R&a Ciències Socials 5. Editorial SM. Projecte Sava

ndex
ATENCI A LA DIVERSITAT
Atenci a la diversitat en el projecte Saba .............................................................................................. 3
Reps unitat 1. De lunivers al teu entorn ................................................................................................ 4

Refor unitat 1. Un viatge pel sistema solar ............................................................................................ 6
Refor unitat 1. Els girs de la Terra .......................................................................................................... 7
Refor unitat 1. La Terra. Representaci i orientaci ............................................................................... 8
Ampliaci unitat 1. La Terra. Representaci i orientaci .......................................................................... 9
Reps unitat 2. El clima ......................................................................................................................... 10

Refor unitat 2. Loratge i el clima ......................................................................................................... 12
Refor unitat 2. Les zones climtiques .................................................................................................. 13
Refor unitat 2. Els climes dEspanya .................................................................................................... 14
Ampliaci unitat 2. Les prediccions meteorolgiques ........................................................................... 15
Reps unitat 3. Som ciutadans .............................................................................................................. 16

Refor unitat 3. El territori espanyol ...................................................................................................... 18
Refor unitat 3. Els poders i els smbols de lEstat ................................................................................. 19
Refor unitat 3. Llegim tota mena de grfics ......................................................................................... 20
Ampliaci unitat 3. Les pirmides de poblaci ...................................................................................... 21
Reps unitat 4. La ciutadania europea .................................................................................................. 22

Refor unitat 4. El continent europeu .................................................................................................... 24
Refor unitat 4. Els membres de la UE ................................................................................................... 25
Ampliaci unitat 4. Els climes i els paisatges dEuropa .......................................................................... 26
Ampliaci unitat 4. La Uni Monetria Europea .................................................................................... 27
Reps unitat 5. Ledat mitjana ............................................................................................................... 28

Refor unitat 5. Els nous regnes cristians .............................................................................................. 30
Refor unitat 5. Al-ndalus ................................................................................................................... 32
Ampliaci unitat 5. Lart medieval ......................................................................................................... 33
Reps unitat 6. Ledat moderna ............................................................................................................ 34

Refor unitat 6. El mn modern ............................................................................................................ 36
Refor unitat 6. Els Reis Catlics ........................................................................................................... 37
Refor unitat 6. La conquesta dAmrica ............................................................................................... 38
Ampliaci unitat 6. Lart en ledat moderna ........................................................................................... 39
Atenci a la diversitat
en el projecte Saba
En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils daprenentatge dels alumnes.
Per aix, el quadern dAtenci a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables
per a cobrir les diferents necessitats:
Reps
Les fitxes de reps inclouen activitats que recorren els continguts fonamen-
tals de tota la unitat.
Poden utilitzar-se per a consolidar definitivament aquests continguts una
vegada acabat lestudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els
alumnes com a pas previ a lexamen.
Refor
Les fitxes de refor estan focalitzades en els aspectes de ms dificultat de
cada una de les unitats didctiques.
Inclouen activitats que aborden els continguts bsics des de diferents punts
de vista, i aix, es fan accessibles a un nombre ms gran dalumnes.
Ampliaci
Les fitxes dampliaci proposen activitats que van un pas ms enll del que
sha vist a classe.
Estan plantejades amb un cert carcter ldic, de manera que lalumne que de
veritat puga fer ms, es motive per a fer aquest tipus dactivitats.
Permeten aprofundir en continguts ja treballats.
Totes aquestes fitxes i els solucionaris corresponents estan disponibles en Sabadigi-
tal. Si vol, el mestre podr assignar-los des dall directament als alumnes que consi-
dere oport.
Atenci a la diversitat en el projecte Saba 3

uniTAT REPS De lunivers a la Terra
1 Nom: Data: Curs:
1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.
2 Defineix els termes segents.
Estrela
Planeta
Satllit
3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que shi plantegen.
a. Com sanomena el moviment que fa la Terra sobre el seu eix?
b. Quant de temps tarda a fer-lo?
c. Quin s el principal efecte que provoca?
Cincies Socials 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 4

uniTAT REPS De lunivers a la Terra
1 Nom: Data: Curs:
4 Indica amb quina estaci es correspon cada imatge i quin mes comena.
Estaci:
Mes:
Estaci:
Mes:
Estaci:
Mes:
Estaci:
Mes:
5 En quina fase es troba la Lluna en cada una de les illustracions?
6 Uneix cada terme amb la definici corresponent.
Galxia Galxia en la qual es troba el sistema solar.
Telescopi Conjunt destreles i planetes.
Via Lctia Instrument que serveix per a observar lespai.

unitat REFOR Un viatge pel Sistema Solar
1 Nom: Data: Curs:
1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

2 A continuaci, agrupals segons si sn planetes interiors o exteriors.
PLANETES INTERIORS PLANETES EXTERIORS

3 Indica amb quin concepte es relacionen les definicions segents.
Cometa Cos compost per gel, pols i roca que gira

molt lluny del Sol.
Asteroide Gran roca que gira al voltant del Sol.
Fragment de roca de dimensions redu-

Meteorit
des que es desplaa per lespai.

unitat REFOR Els girs de la Terra
1 Nom: Data: Curs:
1 Completa les oracions que apareixen a continuaci amb els termes dels requadres.
A) La Terra tarda 365 dies a fer una volta al voltant del
B) Aquest moviment sanomena
C) El moviment de la Terra al voltant del Sol provoca la successi d
Sol translaci estacions
2 Uneix cada mes amb lestaci de lany que comena aquest mateix mes.
desembre primavera
mar tardor
juny hivern
setembre estiu
3 Amb quina estaci de lany relaciones les imatges segents?
1. 2
2.
3
3.
4
4.

