i) Part del cos que uneix el peu amb la cama. ............................
j) Lloc on les laves i altres productes magmtics atenyen la superfcie terrestre. .........................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Torna a escriure aquestes oracions canviant el verb en negreta per una perfrasi de probabilitat:
Exemple: Aquest afer s molt difcil Aquest afer deu ser molt difcil.
a) Han arribat abans. ..........................................................................................................
b) Se naniran aviat. .............................................................................................................
c) Viatgen amb autobs. .....................................................................................................
d) Telefona a la seva companya. ..........................................................................................
2 Substitueix el verb mirar, que t un significat molt ampli, per un altre dels del quadre de sota,
que sn ms especfics, en cadascuna de les frases de ms avall:
escrutar, guaitar, fitar, observar, espiar, vigilar, contemplar, admirar, examinar
a) Mirava les noies pel forat del pany..........................................................................................

b) Quan arribis al cim, mira el paisatge, que val la pena..............................................................
c) Si vols, pots mirar els microbis pel microscopi........................................................................
d) Mira que fan ara, a la tele.......................................................................................................
e) El detectiu mirava els moviments del sospits........................................................................
f) El sentinella mirava lhoritz a la recerca denemics................................................................
g) Els turistes miraven impressionats les runes de la ciutat de Palmira.......................................
h) Em va mirar fixament molta estona, com si em volgus intimidar..........................................
i) El metge em va mirar la ferida atentament. ............................................................................
3 El contingut de cada entrevista s diferent en funci de la persona entrevistada. Classifica les

preguntes segents segons el tipus dentrevistat: un/a cantant, un/a esportista, un/a poltic/a i
un/a escriptor/a. Quines preguntes podrien servir per a ms dun entrevistat? Quines podrien
servir per a tots?
a) Els seus personatges estan extrets de la vida real?

b) Quines seran les seves prioritats si surt elegit?
c) Quina classe de msica li agrada escoltar?
d) Li agrada que la gent li demani autgrafs?
e) Qu opina de la poltica?
f) Quantes hores entrena diriament?
g) Qu volia ser de petit?
h) Quin s el seu refugi quan les coses van malament?
i) Quin trofeu li agradaria guanyar?
j) Qu sent quan s dalt de lescenari?
k) Lafecten molt les crtiques?
l) Quin tipus de msica lha influt ms?
m) Recorda el seu primer discurs?
n) Corre el rumor que aviat es retirar. s cert?
o) Qu s ms important que lxit?

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
cantant esportista poltic/a escriptor/a
4 Continua lactivitat anterior escrivint una pregunta ms per a cada entrevistat:

............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
5 Completa els buits dels mots segents amb b o v:

a) lla.....iejar
b) la.....ial
c) cal.....a
d) cal.....cie
e) m.....il
f) autom.....il
g) mo.....iment
h) .....erns
i) cere.....ral
j) espa.....ilar
k) end.....ia
l) tra.....a
6 Completa els espais buits del text amb la consonant adequada:

LAnn.....al, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis .....a .....aixar les escales
del seu pis. Ana.....a am..... uns pantalons molt estrets i am..... unes .....otes de color negre. LAnn.....al
.....a pensar que no sa.....ia per qu la Gertrudis ha.....ia dit que ana.....a a comprar unes mitges,
per .....a deixar crrer aquest pensament .....en a.....iat. La Gertrudis .....a entrar al cotxe i .....an
anar a menjar una ham.....urgesa am..... espcies a un .....ar de la fira.
LAnn.....al ha.....ia imaginat un sopar ms pausat, per la Gertrudis .....a dir que .....olia anar a
la fira. A la fira hi ha.....ia atraccions i aparells mecnics que et feien remoure lestmac i tm.....
oles.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Corregeix els errors relacionats amb els determinants que hi ha en aquestes frases:
a) Hi va haver forces convidats a la festa denguany.
b) Mai ningun alumne no vol sortir voluntari.
c) Repeteix-mho una altra vegada.
d) Han anat a passeig amb tots llurs companys.
e) Encara li queden prous possibilitats.
f) Has fet masses patates rosses; en sobraran.
g) No hi ha cap sucre; nhaurem dobrir un paquet de quilo.
h) Tots els dems estaven dacord a llevar-se dhora.
i) No he pogut veure ningun espectacle darrerament.
j) Saps si sha endut algo?
2 Llegeix les frases segents i digues a quin registre pertanyen:

a) El pacient presenta diversos hematomes a la zona torcica i una fractura cranial.
b) Si vols et dono un cop de m... No facis compliments, que hi ha confiana.
c) Els vaig fotre una trola com una catedral.
d) Segui, si us plau. De seguida latendrem.
e) La plaa del Diamant fou escrita per Merc Rodoreda.
f) Si em toques els nassos et trencar la cara!
3 Redacta un text argumentatiu sobre un dels temes de sota per exposar en el consell escolar, per
exemple:
Caldria un aparcament per a bicicletes al centre.

Com shaurien de programar i organitzar les excursions i altres sortides?
Els estudiants haurien de participar en les avaluacions.
El professorat tamb hauria de ser avaluat.
Com shauria dorganitzar el carnestoltes?
4 Escriu frases amb aquests mots derivats:

a) quant: ..................................................................................................................................
b) quan: ....................................................................................................................................
c) tant: .....................................................................................................................................
d) tan: ......................................................................................................................................
5 Escriu el mot primitiu daquests mots derivats:

a) llobat: ............................. c) glopejar: ................................ e) calba: .......................
b) esquerpa: ......................... d) llampegar: ............................. f) equipar: ....................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Completa aquests mots amb t o d:

a) institu..........
b) fre...............
c) quietu..........
d) geni...........
e) rpi..............
f) solitu...........
7 Completa els mots segents amb c o g:

a) estrate........
b) bado..........
c) norue.........
d) pessi..........
e) poru...........
f) san.............
8 Completa aquestes frases amb el mot adequat de cada parella:

a) oda/orella
1 s sord duna .........................
2 s sord: ha perdut l ................
b) grassa/greix
1 Tot el que tinc al la panxa s ..............
2 Aquella dona est molt ......................
c) metge/mdic
1 Mhan demanat un certificat ......................
2 Mhan canviat el .................. de capalera.
d) esquena/espatlla
1 El va atacar per l ................................
2 T una ................. ms alta que laltra.
9 Relaciona les locucions i frases fetes sobre algunes parts del cos hum amb el seu significat:
a) Arrufar el nas. 1 Malgastar els diners.
b) Tenir el cap esps. 2 Parlar molt.
c) Ficar els peus a la galleda. 3 Tenir el cap poc clar, adolorit.
d) Tenir la m foradada. 4 Dir una cosa sense sentit ni propsit.
e) Xerrar pels colzes. 5 Mostrar-se disconforme.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Separa aquest text en cinc pargrafs:

El protocol avui: les fotos de carnet
Malauradament s inevitable que, almenys un cop a la vida, ens vegem obligats a fer-nos una
fotografia de carnet. I si ho lamentem s perqu, sense cap mena de dubte, les fotos de carnet
mai no fan justcia a la bellesa duna persona, i en el cas de qui no s gaire agraciat fins i tot poden
arribar a fer-lo semblar grotesc. Com s possible que un petit rectangle que no fa ni cinc centme-
tres de llarg reflecteixi no noms la bellesa fsica, sin tamb la bona educaci i refinament duna
persona? Certament no ho fa. Amb les fotos de carnet es poden cometre greus errors, ja que una
persona ncia i irresponsable pot passar per elegant i ben educada, i en canvi, tot un cavaller o
tota una senyora ens poden arribar a semblar uns vils delinqents. Pregunta: una foto de carnet
del peu esquerre serveix, en principi, per fer-se el carnet de conduir?
Diversos autors, Pasta Gansa
2 Llegeix amb atenci el resum duna pellcula que tens a continuaci. En acabat, fes el resum
de lltima pellcula que hagis vist tenint en compte els set aspectes de ms avall.
Sense al
22.35 TV3
Director: Jim McBride
Intrprets: Richard Gere, Valerie Kaprisky
EUA, 1982. (100 minuts, color)
Sinopsi: Un noi que ha robat un cotxe a Las Vegas est a punt de ser detingut, i dispara amb una
pistola que troba a la guantera del cotxe. Agosarat, gaireb sucida remake dAl final de lescapa-
da de Godard. s un intent discutible i irreverent, que posa laccent en lerotisme de la histria,
per que t una energia i una vitalitat encomanadisses.
Valoraci: bona.
Director, intrprets principals, pas dorigen i data de la pellcula: .........................................

Tema: ...................................................................................................................................
Gnere al qual pertany: ........................................................................................................
Breu sntesi de largument: ...................................................................................................

.............................................................................................................................................
Aspectes que thagin agradat o que penses que sn criticables: .........................................

.............................................................................................................................................

Pblic al qual recomanaries aquesta pellcula: .....................................................................
Valoraci global: ...................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Completa les paraules amb g o j i classifica-les en els grups de ms avall:

a) .....enoll f) .....ens k) in.....ecci p) .....esuta
b) plat.....a g) mit..... l) .....apons q) estran.....er
c) ob.....ectiu h) .....erani m) .....ess r) .....ersei
d) pen.....ador i) .....udici n) sorte.....ar s) .....eroglfic
e) plu.....es j) intelli.....ent o) ma.....estat t) a.....eure
sn excepcions segueixen la regla
4 Completa els mots segents i desprs utilitzals per escriure un text breu:
a) .....ener b) .....eia c) pro.....ecci d) personat.....e e).....irafa
5 Completa les frases de sota amb els mots segents, utilitzats en sentit figurat:
maror, allau, ploure, font, estrelles, illa, onada, cim, bonana
a) Com que el producte que venia era defectus li van .......................... les queixes dels clients.
b) Sempre he somiat que coneixia personalment una de les ....................... de Hollywood.
c) Des que va sortir a la televisi ha rebut una ................... dofertes de treball.
d) El meu mal carcter ha estat la .......................... dels meus problemes matrimonials.
e) Des daquella discussi hi ha molt mala .................................... a la famlia.
f) Aquesta pellcula va fer que James Dean arribs al .......................... de la seva fama.
g) Lincendi va afectar tota una .......................... de cases.
h) Lactual ...................... de leconomia fa preveure un augment del consum.
i) La pujada del preu del combustible va originar una .............................. de protestes populars.
6 Corregeix la puntuaci (comes i punts) daquestes frases:

a) En Pere, em volia veure.
b) El cami va envestir, les parades i, va fer, una gran destrossa.
c) Aqu t, totes les meves dades.
d) LEnric, era un noi que tenia por de tot.
e) Quan li van haver fet la revisi. Ell es va trobar molt millor que abans.
f) La crisi de tot lequip. Que aquell any no havia guanyat cap copa. Va sorprendre, tothom.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Planifica les activitats que faries en els dies indicats a continuaci:

a) El dia del teu aniversari.
b) El dia de la castanyada.
c) El dia de la revetlla de sant Joan.
2 Lescola ha organitzat una excursi per anar a la muntanya. Dormireu en un refugi. Fes una llista
de tot el que thauries demportar.
3 Completa amb la grafia adequada els espais en blanc daquestes frases:

a) Ens va comunicar la seva adhe.....i a la.....emblea contra els re.....idus radioactius.
b) LEu.....ebi sen va anar de creuer pel Mediterrani. Va vi.....itar .....ardenya i Tun.....ia.
c) Al ca.....ino no shi podia entrar amb disfre.....a.
d) Vam plantejar la re..........i.....i de la pli.....a.
e) El pre.....umpte a.....a..... va fugir de la vigiln.....ia del .....entinella.
f) Van tirar una capa de .....ofre per tot el .....col de lhabita.....i.
g) A la vora del .....oolgic hi pa.....ava una .....quia.
h) Bru.....elles s una bona .....iutat per comprar-hi .....afirs.
i) A la carni.....eria vam demanar dos bistecs per arrebo.....ar.
j) A les dra.....anes havien hi.....at la bandera dels dos pa.....os.
4 Omple els buits daquest text amb els connectors del requadre:
tamb, Com que, per, Si, Per, Ja que
Llenguatges mbils
Ki usa l mobil kda dia sap k kl scura l max les prauls. ............................ lespai als telfons
mbils s limitat, cal fer petits malabarismes amb el llenguatge.
Quan qui s ki
............................ alguna vegada heu demanat els apunts de classe, potser us heu trobat amb la
sorpresa dhaver de dedicar ms temps a desxifrar-los que no pas a entendren el contingut. Hi
ha qui t una calligrafia un pl complicada de llegir, ............................ nhi ha que, a ms a ms,
fan servir un sistema propi descriptura amb abreviacions, contraccions, smbols i nmeros per
escriure ms de pressa.
Aquesta tcnica estudiantil ............................ saplica a lhora descriure missatges als telfons
mbils i de xatejar. En tots dos casos es busca prmer les tecles com ms de pressa millor.
............................ en els mbils tenim una dificultat afegida: noms hi ha lloc per a uns 135-160
carcters. ............................ no s gaire, cal buscar frmules per estalviar-nos lletres.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Fes el mateix amb aquest altre text:

s a dir, Per una banda, Tot i que, Per altra banda
La grip ja ha arribat
Lepidmia, que podria durar un mes, amenaa de collapsar els ambulatoris i els serveis dur-
gncies dels hospitals. ............................ enguany el virus arriba ms tard, els serveis sanitaris
fa dies que suporten una pressi assistencial considerable. ............................ des de principis
de desembre els ambulatoris han registrat ms de nou milions de consultes, ............................,
una mitjana de 184.000 visites diries. ............................, els hospitals han notat un augment de
pacients dels denominats frgils, davanada edat i amb diverses patologies.
VilaWeb (25-01-07)
6 Resol les endevinalles segents sobre aliments:
Una senyoreta
sen va al mercat
amb la cua verda
i el vestit morat.
a) ...................................
s verd i no s julivert
s groc i no s safr;
bstia ser
qui no ho endevinar.
b) ...................................
T pell com les persones,

i s bona per menjar;
surt quan comena el fred
i en donen per tot lany.
c) ...................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Observa aquest anunci i completa una taula com la segent:

nom del producte
emissor Agafa les maletes:
destinataris els millors Hotels de 3, 4 i 5
estrelles tesperen amb les
portes obertes.
canal
Desde 50
Habitaci doble per a 2 persones.
tipus danunci
eslgan
text 18 anys amb tu, acompanyant-te

en tots els teus viatges.
Noms Bancotel tofereix la manera ms intel

ligent dallotjar-se en els millors hotels de 3, 4 i 5
estrelles que pertanyen a les cadenes hoteleres
ms prestigioses i els millors hotels independents
dEspanya, Portugal, Itlia, Frana, el Regne Unit i
de 54 pasos ms.
imatge
logotip
2 Llegeix aquest text teatral i contesta les preguntes de ms avall en un full a part:
Oriol: S. Que no ho saps que dibuixo?
Esther: No. No ho sabia!
Oriol: Ui, ja fa la mar de temps. El que passa s que no acostumo a ensenyar el que faig.
Esther: Per qu?
Oriol: No ho s, per em fa vergonya!
Esther: Ui... et desconec.
Oriol (Per la carpeta que porta.): Mira, avui mateix els he agafat per ensenyar-los a lscar, ja que
est malalt... per... per no ho he fet.
Esther: Per els portes aqu?
Oriol: S... alguns.
Esther: Per qu no mels ensenyes?
Oriol: Vols dir?
Esther: Tens vergonya?
Oriol: Que vols que et digui...
Esther: Va... va... no siguis gansoner.
Oriol (Comenant a obrir la carpeta.): Mira... veus aix... noms sn esbossos... s, sn del natural.
Esther: Don sn aquests poblets?

