LLibre Valencià 5 3r Trimestre PDF

Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’ento-

nació i el ritme correctes, i s’adequa al for-
mat i a l’estructura textual.
ɘLlig textos literaris en què el món dels lli-
bres té un paper rellevant i en treballa la
comprensió.
7.1. Participa en converses sobre certs aspectes

relacionats amb el món del llibre, practicant
l’escolta activa i respectant els torns de pa-
raula.
ɘParla sobre llibres i el gust de llegir.
Per a començar… ens situem 5. Observarem les iŀlustracions que acompanyen el text i
Suggeriments metodològics
recordarem les hipòtesis sobre el contingut de la lectu-

1. Llegirem amb els alumnes el títol d’aquesta unitat del
ra que hem formulat a partir del títol. Plantejarem al-
llibre i així anticiparem que els pròxims dies parlarem
gunes preguntes: Què més podem imaginar a partir
de la font d’enriquiment que representa la lectura.
de les iŀlustracions que acompanyen el text? Quins
2. Per començar, farem una conversa coŀlectiva en la qual personatges apareixen en els dibuixos? Quin hi apareix
els alumnes podran aportar les seues experiències més vegades? Què fan els personatges? On és cada
personals relacionades amb els llibres. Els pregunta- personatge? Què podem saber a través de l’expressió
rem qüestions, com ara Quin és el llibre que tenies dels personatges?
quan eres menut i que t’agradava molt? I ara, quin lli-
6. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el pa-
bre dels últims que has llegit t’ha agradat més? T’agra-
ràgraf introductori de la lectura. Tot seguit, relaciona-
da llegir: assegut a terra, estirat al llit, a la taula...?
rem els noms que se citen amb els personatges il-
3. Llegirem les preguntes de Parlem abans de llegir, que lustrats. En quina pàgina veiem Meggie? I Mo, també
ajudaran també a completar l’intercanvi de coneixe- hi apareix?
ments i experiències relacionats amb la lectura.
7. Comentarem amb els alumnes quins tipus de llibres po-
En el desenvolupament… dem trobar: llibres per a entretindre, llibres per a apren-
dre a fer coses, llibres per a conéixer com és un país o
4. Llegirem el títol de la lectura i avançarem hipòtesis so- una ciutat, llibres que ens ajuden a saber més coses, lli-
bre el contingut del text. Plantejarem la qüestió: Per bres de consulta...
què hi pot haver un “misteri” relacionat amb una lec-
tura? Quines pistes ens dóna el títol sobre la lectura? 8. Abans de llegir, presentarem la lectura animada: El
Creus que serà un text de por? misteri de la lectura nocturna .
12 Unitat 9
Solucions
1 Sí, li agrada llegir al llit. Ho podem saber per-
què té un llibre davall del coixí i un parell de lli-
bres més a terra, al costat de la tauleta de nit.
2 Resposta lliure: Animarem els alumnes a ex-

pressar les seues vivències i a mantindre sempre
el respecte per les intervencions dels companys.
3 Resposta lliure: Podem anar aportant diversos

tipus de llibres perquè diguen si n’acostumen a
llegir o no: noveŀles d’humor, de misteri, d’aven-
tures d’un grup d’amics, de terror...; llibres de
receptes, guies de viatge, llibres per aprendre
més sobre algun tema concret...
4 Resposta lliure: Els ajudarem a valorar la funció

de tots els tipus de llibres, tant els que busquen
l’entreteniment com els de coneixements.
9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 61 . Els Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem que comenten
alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura El la lectura amb la família i que demanen a pares i germans
misteri de la lectura nocturna. grans que els recomanen un llibre que els agradà quan teni-
10. Després de l’audició, proposarem que trien un altre tí- en la seua edat. També podem proposar que, si és possible,
tol per a la lectura que en reflectisca el contingut. Per n’inicien la lectura en família.
grups, poden presentar una proposta i després fer-ne
una posada en comú per a triar-ne un o potser per a
Programa de competència lectora
escriure’n un de nou que reculla detalls de diverses
propostes. Animació a la lectura. El misteri de la lectura nocturna
(presentació animada).
11. Farem algunes preguntes perquè reflexionen sobre la
relació entre música i lectura: Us agrada escoltar mú- Lectura i comprensió. El misteri de la lectura nocturna
sica mentre llegiu? Quina classe de música? Trieu la (lectura inicial, pàg. 191-193).
música en funció de la lectura? Quina música triaríeu
per a acompanyar la lectura de Cor de tinta?
Per a acabar…
12. Després de la lectura, els preguntarem si creuen que
aquest text anima a llegir llibres, especialment al llit, a
l’hora d’anar a dormir. Es transmet el gust dels perso-
natges per la lectura nocturna?
Unitat 9 13
1.2. Llig textos narratius o poètics que tenen els
llibres com a tema principal.
comprensió.
4.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar

informació i seleccionar lectures personals.
ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documen-
tar-se, ampliar informació o ampliar la lec-
tura.
Per a començar… aclarim dubtes raula per paraula el que diuen els personatges (encara
no podem fer servir l’expressió “estil directe”).

1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura haja
pogut suscitar. Això ens permetrà recordar-ne el con- 5. Mentre fem la lectura en veu alta ens detindrem en les
tingut. línies 15, 26 i 51 per tal de plantejar algunes preguntes:
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 61 . Tor- ɘ En la línia 15: Qui és Mo?
narem a escoltar atentament per segona vegada l’àu- ɘ En la línia 26: Per què Mo no vol que Meggie encenga
dio de la lectura El misteri de la lectura nocturna (vegeu espelmes a la nit?
el text en les pàgines 191, 192 i 193).
ɘ En la línia 51: Què està fent Mo quan Meggie va a la
3. A continuació, proposarem que tornen a llegir el text seua cambra?
de manera individual i silenciosa. Els demanarem si
s’han fixat en algun detall que els havia passat per alt 6. Proposarem als alumnes que facen hipòtesis sobre
com continua la història.
en la primera lectura o en l’audició.
7. Comentarem amb els alumnes el significat de les pa-
En el desenvolupament… raules dels requadres de Vocabulari. Els preguntarem
4. Practiquem junts. Plantejarem una lectura grupal del si hi ha alguna altra paraula que els puga semblar difí-
text, paràgraf per paràgraf. En el cas dels paràgrafs cil, com poden ser premia (línia 8), pessigada (línia 15),
més llargs, com el segon o sobretot el tercer, podem di- fregar (línia 20), espelmes (línia 26), canelobres (línia
vidir-los en parts més menudes. Farem que els alumnes 31), regalimava (línia 39), malsons (línia 56)...
paren atenció a la manera com es presenta el diàleg en 8. Llegirem les paraules dels requadres de Para atenció i
alguns punts, no amb un guionet, sinó entre comentes. demanarem a diversos alumnes que expliquen quina
Els farem notar que en aquest cas també hi apareix pa- dificultat ortogràfica troben que presenten.
14 Unitat 9
NotEs
9. Treball individual. Seleccionarem algunes paraules 11. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta la in-
clau de cada pàgina de la lectura i les escriurem en la formació sobre l’autora que apareix en el requadre del
pissarra: marge de la pàgina 193. Tot seguit els preguntarem:
ɘ pàgina 191: pessigada, indret, història i tapa. D’on és aquesta autora?, Has llegit algun altre llibre
seu?, Has vist la peŀlícula sobre el llibre? Els animarem
ɘ pàgina 192: fregar, escalfar, controlar, quedar i sentir. a buscar-hi més informació i que escriguen una llista
ɘ pàgina 193: corrents, despert, directament i passant. dels llibres traduïts a la nostra llengua que hi ha.
La llista es pot fer més llarga o més curta segons es
Per a acabar…
considere convenient, o bé es pot dividir en dues. Cada
alumne ha de localitzar en les pàgines del llibre les pa- 12. Reflexionem. Hem vist que la protagonista de la histò-
raules que hi ha en les llistes de la pissarra i anotar el ria sent la mateixa passió pels llibres que son pare. Co-
número de la línia en què apareix. L’objectiu d’aquesta mentarem entre tots com podem contagiar les ganes
activitat és treballar l’agilitat en la localització de pa- de llegir a altres persones.
raules en un text.
10. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’activi- Programa d’ortografia
tat Descobreix i llig (pàgina 193) en smSabadigital.com,
on podran descobrir com continua el fragment i saber Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
alguna cosa més sobre el misteri que preocupa Meggie. ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
D’aquesta manera, comprovarem si s’han complit o no Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
les hipòtesis que havien formulat en el suggeriment 6
d’aquesta mateixa pàgina.
Unitat 9 15
1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació
i el ritme correctes, i s’adequa al format i a l’es-
tructura textual.
comprensió.
4.2. Coneix més a fons una biblioteca, dins d’un

entorn virtual.
ɘ Llig, fent ús de les TIC, per a documentar-se,
ampliar informació o ampliar la lectura.
7.1. Participa en converses sobre aspectes relacio-

nats amb el món del llibre, practicant l’escolta
activa i respectant els torns de paraula.
ɘ Parla sobre llibres i el gust de llegir.
9.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida cultu-

ral: recomanació d’un llibre.
1
ɘ Escriu una recomanació d’un llibre.
Solucions
1 La protagonista d’aquesta història es diu Meggie
i li agrada molt llegir. Li agrada tant com a Mo,
que és son pare.
A la nit, abans de dormir es passa hores llegint al

llit! I quan té malsons, se’n va amb el seu pare i
s’adorm sentint el soroll que fan els fulls.
2 Els fets passen en el passat. A l’inici de la lectura

apareixen les paraules “Aquella nit”, “molts anys
després”.
3 a) Meggie, la protagonista. Ho sabem perquè és

l’única xiqueta i perquè és la mateixa que la de
les iŀlustracions de la lectura. b) El desconegut
que veu al pati. c) Mo, el pare de Meggie.
Per a començar… preguntem
4 Ennegrides: que s’han tornat negres. Ageno- 1. Tornarem a formular algunes de les preguntes que hem fet en
llar-se: posar-se de genolls. sessions anteriors per a recordar el contingut de la lectura.
5 Mo no la renya, però fa broma sobre com pot ser
En el desenvolupament…
d’incòmode dormir amb una cosa tan dura davall
1
del coixí. 2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 62 . Escoltarem
aquest fragment de la lectura (línies 7 a 14) per a fer l’activitat 5.
6 Resposta lliure: Animarem els alumnes que no
3. Treball individual. Farem en smSabadigital.com l’activitat 8, en
són molt lectors a deixar-se portar per les ganes
la qual es demana que els alumnes busquen informació sobre la
de llegir. Per a fer-ho, podem proposar que els
Biblioteca Pública de València.
alumnes més lectors facen recomanacions dels
llibres que no podien parar de llegir. Per a acabar…
7 Resposta lliure: Els recordarem que una reco- 4. Reflexionem. Quins beneficis aporta la lectura?
manació ha de fer vindre ganes de llegir el llibre,
de manera que se’n destaquen els trets més im- Programa de competència lectora
portants.
Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del quadern En-
8 Resposta lliure: Aquesta activitat permet veu- trenament en estratègies de lectura eficaç.
re com l’alumne organitza, interpreta i utilitza Avaluació de la comprensió lectora. Fitxes del quadern Avaluació de
la informació que ha obtingut fent servir les comprensió lectora: text 17 (nivell bàsic) i text 18 (nivell estàndard).
tecnologies.
16 Unitat 9
5.1. Comprén una situació comunicativa a partir
d’una imatge en què es prioritza el suggeri-
ment d’una lectura.
ɘ Entén, assimila i posa en pràctica una reco-
manació oral.
7.1. Participa en converses sobre aspectes relacio-

nats amb el món del llibre, practicant l’escolta
activa i respectant els torns de paraula.
ɘ Parla sobre llibres i el gust de llegir.
Solucions
1 Resposta lliure: Veurem si coneixen les seccions
de biblioteques i llibreries.
2 Resposta model: Noveŀla. Poesia. Literatura in-

fantil.
3 a) Resposta model: Li aconsella que trie històri-

es curtes i diferents. Perquè amb la varietat
2 puga trobar-ne algunes que li agraden. b) Res-
posta model: Molt bona. Per a persones que els
costa llegir és important adquirir un hàbit lector
amb textos breus i de temes variats per assegu-
rar-nos un grau de motivació. c) Resposta lliu-
re: Observarem la capacitat d’argumentar que
tenen els alumnes a l’hora de valorar diferents
lectures.
4 Resposta lliure: Han de treballar l’objectivitat i la

subjectivitat, veure les diferències que hi ha, els
raonaments, la capacitat de síntesi, saber destri-
ar els elements essencials de la història...
5 Resposta lliure: Ens fixarem que s’adeqüen als

gustos dels destinataris de les recomanacions.
Per a començar… comentem Transcripció: pista 63

1. Reflexionarem sobre quins són els aspectes que tenim en comp-
Xiquet: Bon dia, busque un llibre però no sé quin
te a l’hora de valorar de manera negativa o positiva algun llibre.
agafar.
En el desenvolupament… Llibrera: T’agrada algun gènere en concret?
2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària i Xiquet: No ho sé, és que no m’agrada massa lle-
2
Expressió oral, pista 63 . gir.
3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca- Llibrera: Mira, t’aconselle que proves amb lli-
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla! bres de capítols curts i amb diferents històries.
Xiquet: Sí?
Material de suport per a l’aula Llibrera: Sí, perquè així podràs variar: potser el
Joc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives. d’un dia no t’agradarà, però l’altre sí.
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. Xiquet: Pareix una bona idea.
Llibrera: Mira, vine, aquest llibre està molt bé,
hi ha moltes històries d’acció i de ritme ràpid,
Per a acabar… que enganxen.
4. Reflexionem. Plantejarem la necessitat de tindre en compte els Xiquet: D’acord, provaré amb aquest llibre a veu-
gustos de les altres persones quan els fem suggeriments sobre
re.
llibres.
Llibrera: Perfecte, ja em contaràs. Anem a la
caixa i te’l cobraré.
Unitat 9 17
3.1. Llig ressenyes sobre espectacles o llibres
com a exemple de text argumentatiu.
ɘLlig diferents ressenyes o parts d’estes i en
demostra la comprensió.
10.1. Escriu una ressenya de manera elaborada i

en respecta les parts.
ɘEscriu una ressenya o una crítica o alguna
de les parts que la formen.
Solucions
1 Resposta lliure: a) Vigilarem la capacitat de
síntesi i l’elecció d’allò més remarcable del con-
te. b) Veurem com sabem distingir aquelles ex-
pressions i paraules que ens acosten més a les
sensacions i emocions de l’autor de la ressenya:
magnífic, ben escrit, interessant, perfecció... c)
Valorarem si necessitem més dades en una
ressenya o si les que apareixen són suficients
per fer-nos a la idea de l’argument de llibre. Els
alumnes justificaran la resposta.
2 a) A la crítica. b) Resposta model: Perquè utilit-

za adjectius que ens transmeten una valoració
positiva de “divertit” i “original”.
3 Resposta lliure: Mirarem que, encara que cap-

girem el sentit de l’argument de la ressenya,
aquest tinga coherència. També observarem la
capacitat de trobar diferents opcions a l’hora
d’escollir els adjectius més adients.
4 Títol: L’ocell de foc. Autor: Emili Teixidor. Edito-
rial: Cruïlla. Coŀlecció: “El Vaixell de Vapor”.
Per a començar… comparem 4. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a
reforçar l’aprenentatge de les parts i les característi-

1. Buscarem un conjunt de ressenyes (4 o 5) i farem que
ques de la ressenya .
els alumnes les lligen. Després intentarem determinar
quines parts en comú tenen aquestes ressenyes. Ens 5. Treball individual. Proposarem als alumnes que escri-
poden servir les de la secció de literatura infantil i juve- guen una ressenya del fragment Cor de tinta que han
nil de la revista Lletres Valencianes <www.e-sm.net/ llegit en la lectura. Llegirem alguns dels textos en veu
sblv5ep25> o de Faristol <www.e-sm.net/sbl- alta i aprofitarem per a repassar els apartats que ha de
v5ep26> . tindre la ressenya.
2. Veurem, en les ressenyes anteriors, quines són les da- 6. Quan hagen fet l’activitat 6, proposarem als alumnes
des que considerem imprescindibles, quines altres ens que inventen les dades del llibre i que en facen la fitxa,
agradaria afegir i quines creiem que no són necessàries. seguint l’estructura de la de l’activitat 4.
7. A l’hora de fer l’activitat 7, recordarem que en la resse-
En el desenvolupament… nya d’una peŀlícula també cal incloure les dades en una
3. Demanarem als alumnes que porten a classe resse- fitxa amb el nom del director, els actors protagonistes,
nyes que troben en la premsa o en Internet. Podem l’any, els premis, etc.
suggerir que busquen en les pàgines web de les edito- 8. Practiquem junts. Després de fer l’activitat 7, suggeri-
rials o en la secció de llibres dels diaris. Demanarem rem als alumnes que formen grups de tres persones i
que retallen la part de les dades, la de la crítica i la del que trien una peŀlícula que hagen vist tots. Hauran de
resum. Mesclarem totes les parts i, per grups, hauran fer una ressenya oral del film. D’aquesta manera, com-
de tornar a unir-les, demanant a altres grups la part provarem que han consolidat els aspectes que cal tin-
que els falte. dre en compte, abans de fer el Taller d’escriptura.
18 Unitat 9
Solucions
5 Resum: c), e). Crítica: a), f). Dades: b), d).
6 Resposta lliure: Ens fixarem en l’estructura de

l’escrit i, sobretot, en la utilització correcta dels
connectors i dels signes de puntuació. Els alum-
nes hauran de buscar la manera d’enllaçar les
tres parts d’una manera coherent.
7 a) Al resum de la història. b) Resposta lliure:

Les dades hauran d’incloure, almenys, els ele-
ments que s’esmenten en el Tin en compte de
la dreta. La crítica haurà de mostrar clarament
l’opinió de manera argumentada.
8 Resposta lliure: Ens fixarem que segueixen les

tres fases marcades de planificar, escriure i re-
visar. A més a més cal que la ressenya tinga
totes les parts que s’han treballat (dades, re-
sum i crítica). Aconsellarem als alumnes que
facen un buidatge en brut d’allò que volen des-
tacar del llibre llegit. Els ajudarem a concretar
dades: lloc on passa, temps, quin tema tracta,
qui n’és el protagonista... Finalment, els recor-
darem la importància de no deixar-se els ele-
ments imprescindibles i d’argumentar l’opinió
en la crítica.
9 Resposta lliure: Haurem de donar llibertat a la

imaginació de cada alumne. Malgrat tot, aco-
tarem el llenguatge segons a qui va dirigida la
nostra ressenya: la comunitat educativa de la
qual formem part. Per tant el llenguatge que
s’ha d’utilitzar, tenint en compte aquest desti-
natari.
9. En l’activitat 9 els suggerirem que diguen un títol que Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem que vegen
no haja aparegut en el llibre de l’alumne. Aquesta acti- una peŀlícula en família i que en facen una ressenya entre
vitat la poden fer de manera cooperativa. tots els membres.
Aprenentatge cooperatiu
Aprenentatge personalitzat
L’activitat 9 es pot fer aplicant l’estratègia Escriptura per
(Tasques assignables en Sabadigital)
parelles.
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu. Per a preparar Document de Repàs
l’examen Activitats interactives
Per a acabar…
10. En acabar el Taller d’escriptura podem proposar als
alumnes escriure les ressenyes a l’ordinador i expo-
sar-les en el tauler de classe perquè servisquen de re-
comanacions de lectura als companys.
11. Reflexionem. Comentarem entre tots la importància de
les ressenyes, a partir de la posada en comú de qüesti-
ons com aquestes: Què hem de valorar més en una res-
senya, l’argument o la crítica? En quins casos llegim
ressenyes de llibres o peŀlícules? En quins altres “pro-
ductes culturals” podem escriure o llegir ressenyes?
(Per exemple: en els videojocs, en les obres teatrals...)
Unitat 9 19
12.1. Reconeix, identifica i crea camps se-màn-
tics.
ɘIdentifica i treballa diferents activitats so-
bre el camp semàntic.
Solucions
1 Resposta model: a) Animals: hàmster, tortu-
ga, girafa... b) Begudes: llimonada, batut,
cava... c) Estris per a escriure: subratllador, lla-
pis, cera... d) Peces de roba: bufanda, guants,
camisa...
2 Resposta model: a) Parc infantil: engronsado-

ra, bancs, tirolina, tobogan... b) Muntanya: rie-
rol, vall, vaques, arbres...
3 cigrons, faves i fesols.
4 Són llegums. Altres paraules d’aquest camp

semàntic són: llentilles, pèsols, cacaus...
5 Resposta model: Llibres: fulls, tapa, pàgines,

paper. Habitació: coixí, llum, calaix, tauleta,
llit.
Per a començar… aclarim conceptes Per a acabar…