unitat REFOR La Terra. Representaci i orientaci
1 Nom: Data: Curs:
1 Completa el segent dibuix.
2 Indica si les afirmacions segents sn verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses.
A) La representaci a escala de la Terra o duna part daquesta sanomena mapa.
B) En un mapa els rius i els mars apareixen representats de color verd.
C) En girar, una part de la Terra rep els raigs del Sol i una altra queda a les fosques.
3 Ordena els diferents moments del dia i de la nit.
a poqueta nit vespre migdia alba
1.
2.
3.
4.

unitat AMPLIACI La Terra. Representaci i orientaci
1 Nom: Data: Curs:
A travs de les coordenades geogrfiques podem situar qualsevol punt sobre la superfcie te-
rrestre. Per aix, nhi haur prou amb saber quin parallel i quin meridi sencreuen sobre aquest
punt, i aix ens donar una latitud i una longitud expressades en graus.
pol Nord
meridi 0
equador
pol Sud
La latitud va des de 0 a lequador fins a 90 als La longitud va des de 0 fins a 180, i pot ser
pols, i pot ser nord o sud, segons lhemisferi on est o oest segons si es localitza a una banda del
es trobe el punt que hem de localitzar. meridi 0 o a laltra (tamb anomenat meri-
di de Greenwich).
1 Observa aquest mapa. Segons les dades oferides, intenta esbrinar amb quina de les ciutats represen-
tades es corresponen les coordenades geogrfiques que sofereixen a continuaci.
180 160 O 140 O 120 O 100 O 80 O 60 O 40 O 20 O 0 20 E 40 E 60 E 80 E 100 E 120 E 140 E 160 E 180
90 N
80 N
70 N
B 60 N
Moscou
50 N
OCE
40 N
Los ngeles AT L N T I C OCE
30 N
PACFIC
20 N
10 N
OCE
0
10 S
PACFIC A OCE
20 S
OCE NDIC
30 S
Buenos Aires A T L N T I C Sidney
40 S
50 S
60 S
a) 34 latitud sud, 54 longitud oest
b) 55 latitud nord, 37 longitud est
c) 33 latitud sud, 150 longitud est
d) 34 latitud nord, 118 longitud oest

unitat REPS El clima
2 Nom: Data: Curs:
1 Assenyala el nom dels segents instruments i indica qu mesuren (quantitat daigua, temperatura...).
Nom: Nom: Nom: Nom:
Mesura Mesura Mesura Mesura
2 Defineix els termes segents.
Temps atmosfric

Clima

Calfament global


a. Quines sn les temperatures mximes?

Temperatures (C)
Precipitacions (mm) b. Quan fa ms fred?
70 Npoles 140
C
60
(Italia) mm
120

50 100
c. Q
uina quantitat de pluja es recull durant lany?
40 80
En quina poca plou ms?
30 60
20 40

10 20
0 0 d. A
quin clima dels que hi ha a Espanya penses
G F M A M J J A S O N D
que pertany? Per qu?
Cincies socials 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 10

unitat REPS El clima
2 Nom: Data: Curs:
4 Pinta aquest mapa i la llegenda, i completa les cartelles, dacord amb els climes que es donen a Espanya.

Ocenic
Mediterrani interior
Mediterrani litoral
Subtropical
De muntanya
5 Indica si les segents fonts denergia acceleren el canvi climtic o el frenen.

6 Uneix el tipus de vegetaci amb la zona climtica on apareix.
freda bosc atlntic

clida vegetaci dalta muntanya
temperada jungla

unitat REFOR Loratge i el clima
2 Nom: Data: Curs:
1 Observa el mapa i assenyala quin oratge fa a les comunitats autnomes indicades.
Galcia
Catalunya
Andalusia
Canries
2 Completa aquestes frases.

A. El s el conjunt de caracterstiques meteorolgiques duna zona
durant un perode llarg de temps.
B. El clima depn de diversos factors, com la , la distncia al mar
i l
C. Prop de l els raigs solars es concentren i donen ms calor.
D. A les zones prximes a la costa, les sn ms suaus.
3 Uneix amb fletxes cada instrument de mesurament atmosfric amb lelement que mesura.
termmetre direcci del vent

barmetre pressi atmosfrica
penell quantitat de pluja
pluvimetre temperatura

unitat REFOR Les zones climtiques
2 Nom: Data: Curs:
1 Observa el mapa i indica amb quines zones climtiques es correspon cada regi.
OCE GLACIAL OCE GLACIAL RTIC
RTIC

60 N Cercle polar rtic 60 N Cercle polar rtic
OCE
AT L N T I C
30 N 30 N
Trpic de Cncer Trpic de Cncer
OCE
PACFIC
OCE
Equador Equador
PACFIC
OCE OCE
AT L N T I C NDIC
Trpic de Capricorn Trpic de Capricorn
30 S 30 S
60 S Cercle polar antrtic 60 S Cercle polar antrtic
OCE GLACIAL

A N T R T I C
2 Relaciona cada un daquests paisatges amb la zona climtica a la qual pertanyen.

3 Completa aquesta taula.
ZONA CLIMTICA clida
Temperatures Molt baixes

Abundants a la selva i
Precipitacions escasses al desert
Boscos atlntics i
Vegetaci mediterranis

unitat REFOR Els climes dEspanya
2 Nom: Data: Curs:
1 Observa el mapa i indica amb quin clima dEspanya es correspon cada cartella.

Ocenic
Mediterrani interior
Mediterrani litoral
Subtropical
De muntanya
2 Relaciona cada una daquestes fotos amb el clima a qu corresponen.