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Oriol: Del Pirineu. De quan hi vaig ser per Setmana Santa.

Esther: Ostres, tu... Est molt b!
Oriol: Veus? Aquests ja estan acabats.
Esther: Per si aix s molt ferm!
Oriol: Tagrada?
Esther: s clar que magrada. (Amb mala idea.) I perqu a mi magradi una cosa teva...
Oriol: Mho figuro.
Esther: Amb que est fet?
Oriol: Amb rotrings, per tot amb puntets i ratlletes.
Esther: Quina pacincia!
Oriol: Desprs tamb he fet aquarelles. Per per aix em falta escola.
Esther: Escolta, el meu oncle Josep s professor de dibuix. Li parlar de tu. Ja et dir quelcom.
Oriol: ndia, que b! (Transici.) Vols el meu telfon?
Esther: (Va a dir que s, per sho repensa amb mala idea.) No... no cal, per qu? Ja tinc el de la
Nria, que ella li digui a lscar, i que lscar tho digui a tu.
Oriol: (Desencisat.) Ah... b... com vulguis.
Nicasi Camps i Pins, Lamor a totes les edats
a) Divideix el text en tres parts: plantejament, nus i desenlla. Explica en qu thas basat.
b) Digues a quin gnere correspon aquest fragment de Lamor a totes les edats. Justifica-ho.
c) Escriu un text dramtic breu en qu apareguin tres personatges dentre 14 i 16 anys (dues no-
ies i un noi) que parlin sobre un malents que hi ha hagut entre ells i que ha ocasionat un proble-
ma.
3 Completa aquests mots amb l o ll:

a) ombre.....a d) mo.....usc g) so.....uci j) a.....egria
b) s.....abes e) nove.....a h) pe.....cula k) putxine.....i
c) ce.....ebrar f) re.....igi i) a.....umini l) c.....era
4 Completa els espais buits amb les grafies m, n, mp o nn:

a) A la.....fiteatre es va fer una asse.....blea molt i.....portant.
b) Li.....forme es va presentar en una co.....ferncia al parani.....f de la Universitat.
c) Totes les i.....fermeres estaven e.....feinades atenent els malalts.
d) Lassu.....te era molt te.....tador, per no era un bon i.....vent.
e) Desprs del co.....veni no els sortien els co.....tes.
f) Late.....tat va mostrar la co.....exi entre els dos grups terroristes.
g) El tra.....via de circu.....vallaci passava per aquest carrer.
h) Van trobar sis .....fores e.....fonsades ms avall del nivell del sl.
i) Va e.....malaltir de.....veja quan ho va saber.
j) El seu trio.....f va tenir lloc e.....mig del co.....flicte.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Escriu adverbis en -ment a partir dels adjectius segents. Si et cal, modifica ladjectiu. Desprs,
escriu una frase amb cadascun.
a) fcil: ...........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
b) antic: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
c) boig: ...........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
d) greu: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
e) com: .........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
f) recte: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
g) savi: ...........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
h) tcnic: ........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
i) tranquil: ......................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
j) intil: ..........................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
6 Escriu en cada cas la preposici que correspongui:

a) Aquest regal s ................ la Montserrat. (per/per a)
b) Sempre mhan dibuixat ................ cabell llarg. (amb/en)
c) En Joaquim viu ................ Manresa. (a/en)
d) Ho van enganxar ................ cola. (amb/en)
e) Si penses ................ mi, em fars feli. (amb/en)
f) Ens ho enviaran ................ correu urgent. (per/per a)
g) En aquests moments estem a sis graus ................ zero. (baix/sota)
h) Ho ha fet ................ nosaltres. (per/per a)
i) Lhe trobat ................ aquell calaix de larmari. (en/amb)
j) Estima molt ................ la seva filla. (a/)
7 Ordena els elements de cada srie de major a menor grandria:

a) carrer, avinguda, autopista, carrer: .......................................................................................
b) maleta, bagul, necesser, bossa de viatge: .............................................................................
c) transatlntic, iot, barca, vaixell: ..............................................................................................
d) poble, llogaret, vila, ciutat, metrpolis: ...................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llegeix atentament el text segent i respon les preguntes que et plantegem al final:
El segle xx passar a la histria com el segle de lexpansi i consolidaci de les llenges nacionals,
com lefecte ms palpable de la modernitzaci de lEstat. Tal com ha explicat Miquel Pueyo a Tres
escoles per als catalans (1995), la segona meitat del segle xx s el moment en qu culmina el
desenvolupament de lescola de masses com un dels factors principals de facilitaci de la llengua
nacional enfront de les llenges autctones sense estat. El resultat daquest procs, per, no re-
presenta pas leliminaci total de les llenges no estatals, sin simplement la seva regressi i/o la
seva desaparici dels mbits ms formals o pblics. En alguns casos ms que en daltres.
El segle xxi, en canvi, est marcat pel renaixement de les llenges no estatals grcies al desenvo-
lupament de lestat de dret i dels drets universals a finals del segle xx. La racionalitzaci de lestat
modern ha esdevingut finalment tamb un punt de recolzament per a la defensa de la diversitat
lingstica. No pas per recuperar espai a la llengua dominant, sin per buscar la manera de com-
partir espais. [...]
Daltra banda, les llenges estatals han de competir amb una lingua franca del tot consolidada,
langls. Especialment els pasos amb menys nombre dhabitants (i per tant de parlants), com s
el cas dels nrdics, han dassumir langls com una segona llengua per actuar en el mn, i ja lhan
incorporat de manera normal en el sistema educatiu. Aquesta s tamb una estratgia de compe-
titivitat que afecta les empreses amb voluntat de projecci cap als mercats internacionals.
El multilingisme s producte de la convergncia del bilingisme (llengua nacional/llengua local),
del plurilingisme estatal (Sussa, Blgica, etc.) i de la mundialitzaci de ls de langls com a llen-
gua de comunicaci internacional. A aquests factors, cal afegir-hi el de la mobilitat humana, que
ha comportat la presncia notable daltres llenges en territori europeu: lrab, larmeni, lamazigh,
lurd, el turc, el xins... Tot i que aquest no s un aspecte internalitzat en els sistemes educatius
europeus, s que es fa notar en alguns sectors empresarials, com ara el de bancs i caixes, per
lefecte del creixent mercat de les remeses. I tamb per part del sector pblic, que incorpora algu-
nes de les llenges dels immigrants en les comunicacions amb els ciutadans (especialment a les
grans ciutats com Londres o Barcelona) i en els documents informatius adreats especficament
a aquests ciutadans.
Marta Rovira i Martnez, El multilingisme, un valor emergent
a) En quin sentit sutilitza el terme llengua nacional en el text? ........................................................

.............................................................................................................................................
b) Quina s la principal diferncia entre els segles xx i xxi pel que fa al tractament de les llenges
sense estat? A qu es deu aquest canvi?...................................................................................
..................................................................................................................................................
c) Qu vol dir que langls s la lingua franca dels nostres dies? .....................................................
d) Quins sn els diferents factors que originen el multilingisme en lactualitat? En quina situaci
creus que es troba Catalunya i el catal?....................................................................................
Escriu la teva resposta en un full a part.......................................................................................
............................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Escriu dues frases amb cada una de les formes segents:

a) ha: ........................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
b) a: .........................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
c) he: ........................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
d) hi: .........................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
e) i: ...........................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
f) ho: .......................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
g) o: .........................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
h) hem: .....................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
3 Escriu la h en les paraules que nhagin de portar:

a) ormona g) .otel
b) .ungars h) .exgon
c) orfe i) idrogen
d) ..rnia j) cacauet
e) co..erent k) istria
f) .elicpter l) eterogeni
4 Completa els buits amb doncs o perqu, segons convingui:

a) Anem, ..................... si vnen ens escridassaran.
b) Tens gana? ..................... menja!
c) No hi anir ..................... t molta feina.
d) Fars cap, ....................., a ca la Carme?
e) T molta fam ..................... avui encara no ha berenat.
5 Fes el mateix amb sin o si no:

a) Tanca la finestra ..................... vols agafar un constipat.
b) No cal que tel quedis ..................... tagrada.
c) No s culpa dell, ..................... de la seva germana.
d) Aquest anys no anirem a la platja, ..................... a la muntanya.
e) ..................... menges, menfadar.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Fes el mateix amb perqu o per qu:

Joan, vull saber ..................... than expulsat de classe de Llengua.
Doncs, ..................... el profe em t mania! Saps, pare? Jo sempre tracto de passar desaperce-
but ..................... no es fixi en mi, per noms cal que obri la boca ..................... em foti uns crits!
Per, ..................... tha hagut de fer fora, avui?
..................... s un ca...! Estava explicant les conjuncions i mhe quedat clapadssim, pare,
..................... aix de la gramtica s un rotllo de mil dimonis!
7 Torna a escriure les frases segents enllaant-les per mitj duna conjunci de coordinaci:
a) Ja ha comenat la pellcula? No hi entrem. ...........................................................................
..............................................................................................................................................
b) Pregunta ladrea de la casa den Joan; vs-hi tot seguit. .....................................................
..............................................................................................................................................
c) Tho agrair; no en far cas. ..................................................................................................
..............................................................................................................................................
d) Tinc les idees clares; no s explicar-les per escrit. .................................................................
..............................................................................................................................................
e) Mira la televisi. Escolta la rdio. ...........................................................................................
..............................................................................................................................................
8 Relaciona els mots anglesos de lesquerra, referits al mn de la informtica i Internet, amb

lequivalent catal de la dreta:
a) mouse 1 correu electrnic

b) e-mail 2 en lnia
c) on-line 3 ratol
d) file 4 programari
e) software 5 maquinari
f) hardware 6 arxiu

Activitats dampliaci Unitat 1
Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Analitza les oracions segents i marcan el sintagma nominal que fa de subjecte i el sintagma
verbal:
a) Dem, amb els de la classe, anem a Tarragona.
b) La gent sexclama que els pisos sn molt cars.
c) Avui actuar per televisi un cantant fams.
d) Va estudiar vuit hores seguides.
e) Per Nadal sempre felicito els meus amics.
f) En Joan va fer un salt molt alt.
g) Aquesta barana la va fer un ferrer.
h) El jugador es va fer mal al peu i li van fer un massatge.
2 Torna a escriure les frases segents canviant el gnere dels mots en cursiva. Fes els canvis que
calgui en cada frase.
a) El marqus va anar de viatge amb un arqueleg. ....................................................................

b) Loncle va portar la seva neboda a la muntanya. ......................................................................
c) El jutge va anar al jutjat a les 18 hores. ....................................................................................
d) El cos del meu pare s el president de la companyia. .............................................................
e) El cavall guanyador era dun bar. . .........................................................................................
f) El drapaire del meu barri t un ase. .........................................................................................
g) El poeta ha escrit quatre poemes per a la comtessa. ...............................................................
h) El metge ha visitat el sacerdot del poble. .................................................................................
i) El llop ha atacat un porc a la nit. ..............................................................................................
3 Els sufixos solen fer canviar la categoria gramatical del mot primitiu. Escriu un derivat dels mots
segents tenint en compte el canvi de categoria gramatical indicat. Exemple: pl (N adj.):
pelut
a) pluja (N adj.): .......................................................................................................................

b) mar ( N V): ..........................................................................................................................
c) hospital (N V): .....................................................................................................................
d) dormir (V N): .......................................................................................................................
e) somiar (V adj.): ....................................................................................................................
f) rondinar (V adj.): ..................................................................................................................
g) coix (adj. V): ........................................................................................................................
h) brut (adj. N): ........................................................................................................................
i) feli (adj. adv.): .....................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 A continuaci hi ha un fragment de la novella Estudi en escarlata dArthur Conan Doyle per

sha fragmentat i desordenat. Reordena el text i contesta les preguntes de ms avall.
A Tot havia succet en un moment, tan de pressa que no vaig tenir temps dadonar-men. Recordo
molt b aquell instant, lexpressi triomfant de Holmes i el so de la seva veu, la cara ferotge i
estupefacta del cotxer en mirar les brillants manilles que havien aparegut com per art dencanta-
ment als seus punys.
B Ajudim a cordar aquesta sivella, cotxer digu Holmes, tot posant-se de genolls i sense
tombar el cap.
Lhome avan amb uns aires desafiadors i una mica malcarat; baix les mans per tal daju-
dar. Aleshores sentrem un clic sec, un soroll metllic i Sherlock Holmes es posa dret dun
salt.
Senyors digu, i els ulls li llampeguejaven, permetin que els presenti el senyor Jefferson
Hope, lassass dEnoch Drebber i de Joseph Stangerson.
C Van trucar a la porta i el jove Wiggins va introduir la seva insignificant i desagradable persona.
Perd, senyor. Tinc un cotxe a baix.
Bon xicot digu Holmes plcidament. El cotxer em podria ajudar amb les caixes. Diguili
que entri, Wiggins.
Em vaig quedar parat en sentir que el meu company parlava com si estigus a punt de sortir
de viatge, perqu no me nhavia parlat. Hi havia un petit bagul a lhabitaci. Holmes lestir i
comen a lligar-lo. Estava tot enfeinat quan el cotxer entr a lhabitaci.
a) Les tres parts coincideixen amb lestructura de plantejament, nus i desenlla?

....................................................................................................................................................
b) s una narraci en primera persona o en tercera?
....................................................................................................................................................
c) Qui s el narrador? En sabries deduir el nom?
....................................................................................................................................................
d) Digues quin s el punt de vista utilitzat en la narraci.
....................................................................................................................................................
e) Digues qui sn: el protagonista de la histria, lantagonista i els personatges secundaris.
....................................................................................................................................................
f) Reescriu el text de manera que el narrador sigui Sherlock Holmes. Desprs, tornal a escriure
fent que Jeffreson Hope, lassass, en sigui el narrador.
....................................................................................................................................................
g) Continua la histria lliurement. Escriu un mnim de deu lnies. ......................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................


Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Posa laccent als mots que nhagin de dur:

Quan vam acabar, semblava que hi hagues hagut un terratremol, perque tot estava mig trencat i
fora de lloc. Hi havia pasta de dents a les parets, al mirall i a les bombetes. Nosaltres tambe vam
rebre els efectes de les polvores i no paravem desternudar. Quan el pare va veure tota aquella
trencadissa ens va dir que, si cada cop que li rentavem les dents al cocodril sorganitzava aquell
daltabaix, no arribariem a final de mes.
Jaume Cela, Una troballa sorprenent
2 Escriu frases amb cada un daquests mots:

a) desprs: ..................................................................................................................................
b) desprs (verb): .........................................................................................................................
c) marqus (verb): ........................................................................................................................
d) marqus: .................................................................................................................................
e) ser (verb): ...............................................................................................................................
f) ser .........................................................................................................................................
g) fra (verb): ...............................................................................................................................
h) fora: .........................................................................................................................................
3 Posa laccent a la vocal que nhagi de dur i escriu una frase amb cada mot:
a) de debo: ..................................................................................................................................
b) ocorrer: ....................................................................................................................................
c) pseudonim: .............................................................................................................................
d) fossim: .....................................................................................................................................
e) colonia: ....................................................................................................................................
f) debil: .......................................................................................................................................
g) temer: ......................................................................................................................................
4 Tradueix del castell al catal aquests sintagmes:

a) personas enfermizas: ..............................................................................................................
................................................................................................................................................
b) flores rosceas: .......................................................................................................................
................................................................................................................................................
c) proyectos mixtos: ....................................................................................................................
................................................................................................................................................
d) reflejos fugaces: ......................................................................................................................
................................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
e) hombres serios: .......................................................................................................................

................................................................................................................................................
f) animal favorito: ........................................................................................................................
................................................................................................................................................
g) asuntos vagos: ........................................................................................................................
................................................................................................................................................
h) conversaciones fluidas: ...........................................................................................................
................................................................................................................................................
i) lpices suizos: .........................................................................................................................
................................................................................................................................................
j) series homlogas: ...................................................................................................................
................................................................................................................................................
k) rojos rubes: ............................................................................................................................
................................................................................................................................................
l) ganado vacuno: ......................................................................................................................
................................................................................................................................................
) siniestras maniobras: ..............................................................................................................
m
...............................................................................................................................................
n) hermanos gemelos: ................................................................................................................
5 Enllaa les dues frases de cada parella mitjanant el pronom relatiu indicat en cada cas:
a) (que) La fora no s suficient per moure-ho. / Fas fora.
...........................................................................................................................................
b) (prep. + qu) Ha perdut aquell trofeu datletisme. / Estava tan orgulls del trofeu datletisme.
...........................................................................................................................................
c) (que) Acabat tota la fruita. / Hi ha fruita al calaix de la nevera.
...........................................................................................................................................
d) (prep. + on) El pont s romnic. / Travessarem el riu pel pont romnic.
...........................................................................................................................................
e) (que) Al final va patir laccident. / Tota la vida havia temut un accident.
...........................................................................................................................................
f) (prep. + qu) Ja he pogut solucionar aquell problema. / Ahir em referia a aquell problema.
...........................................................................................................................................
g) (prep. + qui) El noi s de Puigcerd. / Festeja amb aquell noi.
...........................................................................................................................................
6 Quin instrument fars servir en cada cas?

a) Per examinar lorella. 1 otoscopi
b) Per mirar de lluny. 2 piroscopi
c) Per examinar lestmac. 3 gastroscopi

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
d) Per saber la calor radiant. 4 oftalmoscopi

e) Per mirar la superfcie. 5 telescopi
f) Per examinar lull. 6 periscopi
7 Converteix aquest fragment de la novella La plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, en una
escena teatral. Segueix les indicacions segents.
a) Subratlla el que convertirs en acotacions.

b) Posa nom als personatges.
c) Escriu el dileg.
Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb
sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens... Cridaven i corrien... Una professora jove
sens va acostar i ens va fer entrar en un despatx i vam haver de travessar tota la terrassa i passar
per entremig dels nens. La professora ens va fer explicar i la Julieta va ensenyar un paper i li va
dir que, doncs, jo no tenia menjar i que volia deixar all el nen perqu, almenys all, menjaria. La
professora sel va mirar i jo la vaig mirar i vaig dir que havem fet el viatge per dur el nen a la colnia
i ja que lhi havem dut shavia de quedar, i la professora va dir, mirant-me molt de dret per amb
una mirada dola, que tots aquells nens acabaven darribar i que potser aquell nen no faria per
aquella casa.
Merc Rodoreda, La plaa del Diamant
.............................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Escriu els accents i les diresis que falten en aquestes frases:

a) La fugida de los produia por i temor.
b) Si venen avui, demanals que ens canviin el vidre.
c) El seu net estudiava en el torn diurn.
d) Per culpa dels peucs, ens feien mal les botes i vam haver danar a la farmacia.
e) El seu pais produia grans quantitats de te.
f) El mes que ve, si Deu vol, tindrem nous veins.
g) Si vols que actui, dona-li una bona paga.
h) Ja se que conduiu molt malament.
i) No siguis tan egoista! Es millor que estalviis per als teus fills.
j) Li va anar pels pels que no es quedes a viure a Suissa.
2 Escriu els accents i les diresis que falten en aquestes definicions:

a) distorsio: deformacio produida per una torsio.
b) distribuible: que pot esser distribuit.
c) eloquencia: facultat o art de ser eloquent.
d) filatura: conjunt doperacions a que se sotmet una fibra textil per reduir-la a fil.
e) veinat: conjunt de veins duna poblacio, dun barri, dun carrer. Veinatge.
3 Completa les frases segents amb el mot adequat: (Compte amb els falsos sinnims!)
a) Des que vaig ............................ (provar/tastar) les maduixes amb nata, en demano sempre.
b) El peix ............................... (gran/gros) es menja el petit.
c) El congrs va comptar amb un gran ............................. (nombre/nmero) dassistents.
d) Cada vegada que plou sinunda el ............................... (soterrani/subterrani).
e) Aquesta salsa s tan picant que fa caure d .................................... (espatlles/esquena).
f) Mhe quedat sense foc. Alg t una .......................... (caixa/capsa) de llumins.
g) Mhe escaldat la m i ara la tinc plena de ................................ (butllofes/ampolles).
h) Lhan ............................. (anomenat/nomenat) cap de secci.
i) Larquitecte mha ensenyat el ................................. (planell/plnol) del pis.
j) Lhas de ............................. (doblar/doblegar) per la lnia de punts.
k) Entre daltres documents, he de presentar un certificat .................... (metge/mdic).
l) Has de ............................. (empegar/pegar) la teva foto al requadre.
4 Reescriu el text, en un full a part, tot substituint els grups de mots en cursiva per pronoms (vuit dtons
i dos de relatius):
Les bajanades del prncep Felip

En aix, tots asseguts a les seves taules, els servidors van portar el pa per posar el pa davant del
rei i la reina i de cadascun dels convidats, els convidats no prengueren pa, esperant que portessin
la vianda, segons s costum. Per el prncep Felip, quan vei el pa, com que era panarra i curt

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
denteniment, cuit a prendre un ganivet per llescar el pa, i fu dotze llesques grans de pa, que
pos esteses damunt la taula; llavors, prenent el setrill de loli, comen a amanir les llesques.
En Tirant, veient la reina sufocada, es llev de la taula i pos la m a la bossa, de la bossa tragu
dotze ducats dor, un per a cada llesca. Acte seguit digu als criats que anessin a donar aquelles
llesques a dotze pobres, manifestant que all era costum a la cort dels reis de Frana.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (fragment adaptat)
5 Escriu frases amb aquests grups de pronoms:

a) ten: ........................................................................................................................................
b) lhi: ..........................................................................................................................................
c) els els: .....................................................................................................................................
d) mhi: ........................................................................................................................................
e) lin: ..........................................................................................................................................
f) les hi: ......................................................................................................................................
g) mho: ......................................................................................................................................
6 Substitueix els complements de les oracions segents per un pronom feble:

a) Va obrir la porta. ......................................................................................................................
b) Va escriure a la professora. ......................................................................................................
c) El nostre grup es va abstenir de votar. .....................................................................................
d) En Pere est malalt. .................................................................................................................
e) La seva mare es va posar alegre. ............................................................................................
f) La Maria venia a lescola. .........................................................................................................
g) Hem vingut de pressa. .............................................................................................................
7 Hi ha noms danimals que, per habilitaci, equivalen a un adjectiu qualificatiu. Per exemple, un
home porc equival a un home brut. Relaciona els noms habilitats com a adjectius de la columna
de lesquerra amb el significat que adquireixen, a la columna de la dreta:
a) cabra 1 covard, -a
b) gallina 2 fort, -a
c) mula 3 esbojarrat, -ada
d) toro 4 velo
e) fura 5 tossut, -uda
f) lle 6 esmunyeds, -sa
g) llebre 7 fidel
h) anguila 8 alt, -a
i) gos 9 llest, -a
j) escur 10 valent, -a
k) girafa 11 estalviador, -a
l) formiga 12 trador, -a

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Aqu tens un dileg ben curis: hi surten uns vint-i-set nos, que cal dir en un to cada vegada
diferent. Llegeix-lo. Prova dafegir una o ms expressions o frases a cada no, Per exemple:
V. Coneix el meu cunyat? B. No.
B. No, ni ganes! V. Ni diners?
V. Ah, no el coneix? B. No.
B. No. I tant me fa. V. Si no t diners, alguna cosa o altra deu
V. Coneix el meu cunyat? tenir?
B. No. B. No.
V. Ah, no el coneix? V. Sempre diu a tot que no?
B. No. B. No.
V. Doncs em pensava que el coneixia. V. Aleshores, tamb diu que s?
B. No. B. No.
V. No el coneix de res? V. No est content amb la democrcia?
B. No. B. No.
V. Ni lha vist mai? V. Aix vol dir que abans vivia millor?
B. No. B. No.
V. Per, no sabia que jo tenia un cunyat? V. Tampoc?
B. No. B. No.
V. I no li agradaria conixer-lo? V. Alguna cosa deu ser, oi?
B. No. B. No.
V. I la meva cunyada? V. No em digui que vost no s una mica
B. No. negatiu, eh?
V. Vost no t cap cunyat? B. No.
B. No. V. Tampoc no s daquells que diu que s a
V. Ni cunyada? tot.
B. No. B. No.
V. Tampoc no t cap germ? V. Vost s un estpid.
B. No. B. No.
V. Bessons? V. Tampoc?
B. No. B. No.
V. T fills? V. Escolti, tant dir que no ja em sembla mas-
B. No. sa...
V. Aix que no t de res? B. S, naturalment.
B. No. V. Ah!
V. Ni casa? Karl Valentin, Teatre de cabaret
2 Escriu el que designa cada definici:

a) ..............................: dany que sofreix un aparell, una mquina.
b) ..............................: espai comprs entre dues parets que formen angle.
c) ..............................: conjunt de persones que es reuneixen per parlar.
d) ..............................: persona que representa un pas en un altre pas.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Completa les frases amb una de les paraules proposades entre parntesis:
a) Heu de signar l........................ (acta/acte) de la reuni.
b) ..................... (Compta/Compte) fins a deu i ja pots obrir els ulls.
c) Sria s .................... (entra/entre) Manresa i Cardona.
d) Em fa l..................... (afecte/efecte) que avui no vindran.
e) Posim una ....................... (lliura/lliure) de sardines.
f) La nau ....................... (espacial/especial) va sortir del cap de Creus.
g) Em passes el .........................., si et plau? (regla/regle).
h) Aix no m.................. (afecta/afecte) gens.
i) El seu ........................ (tracta/tracte) era molt bo.
j) Si vols civada, vine amb un ....................... (cova/cove).
4 Torna a escriure aquest text canviant la persona del verb en cursiva per la segona del singular
del mateix temps verbal. Fes els canvis que calgui pel que fa als pronoms i els determinants.
Exemple: Com en totes les altres coses de la vida, vas trigar a adonar-te...
Com en totes les altres coses de la vida, va trigar a adonar-se que hi havia algun problema. Es
dedicava a all que ell anomenava la seva feina de la mateixa manera que abans freqentava
els mateixos clubs i bars per discutir els mateixos temes i dir als clients quines accions havien de
comprar, per lentament va comenar a adonar-se que alguna cosa era diferent. Semblava que
les persones sortissin del seu cercle social sense cap advertiment previ.
Tom Sharpe, Lovella negra
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Substitueix els mots en cursiva per ladjectiu culte corresponent (derivat directament del llat o
del grec) que tens en el quadre. Si et cal, fes-lo concordar.
elic, capillar, bucal, ocular, cervical, forestal, fel, fluvial, lacti, renal
a) Cada estiu hi ha molts incendis al bosc. ...................................................................................

b) El iogurt i el formatge sn derivats de la llet. ...............................................................................
c) Lhan hagut dinternar urgentment a causa duna afecci dels ronyons. .....................................
d) Aquesta artista t una mirada de gat. .........................................................................................
e) Per preveure la calvcie mhe fet un tractament dels cabells. .......................................................
f) Per estalviar petroli haurem daprofitar ms lenergia solar i del vent. ..........................................
g) A partir duna certa edat cal fer-se peridicament una revisi dels ulls. .......................................
h) Les institucions volen potenciar la navegaci pel riu. ..................................................................
i) Per prevenir malalties, s molt important la higiene de la boca. ....................................................
j) Laccident de cotxe li va causar una lesi a les vrtebres del coll. ................................................
2 Escriu una notcia breu sobre algun fet dactualitat del teu centre. Procura que el text respongui
les 6W i tracta la informaci de manera objectiva.
3 Tria un daquests temes, buscan informaci a Internet i complementa-la amb entrevistes a

persones del teu entorn. Desprs, escriu-ne un reportatge.
a) Les tribus urbanes a linstitut

b) La pell ens parla: els tatuatges
c) Lesttica de la personalitzaci dels cotxes
d) El mn del prcing
e) La vida sobre un monopat
f) Els videojocs, passi o addicci
4 Fes el plural dels noms o adjectius segents i desprs, escriu una frase amb cada un.
a) cactus: .....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
b) passeig: ...................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
c) cas: ..........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
d) complex: ..................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
e) boig: .........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
f) inters: .....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
g) pis: ...........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
h) lleig: .........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
i) globus: .....................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
j) text: ..........................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
5 Completa amb o o u els espais buits de les frases segents:

a) Aquest capt.....l de la n.....vella mav.....rreix molt.
b) Don ha s.....rtit aquest m.....ssol?
c) La tram.....ntana s un vent de lEmp.....rd.
d) El b.....tllet de lAtene..... parla de la j.....ventut.
e) Li feia mal el t.....rmell i per aix no p.....dia m.....ntar.
f) Quan p.....gueu, heu de c.....brir el cotxe.
g) Van s.....spirar perqu estaven desc.....ns.....lades.
h) El foc.....s ill.....minava el trofe......
i) En J.....an va anar de vacances a R.....mania.
j) Et fa escrp.....ls c.....mplir el deure?
6 Completa aquestes frases amb la forma adequada dels verbs entre parntesis:
a) La meva mare ens va portar el caf (moldre).
b) No cal que nosaltres (sortir) de casa per anar a comprar.
c) Quan et (cosir) el jersei tel podrs posar.
d) Encara que em (voler) difamar, no aconseguireu el vostre propsit.
e) La policia (dissoldre) la manifestaci contra la central elctrica.
7 Completa aquestes frases amb la forma adequada dels verbs entre parntesis:
a) Si jo (saber) qui ha de venir a sopar, no (jo, estar) tan nerviosa.
b) Ha (caldre) que hi (intervenir) el director per posar-hi pau.
c) Nosaltres hi anirem si ells (ser) ms amables.
d) Que faria jo si no et (tenir) al meu costat?
e) (vosaltres, estar) quietes, sisplau!