1. A partir de l’exemple de la lectura, farem que proposen 5. Reflexionem. Parlarem de la importància dels camps
altres grups de paraules amb alguna cosa en comú semàntics a l’hora d’ampliar el vocabulari, perquè per-
perquè deduïsquen el concepte de camp semàntic. meten anar afegint paraules a les que ja coneixem. In-
sistirem en aquest aspecte sobretot quan volem apren-
En el desenvolupament… dre una altra llengua, en què els camps semàntics ens
2. Farem que imaginen que són treballadors d’algun ofici permeten fer com mapes mentals del vocabulari.
i que han de triar allò que necessiten per a la faena. Per 6. Proposarem als alumnes que pensen en un camp se-
exemple: eines, productes que han de vendre... màntic en què es consideren “experts” i que anoten
3. Practiquem junts. Proposarem fer un joc. Dividim la tantes paraules els siga possible. Comprovarem quines
classe en grups i escrivim en la pissarra el nom de di- paraules coneixen la resta de companys i quines no. Per
versos camps semàntics (animals, països, esports...). exemple, si hi ha algun músic, algun esportista...
Triem a l’atzar una lletra de l’alfabet i, durant un minut,
cada grup ha d’escriure com més paraules millor de
cada camp semàntic que comencen per la lletra selec- Aprenentatge personalitzat
cionada. (Tasques assignables en Sabadigital)
4. Suggerirem que facen el joc interactiu en smSabadigi- Per a comprendre Document de Reforç
tal.com per a ampliar vocabulari i practicar més amb el i reforçar Activitats interactives
camp semàntic .
Per a preparar Document de Repàs
20 Unitat 9
13.1. Identifica l’estructura del verb (arrel i desi-
nència).
ɘReconeix l’estructura del verb.
Solucions
Són verbs.
Resposta model. Perquè són formes del ma-
teix temps verbal, de la mateixa persona i
nombre i de la mateixa conjugació.
1 Quan el meu germà passeja per aquest camí
de pedres, entropessa molt sovint. Ara que hi
passegem nosaltres, hem de vigilar que no en-
tropessem nosaltres també!
2 a) divertia: divert-, -ia; movia: mov-, -ia.
b) emocione: emocion-, -e; jugue: jugu-, -e;
somie: som-, -ie; jugue: jugu-, -e. c) teixirà:
teix-, irà; cosirà: cos-, -irà.
3 Xiquet: Quedes poc amb els teus cosins, veri-
tat? On viuen?
Xiqueta: Sí, quede poc amb ells. Viuen a Vina-
ròs. Només ens trobem quan vénen de visita.
Quedes: 2a persona singular. Viuen: 3a perso-
na plural. Quede: 1a persona singular. Trobem:
1a persona plural. Vénen: 3a persona plural.
Per a començar… ens situem 5. Demanarem que agrupen les formes verbals següents
que tenen la mateixa arrel i que escriguen l’infinitiu del
1. Recordarem el que ja saben sobre l’estructura de la pa-
verb al qual pertanyen:
raula, que es divideix en un lexema o arrel i uns morfe-
mes. Destacarem que el verb està format de la matei- perdien, dormiré, balleu, tems, perdrà, temé, ballàvem,
xa manera: per una arrel i per uns morfemes, que es dormen, ballaran, temíeu, dormia
diuen desinències.
En el desenvolupament… Aprenentatge cooperatiu

L’activitat 2 es pot fer aplicant l’estratègia 1-2-4.
2. Farem una pluja d’idees per a completar una llista en la
pissarra amb infinitius de les tres conjugacions i en Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
subratllarem l’arrel.
3. Treball individual. Després de fer l’activitat 1, demana- Per a acabar…
rem als alumnes que tornen a completar el text, canviant 6. Reflexionem. Aclarirem que els canvis ortogràfics que
el nombre dels verbs (i de les paraules necessàries): es produeixen en l’última lletra de l’arrel no es conside-
“Quan els meus germans passegen per aquest camí de ren realment canvis: l’arrel continua sent la mateixa
pedres, entropesse molt sovint. Ara que hi passege jo, (de fet, té el mateix so).
he de vigilar que no entropesse també!”
4. Practiquem junts. Farem preguntes com aquestes: Per
a canviar de nombre, quina part del verb hem hagut de
canviar? Les arrels s’han mantigut igual? Quina xicote-
ta modificació hi heu observat?
Unitat 9 21
14.1. Reconeix i practica amb els diferents ele-
ments que formen una desinència verbal
(nombre, persona, temps i mode)
ɘTreballa diferents aspectes de la desinèn-
cia verbal.
Solucions
4 Nosaltres organitzarem. Ells o elles han escrit.
Ell o ella vol fer.
5 Desinències: (visit) -en, (recorr) -e. El veí del

poble visita les exposicions que recorren la
història local.
6 Resposta model: Hem canviat les paraules
que fan de subjecte del verb i que concorden
amb aquest en nombre i persona.
7 salte → 1a p. sg. balles → 2a p. sg. camina →

3a p. sg. estirem → 1a p. pl. calfeu → 2a p. pl.
competeixen → 3a p. pl.
8 Xiquet: El passadís que veuràs enfront és el de

la premsa i els diaris d’esports es troben als
prestatges de baix.
Xiqueta: Sí, ja ho sé. Fa poc hi veníem tots els
amics per llegir una revista que publica entre-
vistes a esportistes valencians.
Es troben → 3a p. pl. Sé: 1a p. sg. Veníem → 1a
p. pl. Publica → 3a p. sg.
Per a començar… recordem 6. Recordarem que podem esbrinar la persona i el nom-

bre d’un verb coŀlocant-hi davant un pronom personal

1. Recordarem que els verbs indiquen accions i estats.
que hi concorde.
2. Recordarem també el que treballàrem en la sessió an-
7. Abans de començar el treball de la pàgina 201, recor-
terior i farem preguntes com aquestes: Recordeu qui-
darem també que els morfemes dels verbs (les desi-
na és l’estructura del verb? Quina informació aporta
nències verbals) indiquen persona i nombre, però tam-
l’arrel? Quina part del verb conté la informació grama-
bé temps i mode.
tical, com el nombre, la persona i el temps verbal?
8. Quan expliquem la teoria sobre el temps passat, acla-
3. Escriurem en la pissarra tots els pronoms personals tò-
rirem que hi ha diverses maneres en què podem parlar
nics i n’indicarem la persona i el nombre, per a recordar
d’una acció passada: ens podem referir a una acció
el que vam veure en la unitat 6.
concreta del passat que ja ha acabat (jugà), a una acció
En el desenvolupament… del passat quan encara s’estava produint (jugava)o a
una acció passada molt recent (he jugat).
4. Després de fer l’activitat 5, demanarem que la tornen a
fer canviant la persona del primer verb, de tercera a 9. Després de llegir el quadre de teoria sobre el mode, fa-
primera: Els veïns del poble visitem l’exposició que re- rem dos aclariments. En primer lloc, explicarem que un
corre la història local. truc per a detectar les formes verbals en subjuntiu és
coŀlocar-les després de les expressions “vull que...” o
5. Abans de fer l’activitat 8, explicarem que hi ha verbs “tant de bo...”. En segon lloc, farem que els alumnes
que tenen formes irregulars, en els quals l’arrel pateix s’adonen que els consells també poden formular-se
moltes modificacions, com en el cas dels verbs saber o com a ordres i, per tant, també poden utilitzar formes
vindre i que n’hi ha d’altres que necessiten un pronom verbals en mode imperatiu.
feble, com és el cas de trobar-se.
22 Unitat 9
Solucions
9 Resposta model: a) Al matí ha fet els deures.
b) Ara, al migdia, dina. c) A la vesprada jugarà.
10 a) recull (imperatiu); b) vindrà (indicatiu);

c) canvien (indicatiu); isca (subjuntiu).
11 Resposta model: Per arribar al teatre, seguiu

(present d’imperatiu) aquest carrer tot recte.
Camineu (present d’imperatiu) uns cinc mi-
nuts i quan trobeu una parada d’autobús, gireu
(present d’imperatiu) a mà dreta. Després
continueu (present d’imperatiu) recte i agafeu
(present d’imperatiu) el segon carrer a la dre-
ta. Allà mateix trobareu (futur d’indicatiu) una
plaça i l’entrada al teatre.
12 a) escrigué o escrivia, jugà o jugava, dormí o

dormia. b) escriviu, jugueu, dormiu.
10. Treball individual. Per a reforçar el treball amb els

temps verbals, després de fer l’activitat 9, proposarem Aprenentatge personalitzat
que escriguen cada una de les oracions (la a, la b i la c) (Tasques assignables en Sabadigital)
en els tres temps verbals fent-hi totes les modificaci- Document de Reforç
ons necessàries. Per a comprendre
Activitats interactives
i reforçar
Document Els verbs irregulars
Per a acabar…
11. Reflexionem. Farem un dictat de formes verbals i els Per a preparar Document de Repàs
alumnes hauran d’escriure al costat la persona, el l’examen Activitats interactives
nombre, el temps i el mode.
estiguera, anava, anotarem, anotàrem,canvia, canvià
L’objectiu és que reflexionen sobre la coincidència de
les formes de 1a i 3a persona i sobre la importància de
coŀlocar els accents en els verbs, ja que s’hi pot produir
confusió de temps verbals.
Unitat 9 23
16.1. Coneix i utilitza les normes ortogràfiques de
la b i la v.
ɘConeix i aplica les normes relatives a la b i la
v.
16.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dictat,

detecta errors i resol dubtes sobre la utilitza-
ció correcta de la b i la v.
ɘ Aplica les normes ortogràfiques en les seues
produccions escrites i corregeix textos propis
o d’un company.
Solucions
Resposta lliure: Observarem si els alumnes
distingeixen la pronúncia de les dues lletres o si
les pronuncien les dues de la mateixa manera.
Quan pronunciem una v, les dents de dalt to-

quen el llavi inferior. Quan pronunciem una b,
en canvi, es toquen només els llavis entre si.
1 a) Rebut. S’escriu amb b perquè hi ha paraules

de la mateixa família que s’escriuen amb p
(rep). b) Brúixola. S’escriu amb b perquè
aquest so va davant de r. c) Blat. S’escriu amb
b perquè aquest so va davant de l. d) Ambu-
lància. S’escriu amb b perquè aquest so va dar-
rere de m.
2 v darrere de n: convertien, conversa, enviar.

família de paraules amb u: suavitat, novetat,
nevar.
desinència verbal -ava: compraves, explorava,
caminaven.
Per a començar…comparem 5. En acabar l’activitat 3, escriurem en la pissarra una

taula com aquesta perquè els alumnes la copien en el

1. Comentarem que abans el so de la b i la v es diferenci-
quadern i la completen.
ava sempre en valencià, com passa en el francés, però
que actualment això només es manté en alguns par-
lars. Per això, costa tant diferenciar-les a l’escriptura i Paraules amb v
cal saber algunes normes bàsiques d’ortografia. Darrere de n
2. Contestarem en veu alta les preguntes inicials, que in-
cideixen en la pronúncia diferent dels dos sons. Paraules de la família amb u
Desinència verbal -ava
3. Després d’haver explicat els dos blocs de normes (per
a la b i per a la v), insistirem que hi ha dues normes Paraules amb b
paraŀleles que són molt importants: s’escriu m abans Darrere de m
de b i, en canvi, s’escriu n abans de v. Les altres combi-
nacions no són possibles. Paraules de la família amb p
4. En repassar les paraules que s’escriuen amb v perquè Davant de r, l
tenen paraules amb u a la mateixa família, farem es-
ment d’alguns verbs irregulars, com ara viure (viviu, Tot seguit farem un dictat de paraules perquè les clas-
vivien), escriure (escriviu, escrivien), beure (beveu, sifiquen en el lloc que corresponga.
bevien), ploure (plovia, plovent) o moure (moveu, nova, embut, embut, blat, invitar, bressol, estirava,
movien). llobató, envair, escoltàvem, tombar, toves, cabien
24 Unitat 9
Solucions
3 b → bl, br: cable; mb: combinacions; família
amb p: rebien.
v → nv: inventat; família amb u: instintiva; for-
mes verbals del passat: memoritzava.
L’excepció és la paraula mòbils, ja que s’escriu
amb b malgrat que a la seua família lèxica hi ha
paraules amb u, com moure.
4 En aquest bloc de pisos l’any passat vivien qua-
ranta persones. M’agradaria saber on puc tro-
bar un llibre sobre els orígens de la humanitat.
L’any passat portava aquell abric, i enguany
l’he canviat per una jaqueta nova. Hem de pre-
parar una safata d’embotits per als convidats.
5 cavall, bena, calb, trèvol: no segueixen cap

norma. Mobles: s’escriu b davant de l. Envàs:
s’escriu v darrere de n.
8 Dictat 1. Paraules amb b: poblat, buscar, her-

bes, comestibles, baies, trobat. Paraules amb
v: vivien, vesprada, menjaven, va, havia.
Dictat 2. Paraules amb b: arribàrem, respecta-

ble, ben, bé. Paraules amb v: vaig, avançar,
veig, vaig, representava.
L’objectiu és que es fixen en la pronúncia i que, a més, genuïna i, a més, ens ajudarà a aprendre llengües com
tinguen en compte el context de la paraula sense veu- el francés, l’anglés, l’italià i el portugués.
re-la escrita prèviament.
6. Taller d’ortografia. Activitat 6: CD Educació literària i Programa d’ortografia
Expressió oral, pista 64 . Escoltarem atentament
Taller d’ortografia. Dictats per a tu i fitxer ortogràfic.
l’àudio i els alumnes escriuran el dictat.
Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig direc-
7. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic te i atenció visual.
d’aquesta unitat amb les paraules amb b i v amb què han
tingut més dificultat en smSabadigital.com. Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca
(pàg. 42-43).
8. Proposarem als alumnes treballar els continguts de l’or-
tografia amb diferents dinàmiques de dictats interac-
tius: lletreig directe i atenció visual .
9. Els proposarem que trien una pàgina del llibre de lectu-
ra que estiguen llegint i que anoten en el quadern les
paraules amb b i les paraules amb v, perquè posen en Per a comprendre Document de Reforç
pràctica la memòria ortogràfica visual. i reforçar Activitats interactives
Per a Document d’Ampliació
Per a acabar…
aprofundir Activitats interactives
10. Reflexionem. Els plantejarem que pensen quina utilitat
pot tindre esforçar-se per fer la pronúncia de la ve, i els Per a preparar Document de Repàs
explicarem que és important mantindre la pronúncia l’examen Activitats interactives
Unitat 9 25
2.1. Llig en poemes els recursos literaris: la com-
paració i la metàfora.
ɘReconeix i relaciona els recursos a partir de
la lectura prèvia de poemes.

ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documentar-se,
11.1. Treballa la creativitat amb l’escriptura de

metàfores i comparacions.
ɘElabora recursos literaris de manera planifi-
cada.
19.1. Identifica els recursos literaris.

ɘLlig poemes per a identificar els recursos i
en treballa la comprensió.
19.2.Elabora metàfores i comparacions.

ɘCrea metàfores i comparacions.
Per a començar… coneixem el text 5. Practiquem junts. Es poden dramatitzar els poemes?
Plantejarem als alumnes aquesta qüestió i els animarem

1. Llegirem el títol d’aquest apartat: la comparació i la me-
a intentar-ho amb el poema “Hora blavissa”.
tàfora. Comentarem que es tracta de recursos que es fan
servir en els textos poètics per a ajudar a crear imatges 6. Analitzarem amb els alumnes els poemes, tenint en
més suggerents. Demanarem als alumnes si sabrien ex- compte els conceptes treballats en les unitats anteriors:
plicar amb un exemple o amb les seues paraules què és nombre d’estrofes, nombre de versos per estrofa, parau-
una comparació i què és una metàfora. les que rimen, tipus de rima... Tot seguit, poden comple-
tar una taula com aquesta per cada poema, amb la pri-
2. Llegirem el requadre sobre l’autora dels poemes. L’any
mera estrofa com a exemple:
2013 es van celebrar molts actes per a commemorar els
100 anys del seu naixement. Els animarem a consultar la
“Els llibres”
web <www.e-sm.net/sblv5ep27> , per a localitzar
aquestes dades: dates i lloc de naixement i mort, premis Estrofa Paraules que rimen Tipus de rima
i reconeixements rebuts i obres més destacades .
1 arrenglerats, soldats, enrampats Assonant
En el desenvolupament… prestatges, personatges
3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 65 . Escol-
… … …
tarem atentament els dos poemes de Joana Raspall, pa-
rant atenció a les pauses i a l’entonació per a tindre un
model de la recitació dels poemes. 7. Abans de fer l’activitat 6, i a fi de consolidar els conceptes
treballats, proposarem dos termes perquè els relacionen,
4. Practiquem junts. Farem una lectura expressiva dels po- com si hagueren de construir-hi una metàfora o una
emes, marcant la rima i les pauses entre estrofes. comparació:
26 Unitat 9
Solucions
1 Estan en una prestatgeria i molt ben ordenats.
2 b) La mar està calmada i només se senten els

rems de la barca.
3 El poema “Els llibres” ens anima a viure l’aven-

tura de llegir.
En “Hora blavissa” es diu que els versos naixen
dels sentiments del poeta.
4 a) Els compara amb soldats i personatges en-

rampats (versos 3-5). b) Els compara amb una
rosa quan s’obri (versos 11 i 12).
5 a) Foto a): Sembrant paraules (vers 11). Foto b):

Un poema haurà florit (versos 15 i 16). b) En el
primer cas, es relacionen les paraules amb les
llavors i en el segon, un poema amb una flor
que ha eixit d’eixes llavors. c) Quan l’alba besi
la platja (versos 13 i 14). Els dos elements que
es relacionen són l’alba amb una persona que
fa un bes.
6 Resposta lliure: Ens assegurarem que els

alumnes han seguit els passos correctes per a
escollir els elements amb els quals crearan les
comparacions i les metàfores, i per a redac-
tar-les.
comparacions i metàfores, perquè comproven que no

la llum de la lluna reflectida al mar un petit tambor
són recursos exclusius de la poesia. Exemples:
el so de la pluja en una teulada un mosaic ɘ Comparacions: anar dret com un fus, estar roig com un
una sorpresa una serp que s’enfila tito, quedar com un drap brut, alegre com un gínjol.
un camí per una muntanya un camí de plata ɘ Metàfores: mossegar-se la llengua, lligar caps, tindre
la butxaca foradada, tancar les portes.
les verdures en una parada del mercat un regal sense embolicar
10. Suggerirem als alumnes que lligen altres poemes de Joa-
na Raspall en smSabadigital.com.
8. Treball individual. Plantejarem que cada alumne s’anime
a escriure un poema en què use com a mínim una de les Programa de competència lectora
comparacions i metàfores que ha elaborat en l’activitat 6.
Aquesta activitat es pot fer de manera cooperativa. Lectura i comprensió. “Els llibres” i “Hora blavissa”.
Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge personalitzat

L’activitat 6 es pot fer aplicant l’estratègia Full giratori. (Tasques assignables en Sabadigital)
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
Per a acabar…
9. Reflexionem. Proposarem que diguen frases fetes o ex- l’examen Activitats interactives
pressions de la llengua habitual en què es facen servir
Unitat 9 27
Solucions
1 S’escriu b: davant de l, r → bloc, bruixa; darrere
de m → embús, combinar; si hi ha paraules de la
matexa família que tenen p → cap, cabien. S’es-
criu v: darrere de n → envàs; si hi ha paraules de
la mateixa família que tenen u → viu, viva; les de-
sinències de passat -ava, -aves, -ava, -àvem,
-àveu, -aven → anava.
Arrel jug-,
persona
El verb
nombre
-ava
Desinències
temps
verbal
mode
3 Camp semàntic: que tenen una part del signifi-

cat en comú. Desinències verbals: nombre, per-
sona. Temps verbal: present, passat. Mode: in-
dicatiu, subjuntiu, imperatiu.
4 mas, apartament, xalet pertanyen al camp se-

màntic dels habitatges.
5 cabana, iglú, tenda de campanya, autocaravana.
6 En smSabadigital.com els alumnes podran prac-

ticar el que han aprés sobre el verb de manera
lúdica.
7 Paraules amb b: semblava, llibre. Paraules amb

v: semblava, lladrava.
8 a) plov/ia → tercera persona singular del passat

d’indicatiu. b) eix/ires → segona persona singu-
1. Recordarem als alumnes que abans de fer l’esquema de les acti-
lar del passat d’indicatiu. c) torn/a → tercera

vitats 1 i 2 han de calcular l’espai que els ocuparà per a poder dis-
persona singular del present d’indicatiu. d) an/
tribuir adequadament la informació.
iré → tercera persona plural del futur d’indicatiu.
2. Els recordarem que poden practicar i aprendre més sobre el
verb en smSabadigital.com.
3. Insistirem perquè revisen les respostes.
4. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació de smSa-
badigital.com per a acabar d’assimilar els continguts de la unitat.
Per a comprendre Document de Reforç
i reforçar Activitats interactives
Per a Document d’Avaluació unitat 9
avaluar Activitats interactives
28 Unitat 9
Solucions
1 Resposta lliure. Comprovarem que lligen l’en-
trevista fent les pauses marcades pels signes
de puntuació.
2 Els papers d’emissor i receptor s’intercanvien:

quan l’entrevistador fa una pregunta, ell és
l’emissor i l’entrevistat és el receptor. En canvi,
quan l’entrevistat respon, ell és l’emissor i l’en-
trevistador és el receptor. També podem dir
que el receptor últim és el lector de l’entrevista.
3 b) d’una persona que perd la memòria.
4 Va-lèn-ci-a, me-mò-ri-a.
5 educació: substantiu femení singular, comú i

abstracte. ciutat: substantiu femení singular,
comú, concret, individual i comptable. Octavi:
substantiu masculí singular, propi. memòria:
substantiu femení singular, comú i abstracte.
6 sobreviure: l’arrel és viure.
7 Paraules planes: havia, desenes, persones, en-

vaïen, voreres, ennegrides, esperaven, semà-
fors, canviaren, sentia, havia, dedicava, veure,
escena, recordava, estava.
8 Personatges: el protagonista és una persona

que perd la memòria. Lloc: la ciutat de València.
Temps: els temps actuals.
9 Resposta lliure: Suggerirem als alumnes que

completen primer un esquema amb la informa-
ció que inclouran a la notícia: què ha passat, a
qui, quan, on, com i per què. Després compro-
varem que respecten les parts de la notícia: el
titular, la signatura, l’entradeta i el cos.
Per a començar… identifiquem Continguts relacionats

1. Comentarem en veu alta quins aspectes gràfics del ɘ La síŀlaba i l’accent gràfic (unitat 1)
text demostren que es tracta d’una entrevista: titular, ɘ Els diftongs i els hiats (unitat 2)
fotografia de la persona entrevistada, introducció i
preguntes diferenciades tipogràficament de les res- ɘ El substantiu (unitat 1)
postes mitjançant la negreta. ɘ Els prefixos i els sufixos (unitat 8)
ɘ L’estructura de la narració (unitat 3)
ɘ La notícia (unitat 4)
2. Abans de fer l’activitat 3, podem advertir que, encara
que totes les opcions són certes d’acord amb la novel-
la, dues tracten aspectes secundaris i només una resu- Programa d’ortografia
meix de què tracta la noveŀla.
Ortografia visual. Dictat Para atenció.
taran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para aten-
ció, amb algunes paraules dels ideogrames. Aprenentatge personalitzat
Per a acabar… (Tasques assignables en Sabadigital)
4. Reflexionem. Podem plantejar als alumnes què farien Per a avaluar Document d’Avaluació unitats 1-9
si es trobaren en una situació similar a la del protagonis-
ta de la noveŀla.
Unitat 9 29
Estàndards d’aprenentatge
9.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida cul-
tural: recomanació d’un llibre.
10.1. Escriu una ressenya de manera elaborada i

en respecta les parts.
11.1. Treballa la creativitat amb l’escriptura de

metàfores i comparacions.
12.1. Reconeix, identifica i crea camps se-màn-

tics.
14.1. Reconeix i practica amb els diferents ele-

ments que formen una desinència verbal
(nombre, persona, temps i mode)
16.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dic-

tat, detecta errors i resol dubtes sobre la uti-
lització correcta de la b i la v.
Solucions
2 b) És el dia en què va veure la llum la primera
edició del Tirant lo Blanc.
3 Es premien les iniciatives més interessants

dins del món del llibre, i es concedeixen els
premis als llibres millor editats.
4 L’elm era la part de l’armadura que cobria el

cap. L’elm apareix perquè forma part de l’em-
blema oficial de la Generalitat Valencia.
5 La primera edició del Tirant lo Blanc es va fer el

20 de novembre de 1490. L’autor era Joanot
Martorell.
6 edició, biblioteca i publicacions.

