CANÇONER GENERAL CEC
ÍNDEX
1. A la taverna del mar........................ 3
2. Abril 74 ........................................... 3
3. Agermanats anirem caminant ........ 3
4. Ai adéu cara bonica ........................ 4
5. Al vent............................................. 4
6. Ara que tinc 20 anys ....................... 4
7. Arrels .............................................. 5
8. Boig per tu ...................................... 5
9. Bon dia ........................................... 5
10. Bona nit ........................................ 6
11. Bona nit, minyonet petit................. 6
Bona nit, minyonet petit ...................... 6
12. Cada dia és un nou pas ................ 6
13. Cada dia surt el sol ....................... 7
14. Cal que neixin flors a cada instant 7
15. Camí ral ........................................ 7
16. Camins ......................................... 8
17. Cançó de matinada....................... 8
18. Cançó sense nom ......................... 8
19. Des del cim ................................... 9
20. Diguem no .................................... 9
21. Dolç el núvol ................................. 9
22. D’un temps, d’un país ................... 9
23. El ball de la civada ...................... 10
24. El Bandoler ................................. 10
25. El còndor passa .......................... 11
26. El gran Manitú............................. 11
27. El gripau blau.............................. 11
28. El hombre del piano .................... 12
29. El maridet ................................... 12
30. El meu avi ................................... 12
31. El monstre de Banyoles .............. 13
32. El pi de Formentor ...................... 13
33. El so del silenci ........................... 14
34. El soldat universal....................... 14
35. El vell Smoky .............................. 15
36. Els colors .................................... 15
37. Els temps estan canviant ............ 15
38. Els pics gegants.......................... 16
39. En estol....................................... 16
40. En Pere Gallerí ........................... 16
41. És l'hora dels adéus.................... 16
42. Escolta-ho en el vent .................. 17
43. Escriu-me aviat ........................... 17
44. Estic xocat .................................. 17
45. Estima, estima ............................ 18
46. Et recorde Amanda ..................... 18
47. Eternitat ...................................... 18
48. Every breath you take ................. 19
49. Fent camí.................................... 19
50. Festa Major................................. 19
51. Fins al mai .................................. 20
52. Foc de llenya .............................. 20
53. Guantanamera............................ 20
54. Homenatge a Teresa .................. 20
55. Jo sé........................................... 21
56. Juguem amb la lluna................... 21
57. La balanguera............................. 21
58. La Bamba ................................... 22
59. La bella Lola ............................... 22
60. La calma de la mar ..................... 22
61. La cançó de les balances............ 22
62. La cançó del lladre...................... 23
63. La casa del Sol Naixent .............. 23
64. La casa que vull.......................... 23
65. La gallineta ................................. 24
66. La gavina .................................... 24
67. La guitarra .................................. 24
68. La lluna, la pruna ........................ 24
69. La Madame................................. 25
70. La masovera ............................... 25
71. La vall del riu vermell .................. 26
72. L’Àguila negra............................. 26
73. Laia............................................. 26
74. Laura .......................................... 27
75. L’avi mariner ............................... 27
76. L'Empordà .................................. 27
77. L'estaca ...................................... 27
78. L'estranya joguina....................... 28
79. L’home de Cromanyó.................. 28
80. Lo tio Pep ................................... 29
81. Marxem amb el vent ................... 29
82. Me n’aniré de casa...................... 29
83. Muntanyes del Canigó ................ 29
84. Ningú no comprèn ningú............. 29
85 No has comptat mai les estrelles . 30
86. No he nascut per militar .............. 30
87. Núria........................................... 30
88. Oh, Susanna!!!............................ 31
89. País basc.................................... 31
90. Palabras para Julia ..................... 31
91. Paraules d'amor.......................... 32
92. Pare............................................ 32
93. Penyora ...................................... 32
94. Per un tros del teu cos ................ 33
95. Per sempre jove.......................... 33
96. Perdut en la immensa mar blava. 33
97. Puf, el drac màgic ....................... 34
98. Pujarem dalt dels cims................ 34
99. Quan el sol es pon ...................... 34
100. Què se n'ha fet, d'aquelles flors?34
101. Que tinguem sort ...................... 35
102. Què volen aquesta gent ............ 35
103. Ratolinet ................................... 36
104. Riera dolça i lenta ..................... 36
105. Roseta d’Olivella ....................... 36
106. Serrallonga ............................... 36
107. Si arribeu .................................. 37
108. Sigues lliure .............................. 37
1
 CANÇONER GENERAL CEC

109. Sobre els cims .......................... 37

110. Sobre la pau ............................. 37
111. Sobre teulades.......................... 38
112. Tears in heaven ....................... 38
113. Tinc una llum al cor................... 38
114. Tots els color de l’aigua ............ 39
115. Tots els nens del meu carrer..... 39
116. Un cargolet ............................... 39
117. Un esquimal perdut en el desert 39
118. Una d’esdrúixoles ..................... 40
119. Vella xiruca ............................... 40
120. Vent fresc.................................. 40
121. Virolai........................................ 40
122. Yesterday.................................. 40
123. Si canto les penes, les penes… 41
124.Cançó del rodamon.................... 41
125. Qui és aquesta morena?........... 41
126. El cotxe vell............................... 42
127. Cala Montgó ............................. 42
128. Un cel blau................................ 42
129. Tinc una llum al cor................... 42
130. Si ens plau acampar ................. 43
131. Corrandes ................................. 43
132. Quan el sol es pon .................... 43
133. Montanhes araneses ................ 44
134. Sacco e Vanzetti ....................... 44
135. Caragol ..................................... 44
136. Ja som aquí…........................... 44
137. Así fue nuestro amor................. 45
138. Usküdara .................................. 45
139. La Pepa dormidora ................... 45
140. Serineta .................................... 46
141. Na na ié .................................... 46
142. ¡Ozú! ¡Qué bien! ....................... 46
143. Quina taula tan ben parada....... 47
144. La balalaika............................... 47
145. Cançó d’en Serrallonga............. 47

2
 CANÇONER GENERAL CEC
1. A la taverna del mar
Lluís Llach
A la taverna del Mar hi seu un vell
amb el cap blanquinós deixat anar;
té el diari al davant perquè ningú no li fa
companyia.
Sap el menyspreu que els ulls tenen pel
seu cos,
sap que el temps ha passat sense cap
goig,
que ja no pot donar l'antiga frescor
d'aquella bellesa que tenia.
És vell, prou que ho sap; és vell, prou que
ho nota.
És vell, prou que ho sent cada instant que
plora.
És vell, i té temps, massa temps per a
veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.
I se'n recorda del seny, el mentider,
com el seny li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "demà tindràs
temps encara".
I fa memòria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni
del cos llaurat pel anys.
És vell, prou que ho sap; és vell, prou que
ho nota.
És vell, prou que ho sent cada instant que
plora.
És vell, i té temps, massa temps per a
veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.
A la taverna del Mar hi seu un vell
que, de tant recordar, tant somniar,
s'ha quedat adormit damunt la taula.
2. Abril 74
Lluís Llach
Companys, si sabeu on dorm la lluna
blanca
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la.
Que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cant de la sirena
allà enmig de la mar
jo l'aniria a veure.
Però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat.
Companys, si busqueu les primaveres
lliures
amb valtros vull anar
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat.
Quan guanyem el combat.
3. Agermanats anirem
caminant
Agermanats anirem caminant,
sota un cel ben blau,
joiosos himnes ressonaran,
d´amor i de pau.
Amb els amics farem via endavant,
cap als ideals, de llibertat, de justícia
i pau,
sempre endavant company.
Agermanats anirem caminant ...
3
 CANÇONER GENERAL CEC

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
4. Ai adéu cara bonica les mans al vent,
al vent del món.
Ai adéu cara bonica
Quin color de rosa téns I tots,
I a qui té color de rosa tots plens de nit,
No li manquen pretendens buscant la llum,
buscant la pau,
1.- Fadrinets de la muntanya buscant a déu,
si no ho feu ja ho faré jo al vent del món.
de posar la mà a la ploma
i dictar-ne una cançó La vida ens dóna penes,
ja el nèixer és un gran plor:
2.-D’un fadrí i d’una fadrina la vida pot ser eixe plor;
que tots són d’un mateix temps però nosaltres
ell la troba tota sola
el matí de St. Mateu al vent,
la cara al vent,
3.-Que plorava i derramava el cor al vent,
llàgrimes de sentiment les mans al vent,
doncs per què cara bonica al vent del mon.
plores tant amargament?
I tots,
4.- Ai del pare i de la mare tots plens de nit,
que no volen que ens casem buscant la llum,
No ploris cara bonica buscant la pau,
Que aviat ens casarem buscant a déu,
al vent del món.
5.-Anirem a Barcelona
on ningú no coneixem
tu podràs fer de minyona 6. Ara que tinc 20 anys
i jo de mosso de peu Joan Manel Serrat

6.-Dels diners de la soldada Ara que tinc vint anys,

gran botiga pararem ara que encara tinc força,
de pinyons i d’avellanes que no tinc l'ànima morta,
tambe d’arròs i fideus i em sento bullir la sang.

7.-Dels diners de les ganàncies Ara que em sento capaç

una casa en comprarem de cantar si un altre canta.
una casa amb set finestres Avui que encara tinc veu
de balcons ja n’hi farem i encara puc creure en déus...

8.- Farem una balconada
a la part del sol ixent
per prendre la solellada
tots els dies de l’hivern.
Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el
rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta,

5. Al vent per un raig de sol,
Raimon o pel rossinyol

4
 CANÇONER GENERAL CEC

que ha de cantar al vespre. però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrels
Ara que tinc vint anys, creixent de cara al cel
ara que encara tinc força, donaran fruit abundós
que no tinc l'ànima morta, i l’hivern els despullarà
i em sento bullir la sang. de neu els cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc
Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se m'embala, Cal que deixi la meva casa i prengui el
per un moment d'estimar, bastó
o en veure un infant plorar... cal que amb una esperança trenqui la
tristor
Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots
sols, 8. Boig per tu
sense cap amor van passant pel món. Sau

Vull alçar la veu, per cantar als homes A la terra humida escric
que han nascut dempeus, nena estic boig per tu,
que viuen dempeus, em passo els dies
i que dempeus moren. esperant la nit.

Vull i vull i vull cantar. Com et puc estimar

Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
Però avui només tinc vint anys.
Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat,
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré; servil i
acabat boig per tu.

7. Arrels Quan no hi siguis al matí,

Esquirols les llàgrimes es perdran
entre la pluja
Cal que deixi la meva casa i prengui el que caurà avui.
bastó
cal que amb una esperança trenqui la Em quedaré atrapat
tristor ebri d'aquesta llum
faré una cabana de pedra i de fang servil i acabat
on la terra em doni el seu guany boig per tu.