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Dacord amb el context de cada frase, encercla el sinnim ms precs de la paraula en cursiva,
dentre els que hi ha entre parntesis:
a) Visc en un habitatge de noms 40 metres quadrats. (Pis, casa, apartament, estudi, residncia,
xalet, villa).
b) Em vaig fer un set als pantalons, per per sort ma mare mels va cosir en un moment. (Brodar,
embastar, sargir, sobrefilar, repuntejar).
c) Cada estiu navega amb el seu vaixell per la Mediterrnia. (Transatlntic, goleta, fragata, corbe-
ta, iot, veler).
d) La policia lha detingut per robar un mili a la seva empresa. (Defraudar, desfalcar, desvalisar,
estafar, sostreure, arrabassar, furtar).
e) El soroll de les frontisses de la porta em fa posar la pell de gallina. (Cruixit, borbolleig, clapo-
teig, grinyol, remor, enrenou, murmuri).
f) Tota la nit vam sentir els crits dels llops. (Parrups, brams, lladrucs, udols, mugits, clapits, bruels,
roncs, esgarips).
g) Mhan demanat el document de propietat del pis. (Plissa, pagar, partida, cdula, escriptura,
certificat, atestat, diploma).
2 Restitueix al seu estat original aquest text de Josep Pla. Per fer-ho, substitueix cadascun del
mots que hi ha entre parntesis per un altre de significat ms especfic dentre els que et pro-
posem. Desprs, torna a llegir el text i comparals.
trnsit, travessia, embarcar, dogues de castanyer, mestral, velers,

bergant, hissrem, tripulat, salprem, btes
Quan jo era petit, la meva salut fou molt escassa. Els meus pares decidiren (posar) .................... -
me en un dels (vaixells) ......................... de la seva propietat que feien el (recorregut) .....................
dItlia. Generalment anaven a nzio a carregar (fustes) ............................... per a (recipients)
.......................... Els meus pares cregueren que (un viatge) ....................... per mar menfortiria i
em faria tenir gana. (Sortrem) ....................... de Cadaqus amb un (vaixell) ...................... fami-
liar (condut) .................... per gent daquest poble, excellents navegants. Era lhivern i (pujrem)
...................... veles amb (vent) ...................... fresc.
Josep Pla, Contraban (fragment adaptat)
3 Per parelles, prepareu una entrevista a una persona famosa, amb preguntes i respostes. Des-
prs, repartiu-vos els papers i assageu lentrevista abans descenificar-la davant dels com-
panys i companyes.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Redacta lentrevista de lactivitat 3 com si shagus de publicar. Per fer-ho, segueix les instruc-
cions segents.
1 Ordena les preguntes i refs les respostes, si cal.

2 Redacta un ttol que atregui latenci del lector.
3 Afegeix-hi una fotografia de lentrevistat.
4 Finalment, redacta una introducci per presentar el personatge.
Fixat en lexemple:
Conflictiu a voltes per admirat sempre, Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), el noi del Poble
Sec, continua omplint estadis all on va. Sn molts anys de dedicaci a la can, al pblic i al
comproms poltic. I malgrat tot aquest temps, la gent no sen cansa. Generaci rere generaci s
descobert, escoltat i venerat. I quan parla, sempre diplomtic, no defuig cap tema. Per espins
que sigui. (El Temps)
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
5 Completa els espais en blanc de les oracions segents amb b o v:

a) Se li .....eia que era un co.....ard perqu li tremola.....a el lla.....i quan esta.....a ner.....is.
b) El com.....oi va en.....estir un ramat do.....elles.
c) Les .....igues del pa.....ell aguanta.....en len.....estida.
d) El so del casca.....ell anuncia.....a el can.....i de gurdia.
e) Estic a.....orrit dha.....er de menjar cada dia prssec en alm.....ar.
f) Un n.....ol ens va fer adonar dels .....oltors.
g) LEste.....e va pro.....ar darri.....ar al cim tot sol.
h) Tenia una .....erruga prop del lla.....i.
i) Als horts shi feien fa.....es, ra.....es, end.....ies i altres hortalisses.
j) El seu a.....i era ad.....ocat.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Tradueix al catal els mots castellans segents i desprs fes-ne frases:

a) abeto: ............................................................ g) barniz: ...................................................
....................................................................... ...............................................................
b) carabela: ........................................................ h) cobarde: ................................................
....................................................................... ...............................................................
c) probar: ........................................................... i) desenvuelto: ..........................................
....................................................................... ...............................................................
d) trbol: ............................................................. j) sabio: ....................................................
....................................................................... ...............................................................
e) calvo: ............................................................. k) curva: ....................................................
....................................................................... ...............................................................
f) cabalgar: ........................................................ l) reventar: ................................................
....................................................................... ...............................................................
7 Corregeix les formes verbals incorrectes de les frases segents i classifica-les:

a) Van volguer anar a Frana per carretera. .................................................................................
b) Ha aparescut quan menys lesperaven. ...................................................................................
c) Si thaguessis sapigut la lli no thauries dexaminar dues vegades. ......................................
d) Han cobrit la caixa amb un llenol. ..........................................................................................
e) La famlia del ve ha sofrit molt amb els seus fills. .....................................................................
f) Va poguer anar de vacances, finalment. ..................................................................................
g) Han imprimit 8.000 fulls amb el poema ms bonic. .................................................................
h) No surtis, ploguent tant. ..........................................................................................................
i) La rdio ja va deixar demitir el programa musical. ...................................................................
j) Hi havia tanta gent que ens han empenyut fins a la tanca. ......................................................
infinitiu gerundi participi
8 Tradueix al catal aquestes frases castellanes:

a) Debo estudiar ingls. ..............................................................................................................
b) A estas horas ya se habr ido. ...............................................................................................
c) No es preciso que te molestes. ..............................................................................................
d) Tengo que irme a casa. ..........................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Corregeix els barbarismes daquest text que shan destacat en negreta:

Avui per(1) la tarda, desprs dhaver tingut que(2) caminar un rato(3), mhe sentat(4) en un
marge del cam, al costat del matadero(5). Durant ben b una hora no he vist passar ninguna(6)
persona. Tenia son i mhe acostat(7) tan llarga com sc en una llenca dherba. Mhe endormiscat
fins que mha despertat un soroll. Al principi no podia ni separar les parpelles per he fet un esfor
i, desprs de despejar(8)-me, mhe donat compte(9) de(10) que un cos extrany(11) se mha-
via clavat a la pantorrilla(12) i mhavia fet una ferida que sangrava(13) molt.
Mhe aixecat de pressa i he corregut cap a casa, vigilant de no caurem(14), per curar-me(15)
la ferida. He agafat un antisptic i unes vendes(16) del botiqun(17) i mhe installat al sill(18).
Dall estant he sentit laroma engrescador(19) del pastel(20) de formatge que coa ma mare i,
tot de repent(21), mhan passat tots els mals.
1 .......................................................................... 12 .............................................................
2 .......................................................................... 13 .............................................................
3 .......................................................................... 14 .............................................................
4 .......................................................................... 15 .............................................................
5 .......................................................................... 16 .............................................................
6 .......................................................................... 17 .............................................................
7 .......................................................................... 18 .............................................................
8 .......................................................................... 19 .............................................................
9 .......................................................................... 20 .............................................................
10 .......................................................................... 21 .............................................................
11 ..........................................................................
2 Destria les caracterstiques prpies dels diferents gneres periodstics:

GNERES PERIODSTICS
caracterstiques gneres informatius gneres interpretatius
Informen sobre fets que han passat.
Exposen opinions sobre fets que han passat.
Presenten els fets de manera subjectiva.
Presenten els fets de manera objectiva.
Sempre van firmats per alg.
Molt sovint no els firma ning.
Notcia, crnica, reportatge.
Columna, crtica, cartes dels lectors.
Sn textos narratius.
Sn textos argumentatius.
3 A partir dels fets segents, redacta titulars que expressin punts de vista diferents:
a) El jutge condemna els atracadors del supermercat a tres anys de pres.
b) El govern apujar les pensions un dos per cent.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Escriu dues frases amb cadascun daquests mots perqu en quedi ben clar el significat:
a) multiplicant: ............................................................................................................................
...............................................................................................................................................
b) educant: .................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
5 Completa aquests mots i fes-ne frases:

a) ca......dal:
...............................................................................................................................................
b) ca.....al:
...............................................................................................................................................
c) au......ment:
...............................................................................................................................................
d) a.....mosfera:
...............................................................................................................................................
6 Classifica aquestes parelles de mots segons que siguin ds colloquial (informal) o b culte
(formal):
intelligent/espavilat; estpid/ximple; poruc/pusillnime; vera/franc;

prdig/desprs; cregut/vanits
colloquial o informal culte o formal

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Corregeix la puntuaci daquest text:

Hiptesi
El treball cientfic no acaba amb lestabliment de lleis, per explicar les lleis obtingudes es fan
suposicions o hiptesis, daquestes hiptesis es dedueixen conseqncies que cal comprovar
experimentalment. No noms se segueix aquest mtode en el treball cientfic. Sin tamb en la
vida diria; si un amic amb qui thas de trobar a una hora determinada triga a arribar. Fas alguna
hiptesi per tal dexplicar-ho. Potser est malalt, daquesta hiptesi? En dedueixes una conse-
qncia. No deu haver sortit de casa! Ho comproves tot telefonant-li si no el trobes la hiptesi
falla, i cal fer-ne una altra.
2 Llegeix les afirmacions segents sobre la televisi i classifica-les en la taula de ms avall. Hi pots
afegir la teva opini personal.
a) Entorpeix el dileg familiar.

b) Roba temps a lestudi.
c) Mant informada la societat.
d) Manipula la informaci.
e) Fomenta la passivitat de lespectador.
f) Permet que ens evadim dels problemes.
g) Crea addicci.
h) s una finestra oberta al mn.
i) Amplia els nostres coneixements.
j) .........................................................
k) .........................................................
l) .........................................................
arguments a favor de la TV arguments en contra de la TV
3 Formeu grups de quatre o cinc persones i elaboreu un informatiu radiofnic sobre la msica
ms actual (aproximadament duns deu minuts) i enregistreu-lo. Inseriu-hi, a ms, una falca
duns trenta segons de la msica de qu parleu.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Classifica els mots segents dacord amb el seu so:

exhortar, inexorable, mxima, xode, fixar, clxon, asfxia, apndix, examina,
xit, exili, luxe, taxi
sona [ks] sona [gz]
5 Escriu x/ix o ig/tx en els espais en blanc de les frases segents:

a) Prou disbau..a! Sha acabat la ......errameca! No vull sentir ms ..iscles!
b) Les obres del passe.. no sacabaran fins al ma.. pel capri.. dun propietari.
c) Tenia un esto.. dins duna ca..a de fusta de ..iprer.
d) Una espina de pe.. se li va clavar a la geniva sobre el que..al del seny.
e) Desprs de lestiue.. em va.. engre..ar.
6 Llegeix el text segent i digues quin registre lingstic utilitza. Desprs rescriu-lo com si volgues-
sis explicar en qu consisteix el fenomen de la pluja a un nen petit.
pluja f METEOR 1 1 Precipitaci en forma de gotes daigua que cauen dels nvols. En el procs
de formaci de la pluja, que s molt complex, resulta essencialment indispensable la presncia de
nuclis de condensaci i que la temperatura sigui inferior al punt de la rosada, per tal que les mi-
nscules gotes que formen un nvol sagrupin en gotes de pluja. El dimetre de les gotes de pluja
s molt variable, comprs generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depn de la velocitat dels corrents
ascendents que tenen lloc a linterior dels nvols o a les capes atmosfriques de sota dells.
Gran Enciclopdia Catalana
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Subratlla les activitats que tagraden ms daquest programa dactes de la Festa Major de
Solsona. Desprs, elabora la teva programaci ideal.
Dissabte, 9 de setembre
Mat
A les 9, a la capella del Claustre, MISSA CANTADA per lEscolania i la Capella de Msica de la
Mare de Du del Claustre.
A partir de les 10, SEMIFINAL del 1r Torneig del Circuit destiu del Club Tennis Solsona.
A les 10, seguint els valls de les muralles antigues, CIRCUMVALLACI de la ciutat amb els tirs
dels TRABUCAIRES.
A 3/4 d11, des de lAjuntament, BAIXADA de la corporaci municipal, acompanyada de les
autoritats comarcals i presidida pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, cap a la
catedral.
Migdia
A les 12, a la plaa Major, BALLETS TRADICIONALS, amb la msica interpretada per la Cobla
Juvenil Ciutat de Solsona.
Lliurament de premis del 18 CONCURS DE FLORS ALS BALCONS.
A 2/4 de 2, a la plaa Major, TRONADA i SARDANES a crrec de la Cobla Juvenil.
Tarda
A les 5, a la plaa del Camp, ESPECTACLE INFANTIL, Tot Circ.
A 2/4 de 6, al Teatre Comarcal de Solsona, CONCERT a crrec de lOrquestra Meravella.
Vespre
A 2/4 de 8, a la plaa Major, SARDANES a crrec de la Cobla Meravella i la Cobla Juvenil Ciutat
de Solsona.
Nit
A 2/4 de 10, a la plaa de Sant Joan, CONCERT SOLIDARI a crrec de Llus Llach. Organitza-
ci: Solsons Obert al Mn.
A 2/4 de 12, al pavell municipal desports, BALL amb lOrquestra Meravella.
A les 12, a la sala Xelsa, CONCERT JOVE a crrec de Macaco i Vall Folkska.
2 Completa amb la grafia dessa sorda o sonora:

a) mill....im f) pre....i k) medu....a p) emi....or
b) Bru....elles g) exce....iu l) Eivi....a q) hi....ar
c) na....al h) discu....i m) par....it r) et....tera
d) ca....ino i) ro....ella n) ....iment s) ....entinella
e) ge....am j) metge....a o) premi....a t) a....il

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Escriu un derivat o mot de la mateixa famlia que sigui abstracte, acabat en -esa, -ncia, -i, etc.
a) tendre: ........................................................... d) trist: .....................................................
b) coherent: ........................................................ e) decidit: ................................................
c) concs: ........................................................... f) incls: ..................................................
4 Omple els buits daquest text amb els connectors del quadre:
perqu, tamb, Per comenar, Per aix, Encara que, Com a, Per, Dentrada,
aix, Pel que fa al, Tanmateix, com
Prou videojocs violents?