Per a començar… rellegim
7 celebra: celebr-a, 3a persona singular del pre-

sent d’indicatiu. 1. Preguntarem als alumnes si en alguna ocasió han rellegit algun
és: és un verb irregular, 3a persona singular del llibre, de quin llibre es tractava i per quin motiu el van rellegir.
present d’indicatiu. 2. Podem fer una bateria de preguntes sobre les seues lectures: de
organitza: organitz-a, 3a persona singular del tots els llibres que han llegit, quin és més divertit, el més llarg, el
present d’indicatiu. que els ha ensenyat la cosa més curiosa, el que ha tingut un final
més sorprenent, el que tenia més personatges, el que no han po-
8 Resposta lliure: Comprovarem que els alum- gut acabar, el que més vegades han recomanat als amics, el que
nes s’ajusten a l’estructura de la narració i que encara no han pogut llegir…
hi inclouen tots els elements necessaris.
3. Després de fer l’activitat 4, podem suggerir als alumnes que
busquen en Internet o en una enciclopèdia al nom d’altres pe-
ces de l’arnés o armadura. En <www.e-sm.net/sblv5ep28>
n’hi ha les principals.
4. També els podem suggerir que cerquen en Internet o en alguna
enciclopèdia el significat del drac que apareix en la cimera de
l’elm i que s’ha convertit en símbol dels valencians.
5. Els podem preguntar si el drac és un animal real o imaginari.
Una vegada tots tinguen clar que es tracta d’un animal fantàs-
tic els podem preguntar a quins animals reals s’assembla. En
30 Unitat 9
Solucions
1 23 d’abril, Dia internacional del llibre.
2 a) el dia 23. b) Se celebra internacionalment

des de l’any 1996. c) Té el seu origen en la Dia-
da de Sant Jordi i a més commemora la mort
de diversos escriptos de renom com ara Willi-
am Shakespeare i Miguel de Cervantes.
3 En aquest dia és tradicional regalar una rosa i

un llibre a la persona estimada.
4 margarida, clavell i gira-sol. Pertanyen al camp

semàntic de les flors.
5 Resposta lliure: Comprovarem que els alum-

nes escriuen la ressenya correctament.
6 Resposta lliure: Comprovarem que analitzen

correctament el verbs que han utilitzat cada un
en la seua ressenya.
7 b) Llegir un llibre és com estar en dos llocs al-
hora: ací i on succeeix la història.
8 Resposta lliure: Comprovarem que les metàfo-

res que escriuen els alumnes són correctes.
Tasca final
Resposta model: Comprovarem que els alum-
nes segueixen tots els passos per a fer aquesta
tasca. Ens fixarem que apliquen correctament
els coneixements que han adquirit sobre les
parts de la ressenya.
<www.e-sm.net/sblv5ep29> en trobarem més in- Per a acabar…

formació. 11. Practiquem junts. Quan exposen la ressenya animarem
6. Després de l’activitat 5, demanarem als alumnes que la resta d’alumnes a manifestar-hi la seua opinió i si estan
aporten altres dades sobre el Tirant lo Blanc que podrien d’acord o no amb la valoració que s’hi fa.
aparéixer en una ressenya i que recorden de la unitat 4. 12. Reflexionem. Animarem els alumnes a explicar quina
7. Quan acaben l’activitat 6, els podem demanar que apor- utilitat tenen les ressenyes i quina difèrencia veuen entre
ten ells altres paraules del camp semàntic de la paraula aquest tipus de textos i la publicitat.
llibre que no apareguen en el text. 13. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i
8. Després de fer l’activitat 3 de Tot el món a llegir!, podem com ho han fet en aquesta unitat en la rúbrica de la tas-
preguntar als alumnes quin llibre els agradaria que els re- ca de smSabadigital.com.
galaren per Sant Jordi i quin llibre o llibres els agradaria
regalar i a qui.
Proposta d’activitat per a casa. Animarem els alumnes a
9. Treball individual. Després de fer l’activitat 4, els po- fer la ressenya d’alguna sèrie que vegen tota la família.
dem suggerir que amplien el camp semàntic de rosa
amb altres flors que coneguen.
10. Abans que comencen la Tasca final, insistirem que no hi Aprenentatge personalitzat
ha prou d’enumerar els aspectes que els han agradat de
la peŀlícula, sinó que també han d’explicar per què els
han resultat atractius i quines emocions i sentiments els Treball en equip No us la recomanem
han despertat.
Unitat 9 31
1.2. Llig textos periodístics (entrevistes) que te-
nen l’esport i la salut com a temes princi-
pals.
ɘLlig entrevistes i en treballa la comprensió.
6.1. Practica la conversa sobre l’esport i la salut.

ɘParla sobre la salut, els hàbits i l’esport.
Per a començar… ens situem pecte de les unitats anteriors. Simplement fixant-se
en la disposició del text podran identificar que es trac-

1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i així an-
ta d’una entrevista, com ho confirma també el subtítol
ticiparem que els pròxims dies parlarem de la impor-
que apareix en la pàgina 211.
tància de l’esport, que ens ajuda per a tindre una vida
més saludable, estar en forma i sentir-nos millor. 6. Llegirem en veu alta el títol de la lectura i observarem
les iŀlustracions que acompanyen el text. A continua-
2. Iniciarem una conversa coŀlectiva relacionada amb els
ció, i sense llegir-lo, plantejarem algunes preguntes
hàbits esportius dels alumnes: A part de la classe
que els permeten establir hipòtesis sobre el que llegi-
d’educació física, quina activitat fas a l’escola? Practi-
ran després: Quin esport practica la persona entrevis-
ques algun esport com a activitat extraescolar, a les
tada? Què ens ajuda a esbrinar-ho? En quin equip
vesprades o el cap de setmana? Quin esport t’agrada-
juga? Com ho podem saber? Es tracta d’un esport
ria practicar?
d’equip? Qui guanya en les competicions d’aquest es-
En el desenvolupament… port? Has vist algun partit? Coneixen algú que practi-
que aquest esport?
3. Llegirem les preguntes del requadre Abans de llegir, que
contribuiran també a activar els coneixements previs re- 7. Practiquem junts. Preguntarem quins esportistes fa-
lacionats amb l’esport i la pràctica d’activitats físiques. mosos coneixen. Els ajudarem a dir noms d’esportistes
que no siguen únicament futbolistes, i intentarem que
4. Parlarem del costum que tenim de veure competicions aporten tant el nom d’homes com de dones. La Conse-
de diversos esports: partits de futbol o de tenis, proves lleria d’Esport publica tots els anys la llista d’esportis-
d’atletisme... tes d’elit valencians. La podeu consultar en l’adreça
5. Demanarem als alumnes que facen una ullada a la lec- <www.e-sm.net/sblv5ep30> .
tura i els preguntarem quina diferència hi troben res-
38 Unitat 1 0
Solucions
1 Resposta lliure: Insistirem que es fixen especi-
alment en la pilota, la porteria, l’equipació que
du l’esportista... per tal d’identificar que es
tracta de l’handbol.
2 Resposta lliure: Els animarem a intercanviar

les experiències personals tot respectant sem-
pre els torns de paraula i les opinions i els punts
de vista dels altres.
3 Resposta lliure: Els ajudarem a identificar les

conseqüències positives de la pràctica de l’es-
port, malgrat el cansament que se sol sentir
després de practicar-lo.
4 Resposta lliure: Probablement recordaran

anuncis publicitaris i campanyes socials que in-
sisteixen en els beneficis de la pràctica de l’es-
port. A més dels beneficis físics, la pràctica es-
portiva també ajuda a la maduració personal
perquè s’hi treballen valors com el respecte,
l’amistat, el treball en equip, la companyonia,
l’esforç i l’esperit de superació.
8. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el pa- 12. Situarem Quart de Poblet en el mapa perquè els alum-
ràgraf introductori de la lectura. Els preguntarem si nes puguen ubicar aquesta localitat valenciana.
consideren l’handbol una activitat divertida.
Per a acabar…
9. Abans de llegir presentarem la lectura animada ,i
preguntarem als alumnes: Què penseu que explica 13. Demanarem als alumnes que expliquen si després
aquest text? Comentarem les expectatives que gene- d’escoltar l’entrevista els han entrat ganes de practicar
ren i, després de la lectura, hi tornarem per veure si les aquest esport o de veure’n algun partit.
confirmen o les rebutgen.
10. Llegirem la introducció de l’entrevista i comprovarem Programa de competència lectora
quina informació conté: presenta el personatge entre-
vistat i també el motiu pel qual s’ha escollit aquesta Animació a la lectura. Un apassionat de l’esport (pre-
persona per a entrevistar-la. sentació animada).
11. CD Educació literària i Expressió oral, pista 67 . Els Lectura i comprensió. Un apassionat de l’esport (lectu-
alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura Un ra inicial, pàg. 211-213).
apassionat de l’esport. En acabat, els poden formular
algunes preguntes de comprensió: Quines frases de
l’entrevista fan pensar que Alfonso Esteban és real-
ment un esportista que té passió per l’handbol, com
diu la introducció de l’entrevista? Juga en un equip im-
portant? L’handbol és un esport de masses? En el seu
club poden jugar xiquets?
Unitat 1 0 39
1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’ento-
nació i el ritme correctes, i s’adequa al for-
mat i a l’estructura textual.
4.1. Utilitza entorns virtuals per a saber més so-

bre esports o esportistes rellevants.
tar-se, ampliar informació o ampliar la lec-
tura.
Per a començar… aclarim dubtes tonació ho ha de reflectir i també la gesticulació i l’expres-

sió corporal.
1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura haja po-
gut suscitar. Això ens permetrà recordar el contingut de 4. Mentre fem la lectura en veu alta ens detindrem en les
la lectura. línies 10, 40 i 55 de l’entrevista, per tal de plantejar algu-
nes preguntes:
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 67 . Si és
necessari, tornarem a escoltar l’àudio de la lectura Un ɘ En la línia 10: De quins beneficis de la pràctica esportiva
apassionat de l’esport. Després, els proposarem que parla Alfonso Esteban? Només dels que tenen a veure
pensen si les preguntes d’aquesta entrevista servirien amb posar-se en forma?
per a qualsevol persona o bé només resulten adequades ɘ En la línia 40: Per què creus que la majoria de patroci-
sobretot per a un esportista i especialment per a un juga- nadors i dels públic prefereixen donar suport al futbol,
dor d’handbol. encara que l’handbol siga un esport molt seguit?
En el desenvolupament… ɘ En la línia 55: Per què diu Alfonso Esteban que l’handbol
és una forma “bonica, divertida i diferent” de jugar amb
3. Per tal de fer la lectura coŀlectiva i en veu alta del text tin- un baló?
drem en compte que es tracta d’una entrevista. Per tant,
podem assignar el paper de l’entrevistador a un alumne i 5. Comentarem el significat de les paraules dels requadres
el de l’esportista entrevistat a un altre. Es pot indicar, que de Vocabulari. Els podem demanar que creen una oració
cada parella llija dues intervencions, és a dir, pregunta- amb cada paraula, en què parlen sobre algun esport que
resposta, pregunta-resposta. Tot seguit, una altra parella els agrade. Altres expressions relacionades amb l’esport
continuarà la lectura. Els recordarem que l’entrevista és que poden plantejar dubtes són: disciplina (16), categori-
com una conversa posada per escrit, de manera que l’en- es inferiors (24), primer equip (27), gent de la casa (32).
40 Unitat 1 0
NotEs
6. Llegirem el text del requadre “Els esports de base” i insis- 9. Ens fixarem que al final de la lectura apareix una adreça
tirem novament en el fet que l’esport no ens ajuda tan d’Internet. Els preguntarem què els sembla que vol dir
sols a estar en forma i a tindre un cos més saludable, sinó que hi haja aquesta adreça. Els animarem a accedir-hi i a
que també ens serveix per a sentir-nos millor. explorar la pàgina web, que conté notícies i entrevistes
7. Llegirem les paraules que apareixen en el requadre Para sobre l’activitat esportiva a Quart de Poblet, <www.e-sm.
atenció. Ens fixarem en la paraula handbol, i en comenta- net/sblv5ep31> .
rem la pronúncia. Farem notar que es tracta d’una parau- 10. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’activi-
la que hem incorporat a partir de la llengua anglesa, com tat Descobreix i llig (pàgina 213) en smSabadigital.com,
en el cas de futbol. En la resta de paraules, insistirem en on podran aprendre més coses sobre altres esports.
la grafia que presenta alguna dificultat especial.
Per a acabar…
8. Preguntarem quins altres noms d’esports coneixen que
provenen de l’anglés, com ara bàsquet, beisbol, hoquei, 11. Reflexionem. Podem preguntar als alumnes quina im-
rugbi, voleibol, esquaix, tenis, pàdel o criquet. Els pro- portància consideren que té la competitivitat, el desig de
nunciarem de manera adequada, tenint en compte la síl- guanyar títols o campionats, per a Alfonso Esteban i si
laba tònica. troben que aquesta és una actitud habitual en els juga-
dors d’equips importants.
Aprenentatge cooperatiu Programa d’ortografia

El suggeriment 8, es pot fer aplicant l’estructura Escrip- Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
tura per parelles. ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
Unitat 1 0 41
nen l’esport i la salut com a temes principals.


ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documentar-se, 1
8.1. Elabora entrevistes a partir dels coneixe-
ments sobre els seus elements.
ɘTreballa l’entrevista i els seus components.
Solucions
1 Hi participen dues persones: l’entrevistador,
que fa les preguntes, i l’entrevistat, que les
respon. La persona entrevistada es diu Alfonso
Esteban. De l’entrevistador no sabem el nom.
2 b) Sobre l’experiència de l’entrevistat com a ju-

gador d’handbol. c) Sobre el club esportiu de
Quart de Poblet.
3 Opina que els esportistes que ara són joves són

molt importants perquè són la base que per-
metrà anar renovant els equips.
4 Treballador, nerviós, confiat, humil, inteŀligent.

Resposta lliure: Ens fixarem que justifiquen la
resposta adequadament.
5 Resposta model: Ajuda a no pensar en els pro-

blemes i les preocupacions, a estar en forma i a
passar-ho bé.
6 Resposta model: a) Mirar la televisió pot ser

Per a començar… recordem
bo perquè ens distrau i també ens pot servir

per a aprendre coses si mirem, per exemple, 1. Tornarem a formular algunes de les preguntes que hem fet en
documentals, programes sobre ciència o pel- sessions anteriors per a recordar el contingut de la lectura.
lícules en versió original, però no se n’ha d’abu-
sar perquè és una activitat molt passiva. En el desenvolupament…
b) Practicar l’esport ens ajuda a posar-nos en 2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 68 1
. Escoltarem un
forma i a relacionar-nos amb altres persones fragment de la lectura (de la línia 56 al final) per a fer l’activitat 5.
d’una manera molt activa.
3. Treball individual. Suggerirem que facen l’activitat 7 entrant en
7 Resposta lliure: Aquesta activitat permet veu- smSabadigital.com per a conéixer un gran jugador de pilota.
re com l’alumne organitza, interpreta i utilitza
la informació que ha obtingut fent servir les Per a acabar
tecnologies. 4. Reflexionem. Comentarem que, encara que practicar esport siga
molt saludable, també s’hi han de prendre algunes precaucions.
Quines?

Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat 10 del quadern
Entrenament en estratègies de lectura eficaç.
Avaluació de comprensió lectora. Fitxes del quadern Avaluació de
comprensió lectora: text 19 (nivell bàsic) i text 20 (nivell estàndard).
42 Unitat 1 0
5.1. Comprén i elabora preguntes a un expert.
ɘEntén, assimila i posa en pràctica com pre-
guntar a un expert.

Solucions
1 Resposta lliure: Aprofitarem per a treballar el
vocabulari referit a fruites, verdures i aliments.
2 Resposta lliure: Els alumnes també poden

consultar diccionaris o Internet.
3 Resposta model: a) El metge. Podria ser die-

tista. Per les paraules que utilitza i les pregun-
tes que formula. b) Menjar en ordre i d’una
manera equilibrada. Resposta lliure: Propicia-
2 rem la reflexió sobre els hàbits alimentaris sa-
ludables.
4 Resposta lliure: Vigilarem la varietat de les

preguntes i que l’ús del vosté siga coherent.
5 Resposta lliure: Els ajudarem a mantindre un

ordre, a dirigir-se adequadament a l’interlocu-
tor i a marcar una presentació i un comiat.
Transcripció: pista 69
Pacient: Bon dia.
Doctor: Bon dia, diga’m.
Pacient: Vinc a veure si em pot ajudar, perquè
em trobe cansat i desanimat.
Doctor: Podria ser un problema d’alimentació,
com menja vosté normalment?
Per a començar… veiem com preguntem Pacient: Jo menge en qualsevol moment i aga-
1. Plantejarem situacions que ens obliguen a preguntar i destaca- fe el primer que trobe.
rem la importància de formular les preguntes clarament per a Doctor: Mmm… això no és molt saludable,
evitar malentesos o respostes incompletes. hauríem de posar ordre en els seus hàbits
alimentaris.
Pacient: Ja m’ho imaginava… I què podria fer
2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària i
2 per a millorar-los?
Expressió oral, pista 69 .
Doctor: El primer que ha de fer és intentar fer
3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca-
cinc menjades al dia i amb un horari fix.
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!
Pacient: A quines hores creu que és millor
Material de suport per a l’aula menjar?
Joc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives. Doctor: El més important és que mantinga
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. més o menys el mateix horari tots els dies.
Pacient: Molt bé, i què em recomana menjar?
Per a acabar…
Doctor: Sobretot, tinga una dieta equilibrada,
4. Reflexionem. Els podem preguntar si totes les persones que pre- menge de tot i tots els dies... Ara li ho expli-
sumeixen de ser expertes en alguna matèria ho són realment i que amb més calma i li escric una dieta.
com podem assegurar-nos que els experts ho siguen realment.
Podem aprofitar per advertir-los sobre les informacions poc con- Pacient: D’acord, moltes gràcies.
trastades que circulen per Internet.
Unitat 1 0 43
nen l’esport i la salut com a temes princi-
pals.

ɘTreballa l’entrevista i els seus components.
Solucions
1 Resposta model: a) Perquè gràcies al seu es-
forç ha aconseguit resultats exceŀlents relaci-
onats amb l’esport. b) Sí, les ha preparades
per a assegurar-se que l’entrevista és fluida i
interessant.
2 Resposta model: a) Titular. b) Resposta.

c) Pregunta. d) Presentació.
Per a començar… ens adeqüem 6. Preguntarem als alumnes si es tracta d’una entrevista
formulada en to formal o informal.

1. Podem portar uns quants periòdics o revistes en paper
perquè els nostres alumnes vegen models d’entrevista. 7. Treball individual. Una vegada aclarit el grau de formali-
També els en podem mostrar alguna de televisió, per tat, els suggerirem que canvien la pregunta d’inici i la fór-
exemple de <www.e-sm.net/sblv5ep32> . mula de comiat i d’agraïment per d’altres de més formals.
2. En aquests exemples els farem observar que l’entrevista- 8. Després de fer l’activitat 3, els podem fer algunes pre-
dor ha d’adequar la manera de parlar a l’entrevistat i tam- guntes: La persona entrevistada és home o dona? Quin
bé al seu públic: en l’ús del tu o del vosté, en el lèxic, en el esport practica? S’hi acaba d’iniciar o ja és veterà?
grau d’especialització…
En el desenvolupament… Aprenentatge cooperatiu

L’activitat 3 de la pàg. 217 i el suggeriment 3 es poden
3. Una vegada explicada la teoria, usarem les entrevistes
fer aplicant l’estructura Full giratori.
recopilades per a trobar-hi els elements característics:
titular, presentació, cos, fotografia de l’entrevistat… Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
4. Els farem observar els diferents recursos tipogràfics que
s’utilitzen en les entrevistes per a diferenciar la pregunta 9. Després de fer l’activitat 4, els preguntarem si el to de
de la resposta i la resta d’elements (titular i presentació). l’entrevista és formal o informal i què els ho fa pensar.
5. Treball individual. Demanarem als alumnes que plante- 10. Els podem preguntar quins elements falten en l’entrevis-
gen un parell de preguntes per a afegir-les a l’entrevista ta de l’activitat 4 (titular i fórmula de comiat i d’agraï-
de l’activitat 1 i que les responguen. Han de justificar en ment) i suggerir-los que en proposen uns.
quin lloc de l’entrevista les intercalaran.
44 Unitat 1 0
Solucions
3 Resposta model: Com que es tracta d’un tenis-
ta farem preguntes com:
P: A on vius normalment?
P: Com és que dediques tant de temps de la
teua vida a aquest esport?
P: A quina edat t’hi vas iniciar?
P: Fins a quin moment creus que estaràs jugant?
4 Presentació: Miquel Llopis va presentar ahir el

seu disc, hem parlat amb ell.
P: Quan va començar a estudiar piano?

