CRITERIS DE CORRECCI I SOLUCIONARI CCIRC-PAP

PROVA DAPTITUD PERSONAL PER A LACCS ALS GRAUS D'EDUCACI INFANTIL I

D'EDUCACI PRIMRIA
COMPETNCIA COMUNICATIVA I RAONAMENT CRTIC

Secci 1. Comprensi lectora

Secci 1. Part 1. Exercicis 1-5 (15 punts)
Solucionari exercicis 1-5
Exercici Soluci
1 b
2 c
3 a
4 c
5 c

Secci 1. Part 2. Exercicis 6-8

Solucionari exercicis 6-8
Exercici 6
Segons l'autor, hi ha dues grans posicions: Els rigoristes, que mantenen la idea que no sha de
mentir mai. A tall dexemple, Eco cita Kant i sant Agust. I els moderats, que consideren
admissible dir alguna mentida. Eco no cita cap autor com a exemple d'aquesta segona posici.

Exercici 7
Eco no est d'acord amb l'opini de Kant sobre la msica i titlla les seves paraules de "sortida
que ens deixa perplexos". De fet, els arguments de Kant sobre la msica, juntament amb els
arguments que aporta sobre el dilema de l'assass a la porta, sn els que desencadenen la
reflexi final d'Eco: ning no s'escapa de tenir sortides poc intelligents.

Exercici 8
Un assass persegueix un home, que es refugia en una casa. Quan lassass arriba a aquesta
casa, pregunta al propietari si sap on s lhome que busca. El dilema sorigina quan el
propietari es pregunta qu ha de fer: Li diu o no li diu el que en sap? Com que sant Agust s
rigorista, proposa no mentir mai i confessar a lassass que lhome s a casa seva.

Secci 2. Expressi escrita. Exercici 9

En aquest exercici es requereix que l'estudiant escrigui un article divulgatiu per a una publicaci
a partir de la tesi o el tema del text inicial (d'entre 250 i 300 paraules). S'hi avalua la capacitat
de crear i organitzar un nou text complex i argumentat, relacionant el propi coneixement del
mn i el coneixement cultural compartit amb la informaci proporcionada.
La puntuaci mxima de l'exercici s de 50 punts i la mnima, 0, la qual es distribueix de la
manera segent:
Valoraci global, fins a 5 punts.
Adequaci, fins a 15 punts.
Coherncia, fins a 15 punts.
Cohesi, fins a 15 punts.
La resposta a aquest exercici s oberta. L'estudiant tant podia optar per abordar el tema de
l'estupidesa com el de la mentida. Tots dos enfocaments s'han considerat pertinents.

Juny 2017
 CRITERIS DE CORRECCI I SOLUCIONARI CCIRC-PAP

Secci 3. DominI el sistema lingstic. Exercici 10

Solucionari exercici 10
Detecci de l'error Correcci Justificaci
1 l'hi li Noms s'ha de substituir un element de la
predicaci, concretament el complement
indirecte. Per aix, no calen dos pronoms,
sin un.
2 de infantesa d'infantesa La preposici de s'aprostrofa davant de
vocal.
3 travesat travessat El so fricatiu alveolar sord, quan es troba
entre vocals, s'escriu amb dues esses.
4 acababa acabava La terminaci de les formes de l'imperfet
d'indicatiu dels verbs regulars de la
primera conjugaci s'escriuen amb v.
5 mal estar malestar El text es refereix a una sensaci
d'incomoditat. Aquesta accepci correspon
a la paraula malestar. Mal estar es referiria
a una mala manera d'estar-se en algun
lloc, o en alguna situaci.
6 per que perqu La conjunci causal, que s l'element
necessari per a la frase del text, s una
sola forma i porta accent.
7 prous prou Prou s un quantificador invariable quant
al nombre i al gnere.
[No obstant, la nova gramtica fa pals
que en registres informals [...] es constata
una certa tendncia a dotar alguns
daquests quantitatius invariables de flexi
de nombre. Aquest s el cas de prou [...].
Aix doncs, tamb seria oport considerar-
lo correcte.]
8 Lluis Llus Les paraules agudes acabades en -is
s'accentuen.
9 perseguin-lo perseguint-lo La forma de gerundi ha d'acabar amb -t.
10 punxagut punxegut Els derivats de punxa s'escriuen amb -e
per respectar algunes pronncies
dialectals.
11 rera rere La forma rere (adverbi, nom o preposici) i
derivats s'escriuen amb -e final.
12 altra altre Es tracta d'un demostratiu variable quant
al gnere, i al nombre, per en aquest cas
ha de ser la forma del mascul singular,
perqu es refereix a la paraula "renec".
13 diguent dient Encara que algunes formes del verb dir
presenten increment velar, el gerundi no
velaritza mai.
14 bastieses bestieses Els derivats de bstia s'escriuen amb e
15 la nica l'nica L'article la no s'apostrofa davant d' i, u
tones, per s davant d' i, u tniques.
16 li molestava el li molestava / El verb molestar, fins a labril del 2017,
record de la senyora el molestava noms es considerava transitiu o
Teresina intransitiu pronominal. Per tant, si saplica
la normativa anterior a aquest canvi, es pot
acceptar la correcci de li molestava per
el molestava.

Correcci lingstica de tota la prova

En el conjunt de la prova s'avalua tamb si l'estudiant s capa d'expressar-se segons la
normativa gramatical. Per aix, cada error normatiu descomptar -1 punts de cada part o
secci (sobre 100 punts).

Juny 2017