Sembla que la Uni Europea vol concentrar esforos ................................ no es venguin videojocs
violents a menors.
................................ la notcia pot no agradar als creadors i distribudors de videojocs, ...............
................. s el que han decidit des de la Uni Europea. ................................, volen reforar els
mitjans per evitar que els menors puguin adquirir videojocs violents. ................................ es crear
una mena de llista negra on sespecifiqui quin sn els productes prohibits.
................................ el problema, segons el comissari europeu, Franco Frattini, s que no hi ha un
criteri nic en els 27 pasos de la Uni Europea a lhora de fer una regulaci comuna de videojocs.
................................ Frattini ha pensat que s indispensable un consens en la matria.
................................ soluci ha proposat de fer la controvertida llista de videojocs que no podran
ser venuts. La ministra de Justcia alemanya, la senyora Brigitte Zypries, s conscient de les difi-
cultats: s ............................... intentar prohibir la pluja, ha dit quan se li ha preguntat sobre la
distribuci dels jocs de la llista negra a travs dInternet.
................................ seu homleg espanyol, Juan Fernando Lpez Aguilar, ha assenyalat que sha
de trobar una frmula que no afecti la lliure circulaci de mercaderies i els criteris de cadascun
dels pasos. ................................ la soluci no ser fcil i ................................ s quasi segur que
no agradar a la majoria dels usuaris ni als creadors de videojocs.
TVC - CCRTV Interactiva (25-1-2007)
5 Completa el text amb les paraules del quadre:

oms, paper, arbres, flors, tanques, branques
El futur del camp
Estem destruint els nostres boscos de mica en mica, fins i tot a Europa. Cada cop ms, els
....................... sn talats per proveir de matria primera la indstria del ................., o per facilitar
tota mena de conreus. A la Gran Bretanya, els grans i antiqussims .................. han estat eliminats
per una malaltia que fa que ara aixequin les seves ................. nues cap al cel. Els grangers, o els
pagesos, destruint les ......................, han fet malb laspecte del camp. Les .................... silves-
tres tamb estan desapareixent: quan en vas veure una per darrera vegada?

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llegeix atentament aquesta can de la Trinca. Veurs que est plena dironies i que pretn
ridiculitzar els anuncis. En acabat, contesta les preguntes de ms avall.
Que bonics sn els anuncis si tensumen cara al vent,

Que bonics sn els anuncis i els costa tres setmanes
que fan a televisi! ventilar lapartament...
Que boniques les msiques! CATIPN, CATIPN!
Quin poder de persuasi! (Ferum de tigre)
Sn tan monos els anuncis, Llibertat, llibertat,

que tu sempre exclames: llibertat ja hi ha al mercat
Quina llstima que els tallin per a la dona que vol llibertat.
per posar programes! Llibertat, llibertat.
(Estem anunciant compreses.
Que bonics sn els anuncis ja te nhaurs adonat.)
que fan a televisi! Llibertat, llibertat, llibertat.
Que boniques les msiques!
Ai lairet, lairet, lair! Elis, elis, elis, elis,
jo ja tinc un pelapipes automtic
Qu mengen els nens moderns? i tu no!
Pistatxos, garrofes, monyones, i sucre... Cal comprar-lo
XOCOLATINA, XOCOLATINA, perqu s absolutament imprescindible
el berenar de la quitxalla davui. i s porttil,
Perqu facin esport i vida sana, programable i fins i tot s dirigible.
perqu es purguin per tota la setmana, Elis, elis, elis, elis,
que mengin XOCOLINES. jo ja tinc un pelapipes automtic
No guanyareu per a cagarrines! i tu no!
(Amb cromos de lexplosi del Challenger.) Ja ho veurs... tu tamb tel comprars.
Elles saben que ets un home. (Pelamax les pela ben pelades)!
Ho proclama el teu aroma,
que s de mascle prepotent... CATIPN
Elles cauen com mosques
a) En qu consisteix la ironia? Buscan un exemple en la segona estrofa.

b) Lanunci de Xocolines et recorda algun anunci real? Quines semblances hi veus?
c) Catipn s la marca duna colnia. Per qu creus que han triat aquest nom?
d) Per qu es relaciona la llibertat amb un anunci de compreses?
e) Comenta les qualitats del producte de lltima estrofa i inventa un altre producte que no tingui
cap mena dutilitat.
f) Redacta una nova estrofa imitant-ne lestil.

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Completa els buits amb l o ll:

a) Van so......icitar una plaa amb molta a......egria.
b) El de......egat del co......egi ens va co......ar una proposta i......egal.
c) Per fer aquesta desti......aci necessites alguna cosa ms que un filtre i un co......ador.
d) Li feia molta i......usi poder completar tota la co......ecci.
e) I......ustrssim Senyor,
f) En re......aci amb la seva nove......a, li vo......em comunicar que...
3 Completa els buits amb m o mp:

a) ate.....tat i) te.....tar
b) co.....tabilitat j) desco.....tar
c) pre.....sa k) exe.....t
d) assu.....te l) presu.....te
e) a.....plitud m) ca.....pament
f) s.....toma n) circu.....vallaci
g) co.....tagotes o) co.....bustible
h) e.....branzida
4 Completa els buits amb l o ll:

a) Ho vam ce.....ebrar de manera co.....ectiva.
b) El gori.....a s un dels animals ms inte.....igents.
c) Laquare.....a reflectia lidi.....i de la parella.
d) La so.....uci s tirar-hi una mica do.....i do.....iva verge.
e) El sat.....it tenia un complex sistema dautoa.....imentaci e.....ctrica.
5 Corregeix els errors que hi ha en aquestes frases relacionats amb les preposicions:
a) Farem una excursi pel riu amb una barca a vapor. ................................................................
b) Pel mat esmorzava pa amb tomquet i pernil. .......................................................................
c) Sobretot, pensa en enviar-li aquell paquet. s urgent! ............................................................
d) Et vols comprar ms jerseis? No, ja me nhe comprat un blau i un altre vermell. ....................
e) A lhivern sempre duia una faldilla a quadres. .........................................................................
f) Per la tarda anirem al cinema. ................................................................................................
g) No estic gens dacord amb fer-ho. .........................................................................................
h) He dendrear la roba perqu el gat ja mha mossegat dos parells de mitjons, uns blaus i uns
altres negres. ..........................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Labs dels adverbis en -ment fa que els textos siguin feixucs, poc gils i mancats de riquesa
lxica. Torna a escriure les frases segents substituint els adverbis en -ment per expressions
equivalents:
Camina lentament. Camina a poc a poc.
a) Prximament els farem arribar el nou llibre de Llengua. ............................................................

b) Els nois hi poden entrar gratutament. ........................................................................................
c) Freqentment ha danar a lhospital a fer-se unes anlisis. .........................................................
d) Antigament sestudiava molta ms gramtica que actualment. ..................................................
e) Probablement haur de repetir curs. ..........................................................................................
7 Escriu la paraula a qu corresponen les definicions segents:

a) ........................: Conducte subterrani per on sescolen les aiges brutes o residuals.
b) ........................: Persona que transita per una via o lloc pblic.
c) ........................: Cantonada dun edifici que forma un pla tallant al cantell de la faana.
d) ........................: Part de certs estanys o fonts don surt amb fora, per adorn, un raig dai...............
gua.
e) ........................: Part lateral duna via urbana.
f) ........................: Rebaix fet a la vorera per facilitar que els cotxes puguin entrar a la calada i
sortir-ne.
g) ........................: Caixa fixada a la paret o al terra que t una obertura estreta per on poden
tirar-shi cartes, targetes, plecs, etc.
8 Fes dues frases amb cadascun dels mots segents:

a) raval: ....................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
b) extraradi:...............................................................................................................................
.............................................................................................................................................
c) xamfr:..................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
d) embornal:..............................................................................................................................
.............................................................................................................................................
e) villa:......................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
f) aparador: .............................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 A continuaci hem reprodut un resum de les disposicions legals sobre dos aspectes de la vida
quotidiana que tafecten directament. Llegeix-lo atentament i digues fins a quin punt creus que
es compleixen aquestes disposicions. Creus que sn adequades i suficients per a la normalit-
zaci del catal?
El catal en lensenyament
El catal s la llengua prpia de lensenyament. Les llenges catalana i castellana han de ser
ensenyades a tots els nivells de lensenyament no universitari de Catalunya, de manera que tots
els infants han de poder utilitzar correctament les dues llenges oficials al final de leducaci obli-
gatria. A la Vall dAran tamb shi ha densenyar larans.
Des del punt de vista lingstic, a Catalunya sha optat per un sistema educatiu nic, anomenat
de conjunci lingstica. Aquest sistema comporta la no-separaci dels alumnes per ra de la
seva llengua familiar. Aix, tots els nois i noies sn escolaritzats en catal, llengua en la qual es fa
la major part de lensenyament. El catal s la llengua vehicular en totes les matries, excepte en
lensenyament del castell i dels altres idiomes previstos en el currculum. Els alumnes que resi-
deixin temporalment a Catalunya, o que acreditin altres circumstncies que ho justifiquin, poden
demanar al Departament dEducaci de la Generalitat lexempci que preveu la normativa en
relaci amb la llengua catalana.
Retolaci i etiquetatge
La senyalitzaci i els cartells dinformaci general, de carcter fix, dels establiments dedicats a
la venda de productes o a la prestaci de serveis han de ser, almenys, en catal (art. 32.3 de la
Llei de poltica lingstica). Les dades de letiquetatge, lembalatge i les instruccions ds dels
productes que es distribueixen a Catalunya poden figurar en catal, en castell o en qualsevol
llengua de la Uni Europea (art. 34.1 de la Llei de poltica lingstica). Lapartat 2 del mateix article
estableix que les dades obligatries i les informacions voluntries addicionals dels productes amb
denominaci dorigen, denominaci comarcal o de qualitat i els productes artesanals han dsser
necessriament, com a mnim, en catal.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 Relaciona les figures retriques de la columna de lesquerra amb lexemple corresponent de la

columna de la dreta:
a) Anfora. Repetici dun mateix 1 On va aquella vela blanca

mot o grup de mots al comenament perduda en labisme blau?
de dos o ms versos. (Miquel Costa i Llobera)
b) Eptet. s ladjectiu que expressa 2 Arri, cavallet, camina, vola per la carretera.
una qualitat prpia del substantiu. (Baltasar Rossell-Prcel)
c) Parallelisme. Consisteix a repetir 3 Doneu-me una llanterna: On s el cavall?

la mateixa estructura sintctica en Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,
diverses frases o versos seguits. Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars.
(J.V. Foix)
d) Hiprbole. s una expressi exa- 4 t un revolar triomfal la vvida crinera,
gerada. t un cos de semidu lintrpid conductor.
(Miquel Costa i Llobera)
e) Sinestsia. s lassociaci
delements que provenen de camps
sensorials diferents (visuals, auditius, 5 Indecisa, rara, nova
olfactius, gustatius, tctils). ara comena la rosa
(Bartomeu Rosell-Prcel)
f) Polisndeton. Repetici duna 6 De laigua sentia la msica dola
conjunci per donar ms fora a (Joan Alcover)
lexpressi.
g) Asndeton. Omissi de conjunci- 7 la gran ciutat que talla i ascla i serra,

ons de coordinaci per tal daccelerar i abat les fites en el mn poruc
el ritme de la frase. (Josep Carner)
h) Quiasme. Estructures paralleles 8 Ning-nong, amor, ning-nong dic amb veu de

amb sintagmes creuats. campana
(Agust Bartra)
i) Onomatopeia. s la imitaci dun 9 Noms la barca i el mar,
so real. noms el mar i la barca!
(J. M. de Sagarra)

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Escriu un mot derivat dels segents:

a) heredar:.......................................................................................................................................
b) honrar:........................................................................................................................................
c) habitar:........................................................................................................................................
d) hum:..........................................................................................................................................
e) hbil:...........................................................................................................................................
f) harmonia:....................................................................................................................................
g) hellnic:......................................................................................................................................
h) herba:.........................................................................................................................................
i) hiptesi:......................................................................................................................................
j) humil:..........................................................................................................................................
4 Sescriuen amb h els mots que comencen amb els prefixos grecs
hidro-, hiper-, hipo-, hemi-, hecto-, hepta-, hexa-, homo-, hetero-, hemo-
Dacord amb aquesta regla anterior, escriu el mot que correspon a cada definici:
a) Sortida de sang de qualsevol part del cos: ............................................................................
b) Avi que aterra sobre laigua: ................................................................................................
c) Vers de sis sllabes mtriques: ..............................................................................................
d) Vers de set peus: ..................................................................................................................
e) Sala semicircular: ..................................................................................................................
f) Establiment comercial molt gran: ...........................................................................................
g) Mots diferents que es pronuncien de la mateixa manera: ......................................................
h) Que sent atracci sexual envers els individus de laltre sexe: .................................................
5 Corregeix els errors daquestes frases relacionats amb les conjuncions:

a) No em trobo gaire b. No obstant, assistir a la reuni.
..............................................................................................................................................
b) Desitjo vingueu al ms aviat possible.
..............................................................................................................................................
c) Sin hi pares atenci, perdrs el fil.
..............................................................................................................................................
d) Ho vaig consultar abans, doncs no nestava ben segur.
..............................................................................................................................................
e) Espero us trobeu b quan rebeu la meva carta.
..............................................................................................................................................

Centre:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Uneix les oracions segents amb una conjunci o locuci conjuntiva: (No feu servir la conjunci
i.)
a) Mho ha jurat. No mho acabo de creure.

.............................................................................................................................................
b) Vols festa? Fes-te repicar.
.............................................................................................................................................
c) Lentitat encara no havia cobrat la subvenci. Continuava organitzant activitats.
.............................................................................................................................................
d) Els seus informes bancaris eren molt desfavorables. No li van concedir el crdit.
.............................................................................................................................................
7 Esbrina el nom dels professionals que socupen de les activitats relacionades amb el mn del
cinema, el teatre, la rdio i la televisi que tens definides a continuaci:
a) Socupa de compondre els balls i danses dun espectacle:

..............................................................................................................................................
b) Sobretot a la rdio, sadrea verbalment a lauditori per presentar programes, notcies, etc.:
..............................................................................................................................................
c) En el teatre, concep i prepara els decorats i lambientaci:
..............................................................................................................................................
d) Socupa de muntar, desmuntar i canviar els decorats dun teatre:
..............................................................................................................................................
e) Inverteix els diners i posa els mitjans materials perqu es pugui realitzar una obra teatral, una
pellcula, etc.:
..............................................................................................................................................
f) Escriu una obra per tal que es representi en el teatre:
..............................................................................................................................................
g) Escriu els dilegs duna pellcula, dun programa de rdio o televisi:
..............................................................................................................................................
h) Despatxa les entrades en un cinema o teatre:
..............................................................................................................................................
i) En el cine o el teatre, designa als espectadors els seients que han docupar:
..............................................................................................................................................

Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 1
1 a) Plantejament: des de linici fins Aquest cop, nhi hauria prou.; nus: des de El funcionari
els va examinar... fins Aix rai, seria planer!; desenlla: els dos ltims pargrafs.
b) Utilitza un punt de vista extern (tercera persona gramatical), i concretament un narrador
omniscient. El narrador t un coneixement absolut del mn de ficci: sap el que pensen i
senten els personatges (Estava content, ell, ...va haver de reconixer el funcionari amb
recana., ...insist ell, encara incrdul., etc.); coneix el passat i el futur dels personatges
(En tota la seva vida, no recordava un instant de felicitat com aquell , Havia arribat, o
aix sho creia, al final del seu calvari); tamb emet judicis, ja que s un narrador subjectiu
(...perqu un home installat darrera una barrera, provet duna ombra de falsa autoritat,
sempre mostra tendncia a alar la veu...).
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
Lhome que feia cua li va preguntar si hi era tot, i el funcionari, amb recana, li va haver de re-
conixer que s. Lhome, encara incrdul, va insistir i li va preguntar si era cert que ja no li calia
fer res ms. El funcionari va respondre que no, que noms calia esperar que lavisessin.
d) En el text no apareix explicitat, per podem deduir que lacci es desenvolupa en les ofici-
nes dalgun organisme oficial.
Latmosfera del relat s bsicament opressiva. Aquesta sensaci saconsegueix amb
lacumulaci duna srie de detalls: la docilitat i resignaci dels que fan cua, que contrasta
amb els crits del funcionari; langoixa de lespera, accentuada pel pas lent del temps (el fun-
cionari triga tres hores a examinar els papers); la quantitat exagerada de documents (duia
seixanta tres papers a les mans); la sensaci dindefensi davant laparell burocrtic; etc.
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
2 a) les; b) les; c) els; d) la

3 a) el llum: un aparell; b) el salut: un gest; c) una ordre: un manament; d) la fi: el final; e) el terra: el
sl
4 a) Ens vam dir adu davant mateix de lacadmia.

) Lafici a les guiles els va portar al cim de la muntanya.
b
c) Alg em pot ajudar a acabar llbum?
d) Si li doneu aix, ja podeu avisar lambulncia!
e) La figura representava un fams nec americ.
f) Lrbitre era angls.
g) Aqu arriba larrs.
h) All era un indici clar de qui era lassass.
5 a) asimetria; b) analfabet; c) endarrere; d) empnyer; e) desagradable, f) disgust; g) inadequat;

h) immbil; i) illegal; j) irregular; k) condeixeble; l) compaginar; m) collaborar; n) correspon-
dre; o) coeducaci

Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 2
1 a) grisa; b) intelligent; c) elegant; d) feli; e) diferent; f) igual; g) fcil; h) difcil; i) capa; j) auda
2 a) que shan publicat fins ara; b) que hi havia a la sauna; c) que viu al pis de dalt; d) que tenim
a la cuina; e) que sn cmiques; f) que vost sollicita; g) que acabes de proposar.
3 a) txica; b) indigna; c) infame; d) indirectes; e) inalterable; f) incmoda (per tothom)

4 Amb accent obert: rtol, xins, existncia, estreo, polmic, convalescncia, angls
Amb accent tancat: Voldr, pretn, rem, crvola, congrs, fssiu, crixer
5 Amb accent obert: lgica, aerbic, tecnolgic, cmplice, victria, propsit, immbil
Amb accent tancat: mel, recrrer, inscripci, cintur, can, seris, expressi
6 a) rentaplats; b) llanaflames; c) comptaquilmetres; d) parafang; e) ploramiques; f) eixugapa-

rabrisa; g) perdonavides; h) portaequipatge; i) muntacrregues; j) curtcircuit
7 a) aleshores; b) potser; c) enlloc; d) perqu; e) gaireb
UNITAT 3
1 a) LAlbert les porta; b) Digueu-li que segui ms a prop de la taula; c) Deseu-lo al calaix; d) Ho
diu; e) Aix no li agrada; f) Va embolicar-ho; g) Les collireu? h) En comprareu? i) Porta-la al teu
germ; j) Vaig veurel o El vaig veure
2 a) berenar; b) buit; c) cinqu, bleda; d) Mir; e) pretendents

4 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Els participis habilitats com a substantius
sn: a) parada; b) tramesa; c) batut; d) dictat; e) suada
5 a) El vuit de mar se celebra el Dia internacional de la dona. El poema reivindica lalliberament

de les dones del jou del treball domstic i anuncia el comenament duna nova etapa un
nou inici de la histria en qu el valor de la vida simposi als diners, al poder i la violncia.
b) Metfores: obrim una finestra / en aquest cel tancat (versos 3-4): reclamem ms llibertat
en aquest mn dopressi; farem una foguera / amb lestrall i la por (versos 7-8): elimina-

Activitats de refor
Solucionari
rem tot vestigi de mal i de por; Deixaran les escombres / (...) / cossis i draps de cuina, / el
sab i el blauet, / els pots i les cassoles, / el fregall i els bolquers. (versos 11-16): smbols
del treball de la dona; etc.
Comparacions: El fum dibuixar / linici de la histria / com una heura de joia / entorn del
nostre cos (versos 29-32): el fum que resultar de cremar els utensilis que oprimien les
dones marcar el principi duna nova etapa ms joiosa entorn del cos de la dona.
Hiprbatons: Amb totes dues mans / alades a la lluna, / obrim una finestra / en aquest cel
tancat (versos 1-4); etc.
Personificaci: El fum dibuixar / linici de la histria (versos 29-30).
Polisndetons i enumeracions: cossis i draps de cuina, / el sab i el blauet, / els pots i les
cassoles, / el fregall i els bolquers. (versos 11-16); ni per lor ni pel ferro / per ceptres ni
punyals (versos 23-24); i plour i far sol / i dansarem a laire (versos 33-34); etc.
c) Versos hexasllabs, agrupats de quatre en quatre. Absncia de rima, tot i que salternen
els versos masculins (acabats en mot agut) i els femenins (acabats en paraula plana), fent
estructures creuades o encadenades. Sn, per tant, versos blancs.
6 a) Jo sc en Jordi Porta i visc a Barcelona.

b) Tu ets molt divertit i ell s molt avorrit.
c) Sempre sn els mateixos jugadors que formen lequip.
d) Fra convenient que vingussiu aviat.
e) Foren quatre gats, els qui assistiren a lestrena de lobra.
f) El professor dna deu minuts de temps per acabar lexamen.
g) Ja s lhora que vindr la Marta.
h) Quan vns, avui o dem?
7 a) extraordinari, inslit, desusat, rar... / com, corrent...

b) nociu, perills, ins, mals, pernicis, advers, desfavorable... / beneficis, benfic, bo, sa-
ludable...
c) distret, badoc, encantat, embadalit, absent, desorientat, perdut... / atent, expectant, ama-
tent, vigilant...
d) equivocaci, errada, lapsus, espifiada, planxa...; falsedat, engany... / encert; veritat
8 a) han renyit, shan separat...; b) enganyar, estafar, ensarronar...; c) agitar, pertorbar, revoltar,
excitar...; d) se li veuen les intencions, es posa en evidncia, es descobreix...; e) manar, fer i
desfer, tallar el bacall, portar la batuta...; f) sincerament, de tot cor, de bona fe, francament,
amb franquesa, sense enganyar...; g) gratis, gratuta
9 Escriu un mot de la mateixa famlia que dugui diresi:

a) Llus (Llusa) d) sus (sussa) g) ve (vena)
b) caf (cafena) e) peu (pec) h) bisca (biscana)
c) heroi (herona) f) ambigu (ambigitat) l) continu (continutat)

Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 4
1 Jo empipava, tu empipaves, ell/a empipava, nosaltres empipvem, vosaltres empipveu, ells/

es empipaven. Jo carregava, tu carregaves, ell/a carregava, nosaltres carregvem, vosaltres
carregveu, ells/es carregaven
2 Pretrit imperfet dindicatiu: esperava, era, hi havia, era, venia, Duia, es dilataven, aconseguia,
tenia, es feia
Pretrit plusquamperfet dindicatiu: havia recollit, havien cridat
3 Mrs. Oliver es contempla al mirall. Desprs esguarda breument cap a un costat, cap al rellotge
que hi ha damunt la lleixa de la llar de foc, aquell rellotge que ella sap que va vint minuts endar-
rerit.
Tot seguit continua inspeccionant el seu pentinat. El problema que t Mrs. Oliver, i ella ho ad-
met de bon grat, s que sempre canvia de pentinat. Els prova (o ha provat) gaireb tots, lun
darrere laltre.
4 a) Aquest mat, quan mafaitava, he vist dues arracades al lavabo.

b) Feia una amanida especial: hi posava esprrecs i albercoc.
c) Vam tenir una avaria just davant de lambaixada, al carrer Sardenya.
d) La peixatera es deia Caterina i tenia un peix fresc que era una mera vella.
e) L assass li va arravatar un collaret de maragdes i ametistes.
f) L Esteva sha especialitzat a fer canelons d espinacs.
g) Un dels avantatges de raspallar sovint el barns s que evites el naixament dalguns
fongs.
h) Ens van recomanar que entrssim el ramat per darrera de la granja.
i) Per Carnestoltes, el Lltzer, l ebanista, es va disfressar de sergent.

UNITAT 5
1 a) construt, b) estudis, c) agrat, d) cre.

2 aprenc, aprens, aprn, aprenem, apreneu, aprenen; conec, coneixes, coneix, coneixem, conei-
xeu, coneixen.

Activitats de refor
Solucionari
3 spiga, spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen

4 Exercici obert. Possible soluci:
Em dic Slvia i magraden moltssim les pellcules de terror. Per he de reconixer que a ve-
gades passo molta por. Mencanta lesttica gtica, per el que ms mapassiona sn els
enigmes. Em passaria el dia rumiant per aconseguir resoldrels. Aqu anir publicant els que
ms magraden.
Amb els meus pares estic bastant enfadada. Tenim moltes discussions! No mentenen gens,
sort que, amb el meu oncle, mhi avinc molt. A lescola no tinc cap problema especial, per hi
ha professors que sn una fora pesats. Somio a trobar un nvio misteris a qui agradin tant
com a mi les pellcules de por i els enigmes. Seria la meva nima bessona. Un pet.
5 Exercici obert. Correcci a criteri del professorat.

6 a) Part dun vestit destinada a contenir objectes diversos. butxaca
b) Qualitat de les persones. hum
c) Conjunt de tots els homes i les dones. humanitat
d) Conjunt o grup de joves. jovenalla
e) La qualitat dels que sn joves o de les coses joves juvenil
f) Animal de nit. mussol
g) Elevaci del terreny, recoberta o no de bosc o vegetaci. muntanya
h) Que cobreix la pell dun ocell. plomatge
i) Part del cos que uneix el peu amb la cama. turmell .
j) Lloc on les laves i altres productes magmtics atenyen la superfcie terrestre. Volc.
UNITAT 6
1 a) Han degut arribar; b) Sen deuran anar aviat; c) Deurem viatjar amb autobs; d) Deu telefonar
a la seva companya;
2 a) espiava; b) contempla; c) observar; d) guaita; e) vigilava; f) escrutava, escodrinyava; g) admi-

raven; h) fitar; i) examinar
3 Les preguntes c), d), e), g), h), k), n), o) podrien ser comunes a tots els personatges. La resta es
distribueixen de la manera segent:
cantant esportista poltic escriptor

j), l) f), i) b), m) a)
4 Exercici obert. Correcci a criteri del professorat.

Activitats de refor
Solucionari
5 a) llaviejar e) mbil i) cerebral

b) labial f) autombil j) espavilar
c) calba g) moviment k) endvia
d) calvcie h) verns l) trava
6 LAnnbal, a quarts de deu, va fer sonar el clxon del seu cotxe i la Gertrudis va baixar les
escales del seu pis. Anava amb uns pantalons molt estrets i amb unes botes de color negre.
LAnnbal a pensar que no sabia per qu la Gertrudis havia dit que anava a comprar unes mit-
ges, per a deixar crrer aquest pensament en aviat. La Gertrudis va entrar al cotxe i van anar
a menjar una hamburguesa amb espcies a un bar de la fira. LAnnbal havia imaginat un sopar
ms pausat, per la Gertrudis va dir que volia anar a la fira. A la fira hi havia atraccions i aparells
mecnics que et feien remoure lestmac i tmboles.
UNITAT 7
1 a) fora; b) cap; c) una altra; d) els seus; e) prou; f) massa; g) gens de; h) els altres; i) cap;
j) alguna cosa
2 a) Culte (cientfic). Feu atenci al vocabulari, especfic del camp mdic: pacient, hematomes,
zona torcica, fractura cranial.
b) Colloquial. Tractament de tu i s de frases fetes: donar un cop de m, fer compliments,
haver-hi confiana.
c) Vulgar. s del verb fotre; pertanyen als registres informals la construcci pronominal defec-
tuosa els hi, el mot trola i la comparaci lexicalitzada com una catedral.
d) Estndard. A remarcar el tractament de vost i la frmula si us plau.
e) Estndard/culte. A destacar ls del pretrit perfet simple fou.
f) Vulgar. Remarqueu ls de dues frases fetes considerades ordinries: tocar els nassos i
trencar la cara.

5 a) llobat: llop d) llampegar: llamp
b) esquerpa: esquerp e) calba: calb
c) glopejar: cop f) equipar: equip

Activitats de refor
Solucionari
6 a) institut d) genit
b) fred e) rpid
c) quietud f) solitud
7 a) estrateg d) pessic
b) badoc e) poruc
c) noruec f) sang
8 a) 1 orella, 2 oda; b) 1 greix, 2 grassa; c) 1 mdic; 2 metge; d) 1 esquena, 2 espatlla

9 a) 5; b) 3; c) 4; d) 1; e) 2
UNITAT 8
1 Malauradament s inevitable que almenys un cop a la vida ens vegem obligats a fer-nos una
fotografia de carnet.
I si ho lamentem s perqu, sense cap mena de dubte, les fotos de carnet mai no fan justcia
a la bellesa duna persona, i en el cas de qui no s gaire agraciat fins i tot poden arribar a fer-lo
semblar grotesc.
Com s possible que un petit rectangle que no fa ni cinc centmetres de llarg reflecteixi no
noms la bellesa fsica, sin tamb la bona educaci i refinament duna persona? Certament
no ho fa.
Amb les fotos de carnet es poden cometre greus errors, ja que una persona ncia in irrespon-
sable pot passar per elegant i ben educada, i en canvi, tot un cavaller o tota una senyora ens
poden arribar a semblar uns vils delinqents.
Pregunta: Una foto de carnet del peu esquerre serveix, en principi, per a fer-se el carnet de
conduir?

3 a) genoll f) gens k) injecci p) jesuta
b) platja g) mitj l) japons q) estranger
c) objectiu h) gerani m) Jess r) jersei
d) penjador i) judici n) sortejar s) jeroglfic
e) pluges j) intelligent o) majestat t) ajeure
sn excepcions: objectiu, injecci, Jess, majestat, jesuita, jersei, jeroglfic, ajeure
4 a) gener; b) jeia; c) projecci; d) personatge; e) girafa. Correcci del text a criteri del professorat.