3 Completa la taula segent sobre els climes dEspanya.
CLIMA Ocenic Mediterrani Mediterrani De muntanya Subtropical

litoral interior
Temperatures
Precipitacions

unitat AMPLIACI Les prediccions meteorolgiques
2 Nom: Data: Curs:
El temps atmosfric s el resultat de la situaci meteorolgica produda per les condicions de pressi
i temperatura de latmosfera, i que provoquen que loratge siga ms estable o menys en funci dels
segents factors.
Anticiclons, borrasques, masses daire i fronts

Quan la pressi atmosfrica s superior a
1.016 millibars es forma un anticicl, que sol
estar associat a un oratge estable.
1016
Quan la pressi atmosfrica s inferior a 1016
millibars es forma una borrasca, que sol estar 1025 1029
associada a inestabilitat atmosfrica i pluja. 1009
Com menor siga la pressi, ms intensa ser la

borrasca.
Les zones amb la mateixa pressi suneixen
amb lnies imaginries anomenades isbares. 1008
Com ms juntes es troben les isbares, major 1018
ser la velocitat del vent.
A Anticicl Front clid
En latmosfera circulen fronts daire fred, que B Borrasca Front fred
es representen de color blau i amb forma trian- Isbara 1008 millibars
gular; i fronts clids, representats de color roig

i amb forma semicircular.
Quan es troben, es produeix inestabilitat atmosfrica i pluges.
1 Observa aquest mapa de loratge i contesta les preguntes.

a. H
i ha algun anticicl? Quina ns la mxi-
ma pressi?
b. H
i ha alguna borrasca? Quina ns la
mnima isbara?
c. I ndica amb una fletxa a quina zona

penses que ser ms intens el vent.
d. Quin oratge preveus a Espanya?

unitat REPS Som ciutadans
3 Nom: Data: Curs:
1 Explica com sorganitza territorialment Espanya a partir daquesta illustraci.
2 Relaciona la unitat administrativa amb la instituci que la governa.
Municipi Diputaci
Provncia Govern autonmic
Comunitat autnoma Ajuntament

a. Qu representa aquest grfic?

Esperana de vida en nixer en cada sexe

85
b. Quin interval danys analitza?
75

65

55
c. Q
uina ha sigut levoluci de les
dades durant aquests anys?
45

35

25
d. Q
ui viu ms anys, els hmens o
1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1981 1991 2001
les dones?
Hmens Dones


unitat REPS Som ciutadans
3 Nom: Data: Curs:
4 Observa les dues fotografies i respon a les preguntes que es fan a continuaci.
a. Quina de les dues localitats creus que t una densitat de poblaci major?
b. A quina la poblaci deu ser ms vella?
c. A quina de les dues penses que hi haur un major percentatge dimmigrants?
5 Completa les taules amb les llenges que es parlen a les segents comunitats autnomes.
Comunitat autnoma Llenges que shi parlen
Galcia
Castella i Lle
Pas Basc
Catalunya
Comunitat Valenciana
Illes Balears
Arag

unitat REFOR El territori espanyol
3 Nom: Data: Curs:
1 Assenyala el nom de les provncies indicades en el mapa.

ST
I
S
L G B C N R
O C
G O
Z
R
S I
C E S
C ST
C NC
H L
A M R
L A
2 Indica a quina comunitat autnoma pertanyen les segents provncies.
PROVNCIA COMUNITAT AUTNOMA
terol
sevilla
Alacant
Badajoz
Toledo
Burgos
Las Palmas
Tarragona

unitat REFOR Els poders i els smbols de lEstat
3 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona cada un dels tres poders de lEstat espanyol amb la funci que compleix.
Poder executiu Vigilar el compliment de les lleis.

Poder legislatiu Executar les lleis i governar.

Poder judicial Elaborar les lleis i aprovar-les.

2 Assenyala si les afirmacions segents sn verdaderes (V) o falses (F).
A. Segons la nostra Constituci, el cap de lEstat s el rei.

B. Les Corts Generals estan compostes pel Congrs dels Diputats i el Senat.
C. El poder executiu est dirigit pels reis dEspanya.
D. Els membres del Consell General del Poder Judicial sn nomenats pel president.
3 Pinta amb retoladors la bandera i lescut dEspanya. A continuaci, respon a les preguntes.
a. Quins regnes medievals estan representats en lescut?

b. Qu hi ha a la part superior de lescut? Per qu creus que hi apareix?

c. Quins colors t la bandera? Tenen la mateixa amplria les tres franges?

d. Com sanomena tamb lhimne nacional?


unitat REFOR Llegim tota mena de grfics
3 Nom: Data: Curs:
1 Observa els grfics i contesta les preguntes que es plantegen a continuaci.
Esperana de vida al nixer Hmens

Nombre de fills per dona Dones
5 90
80
4
70
3
60
2
50
1 40
30
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012
a. Qu indica leix vertical del primer grfic?
b. Qu registra leix vertical del segon grfic?
c. Qu apareix reflectit en els eixos horitzontals dels dos?
d. Quin era el nombre de fills per dona el 1920? I el 2012?
e. Quina era lesperana de vida en nixer de les dones espanyoles lany 2012?
2 Construeix un grfic amb dades sobre quantes persones viuen a casa dalguns dels teus companys. Per a
fer-lo, segueix els passos segents.
a. En un full de paper quadriculat, dibuixa un eix vertical i situa-hi el nombre de persones (d1 a 8).
b. D
ibuixa leix horitzontal i posa
la inicial dels teus companys.
Pots triar els 8 companys ms
prxims.
c. R
egistra les dades que et
done cada un dells per mitj
de barres.
d. Desprs, pinta les barres.
e. F
inalment, indica quin s el
nombre de persones ms
habitual entre les famlies
dels teus companys.