CLAVARÉ LES MEVES ARRELS Sé molt bé que des d'aquest bar

CREIXENT DE CARA AL CEL
DONARÉ FRUIT ABUNDÓS
I L’HIVERN EM DESPULLARÀ
DE NEU EM COBRIRÀ
NEU QUE ES FONDRÀ A POC A POC
Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran,
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
9. Bon dia
Els Pets
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot

5
 CANÇONER GENERAL CEC
cantant,
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol,
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'aví Josep no es deixa perdre cap detall i
amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia, ningú ho ha demanat ...
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i
diu:
Bon dia, ningú ho ha demanat ...
10. Bona nit
Els Pets
Vine aquí, sé que estàs cansada,
els ulls se’t fan petits, deixa’m
abraçar-te,
lentament i calla que és molt tard
i ha arribat l’hora de dormir
Posa el cap a la meva falda
i deix la mà espolsar els fantasmes
que t’amoïnen i t’espanten
tanca els ulls que jo et vigilo des d’aquí
Dorm tranquil·la i digue’m
Bona nit, deix que et porti em braços
fins al llit, seu ben a la vora
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d’orella bona nit.
Al balcó, la lluna t’esguarda
i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d’alba quan de sobte
t’acaroni la claror.
Dorm tranquila i digue’m bona nit...
Molt bona nit
11. Bona nit, minyonet
petit
Quim Mañós
Bona nit, minyonet petit
dorm tranquil que no ve ningú
que pugui trencar
ton somni blau, ton vol de nit
dorm, petit minyó, jo sóc amb tu.
Quan la llum obri els teus ulls
sentiràs l’alè del vent
que et portarà somnis nous
nous colors i noves veus,
dorm, petit minyó, jo sóc amb tu.
Bona nit…
Dorm ara que pots dormir
temps vindrà d’estar despert
dorm ara sense neguits
la lluna et besa els cabells,
dorm, petit minyó, jo sóc amb tu.
Bona nit...
12. Cada dia és un nou
pas
Sovint amic, massa sovint,
palpo l’angoixa dins el pit
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit.
Potser amb el crit, potser amb les
mans, obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que creix a cada instant.
6
 CANÇONER GENERAL CEC
I el nostre esforç esperançat lluita fidel,
serà com l’arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.
Cada dia és un nou pas
cada nit, un nou repòs,
cada gota de rosada
nova frescor. (2)
Sovint amic, massa sovint,
sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d’oblit
i al compàs de la por es va destruint.
Potser amb el crit, potser amb les
mans...
13. Cada dia surt el sol
Cada dia surt el sol
i tot recomença
i la fosca de la nit
amb força hem de vèncer.
Tots volem un món millor
on hi brilli la claror:
res no ens pot fer por!
14. Cal que neixin flors
a cada instant
Lluís Llach
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense
poda’l,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'ossada ens faci mal.
No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar, fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit, enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la
claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivoca’ns.
Cal anar endavant,
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur
treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
15. Camí ral
John Denver
Que en són d'altes les muntanyes
que m'amaguen tot allò que estimo
com enyoro que el sol neixi al mar
l'atzavara blava i el badiu tot blanc
Camí ral, que em duràs
al país d'on jo sóc
clara terra, aspra terra
al país d'on jo sóc
Ella em mira, com dient-me
torna encara, groc retrat que guardo
si sabia que la puc trobar
res no em pararia ni mar ni oceà
Camí ral, que em duràs
al país d'on jo sóc
clara terra, aspra terra
al país d'on jo sóc
Sento l'olor penetrant de mareselva
i sento el cant del rossinyol que em diu:
Ella encara surt a la finestra
per si et veu tornar
pel camí, pel camí
Camí ral, que em duràs
al país d'on jo sóc
clara terra, aspra terra
7
 CANÇONER GENERAL CEC
al país d'on jo sóc
al país i l'amor.
16. Camins
Sopa de cabra
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a
començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a
començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous.
17. Cançó de matinada
Joan Manel Serrat
Ens ho ha de dir la veu tremolosa
i trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.
Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.
S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les tallen d'un cop de falç.
Alcen la testa, mullada i fresca.
per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.
Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.
Amb el sarró i la bóta a l'esquena,
i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortir d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg,
el camí que han de fer és molt llarg.
Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple
De roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
la mula sua, el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant,
a les velletes que, pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.
I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara. (bis)
18. Cançó sense nom
Lluís Llach
On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?
On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell hi duus la por
que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l'infant no vol jugar
perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?
On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar,
ni aquest cel clar,
8
 CANÇONER GENERAL CEC

i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes,

on vas amb avions, 20. Diguem no
on vas, on vas? Raimon
On vas amb els fusells,
on vas amb els canons, Ara que som junts
on vas, on vas... dire el que ti i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por

19. Des del cim ser llei per a tots.
Quim Mañós Hem vist la sang
-que sols fa sang-
Des del cim he vist l’alba ser llei del món.
com naixia a l’horitzó,
els colors navegaven No, jo dic no, diguem no.
pel paisatge silenciós. Nosaltres no som d'eixe món

La mirada es perdia Hem vist la fam

entre blaus, rosats i grocs,
i, suau, s’esculpia
en el cel un instant d’or:
Era el sol que resplendia
i em venia a saludar
mentre començava el dia,
havia arribat demà.
La vall era silenci,
els estanys, miralls grocs,
les tarteres agrestes
sensacions pel record.
Des del cim, un vol d’àliga
que ens porta prop dels isards,
de les flors de les prades
i dels gorgs encantats.
La mirada es trobava
amb la teva al meu costat
i el teu crit d’alegria
s’estimbava pels penyals.
Era el crit de la victòria
De l’esforç recompensat,
cada passa, cada pedra,
havien quedat avall.
Des del cim he vist l’alba…...
Des del cim, un vol d’àliga…...
ser pa per a molts
Hem vist que han
fet callar a molts
homes plens de raó
No, jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món!!!!
21. Dolç el núvol
Dolç el núvol que abriga el tossal,
empès per l'aire de ponent,
mentre el cant dels nostres
que se'n van,
tristament va sonant a dins la vall.
Adéu-siau, adéu-siau,
el vent us portarà la nostra crida.
Ben abraçats abans del darrer adéu
fins que ens trobem de nou.
Altres jorns, de joia, els cants seran
si tots, de nou ens retrobem
i si no, cantant recordarem
ben units i amb amor nostres germans.
22. D’un temps, d’un
país
Raimon

9
 CANÇONER GENERAL CEC

feia així, feia així,

D'un temps que serà el nostre, se'n dava un truc al pit
d'un país que mai no hem fet, i se'n girava així:
cante les esperances
i plora la poca fe. El pare quan la segava
feia així, feia així,
No creguem en les pistoles: se'n dava un truc al pit
i se'n girava així:
per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet. El pare quan la molia
feia així, feia així,
No creguem en la misèria, se'n dava un truc al pit
la misèria necessària, diuen, i se'n girava així:
de tanta gent.
El pare quan la menjava
D'un temps que ja és un poc nostre, feia així, feia així,
d'un país que ja anem fent, se'n dava un truc al pit
cante les esperances i se'n girava així:
i plore la poca fe.

Lluny som de records inútils

i de velles passions, 24. El Bandoler
no anirem al darrera Lluís Llach
d'antics tambors.
Era el segle XIX,
D'un temps que ja és un poc nostre, i amb el nom de Joan Serra
d'un país que ja anem fent, es coneix un bandoler,
cante les esperances per tothom en La Pera.
i plore la poca fe.
Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
23. El ball de la civada i embrutint-se la roba

El ball de la civada Se sentien cridar

jo us el cantaré. les víctimes boges
El ball de la civada per la por i el dolor
jo us el cantaré. pietat, pietat.

El pare quan la sembrava " No em mateu,

feia així, feia així, que tinc dos fills i una esposa,
se'n dava un truc al pit us daré tot mon diner
i se'n girava així: però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
«Treballem, treballem, us ho demano per ma mare,
que la civada, que la civada Reseu l'últim Crec en Deú.
treballem, treballem, Pietat, pietat. "
que la civada guanyarem».
L'endemà,
El ball de la civada davant la Verge del Carme
jo us el cantaré. de genolls està pregant
El ball de la civada de dos ciris encén la flama.
jo us el cantaré.
I altre cop
El pare quan la llaurava per camins i muntanyes

