La simbologia cristiana: el llop

Per a la imaginacio occidental l’animal mes ferotge de tots es el llop. Des de l’antiguitat, passant per l’edat 
mitjana i fins avui es el simbol de la ferocitat, de la crueltat, de la hipocresia i de la voracitat i, sobretot per 
als infants, del terror. 

Te una serie de caracteristiques que l’identi quen amb el dimoni. Aquests
trets son la seva incapacitat per gi­rar el cap, el silenci que guarda mentre s’apropa a la presa, la crueltat, el 
castig que s’autoin igeix mossegant­se la pota si la seva caca queda frustrada, el costum d’anar a buscar 
l’aliment lluny d’on amaga els cadells i la facultat de deixar perplex i mut l’home quan el mira. 

El tema del llop es universal i s’associa a les profunditats de les coves o a l’espessor del bosc. Es el 
devorador dels nens perduts, tal com passa al conte de La caputxeta vermella. La boca del llop es la nit, la 
caverna, l’infern. Cal recordar l’expressio popular «fosc com una gola de llop», o el conte de la Caputxeta 
quan diu: «Avia, quina boca i quines dents tan grans que tens!.» 

Considerat un gos salvatge, encara que apareix abans que aquest en els bestiaris, sempre ronda les societats 
humanes com un esperit temoros, del qual es pot esperar qualsevol cosa. Com el gos, el llop es un devorador 
de carn, un carnisser salvatge, un monstre devorador. 

Tambe sembla haver­hi una associacio entre la mossegada devoradora del llop i la por al temps que passa 
d’una manera vorac i destructora. 

Un altre fenomen lligat a aquest animal es el de la licantropia, l’home que viu aillat i que es transforma 
periodicament en llop, que s’alimenta de preses mes debils i que udola a la Lluna. Durant l’edat mitjana 

es creia amb fermesa en aquest fenomen. Encara que Plini el desacredita, no sera ns al segle xviii que es 
rebutjara total­ ment. Clebert comenta, pero, que hi ha una «licantropia cerebral», de la qual tenim un famos 
exemple a la Biblia. Es tracta de la metamorfosi del rei Nabucodonosor II, que va ser expulsat d’entre els 
homes i va menjar herba com els bous, el seu cos es 

va cobrir de plomes com l’aliga i les seves ungles es van convertir en urpes. 

A Santa Maria de Taull (sala 9), en un espai triangular a la part superior de la lluita de David i Goliat, s’hi 
representa una escena simbolica: un llop empaitant una gasela. Aquesta persecucio es una clara al∙lusio 

a les di cultats que passa el cristia ns
que arriba al Judici de Deu. La gasela es dibuixada de per l, saltant uns obstacles. Darrere seu, el llop la 
persegueix amb la boca oberta i ensenyant les dents. Dues aus completen l’escena: l’una un voltor, l’altra, 
mes dificil d’identi car, podria fer referen­ cia a la pedra eutocia que, com va ajudar David a vencer Goliat, 
potser ajudara l’home a vencer el Dimoni.