unitat AMPLIACI Les pirmides de poblaci
3 Nom: Data: Curs:
La pirmide de poblaci s un tipus de grfic utilitzat per a estudiar la poblaci dun lloc, habitual-
ment un pas. Shi registra la distribuci de poblaci per sexe i edat. En la meitat esquerra de la pir-
mide es representen els hmens i en la dreta, les dones. Leix horitzontal assenyala el nombre dindividus
o persones, i el vertical les edats, agrupades de cinc anys en cinc.
Segons lestructura demogrfica dun pas, la pirmide de poblaci t una forma o una altra.
Anys Anys
85 o + 85 o +
80 - 84 80 - 84
75 - 79 75 - 79
70 - 74 70 - 74
65 - 69 65 - 69
60 - 64 60 - 64
55 - 59 55 - 59
50 - 54 50 - 54
45 - 49 45 - 49
40 - 44 40 - 44
35 - 39 35 - 39
30 - 34 30 - 34
25 - 29 25 - 29
20 - 24 20 - 24
15 - 19 15 - 19
10 - 14 10 - 14
5-9 5-9
0-4 0-4
600 400 200 0 0 200 400 600 2500 2000 1500 1000 500 0 0 500 1000 1500 2000 2500
milers de persones milers de persones milers de persones milers de persones
Les pirmides de poblaci als pasos menys des- Les pirmides de poblaci als pasos desenvolu-
envolupats concentren la poblaci en la base. La pats tenen la base ms estreta, perqu naixen
major part dels habitants sn jvens perqu nai- menys xiquets. A ms, la part superior de la pir-
xen molts xiquets i lesperana de vida en nixer s mide seixampla, perqu augmenta lesperana de
baixa, i la part superior s estreta. vida en nixer.
1 Observa la segent pirmide de poblaci i respon a les preguntes.

a. E
t sembla una pirmide de poblaci dun pas desenvolu-
pat o poc desenvolupat?
Poblaci vella Poblaci adulta Poblaci jove

Anys
80 o +
75 - 79
b. En aquest lloc, naixen ms xiquets o xiquetes?
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59

50 - 54
45 - 49
40 - 44 c. E
ntre quines edats es concentra el mxim nombre
35 - 39
30 - 34 dhabitants?
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14

5-9
0-4
6 5 4 3 2 1 0 % 0 1 2 3 4 5 6
d. S
uma els percentatges de les barres superiors a 65 anys i
Font: INE indica quin s el tant per cent de poblaci anciana.

unitat REPS La ciutadania europea
4 Nom: Data: Curs:
1 Situa en el mapa fsic dEuropa els nombres dels segents accidents geogrfics.
30 20 10 Oest 70 0 10 Est 20 30 40 70 Nord 50 60 70 60
60
30
70
50
20
50
60
40 Nord
40 Nord
10 Oest
16 Oest
30
28 Nord 0 10 Este 20 30 40
1. Alps 2. Carpats 3. Urals 4. Caucas 5. Serralades Escandinaves
6. Riu Rin 7. Riu Loira 8. Siclia 9. Mar Bltic 10. Mar Negre
2 Completa les segents frases:

A. El Consell de la UE t la seu a i el formen els
dels pasos de la Uni Europea.
B. La Comissi Europea t la seu a i est formada per
elegits per cada un dels pasos membres.
C. El Parlament Europeu t la seu a i est format per
elegits pels ciutadans.

unitat REPS La ciutadania europea
4 Nom: Data: Curs:
3 Llig les segents frases i marca amb un clic totes les coses que pots fer com a ciutad de la Uni Europea.
Pots viatjar a qualsevol pas que forme part de la Uni.

Pots utilitzar leuro en qualsevol pas membre.
Pots estudiar o treballar al pas de la Uni Europea que preferisques.
Tries el president del Govern de qualsevol dels pasos integrants.
Pots demanar protecci als tribunals europeus.
4 Completa la taula indicant quins pasos formen part de la Uni Europea i lany de la seua incorporaci.
Pas Membre de la Uni Europea Any dincorporaci
Irlanda
Federaci Russa
Frana
Espanya
Alemanya
Polnia
Sussa
5 Observa la imatge i respon a les preguntes.

a. Quin s el nom daquesta moneda?
b. Quin any entr en circulaci?
c. Tots els pasos europeus lusen?
d. Tots els pasos de la Uni Europea lempren?
e. Quins estats membres de la UE la utilitzen?

unitat REFOR El continent europeu
4 Nom: Data: Curs:
1 Completa el segent esquema.
UNITATS DE RELLEU EUROPEES

2 Localitza i completa el nom dels accidents geogrfics en el mapa.
30 20 10 Oest 70 0 10 Est 20 30 40 70 Nord 50 60 70 60
60
R
I_ _ _N_ _ _
30 U_ _LS
70
R_ _ R_ _ R_ _ V_ _ _ _
50
20
50
60
C_ _C_ _
P_R _ _ _ _S
40 Nord
40 Nord
10 Oest
M_ _ N_GR_
16 Oest
A__S R_ _ D_N_ _ _
30
28 Nord 0 10 Este 20 30 40
C_ _P_T_
1. Alps 2. Urals 3. Pirineus 4. Carpats 5. Caucas
6. Islndia 7. Riu Rin 8. Riu Danubi 9. Riu Volga 10. Mar Negre

unitat REFOR Els membres de la UE
4 Nom: Data: Curs:
1 Completa el segent mapa amb els noms dels pasos membres de la Uni Europea.
ELS PASOS DE LA UNI EUROPEA 1 B