R: Als cinc anys em van regalar el meu primer
teclat.
P: On ha fet els seus estudis musicals?
R: Vaig començar en l’escola municipal i vaig
acabar als Estats Units.
5 Resposta model: Titular: El millor xef d’Euro-

pa, se’n va a la televisió. Presentació: Entrevis-
tem el prestigiós xef alacantí Francesc Terol
perquè ens explique com serà el programa que
estrenarà en la televisió autonòmica.
P: Enhorabona Francesc, per aquest progra-
ma que estrenes a la tardor. Supose que
deus estar molt content.
R: La veritat és que sí, em fa molta iŀlusió com-
partir amb tots les meues experiències en
la cuina.
6 Resposta lliure: Haurem de vigilar la planifica-

ció del treball i haurem d’orientar als alumnes a
l’hora de buscar continguts i dades. Els sugge-
rirem que cerquen en diferents fonts de infor-
mació. Mirarem que l’estructura siga clara i
ordenada i posarem especial èmfasi en l’origi-
11. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a aprendre nalitat de la presentació i el comiat. També
més sobre l’estructura de l’entrevista . controlarem el lèxic utilitzat segons a qui anirà
12. Podem suggerir-los que pensen personatges cèlebres als quals els dirigida l’entrevista. En aquest cas, no pot ser
agradaria entrevistar i que n’expliquen els motius. molt formal ja que va dirigida als companys de
l’escola.
Per a acabar…
7 Resposta model: Presentació: Hui entrevistem
13. Reflexionem. Proposarem que reflexionen sobre quins són els con- un personatge excepcional: el pintor alcoià Al-
tinguts de les entrevistes que més els interessa: els aspectes personals fonso Esteban, que acaba d’inaugurar una ex-
referits al caràcter de la persona entrevistada, la vida privada, la seua posició en un dels museus més importants de
trajectòria, els plans de futur, els gustos i aficions, etc. París.
P: Hola, Alfonso, què representa per a tu aques-
Aprenentatge personalitzat ta exposició en el museu Pompidou?
(Tasques assignables en Sabadigital) R: És com un somni, la culminació de tota la
meua carrera artística.
aprofundir Activitats interactives P: Hi exposaràs moltes obres noves?
Per a preparar Document de Repàs R: Més de la meitat són obres noves; la majoria,
l’examen Activitats interactives paisatges de la meua terra: el carrascar d’Al-
coi, la Mariola.
Unitat 1 0 45
11.1. Reconeix paraules primitives i derivades.
ɘReconeix paraules primitives i derivades.
ɘForma substantius derivats.
11.2. Reconeix els sufixos i les categories grama-

ticals.
ɘIdentifica sufixos derivatius
ɘIdentifica la categoria gramatical de parau-
les primitives.
Solucions
Són substantius. Rapidesa deriva de ràpid i ju-
gador deriva de jugar.
Ràpid és un adjectiu i jugar és un verb.
1 Periodista: periòdic (substantiu). Corredor:

córrer (verb). Estudiant: estudiar (verb). Hu-
militat: humil (adjectiu). Presentador: presen-
tar (verb).
2 -ista: alpinista. -or: pintor.-ant: dibuixant. -tat:

felicitat.-dor: apuntador.
3 Cavalleria prové d’un substantiu. Pescador

prové d’un verb. Cantant prové d’un verb.
4 Substantius creats a partir d’un verb: manteni-

ment (mantindre), jugador (jugar) Substantius
creats a partir d’un adjectiu: millora (millor).
5 Resposta model: Hàbil: adjectiu, habilitat, -at.

Abocar: verb, abocador, -dor. Futbol: substan-
tiu, futbolista, -ista. Entrenar: verb, entrena-
ment, -ment.
Per a començar… comparem 5. Practiquem junts. Farem un sac de substantius deri-

vats, els anem traient i els hem de classificar en tres

1. Proposem als alumnes començar l’apartat de Vocabu-
columnes, segons si són paraules derivades d’un ad-
lari fent una pluja de noms de professions i de botigues
jectiu, d’un verb o d’un altre nom.
del barri a fi de trobar quines terminacions tenen en
comú. Per a acabar…
2. Aniria bé que recordàrem als nostres alumnes les re- 6. Reflexionem. Farem reflexionar lels alumnes sobre les
gles d’ortografia que han aprés en cursos anteriors a lletres que aparentment no formen part de la paraula
l’hora de fer els plurals en els substantius femenins, primitiva, però que a vegades són necessàries per a
d’aquesta manera veurem de quin punt partim. formar un nou substantiu, encara que no siguen del
En el desenvolupament… sufix. Per exemple: violí ➝ violinista.
3. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen

el joc interactiu en smSabadigital.com per a practicar
la formació dels substantius derivats d’una manera (Tasques assignables en Sabadigital)
més lúdica. Per a comprendre Document de Reforç
4. Practiquem junts. Muntarem un concurs basat en eli- i reforçar Activitats interactives
minatòries. Dos alumnes es posaran davant dels seus Per a Document d’Ampliació
companys i un tercer els dirà una paraula derivada i, aprofundir Activitats interactives
ràpidament, hauran de dir la paraula primitiva de la
qual prové. L’alumne de la parella que siga el més rà- Per a preparar Document de Repàs
pid passa a la ronda següent. l’examen Activitats interactives
46 Unitat 1 0
12.1. Identifica les terminacions que tipifiquen la
conjugació del verb.
ɘIdentifica els verbs i la conjugació a què
pertanyen.
Solucions
animaries: animar (infinitiu), anim- (arrel),
-aries (terminació). provara: provar (infinitiu),
prov- (arrel), -ara (terminació). diria: dir (infini-
tiu), d- (arrel), -iria (terminació).
1 isc: eixir, 3a conjugació. torne: tornar, 1a conju-

gació. acaba: acabar, 1a conjugació. anirem:
anar, 1a conjugació. diguí: dir, 2a conjugació.
compliré: complir, 3a conjugació.
Per a començar… ens situem 6. Practiquem junts. Quan expliquem la taula de les for-
mes verbals podem anar conjugant la resta de les per-
1. Farem preguntes com aquestes: Recordeu quina és
sones a partir de la primera.
l’estructura del verb? Quina informació aporta l’arrel?
Quina part del verb conté la informació gramatical? 7. Practiquem junts. Preguntarem als alumnes de quina
conjugació és el verb model de la taula de les formes
2. Escriurem en la pissarra tots els pronoms personals tò-
verbals. Tot seguit conjugarem un verb model de la se-
nics i n’indicarem la persona i el nombre.
gona conjugació (perdre, per exemple) i un de la terce-
En el desenvolupament… ra (com ara servir).
3. Treball individual. Els demanarem que tornen a escriure Per a acabar…

el text de l’activitat 1 però adaptant-lo perquè el puguen
8. Reflexionem. Suggerirem que comparen els models
firmar el pare i la mare. Haurem de vigilar la concordança.
de les diferents conjugacions i que vegen quines són
4. Anirem alerta de no incloure el verb dir entre els de la les similituds i les diferències. Hauran d’observar que
tercera conjugació, perquè, igual com dur, és un verb les formes compostes són les mateixes per a totes les
que manca de vocal temàtica i en realitat forma part conjugacions i que les diferències afecten sobretot els
de la segona conjugació, com demostra la forma del presents d’indicatiu i de subjuntiu, els imperfets i el
gerundi: dient. passat simple.
5. Assenyalarem que en les desinències verbals, la -s final
normalment va associada a la segona persona del sin-
gular, la -m final correspon a la primera persona del
plural, la -u final, a la segona persona del plural i la -n
final, a la tercera persona del plural.
Unitat 1 0 47
12.1. Identifica les terminacions que tipifiquen la
conjugació del verb.
ɘIdentifica els verbs i la conjugació a què
pertanyen.
13.1. Reconeix i practica les diferents formes ver-

bals.
ɘTreballa les formes verbals.
Solucions
2 Present: canviar: jo canvie, tu canvies, ell can-
via, nosaltres canviem, vosaltres canvieu, ells
canvien. perdre: jo perd, tu perds, ell perd, nos-
altres perdem, vosaltres perdeu, ells perden.
imprimir: jo imprimisc, tu imprimeixes, ell im-
primeix, nosaltres imprimim, vosaltres impri-
miu, ells imprimeixen.
Imperfet: canviar: jo canviava, tu canviaves, ell
canviava, nosaltres canviàvem, vosaltres can-
viàveu, ells canviaven. perdre: jo perdia, tu per-
dies, ell perdia, nosaltres perdíem, vosaltres
perdíeu, ells perdien.imprimir: jo imprimia, tu
imprimies, ell imprimia, nosaltres imprimíem,
vosaltres imprimíeu, ells imprimien.
Futur: canviar: jo canviaré, tu canviaràs, ell
canviarà, nosaltres canviarem, vosaltres canvi-
areu, ells canviaran. perdre: jo perdré, tu per-
dràs, ell perdrà, nosaltres perdrem, vosaltres
perdreu, ells perdran. imprimir: jo imprimiré,
tu imprimiràs, ell imprimirà, nosaltres imprimi-
rem, vosaltres imprimireu, ells imprimiran.
3 Són totes simples perquè estan formades per

una sola paraula.
4 Horitzontals: volaven: és una forma simple del

verb volar de la 1a conjugació. ha trobat: és una
Per a començar… concordem
forma composta del verb trobar de la 1a conju-

gació. escric: és una forma simple del verb es- 1. Recordarem que és fonamental que el verb concorde en persona
criure de la 2a conjugació. va anar: és una for- i nombre amb el subjecte. Els advertirem, posant-los algun
ma perifràstica del verb anar de la 1a conjugació. exemple, que quan parlem fem la concordança de manera es-
hem dit: és una forma composta del verb dir de pontània. A l’hora d’escriure, però, sobretot en oracions comple-
la 3a conjugació. vau córrer: és una forma peri- xes, es cometen més errors.
fràstica del verb córrer de la 2a conjugació. 2. Els recordarem que la concordança ens pot servir, en cas de dub-
Verticals: va cedir: és una forma perifràstica te, per a esbrinar el nombre i la persona del verb. Només cal que
del verb cedir de la 3a conjugació. besa: és una hi posem davant el pronom que concorde.
forma simple del verb besar de la 1a conjuga-
ció. han tret: és una forma simple del verb En el desenvolupament…
traure de la 2a conjugació. sent: és una forma
3. Després de fer l’activitat 2, els farem observar que hi ha dues ter-
simple del verb sentir de la 3a conjugació.
minacions característiques de l’imperfet d’indicatiu -ava (1a per-
5 portaren, divertírem. van portar, vam divertir. sona singular), per als verbs de la primera conjugació i -ia (1a per-
a) passat. b) El xiquet utilitza formes verbals sona singular), per als verbs de la segona i de la tercera conjugació.
perifràstiques. c) —Els pares ahir em van por- 4. Recalcarem les peculiaritats ortogràfiques de l’imperfet d’indi-
tar al partit de tenis. Ens vam divertir molt! catiu, per a previndre interferències amb el castellà: la v de la
—Al meu germà i a mi ens portaren d’excursió desinència en la 1a conjugació (parlava) i l’accentuació en les al-
a la muntanya i també ens divertírem molt. tres conjugacions (plovia).
d) No canvia en absolut de significat perquè les
5. Escriurem en la pissarra una sèrie de verbs: anar, parlar, acabar,
dues expressen passat.
canviar, batre, tindre, conéixer, córrer, passar, collir, produir…
48 Unitat 1 0
Solucions
6 Imperfet: donava, practicava. Passat simple:
Resposta model: doní. Perfet: Resposta mo-
del: he practicat. Passat perifràstic: vaig prac-
ticar, va ser, va agradar.
7 portar: portàrem; vam portar. moure: mogue-
res, moguéreu; vas moure, vau moure. sentir:
sentí, sentiren; va sentir, van sentir.
8 Si isquera el sol hui, aniríem a jugar fora. Espe-

rem que demà faça bo! Jo m’alegre que ploga
perquè així aprendrem a jugar a escacs.
isquera: subjuntiu, imperfet. aniríem: indica-
tiu, condicional. ploga: subjuntiu, present.
aprendrem: indicatiu, futur.
9 coneguérem: 1a pers. del plural del passat sim-
ple d’ind. Forma simple de conéixer (2a conju-
gació).
vau parlar: 2a pers. del plural del passat peri-
fràstic d’ind. Forma perifràstica de parlar (1a
conjugació).
vinc: 1a pers. del singular del present d’ind.
Forma simple de vindre (2a conjugació).
han escrit: 3a pers. del plural del perfet d’ind.
Forma composta d’escriure (2a conjugació).
cridarà: 3a pers. del singular del futur d’ind. És
una forma simple de cridar (1a conjugació).
De tots els esports que vaig practicar de xico-
tet va ser el que més em va agradar. I el que
millor se’m donava. A més, el practicava amb
quasi tots els amics.
Per torns, els alumnes hauran d’anar conjugant oral- Per a acabar…
ment l’imperfet d’indicatiu del verb que els toque.
10. Reflexionem. Proporcionarem exemples de verbs irre-
6. Abans de fer l’activitat 4, explicarem que hi ha verbs gulars (saber, dir, fer, anar, estar, vindre, veure…) per-
que tenen formes irregulars, en els quals l’arrel pateix què reflexionen sobre diferents qüestions: En quina
moltes modificacions, com en el cas del verb saber. conjugació hi ha menys verbs irregulars? (En la prime-
7. Després de fer l’activitat 5, insistirem a recordar-los ra només són irregulars estar i anar.) En les formes
que el passat simple i el perifràstic tenen el mateix sig- compostes hi ha alguna irregularitat? I en les perifràs-
nificat. La diferència està en l’ús, que en algunes zones tiques? (No n’hi ha cap.) En quines persones hi ha més
predomina el passat simple i en la majoria de territoris irregularitats? (En la primera i tercera del singular.)
s’utilitza més el perifràstic. Comentarem que en un
text escrit, pot resultar interessant alternar-ne l’ús per
a evitar la repetició excessiva d’un o l’altre. Aprenentatge personalitzat
8. Treball individual. Demanarem als alumnes que escri-
guen en el quadern sis oracions amb el verb practicar, Document de Reforç
començades cada una amb un dels pronoms personals Per a comprendre
Activitats interactives
forts (jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles). i reforçar
Document Els verbs irregulars
Després subratllaran cada forma verbal i n’encerclaran
la terminació. Per a Document d’Ampliació
9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 70 . Es-
coltarem el fragment de la lectura per a fer l’activitat 6.
Unitat 1 0 49
15.1. Aplica els coneixements sobre l’ús ortogrà-
fic de la la s sorda i la s sonora.
ɘIdentifica els diferents sons de la s (sonora i
sorda).
ɘEscriu correctament paraules que contenen
s sorda i s sonora.
Solucions
No, la c de promoció és una s sorda, mentre
que la s de base és sonora.
Totes tenen el so de promoció.
1 s a inici de paraula: salut. s a final de paraula:

és, els, ossos. s entre consonant i vocal o entre 1
vocal i consonant: esport. ss entre vocals: es-
sencial.
2 a) cercle, b) llaç, c) balança, d) cera.
3 avís: avisos. tros: trossos. anglés: anglesos.ape-

galós: apegalosos. arròs: arrossos. gos: gossos.
arenós: arenosos. nas: nassos. espés: espessos.
pastís: pastissos.
L’hàbit de practicar un esport és essencial per
al manteniment i la millora de la salut, perquè
enforteix els ossos.
Per a començar… pronunciem comú. També les podem buscar amb l’aplicació
<www.e-sm.net/sblv5ep33> , encara que aquesta

1. Demanarem que pronuncien en veu alta les dues pa-
aplicació troba totes les paraules, incloent-hi derivats
raules de la primera pregunta (promoció, base) col-
(formes verbals, plurals, femenins…) .
locant-se un dit al coll, a l’alçada de la gola. Quan pro-
1
nuncien el so de la esse, hi noten alguna vibració? 5. CD Educació literària i Expressió oral, pista 71 . Es-
coltarem l’àudio per a poder fer l’activitat 1.
2. Explicarem que la diferència de la s sorda i sonora és
que la sonora comporta la vibració de les cordes vo- 6. Treball individual. Els direm que copien i completen
cals, mentre que el so de la sorda es produeix sense aquest esquema en el quadern.
aquesta vibració.
s sorda
3. Quan expliquem les normes d’escriptura de la esse s + vocal ➝ salut,ɘɘɘ, sivella,ɘɘɘ, suma
sorda, considerarem la esse final de paraula com a
sorda,encara que, segons la paraula que vinga des- vocal + s + cons. ➝ ɘɘɘ, estiu,ɘɘɘ, ostra,ɘɘɘ
prés, aquesta -s final es pot sonoritzar.
4. Comentarem que són molt poques les paraules que vocal + ss + voc. ➝ ɘɘɘ,ɘɘɘ,ɘɘɘ, associació,ɘɘɘ
s’escriuen amb z, sobretot a començament de paraula,
i farem una pluja d’idees, entre tots, de les paraules ç/c + vocal ➝ peça,ɘɘɘ, edifici,ɘɘɘ, forçut
amb z que coneixen.
5. Després buscarem en el diccionari totes les que apa- vocal + ç/c ➝ braç, adreç,ɘɘɘ,ɘɘɘ, lluç
reixen començades per z i els direm que copien les d’ús
50 Unitat 1 0
Solucions
4 Quant pesa aquest? Resposta model: El mu-
seu ha adquirit una peça molt valuosa per a la
coŀlecció d’art egipci.
5 a) L’onze de desembre és l’aniversari de la

meua cosina. b) Per a refredar la infusió, pots
ficar una glaçó de gel dins de la tassa. c) Tot
seguit, sentirem un poc de música celta. d) En
aquella zona de l’hospital em radiografiaren el
braç.
6 s sorda, s: aniversari, seguit, sentirem. ss: tas-
sa. c: celta. ç: glaçó, braç.
s sonora, s: desembre, cosina, infusió, música.
z: onze, zona.
7 Comprovarem que els alumnes, per parelles,
es dicten el text i el corregeixen.
8 Comprovarem que tots els alumnes intercanvien
el dictat amb el company quan sona el timbre.
9 s sorda: princesa, trista, passava, principal,
seua, habitació, tapissos, ensenyaven, paisat-
ges, preciosos, cels, blaus, zenits, rogencs,
2 posta, sol, praderes, gespa, verdíssima, bos-
cos, frondosos, els, vist, decidir, doncs, trossos,
llençols, vells; esperaven, mussols, sense,
adreçar-se, solament, després, les, postres,
anunciar, se, es, posaràs, resta, les, vacances,
fes, esforç.
4 s sonora, s: princesa, tristesa, desig, paisat-
ges, preciosos, zenits, frondosos; posaràs.
altres no es trenca mai perquè vegen que davant a, o,

s sonora u s’ha de trencar en les paraules en què no volem que
sone com ca (casa), co (cotxe) o cu (cuina), sinó amb
z + vocal ➝ zàping,ɘɘɘ,ɘɘɘ,ɘɘɘ, zulu esse sorda, com sempre sonen ce i ci.
cons. + z + vocal. ➝ ɘɘɘ, colze,ɘɘɘ,ɘɘɘ, atzucac Programa d’ortografia

Taller d’ortografia. Dictats a mitges, fitxer ortogràfic.
vocal + s + vocal. ➝ cosa,ɘɘɘ, cosí, casola,ɘɘɘ Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indi-
recte i atenció visual.
2
7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 72 .
Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.
Escoltarem l’àudio per a poder fer l’activitat 8.
8. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic
d’aquesta unitat amb les dificultats que han tingut amb la Aprenentatge personalitzat
esse sorda i la sonora entrant en smSabadigital.com. (Tasques assignables en Sabadigital)
Per a acabar… i reforçar Activitats interactives
9. Proposarem als alumnes treballar els continguts de l’or- Document d’Ampliació
Per a
tografia amb diferents dinàmiques de dictats interac-
tius: dictats de lletreig indirecte i d’atenció visual .
10. Reflexionem. El preguntarem per què davant d’unes
vocals sí que es pot trencar la c i per què davant d’unes l’examen Activitats interactives
Unitat 1 0 51
2.1. Llig textos poètics per a identificar-hi els re-
cursos literaris: l’aŀliteració i la repetició de
paraules.
ɘLlig poemes per a identificar els recursos i
en treballa la comprensió.
4.2. Utilitza biblioteques virtuals per a seleccio-

nar lectures personals.
tar-se, ampliar informació o la lectura.
1
ɘLlig textos poètics.
ɘReconeix i relaciona els recursos a partir de
la lectura prèvia de poemes.
18.2. Elabora aŀliteracions i repeticions de paraules.