10
 CANÇONER GENERAL CEC
se senten els forts crits
de la gent que en La Pera mata.
No em mateu...
Però en Joan Serra,
avui ja no ha tingut sort;
els soldats l'han pres ben fort
i ara resta entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada;
en La Pera fa un gran crit:
és l'última pregària:
"Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama."
Ningú no ho va fer.
25. El còndor passa
Simon & Garfunkel
I'd rather be a sparrow than a snail.
Yes I would. If I could,
I surely would.
I'd rather be a hammer than a nail.
Yes I would. If I could,
I surely would.
Away, I'd rather sail away
Like a swan that's here and gone
A man grows older every day
It gives the world
Its saddest sound,
Its saddest sound.
I'd rather be a forest than a street.
Yes I would. If I could,
I surely would.
I'd rather feel the earth beneath my feet,
Yes I would. If I could,
I surely would.
26. El gran Manitú
A la nit quan la lluna, s'alça poc a poc,
i la selva tremola amb l'ardor del foc.
Assetjant la foguera, els caps llops de la
tribu
adoraven la flama del gran esperit.
Crits de foc a la nit
Crits del gran esperit ¡Oh, nit!
Fou el gran cap Cheroquee,
fill del cabdill Crow,
nat al bosc de l'alt Torkesh que així parlà
fort:
Avui el plaç s'acaba de la treva d'Amava;
dels indis de la plana, ningú ha de dormir.
Cridem tots crits de guerra,
crits de foc i sang
i tu, Esperit Gran , desterra
del cel el teu llamp.
Llamp ardent, flor de brasa,
foc roent, vent que arrasa
vent del foc, que el món llança.
Foc de mitja nit.
27. El gripau blau
Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau
que es creia ser però de veritat,
res més que un princep encantat
No es movia el gripau blau,
el gripau blau babau,
es creia ric i tan bonic
qe no volia cap amic.
Es pensava el gripau blau
el gripau blau, babau,
que era el seu cau
com un palau,
mireu si n'era de babau.
Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau, babau,
de creure's tan, tan important
a poc a poc s'ha anat inflant.
Molt em temo que el gripau blau,
el gripau blau, babau,
d'inflar-se tant li pot passar
11
 CANÇONER GENERAL CEC
que faci un pet com una gla.
28. El hombre del piano
Ésta es la historia de un sábado
de no importa que mes
y de un hombre sentado al piano
de no importa que viejo café.
Toma el vaso y le tiemblan las manos
apestado entre humo y sudor
y se agarra a su tabla de náufrago
volviendo a su eterna canción.
La, la, la, la,...
Toca otra vez viejo perdedor
haces que me sienta bien.
Es tan triste la noche
que tu canción
sabe a derrota y a hiel.
Cada vez que el espejo de la pared
le devuelve más joven su piel,
se le encienden los ojos y su niñez
viene a tocar junto a él.
Pero siempre hay borrachos con babas
que le recuerdan quién fue:
el más joven maestro al piano
vencido por una mujer.
La, la, la...
Ella siempre temió echar raíces,
que pudieran sus alas cortar.
En la jaula metida, la vida se le iba
y quiso sus fuerzas probar.
No lamenta que dé malos pasos
aunque nunca desea su mal.
Pero a ratos con furia golpea el piano
y hay algunos que le han visto llorar.
El micrófono huele a cerveza
y el calor se podría cortar.
Solitarios oscuros buscando pareja
apurándose un sábado más.
Hay un hombre aferrado a un piano,
la emoción empapada en alcohol
y una voz que le dice: “pareces cansado”
y aún no ha salido ni el sol”
La, la, la,...
29. El maridet
Tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me'l menja,
tan petitet maridet m'heu dat
que la geladeta se me l'ha menjat.
Amb una cua de cirera
jo n'hi he fet viga serrera
me n'ha sobrat un bocí bocinet
jo n'hi he fet un bastonet
Amb una closca d'avellana
jo n'hi he fet casa i cabana - corralet
Amb una closca de pinyó
jo n'hi he fet una gran sarró - sarronet
I amb un pam i mig de drap
jo l'he vestit de cap a cap - uns calçotets
Amb una fulla de noguera
jo n'hi he fet una calaixera - calaixet
30. El meu avi
Lletra i música: Ortega Monasterio
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'Ultramar
el timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
de Palafrugell.
Quan el Català sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya ! Visca el Català!
Arribaren temps de guerres
de perfídies i traicions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
els mariners de Calella
el meu avi enmig de tots
12
 CANÇONER GENERAL CEC
varen morir a coberta
a peu del canó.
Quan el Català sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
Els valents de bordo no varen tornar:
tingueren la culpa els americans.
31. El monstre de
Banyoles
Toni Jiménez
Ens ho diu la història d’un vell poble
que hi habitava un monstre fa molt anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.
És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava
persones... oi tan!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall! Txa, txa,
txa.
Com veureu, tenia tanta gana
que s’empassava els bous
de tres en tres.
I els cavallers que amb ell volien brega
se’ls empassava com qui no menja res.
I la gent de tota la contrada
un pacte amb gràcia
amb ell varen signar
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés
vegetarià.
32. El pi de Formentor
Maria del Mar Bonet/M Costa i Llobera
Mon cor estima un arbre! Més vell que
l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el
taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la
ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per trona l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum
divina,
no canta per ses branques l'aucell que
encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor qui passa sent l'ala gegantina
remoure són fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva
imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, me besa són
ramatge
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh! si: que quan a lloure bramulen les
ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu
penyal,
llavors ell riu hi canta més fort que les
onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera reial.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra
impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre
l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
oh vida! oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels
penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món
irada,
i tes cançons tranquil·les 'niran per la
ventada
com l'au dels temporals.
13
 CANÇONER GENERAL CEC
33. The sounds of
silence (El so del
silenci)
Simon & Garfunkel
Hello darkness, my old friend,
I've come to talk with you again,
Because a vision softly creeping,
Left its seeds while I was sleeping,
And the vision that was planted in my brain.
Still remains
Within the sound of silence.
In restless dreams I walked alone
Narrow streets of cobblestone,
'Neath the halo of a street lamp,
I turned my collar to the cold and damp
When my eyes were stabbed by the flash of
a neon light.
That split the night
And touched the sound of silence.
And in the naked light I saw
Ten thousand people, maybe more.
People talking without speaking,
People hearing without listening,
People writing songs that voices never
share. And no one deared
Disturb the sound of silence.
"Fools" said I,"You do not know
Silence like a cancer grows.
Hear my words that I might teach you,
Take my arms that I might reach you."
But my words like silent raindrops fell,
And echoed
In the wells of silence
And the people bowed and prayed
To the neon god they made.
And the sign flashed out its warning,
In the words that it was forming.
And the signs said, The words of the
prophets
are written on the subway walls
And tenement halls.
And whisper'd in the sounds of silence
34. El so del silenci
El soroll surt del carrer
sento un buit a dintre meu
busco algú que vulgui amb mi parlar,
busco algú que vulgui amb mi estimar,
busco algú que senti neguit com jo,
dins la foscor, i dins del cor,
silenci.
Sóc enmig d'un riu de gent,
sóc enmig d'un riu de veus;
gent que parla sempre de futbol,
gent que parla solament del temps,
però el soroll dels cotxes s'enduu
les seves veus, com si fos pols,
i dins del cor, silenci.
34. El soldat universal
És alt o baix, és prim o gros,
lluita amb missils o a cops de roc,
pot tenir els seus cinquanta anys
o tenir-ne sols disset,
serà soldat durant mil anys.
És catòlic, és ateu, és hindú o és jueu,
budista, baptista o inconscient,
ell sap que matar és un crim
i també que ens matarà
a mi per tu, germà, i a tu per mi.
Està lluitant per França, està lluitant pel
Canadà, lluita pels Estats Units.
I també lluita pels russos,
també lluita pel Japó
i creu que així la guerra acabarà.
Lluita per la democràcia, socialisme o qui
sap què,
ell diu que és per la pau de tots.
Ell és qui ha de decidir
qui ha de viure i de morir.
Només fa el que li manen des de dalt.
Però sense ell no hagués pogut Hitler tirar
endavant
i Cèsar s'hagués quedat tot sol.
Ell és qui ofereix el cos
perquè faci de punyal
sense ell tots aquests crims no podrien ser.
14
 CANÇONER GENERAL CEC
És el Soldat Universal,
és el culpable de tot.
Les ordres no vénen de gaire lluny,
les donem tu i jo; germans, que no ho
veieu?
aquest no és el camí per anar a la pau.
35. El vell Smoky
Dalt del vell Smoky cobert per la neu
l'estimat vaig perdre amb l'últim adéu.
Si trobes un lladre els béns et prendrà
però un fals amor et pot enterrar
I la teva tomba, pols et tornarà;
ni en un, pobra noia, no pots confiar.
Et faran carícies i besos de mel,
dient més mentides que estrelles hi ha al
cel.
Per tant, veniu noies, i escolteu:
es perd
posant l'esperança en un salze verd.
S'assequen les fulles, moren les arrels.
Sereu oblidades no sabent per .
què.
Dalt del vell Smoky...
36. Els colors
Donovan
Totes les coses canvien de color
al matí, quan surt el sol (2)
és el moment,
és el moment millor de tots.
Blau és el color de l'aigua del mar
Verd és el color de l'herba del prat.
Blanc és el color de la neu al Pirineu.
D'or és el color dels cabells del meu amor
Vermell és el color de la sang del nostre
cos.
Groc és el color del sol a l'estiu
Set són els color de l'Arc de Sant Martí.
Tots aquests colors em semblen molt més
vius
quan tu ets amb mi, hu-hu-humm (2)
és el moment,
és el moment millor de tots.
37. Els temps estan
canviant
Bob Dylan
Acosteu-vos, bona gent
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, i us voleu salvar
Apreneu a nedar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant
Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant
Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant
Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
15
 CANÇONER GENERAL CEC
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant
El camí ja és marcat
I els daus ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant
38. Els pics gegants
De bon matí,
Quan els estels es ponen,
Hem de sortir per guanyar el pic gegant,
L’oreig és pur, tranquil el cel clareja
I amb pas ben dur encetem la cançó
Avant, avant, que trenca l’alba,
Si anem pujant s’abaixa el cim.
Prenem la corda i el piolet,
Amunt el cor que el pic és dret.
Per passar el glaç grampons calcem
I el gran gegant per fi vencem.
Vessants d’avets
De Mont Perdut i Aneto
Ves els Posets esguardem l’infinit
Bells Encantats, Peguera i Bessiberris
Cims albirats de neu tots sóu reblerts
Cantem de cor, a la natura,
Suprem amor del muntanyenc,
Lleugers correm com els isards
Per llits pendís vers nostres llars.
Curulls de joia i encisats
Fem un adéu als cims aimats
39. En estol
En estol, companys alcem el vol
que brilla ja la nova matinada.
En estol, companys alcem el vol.
i com ocells volem de sol a sol.
Tots ben units, ben valent i ardits
de cara al sol
que aclareix la nova albada.
Tots ben units, ben valents i ardits,
cercant la llum
sens dubtes ni neguits.
40. En Pere Gallerí
Com ell és tan bon home
en Pere Gallerí
s’endu tota la xeixa
la xeixa de perquí.
Que l’amor, calaví,
marxant en Pere Gallerí,
com vares tururururú
com vares tu morir.
Se'n puja dalt d'un arbre
per veure el Francolí;
les branques eren guerxes
se'n va tombar tombí.
Les noies de la vila
l'en van a recibir,
resant un paternoster,
que es cabi de morir.
Que si se'n va a l'infern,
mai més no en pugui eixir,
i si se'n va a la glòria
m'hi faci un lloc per a mi.
41. És l'hora dels adéus
Popular escocesa
És l'hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu-siau!
germans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.
No és un adéu per sempre
16
 CANÇONER GENERAL CEC
és sols un adéu per un instant,
el cercle refarem
i fins potser serà més gran.
El nostre comiat...
La llei que ens agermana
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
també ens fa ser més catalans.
42. Escolta-ho en el
vent
Bob Dylan
Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar.
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi cap.
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent;
escolta la resposta dins el vent.
Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel.
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món.
Quantes morts veurà al seu entorn
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu...
Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l’endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l’home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?
43. Escriu-me aviat
Lluís Llach
Escriu-me aviat.
No tardis més.
No deixis que l´angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
amb les "os" els teus ulls
i amb les "tes" les espatlles.
Escriu-me aviat,
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i en tant que puguis
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba un poc
de la persona aimada.
No facis de les ombres
el després de tantes besades.
44. Estic xocat
Aquella noia em mirava
amb un somriure estrany,
semblava que volgués tenir-me
més a prop.
El cos no em respon,
no sé que passa en mi...
És amor, sí, estic xocat!
uh, uh, uh, ieh, ieh, ieh!
Les mans em tremolen
i els genolls també
amb prou feines aconsegueixo
aguantar-me dret.
és una sensació
que mai no havia sentit!
És amor, sí, estic xocat!
uh, uh, uh, ieh, ieh, ieh!
No em pregunteu pas
què em pot succeir.
Estic atabalat
i em fallen els sentits.
Quan veig aquella noia
que m’agrada tant,
el cor apreta a córrer,
em donarà un infart.
Li agafo la mà
i em passa el corrent,
el llavis són maduixes
d’un brillant vermell,
és tot tant estrany,
no sé com reaccionar...
És amor, sí, estic xocat!
uh, uh, uh, ieh, ieh, ieh!
17
 CANÇONER GENERAL CEC

tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir

45. Estima, estima Et recorde Amanda

els carrers mullant-se
Estima, estima, que això mai no fa mal, anant a la fàbrica
mai no fa mal, mai no fa mal. allà on treballava Manuel
Estima, estima, que això mai no fa mal
és un remei com cal El somriure ample
La pluja a la cara
Qui molt abraça poc estreny, Res no t’importava
qui no s'atura arriba lluny Perquè et trobaries...
Gota i gota sempre ha fet un gorg amb ell, amb ell,
qui tot ho vol tot ho perd... amb ell, amb ell,
amb ell..
Mai no és tard si el cor és jove,
aquell que busca, sovint troba. Que marxà a la serra
Així m'agrada, m'agrada la gent: que gens de mal feia
les mans fredes i el cor calent... que marxà a la serra
i en ben poca estona
De mica en mica s'omple la pica, ells el destrossaren,
aquesta campana pica i repica. sona la sirena
Pica i repica, repica ben fort: torna a la faena
esbotzar l'absurd, fins deixar-lo mort. molts ja no tornaren
tampoc el Manuel
La vaca més negra, d'un negre que
espanta, Et recorde Amanda
aneu-la a munyir i us darà llet blanca. els carrers mullant-se
S'ha ben demostrat, arreu i arreu: anant a la fàbrica
la unió fa la força, l'amor no té preu. allà on treballava Manuel

46. Et recorde Amanda 47. Eternitat

Victor Jara / Raimon
A tu que més lluny de la mar i del cel,
Et recorde Amanda a tu que en el fons de la terra i l'infern
els carrers mullant-se has trobat el senyal d'una fe sense fi
anant a la fàbrica i d'un Déu ple d'amor
allà on treballava Manuel i d'un Déu que a la vida et senyala el camí.

El somriure ample Jo que tinc por de la vida i la mort,

La pluja a la cara jo que no sé ni d'on vinc ni allà on vaig,
Res no t’importava ara et vull demanar que no em tanquis els
Perquè et trobaries... ulls
amb ell, amb ell, i que miris com sóc
amb ell, amb ell, que com tu també vull d'il·lusió omplir-me el
amb ell.. cor.

només una estona, I tu que ja mai demanes el per què,

la vida és eterna i tu que ja mai sents angoixa per res,
en aquesta estona no tens dret a ignorar la meva soledat,
sona la sirena pensa que jo com tu,
torna a la faena pensa que jo com tu vull tenir eternitat.
i tu caminaves

18
 CANÇONER GENERAL CEC

com ho han fet molts,

compartir el poc aliment,
48. Every breath you que porto al meu sarró,
take tant si m'omple de joia
Police com si em buida la tristor.