2 P
3 D
S
4 L
R F 5 R
U 6
E
7 E
L 8 C
3
I 9 H
2 L
10 E
P
1
4 5
10
F 6
9
7 R
8
B
P I
E
G
M X
2 Completa les fases dampliaci de la Uni Europea amb la data en qu es va produir i els pasos que shi
van unir en cada una.
Pasos fundadors:
1a ampliaci:
2a ampliaci:
3a ampliaci:
4a ampliaci:
5a ampliaci:
6a ampliaci:
7a ampliaci:

unitat AMPLIACI Els climes i paisatges dEuropa
4 Nom: Data: Curs:
Europa s un continent xicotet, per amb una gran diversitat climtica i paisatgstica, ja que hi ha des
de climes i paisatges subtropicals fins a regions amb climes i paisatges polars.
rc OCE
Ce
Climes temperats le
po GLACIAL RTIC
Ocenic la
r Kolgujev
r
tic Mar de R.
Continental Pe
I. Vesterlen Barentsz or
Mediterrani a
Islndia I. Lofoten L. Inari
Estepari Mar
Blanc ep . D
R
S
Climes freds Mar de te v in
nt a
Noruega rio
na
R.
Polar l
I. Froe
Ka
a
Dalta muntanya L. Onega
m
on
a
uh
I. Shetland
S
Climes clids
R.
L. Ladoga
olga
Desrtic I l les I. land R. V
Britniques
Tropical sec Mar al
al
R. D nt
del Nord v i n a O cci d e Ur
Irlanda
Gran Mar R.
Bretanya Bltic R. Niem
R. D
R. I. Frisones en
Tm
esi R . Vstula
on
R. R
R.
R. V
R.
olg
Elb
Od
R. D a
in
. Sen nip
a
er
R
R. Loir er
OCE R . Dn
a
a i
Mar R. Danubi
AT L N T I C Mar Mar
ste ut
R.
Cantbric dAzov Caspi
Pr
e
r
R. Roin
R. S
R. Po ava
i
R. D R. Kura
ub
uero R . D an
R.
Mar Negre
M
Eb
ar
R. Ta Crsega
jo
re
uadiana Mar
Ad
R. G
Sardenya de
Guadalqu iv i r
ri
I. Madeira R. Mrmara
tic
Mar
I. Balears Tirr Mar R. eres
M ar Mar Egeu end
Jnic M
M
I. Canries e d Siclia
ite Rodes
Malta rra
ni Xipre 0 250 500 km
Creta
1 Compara el mapa de climes i paisatges amb un mapa poltic dEuropa i completa la taula segent:
Pas Paisatges i climes predominants
Federaci Russa
Grcia
Islndia
Regne Unit
Sussa
Frana
Polnia

unitat AMPLIACI La Uni Monetria Europea
4 Nom: Data: Curs:
Lany 1992 es va signar el tractat de Maastricht, pel qual es va crear la Uni Europea. Aquest tractat,
a ms, va donar lloc a laparici de la Uni Monetria Europea, que signific la posada en marxa duna
moneda nica, leuro. Per no tots els pasos de la UE utilitzen leuro com a moneda.
1 Observa el mapa i respon a les preguntes que es fan a continuaci sobre la Uni Europea.
Estats de la zona euro

Estats de la UE que tenen lobligaci
dunir-se a la zona euro
Estats de la UE fora de la zona euro
Estats no membres de la UE que
utilitzen leuro
Estats i rees de fora de la UE que
utilitzen leuro sense un acord
a. Quins membres de la UE des de 1973 no utilitzen leuro com a moneda prpia, no es troben a la zona?
b. Q
uin any es van incorporar a la UE la majoria de pasos que encara no usen leuro? Hi ha alguns pasos
incorporats aquest any a la UE que s que tenen leuro com a moneda? Quins?
c. Quins pasos que no pertanyen a la Uni Europea utilitzen leuro?
d. Viatjars amb cotxe des dEspanya fins a Grcia. Per quins pasos passars que no usen leuro?

unitat REPS Ledat mitjana
5 Nom: Data: Curs:
1 Completa les dates i els esdeveniments de la segent lnia del temps sobre ledat mitjana.
: Creaci del
califat de Crdova
476: : Descobriment dAmrica
500 1000 1500
711 : 1212 :
a. Com sanomenava la cerimnia que est representada en el

dibuix?
b. Quins personatges hi apareixen representats?
c. Qu lliura el rei al seu vassall? Quin nom rebia aquesta part de
la cerimnia?
d. Qu rebia el rei a canvi? Com sanomenava aquesta part?
3 Ordena de ms antigues a ms recents les etapes de la histria dal-ndalus.
Emirat independent Califat Regnes de taifes Emirat dependent
1.
2.
3.
4.

unitat REPS Ledat mitjana
5 Nom: Data: Curs:
4 Observa aquestes tres fotografies i indica quin s un edifici andalus, quin s romnic i quin s gtic.
A. B. C.
5 Explica els motius de la teua resposta per a cada un daquests edificis.

A) Ledifici A s per
B) Ledifici B s per
C) Ledifici C s per
6 Defineix amb paraules teues els termes segents:
Burgs
Soc
Marca Hispnica
7 Observa el dibuix i completa els noms de les parts principals de la ciutat musulmana.


unitat REFOR Els nous regnes cristians
5 Nom: Data: Curs:
1 Completa els mapes sobre levoluci dels regnes cristians i indica amb quina poca es correspon cada un
daquests.
SEGLE SEGLE SEGLE
2 Completa les segents oracions amb aquestes paraules.
visigots Arag Astries catalans
Castella Marca Hispnica Lle
A) Una part dels que van fugir dels musulmans fundaren el regne d
B) El comtat de sindependitz el segle ix, i el 1230 es va unir al regne

de , don va sorgir la Corona de Castella.
C) Els comtats formaven un territori dels francs anomenat
D) A partir de 1164 el regne d i els comtats catalans formaren la

Corona dArag.
3 Uneix amb fletxes els conceptes que estiguen relacionats entre si.
Comtats catalans San III
Regne dAstries Borrell II
Regne de Navarra Ramir I

unitat REFOR Els nous regnes cristians
5 Nom: Data: Curs:
4 Completa el grup social amb el qual relacionaries cada un dels dibuixos segents i assenyala si pertanyia
als estaments privilegiats o no privilegiats.
Privilegiat