ɘCrea aŀliteracions i repeticions de paraules.
Per a començar… aclarim conceptes 4. Proposarem als alumnes llegir més poemes d’aquest
autor en smSabadigital.com.
1. Llegirem el títol de l’apartat: l’aŀliteració i la repetició
de paraules. Els explicarem que es tracta de recursos 5. Abans de fer la lectura coŀlectiva, i atesa la dificultat, la
que aporten musicalitat al poema a través de repetici- practicaran individualment durant uns minuts.
ons, de sons en el primer cas i de paraules en el segon. 6. En una segona lectura coŀlectiva podem dir-los que fa-
2. Llegirem el títol del poema i observarem les il- cen una palmellada cada vegada que es pronuncia la
lustracions que l’acompanyen. Preguntarem si saben erre per comprovar si segueix algun patró rítmic.
què és l’Óssa Menor i aclarirem que es tracta d’una 7. Ens fixarem en la repetició del so de la erre. Pregunta-
consteŀlació d’estels que té forma de carro. Si volem rem si predomina el so de la erre forta o de la erre suau
els ho podem mostrar a través d’Internet, per exem- i si aquest so té res a veure amb el que fan les rodes
ple, en <www.e-sm.net/sblv5ep34> . d’un carro que avança per un camí ple de pedres. Els
preguntarem quina sensació els produeix aquesta re-
En el desenvolupament… petició.
1
3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 73 . 8. Demanarem que es fixen en les paraules que es repe-
Escoltarem atentament “L’óssa menor”, el poema de teixen en cada una de les estrofes.
Josep Ballester.
9. Treball individual. Després de fer l’activitat 1, els pregun-
Demanarem a un alumne que llija el requadre sobre tarem quina relació perceben entre els verbs que expres-
l’autor dels poemes. En acabat, els animarem a consul- sen el que fa el carreter, a banda de l’aŀliteració, perquè
tar en Internet les adreces <www.e-sm.net/sbl- vegen que es tracta de sinònims (per tant, un altre tipus
v5ep35> i <www.e-sm.net/sblv5ep36> , per a de repetició, en aquest cas semàntica).
completar la informació sobre Josep Ballester.
52 Unitat 1 0
Solucions
1 remugar (vers 5), rondinar (vers 15), renegar
(vers 10).
2 a) El carro va carregat de rocs. b) El carro corre

per la carretera del cel. c) El carro topa amb
una barraca. d) El carro troba una arrova de ro-
sada.
3 a) El so de la erra forta. b) Amb r i rr. Es diu al-

2 literació. c) cel. Es troba en el vers 3.
4 c) Tauró. Conté el so de erre suau, no de erre

forta com les paraules del poema.
5 En els dos primers versos de cada estrofa: ver-

sos 1, 2, 6, 7 i 11, 12. El darrer vers de cada estro-
fa (5, 10, 15) és pràcticament igual, llevat del
verb (remugava, renegava, rondinava).
6 Resposta lliure: Resposta lliure: ens assegura-

rem que els alumnes han seguit els passos cor-
rectes per a escriure el poema basant-se en el
so que hagen escollit. És a dir, que primer han
planificat el que volen escriure, que l’han escrit
i que finalment l’han revisat, fixant-se bé en la
sonoritat del poema. Pararem una atenció es-
pecial a la revisió de la bona presentació del
text.
10. Treball individual. Demanarem que pensen altres acci- Per a acabar…
ons que podria fer el carreter i que tinguen el so de erre
14. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si en aquest po-
forta (repetir, recular, carregar, rebufar...).
ema l’aŀliteració té alguna relació amb les onomatopeies.
2
11. CD Educació literària i Expressió oral, pista 74 . Tor- També els podem preguntar si el poema es pot conside-
narem a escoltar el poema, sense llegir-lo, per a fer l’acti- rar un embarbussament.
vitat 2.
12. Preguntarem quins són els sentiments que transmet Programa de competència lectora
l’autor en el poema “L’óssa menor”.
Lectura i comprensió. “L’óssa menor”.
13. Demanarem que analitzen els trets dels poemes que han
tractat en les unitats anteriors: Quants versos té cada
poema? Estan agrupats en estrofes? De quants versos
són? Tots els versos de cada poema tenen el mateix nom-
bre de síl·labes? Com és la rima en cada poema? (Tasques assignables en Sabadigital)
Aprenentatge cooperatiu l’examen Activitats interactives
El suggeriment 13 es pot fer aplicant l’estructura coope-
rativa Cooperació guiada o estructurada.
El suggeriment 14 es pot fer aplicant l’estructura coo-
perativa 1-2-4.
Unitat 1 0 53
Solucions
1 s sorda:
- a inici de paraula ➝ segon
- ss entre vocals ➝ pissarra
- c davant de e, i ➝ cera
- ç davant de a, o, u i a final de paraula ➝ raça
s sonora:
- s entre vocals ➝ cosa
- z a inici de paraula o darrere de consonant ➝
zero, colze
2
Conjugacions
1a 2a 3a
conjugació conjugació conjugació
-ar -er -re -ir
amar poder prendre dormir
3 Les formes simples ➝ estan formades per una

paraula.
Les formes compostes ➝ estan formades per
una forma d’haver + el verb que es conjuga.
Les formes perifràstiques ➝ estan formades
per una forma d’anar + l’infinitiu del verb.
4 trist + esa (a partir d’un adjectiu); camin + ant

(a partir d’un verb); trompet + ista (a partir
d’un substantiu); mir + ador (a partir d’un
verb); fust + er (a partir d’un substantiu);
equip + atge (a partir d’un substantiu).
5 a) zebra (esse sonora). b) gossos (esse sorda).

c) tisores (esse sonora). 1. Recordarem als alumnes que abans de fer l’esquema de les acti-
vitats 1 i 2 han de calcular l’espai que els ocuparà per a poder

6 Solució en smSabadigital.com. distribuir adequadament la informació.
7 s sorda: esport, essencial, salut, els, ossos, els, 2. Els recordarem que poden practicar i aprendre més sobre els
músculs, ens, malalties, aquests, beneficis, els, les conjugacions verbals en smSabadigital.com.
totes, les, persones, qualsevol, Alfonso, Esteban, 3. Insistirem perquè revisen les respostes.
ens, aquesta, entrevista, seua, passió, aquesta,
4. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació de smSa-
esportiva, dels, avantatges, seua, significa, res-
badigital.com per a acabar d’assimilar els continguts de la unitat.
posta, apassionant, amics, persona. s sorda: No
n’hi ha.
8 presente ➝ jo presente, 1a p. sing. pres. ind. (Tasques assignables en Sabadigital)
Forma simple de presentar (1a conj.) llancen ➝
ells llancen, 3a p. pl. pres, ind. Forma simple de Per a comprendre Document de Reforç
llançar (1a conj.) fa ➝ ell fa, 3a per. sing. pres. i reforçar Activitats interactives
ind. Forma simple de fer (2a conj). rieu ➝ vosal- Per a Document d’Ampliació
tres rieu, 2a p. pl. pres.ind. Forma simple de riu- aprofundir Activitats interactives
re (2a conj.) ajudes ➝ tu ajudes, 2a p. sing. pres. Per a preparar Document de Repàs
ind. Forma simple d’ajudar (1a conj.) movem ➝ l’examen Activitats interactives
nosaltres movem, 1a p. pl., pres. ind. Forma sim-
ple de moure (2a conj.). Per a Document d’Avaluació unitat 10
54 Unitat 1 0
Solucions
1 Resposta model: Una vida sedentària és el con-
trari d’una vida activa, és a dir, una manera de
viure en què no practiquem almenys 300 mi-
nuts d’activitat física moderada a la setmana.
2 b) fer activitat física.
3 60: seixanta. 300: tres-cents.
4 Resposta model:
Amb la pràctica de l’esport
ets feliç i no estàs mai sol.
a) Huit síl·labes.
b) Són versos d’art menor.
c) Tenen rima assonant.
5 Activa: activitat, activar, desactivar. Practicar:

pràctica, practicant, pràctic.
6 a) l’ascensor: l’article masculí el s’apostrofa
perquè va davant d’una vocal. b) l’escola: l’arti-
cle femení la s’apostrofa perquè va davant
d’una vocal que no és ni i ni u àtones.
7 Paraules amb b: saludable, combinar, equilibra-

da. br, bl: saludable, equilibrada. mb: combinar.
Paraules amb v: vida, activitat, canviar, portà-
vem, convéncer-nos. nv: canviar, convéncer-nos.
família amb u: activitat (actiu). terminació verbal
-ava: portàvem.
8 Resposta lliure: Comprovarem que, en la des-
cripció, tracten tant els aspectes físics com el
caràcter i les aficions, i que ho fan de manera
ordenada (primer la descripció física i després
la del caràcter).

1. Comentarem en veu alta quins aspectes gràfics del ɘ Els determinants quantificadors (unitat 4)
text demostren que es tracta d’un fragment d’una ɘ L’estrofa i la rima, el ritme en la poesia, els tipus de
web: la barra d’adreces, els botons de navegació, el tí- versos (unitats 5, 6 i 7)
tol i les seccions d’un blog…
ɘ La família de paraules (unitat 7)
En el desenvolupament ɘ La contracció i l’apòstrof (unitat 6)
2. Abans de fer l’activitat 2, avisarem que, en cas que hi ɘ La b i la v (unitat 9)
haja dues opcions que pareguen correctes, han de triar
la que siga més exacta. Com a pista, els recordarem ɘ La descripció de persones (unitat 7)
que el verb caldre indica obligació. ɘ El verb: les conjugacions i les formes (unitat 10)
coltaran atentament l’àudio de les paraules de Para
Programa d’ortografia
atenció per a fer el dictat.
Per a acabar
4. Reflexionem. Els podem plantejar un debat: com podri-
en convéncer un amic que només vol jugar a videojocs Aprenentatge personalitzat
perquè els acompanyara a practicar algun esport? Què li (Tasques assignables en Sabadigital)
dirien?
Per a avaluar Document d’Avaluació unitats 1-10
Unitat 1 0 55
3.1. Llig murals o gràfics relacionats amb l’esport
i la vida saludable.

11.1. Reconeix paraules primitives i derivades.
11.2. Reconeix els sufixos i les categories grama-

ticals.
13.1. Reconeix i practica les diferents formes ver-

bals.

fic de la s sorda i la s sonora.
18.2. Elabora al·literacions i repeticions de parau-

les.
Solucions
2 c) Les de la part de baix de la piràmide.
3 Resposta lliure: Vigilarem que raonen la res-

posta amb coherència.
4 Resposta lliure: Intentarem que siguen auto-

crítics i que aprofiten l’activitat per a millorar
els seus hàbits.
5 Resposta lliure: Atletisme ➝ atleta. Natació ➝

nadar. Patinatge ➝ patí.
6 Resposta model: Paraules amb s sorda: La pa-

raula passejar té s sorda, s’escriu amb ss per-
què va entre vocals. Paraules amb s sonora:
Les paraules televisió i casa tenen s sonora,
s’escriuen amb una s perquè va entre vocals.
7 Resposta model: a) Totes les vesprades isc a

Per a començar… treballem, ens divertim, ens cuidem
passejar amb el meu gos. b) Heu anat a nadar

aquesta setmana? c) Els bessons no han pogut 1. Farem veure als alumnes que en aquest tipus de gràfic de piràmi-
vindre perquè estaven endreçant-se l’habitació. de, la base recull la majoria de casos i a mesura que pugem els
casos es van reduint.
8 Formes verbals: jugar, utilitzar, ajudar, passe-
jar i caminar, 1a conjugació. recollir, 3a conju- 2. Proposarem als alumnes que replantegen el gràfic per veure com
gació. distribueixen el seu temps d’acord amb tres criteris diferents:
treballar (estudiar, ajudar en les faenes de casa, etc.), divertir-se
9 Resposta model: Forma simple: utilitzaré. (practicar esport, llegir, escoltar música, xarrar amb els amics…) i
Forma composta: hem utilitzat. Forma peri- cuidar-se (dormir, alimentar-se, dutxar-se…). Després, els dema-
fràstica: vau utilitzar. Resposta lliure: Com- narem que analitzen quines activitats els ocupen més temps.
provarem que les formes verbals del text estan
en els temps indicats. En el desenvolupament…
3. Els suggerirem que calculen de manera aproximada quant de
temps creuen que dediquen a cada una de les activitats que
apareixen en la piràmide. Els podem suggerir que durant una
setmana controlen amb un rellotge quant de temps dediquen
realment a aquestes activitats i que vegen si s’ajusta al càlcul
que havien fet.
4. Preguntarem als alumnes quina de les activitats que apareixen
en la piràmide els costa més de fer i per què. Els demanarem que
reflexionen sobre la seua actitud quan els pares o els mestres els
56 Unitat 1 0
Solucions
2 a) Atletisme, bàdminton, basquetbol, ciclisme,
colpbol, escacs, esgrima, futbol sala, gimnàsti-
ca, halterofília, handbol, jocs esportius adap-
tats, judo, natació, orientació, pàdel, pilota,
frontenis, pilota valenciana, rugbi, tenis de
taula, triatló, vela, voleibol. b) Sí, consisteixen
en esports i jocs adaptats perquè els puguen
practicar xiquets amb algun tipus de discapa-
citat. c) Resposta lliure: Ens assegurarem que
expliquen la tria que hagen fet.
3 Sí, la s sorda.
4 Resposta model: tenis + ista ➝ tenista. pira-

gua + ista ➝ piragüista. escalada + dor ➝ esca-
lador.
5 Resposta model: En el tenis, tan important

com la pilota és la raqueta. El piragüista rega-
teja l’aigua. Per a un escalador la pitjor calami-
tat és la calor.
6 Resposta lliure: Ens assegurarem que les pre-

guntes siguen coherents amb l’esport triat.
7 Resposta lliure: Prestarem atenció a la justifi-

cació de la resposta.
Tasca final
tasca. Ens fixarem que siguen capaços de trau-
re conclusions del gràfic. També és important
la presentació i el rigor amb les xifres.
demanen que les facen i si consideren que és la reacció Per a acabar…

adequada.
10. Reflexionem. Preguntarem als alumnes quin tipus d’ac-
5. En Esport per a tots, els explicarem que les xifres roma- tivitats són més importants, les físiques o les sedentàri-
nes corresponen a un determinant numeral ordinal (tren- es. L’objectiu és que vegen que tots dos tipus són im-
ta-unens). Els preguntarem com s’ha de llegir tenint en portants, però ha d’haver-hi un equilibri. També hi ha
compte que ha de concordar amb la paraula jocs. activitats sedentàries molt importants, com ara llegir,
6. Els explicarem també que en aquests casos (convoca- escoltar música, xarrar amb els amics, els jocs de taula…
tòries de premis, certàmens, festivals, congressos) se 11. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i
solen fer servir nombres romans. com ho han fet en aquesta unitat en la rúbrica de la tas-
7. Després de fer l’activitat 2, els podem preguntar qui- ca de smSabadigital.com.
nes adaptacions s’implanten en l’escola perquè els
alumnes amb alguna discapacitat puguen participar
Proposta d’activitat per a casa. Suggeriment als alumnes
en les activitats físiques. Poden demanar informació al
que elaboren una taula com la de la Tasca final, però refe-
mestre d’educació física o consultar en Internet en
rida als membres de la seua família.
l’adreça <www.e-sm.net/sblv5ep37> .
8. L’activitat 6 la podem replantejar i demanar-los que
escriguen cinc preguntes, i les corresponents respos-
tes, que els agradaria que els feren si foren esportistes
destacats. (Tasques assignables en Sabadigital)
9. En el tercer pas de la Tasca final, poden fer servir alguna Treball en equip Mens sana in corpore sano
aplicació informàtica de creació de gràfics.
Unitat 1 0 57
1.1. Llig en veu alta i s’adequa al format i a l’es-
tructura textual.
ɘLlig un text teatral.
6.1. Participa en situacions de comunicació oral

respectant el torn de paraula i les fórmules
de cortesia.
ɘUtilitza correctament la llengua per a ex-
pressar oralment opinions i experiències.
Per a començar… ens situem 5. Llegirem les preguntes del requadre Parlem abans de
llegir, que ajudarà a recordar que en una obra de teatre

1. Llegirem amb els alumnes el títol d’aquesta unitat per
no tan sols intervenen les persones que la representen
tal d’anticipar que en els pròxims dies la creativitat i la
o la persona que l’escriu, sinó que també hi ha qui es
imaginació seran un tema central en les activitats.
dedica al vestuari, als decorats, a la preparació de la
2. Demanarem als alumnes que es fixen en la iŀlustració representació, a la música...
d’aquesta primera pàgina. Comentarem les expressions
6. Llegirem el títol de la lectura i demanarem als alumnes
dels xiquets que apareixen en l’escena: Semblen sorpre-
que tornen a observar atentament les iŀlustracions de
sos, espantats, irritats, contents...? Podem aprofitar
les pàgines 230-233. Farem algunes preguntes sobre
per a jugar a gestualitzar les emocions que hi veuen re-
diversos detalls per tal d’extraure la informació que
flectides, per a comunicar-les fent servir únicament
ens poden proporcionar. Els xiquets tenen una actitud
llenguatge no verbal.
participativa? Com ho podem saber? Quina iŀlustració
3. També podem proposar que associen onomatopeies i ens dóna alguna pista sobre el tema de què tractarà
interjeccions a les expressions dels xiquets de la il- l’obra que representarà la classe?
lustració.
7. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el pa-
En el desenvolupament… ràgraf introductori. Els preguntarem si els agradaria
fer una obra de teatre amb la classe. Els animarem a
4. Llegirem el títol de la lectura, Farem teatre!, i a partir recordar altres moments de la seua vida escolar en què
d’ací iniciarem una conversa coŀlectiva en la qual els hagen participat en alguna representació teatral.
alumnes posen en comú les seues experiències perso-
nals sobre el teatre: Els agrada veure’n?, Quan i on 8. Demanarem als alumnes que es fixen en la disposició
n’han vist?, Els agrada fer-ne?, On i quan n’han fet? del text i que comenten quines diferències troben en-
64 Unitat 1 1
Solucions
1 Resposta model: Sembla que el mestre els
està donant una bona notícia i als alumnes els
agrada el que els està dient, perquè tenen ex-
pressions d’alegria i de sorpresa.
2 Resposta lliure: Animarem els alumnes a ex-

pressar les seues vivències i a mantindre sempre
el respecte per les intervencions dels companys.
3 Resposta lliure: Els alumnes hauran d’expressar

la seua opinió amb arguments.
tre aquest text pensat per a ser representat i la narra- es vol que hi participen més alumnes, es pot canviar
ció, per exemple, de la unitat anterior. Centrarem l’assignació de personatges a cada mitja pàgina. D’al-
l’atenció en les acotacions i el nom dels personatges, tra banda, cal assignar a un alumne la lectura de les
que en marca les intervencions. acotacions. Els farem notar que qui llija un personatge
9. Presentarem la lectura animada: Farem teatre! . ha de fer-ne una lectura ben expressiva, amb una en-
tonació marcada. En canvi, qui llija les acotacions ha de
10. CD Educació literària i Expressió oral, pista 76 . Els fer servir una entonació més neutra, pròpia d’un nar-
alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura rador.
Farem teatre! Després de l’audició, es pot buscar entre
tots un altre títol per a la lectura que en reflectisca bas-
tant bé el contingut. Per grups, poden presentar una Proposta d’activitat per a casa. Demanarem als alumnes
proposta i després fer-ne una posada en comú per a que pregunten als seus pares si alguna vegada han parti-
triar-ne un o potser per a escriure’n un de nou que re- cipat en alguna representació teatral i que expliquen com
culla detalls de diverses propostes. va anar l’experiència.
Per a acabar…
11. Els preguntarem si els sembla que la lectura de textos Programa de competència lectora
teatrals té més dificultat que la dels textos narratius i Animació a la lectura. Farem teatre! (presentació ani-
demanarem que ho justifiquen amb exemples concrets. mada).
12. Prepararem la lectura grupal de la sessió següent. Cal Lectura i comprensió. Farem teatre! (lectura inicial,
tindre en compte les característiques del text teatral. pàg. 231-233).
Per tant, assignarem cada personatge a un alumne. Si
Unitat 1 1 65
1.1. Llig en veu alta i s’adequa al format i a l’es-
tructura textual.
ɘLlig un text teatral.
3.1. Llig en mitjans digitals textos teatrals.