Vindràn dies d'angoixa,

Every breath you take
Every move you make vindran dies d'il·lusió,
Every bond you break com la terra és incerta,
Every step you take així sóc jo,
I'll be watching you dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
Every single day no em mancarà quan calgui,
Every word you say decisió
Every game you paly
Every nigth you stay Però lluny a l'horitzó amb la llum
I'll be watching you resplendent la força del vent
m'empeny endavant
Oh can't you see ja lliure de l'engany
You belong to me veuré milers com jo són els homes
How my poor heart aches que van vencent la por
With every setp you take que van vencent la por

Every move you make Alleugeriré el pas és la joia i l'esperit,

Every vow you break la força i el crit que em guia endavant duent
Every smile you fake amb mi el sarró
Every claim you stake i avivaré amb el cant tan lleuger com
I'll be watching you el pas dels meus companys!
Endavant!.
Since you've gone I benn lost whithout a
trace 50. Festa Major
I dream at nigth I can only see your face La Trinca
I look arround but it's you I can't replace
I fell so cold and I long for our embrace Alegria, és Festa Major
I keep crying baby, baby please. Alegria encetem la bóta del racó
Alegria, que és Festa Major.
Oh can't you see... Com cada any hem de matar el pollastre
i posar xampany dins del porró.
Every move you make Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.
Every vow you break Salta, balla, canta la cançó.
Every smile you fake
Every claim you stake Tiruliruliruli, tiruliruliruló
I'll be watching you Avui matem el capó.
Every move you make Tiruliruliruli, tiruliruliruló
Every step you take Avui és Festa Major.
I'll be watching you
Visca el pa, visca el vi,
visca la mare del meu padrí.
49. Fent camí Alegria, que és Festa Major.
Esquirols
Alegria perquè el nostre Sant és el millor.
Alegria, que és Festa Major
Fent camí per la vida
Al matí tenim passada, missa, les
em tocarà menjar la pols,
sardanes;
ficar-me dins del fang

19
 CANÇONER GENERAL CEC

i havent dinat, migdiada, processó, concert, El arroyo de la sierra

castell de focs i ball a l'envelat. me complace más que el mar.

Alegria que és Festa Major

Com cada any hem de matar el pollastre 54. Homenatge a
i posar xampany dins del porró. Teresa
Canviarem l'aixada pel pendó,
Ovidi Motllor
que avui és Festa... Festa Major
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
51. Fins al mai a la Teresa,
Lluís Llach ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet
Vull estimar el teu cos fins al mai, fins amb algú que estimés
cansar-me, abans que un bombardeig
fer de la teva pell corriols i estimballs. la tornés boja.
Jo vianant d´amor si tu ets el meu viatge
i assedegar-me del tot si tu ets la meva Tots els xiquets la seguíem
font. i en un solar apartat ens instruíem
Vull tot l´aroma fresc de la teva besada, al seu voltant.
poder sentir els segons pel batec del teu Mig descabellonada
cor, ens mostrava les cuixes
jo mariner expert si tu ets la meva barca i ens donava lliçons
i amarinar-me amb tu més enllà de d'anatomia.
l´horitzó. Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
52. Foc de llenya Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
Foc de llenya, flama encantada, com la cosa més preciosa
Quan l’aspra fosca tot ho embolcalla i bonica.
Ta lluor roja l’àmbit encén Sense pecats.
I en la nit freda, prop de les brases, Ens ensenyà a ballar
Fem la vetllada del campament. a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

53. Guantanamera Amb una floreta al seu cap

i un mocador negre al coll
Guantanamera i faldes llargues
guajira guantanamera (bis) i un cigarret.

Yo soy un hombre sincero Vas ser la riota dels grans,

de donde crece la palma (bis) i la mestra més volguda.
Antes de morirme quiero dels infants.
echar mis versos del alma. Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
Mi verso es de un verde claro i et llence un homenatge
y de un carmín encendido (bis) als quatre vents.
Mi verso es un ciervo herido Com un record d'infantesa
qeu busca en el monte el amparo sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.
Con los pobres de la tierra
quiero yo mi suerte echar (bis)

20
 CANÇONER GENERAL CEC
55. Jo sé
Lluís Llach
Sé que si sento el plor
de l'ocell quan vola,
ets tu que en algun racó plores,
que, com l'ocell ferit,
ple de sang al pit,
a l'arbre sec un niu implores.
Però jo vull ésser,
per a la teva tristesa,
com el polsós i vell armari
que guarda els mals records
entre la foscor
i t'impideix poder tornar-hi.
Però aixecar-te no puc jo.
Pas a pas, el teu esforç
farà només voler,
que en aquest teu desert
puguin néixer noves branques.
Obre els ulls i mira al front.
Trobaràs sempre quelcom
que vulgui el teu alè,
que digui: "Dóna'm fe,
vull seguir la caminada".
Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l'espessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc segur entre les roques.
Però jo vull ésser,
per a la teva incertesa,
el cop de vent que trenca l'aire
i t'obre l'horitzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.
56. Juguem amb la
lluna
Alba, Guillem i Quim Mañós
Quan la lluna aixeca el seu cap
enmig de la nit,
les estrelles juguen a escacs
a prop de l’infinit
I les bruixes volen cel amunt
amb escombres de fum
i es pentinen els seus cabells
amb espines de peix
I els dracs s’escuren les dents
ennegrides pel foc i l’alè pudent
i els llops udolen molt fort
i espanten la gent dels poblets.
NO, NO VULL QUE EM MOSSEGUI UN
LLOP
NO, NO VULL, QUE EM CREMI UN DRAC
NO, NO VULL QUE EM PENTINI UNA
BRUIXA
NOMÉS VULL JUGAR AMB LA LLUNA
Galls, gats negres i potes de be
ulls de serp i cues de rata
encanteris, crits i gemecs,
ombres negres, lluna de plata,
És la nit dels vells esperits
que es reuneixen al bosc
canten junts sense fer brogit
i dansen amb el foc.
Les estrelles s’han amagat,
cansades de jugar, escac mat,
núvols negres han arribat
la lluna vol venir al meu costat.
NO, NO VULL,
GATS NEGRES NI GALLS
NO, NO VULL, CAP CUA DE RATA
NO, NO VULL NI CRITS NI GEMECS,
NOMÉS VULL JUGAR AMB LA LLUNA
57. La balanguera
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
21
 CANÇONER GENERAL CEC
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nubiances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
58. La Bamba
Para bailar la bamba (2)
se necesita una poca de gracia
una poca de gracia y otra cosita
Ay, arriba y arriba, arriba iré
Yo no soy marinero.
Yo no soy marinero por ti seré
por ti seré, por ti seré.
Bamba, bamba (4)
1. Para ser secretaria (2)
se necesita enseñar la rodilla
y otra cosita
2. Para subir al cielo (2)
se necesita una escalera larga
59. La bella Lola
1. Cuando en la playa mi bella Lola
su lindo talle luciendo va,
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compás.
¡Ay! qué placer sentía yo
cuando en la playa sacó un pañuelo y me
saludó;
luego después se acercó a mí,
me dio un abrazo y en aquel punto creí
morir.
2. La cubanita lloraba triste
al verse sola y en alta mar,
y el marinero la consolaba:
No llores, Lola, no te has de ahogar.
3. La cubanita tenía un hijo
y aquel Panchito se le murió,
y el marinero la consolaba:
No llores, Lola, que aquí estoy yo.
60. La calma de la mar
Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i bonança;
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
He estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit en la pell
l'urpa de la torbonada.
Mes avui que ja sóc vell
i ja no em llevo a trenc d'alba,
compto les hores despert
i em fa basarda la calma.
61. La cançó de les
balances
Josep M Carandell/ Ovidi Montllor
Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya.
Tot el que es veia era seu:
terres, pous, arbres i cases.
I al matí des de la torre
cada dia les comptava.
La gent no estimava el rei
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia
però d'amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu:
la terra, els homes les cases.
Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se
i va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara (bis).
"Quan vindrà el dia en què l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia en què a l'home
22
 CANÇONER GENERAL CEC

no se'l pesi amb les balances? Jo en sóc un cas vivent.

El rei, que va sentir el noi, La mare era modista;

el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
i a la torre el va tancar
castigat a pa i aigua.
Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes
rient i plorant la canten (bis).
62. La cançó del lladre
Quan jo era petitet
festejava i presumia
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet!
adéu, estrella del dia!
Quan n'he sigut més grandet,
me só posat a mala vida,
me só posat a robar,
ofici de cada dia.
tenia bones mans.
Mon pare era un jugador...
Allà, a Nova Orleans.
Maleta i bagul i no res més
li cal a un jugador;
i només se sent cofoi de tot quan
li diuen borratxó.
Oh, mare, els fills avisa,
que no facin com jo he fet:
viure sempre en pecat i en el vici,
a la casa del Sol Naixent.
Ara tinc un peu a l'andana
i l'altre peu en el tren.
Vaig de retorn a Nova Orleans
per portar grillons sempre més.
Sí, hi ha un casalot a Nova Orleans.
se'n diu el Sol Naixent
i ha estat de molts xicots la perdició.
Jo en sóc un cas vivent.
64. La casa que vull
Lluís Llach

Vaig robar-ne un traginer La casa que vull

que en venia de la fira, que la mar la vegi
li prenguí tots els diners, i uns arbres amb fruit
i la mostra que en duïa. que me la festegin.

Quan n'he tingut prous diners, Que hi dugui un camí

n'he robat també una nina, lluent de rosada,
l'he robada amb falsedat no molt lluny dels pins
dient que m'hi casaria. que la pluja amainen.

La justícia me n'ha pres, Par si em cal repòs

i en presó fosca em duïa, que la lluna hi vingui;
la justícia me n'ha pres i quan surti el sol
i em farà pagar amb la vida. que el bon dia em digui.

Que el temps de l'estiu

niui l'orenella
al blanc de calç ric,
63. La casa del Sol del porxo amb abelles.
Naixent Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
Hi ha un casalot a Nova Orleans,
de la marinada.
se'n diu < El sol Naixent >
i ha estat de molts xicots la perdició.