No privilegiat
Privilegiat

No privilegiat
Privilegiat

No privilegiat
5 Observa el dibuix i contesta les preguntes.

a. Com sanomenava aquest tipus dexplotaci
agrria?
b. Qui nera el propietari? On habitava?
c. Qui treballava les terres?

unitat REFOR Al-ndalus
5 Nom: Data: Curs:
1 Indica si les segents afirmacions sn verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses.
Des del segle vii es va formar un imperi musulm a Arbia que es va estendre per Europa.
Amb el nom dal-ndalus es coneix el territori de la pennsula Ibrica que va ser ocupat pels musul-
mans.
Lany 711, els cristians van derrotar els musulmans en la batalla de Guadalete.
2 Ordena, de ms antigues a ms recents, les diferents etapes de la histria dal-ndalus.
Emirat dependent Emirat independent Califat Regnes de taifes
1.
2.
3.
4.
3 Uneix amb fletxes la utilitat dels segents espais a les ciutats musulmanes.
Protegia la ciutat.
Muralla Mesquita
Era el lloc doraci i estudi.
Era un castell fortificat.
Era la plaa del mercat.
Soc Alcsser

unitat AMPLIACI Lart medieval
5 Nom: Data: Curs:
Les diferents manifestacions artstiques fetes en un determinat lloc i en una poca histrica concreta
ens permeten conixer millor els qui van viure en aquesta poca. Comprova-ho.
1 Llig les caracterstiques dels diferents estils dart medieval a la pennsula Ibrica. Desprs, relaciona cada
edifici amb el seu estil i indica tres caracterstiques que et permeten identificar-lo.
ART VISIGOT
Les esglsies eren
xicotetes i estaven
decorades amb motius
geomtrics o vegetals.
San Martn de Frmista, segle xi San Juan de Baos, segle vii

Estil: ART ANDALUS Estil:
Caracterstiques: Utilitz larc de ferradura i Caracterstiques:

les cpules. Les construc-
cions es feien amb mate-
rials humils, per es decora-
ven de manera rica i
abundant.
ART ROMNIC
Les esglsies presentaven
murs gruixuts i finestres
xicotetes amb formes
arredonides. Les parets es
decoraven amb pintures i
escultures de colors.
ART GTIC
Alhambra de Granada, segle xiv Catedral de Burgos, segle xiii
Sedificaren grans cate-
Estil: drals amb finestres amples, Estil:
apuntades i decorades amb
Caracterstiques: vidrieres. Caracterstiques:


unitat REPS Ledat moderna
6 Nom: Data: Curs:
1 Completa les dates i els esdeveniments de la segent lnia del temps sobre ledat moderna.
: Inici regnat Felip II 1701:
segle segle segle

xvi xvii xviii
1492: 1621: : Revoluci Francesa

a. Q
uin esdeveniment histric apareix reflectit en
aquest mapa?
OCE

EUROPA
AMRICA
DEL NORD
b. Qui va ser el protagonista daquest fet?
AT L N T I C
FRICA c. Quin any tingu lloc aquest esdeveniment?

AMRICA
d. P
er qu als habitants del Nou Mn sels va ano-
DEL SUD
menar indis o indgenes?
3 Ordena, de ms antic a ms recent, els segents reis espanyols i indica en quin segle van regnar.
Carles II Isabel I Felip II Ferran VI
1. segle
2. segle
3. segle
4. segle

unitat REPS Ledat moderna
6 Nom: Data: Curs:
4 Observa les imatges i assenyala quin rei representa cada una.
A. B. C.
5 Defineix amb les teues paraules els segents termes:
Renaixement

Illustraci

Barroc

6 Pinta el mapa seguint les instruccions:

a. P
inta de verd fosc les posses-
Corona de Castella
Incorporacions castellanes
sions de la Corona de Castella.
Corona dArag
b. P
inta de verd clar les incorpo-
Incorporacions aragoneses
Matrimonis dels hereus
racions territorials de la Corona
dels Reis Catlics ANGLATERRA de Castella.
Ciutats africanes conquerides PASOS
BAIXOS c. P
inta de taronja les posses-
sions de la Corona dArag.
BORGONYA USTRIA
OCE d. P
inta de groc els territoris in-
AT L N T I C corporats a la Corona dArag.
NAVARRA e. P
inta de morat les rees an-
PORTUGAL nexionades o dependents de la
NPOLS monarquia hispnica desprs
SARDENYA
dels matrimonis dels fills dels
AMRICA
GRANADA Reis Catlics.
S
SICLIA f. Pinta de roig les ciutats africa-
RIE
CA
N Melilla nes conquerides.
S
LE
IL

unitat REFOR El mn modern
6 Nom: Data: Curs:
1 Marca amb una X quines de les caracterstiques segents sn prpies de ledat moderna.
Aparici duna societat dividida en privilegiats i no privilegiats.

Desenvolupament de lhumanisme i del Renaixement.
Construcci de castells i catedrals.
Sorgiment de les monarquies autoritries.
2 Completa aquestes oracions amb les paraules segents.
humanistes comer monarquies burgesia
impremta exrcits vaixells rutes
A) En el segle xv la invenci de la va permetre la difusi de les idees
B) El desenvolupament del va afavorir lenriquiment de la
C) Les autoritries necessitaven grans sumes de diners per a
mantindre els seus
D) Grcies a la construcci de ms grans es van poder explorar
noves comercials.
3 Indica a quins tres estils artstics i a quins segles corresponen les imatges segents:
Estil Estil Estil
Segle Segle Segle

unitat REFOR Els Reis Catlics
6 Nom: Data: Curs:
1 Localitza en la segent sopa de lletres els territoris que van pertnyer o van estar sota la influncia dels
Reis Catlics.
B w e f g z a s i o
a o u i n a m a A a
l v r o z a e r Y r
l z g g v o r d N a
E m y a o m i e O g
t g r i m c n G o
s r m y b z a y R S
a u s t r i a a O v
c g l a e z e v B o
2 Observa la illustraci i respon a les preguntes.