ɘLlig en suports digitals textos teatrals.
Per a començar… aclarim dubtes 5. Comentarem amb els alumnes el significat de les pa-
raules dels requadres de Vocabulari. Els demanarem

1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura haja po-
que, per assegurar que ho han entés, posen exemples
gut suscitar. Això ens permetrà recordar-ne el contingut.
de situacions en què podrien fer servir les paraules ex-
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 76 . Si pectació, rebombori, recriminar, solemnitat.
cal, escoltarem atentament per segona vegada l’àudio
6. Llegirem les paraules dels requadres Para atenció. Les
de la lectura Farem teatre! (vegeu el text en les pàgi-
escriurem en la pissarra i demanarem a diversos alum-
nes 231, 232 i 233).
nes que encerclen la part de la paraula que pot presen-
3. A continuació, proposarem que tornen a llegir el text tar dificultats a l’hora d’escriure-la.
de manera individual i silenciosa. Els demanarem si
7. Proposarem als alumnes que facen una lectura drama-
s’han fixat en algun detall que els havia passat per alt
titzada d’algun dels fragments de la lectura. Es tracta
en la primera lectura o en l’audició.
que la lligen en veu alta acompanyant-la amb els movi-
En el desenvolupament… ments, els gestos... que farien servir en una representa-
ció teatral, però sense que calga un escenari, un vestua-
4. Practiquem junts. Mentre fem la lectura en veu alta ri... La poden preparar en grups i després presentar-ho
ens detindrem en les línies 5, 35 i 65 per tal de plante- davant la resta de la classe, que destacaran els punts
jar algunes preguntes: positius de cada una de les lectures dramatitzades dels
ɘ En la línia 5: A Dídac li ha costat prendre la decisió? companys.
ɘ En la línia 35: On volen fer la representació de l’obra 8. Proposarem als alumnes que elaboren una xicoteta fit-
que prepararà la classe? xa sobre el text teatral en la qual han de recollir tota la
informació que dóna el text: quins personatges hi apa-
ɘ En la línia 65: Qui podrà actuar en la representació?
66 Unitat 1 1
NotEs
reixen, quins són els personatges principals i quin de- Per a acabar…
corat seria adequat per a representar aquesta escena.
11. Reflexionem. Hem vist que el mestre insisteix en el fet
9. Proposarem algunes activitats d’expressió corporal que els alumnes hauran de fer un esforç extra per tal
per a treballar la gestualitat en les representacions de que tot isca avant. Els explicarem que sempre cal es-
teatre per mitjà de diversos jocs, amb la qual cosa acti- forçar-se per allò que es vol aconseguir.
vem la creativitat:
ɘ Un alumne es coŀloca al davant d’un altre com si fóra
un espill, qui fa d’espill ha de reproduir els moviments Programa d’ortografia
que fa l’altre de la manera més exacta possible. Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
ɘ El mestre indica com cal saludar i els alumnes ho re- ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
presenten de la manera més creativa possible: amb Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
la mà, amb el peu, amb el cul, amb el nas...
ɘ Cada alumne ha de representar una acció quotidiana
(llavar-se les mans, les dents, lligar-se les sabates...)
a càmera ràpida o a càmera lenta, segons com ho in-
dique el mestre.
10. Animarem els alumnes a continuar la lectura d’aquest
fragment amb l’activitat Descobreix i llig (pàgina 233)
en smSabadigital.com, on podran descobrir més de-
talls sobre L’illa… del Teatre!
Unitat 1 1 67
2.1. Destaca les idees principals i localitza infor-
mació que dóna resposta a preguntes plan-
tejades.
ɘIdentifica i entén textos teatrals.

respectant el torn de paraula i les fórmules
de cortesia.
8.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lò-

gic de les instruccions, utilitzant adequada-
ment els temps verbals i els enllaços i els 1
marcadors textuals.
ɘRedacta instruccions amb coherència i ade-
quació.
Solucions
1 Farem teatre! és un fragment d’una obra titu-
lada L’illa del... Teatre i escrita per Dídac Bote-
lla. Hi apareixen diversos personatges: el mes-
tre, que es diu Dídac, quatre xiquetes: Carolina,
Penèlope, Maricarmen i Ainhoa; i tres xiquets:
David, Jordi i Ubaldo. Al final apareix un altre
personatge: la mestra d’anglés.
2 El dibuix a), perquè hi apareixen els dos ele-

ments del títol de l’obra: una illa i un tresor.
3 d) En un teatre de veritat.
4 Resposta lliure: Cal incidir en la idea que no hi

ha cap paper més important que els altres, i
que, de vegades, en una tasca en equip cal fer
alguna cosa que d’entrada no és la que triaríem.
5 a) Resposta lliure: Intentarem que la resposta

siga coherent amb la de l’activitat anterior.

b) Resposta lliure: Ens assegurarem que co- 1. Tornarem a formular algunes de les preguntes que hem fet en
menten qüestions rellevants: dificultats del sessions anteriors per a recordar el contingut de la lectura.
personatge, com és, com actua, quin paper té,
etc. En el desenvolupament…
1
6 Resposta lliure: És important que es fixen en 2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 77 . Escoltarem
els diversos aspectes que intervenen en una aquest fragment de la lectura (línies 45 a 54) per a fer l’activitat 5.
representació teatral. 3. Treball individual. Proposarem als alumnes que facen l’activitat 7
en smSabadigital.com, en la qual se’ls convida a descobrir la com-
7 Resposta lliure: Aquesta activitat permet veu- panyia teatral Xarxa Teatre.
re com l’alumne organitza, interpreta i utilitza
la informació que ha obtingut fent servir les Per a acabar
TIC.
4. Reflexionem. Quins beneficis ens pot aportar anar al teatre?

trenament en estratègies de lectura eficaç.
68 Unitat 1 1
5.1. Produeix textos orals instructius després
d’haver seleccionat el propòsit comunicatiu.
ɘConeix el vocabulari i l’espai teatral.
ɘFormula i comprén indicacions sobre l’ús
d’aparells.
Solucions
1 Resposta lliure: Ens fixarem que no es deixen
per definir cap dels objectes ni personatges.
2 Resposta lliure: Intentarem que utilitzen el vo-

cabulari apropiat.
3 a) Resposta model: Són els tècnics de so i

llums de l’obra de teatre. Estan instaŀlant els
2 altaveus i els llums. b) Significa que pot funcio-
nar durant 200 hores sense donar problemes.
4 Resposta model: a) Aquest aparell serveix per

a torrar el pa. L’has de connectar a la llum, has
de posar-hi dues llesques de pa no massa gros-
ses. Segons si t’agrada molt o poc torrat, pots
regular el temps de calfament. Un volta passat
aquest temps, la torradora deixa de calfar i el
pa és expulsat. El traus de l’aparell i ja te’l pots
menjar!
5 a) Resposta model: El retolador llanterna és

molt útil per a dibuixar en secret. En la foscor
pots veure el que estàs dibuixant. El llibre màgic,
és una eina molt pràctica per als alumnes més
espavilats, resol els problemes sense necessitat
de calcular. b) Resposta lliure: Els alumnes han
d’inventar aparells divertits i explicar, de ma-
nera clara i ordenada, com funcionen.
Per a començar… investiguem
1. Portarem a classe algun aparell que ja haja caigut en desús (un Tècnic: Has connectat bé els altaveus? La setma-
reproductor de cintes de casset, per exemple) i els preguntarem si na passada en va fallar un i no se sentia bé.
saben què és i com funciona. Tècnica: Sí, ja està arreglat. De segur que hui
no tindrem problemes.
Tècnic: Jo he instaŀlat uns focus nous, funcio-
2
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 78 .Escoltarem nen amb bateria, així no tindrem tants ca-
la conversa de l’activitat 3. bles pel mig.
3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca- Tècnica: Amb bateria? I aguantaran tota la re-
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla! presentació?
Material de suport per a l’aula Tècnic: Sí, tenen una autonomia de 200 hores i
els puc connectar amb aquest comandament.
Joc interactiu. Així es parla!
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. Tècnica: Que pràctic! Així podrem controlar-ho
tot des de la taula de so.
Per a acabar… Tècnic: Sí. Ja ho tenim tot a punt, quines ganes
d’estrenar!
4. Reflexionem. Podem portar a classe algun manual d’instruccions
d’algun aparell i llegir-ne un fragment per veure si són capaços
d’entendre les indicacions que s’hi donen. Això servirà perquè re-
flexionen sobre la necessitat de donar instruccions clares, orde-
nades i coherents.
Unitat 1 1 69
7.1. Identifica la tipologia textual instructiva.
ɘLlig i comprén textos instructius.
8.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lò-

gic de les instruccions, utilitzant adequa-
dament els temps verbals i els enllaços i els
marcadors textuals.
ɘUtilitza el mode imperatiu per a redactar
instruccions.
ɘRedacta instruccions amb coherència i
adequació.
Solucions
1 a) Resposta model: Ho pot haver escrit el
mestre de teatre o el director de l’obra. b) Sí,
són clares i senzilles. c) Resposta model: La
més difícil pot ser coŀlocar-la sobre el bastidor
a l’escenari, ja que és una operació delicada.
2 Llibres de receptes, caixa d’una càmera i lli-

bres de l’escola. Resposta model: També pots
trobar instruccions a l’interior de la caixa d’un
joc de taula o en els prospectes d’un medica-
ment.
3 Resposta model: De primer, dibuixeu els

troncs dels arbres. A continuació, pinteu les
copes i repasseu cada fulla amb un verd més
fosc. Per acabar, podeu dibuixar també algu-
nes floretes.
Per a començar… expliquem tat es pot fer aplicant-hi una estructura de treball coo-
peratiu.
1. Els preguntarem si sabrien fer alguna recepta de cui-
na. Escoltarem les seues explicacions i els intentarem
anar guiant fins que les seues exposicions tinguen les Aprenentatge cooperatiu
característiques pròpies de les instruccions. L’activitat 3 de la pàgina 236, es pot fer aplicant l’es-
2. Si volem treballar una mica més la introducció i pro- tructura Full giratori
porcionar-los un bon model d’instruccions orals, els Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
podem passar aquest vídeo, que explica com fer es pot
fer crema hidratant amb ingredients naturals. El po-
deu consultar en <www.e-sm.net/sblv5ep38> . 6. Suggerirem que recorden alguna de les activitats que
han fet en classe de Plàstica i que desenvolupen les
En el desenvolupament… instruccions seguint el model de l’activitat 1.
3. Podem ensenyar un teatre de titelles i demanar als alum- 7. Practiquem junts. En Internet es poden trobar vídeos
nes que escriguen les instruccions necessàries per a mun- tutorials per a fer tota mena de coses. Els animarem a
tar i desmuntar el teatre i preparar l’obra. En podeu con- buscar, per grups, el procés d’elaboració d’algun ob-
sultar un exemple en <www.e-sm.net/sblv5ep39> . jecte que els interesse (una recepta de cuina, per
exemple, unes polseres ben originals...) i a fer un re-
4. Treball individual. Suggerirem que facen l’activitat sum de les instruccions i de les dificultats de compren-
Aprén paraules per a reforçar l’aprenentatge de les sió d’aquests vídeos. Aprofitarem per a comentar si
parts i les característiques dels textos instructius . consideren que sempre s’ha de fer cas d’aquestes ins-
5. Ens assegurarem que els alumnes fan l’activitat 3 amb truccions o si hem de valorar-ne la font. L’objectiu és
el verb en la segona persona del plural. Aquesta activi- estimular el seu esperit crític.
70 Unitat 1 1
Solucions
4 Resposta model: 1 c) dibuixa en una cartolina
un rectangle de 16 cm de llarg i 5 cm d’ample. 2
b) Amb unes tisores retalla’l intentant no ei-
xir-te de les línies. 3 e) Fes els dibuixos i pinta
les dues cares del rectangle com vulgues. 4 a)
Amb molta cura, plastifica el rectangle per les
dues cares. 5 d) Ja tens el punt de llibre! Pots
començar a llegir! Resposta model: Materials
necessaris: cartolina, regle, llapis, tisores, co-
lors, fundes per plastificar i una plastificadora.
5 Resposta model: 1. Talleu l’encisam i renteu-lo

amb aigua. 2. Renteu dues tomates, talleu-les i
afegiu-les a l’encisam. 3. Peleu, renteu i talleu la
ceba. Mescleu-la amb l’encisam i les tomates.
4. Obriu la llauna de tonyina, desfeu-la i poseu-la
al damunt de l’amanida. 5. Repartiu les olives ne-
gres per tota l’amanida i afegiu l’oli i la sal al vostre
gust. 6. Bon profit!
6 Resposta lliure: Cal fixar-nos si els nostres

alumnes respecten les pautes donades a
l’exercici i si segueixen també el que han estu-
diat amb anterioritat.
7 Resposta lliure: Ens fixarem si els textos pre-

senten les característiques sobre les instrucci-
ons que s’han treballat a la unitat: oracions
curtes, ordenades, en segona persona del plu-
ral i mode imperatiu. També hem de mirar si
les instruccions aconsegueixen l’objectiu final
de fer unes disfresses de pirates per una obra
de teatre infantil.
8. Plantejarem als alumnes si serien capaços d’escriure el cas de les receptes, parlem d’ingredients, mentre
les instruccions per a fer el muntatge d’una taula i una que, en les instruccions de bricolatge o activitats plàs-
cadira de l’escola. Els advertirem que es fixen bé en les tiques, es parla de materials.
diferents peces i materials que els formen i quins me-
canismes s’utilitzen per a unir els uns amb els altres. Per a acabar....
9. Proposarem als alumnes que imaginen que han d’expli- 12. Reflexionem. Els recordarem que és molt important
car a una persona d’un altre planeta com s’ha de compor- llegir bé les instruccions abans d’utilitzar un aparell,
tar a la seua classe. Quines instruccions i consells li dona- així com guardar tots els manuals per si tenim algun
rien perquè s’hi poguera integrar? problema en el futur.
10. Ens assegurarem que els alumnes saben què és un
punt de lectura per a la realització de l’activitat 4. Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem que demanen
Aquesta activitat es pot fer de manera cooperativa. als pares que els ensenyen les instruccions que apareixen
en els medicaments que tenen a casa.
Aprenentatge cooperatiu
L’activitat 4, es pot fer aplicant l’estructura Escriptura Aprenentatge personalitzat
per parelles. (Tasques assignables en Sabadigital)
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu. Per a Document d’Ampliació
11. Quan acaben l’activitat 5, els demanarem que es fixen
en l’activitat 1 i que les comparen per trobar alguna di-
ferència. Si no se n’adonen, els farem observar que, en
Unitat 1 1 71
9.1. Aplica els coneixements sobre la formació
d’adjectius per a integrar-los en les dife-
rents situacions comunicatives.
ɘForma adjectius a partir de substantius,
verbs o altres adjectius afegint els sufixos
apropiats.
ɘIdentifica substantius primitius a partir
d’un adjectiu que en derive.
Solucions
Són adjectius. Formats a partir d’altres adjec-
tius, substantius o verbs.
Resposta model: fascinats i imperdonable.
1 Resposta model: terrós, rítmic, paisà, luxosa,

folklòrica, morellana.
2 Resposta model: insuportable (ve de supor-

tar). Agradable (ve d’agradar).
3 a) illenc. b) acalorat. c) estiuenc d) barbut.
4 a) ombrívola. b) exigent. c) encantador.
Per a començar… aclarim conceptes re una obra de teatre. Quins adjectius dirien els sords
per a descriure un teatre? I els cecs? Com els descriuri-

1. Practiquem junts. Els ensenyarem diverses fotografies
en cadascú? Les sensacions dels uns i dels altres es po-
(animals, imatges del nostre poble o ciutat, paisatges,
drien descriure amb els mateixos adjectius?
persones…) i els demanarem que ens les descriguen
amb la major precisió possible utilitzant adjectius. 4. Reflexionem. Els demanarem que reflexionen sobre la
Anotarem tots els adjectius que van utilitzant i els ani- importància dels adjectius quan fem descripcions de
rem separant en dues columnes. En la primera colum- coses, persones o llocs. Els plantejarem qüestions com
na anotarem els adjectius que siguen paraules primiti- aquestes: Seríem capaços de fer una descripció sense
ves i en la segona, els que deriven d’alguna altra recórrer als adjectius? I d’expressar una emoció o sen-
paraula. Els preguntarem si hi observen alguna dife- timent?
rència i si saben explicar-la. Finalment, els proposarem
que diguen un parell d’adjectius més de cada columna.
En el desenvolupament… (Tasques assignables en Sabadigital)
2. Treball individual. Suggerirem que facen el joc interac- Per a comprendre Document de Reforç
tiu en smSabadigital.com per a practicar la formació i reforçar Activitats interactives
dels adjectius d’una manera més lúdica i entretinguda. Document d’Ampliació
Per a
Per a acabar…
3. Demanarem als alumnes si serien capaços de posar-se
en el lloc d’un grup de cecs i un de sords que van a veu- l’examen Activitats interactives
72 Unitat 1 1
10.1. Aplica els coneixements sobre el grup nomi-
nal per a integrar-los en les diferents situa-
cions comunicatives.
ɘUtilitza grups nominals per a completar un
text.
ɘEscriu grups nominals amb una estructura
determinada.
ɘIdentifica grups nominals.
Solucions
Escoles, festival i obres.
Són substantius.
1 A l’agost anirem a Elx per a veure una repre-
sentació del Misteri. Mon pare diu que és una
obra medieval que interpreten cada any actors
que no són professionals.
2 Resposta model: Demostratiu + substantiu:
Aquesta platja és espectacular. Demostratiu +
substantiu + adjectiu: El seu somni era pujar a
aquella muntanya inaccessible. Substantiu:
Ma tia ens ha comprat gelats. Substantiu +
grup de paraules introduïdes per una preposi-
ció: Pep i Júlia han comprat torró de Xixona.
3 a) Els amics de Pau han organtizat una festa
sorpresa. b) La setmana passada vam visitar el
riu Xúquer. c) Vam veure la casa nova del teu
cosí. d) Enguany vull fer un curset d’anglés.
Per a començar… ens situem nals formats només pel nucli (Jim, Ubaldo), dos més en
què hi haja un determinant (un xic, el seu paper) i uns al-
1. Demanarem als alumnes que es fixen en el text inicial i
tres dos en què hi haja més paraules (l’obra de teatre, les
resoldrem les preguntes proposades en grup i de ma-
coses d’anglés).
nera oral, apuntant les respostes en la pissarra. És im-
portant que entenguen que el grup nominal és un con-
Per a acabar…
junt de paraules que funcionen juntes.
5. Reflexionem. Com a recordatori, els preguntarem com
2. Recalcarem el concepte de nucli, la paraula clau del poden reconéixer un grup nominal i també si un grup
grup nominal i l’única imprescindible. És important que
nominal pot estar format per una sola paraula. Insisti-
entenguen aquest concepte perquè posteriorment el
rem que el nucli d’un grup nominal sempre ha de ser
puguen aplicar també a altres grups de paraules.
un substantiu o un pronom, mai un verb o un adjectiu.
3. Treball individual. Els proposarem un joc en què hau-
ran d’omplir un conjunt de grups nominals amb un nu- (Tasques assignables en Sabadigital)
cli inventat. Per a comprendre Document de Reforç
ɘ Maria ha fet un ɘɘɘ de música clàssica. i reforçar Activitats interactives
ɘ Els xiquets han acabat el ɘɘɘ de futbol abans d’hora. Per a Document d’Ampliació
ɘ El ɘɘɘ amb xocolate és el berenar que més m’agrada.
4. Després d’explicar el quadre de teoria, proposarem que Per a preparar Document de Repàs
localitzen, en la pàgina 233 de la lectura, dos grups nomi- l’examen Activitats interactives
Unitat 1 1 73
fic de les lletres g i j i dels dígrafs tg i tj per a
integrar-los de manera efectiva en les dife-
rents situacions comunicatives en què es fa
ús de la llengua escrita.
ɘConeix i explica les normes ortogràfiques
de la g i la j i dels dígrafs tg i tj.
ɘSepara correctament els dígrafs tg i tj.
ɘFa la flexió correcta de verbs i substantius
amb g, j, tg i tj.
ɘConeix les excepcions en l’ús de la j.

tat, detecta errors i resol dubtes sobre la
utilització correcta de les lletres g i j i dels
dígrafs tg i tj.
ɘAplica les normes ortogràfiques en les se-
ues produccions escrites i corregeix textos
propis o d’un company.
Solucions
Resposta model: bojos s’escriu amb j i boges s’es-
criu amb g perquè per a representar el so conso-
nàntic de jardí s’usen aquestes dues lletres, amb
la diferència que la j s’escriu davant de les vocals
a, o, u, i la g s’escriu davant de e, i. Ja s’escriu amb
j perquè davant de a hem d’escriure j.
tg s’escriu davant de e, i. Tj s’escriu davant de
a, o, u.
1 g/j ➝ g davant e, i: passeges. j davant a, o: 1
jornada, plujosa, pluja.
tg/tj ➝ tg davant e, i: viatge, oratge, tj davant
a, o: viatjar, pitjor.
Per a començar… destriem sons dues síŀlabes. Se separen: ss, rr, tx, tg, tj. No se separen:
qu, gu, ll, ny.

1. Proposarem als alumnes fer una pluja de paraules que
1
amb i g i j i les escriurem en la pissarra. Procurarem que 6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 79 . Es-
també isquen paraules com gat, gos, llegums... Pregun- coltarem aquest fragment de la lectura (línies 36-39) per
tarem: Quin so té la j? Sempre és el mateix? Quin so té la a fer l’activitat 3.
g?, És el mateix sempre? Quan sona diferent? 7. Demanarem que facen una llista amb totes les excepci-
2. Recordarem que hi ha altres sons (per exemple, s) que ons que han aprés de la regla ortogràfica de la g i la j. Des-
s’escriuen diferent segons la vocal que vinga a continua- prés, contestaran aquestes preguntes:
ció (ça, ce, ci, ço, çu) i explicarem que amb el so de g ocor- ɘ Hi ha alguna paraula que excepcionalment s’escriga
re el mateix. amb j + i o totes les excepcions són amb j + e? Suggeri-
3. Els recordarem el nom de les dues lletres: jota i ge, i que rem que ho comproven en el diccionari. En tot cas, si en
en els dos casos el so és diferent del que representen en algun text troben j + i serà una paraula d’una altra llen-
castellà. Farem veure als alumnes que el so de la jota cas- gua, com ara Jim, el protagonista de L’Illa del Tresor.
tellana no existeix en valencià. ɘ Hi ha alguna excepció amb el dígraf tj?
En el desenvolupament… 8. A partir dels verbs de l’activitat 5, escriuran substantius
que continguen el grup -ject- (com projecte). Després ex-
4. Després de fer l’activitat 1, els farem observar que la regla plicaran per què els grups -ject- i -jecc- són excepcions.
d’ortografia és la mateixa tant per a les lletres g/j com Amb l’aplicació <www.e-sm.net/sblv5ep40> podeu
per als dífrags tg/tj. veure totes les paraules que tenen aquests grups .
5. Abans de fer l’activitat 2, recordarem quins són els dí- 9. Els demanarem que es fixen molt bé en els dibuixos de
grafs que ja coneixen i quin se separen o no se separen en
74 Unitat 1 1
Solucions
2 a) gi-ra-fa. b) pet-ja-des. c) mis-sat-ge. d) tar-
ge-ta.
3 Assajar-la.
4 Sí, passejant és una forma verbal (la forma no

personal gerundi) del verb passejar. La prime-
ra persona del present és: (jo) passege, (nosal-
tres) passegem.
Resposta model: El que passa és que hem
d’escriure g i no j perquè la vocal que segueix ja
no és una a, sinó una e.
5 subjectar ➝ subjecció, objectar ➝ objecció, pro-

jectar ➝ projecció. Resposta model: La projecció
de la peŀlícula s’ha fet a l’aire lliure.
6 Una mitja taronja ➝ Dues mitges taronges.