23
 CANÇONER GENERAL CEC
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
Per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
65. La gallineta
Lluís Llach
La gallineta ha dit que prou
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.
I si em vénen ganes de fer
em faré venir un restrenyiment
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n’aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució!
A canvi d’algun gra de blat
m’han tret la força de volar
però us ho juro s’ha acabat!
Tinc per davant tota una vida.
I no pateixo pel destí
que un cop lliurada del botxí
ho ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes
I els galls que amb ni hauran de dormir
els triaré sans i valents
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res
i que posats a fer no em ve
d’un segon restrenyiment.
66. La gavina
Oh! Gavina voladora
que volteges sobre el mar,
i al pas del vent, mar enfora,
vas voltant fins arribar
a la platja assolellada,
platja de dolços records,
on dia i nit hi fa estada
la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola, prop la quieta onada
don-li la besada que li envio més fervent;
digues-li que sento dolça melangia
i que en ella penso en tot moment.
Oh! Si igual que tu, gavina,
el mar pogués jo travessar,
fins arribar a la platja
on tan dolç és recordar.
I veure la imatge bruna,
amb un suau despertar,
de la nina que entre somnis,
és tan grat d'acariciar.
67. La guitarra
Joan Manel Serrat
Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys,
encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell juguet.
Vàrem créixer plegats,
jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.
Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.
Ara l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.
Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig
cantarà amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo
i plora sempre amb mi.
68. La lluna, la pruna
La lluna, la pruna
vestida de dol,
son pare la crida
24
 CANÇONER GENERAL CEC
i sa mare no vol ...
Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams...
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó ?
Però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa'm, però a la panxa no ...
69. La Madame
Lluís Llach
Ningú no sap el seu nom,
tothom li deia la "Madame".
Rodona com una nou, estirada i suant,
a la platja amb el seu mallot que va
comprar a "Samaritaine".
Turista a la planxa amb oli, sorra i sal.
I els nois que per la platja
la senten dolça roncar,
amb aires de coqueta,
amant de qualsevol amant,
l´envolten i li canten,
el cor li fan esvalotar,
arrugues que s´amaguen,
divises a guanyar.
- Oh, que esvelta i maca
que està avui, "Madame",
sembla una sirena sortida del mar,
quins cabells més ben tintats
que du "Madame".
I ella res comprèn, ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.
- Quina panxa més rodona té, "Madame",
les arrugues són gentils i sensuals,
per poc preu seria el vostre amant,
"Madame".
I ella res comprèn, ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.
- I te n´aniràs a França,
maleta plena de records,
barrets i castanyoles,
conyacs i mocadors,
enveja de veïnes
que no han tingut la sort
d´anar a terres fadrines
i comprar una cançó.
Però els anys passen depressa
a les platges del cor,
què haguéssim fet nosaltres
sense "madames" al sol,
permetim doncs senyora
acabar la cançó,
li estenc la tovallola, li demano perdó.
70. La masovera
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres compra nespres.
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.
O lai la, la masovera, la masovera.
O lai la, la masovera se'n va al mercat
25
 CANÇONER GENERAL CEC
71. La vall del riu
vermell
Trobarem a faltar el teu somriure
dius que ens deixes,
te'n vas lluny d'aquí
però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí
El teu front duu la llum de l'albada
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada,
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
72. L’Àguila negra
Matria del Mar Bonet
[Sol]Un bon dia
o potser [Re]una nit
[Lam]prop del mar
jo m’havi[Mim]a adormit,
[Do]quan de cop
el cel s’om[Sol]ple de llum
i un ocell [Fa]negre surt
sense ve[Mi7]nir d’enlloc
[La]Lentament,
les ales [Mi]bategant,
[Sim]lentament
ell ana[Fa#m]va girant
[Re]prop de mi
el batec [La]s’acabà
i com cai[Sol]gut del cel
l’ocell es va [Fa#7]aturar
[Si]Els ulls eren
de [Fa#]color robí
[Do#m]i les plomes
de color [Sol#m]de nit
i al [Mi]seu front
mil raigs de [Si]to suau
l’ocell rei [La]coronat
lluïa un di[Sol#]amant blau
[Do#]Amb el bec
la cara em [Sol#]va tocar
[Re#m]el seu coll
em vaig tro[La#m]bar a la mà
[Fa#]fou llavors
que jo vaig [Do#]saber qui
imatge [Si]del passat
volia [La#]tornar amb mi
[Si]Bon ocell
porta’m amb [Fa#]tu al país
[Do#m]d’altres temps
sigues el [Sol#m]meu amic
[Mi]com abans
amb somnis [Si]clars d’infant
per coïr [La]tremolant
estels i [Sol#]més estels
[Do#]Com abans
amb somnis [Sol#]clars d’infant
[Re#m]com abans
damunt d’un [La#m]núvol blanc
[Fa#]com abans
tu i jo el sol [Do#]encendrem
i a l’illa [Si]del record
la pluja [La#]llançarem
[Re#]L’ocell negre
tombà els [La#]ulls al sol
[Fam]cap al cel
tot d’una em[Do]prengué el [Re]vol... [Do]
[Lam]
[Sol]Un bon dia ...
73. Laia
Sau
Vols deixar pares i pàtria
veure on s’acaba el món
vols acabar la teva història
i digue’m qui no.
Tot el que es diu en paraules
pot semblar-te un desert.
Prens el vent de matinada
com ho fa un ocell, com fa un ocell.
Tot el món dóna voltes
sense pressa al teu voltant
i tu de cop vols sortir a fora
no saps on anar.
Amb un bitllet tan sols d’anada
mai vas pensar en tornar.
Amb un bitllet sense tornada
per volar ben alt, volar ben alt.
I tu et preguntes en silenci
“digue’m què faig jo aquí”.
No seré jo qui trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.
26
 CANÇONER GENERAL CEC
Tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.
I tu et preguntes en silenci
“digue’m què faig jo aquí”.
No seré jo qui trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.
Tots miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.
74. Laura
Lluís Llach
I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu.
Amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom: Laura
M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà.
A casa, enmig de tants compnays,
o en trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels.
i en un racó d'aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi haurà amagat sempre el teu nom: Laura.
75. L’avi mariner
Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m’explica contes de naus perdudes
enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs, ha viscut sempre entre barques,
platges,
encara és ara un brau mariner
Quan ell deixa el port,
inflades ja les veles
per llençar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint el
ritme de les ones del mar.
Tinc un avi...
Quan la barca descansa
surant per les aigües
per les què ha lliscat,
l’avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant llarga estona
en tot el que ha viscut,
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les coses de la mar.
76. L'Empordà
Sopa de cabra
Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d'una sola cosa en pots estar
segur, quant m'es vell més
tocal de l'ala.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s'hi tirava.
Sempre....
I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.
77. L'estaca
Lluís Llach
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
27
 CANÇONER GENERAL CEC
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
si no podem desfer-la
mai no podrem caminar!
Si estirem tots ella caurà
i molt temps no pot durar;
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar!
Però Siset fa molt temps ja !
les mans se'm van escorxant.
i quan la força se me’n va
ella és més alta i més gran.
Ben cert sé que està podrida,
però és que, Siset, pesa tant !
que a cops la força m'oblida,
Torna'm a dir el teu cant:
78. L'estranya joguina
Falsterbo 3
Un vespre, quan jo era petit
-ho recordo bé-
el pare, en tornar del treball,
em va dur un paquet molt gran.
Corprès, el vaig desembolicar;
amics, què deurà ser ?
Si els nusos feien el tossut,
jo ho era molt més que ells.
Fa zipp! ... i es mou
i toppps !, ja en té prou,
brrrum ! , quin enrenou!!
Què deu ser amics,
que em ve tant de nou ?
Salta i balla com un ou.
En veure'l jo vaig obrir uns ulls !
vaig quedar sorprès.
tenia dos piuets vermells
talment dos barrufets.
Primer vaig tocar el primer,
i l'altre després;
corria amunt i avall del pis,
jo me l'escoltava com...
I gira-li que tomba-li,
del dret, de l'inrevés;
ara se’n va sota el sofà;
el busco i ja no hi és !
El pare riu, que riu, que riu.
jo vinga a plorar,
però el sol va tornar a brillar
quan vaig poder escoltar...
Els anys amics, passen volant
i cal sembrar a temps.
ara ja sóc un home gran,
tinc un petit hereu.
té una joguina que jo sé,
n’éstà embadalit,
perquè té dos piuets vermells,
talment dos barrufets.
79. L’home de
Cromanyó
L'home de cro ...
L'home de ma ...
L'home de nyó ...
L'home de cromanyó, ei !
l'home de cro do manyó no està fet
de llautó ni de ferro colat.
En aquell temps de la prehistòria,
ara deu fer dos-cents mil anys,
un home es va cobrir de glòria,
fill de dos orangutants.
Dret amb les potes del darrera
i amb calçotets de pell de visó,
va començar la seva carrera
el famós home de cromanyó.
L'home de cro ...
I el dia que tu et sents poeta
dius a la dona commogut:
" Si t'afaitessis la barbeta
fores més bella que un mamut.
Vols venir a veure unes pintures,
que he fet a la vora d'aquí,
precursores d'en Picasso,
d'en Miró i d'en Dalí ".
L'home de cro ...
28
 CANÇONER GENERAL CEC

Me n´aniré de casa
80. Lo tio Pep pes camí des vent,
potser trobaré tempesta,
Lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep tal vegada molt mal temps.
De Muro, què em portarà, tio Pep?...
Es meu amic en Pere
Una tartana i un burro, tio Pep, i es meu germà més gran
per anar a passejar, tio Pep... fa temps que se n´anaren
i ja no tornaran.
Lo tio Pep ja té el burro, tio Pep,
que molts quinzets li ha costat, tio Pep... Si jo dic a mu mare
que també me´n vull anar,
Lo ruc li ha dat tres patades, tio Pep, mu mare sempre plora,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep... i jo ja no sé plorar...
Té tres costelles trencades, tio Pep, Me n´aniré de casa pes camí des vent,
i tot el cos li fa mal, tio Pep... potser trobaré tempesta,
tal vegada molt mal temps.
Lo tio Pep torna a Muro, tio Pep.
Me n´aniré de casa,
me n´aniré des camps,
81. Marxem amb el ses oliveres grises
endarrere quedaran.
vent
Marxem amb el vent, del matí naixent,
marxem amb el vent, cantant gaiament.
83. Muntanyes del
Marxem amb el vent fins a sol ponent, Canigó
marxem amb el vent, cantem.
Muntanyes del Canigó,
1. Rosada perlejant i xiscle d'orenell, fresques sóu i regalades
cabells esborrifats i vermellor a la pell. sobretot ara a l'estiu
que les aigües són gelades (bis).
2. El brot de romaní que trenques tot
passant, Sis mesos m'hi so estat;
la font ran de camí, l'adeu al vianant. sens veure-hi persona nada
sinó un trist rossinyolet
3. El riure cristal.lí que dringa al meu costat, que en eixir del niu cantava (bis).
el goig del bell matí per dins del bosc
gemat. El rossinyol s'és mort;
tres dies ha que no canta.
4. Silencis imposats al vespre vermellós Jo d’aquí me’n vull anar
"dringueig" amb sons distants. que l'enyorament m'hi mata (bis).
Amics és el retorn.

82. Me n’aniré de casa 84. Ningú no comprèn

Maria del Mar Bonet ningú
Me n´aniré de casa, Ningú no comprèn ningú
me n´aniré des camps, però nosaltres som nosaltres
ses oliveres grises i sabem allò que és bo,
endarrere quedaran sentir el sol damunt la cara
i estimar-se de debò