Activitats de refor
Solucionari
5 a) ploure
b) estrelles
c) allau
d) font
e) maror
f) cim
g) illa
h) bonana
i) onada
6 a) En Pere em volia veure.

b) El cami va envestir les parades i va fer una gran destrossa.
c) Aqu t totes les meves dades.
d) LEnric era un noi que tenia por de tot.
e) Quan li van haver fet la revisi, ell es va trobar molt millor que abans.
f) La crisi de tot lequip, que aquell any no guanyava cap copa, va sorprendre tothom.
UNITAT 9

3 a) Ens va enviar la seva adhesi a lassemblea contra els residus radioactius.
b) LEusebi sen va anar a fer un creuer pel Mediterrani. Van visitar Sardenya i Tunsia.
c) Al casino no shi podia entrar amb disfressa.
d) Vam plantejar la revisi de la plissa.
e) El presumpte a assass va fugir de la vigilncia del sentinella.
f) Van tirar una capa de sofre per tot el scol de lhabitaci.
g) A la vora del zoolgic hi passava una squia.
h) Brusselles s una bona ciutat per comprar-hi safirs.
i) Van demanar dos bistecs per arrebossar a la carnissera.
j) A les drassanes havien hissat la bandera del pas.
4 Ja que, Si, per, tamb, Per, Com que

5 Tot i que, Per una banda, s a dir, Per altra banda
6 a) albergnia; b) pltan; c) castanyes

Activitats de refor
Solucionari
UNITAT 10
1
nom Mtua de salut lAliana Bancotel
del producte
emissor Mtua de salut lAliana Bancotel
destinataris Les famlies (matrimonis amb fills) Gent que vulgui viatjar de totes les
edats (per sobretot parelles o fa-
mlies), amb un poder adquisitiu
mitj o alt.
canal Visual: podria aparixer en una re- Visual: s un fullet de m, per
vista, un diari o una tanca publici- tamb podria aparixer en una re-
tria vista o un diari
tipus danunci Anuncia un servei (atenci mdica) Anuncia un servei (agncia de viat-
ges)
eslgan Principal: per fi una mtua que no- Principal: Agafa les maletes: els
ms es preocupa de la teva salut millors hotels de 3, 4 i 5 estrelles
Secundari: benefici per a la teva tesperen amb les portes obertes.
salut Secundaris : 18 anys amb tu, acom-
panyant-te en tots els teus viatges
BANCOTEL Els millors hotels al mi-
llor preu
text A Aliana pensem que una mtua Des de 50 *
mdica no hauria de preocupar-se Habitaci doble per a 2 persones
per res ms que la salut. Per aix *IVA no incls
reinvertim els nostres beneficis en Noms Bancotel tofereix la mane-
serveis per als nostres socis, per- ra ms intelligent dallotjar-te en els
qu qui ms hi guanyi siguis tu. millors hotels de 3, 4 i 5 estrelles
que pertanyen a les cadenes hote-
leres ms prestigioses i els millors
hotels independents dEspanya,
Portugal, Itlia, Frana, el Regne
Unit i de 54 pasos ms.
I aix no s tot: amb Bancotel po-
drs gaudir, a ms, duna gran ofer-
ta de lleure i de serveis com lloguer
de cotxes, entrada a Parcs Tem-
tics, i molts altres serveis

Activitats de refor
Solucionari
imatge Una parella que acaba de tenir un El dibuix duna maleta, que sugge-
fill. Sobreimpresa, una etiqueta amb reix la idea del viatge. Tamb tres
el preu esborrat, per suggerit que hi fotos com les que la gent fa com
ha coses que no tenen preu. a record, per associar la idea del
viatge amb la famlia, lamistat, el
benestar, la diversi...
logotip
Frases: correcci a criteri del professorat.
2 a) Plantejament: des del principi fins que ell li ensenya els seus dibuixos (desprs que ella li
diu: Va... va... no siguis gansoner.).
Nus: fins que ella li diu que el seu oncle Josep s professor de dibuix.
Desenlla: les tres darreres intervencions.
b) El fragment ens mostra un noi, lOriol, que sembla estar enamorat de lEsther. El noi inten-
ta una aproximaci, a travs dels dibuixos que mostra a la noia, i aquesta que sadona
perfectament de la situaci- el fa ballar a la punta dels dits. Es tracta, per tant, dun drama.
Com a gnere intermedi entre la tragdia i la comdia, presenta caracterstiques comunes
a totes dues: lacci s seriosa, per els personatges sn ssers corrents, no estan pre-
destinats i poden dominar el dest, s a dir, poden arribar a superar les dificultats amb qu
senfronten.
3 a) ombrella d) mollusc g) soluci j) alegria

b) sllabes e) novella h) pellcula k) putxinelli
c) celebrar f) religi i) alumini l) clera
4 a) A lamfiteatre es va fer una assemblea molt i portant.

b) Linforme es va presentar en una conferncia al paranimf de la universitat.
c) Totes les infermeres estaven enfeinades per atendre els malalts.
d) Lassumpte era molt temptador, per no era un bon invent.
e) Desprs del conveni no els sortien els comptes.
f) Latemptat va mostrar la connexi entre els dos grups terroristes.
g) El tramvia de circumvallaci passava per aquest carrer.
h) Van trobar sis mfores enfonsades ms avall del nivell del sl.
i) Va emmalaltir denveja quan ho va saber.
j) El seu triomf va tenir lloc enmig del conflicte.
5 a) fcilment; b) antigament; c) bojament; d) greument; e) comunament; f) rectament; g) svia-

ment; h) tcnicament; i) tranquillament; j) intilment
6 a) per a, amb; c) a; d) amb; e) en; f) per; g) sota; h) per; i) en; j)

Activitats de refor
Solucionari
7 a) autopista, avinguda, carrer, carrer; b) bagul, maleta, bossa de viatge, necesser; c) transat-
lntic, vaixell, iot, barca; d) metrpolis, ciutat, vila, poble, llogaret
UNITAT 11
1 a) En el text, el terme llengua nacional sutilitza en el sentit de llengua oficial dun estat, enfront
de les llenges autctones sense estat.
b) En el segle xx els estats sobretot a travs de lescola van imposar una llengua oficial en
detriment de les llenges autctones sense estat. Aquest fet no va suposar la seva eliminaci,
sin la seva regressi i/o la seva desaparici dels mbits ms formals o pblics.
En el segle XXI, en canvi, sest produint un renaixement de les llenges no estatals grcies al
desenvolupament de lestat de dret i dels drets universals a finals del segle xx.
c) Vol dir que langls s la llengua que serveix per a la comunicaci internacional, sobretot en
els intercanvis econmics o cientfics entre gent de pasos amb llenges molt diferents; tamb
ha adquirit gran importncia en el turisme i el mn de la cultura, sobretot pel que fa a la msica
i al cinema.
d) El multilingisme s producte de la convergncia de diversos factors: el bilingisme (llengua

nacional / llengua local) o el plurilingisme estatal (Sussa, Blgica, etc.), i ls de langls com
a llengua de comunicaci internacional; a ms, cal afegir-hi les migracions humanes, que com-
porten la presncia de llenges molt diverses en un mateix territori.
A Catalunya, lestatut, amb matisos, estableix un bilingisme oficial entre la llengua estatal (el
castell) i la prpia (el catal); tamb hi ha un bilingisme social per la forta presncia de par-
lants del castell, fruit de les migracions massives de la segona meitat del segle xx; darrerament
cal afegir-hi una nova onada migratria de gent de molts pasos (sud-americans, magribins, de
lest dEuropa, etc.), entre els quals hi ha una petita minoria dexecutius que arriben de la m
de les multinacionals; finalment, cal tenir en compte el coneixement cada cop ms ampli de
langls, sobretot entre les noves generacions, i ls que sen fa en el mn empresarial i en el
sector turstic.

3 a) hormona f) helicpter k) histria
b) hongars g) hostatge l) heterogeni
c) orfe h) hexagon
d) hrnia i) hidrogen
e) coherent j) cacauet

Activitats de refor
Solucionari
4 a) perqu; b) Doncs; c) perqu; d) doncs; e) perqu

5 a) si no; b) si no; c) sin; d) sin; e) Si no
6 per que, perqu, perqu, perqu, per qu, perqu, perqu
7 a) doncs; b) i; c) per; d) tanmateix; e) o
8 a) 3; b) 1; c) 2; d) 6; e) 4; f) 5

Solucionari
unitat 1
1 a) Subjecte ellptic: nosaltres. Sintagma verbal: tota la oraci; b) Subjecte: la gent. Sintagma
verbal: sexclama que els pisos sn molt cars; c) Subjecte: un cantant fams. Sintagma ver-
bal: avui actuar per televisi; d) Subjecte ellptic: ell o ella. Sintagama verbal: va estudiar vuit
hores seguides; e) Subjecte ellptic: jo. Sintagma verbal: per Nadal sempre felicito els meus
amics; f) Subjecte ellptic: en Joan. Sintagma verbal: va fer un salt molt alt; g) Subjecte: un fer-
rer. Sintagma verbal: aquesta barana la va fer; h) Subjectes: el jugador, ells (ellptic). Sintagma
verbal: es va fer mal al peu, li van fer un massatge.
2 a) La marquesa, una arqueloga b) La tia, el seu nebot c) La jutgessa d) La cosina, la presiden-

ta e) Leuga guanyadora, duna baronessa f) la drapaire, una somera g) La poetessa, el comte
h) La metgessa, la sacerdotessa i) La lloba, una truja
3 a) plujs; b) marejar; c) hospitalitzar; d) dormitori; e) somiador; f) rondinaire; g) coixejar; h) bru-

tcia; i) feliment
4 Els text segueix aquest ordre: C, B, A

a) No coincideixen exactament. Plantejament: Van trucar a la porta... Digui-li que entri, Wig-
gins.; nus: Em vaig quedar parat... sense tombar el cap; desenlla: Lhome avan...
als seus punys
b) El narrador explica la histria en primera persona verbal: ...no vaig tenir temps dadonar-
men. Recordo molt b..., Em vaig quedar parat...)
c) El narrador s el fidel company de Sherlock Holmes, el doctor Watson.
d) Sutilitza el punt de vista intern: el narrador s un personatge. Com que no s el protagonis-
ta, sin un personatge secundari testimoni dels fets, direm que s un narrador testimoni.
e) Protagonista: Sherlock Holmes; antagonista: Jefferson Hope; personatges secundaris: el
jove Wiggins, el doctor Watson. Tamb es citen dos personatges que han aparegut ante-
riorment a la novella: Enoch Drebber i Joseph Stangerson.
f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
g) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 2
1 Quan vam acabar, semblava que hi hagus hagut un terratrmol, perqu tot estava mig tren-
cat i fora de lloc. Hi havia pasta de dents a les parets, al mirall i a les bombetes. Nosaltres
tamb vam rebre els efectes de les plvores i no parvem desternudar. Quan el pare va veure
tota aquella trencadissa ens va dir que si cada cop que li rentvem les dents al cocodril sor-
ganitzava aquell daltabaix, no arribarem a final de mes.
Jaume Cela, Una troballa sorprenent

Solucionari

3 a) de deb; b) ocrrer; c) pesudnim; d) fssim; e) colnia; f) dbil; g) tmer
4 a) persones malaltisses; b) flors roscies; c) projectes mixtos; d) reflexos fugaos; e) homes se-
riosos; f) animal preferit; g) assumptes vagues; h) converses fludes; i) llapis sussos; j) sries ho-
mlogues; k) rojos robins; l) bestiar bov (o vaqu); m) sinistres maniobres; n) germans bessons
5 a) La fora que tu fas no s suficient per moure-ho. b) Ha perdut aquell trofeu datletisme de
qu estava tan orgulls. c) Acabat tota la fruita que hi ha al calaix de la nevera. d) El pont per
on travessarem el riu s romnic. e) Al final va patir laccident que Tota la vida havia temut.
f) Ja he pogut solucionar aquell problema a qu ahir em referia. g) El noi amb qui festeja s de
Puigcerd.
6 a) 1; b) 5; c) 3; d) 2; e) 6; f) 4
7 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
a) Subratlla els fragments que es poden convertir en acotacions:
Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb
sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens... Cridaven i corrien... Una professora
jove sens va acostar i ens va fer entrar en un despatx i vam haver de travessar tota la terrassa
i passar per entremig dels nens. La professora ens va fer explicar i la Julieta va ensenyar un
paper i li va dir que, doncs, jo no tenia menjar i que volia deixar all el nen perqu, almenys all,
menjaria. La professora sel va mirar i jo la vaig mirar i vaig dir que havem fet el viatge per dur
el nen a la colnia i ja que lhi havem dut shavia de quedar, i la professora va dir, mirant-me
molt de dret per amb una mirada dola, que tots aquells nens acabaven darribar i que potser
aquell nen no faria per aquella casa.
b) Personatges: la Colometa (Natlia) i el seu fill lAntoni, la Julieta, la professora jove.
c) Proposta de dramatitzaci:
(A lescenari es veu una escaleta de pedra, molt estreta, amb el graons molt alts, entre parets
i amb sostre, que desemboca en una terrassa tota plena de nens. La Colometa, lAntoni i la
Julieta pugen per lescala i es queden parades a un costat de la terrassa, fins que una profes-
sora jove sels acosta).
Professora: Bon dia tinguin.

Colometa: Bon dia.
Julieta: Hola, bon dia.
(lAntoni, sorrut, no diu res)
Professora: Si us plau, vinguin amb mi.
(Travessen tota la terrassa entremig dels nens i entren en un despatx)
Professora: B, vosts diran...

Solucionari
Jlia (Li ensenya un paper a la professora): Es tracta del segent: aquesta senyora no t prou
menjar per alimentar el seu fill i voldria deixar el nen a la colnia, perqu aqu almenys menja-
ria.
(La professora es mira lAntoni)
Colometa (tot mirant la professora): Veur, hem fet aquest viatge per dur el nen a la colnia, i ja
que lhi hem dut, shi ha de quedar.
Professora (mirant de dret a la Colometa, per amb una mirada dola): Miri, tots aquests nens
acaben darribar, i potser el seu fill no fa per aquesta casa.
UNITAT 3
1 a) La fugida de ls produa por i temor.

b) Si vnen avui, demanals que ens canvin el vidre.
c) El seu nt estudiava en el torn dirn.
d) Per culpa dels pecs, ens feien mal les botes i vam haver danar a la farmcia.
e) El seu pas produa grans quantitats de te.
f) El mes que ve, si Du vol, tindrem nous vens.
g) Si vols que actu, dna-li una bona paga.
h) Ja s que conduu molt malament.
i) No siguis tan egoista! s millor que estalvis per als teus fills.
j) Li va anar pels pls que no es queda a viure a Sussa.
2 Escriu els accents i diresis necessaris en aquestes definicions:

a) distorsi: deformaci produda per una torsi.
b) distribuble: que pot sser distribut.
c) eloqncia: facultat o art de ser eloqent.
d) filatura: conjunt doperacions a que hom sotmet una fibra txtil per reduir-la a fil.
e) venat: conjunt de vens duna poblaci, dun barri, dun carrer. Venatge.
3 a) tastar; b) gros; c) nombre; d) soterrani; e) esquena; f) capsa; g) butllofes; h) nomenat; i) pl-

nol; j) doblegar; k) mdic; l) empegar
4 posar-lo, que o els quals, el vei, llescar-lo, en fu dotze llesques grans, amanir-les, de la qual
o don, donar-les.
5 Exercici obert. Possible soluci: a) ten: Et donar pasts; b) lhi: Portvem el cotxe al taller o
b Hem trobat el teu germ molt trist; d) mhi: Macosta al riu; o b Mhe acostumat a esmor-
zar b; e) lin: Comprava regals a la seva estimada; f) les hi: Endrears les camises a larmari;
o b Acostumars les amigues a fer esport; g) mho: Mhe deixat all a casa.