Una granja lletja ➝ Unes granges lletges.
7 El faraó porta un jersei taronja.
8 La paraula taronja segueix les normes perquè

2 porta una j davant de a. En canvi, jersei és una
excepció, perquè porta j davant de e.
9 Comprovarem que els alumnes dicten al com-

pany i que després el revisen i encerclen les
paraules que no segueixen la norma: jeia, Jero-
ni, Majestat.
10 Comprovarem que tots els alumnes corregei-
xen el dictat d’algun company.
11 tg + e: salvatges; j + o: joves; g + e: gentil.
l’activitat 7 i que seguisquen l’ordre. Aquesta activitat la

poden fer de manera cooperativa.
Taller d’ortografia. Dictats per a compartir, fitxer ortogràfic.
Aprenentatge cooperatiu Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig direc-
L’activitat 7, de la pàg. 241 es pot fer aplicant l’estructura te i atenció visual.
1-2-4. Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.
10. CD Educació literària i Expressió oral, pista 80 2

. Es- Aprenentatge personalitzat
coltarem el dictat i després els alumnes l’interncanviaran (Tasques assignables en Sabadigital)
amb un company diferent del de l’activitat anterior.
11. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic i reforçar Activitats interactives
d’aquesta unitat amb les dificultats que han tingut amb la
g i la j i els dífrags tg i tj entrant en smSabadigital.com. Per a Document d’Ampliació
12. Proposarem als alumnes treballar els continguts de l’or-
tografia amb diferents dinàmiques de dictats interactius: Per a preparar Document de Repàs
dictats de lletreig directe i d’atenció visual . l’examen Activitats interactives
Per a acabar....
13. Reflexionem. Els recordarem que és molt important me-
moritzar les excepcions per tal d’evitar futurs problemes.
Unitat 1 1 75
14.1. Identifica les acotacions com a element del
text teatral.
ɘLlig, comprén i comenta textos teatrals.
ɘAnalitza textos teatrals i assenyala els per-
sonatges que hi intervenen i la funció de les
acotacions.
15.1. Escriu, amb sentit estètic i creativitat i de

manera coŀlaborativa, fragments de teatre
originals i versemblants.
ɘEscriu textos teatrals utilitzant acotacions.
Imagina i dramatitza.
16.1. Fa dramatitzacions de textos teatrals apli-

cant les tècniques expressives i teatrals
apreses.
ɘParticipa en representacions teatrals.
17.1. Llig en mitjans digitals textos teatrals.

Per a començar… definim en Internet l’adreça <www.e-sm.net/sblv5ep41> ,

on hi ha una breu autobiografia de l’escriptor, perquè

1. Buscarem la paraula acotació en el diccionari i triarem
en completen la informació del quadre.
la definició que necessitem.
8. Suggerirem als alumnes que lligen més sobre els viat-
2. Després de llegir la teoria, recordarem com eren les
ges Marco Polo entrant en smSabadigital.com.
acotacions que apareixien en la lectura de les pàgines
231, 232 i 233. 9. Per a la realització de l’activitat 1, animarem els alum-
nes a rellegir el text tantes voltes com siga necessari.
En el desenvolupament… Aquesta activitat la poden fer de manera cooperativa.
3. Observarem les iŀlustracions i preguntarem si ens per-
meten ubicar l’obra de teatre en el temps (passat, pre- Aprenentatge cooperatiu
sent o futur) i l’espai (país). L’activitat 1, de la pàg. 243 es pot fer aplicant l’estructura
4. CD Educació literària i Expressió oral, pista 81 . Es- cooperativa Cooperació guiada o estructurada.
coltarem el fragment Els problemes de la princesa. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
5. Farem una lectura grupal del text, marcant-ne bé el ritme
i l’entonació diferenciats en el cas dels diàlegs (expressi- 10. Treball individual. Demanarem als alumnes que diguen
va) i de les acotacions (neutra). quines d’aquestes afirmacions són certes i per què:
6. En una segona lectura podem treballar més a fons la ɘ Els textos teatrals només indiquen quan parlen els
gestualitat i la dramatització. personatges principals de l’obra.
7. Demanarem a un alumne que llija el requadre sobre ɘ Les acotacions s’escriuen entre parèntesi i en lletra
l’autor del fragment del text. Els animarem a consultar diferent de la resta del text.
76 Unitat 1 1
Solucions
1 a) No té veu (línies 5-7). b) La cambrera (línies
5-7). c) Marco Polo (línia 6). d) Al jardí (línia 2).
e) La cambrera està pentinant la princesa (lí-
nia 3).
2 Li assenyala el cel. Per a indicar-li que no sap

quants dies passarà.
3 1. Quan allarga els braços a Marco Polo per de-

manar que s’acosti.
2. Quan nega amb el cap.
3. Quan li agafa les mans a Marco Polo.
4 b) La princesa, la cambrera i Marco Polo.

La Cambrera hi intervé tres vegades, Marco
dues. La Princesa no pot parlar.
5 Descriuen els gestos i els moviments dels per-

sonatges:
(La princesa Iang-Li-Pan està asseguda en un
banc del jardí. La seua Cambrera li pentina els
cabells.)
(La Princesa es gira cap a la seua cambrera i li
indica el cel.)
Descriuen el lloc on transcorre l’acció:
(La princesa Iang-Li-Pan està asseguda en un
banc del jardí. La seua Cambrera li pentina els
cabells.)
(Iang-Li-Pan es gira cap a Marco, feliç de re-
trobar-lo.)
(La princesa li allarga els braços. Marco s’hi
acosta.)
(Iang-Li-Pan busca la mirada de la Cambrera i
nega repetidament amb el cap.)
(La princesa somriu, agafa les mans de Marco
ɘ Els textos teatrals es distingeixen a primera vista. i se les coŀloca sobre el pit.)
ɘ Ha d’haver-hi una acotació en cada intervenció de cada un dels Descriuen les entrades i les eixides dels per-
personatges. sonatges:
(Entrant.)
Per a acabar…
Descriuen el vestuari dels actors: No n’hi ha.
11. Els demanarem que proposen alguna melodia com a música de
fons de l’escena. 6 Resposta lliure: Ens assegurarem que els
12. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si creuen que les acotaci- alumnes han seguit els passos per a crear el
ons són d’utilitat en el teatre i proposarem que argumenten la seua text, pensar com cal representar-lo i prepa-
opinió. rar-ne la dramatització.

Lectura i comprensió. Els problemes de la princesa
Unitat 1 1 77
Solucions
1
substantiu + sufix bondadós
Adjectiu verb + sufix pensador
adjectiu + sufix rogenc
2 g i tg / j i tj
g i tg davant e, i j i tj davant de a, o
3 Grup nominal: grup de paraules en què el nucli

és un substantiu.
Acotacions: en les obres de teatre, indicacions
sobre el vestuari, el decorat, les actituds i els
gestos dels personatges.
4 oblidat: oblid + at. S’ha format a partir d’un verb.

boirós: boir + ós. S’ha format a partir d’un subs-
tantiu.
inspirador: inspira + dor. S’ha fomat a partir d’un
verb.
llevadís: llev + adís. S’ha format a partir d’un verb.
acceptable: accept + able. S’ha format a partir
d’un verb.
5 a) formatge: s’escriu amb tg perquè la vocal
següent és una e. b) projector: s’escriu amb j
perquè conté el grup -ject-, que és una excep-
ció. c) massatge: s’escriu amb tg perquè la vo-
cal següent és una e.
6 Solució en smSabadigital.com. Els alumnes po-

1. Recordarem als alumnes que abans de fer l’esquema de les ac-
dran practicar el que han aprés sobre els grups

nominals. tivitats 1 i 2 han de calcular l’espai que els ocuparà per a poder
distribuir adequadament la informació.
7 Resposta model:
2. Els recordarem que poden practicar i aprendre més sobre els
“aquesta història” (línia 4). grups nominals en smSabadigital.com.
“esclat d’alegria (línia 6). 3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavalució d’aques-
“uns moments” (línia 8). ta unitat de smSabadigital.com per a acabar d’assimilar-ne els
continguts.
“alguns alumnes” (línia 9).
8 La cosina de Joan. El nucli és cosina. Va acom-
panyat davant per un article i darrere per una Aprenentatge personalitzat
preposició i un substantiu. (Tasques assignables en Sabadigital)
Els geranis rojos. El nucli és geranis. Va acom- Per a comprendre Document de Reforç
panyat davant per un article i darrere per un i reforçar Activitats interactives
adjectiu. Document d’Ampliació
Per a
La meua noveŀla preferida. El nucli és noveŀla. aprofundir Activitats interactives
Davant va acompanyat per un possessiu i dar-
Per a preparar l’exa- Document de Repàs
rere per un adjectiu.
men Activitats interactives
78 Unitat 1 1
Solucions
1 Resposta model: El fes-ho tu mateix és un feno-
men que consisteix a elaborar coses un mateix.
2 Afirmació verdadera:
c) El nom d’aquesta moda és la traducció d’una
frase en anglès.
Afirmacions corregides:
a) El fenomen fes-ho tu mateix està de moda.
b) Seguir aquesta moda pot comportar estalviar
diners. d) És millor fer-te un jersei que com-
prar-te’l.
3 L’avantatge principal del fes-ho tu mateix és...
b) que obtens un producte diferent de qualse-
vol altre.
El fes-ho tu mateix va començar com un movi-
ment... b) alternatiu.
4 “De sobte, joves amb professions liberals se
senten atrets per les manualitats domèstiques
més tradicionals com ara la jardineria, la cuina,
el bricolatge o la costura.”
5 Se separen amb la coma.
6 Resposta model: Tercera persona del singular:

és; tercera persona del plural: estalvien; sego-
na persona del singular: pots fer.
7 Amb s sorda: jóvens, iŀlusionats, fetes... Amb s

sonora: posar, coses, senzills...
8 És un text no literari i està escrit en prosa.
9 Resposta lliure: Ens fixarem que els alumnes

respecten les instruccions i escriuen la intro-
ducció i les quatre preguntes demanades.
Per a començar... descrivim Continguts relacionats

1. Descriurem entre tots la imatge de l’esquerra a partri ɘ Explicar avantatges i inconvenients (unitat 8)
de la resposta a preguntes com aquestes: De quin ob- ɘ El camp semàntic (unitat 9)
jecte es tracta?, Sembla comprat o fabricat per un ma-
teix? Proposarem als alumnes que descobrisquen qui ɘ La puntuació (unitat 8)
ha elaborat aquest fullet informatiu a partir de les da- ɘ L’estructura del verb (unitat 9)
des que ofereix.
ɘ La s sorda i la s sonora (unitat 10)
En el desenvolupament… ɘ La prosa i el vers (unitat 2)
2. Abans de fer la pregunta 3 (i per tal d’evitar errors en la ɘ L’entrevista (unitat 10)
primera part de la pregunta), aclarirem que han de
contestar exclusivament a partir de la informació que
dóna el text i no fent valoracions personals. Programa d’ortografia
coltarem atentament l’àudio de les paraules de Para
atenció per a fer el dictat.
Per a acabar... (Tasques assignables en Sabadigital)
4. Reflexionem. Demanarem que reflexionen sobre els
Per a avaluar Document d’Avaluació unitats 1-11
avantatges que té el fes-ho tu mateix.
Unitat 1 1 79
7.1. Identifica la tipologia textual instructiva.
8.2. Distribueix la informació seguint l’ordre lògic

de les instruccions, utilitzant adequadament
els temps verbals i els enllaços i els marcadors
textuals.
9.1. Aplica els coneixements sobre la formació

d’adjectius per a integrar-los en les dife-
rents situacions comunicatives.
10.1. Aplica els coneixements sobre el grup nomi-

nal per a integrar-los en les diferents situa-

tat, detecta errors i resol dubtes sobre la uti-
lització correcta de les lletres g i j i dels dí-
grafs tg i tj.
15.1. Escriu, amb sentit estètic i creativitat i de ma-

nera coŀlaborativa, fragments de teatre origi-
nals i versemblants.
Solucions
1 Resposta lliure: Si hi ha algun alumne que ha
fet algun joguet reciclat, proposarem que ho ex-
plique als companys.
2 Resposta lliure: És possible que la part que els

sembla més difícil siga la d’apegar les rodes a
l’envàs i la més divertida siga la de decorar-lo.
3 a) El nucli és taps. b) El complement que

l’acompanya davant és quatre, un determinant
numeral cardinal, i el que l’acompanya darrere
és redons, un adjectiu.
4 rogenques, prové de la paraula roig. velocís-

sims, prové de la paraula veloç. Per a començar… compartim experiències
5 imaginació, reciclatge, desitjar, joguet. 1. Plantejarem als alumnes que exposen quines accions concretes
fan per a reciclar, reutilitzar i estalviar.
6 Resposta model: Funcionen com un cotxe nor-
mal de joguet, encara que les rodes no poden En el desenvolupament…
girar perquè no tenen eix. 2. Els suggerirem que pensen quines coses poden trobar per casa
7 Resposta lliure: Comprovarem que els alum- que es puguen reciclar i fer servir per a una altra finalitat: paper,
nes s’ajusten a les característiques d’un diàleg cartó, roba vella, altres joguets...
teatral i que té tots els elements necessaris, 3. Els demanarem que ens expliquen si alguna vegada s’han in-
com ara el nom dels personatges davant de les ventat algun joguet i que ens expliquen com l’han fet i amb quin
intervencions i les acotacions. material. També poden explicar quin paper hi representava la
imaginació a l’hora de jugar i si amb un joguet fet per ells matei-
xosse sentiren més satisfets.
4. En el llibre hem vist com s’ha fet una ambulància amb materials
de reciclatge. Suggerirem que facen la construcció a casa i que
intenten fer altres models diferents, com un cotxe de policia o
un camió de bombers.
5. També podem suggerir als alumnes que visiten la pàgina d’Inter-
net <www.e-sm.net/sblv5ep42> , on trobaran un munt de jocs
tradicionals d’arreu el món construïts amb materials reciclats .
80 Unitat 1 1
Solucions
2 1. El xiquet posa el tovalló retallat damunt dels
pots de iogurt.
2. El xiquet apega el tovalló als pots de iogurt
amb cola.
3. El xiquet juga amb la manualitat i s’imagina
que és un camell.
3 1. Retalleu un tovalló en forma de camell.

2. Poseu el tovalló damunt dels pots de iogurt.
3. Apegueu el tovalló als pots de iogurt.
4. Ja podeu jugar amb el vostre camell!
4 Resposta model: gelar, gir; personatge, mas-

satgista; jornal, assajar; allotjar, pitjor.
El massagista m’ha fet un gir al coll.
5 Afecte: afectuós, afectiu. Imaginar: imaginatiu,

imaginable. Enginy: enginyós. Pensar: pensa-
tiu, pensarós.
Tasca final
tasca. Ens fixarem que expliquen el funciona-
ment de l’aparell pas a pas.
6. Després de fer l’activitat 2, els podem preguntar quines Proposta d’activitat per a casa. Suggeriment als alumnes
millores creuen que es podrien plantejar en la construc-
que pregunten a algun familiar o conegut d’edat avança-
ció per tal que el resultat fóra millor.
da com jugava de xicotet, si li compraven els joguets o
7. Després de fer l’activitat 4, els demanarem que expli- se’ls havia de fer ell i en aquest cas, quins materials utilit-
quen quina diferència de significat hi ha entre veloç i ve- zava i com es feia els joguets.
locíssim i entre roig i rogenc.
8. Practiquem junts. Els demanarem que per parelles re-
presenten oralment el text amb el diàleg teatral que han Aprenentatge personalitzat
escrit en l’activitat 7. Demanarem a un tercer alumne (Tasques assignables en Sabadigital)
que diga en veu alta les acotacions. En acabar totes les
exposicions, valorarem qui havia escrit millor les acotaci- Treball en equip Aparells gens habituals
ons i per tant, ha representat millor la situació.
Per a acabar…
Reflexionem. Preguntarem als alumes si aquesta unitat
els ha servit per a replantejar-se la reutilització de coses
que no fem servir per a crear joguets nous.
9. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i
com ho han fet en aquesta unitat en la rúbrica de la tasca
de smSabadigital.com.
Unitat 1 1 81
1.1. Llig en veu alta i amb volum, l’entonació, la
fluïdesa i el ritme adequats.
ɘLlig un text narratiu.

per a expressar la seua opinió i contar expe-
riències.
Per a començar… ens situem Per què és boja, pel motiu de la celebració, pels convi-
dats, per les coses que s’hi mengen, pel lloc on es fa...?
1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat per tal d’an-
ticipar el tema que tractarem els pròxims dies: la celebra- 5. Observarem la iŀlustració de la pàgina 250 i planteja-
ció com a mitjà per a compartir l’alegria amb altres perso- rem als alumnes preguntes sobre alguns aspectes:
nes, la família, els companys de classe, els amics... Quins personatges hi apareixen? Quina cara fan els per-
sonatges que seuen al cap de taula? Què tenen en comú?
2. Encetarem una conversa coŀlectiva sobre els costums
I la xiqueta que camina al costat de la taula? Sembla con-
que tenim a l’hora de fer les celebracions. Podem anar
tenta, atabalada, cansada, enfadada...?
tractant diversos escenaris de celebració: els aniversa-
ris amb la família i amb els amics o els companys de la 6. Demanarem a un alumne que llija en veu alta el parà-
classe, algunes dates especials en què ens agrada reu- graf introductori de la lectura. Farem que es fixen en
nir-nos amb els altres i celebrar esdeveniments (el fi- les paraules “Alícia”, “Reina Blanca” i “Reina Roja” i
nal del trimestre o del curs, per exemple). comprovarem si reconeixen els personatges de la his-
tòria d’Alícia al país de les meravelles.
3. Llegirem les preguntes del requadre Parlem abans de
llegir, per tal d’activar els coneixements previs dels 7. Preguntarem als alumnes si coneixen la història d’Alí-
alumnes sobre les celebracions (els motius i les activi- cia, probablement per les versions cinematogràfiques
tats que s’hi solen fer) i la necessitat de compartir els que se n’han fet (tant la clàssica de Disney com la més
bons moments amb els altres. recent de Tim Burton). Els comentarem que les aven-
tures d’aquesta xiqueta que arriba a un país ple de sor-
En el desenvolupament… preses van ser escrites fa molts anys en dos llibres.
4. Llegirem el títol de la lectura i avançarem hipòtesis sobre 8. Presentarem la lectura animada: Una celebració molt
el contingut del text. Com pot ser “una celebració boja”? boja .
88 Unitat 1 2
Solucions
1 Resposta lliure: Hi ha molts personatges asse-
guts al voltant d’una taula parada amb ciris,
van vestits de manera elegant...
2 Resposta lliure: Els animarem a compartir les

experiències de cadascú, i insistirem en la im-
portància de respectar els gustos i els costums
dels altres.
3 Resposta lliure: Els demanarem que pensen

en alguna celebració en la qual es van sentir
especialment alegres.
4 Resposta lliure: Els ajudarem a veure que el fet

de celebrar vol dir compartir l’alegria amb les
persones que ens acompanyen en la vida dià-
ria, o amb les que són més importants en la
nostra vida.
una celebració: els convidats?, el que s’hi menja?, el que

9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 83 . Els
alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura s’hi fa?...
Una celebració molt boja.
10. Prepararem lectura grupal de la pròxima sessió. Iden- Programa de competència lectora
tificarem a quin personatge correspon cada interven- Animació a la lectura. Una celebració molt boja (pre-
ció del diàleg i quins són els fragments que correspo- sentació animada).
nen al narrador. Una vegada fet això, assignarem a
Lectura i comprensió. Una celebració molt boja (lectura
diversos alumnes els personatges i també el paper de
inicial, pàg. 249-251).
narrador.
11. Farem notar als alumnes que la lectura ha d’anar un poc
d’acord amb l’escena, és a dir, amb una celebració boja.
Caldrà tindre en compte l’estat d’ànim d’Alícia en aques- Aprenentatge cooperatiu
ta festa a l’hora de fer una entonació adequada de les L’activitat 12 es pot fer aplicant l’estratègia Cooperació
seues intervencions. D’altra banda, el Pastís o les Reines guiada.
poden parlar d’una manera més exagerada que com ho Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
faria un personatge real d’una altra narració.
Per a acabar…
12. Preguntarem als alumnes si en aquest fragment de la
lectura passa res que no siga propi d’una “celebració
boja”, si hi ha alguna cosa que siga lògica o habitual en
Unitat 1 2 89
1.1. Llig en veu alta i amb volum, l’entonació, la
fluïdesa i el ritme adequats.
ɘLlig un text narratiu.
3.1. Llig en mitjans digitals fragments de textos

narratius de la literatura universal.
ɘLlig en suports digitals fragments de tex-
tos narratius de la literatura universal.
Per a començar… aclarim dubtes ɘ En la línia 30: Com ho farà Alícia per aconseguir ser-
vir algun plat del sopar?