a. Q
uina famosa exploraci reflecteix
la imatge?
b. Q
ui va ser el navegant que la va
protagonitzar?
c. Quin any va tindre lloc?
3 Indica si les segents afirmacions sn verdaderes (V) o falses (F).
a. Ferran I i Isabel I sn coneguts com els Reis Catlics.
b. Els Reis Catlics van ser monarques noms de la Corona de Castella.
c. Els Reis Catlics van conquerir Arag i Navarra.
d. Lany 1492 van decretar lexpulsi dels jueus de la pennsula Ibrica.
e. Els Reis Catlics van finalitzar la Reconquesta amb la presa de Portugal.

unitat REFOR La conquesta dAmrica
6 Nom: Data: Curs:
Desprs del descobriment dAmrica, la Corona de Castella va emprendre la conquesta del territori
americ. Mentre que les illes i les costes del mar Carib estaven poblades per grups poc organitzats, a
Amrica Central i Amrica del Sud hi havia cultures desenvolupades que van oposar resistncia a la
conquesta.
1 Observa el mapa i respon a les preguntes que es fan a continuaci:
a. Quins imperis dominaven Amrica Central?

O C E
IMPERI b. On tenien la capital?
ASTECA
A T L N T I C
Mrida

Tenochtitln
c. Q
ui va conquerir aquests territoris per a la Coro-
IMPERI na castellana? Quin any?
MAIA

d. Investiga quin nom van rebre aquests territoris

Cuzco des daquell moment.
O C E IMPERI
INCA
P A C F I C
e. Quin imperi sestenia per Amrica del Sud?
f. On tenia la capital?
N

O E g. Investiga
quin nom rep aquest territori des
daleshores.
S
2 Busca informaci en Internet sobre Hernn Corts o Francisco Pizarro i elaboran una biografia breu.

unitat AMPLIACI Lart en ledat moderna
6 Nom: Data: Curs:
Durant ledat moderna es van succeir tres estils artstics: lart renaixentista, propi de final del segle
xv i tot el xvi; lart barroc, que es va estendre al llarg del segle xvii i part del xviii, i lart neoclssic,
lesplendor del qual es va viure durant la segona meitat del segle xviii i linici del segle xix.
1 Desprs de llegir les caracterstiques dels diferents estils, relaciona cada edifici amb un estil concret i
assenyala tres trets que et permeten identificar-los.
3. ART NEOCLSSIC
1. ART RENAIXENTISTA 2. ART BARROC
Lart neoclssic s lestil
Lestil renaixentista es va Lart barroc abandona lordre i la
de la Illustraci. Es torna a les
inspirar en lart grec i lart rom; proporci. La decoraci dels
formes clssiques, encara que
als edificis susaven columnes, edificis sompli dun nombre ms
els edificis tenen ms
arcs de mig punt, cpules, etc. gran delements.
grandiositat.
En escultura i pintura les obres En pintura i escultura, les
En pintura i escultura sopta
buscaven lharmonia i la propor- escenes mostren ms
per la senzillesa i la geometria
ci de les formes. moviment i dramatisme.
en les escenes.
Museu del Prado, de Juan de Baslica de San Lorenzo, de Fontana di Trevi, de Niccol
Villanueva; Madrid, segles Filippo Brunelleschi; Florncia, Salvi; Roma, primera meitat del
xviii-xix. segle xv. segle xviii.
Estil: Estil: Estil:
Caracterstiques: Caracterstiques: Caracterstiques:


El quadern dAtenci a la diversitat de Cincies socials de 5 de Primria forma part del Projecte
Editorial dEducaci Primria dSM Arrels. En la seua realitzaci ha participat lequip segent:
Autoria
Equip SM
Edici
Miguel Garca del Ro, Arturo Martn Garcs
Coordinaci i assessorament lingstics

Dons Segu Penads, Jaume Sells Lloret / I ms. Serveis Lingstics i Editorials
Illustraci
GlezBros, Flix Moreno Arrastio / ARCHIVO SM, El Bello Quebrado / Pelorroto, Felipe Lpez Saln,
Ariel Alejandro Gmez, Ariadna Reyes Fernndez, RUGOMA CARTOGRAFA, Ricardo Salas Loizaga
Fotografia
Sonsoles Prada, Jos Manuel Navia, Sergio Cuesta / ARXIU SM; Neil Beer / PHOTODISC;
FNMT - FBRICA NACIONAL DE MONEDA Y TIMBRE; EFE; ORONOZ; LATINSTOCK; THINKSTOCK;
123RF; AGE FOTOSTOCK / ALBUM
Edici grfica
Sonsoles Prada San Segundo
Disseny de la coberta i dels interiors

Estudi SM
Maquetaci
Equip SM; Equip I ms
Responsable del projecte

Gregorio Baquero Artigao
Coordinaci de continguts digitals

Mara Maas Martnez
Coordinaci editorial dHumanitats

Javier Ibarra Alonso
Coordinaci editorial de Primria

Pilar Menndez Camarena, Nuria Corredera Arana
Direcci dArt del projecte

Mario Dequel Losa
Direcci editorial
Ada Moya Librero
Aquest llibre est imprs

en paper procedent de
SM boscos gestionats de
Imprs a la UE / Printed in EU manera sostenible.