29
 CANÇONER GENERAL CEC
i sentir-se viu encara
i cantar sense cap por.
Ningú no comprèn ningú,
però nosaltres som nosaltres
i volem un món tot nou,
amb un cel net d’amenaces
amb tres núvols per quan plou
amb el mar a quatres passes
i els que són companys i prou.
Ningú no comprèn ningú
però nosaltres som nosaltres
i sabem la veritat,
que la terra no és partida
com un mapa mal pintat
i que això és una mentida
de molt mala voluntat.
85 No has comptat mai
les estrelles
No has comptat mai les estrelles quan la nit
estén el vel?
Elles fan les nits més belles
Quan llueixen en el cel.
Déu els va donar la vida i l’esclat.
Déu és qui fixà el curs del seu pas.
Sap el nom de totes elles
I no les oblida pas.
No has comptat mai les roselles quan les
bressa el ventijol?
Lluminoses i vermelles,
Sota el bes d’un raig de sol.
Déu els va donar l’escaient vestit.
Déu les va pintar de vermell bonic.
Sap el nom de totes elles
I no les oblida pas.
No sabies que a la terra tots els homes
som germans? Perquè dins les nostres
venes
Corre la mateixa sang
Déu ens coneix tots i ens estima tots
Déu ens guarda tots, Déu ens nodreix tots
Sap el nom de tots els homes
I no els oblida pas.
86. No he nascut per
militar
Sau
Ja no sé quants dies fa que estic així
Callant la veu, les mans
He de dormir
Oh, les nits que mai s'acaben
Els dies són més curts
Quan estic tancat a casa
Sense projectes, sense tu.
El meu pols, com una espasa
Va tallant el meu passat
He quedat descalç, com únic futur
No em veig en els miralls.
I m'han quedat els ulls en blanc de soledat
Sóc un covard però avui tindré cor de
soldat.
Oh, els matins que mai s'acaben
De nits pensaré en tu
Quan estigui lluny de casa
Sense projectes, sense tu.
Canviaran la meva roba,
El meu nom, el meu cabell
Em donaran una arma blanca, roba verda
I un fusell.
No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, no vull anar a fer el soldat.
87. Núria
Bernadet Hortal/ Quim Mañós
Ets l’estel que rius i cantes
els teus ulls són resplendor
veus les llàgrimes salades?
és la sal del nostre enyor
i les galtes suaus, tan tendres?
la dolçor dels teus petons
que amb l’alè ens donen forces
i ens fan dolç el nostre cor.
Olivera tendra i forta
els teus ulls són plens d’amor
sents el llamp i el tro com crida?
és de pena i de tristor
i la brisa suau, tan fina?
du llavors de serenor
que germinen a la terra
i en el fons del nostre cor.
Oreneta bruna i xica
corres, voles sense por
30
 CANÇONER GENERAL CEC
mira el riu baixa de pressa
sempre avall tot fent remor
i a la plana? i a la cima?
hi ha una daina, hi ha un pastor
el teu vol és companyia
i és present al nostre cor.
88. Oh, Susanna!!!
D’Alabama jo vinc ara
amb el banjo sota el braç
i me’n vaig a Louisiana
on l’amor m’està esperant.
Oh, Susanna!
no ploris més per mi.
D’Alabama jo en vinc ara
amb un banjo i un violí
Ahir vaig sortir al vespre
i em va ploure a la nit.
però avui el sol escalfa
i m’assecarà el vestit.
L’altra nit vaig tenir un somni
quan estava tot callat:
vaig somniar amb la Susanna
que venia tot cantant.
89. País basc
Raimon
Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.
Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.
I l'aigua és sempre vida
entre muntanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d'aquella gent.
És tan vell i arrelat,
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Tots els colors del verd,
Gora Euskadi!!, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.
90. Palabras para Julia
A Goytisolo/ Paco Ibañez
Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable,
interminable...
Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido,
no haber nacido...
Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...
La vida es bella ya verás,
como a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos...
Un hombre solo, una mujer,
así tomados de uno en uno,
son como polvo, no son nada,
no son nada...
Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...
Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría
que les ayude tu canción
entre tus canciones...
31
 CANÇONER GENERAL CEC
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino nunca digas
no puedo más y aquí me quedo,
y aquí me quedo...
Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...
La vida es bella ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos...
No sé decirte nada más
pero tu debes comprender
que yo aún estoy en el camino,
en el camino...
Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...
91. Paraules d'amor
J.M Serrat
Ella em va estimar tant...
jo me l'estimo encara
plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món, llavors
quan en la llar cremàven
només paraules d'amor.
Paraules d'amor, senzilles i tendres.
no en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per
aprendre'n
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys.
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però, sovint, en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor.
92. Pare
Joan Manel Serrat
Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
rellisca com un barb
sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu
Pare, abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no té arbres.
A l'hivern no tindrem foc
ni a l'estiu lloc on aturar-se.
Pare, que el bosc ja no es el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les runes, pare,
i tancar amb tres panys la casa.
I deia vostè, pare:
Si no hi ha pins no es fan pinyons
ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors
no es fan abelles, cera ni mel
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por
i digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat la guerra.
93. Penyora
Lluís Llach
Tot era a punt per poder oblidar-se
quan de puntetes passés el temps
32
 CANÇONER GENERAL CEC
mentre vestíem prudents
els adéus d´un matí...
Cap déu no feia preveure res, res,
que anés enllà d´un moment bonic,
però el mag que inventa el destí
va creuar els camins.
I ara anem de costat
fins el mai, fins el mai,
obrint ales als déus
com el vent, com el vent que m´empeny...
No t´esperava ni era el temps
pels sentiments que enxarxen els cors,
jo anava cap un ponent
on els déus m´hi fan lloc.
Avui ets mar on el meu llagut
omple la vela només amb tu,
alè que no eres amb mi, ni previst,
ni volgut...
Anem junts, poc a poc
més que mai, més que mai
i ens sabem pel demà
sempre a prop, sempre a prop.
Anem... encara tinc en algun cel
velles joguines d´altres temps,
ombres de lluna i foc d´estels,
anem, junts...
Anem... si el cos em dóna encara un gest
serà per tu i teu només,
per tornar a aprendre l´art d´un bes,
anem... junts... anem.
94. Per un tros del teu
cos
Lluís Llach
Per un amor tan tendre
que et donaria jo
que em deixaria prendre
per un tros del teu cos.
Per els teus ulls tan negres
jo apagaria el sol
que només les estrelles
fossin el teu bressol.
Com el pagés que es lleva
per a fer el seu camp d´or
jo et faria meva
et llauraria el cos.
Junts faríem la drecera
caminant sense por
jo et trauria les pedres
i el vent del nord la pols.
95. Per sempre jove
Bob Dylan
Que un bon déu et protegeixi
I s’acompleixi el teu desig.
Sàpigues ajudar els altres
I deixar-te fer feliç.
Que arribis a les estrelles
Per l’escala que et vas fent
Sigues jove per sempre més
Que creixis per ser mér recte
Cada dia més sincer
Per conèixer la mentida i
La disfressa que ara té.
Que no et falti mai coratge
Per lluitar contra corrent
Sigues jove per sempre més.
Que les mans mai no et tremolin
I els teus peus siguin lleugers,
I que mente els vents canvien
Tinguis ferms els fonaments.
Guarda sempre el cor alegre
I cançons per fer content.
Sigues jove per sempre més
96. Perdut en la
immensa mar blava
Perdut en la immensa mar blava
les mans al timó de la nau,
perdut en la immensa mar blava,
sols penso tornar al teu costat.
Bring back, bring back,
bring back my bonnie to me, to me
Bring back, bring back,
bring back my bonnie to me, to me !
De nit estirat jo somnio
33
 CANÇONER GENERAL CEC
els dies joiosos passats
de nit estirat jo somnio,
que no trigaran a tornar
Un temporal va inflar les veles
i tot el vaixell va cruixir
un temporal va inflar les veles
i va encaminar-nos a port.
Contents tots els mariners canten,
ja veuen la fi dels seus mals,
contents tots els mariners canten,
i jo penso en el meu amor.
97. Puf, el drac màgic
Puf era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt.
Es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
tot travessant el mar.
Puf...
Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé.
Enfilant-se a la cua d'en Puf
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quant Puf els va fer un crit
els pirates van callar.
Puf...
Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans.
Va conèixer altres jocs pel món
que li van agradar tant
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Puf...
Doblegant el seu llarg coll
el drac es va llunyar
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix.
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se'n va tornar al fons del mar.
98. Pujarem dalt dels
cims
Pujarem dalt dels cims,
amb el cor alegre,
baixarem a la vall
quan es faci fosc,
vora el foc en la nit freda,
cantarem una cançó.
La, la, la, la, la, visca el dia.
La, la , la, la, la, bona nit.
99. Quan el sol es pon
Digue’m per què plores, fill meu,
Jo sé que veus en els ulls de la gent
un cel de dubtes ennegrit de pors
però tu saps que jo estic vora teu.
Si em dons la mà jo et vetllaré el son
blau i vermell quan el sol es pon (bis)
Quan es pon, quan el sol es pon.
Per què de neguits i afanys
els homes grans han omplert el món.
Tu em preguntes, vols que et digui el per
què
Jo només et sé dir, som estranys
Guarda el teu somriure , fill meu
mai no te’l venguis, ni l'omplis de nit,
res no envegis que no puguis guanyar
i el sol d'or, dia clar, serà teu.
100. Què se n'ha fet,
d'aquelles flors?
Pete Seeger
Què se n'ha fet, d'aquelles flors?
Fa tants dies
Què se n'ha fet, d'aquelles flors?
Fa tant de temps
Què se n'ha fet, d'aquelles flors?
Les noies en van fer un pom
Qui sap si tornaran
34
 CANÇONER GENERAL CEC
Qui sap si mai tornaran
De les noies, què se n'ha fet?
Fa tants dies
De les noies, què se n'ha fet?
Fa tant de temps
De les noies, què se n'ha fet?
Han anat a buscar els nois
Qui sap si tornaran
Qui sap si mai tornaran
On han anat tots aquells nois?
Fa tants dies...
A la guerra a ser soldats
Qui sap si tornaran
Qui sap si mai tornaran
Què se n'ha fet, d'aquells soldats?
Fa tants dies...
Les tombes els han cobert
Ells ja no tornaran
Ells ja mai més tornaran
De les tombes, què se n'ha fet?...
Fa temps que hi van créixer flors...
Què se n'ha fet, d'aquelles flors...
Les noies en van fer un pom...
101. Que tinguem sort
Lluís Llach
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.
Si em dius “et vull”.
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així robar,
temps al temps d’un rellotge aturat.
Que tinguem sort
que trobem el que ens va mancar
ahir.
I així pren , tot el que fruit que et pugui
donar
el camí que, a poc a poc, escriu, per a
demà.
Que demà, mancarà el fruit de cada pas.
per això malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent
ni un demà ple de promeses, sols,
un poc de sort
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
102. Què volen aquesta
gent
Maria del Mar Bonet
De matinada han trucat,
són al replà de l'escala
la mare quan surt a obrir,
porta la bata posada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'
'El seu fill, que no és aquí?',
'N'és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?'
El fill mig es desvetllava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n'estava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'
Dies ha que parla poc
i cada nit s'agitava,
li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'
Encara no és ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt, d'una volada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'
Els que truquen resten muts,
35
 CANÇONER GENERAL CEC

menys un d'ells -potser el que mana- seguint el meu camí.

que s'inclina al finestral,
darrere xiscla la mare
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'
De matinada han trucat,
-la llei una hora assenyala-
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'
103. Ratolinet
Riera dolça i lenta
quin és el teu destí ?
Jo dormo entre la molsa,
del vespre fins al matí
105. Roseta d’Olivella
N’és l’Olivella una vila molt bella,
hi ha una donzella que a mi em fa penar
dic: Adéu vila , dic : Adéu nina, tu n’ets la
causa que me’n tinc d’anar.

Jo en vaig i en vinc per la vora

La sort de la vida
vora de l’aigua.
t’ha fet ratolí.
Jo en vaig i en vinc per la vora
Ja veus, quanta por,
vora del riu
quin mal de cap.
Sempre corre, fuig, amaga’t
Els vostres ulls, vostres cabells i orelles,
que ve el gat.
pits i mamelles me’n tenen lligat
dic adéu vila, dic adéu nina, tu n’ets la
Demanes formatge
causa que me’n tinc d’anar
i ets massa petit.
No téns prou estómac per menjar.
Jo en vaig i en vinc per la vora
Apa, corre, fuig, amaga’t
vora de l’aigua.
que ve el gat.
Jo en vaig i en vinc per la vora
vora del riu
Revoltes la casa,
fas massa soroll,
I en arribar dalt del pla de Corbera
i els moixos no poden descansar.
Miro enrera i em poso a plorar
Au, corre, fuig, amaga’t
Dic adéu vila, dic adéu nina
que ve el gat.
tu n’ets la causa que me’n tinc d’anarI
Jo en vaig i en vinc....
Company que s’arrisca,
company esbotzat:
val més que no surtis del forat. 106. Serrallonga
Au, corre, fuig, amaga’t
que ve el gat. Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
La sort de la vida que en farà ressons de guerra
t’ha fet ratolí les parets de Tavertet.
i vius sota els mobles, empaitat
Sempre, corre, fuig, amaga’t Des de Sau a La Cellera
que ve el gat. des del Far al Matagalls
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
104. Riera dolça i lenta Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran
Riera dolça i lenta: que ens arrencaran les pedres
on vas avui matí ? que a terra ens robaran.
Jo vaig avall sens pressa