Solucionari
6 a) Va obrir-la o la va obrir; b) Va escriure-li o li va escriure; c) sen va abstenir o va abstenir-sen;

d) ho est; e) shi va posar o va posar-shi; f) hi venia; g) Hi hem vingut
7 a) 3; b) 1; c) 5; d) 2; e) 9; f) 10; g) 4; h) 6; i) 7; j) 12; k) 8; l) 11
UNITAT 4

2 a) Dany que sofreix un aparell, una mquina. Avaria
b) Espai comprs entre dues parets que formen angle. Rac
c) Conjunt de persones que es reuneixen per parlar. Assemblees
d) Persona que representa un pas a un altre pas. Ambaixadors
3 a) Heu de signar l acta de la reuni. (acta/acte).

) Compta fins a deu i ja pots obrir els ulls. (compta/compte).
b
c) Sria s entre Manresa i Cardona. (entra/entre).
d) Em fa lafecte que avui no vindran. (afecte/efecte).
e) Posim una lliura de sardines. (lliura/lliure).
f) La nau espacial va sortir del cap de Creus. (espacial/especial).
g) Em passes el regle, si et plau? (regla/regle).
h) Aix no mafecta. (afecta/afecte).
i) El seu tracte era molt bo. (tracta/tracte).
j) Si vols civada, vine amb un cove. (cova/cove).
4 Com en totes les altres coses de la vida, vas trigar a adonar-te que hi havia algun problema. Et
dedicaves a all que tu anomenaves la teva feina de la mateixa manera que abans, i freqen-
taves els mateixos clubs i bars per discutir els mateixos temes i dir als clients quines accions
havien de comprar i tot all, per lentament vas comenar a adonar-te que alguna cosa era
diferent. Semblava que les persones sortissin del teu cercle social sense cap advertiment
previ, i una srie damics als quals havies aconsellat de fer-se Noms et comenaren a recordar
el teu consell.
UNITAT 5
1 a) forestals; b) lactis; c) renal; d) felina; e) capillar; f) elica; g) ocular; h) fluvial; i) bucal; j) cervi-
cals

Solucionari

4 Fes el plural dels noms o adjectius segents:
a) cactus: f) inters:
b) passeig: g) pis:
c) cas: h) lleig:
d) complex: i) globus:
e) boig: j) text:
5 a) Aquest captol mavorreix molt.

b) Don ha sorgit aquest mussol?
c) La tramuntana s un vent de lEmpord.
d) El butllet de lAteneu parla de la joventut.
e) Li feia mal el turmell i per aix no podia muntar.
f) Quan pugueu, heu de cobrir el cotxe.
g) Van sospirar perqu estaven desconsolades.
h) El focus illuminava el trofeu.
i) En Joan va anar de vacances a Romania.
j) Et fa escrpols complir el deure?
6 a) mlt, b) sortim, c) cusis, d) vulgueu, e) dissolt.

7 a) sabs, estaria; b) calgut, intervingus; c) fossin; d) tingus; e) estigueu-vos
UNITAT 6
1 a) estudi; b) sargir; c) iot; d) desfalcar; e) grinyol; f) udols; g) escriptura

2 Per aquest ordre: embarcar, velers, trnsit, dogues de castanyer, btes, una travessia, Salp-
rem, bergant, tripulat, hissrem, mestral.

5 a) Se li veia que era un covard perqu li tremola a el lla i quan esta a nervis.
b) El comboi va envestir un ramat do elles.
c) Les bigues del pavell aguantaven lenvestida.
d) El so del cascavell anuncia a el canvi de gurdia.

Solucionari
e) Estic avorrit dhaver de menjar cada dia prssec en almvar.

f) Un nvol ens va fer adonar dels voltors.
g) LEsteve va provar darribar al cim tot sol.
h) Tenia una berruga prop del llavi.
i) Als horts shi feien faves, raves, endvies i altres hortalisses.
j) El seu avi era advocat.
6 a) abeto: avet b) carabela: caravella

c) probar :provar d) trbol: trvol
e) calvo: calb f) cabalgar: cavalcar
g) barniz: verns h) cobarde: covard
i) desenvuelto: desimbolt j) savia: sabia
k) curva: corba m) reventar: rebentar
7 a) voler; b) aparegut; c) sabut; d) cobert; e) sofert; f) poder; g) imprs; h) plovent; i) emetre;

j) emps
Infinitiu: voler, poder, emetre
Gerundi: plovent
Participi: aparegut, sabut, cobert, sofert, imprs, emps
8 a) He (o haig) destudiar angls. b) A hores dara ja deu haver marxat. c) No cal que thi amonis.
d) Me nhe danar (o he danar-men) a casa.
UNITAT 7
1 a, hagut de caminar, una estona, mhe assegut, de lescorxador, cap persona (o ning), aja-
gut, despavilar-me (o eixorivir-me), mhe adonat que, estrany, al tou de la cama (o al panxell),
sagnava, caure, guarir-me, de la farmaciola, benes, a la butaca, laroma engrescadora, pasts,
tot de sobte
2
GNERES PERIODSTICS
gneres gneres
caracterstiques
informatius interpretatius
a1) Informa sobre fets que han passat.
a2) Exposa opinions sobre fets que han passat.
b1) Presenta els fets de manera subjectiva.
b2) Presenta els fets de manera objectiva.

Solucionari
c1) Sempre van firmats per alg.

c2) Molt sovint no els firma ning.
d1) Notcia, crnica, reportatge.
d2) Columna, crtica, cartes dels lectors.
e1) Sn textos narratius.
e2) Sn textos argumentatius.
3 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Com a exemple:

a) Els atracadors del supermercat condemnats a noms tres anys de pres
Condemna exemplar per als atracadors del supermercat
El jutge es mostra indulgent amb els atracadors del supermercat
Nou escndol judicial: els atracadors del supermercat ja tenen un peu al carrer
b) El govern penalitza els pensionistes amb una puja dun dos per cent
El govern afavoreix els pensionistes amb una puja del dos per cent
Les pensions, congelades
Enguany, els pensionistes no perdran poder adquisitiu

5 a) cabdal
b) capal
c augment
d) atmosfera
6 informal: espavilat, ximple, poruc, franc, desprs, cregut

formal: intelligent, estpid, pusillnime, vera, prdig, vanits
UNITAT 8
1 El treball cientfic no acaba amb lestabliment de lleis; per explicar les lleis obtingudes es fan
suposicions o hiptesis. Daquestes hiptesis es dedueixen conseqncies que cal compro-
var experimentalment. No noms se segueix aquest mtode en el treball cientfic, sin tamb
en la vida diria: si un amic amb qui thas de trobar a una hora determinada triga a arribar, fas
alguna hiptesi per tal dexplicar-ho. Potser est malalt. Daquesta hiptesi, en dedueixes
una conseqncia: no deu haver sortit de casa. Ho comproves tot telefonant-li. Si no el tro-
bes, la hiptesi falla i cal fer-ne una altra.
2 Arguments a favor de la TV: c, f, g, i

Arguments en contra de la TV: a, b, d, e, g

Solucionari

4 Sona [ks]:inexorable, mxima, fixar, clxon, asfxia, apndix, luxe, taxi
Sona [gz]: exhortar, xode, examina, xit, exili
5 a) Prou disbauxa! Sha acabat la xerrameca! No vull sentir ms xiscles!

b) Les obres del passeig no sacabaran fins al maig pel capritx dun propietari.
c) Tenia un estoig dins duna caixa de fusta de xiprer.
d) Una espina de peix se li va clavar a la geniva sobre el queixal del seny.
e) Desprs de lestiueig, em vaig engreixar.
6 a) Utilitza un registre culte (cientfic). A remarcar ls dun vocabulari molt especfic, propi de
la meteorologia: precipitaci, nuclis de condensaci, corrents ascendents, capes atmosfri-
ques...
UNITAT 9

2 a) millsim f) pressi k) medusa p) emissor
b) Brusselles g) excessiu l) Eivissa q) hissar
c) nasal h) discussi m) parsit r) etctera
d) casino i) roella n) ciment s) sentinella
e) gessam j) metgess a o) premissa t) asil
3 a) tendresa, b) coherncia, c) concisi, d) tristesa, e) decisi, f) inclusi

4 perqu, Encara que, aix, Per comenar, Dentrada, Per, Per aix Com a, com, Pel que fa
al, Tanmateix, tamb
5 Per aquest ordre: oms, paper, arbres, flors, tanques, branques
UNITAT 10
1 a) La ironia s una figura del llenguatge consistent a dir el contrari dall que es vol donar a en-
tendre, i forma dhumor que en resulta. Per exemple, quan diu, referint-se als anuncis Quina
llstima que els tallin / per posar programes!, en realitat est criticant lexcs danuncis.

Solucionari
b) Pot recordar diversos productes que pretenen ser un bon esmorzar o berenar per a la
mainada. Semblances: tenir la xocolata com a ingredient, ser modern (Qu mengen els nens
moderns?, per a la quitxalla davui), proporcionar als nens lenergia que necessiten i ser salu-
dable (Perqu facin esport i vida sana).
c) s una broma, perqu el mot catipn vol dir pudor. Alludeix a les colnies dhome que
tenen un perfum molt fort, amb la idea que aix les fa ms virils.
d) Fa la pardia dun fams anunci de compreses. Tamb vol criticar la lleugeresa amb qu els
anuncis utilitzen conceptes com llibertat, amor, felicitat, joventut, etc.
e) Fa broma sobre els estris i les mquines absolutament prescindibles i fora intils que cons-
tantment ens volen vendre fent-nos creure que no podem passar sense.
f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
2 a) Van sollicitar una plaa amb molta alegria.

b) El delegat del collegi ens va colar una proposta illegal.
c) Per fer aquesta destillaci necessites alguna cosa ms que un filtre i un colador.
d) Li feia molta illusi poder completar tota la collecci.
e) Illustrssim senyor: En relaci amb la seva gran novella, li volem comunicar que...
3
1 atemptat 6 smptoma 11 exempt
2 comptabilitat 7 comptagotes 12 presumpte
3 premsa 8 embranzida 13 campament
4 assumpte 9 temptar 14 circumvallaci
5 amplitud 10 descomptar 15 combustible
4 a) Ho vam celebrar de manera collectiva.

b) El gorilla s un dels animals ms intelligents.
c) Laquarella reflectia lidilli de la parella.
d) La soluci s tirar-hi una mica do i doliva verge.
e) El satllit tenia un complex sistema dautoalimentaci elctrica.
5 a) barca de vapor; b) Al mat; c) a/denviar-li; d) un de blau i un altre de vermell; e) de quadres;

f) A la tarda; g) a/de fer-ho; h) uns de blaus i uns altres de negres
6 a) Aviat; b) de franc; c) Sovint; d) Abans; e) Potser

7 a) claveguera; b) vianant, transent; c) xamfr; d)suburbi; e) vorera; f) gual; g) bstia; h) brolla-
dor, sortidor

Solucionari
UNITAT 11

2 a) 3; b) 1; c) 4; d) 2; e) 6; f) 7; g) 5; h) 9; i) 8
3 1 herncia, 2 honradesa, 3 habitaci, humanitat, 5 habilitat, 6 harmonis, 7 hellenistic, 8 her-
bicida, 9 hipotticament, 10 humilitat
4 a) Fluix de sang de qualsevol part del cos: hemorrgia

b) Avi que aterra sobre laigua: hidroavi
c) Vers de sis sllabes mtriques: hexasllab
d) Vers de set peus: heptasillab.
e) Sala semicircular: hemicicle
f) Establiment comercial molt gran: hipermercat
g) Mots diferents que es pronuncien de la mateixa manera: homfons.
h) Que sent atracci sexual envers els individus de laltre sexe: heterosexual.
5 a) No obstant aix; b) Desitjo que c) Si no; d) perqu; e) Espero que

6 a) per; b) Doncs; c) per; d) aix que
7 a) coregraf -a; b) locutor -a; c) escengraf -a; d) muntador -a; e) productor -a; f) dramaturg a;
g) guionista; h) taquiller -a; i) acomodador -a

9788498045963GD PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

9788498045963GD PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

nou OM

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Direcci editorial: Dolors Rius

Edici: Anna Pauner i Igebenet

Primera edici: juny de 2008

Llengua catalana i literatura 3r ESO 

 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Cada unitat segueix una estructura similar:

Dimensi plurilinge i intercultural. Presenta una visi sociolingstica de la llengua catalana i

La nostra concepci de laprenentatge de la llengua i de la literatura s que cal dur a terme un

 Llengua catalana i literatura 3r ESO

2.1 Foment de la lectura

2.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci

2.3Proposta didctica per a leducaci en valors

En la guia didctica, dins lapartat dOrientacions didctiques, trobareu nombroses propostes de

Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme

Llengua catalana i literatura 3r ESO 

2.4Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO 

3.1 llibre i cD de lalumne

nou OM 3.2 cD de lalumne

Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,

de les taules de contingut que

3.3 guia didctica

10 Llengua catalana i literatura r ESO

3.4 cD del professor

Programaci de matria (en format Word) 3r

Activitats dampliaci (en format PDF) Programacions

Solucionari de les activitats de refor i ampliaci

Galeria dimatges del llibre de lalumne

Podeu trobar ms informaci i ms propostes dactivitats a

Llengua catalana i literatura r ESO 11

Com s sabut, la incorporaci de les competncies bsiques al currculum deriva de la reflexi

12 Llengua catalana i literatura 3r ESO

La competncia en les capacitats bsiques de la llengua (lectura i escriptura), el clcul i les

Llengua catalana i literatura 3r ESO 13

El foment de la lectura i ls de biblioteques.

Desenvolupament de les competncies bsiques

14 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO 15

estructura Duna unitat

Shi especifiquen els continguts

de la unitat i els objectius que Lectura

lalumne ha dassolir . abans de llegir . Vol incentivar

En aquesta unitat aprendrs a:

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

Activitats de comprensi lectora de lautor

i dexpressi escrita i oral

Fitxa tcnica Tema: el comproms amb la

Vocabulari liquen Tipus dorganisme aqu.

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

a Sent nostlgia perqu ja no es fan ser-

escoltar, parlar, llegir i escriure .

3 Creu que el pblic s objectiu o subjectiu? Comprensi escrita i oral

5 Qu proposa perqu el pblic sigui ms cor-

la salvatgeria del pblic? 5 Prepareu, en grups de quatre, un noticiari de televisi. Dos de

En coneixes daltres? Quines?

Es troben en els diferents

apartats de la unitat . 204 123

1 Llengua catalana i literatura r ESO

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL LECTURA DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO

10 Llengua catalana i literatura r ESO

Llengua catalana i literatura r ESO 11

El foment de la lectura i ls de biblioteques.

1 Llengua catalana i literatura r ESO

Llengua catalana i literatura r ESO 1

7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera co-