R&amp;a Ciències Socials 5. Editorial SM. Projecte Sava

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

R&amp;a Ciències Socials 5. Editorial SM. Projecte Sava

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ndex

Atenci a la diversitat en el projecte Saba .............................................................................................. 3

Reps unitat 1. De lunivers al teu entorn ................................................................................................ 4

Reps unitat 2. El clima ......................................................................................................................... 10

Reps unitat 3. Som ciutadans .............................................................................................................. 16

Reps unitat 4. La ciutadania europea .................................................................................................. 22

Reps unitat 5. Ledat mitjana ............................................................................................................... 28

Reps unitat 6. Ledat moderna ............................................................................................................ 34

Atenci a la diversitat en el projecte Saba 3

1 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

2 Defineix els termes segents.

3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que shi plantegen.

a. Com sanomena el moviment que fa la Terra sobre el seu eix?

b. Quant de temps tarda a fer-lo?

c. Quin s el principal efecte que provoca?

Cincies Socials 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 4

1 Nom:  Data:  Curs: 

5 En quina fase es troba la Lluna en cada una de les illustracions?

6 Uneix cada terme amb la definici corresponent.

Galxia Galxia en la qual es troba el sistema solar.

Telescopi Conjunt destreles i planetes.

Via Lctia Instrument que serveix per a observar lespai.

Cincies Socials 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 5

 1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

2 A continuaci, agrupals segons si sn planetes interiors o exteriors.

PLANETES INTERIORS PLANETES EXTERIORS

3 Indica amb quin concepte es relacionen les definicions segents.

Cometa Cos compost per gel, pols i roca que gira

Asteroide Gran roca que gira al voltant del Sol.

Fragment de roca de dimensions redu-

Cincies Socials 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 6

A) La Terra tarda 365 dies a fer una volta al voltant del

B) Aquest moviment sanomena

C) El moviment de la Terra al voltant del Sol provoca la successi d

Sol translaci estacions

3 Amb quina estaci de lany relaciones les imatges segents?

Cincies Socials 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 7

 1 Completa el segent dibuix.

B) En un mapa els rius i els mars apareixen representats de color verd.

3 Ordena els diferents moments del dia i de la nit.

a poqueta nit vespre migdia alba

Cincies Socials 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 8

a) 34 latitud sud, 54 longitud oest 

b) 55 latitud nord, 37 longitud est 

c) 33 latitud sud, 150 longitud est 

d) 34 latitud nord, 118 longitud oest 

Cincies Socials 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 9

Nom:  Nom:  Nom:  Nom: 

Mesura  Mesura  Mesura  Mesura 

 2 Defineix els termes segents.

 3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que shi plantegen.

Cincies socials 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 10

 5 Indica si les segents fonts denergia acceleren el canvi climtic o el frenen.

 6 Uneix el tipus de vegetaci amb la zona climtica on apareix.

freda bosc atlntic

Cincies socials 5 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11

 1 Observa el mapa i assenyala quin oratge fa a les comunitats autnomes indicades.

 2 Completa aquestes frases.

durant un perode llarg de temps.

B. El clima depn de diversos factors, com la , la distncia al mar

C. Prop de l els raigs solars es concentren i donen ms calor.

D. A les zones prximes a la costa, les sn ms suaus.

termmetre direcci del vent

R&a Ciències Socials 5. Editorial SM. Projecte Sava

R&a Ciències Socials 5. Editorial SM. Projecte Sava

1 Nom: Data: Curs:

1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

1 Nom: Data: Curs:

1 Completa el mapa del sistema solar posant nom als planetes.

1 Completa el segent dibuix.

a) 34 latitud sud, 54 longitud oest

b) 55 latitud nord, 37 longitud est

c) 33 latitud sud, 150 longitud est

d) 34 latitud nord, 118 longitud oest

Nom: Nom: Nom: Nom:

Mesura Mesura Mesura Mesura

2 Defineix els termes segents.

3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que shi plantegen.

5 Indica si les segents fonts denergia acceleren el canvi climtic o el frenen.

6 Uneix el tipus de vegetaci amb la zona climtica on apareix.

1 Observa el mapa i assenyala quin oratge fa a les comunitats autnomes indicades.

2 Completa aquestes frases.

2 Relaciona cada un daquests paisatges amb la zona climtica a la qual pertanyen.

3 Completa aquesta taula.

2 Relaciona cada una daquestes fotos amb el clima a qu corresponen.

3 Completa la taula segent sobre els climes dEspanya.

1 Observa aquest mapa de loratge i contesta les preguntes.

c. I ndica amb una fletxa a quina zona

d. Quin oratge preveus a Espanya?

1 Explica com sorganitza territorialment Espanya a partir daquesta illustraci.

2 Relaciona la unitat administrativa amb la instituci que la governa.

3 Analitza la imatge i respon a les preguntes que shi plantegen.

b. A quina la poblaci deu ser ms vella?

c. A quina de les dues penses que hi haur un major percentatge dimmigrants?

1 Assenyala el nom de les provncies indicades en el mapa.

2 Indica a quina comunitat autnoma pertanyen les segents provncies.

2 Assenyala si les afirmacions segents sn verdaderes (V) o falses (F).

A. Segons la nostra Constituci, el cap de lEstat s el rei.

1 Observa els grfics i contesta les preguntes que es plantegen a continuaci.

a. Qu indica leix vertical del primer grfic?

b. Qu registra leix vertical del segon grfic?

c. Qu apareix reflectit en els eixos horitzontals dels dos?

d. Quin era el nombre de fills per dona el 1920? I el 2012?

1 Observa la segent pirmide de poblaci i respon a les preguntes.

2 Completa les segents frases:

B. La Comissi Europea t la seu a i est formada per

C. El Parlament Europeu t la seu a i est format per

Pots viatjar a qualsevol pas que forme part de la Uni.

5 Observa la imatge i respon a les preguntes.

b. Quin any entr en circulaci?

c. Tots els pasos europeus lusen?

d. Tots els pasos de la Uni Europea lempren?

1 Completa el segent esquema.

2 Localitza i completa el nom dels accidents geogrfics en el mapa.