36
 CANÇONER GENERAL CEC
107. Si arribeu
Lluís Llach
Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui
arribar,
moriré molt gelós del que m'haureu
avançat.
I no em sabré resignar a no ser el millor
vianant,
l'atleta més fornit, ni el més frondós amant.
I no em vulgueu consolar, només digueu-
me, si de cas,
tot allò que haureu vist, i jo no podré mirar:
la fondària dels rius que els meus peus no
mullaran,
la fragància del cos que no sabré estimar.
L'immensitat d'un cel en el que mai no he
volat,
les espurnes d'un foc que no m'hauran
cremat,
les barques que a la mar no sabré
amarinar.
No, no em doneu consol, no em podré
consolar.
I perquè sé que vosaltres anireu més lluny
que jo,
estic gelós i content, molt gelós i content
de la sort que heu tingut, de la sort que
tindreu.
Que tanmateix sé que mai no he estat fornit
atleta,
ni tan sols digne amant, només un vianant.
108. Sigues lliure
Sigues lliure i camina
cap a l’estel que vulguis guanyar, laraila
No pensis el que els altres et diran, laraila.
Deixa que la pluja mulli els teus cabells
daurats,
petites gotes fredes tremolant.
Fes de casa teva
tots els llargs camins del món, laraila
i tindràs per sostre el blau color, laraila.
Jeure a l’herba fresca i volar com un colom
i córrer com el riu vers l’horitzó.
Fes-te blanca escuma
quan el mar té blau color, laraila.
Fes-te ocell que canti en un racó, laraila
Fes-te flor petita! fes-te aigua brillant
i fes d’amor la vida a cada instant.
Algun jorn la vida
el company et donarà, laraila.
De la seva mà caminaràs, laraila.
Dolços llavis tendres d’un besar molt suau,
Per fer millor la vida, (3) a cada instant
(bis).
109. Sobre els cims
Sobre els cims, imponents,
res no es sent sinó el vent
res no es veu sinó el cel
res no torba el cor fidel
Amb l'esperit amatent
ens anem a cercar el vent
La ruta és dura fins la carena
però el coratge amunt ens mena
dins l'huracà nostres cantades
deslliuraran de tot torment
dins l'huracà nostres cantades
s'omplin de joia i de vent
El pic s'aixeca lluny de la terra
i ens acostem vers la claror
neu, aire i sol cimes aimades
en l'esplendor de l'huracà
vostre record cimes aimades
en nostre cor sempre viurà
110. Sobre la pau
Raimon
De vegades la pau
no és mes que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és mes que por.
De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són nomes silenci.
De vegades la pau fa gust de mort.
De vegades la pau
és com un desert
37
 CANÇONER GENERAL CEC

sense veus ni arbres,

com un buit immens on moren els homes. 112. Tears in heaven
De vegades la pau Eric Clapton
és un desert.
Would you know my name if I saw you in
De vegades la pau heaven?
tanca les boques Would it be the same if I saw you in
i lliga les mans, heaven?
només et deixa les cames per fugir. I must be strong and carry on,
De vegades la pau. 'Cause I know I don't belong here in
heaven.
De vegades la pau
no és més que això: Would you hold my hand if I saw you in
una buida paraula heaven?
per a no dir res. Would you help me stand if I saw you in
De vegades la pau. heaven?
I'll find my way through night and day,
De vegades la pau 'Cause I know I just can't stay here in
fa molt més mal; heaven.
de vegades la pau
fa molt més mal. Time can bring you down, time can bend
De vegades la pau. your knees.
Time can break your heart, have you
begging please, begging please.

111. Sobre teulades

Beyond the door there's peace I'm sure,
M'he mirat en els teus ulls And I know there'll be no more tears in
per trobar el meu infant, heaven.
agafar-lo de la mà,
i fer camí somniant, -- --
Volarem sobre teulades
avui no ens farà mal 113. Tinc una llum al
però demà trepitjarem la terra cor
com ho mana la gent gran.
Tinc una llum al cor
M'he mirat en els teus ulls
que vull deixar brillar (3)
i hem trencat l'horitzó,
cada jorn, cada jorn,
el sol s'ha omplert de claror. cada jorn, cada jorn
Volarem més alt encara
cada jorn, cada jorn
si és que la llum se'n va,
perquè vull que brilli ben fort.
però demà trepitjaré a terra
com ho mana la gent gran.
Dilluns m'ha dat el do de l'amor
Dimarts la pau m'ha entrat al cor
M'he mirat en els teus ulls
Dimecres m'ha dit que la fe mai no
i m'han enlluernat,
perdés
tot clareja, alcem les mans,
Dijous m'ha dit que pel altres
l'infant ha despertat.
treballés
Guaita el sol que ja és de dia
Divendres m'ha dit que en espera estés
em dirà la gent gran.
Dissabte m'ha dit que el mal denunciés
Si els teus ulls demà retrobo,
Diumenge m'ha dit que obrís ben bé el
avui no em faran cap mal. cor
perquè cal que brilli ben fort.

38
 CANÇONER GENERAL CEC
114. Tots els color de
l’aigua
Falsterbo / Marí
Adéu, fill meu, adéu.
Sé que el vent t’empeny a buscar l’alba,
que tens somnis més enllà de l’horitzó,
però no oblidis el corrent que et torna a
casa (bis).
No hi ha lluny ni a prop,
no hi ha lluny ni a prop,
no hi ha lluny ni a prop,
quan la mesura és l’amor,
quan la mesura és l’amor.
La vida et du endavant,
vols conèixer tots els colors de l’aigua,
vols saber si hi ha mar darrere el mar
però no oblidis el corrent que et torna a
casa (bis).
No hi ha lluny...
115. Tots els nens del
meu carrer
Tots els nens del meu carrer
volen jocs, volen joguines
tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé.
Un company per fer tabola,
una casa i una escola.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé.
Tots els nens de la ciutat
volen pares ben alegres;
tots els nens de la ciutat
volen pau i germandat.
Si la pau sempre fa falta
ho direm amb veu ben alta!
Cada nen del meu país
obre els ulls amb esperança;
cada nen del meu país
té el desig de ser feliç!
I que es pugui fer una vida
cadascú a la seva mida.
Tots els nens cantem cançons
perquè els homes ens escoltin;
tots els nens cantem cançons
perquè els homes siguin bons.
Si cantant el cor s'eixampla
també el cor es fa ben ample.
116. Un cargolet
Un cargolet se n’anava a la fira
perquè volia comprar uns esclops.
Quan hi va arribar ja no era pas
de dia i se’n va tornar... descalç
Un cargolet se n’anava a l’escola
perquè volia saber cantar
Quan hi va arribar, l’escola
estava sola, que havia arribat... l’estiu.
Un cargolet se n’anava a la prada
perquè volia fer un ram de flors
Quan hi va arribar tota l’herba
era glaçada, que havia arribat... l’hivern.
117. Un esquimal
perdut en el desert
Un esquimal perdut en el desert
entonava cançons amb el seu banjo
i recordava el seu país
allà on ell era feliç
Para badum ba dum ba
dum badababum (2)
He vingut d'Alaska
Iudi, iudi, iudi, iudi
uà, uà, uà
per això en aquest moment
ho passo malament
degut a la calor i a aquest gran vent.
Tenia un iglú, molt petitó
no hi havia mosquits, ni teranyines,
ni corcs
el cel era blau, les aigües també
ni gota de pols hi havia pel carrer.
Para ...
M'agrada el trineu, la foca i l'ós
iudi, iudi, iudi, iudi,
uà, uà, uà
A mi m'agrada el peix
39
 CANÇONER GENERAL CEC
vestir-me tot de pells
no vull veure més serps ni camells.
118. Una d’esdrúixoles
Una nit lànguida i molt insípida,
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:
"Niña purísima de faz angélica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran".
La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se'n va cansar:
"Escolta Fígaro,
deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp",
119. Vella xiruca
Vella xiruca,
quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor.
Quantes cançons
al teu bon pas foren cantades,
no en resta cap record.
Pujant les muntanyes blanques de neu.
fent ruta vers el cel blau,
m'has fet descobrir la joia del bon Déu
i assaborir la pau.
120. Vent fresc
Vent fresc, vent del matí
que remou les branques del gran pi
goig al vent que passa
anem cap el gran vent...
121. Virolai
Rosa d'abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.
Amb serra d'or los angelets serraren
eixos torons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d'estrelles coronada,
ciutat de Déu que sommià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
lo sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols estrella d'Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.
Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai los cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu los cors que l'han deixat.
Mística font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen!
ditxós lo cor que s'obre a vostra llum!
Rosa del cel que els Serafins voltegen,
a ma oració donau vostre perfum.
Cedre gentil del Líbano corona,
arbre d'encens, palmera de Sion,
lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna
és Jesucrist, lo Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història,
i és Montserrat lo nostre Sinaí;
sien per tots l'escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d'abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.
122. Yesterday
The Beatles
Yesterday, la tristesa
era lluny de mi
i ara està sempre a la vora.
Oh què feliç que jo era ahir.
40
 CANÇONER GENERAL CEC
I així, jo ja no sóc el que era abans
sobre mi una ombra penja:
vull que l’ahir torni a venir.
Ella se’n va anar
sense dir tan sols per què
i ara oh si ella volgués
tornar amb mi.
Oh ahir
l’amor era com un joc i avui
cerco un lloc per amagar-me lluny.
Oh que feliç que jo era ahir.
123. Si canto les penes,
les penes…
Pop. australiana. Lletra: Albert Jané
Si canto les penes, les penes,
si canto les penes se’n van,
si canto se’n van i se’n vénen,
com ho fan les onades del mar.
Adéu a la terra estimada,
adéu a la meva gent.
Vaig dir adéu a les valls i muntanyes
on tots junts ho passàvem tan bé.
Si canto les penes, les penes…
Si pogués ‘nar pel cel com la tórtora,
volaria amb les ales al vent,
aniria al costat de la meva amor,
no partiria mai més.
Si canto les penes, les penes…
124.Cançó del rodamon
Folk song
Dorm, descansa d’aquest dia,
que el món sol ja va avançant,
quan jo sento que el tren passa,
me’n recordo del teu cant.
Sé que no tens més que el que portes
i els cabells se’t tornen blancs,
però tingues fe en què un dia
trobaràs el teu descans.
Doncs, dorm…
Tu no ets amic dels qui oprimeixen
i ells estan per tot arreu,
però algun dia seràs lliure,
ja no els trobaràs prop teu.
Doncs, dorm…
Pel demà ja no et preocupis,
viu l’avui, sigues valent!
Potser trobis, aquest vespre,
un lloc a recer del vent!
Doncs, dorm…
125. Qui és aquesta
morena?
Tradicional valenciana
La Maria balla i bota,
amb ses cames de perdiu,
sa mare sempre li diu:
-“Maria, balla la jota!”
(bis)
Qui és aquesta morena,
que se’n va per allà?
Jo la crid, jo la crid,
i ella no es vol girar.
I ella no es vol girar,
i ella no es vol girar,
qui és aquesta morena
que se’n va per allà?
-“Encara que me’n donessis,
41
 CANÇONER GENERAL CEC
tres olives en un plat,
jo amb tu no m’hi casaria,
perquè mai m’has agradat”.
(bis)
Si és fadrina m’agrada,
si és casada també,
si és una vella arrugada,
la solem deixar fer.
La solem deixar fer,
la solem deixar fer,
si és fadrina m’agrada,
si és casada també.
-“Madona que no em sentiu?
ma guitarra per vós sona;
la filla que vós teniu,
ha de ser la meva dona”.
(bis)
Qui és aquesta morena…
Si és fadrina m’agrada…
126. El cotxe vell
Jo tinc un cotxe vell,
que té cent anys
i ja no funciona bé!
Sense ell, no sé pas com ho faré!!!
Les rodes ja no roden,
la llum ja no funciona
i la botzina va i fa:
Mec, mec! I espanta tothom!
I sembla la botzina d’un tren!
127. Cala Montgó
R. Carreras
El cel ben blau per teulada,
parets de penya-segats,
les gavines fan niuada
en un racó arrecerat.
Veuen com passen les barques
plenes de braus pescadors,
veuen la mar sense onades,
les barques aparellades
sempre de dos en dos.
Cala Montgó
racó de pau i de llum.
Cala Montgó
racó de pau i perfum.
Cala Montgó
racó del més bell encís.
Cala Montgó
un bocí de paradís.
La lluna se’n va a la posta,
les barques tornen a port.
Les gavines, bones mares,
arrenquen d’un vol molt fort.
A les barques, tot darrere,
el bon menjar van buscant,
perquè amagats a la penya,
perquè amagats a la penya,
sos fills no es morin de fam.
128. Un cel blau
Peter Seeger
Un cel blau per sostre,
un mar sovint tan serè,
un món rodó i preciós,
què més puc voler?
I és perquè us estimo,
que ho intentaré de nou,
mostrar-vos, vull, el meu arc,
és l’arc de Sant Martí.
Hi ha gent que sempre estarà cega,
no vol saber res de ningú.
Hi ha qui creu que això que fem
no servirà de res.
D’altres busquen el camí fàcil,
bombes –diuen- les necessitem,
digueu-me qui pot matar a un
que no creu?
Aneu, aneu, a avisar a tots els nens,
a tots els pares i a les mares també.
Aquesta és la nostra última oportunitat,
per aprendre a compartir.
129. Tinc una llum al
cor
Gospel song
42
 CANÇONER GENERAL CEC
Tinc una llum al cor
que vull deixar brillar. (3 vegades)
Cada nit, cada nit,
cada nit, cada nit!
perquè vull que brilli ben fort.
Dilluns em dóna el do de l’amor,
dimarts: la pau m’ha entrat al cor;
dimecres: no perdis mai la fe,
dijous: d’una alegria era ben ple,
divendres diu: vés fins al final,
dissabte fa: denuncia el mal,
diumenge em diu: encén el teu foc
perquè cal que brilli ben fort!
Tinc una llum…
Uns diuen: enreda a tort i a dret;
nosaltres: volem jugar net;
i d’altres: deixa que bufi el vent,
nosaltres: que decideixi la gent;
uns diuen: ara no és el moment;
creiem que sí, que ho és, fermament;
si hi ha un lloc fosc, encén el teu foc
i veuràs com no estaràs sol. Oh!
Tinc una llum…
130. Si ens plau
acampar
Cançó de muntanya
Si ens plau acampar i córrer ens encisa,
ens n’hem de privar si algú se’ns en riu?
I si ens ve de gust dormir a la pallissa,
per què ens hem d’estar aclofats al niu?
Buscarem el plaer dins la vila?
Buscarem l’escalfor de la llar?
No, no, no, que fruïm de plaers sense mida
dalt dels cims, al bosc i prop del mar.
Si no ens aboquem de cap en els llibres,
és que cap no ens plau ni és tan atraient
com el llibre obert que ens és la natura,
on tot glorifica l’etern Déu.
132. Quan el sol es pon
Buscarem el plaer…
131. Corrandes
Melodia de Beget
Si voleu ballar corrandes
jo us en cantaré deu mil,
que les duc a la butxaca,
lligadetes amb un fil.
Tralara lai
la la la lai la
trala la la etc.
Si voleu ballar corrandes
polques, xotis i algun vals,
disposeu d’aquesta cobla
que són músics molt formals.
No crideu intermediaris,
refuseu imitacions,
fem ballades i revetlles,
casaments i comunions.
Si voleu ballar corrandes
no aneu pas a Sabadell
que està ple de nenes maques
i us faran posar vermell.
Jo no crec que hi hagi regles
per tocar els acordions,
si n’hi ha que toquen tecles
d’altres en toquen botons.
Corrandes en són corrandes
i cançons en són cançons,
no hi ha pas millor barreja
que minyones i minyons.
Quina lluna fa tan clara
i ni mai que no la fes,
que totes les nenes maques
se’n van amb els forasters.
Si els petons fessin espiga
com s’espiga el romaní,
prou tindrien moltes nines
la cara com un jardí.
43
 CANÇONER GENERAL CEC

P. Yarrow e aqueres autes joenes

qu’aimen los galans.

Digue’m per q uè plores fill meu,

jo sé què veus en els ulls de la gent:
un cel de dubtes, ennegrit de pors,
però tu saps que jo estic vora teu, vora teu.
134. Sacco e Vanzetti
Si em dons la mà jo et vetllaré Georges Moustaki
el son blau i vermell,
quan el sol es pon. (bis) Sempre més, Nicola i Bart,
Quan es pon. us durem dins dels nostres cors.
Vau marxar enduts per la mort
Per què de neguits i afanys però per ella ens feu més forts.
els homes grans han omplert el món;
tu em preguntes, vols que et digui per què;
jo només et sé dir: som estranys, som
estranys.

Guarda el teu somriure, fill meu,

135. Caragol
Cançó valenciana
mai no te’l venguis ni l’omplis de nit,
res no envegis que no puguis guanyar,
Caragol, caragol,
i el sol d’or, dia clar, serà teu.
treu les banyes, treu les banyes,
caragol, caragol,
treu les banyes que ix el sol!

133. Montanhes Ningú no passa la vida que passa

el senyor don Caragol,
araneses que no pague lloguer de sa casa
Himne d’Occitània i se l’emporta cap on vol.

Aqueres montanhes Lleix i estudia el que necessita

que tan nautes son, sota l’ombra d’una col,
m’ampèishen de véder i per dormir no necessita
mèns amors a on son. ni marfegueta ni llençol.

Nautes se son nautes

ja s’abaisharàn Però és molt trista la seua vida,
es mies amoretes la del senyor Caragol,
que s’aproparàn. perquè acabe la seua història
en cassola o bé en perol.
Peishetz oelhetes
peishets doçament
vos deisham soletes
per un sòl moment.
136. Ja som aquí…
Se cantes per que cantes Popular de...
cantes pas per jo
cantes per ma hilha Ja som aquí, ja hem arribat,
que non ei près de jo. tingueu bon dia, tingueu bon dia!
Ja som aquí, ja hem arribat,
Aqueres vielhes menees la nostra festa ha començat!
qu’aimen lo vin blanc
Quan la nit de Sant Joan és arribada,

44
 CANÇONER GENERAL CEC

no hi ha noia que no estigui enamorada; que gritaba calor.

si hi ha un jove que la vol,
és per dir-li a n’ella sols, Una casa infinita
t’ompliria de petons i d’abraçades! y un pedazo de gloria,
así fue nuestra historia,
Deixa’m que et besi, nineta, así fue nuestro amor.
la cirereta de ta boqueta;
jo més petons te’n faria, Y una música blanca
que flors tindria cap cirerer. que volaba en la arena,
un volcán en las venas
de placer y dolor.
Ja som aquí, ja hem arribat… Una casa infinita
y un pedazo de gloria,
así fue nuestra historia,
Un petó no va mai sol si va de veres, así fue nuestro amor.
per’xò diuen que els petons i les cireres,
després d’una en vénen molts,
noia, noia, si no vols,
noia si no vols pols no vagis a l’era.
138. Usküdara
Deixa’m que et besi, nineta… Cançó turca

Ja som aquí, ja hem arribat…

Quan anava cap a Usküdara,
la pluja i el vent,
van mullar-me fins que van deixar-me xop
137. Así fue nuestro però molt content.
La jaqueta que em sobrava de pertot,
amor va escurçar-se just en un moment.
John Denver / Mocedades La camisa que em lliscava fins els peus,
va ajustar-se al cos perfectament.
Fué un momento sereno,
desprendido del tiempo: Quan anava cap a Usküdara,
tu mirada de fuego, tot i ploure tant,
encendida en mi mar. vaig salvar, amagada, la guitarra,
moll, però feliç cantant.
Me estaba estrenando, Vaig trobar-me dins un mocador el dinar:
por dentro y por fuera, bota amb vi del bo, formatge i pa.
y tu primavera Bé puc dir que tot això em fa molt content:
me hacía temblar. roba a mida, càntics i aliment.
Fué un cielo lejano
y una tierra caliente,
un soplo de viento
y una lluvia de abril. 139. La Pepa
Un nuevo vestido dormidora
que envuelve y que besa, (trad. Catalana / La Garrotxa)
que acaricia y no pesa,
ni te deja fingir.
Si n’eren mare i filla,
Medianoche en mi mente, dalt del balcó s’estan;
desde todos los siglos. la filla en broda seda,
Mediodía en tu alma la mare broda estam.

45
 CANÇONER GENERAL CEC

Ai! Pepa dormidora Serineta, us, Serineta,

per què en dormies tant? marit feu’s enllà.
Tu t’hi has adormideta
i en els braços del galant. Ell me’n dóna una altra
i a terra em tirà.
I mentre en brodaven Pare, lo meu pare,
en passen tres galants; jo em vull descasar!
saluden a la filla Serineta, us, Serineta,
i a la mare ja no tant. jo em vull descasar!

Ai! Pepa dormidora... Ai, filla, ma filla,

l’has de respectar.
La filla es posa a riure Ja en seràs viudeta
i la mare a sospirar. pas a no trigar,
- De què en sospireu mare, Serineta, us, Serineta,
de què en sospireu tant? pas a no trigar.

- El que sospiro filla, Llavors seràs rica,

penso que t’enganyaran. no et faltarà el pa,
- No m’enganyaran mare i amb l’Hereu Escampa
que ja enganyadeta m’han. et podràs casar,
Serineta, us, Serineta,
I al cap de los nou mesos et podràs casar!
en tindrem un infant.
El donarem a dida,
el farem criar set anys.

Set i set fan catorze, 141. Na na ié

l’infant ja serà gran;
el farem anar a la guerra
a servir el rei vuit anys.
I el rei dirà a la reina:
- De qui és aquest infant?
- N’és de donya Maria
i també de Don Joan.
Popular senegalesa
Na na ieh. Zimbe. (bis)
Na na ieh, somare na na Zimbe.
Na na ieh. Zimbe. (bis)
Na na ieh, somare na na Zimbe.
Soma dom Jangal. Jangal. (bis)
Soma dom Jangal so bugue am diplo.

Na na ieh. Zimbe...
140. Serineta
Trad. Catalana Mos fis Appram. Appram. (bis)
Mos fis Appram so bugue am diplo.

Mon pare i ma mare Na na ieh. Zimbe...

casadeta m’han.
M’han dada a un jove
de quatre-vint anys,
Serineta, us, Serineta,
de quatre-vint anys! 142. ¡Ozú! ¡Qué bien!
Popularitzada. Rah-mon Roma
El dia de bodes
amb mi es va acotxar:
li’n donc colzadeta, Ozú, que bien. Ozú, que bien,
marit, feu’s enllà,

46
 CANÇONER GENERAL CEC

Ozú, que bien, que bién, que bién, que em faré una balalaika.
bién, que bien.

Ostres, que bé... 145. Cançó d’en

Renoi! Que bé!... Serrallonga
Carai! Que guai!...
Tradicional catalana
Ospa! Anem bé!...
Ets pa sucat!...
Joan Sala Viladrau
Recoi! De por!...
era el nom que jo tenia,
OK! Fetén!... per sobrenom “Serrallonga”
Caram! Quin plan!...
i a Querós era on vivia.
Òstrims! Que fins!...
Tenia tres heretats
que em descansaven la vida
i em servien dos criats,
143. Quina taula tan cor què vols, cor què desitges.

ben parada Un dilluns, estant-ne a Vic

Cançó tradicional de pandero en fou la desgràcia mia
perquè vareig baralla’m
amb un donzell de la vila.

Quina taula tan ben parada Paraules porten raons

de dames i cavallers, (bis) i les raons no s’amiden
quina taula tan ben parada, i allà al trinquet de pilota
ja es veu que tothom hi és. (bis) jo li’n vaig llevar la vida.

N’era fill de noble gent,

Les culleres són de plata,
les forquilles són d’or fi, (bis)
Les tovalles són de seda,
I els tovallons de setí. (bis)
I l’amo d’aquesta casa,
un home molt ditxós és, (bis)
la mestressa és molt guapa
i la filla encara més. (bis)
144. La balalaika
Cànon rus
Aniré cantant a la prada
on m’espera l’ombra d’un àlber:
li demanaré una branca,
li demanaré una branca.
Amb la fusta blanca, triada,
i amb els cants que m’han de dar traça,
em faré una balalaika,
de gent principal i rica
i em varen fer agafar
pels del rei i la justícia.
Veient-me avorrit de tots,
perseguit de nit i dia,
amb en Roca vaig anar
per entrar en sa quadrilla.
Disset anys vaig estar amb ell,
prosseguint la mala vida,
jo prou veia els seus profits
però ell a mi no me’ls mira.
Així vaig determinar
de fer-me’n cap de quadrilla,
vaig posar-me a buscar mossos,
setanta, tots en un dia.
Varen ser setanta-tres
amb un amic que tenia
i la meva enamorada
que venir amb mi volia.

47
CANÇONER GENERAL CEC

48