1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura haja
pogut suscitar. Això ens permetrà recordar-ne el con- ɘ En la línia 51: Com parla la Reina Blanca amb Alícia?
tingut. 5. Proposarem als alumnes que facen hipòtesis sobre
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 83 . Si com continuarà la història.
cal, tornarem a escoltar atentament per segona vega- 6. Comentarem el significat de les paraules dels requa-
da l’àudio de la lectura Una celebració molt boja (ve- dres de Vocabulari. Els demanarem que expliquen al-
geu el text en les pàgines 249, 250 i 251). guna situació en què podrien fer servir cada una
3. A continuació, demanarem que lligen el text, però ara d’aquestes paraules per a explicar com se sentien: de-
silenciosament i de manera individual. Després, en lerosa, sorrudament, bocabadada.
grups reduïts poden comentar què els ha sorprés més 7. Llegirem les paraules dels requadres Para atenció. Les
de la història, com imaginen que acabarà aquesta fes- escriurem en la pissarra i demanarem a diversos alum-
ta tan boja... nes que encerclen la part de la paraula que pot presen-
tar dificultats a l’hora d’escriure-la.
8. Llegirem el requadre que conté algunes dades sobre
4. Mentre fem la lectura grupal i en veu alta ens detin- l’autor del text, Lewis Carroll. Preguntarem si saben
drem en les línies 15, 30 i 51 per tal de plantejar algunes què és un pseudònim i els demanarem quin era el nom
preguntes: real i el pseudònim d’aquest autor. Els podem comen-
ɘ En la línia 15: Creus que Alícia s’animarà si la reina li tar que era un escriptor a qui agradaven molt els jocs
presenta la cuixa de corder? de paraules, sovint tan poca-soltes com la festa que es
narra en aquesta lectura.
90 Unitat 1 2
NotEs
9. Animarem els alumnes a continuar la lectura d’aquest

fragment amb l’activitat Descobreix i llig (pàgina 251)
en smSabadigital.com. Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
10. Animarem els alumnes a pensar quins plats originals i
diferents es podrien servir en una festa com aquesta. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
També poden suggerir altres situacions “boges” com
les que passen quan es presenten els plats als convi-
dats, o quan el pastís parla tot sol.
11. Suggerirem als alumnes que proposen alguna cançó
especialment absurda que siga adequada per a intro-
duir-la en aquesta celebració tan esbojarrada.
Per a acabar…
12. Reflexionem. Repassarem les normes d’educació que
se suposa que cal seguir en la celebració boja que viu
Alícia: cal presentar-se als aliments, no es pot trinxar
un plat si te l’han presentat, cal fer un discurs d’agraï-
ment...
Unitat 1 2 91
2.1. Entén l’argument, de manera global, d’un
text narratiu i n’identifica les idees princi-
pals.
ɘAnalitza i entén textos narratius.

per a expressar la seua opinió i contar expe-
riències.
Solucions
1 a) La Reina Roja. b) Alícia. c) La Reina Blanca. 1
També hi apareixen els cambrers, la Cuixa de
Corder i el Pastís de Prunes.
2 a) La cuixa de corder fa una reverència. c) Els

menjars parlen.
3 a) Són animals, ocells i també flors. b) No els

ha convidat. Alícia diu que s’alegra que hagen
vingut sense que ella els ho haja demanat.
4 Resposta lliure: Les paraules adequades per a

explicar com se sent són neguitosa, inquieta i
espantada.
5 Resposta lliure: Els animarem a intercanviar ex-

periències personals i els ajudarem a entendre
les aportacions dels altres com un enriquiment.
6 Resposta lliure: Suggerirem que facen totes

les invitacions amb un format similar i en fa-
rem un mural a la classe.
7 Resposta lliure: Per mitjà d’aquesta activitat

l’alumne ha de recollir i organitzar la informa-
ció obtinguda amb ajuda de les TIC.
1. Tornarem a formular algunes de les preguntes que hem fet en

sessions anteriors per a recordar el contingut de la lectura.
1
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 84 . Escoltarem
aquest fragment de la lectura (línies 1 a 5) per a fer l’activitat 3.
3. Treball individual. Farem en smSabadigital.com l’activitat 7, en
la qual es demana que els alumnes descobrisquen quan se cele-
bra el pròxim sexenni de Morella.
Per a acabar
4. Reflexionem. Què ens aporta celebrar les coses bones amb la
família i les persones més properes?

trenament en estratègies de lectura eficaç.
92 Unitat 1 2
4.1. Identifica, en textos conversacionals, el tema,
el propòsit i la intenció de l’emissor.
ɘ Coneix el vocabulari l’espai teatral.
5.1. Memoritza textos teatrals prèviament escol-

tats o llegits i els representa, aplicant amb cre-
ativitat les estratègies d’expressió oral.
ɘ Representa un text teatral.
Solucions
1 Resposta lliure: Ens assegurarem que compre-
nen perfectament els elements de la iŀlustració.
2 Resposta model: La setmana passada vaig anar

al Teatre Principal. A la platea hi ha unes 300 bu-
2 taques, a general hi caben unes 300 persones
més i les llotges tenen lloc per a 150 persones.
L’escenari tenia un decorat molt senzill però mo-
dern. Els actors i les actrius van fer una gran in-
terpretació. Es nota que el director va fer bé la
seua faena. Mira si se sabien bé el paper que
l’apuntador no va haver d’ajudar-los gens.
3 a) Hi intervenen dues persones: el director i un

actor. b) Al director li ha agradat el to de veu de
l’actor i no li ha agradat del tot la iŀluminació. Ha
de parlar amb l’iŀluminador. c) El director parla
molt educadament. Sí que és important, ja que
ha de ser capaç d’extraure el millor de cada actor.
4 Resposta lliure: Hem d’assegurar-nos que l’en-
tonació i la posada en escena són correctes.
5 Resposta lliure: Els comentaris han de ser en po-

sitiu, ha de ser una crítica constructiva.
6 Resposta lliure: El text ha de ser senzill i clar. Ha

de ser coherent amb el decorat proposat i la re-
Per a començar… comentem presentació ha de respectar el text.
1. Comentarem quins creuen que són els aspectes més complicats o
difícils a l’hora de fer una representació teatral. Transcripció: pista 85
En el desenvolupament… Director: Què, com t’has trobat durant l’assaig?
2
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 85 . Escoltarem Actor: Molt bé, però no em queda clar on he de
la conversa de l’activitat 3. mirar mentre recite…
3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca- Director: Al principi has de mirar l’actriu, però el
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla! parlament l’has d’acabar mirant els especta-
dors.
Material de suport per a l’aula Actor: Ah, d’acord. I què t’ha semblat el to de
Joc interactiu. Així es parla! veu?
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. Director: Crec que és l’adequat, ha quedat molt
bé. Ara, tinc els meus dubtes respecte a la il-
luminació.
Per a acabar…
Actor: Sí, sí, jo crec que no és l’adequada, m’he
4. Reflexionem. Plantejarem la necessitat d’estar en absolut silenci vist fosc en molts moments...
quan anem a veure una representació, ja que els actors i la resta
del públic necessiten màxima concentració i és una falta de res- Director: Molt bé, parlarem amb l’iŀluminador.
pecte parlar, encara que siga en veu baix. A més, els telèfons mò- Vinga, fem un altre assaig?
bils s’han de desconnectar. Actor: D’acord, anem!
Unitat 1 2 93
7.1. Identifica els elements distintius del text
teatral.
ɘAnalitza i entén textos teatrals.
8.2. Quan redacta textos teatrals, utilitza els re-

cursos lingüístics adequats al gènere textu-
al amb creativitat i sentit estètic.
ɘRedacta textos teatrals.
Solucions
1 a) Els personatges són el metge i la metgessa.
b) Les paraules que no han de dir estan entre
parèntesis i en cursiva. c) Resposta lliure: Ens
fixarem si lligen només el text destinat a ser in-
terpretat, si ho fan amb l’entonació correcta i si
ho acompanyen de gesticulacions adequades.
2 Resposta model:
Blanca: Hola, Artur, vols pujar a la meua bici?
Artur: Sí, sí, per favor! Marta, puc?
Marta: No, encara no saps anar amb bici.
Blanca: Ai, quina llàstima! Quan sigues més
gran te la deixaré.
Artur: Em posaré a practicar hui mateix.
Marta: I demanaràs que et regalen un casc i
unes genolleres. Adéu, Blanca!
3 Resposta model:
Blanca: (Amb veu contenta i gest amable.)
Hola, Artur, vols pujar a la meua bici?
Artur: (Iŀlusionat i fent cara de bon xiquet.) Sí, sí
per favor! Marta, puc?
Marta: (Amb gest ferm però sense bonegar Ar-
tur.) No, encara no saps anar amb .bici.
Per a començar… resumim
Blanca: (Intentant animar Artur.) Ai, quina llàs-

tima! Quan sigues més gran te la deixaré. 1. Demanarem que els nostres alumnes escriguen, resumidament,
Artur: (Canvia el gest de desiŀlusió per un de el que per a ells seria un diàleg que s’ha de representar teatral-
més enèrgic.) Em posaré a practicar avui ma- ment. Els acotarem a tots la mateixa temàtica i situació per faci-
teix. litar-los-en l’escriptura (per exemple, un diàleg entre dos perso-
nes perdudes enmig d’un bosc amb sorolls inquietants).
Marta: (Mirant Artur i finalment Blanca amb un
Comparar allò que ells esperen que siga correcte amb el que re-
somriure.) I demanaràs que et regalen un
alment és l’adequat al text d’un diàleg teatral pot ser molt inte-
casc i unes genolleres. Adéu, Blanca!
ressant per ajudar-los a comprendre millor quines són les carac-
terístiques d’aquest tipus de textos.
2. Els presentarem una breu biografia d’alguns dels guionistes, di-
rectors i actors teatrals més coneguts en la nostra llengua, per
exemple Rodolf Sirera <www.e-sm.net/sblv5ep43> o Carles
Alberola <www.e-sm.net/sblv5ep44>) , que s’han fet popu-
lars gràcies als seus guions per a sèries televisives.
3. Treball individual. Suggerirem que facen l’activitat Aprén parau-
les per a reforçar l’aprenentatge de les parts i les característi-
ques del diàleg teatral .
94 Unitat 1 2
Solucions
4 Resposta model:
Nom del personatge: Míriam, Anna.
Intervenció del personatge: Li ho has dit tu?,
Jo no li he dit que vinguera.
Acotació: (Entren les dos a escena.), (To-
cant-se els cabells.)
5 a) Resposta model:
Miquel: Màrius, tinc ganes d’anar d’excursió!
Pere: Sí! Anem el cap de setmana vinent?
b) Resposta model:
Rosa: Àvia, saps la recepta de les rosquilles
d’anís?
Àvia: Clar que sí, bonica!
Rosa: Me la podràs ensenyar una vesprada que
no tinga classe, per favor?
Àvia: Ho faré encantada!
6 Resposta lliure: Ens fixarem que el diàleg con-

tinga tant text per a ser llegit com les acotacions
necessàries per a interpretar-lo adequadament.
7 Resposta lliure: Ens assegurarem que seguei-

xen els consells donats per als tres passos bà-
sics de planificar, escriure i revisar. Estarem
atents al bon treball en equip i, per descomp-
tat, a assegurar que segueixen les característi-
ques bàsiques d’un text teatral com són: l’apa-
rició clara de qui parla en cada moment, les
acotacions i l’adequació de les recomanacions
per a fer l’escenificació.
8 Resposta model:
Alícia: (Bellugant enlaire el ganivet i la forqueta,
mirant-se ara una Reina ara l’altra.) Us en
Per a acabar… servisc?
4. Abans que comencen l’activitat 6, els advertirem que que han d’in- Reina Roja: (Molt decidida.) Naturalment que
cloure-hi les acotacions que siguen necessàries. no. No és gens polit trinxar algú que t’acaben
de presentar. Que s’emporten el tall!
5. Per a la realització de l’activitat 8 els demanarem que tornen a llegir
la lectura i no solament les línies marcades. (Els cambrers s’emporten el tall, tot i que de se-
guida tornen amb un gran pastís de prunes.)
Aprenentatge cooperatiu Alícia: (Amb pressa.) No vull que em presenten
el pastís de prunes, per favor, perquè si no no
L’activitat 8 es pot fer aplicant l’estratègia Full giratori.
soparem mai. Us en talle una mica?
Reina Roja: (Mirant a Alícia sorrudament i re-
mugant.) Alícia, Pastís de Prunes. Pastís de
6. Proposarem als alumnes que facen un esquetx de teatre humorístic
Prunes, Alícia. Que s’emporten el pastís!
de resum del curs escolar. Els dividirem per grups i cada equip hau-
rà de preparar un esquetx reproduint alguna anècdota que haja (Els cambrers el fan desaparéixer ràpidament.)
succeït durant el curs. Alícia: (Provant de donar una ordre.) Cambrer,
7. Reflexionem. Plantejarem als alumnes què preferirien en cas de ser torne a portar el pastís de prunes!
actors: dedicar-se al teatre, a la televisió o al cine, i per què.
Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem als alumnes que demanen

als seus pares que els ajuden a buscar la programació teatral de la seua
localitat.
Unitat 1 2 95
9.1. Aplica els coneixements sobre la formació de
verbs per a integrar-los en les diferents situ-
acions comunicatives.
ɘIdentifica la categoria gramatical de parau-
les primitives.
9.2. Revisa els textos elaborats aprofitant els co-

neixements sobre la formació de verbs per a
ampliar la riquesa lèxica de les seues pro-
duccions.
ɘUtilitza i forma verbs derivats de substan-
tius i adjectius.
Solucions
Són verbs.
Abraçar prové de la paraula abraç i ballar, de
ball.
1 Respostes model:
volta ➝ substantiu ➝ envoltar. marc ➝ substan-
tiu ➝ emmarcar. verd ➝ adjectiu ➝ verdejar.
festa ➝ substantiu ➝ festejar. simple ➝ adjec-
tiu ➝ simplificar. tranquil ➝ adjectiu ➝ tran-
quiŀlitzar. classe ➝ substantiu ➝ classificar. so-
nor ➝ adjectiu ➝ sonoritzar.
2 agilitar, gotejar, dignificar, plastificar.
3 1. Capacitar. 2. Arrelar. 3. Facilitar. 4. Alegrar.

5. Airejar. 6. Bracejar.
4 Resposta model: a) empaperar. b) soterrar.

c) encamisar.
Per a començar… aclarim conceptes verb específic. Per exemple pontescalar: ‘escalar ponts’;
o videojugar: ‘jugar a la videoconsola’. Per a facilitar

1. Escriurem en la pissarra una oració sense verb, per exem-
l’aprenentatge dels nous verbs que s’inventen poden
ple: Tu amb bicicleta, jo amb moto. I els preguntarem si
acompanyar la paraula de la definició i escriure-hi una
noten que hi falta alguna cosa (els verbs). Això ens ajuda-
oració.
rà a donar importància a la presència dels verbs dins el
nostre vocabulari i a la necessitat de saber-los utilitzar i
poder formar-ne de nous a partir d’altres paraules. Els Aprenentatge cooperatiu
demanarem que completen les frases afegint-hi verbs. El suggeriment 4 es pot fer aplicant l’estratègia Escriptu-
ra per parelles.
En el desenvolupament… Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
2. Demanarem que escriguen un paràgraf descrivint les
seues activitats preferides i els farem llegir-lo ometent
els verbs. Proposarem a la resta dels companys que Aprenentatge personalitzat
endevinen els verbs que hi falten? (Tasques assignables en Sabadigital)
3. Treball individual. Suggerirem que facen el joc inte- Per a comprendre Document de Reforç
ractiu en smSabadigital.com per a practicar la forma- i reforçar Activitats interactives
ció dels verbs.
Per a acabar… aprofundir Activitats interactives
4. Reflexionem. Podem demanar-los que s’inventen nous Per a preparar Document de Repàs
verbs per a descriure accions que fins ara no tenen un l’examen Activitats interactives
96 Unitat 1 2
10.1. Reconeix el concepte d’oració simple.
ɘIdentifica oracions.
10.2.Diferencia el subjecte i el predicat.

ɘAnalitza oracions.
10.3. Reconeix la concordança dels elements cons-

titutius de l’oració i utilitza aquests coneixe-
ments per a comprendre i construir oracions
que milloren les seues destreses lingüísti-
ques.
ɘConstrueix oracions.
Solucions
Hi ha tres oracions.
Perquè són enunciats amb sentit complet i

cada un té un verb.
1 Alícia té set. Pare, vine prompte. Són les tres.

Tanca. Vés-te’n. És ella.
2 Resposta model:
El meu cosí treballa en una companyia de teatre.
El teatre romà de Sagunt està de celebració.
El motor nou funciona molt bé.
Els alumnes de cinqué participaran en el festi-
val de final de curs.
3 El meu veí és molt amable: El meu veí és el
subjecte i és molt amable és el predicat.
Joan toca la guitarra: Joan és el subjecte i toca
la guitarra és el predicat.
Per a començar… ens situem En acabat, els farem notar que aquestes oracions es po-
den fer concordar canviant el nombre o la persona del
1. D’acord amb la teoria de la secció, explicarem que l’oració
subjecte o els del verb.
té dues parts. El subjecte fa referència a qui fa alguna
cosa i el predicat a l’acció que porta a terme. Per a acabar…
En el desenvolupament… 4. Reflexionem. Els recordarem el que han aprés sobre l’hi-
pèrbaton i els preguntarem què té a veure amb el que
2. Proposarem que transformen les frases de l’activitat 1 en
s’explica en aquesta secció.
oracions: Bona nit ➝ Et desitge que passes bona nit.
L’activitat 1 es pot resoldre aplicant una estructura coo-
perativa. Aprenentatge personalitzat
Aprenentatge cooperatiu Per a comprendre Document de Reforç
L’activitat 1 es pot fer aplicant l’estratègia 1-2-4. i reforçar Activitats interactives
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu. Per a Document d’Ampliació
3. Per refermar el concepte de concordança, els podem Per a preparar Document de Repàs
presentar oracions amb errors perquè els esmenen: l’examen Activitats interactives
ɘ Mon pare has planxat les camises.
ɘ Els dilluns és el millor dia de la setmana.
Unitat 1 2 97
fic de la lletra x i els dígrafs tx i ig per a inte-
grar-los de manera efectiva en les diferents
situacions comunicatives en què es fa ús de
la llengua escrita.
ɘReconeix el so representat per la lletra x i
els dígrafs tx i ig.
ɘAplica les normes ortogràfiques en
l’escriptura de paraules amb x, tx i ig.
ɘConeix i explica les normes ortogràfiques
de x, tx i ig.

ampliar la riquesa lèxica de les seues pro-
duccions.
ɘAplica les normes ortogràfiques en les
seues produccions escrites i corregeix tex-
tos propis.
Solucions
Només tenen en comú les vocals i i a. Les con-
sonants són diferents.
La x de cuixa i la de trinxat sonen diferent.
1 maig (sense regla), carxofes (x darrere de con-

sonant), xocolate (x a principi de paraula), co-
txe (tx entre vocals), empatx (tx a final de pa-
raula quan els derivats porten tx: empatxar).
2 escabetx ➝ escabetxar; solfeig ➝ solfejar; des-

patx ➝ despatxar; aireig ➝ airejar.
Resposta lliure: Abans d’escriure les oracions,
ens assegurarem que coneixen el significat de
totes les paraules (les poden buscar en el dicci-
onari si cal). Després, comprovarem que les
Per a començar… comparem sons
escriuen amb l’ortografia correcta

1. Pronunciarem en veu alta les paraules destacades del text inicial
3 a) caputxa: tx entre vocals. de la pàgina i proposarem una pluja de paraules que tinguen
b) xoriç: x a principi de paraula. aquests sons per a fer dues llistes en la pissarra.
c) planxa: x darrere de consonant. En el desenvolupament…
d) sandvitx: tx a final de paraula quan els deri- 2. Abans de fer de manera individual les activitats 1 i 6, farem una
vats porten tx (sandvitxera). lectura en veu alta dels textos: primer la farà el mestre i després
algun alumne, posant molta cura en la pronunciació correcta.
3. Podem proporcionar als alumnes la llista completa de paraules
d’ús corrent acabades amb -tx: capritx, cartutx, despatx, em-
patx, escabetx, esquetx, esquitx, matx, sandvitx.
4. Després que hagen copiat la llista de paraules acabades en -tx,
els podem demanar que escriguen un derivat amb totes les que
puguen. Per exemple: capritxós, cartutxera, despatxar, empat-
xar, escabetxina, esquitxar, sandvitxera (esquetx només té el
plural, esquetxos i matx no té derivats).
5. Escriurem la taula següent en la pissarra i demanarem als alum-
nes que la copien en el seu quadern i que la completen:
98 Unitat 1 2
Solucions
4 Mitjà ➝ mig: s’escriu amb ig final perquè el de-
rivat s’escriu amb tj. Esquitxar ➝ esquitx: s’es-
criu amb tx final perquè el derivat s’escriu amb
tx. Lletjor ➝ lleig: s’escriu amb ig final perquè el
derivat s’escriu amb tj. Pastitxos ➝ pastitx:
s’escriu amb tx final perquè la seua forma de
plural s’escriu amb tx.
5 —Per què no ixes del despatx i anem a fer un

passeig per la platja?
—D’acord. Prenc una motxilla i em pose el xan-
dall i les esportives.
6 So de xiquet: xicotet, viatge, punxat, cotxe,

platja, goig.
So de cuixa: Xàbia, Aleix, peix.
7 matx, xiu-lets, xa-fo-gor, maig, goig.
8 So de xiquet: enmig, fletxa.

So de cuixa: alenteix, sorgeix.
9 Inicial: xiulets, xafogor.

Darrere de consonant: —
Entre vocals: fletxa.
Final: matx, maig, goig, enmig.
So de xiquet Programa d’ortografia

A principi de Darrere de Taller d’ortografia. Dictats per a tu, fitxer ortogràfic.
Entre vocals ŷŷŷ
paraula consonant Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indi-
recte i atenció visual.
Amb x ŷŷŷ Amb tx ŷŷŷ Amb tx
Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.
ŷŷŷ panxa ŷŷŷ raig ŷŷŷ
6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 86 2

. Es- Aprenentatge personalitzat
coltarem el dictat i els alumnes l’escriuran. En aquest cas, (Tasques assignables en Sabadigital)
apliquem la dinàmica de Dictats per a tu.
7. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic i reforçar Activitats interactives
d’aquesta unitat amb les dificultats que han tingut amb la
x i els dígrafs tx i ig en smSabadigital.com. Per a Document d’Ampliació
8. Proposarem treballar l’ortografia de x, tx i ig amb dictats
interactius: de lletreig indirecte i d’atenció visual . Per a preparar Document de Repàs
Per a acabar...
9. Reflexionem. Plantejarem als alumnes si, a més de co-
néixer les normes ortogràfiques, és útil memoritzar
llistes de paraules, com ara les acabades en tx.
Unitat 1 2 99
14.1. Identifica actes i escenes en un text teatral.
ɘEscolta i llig un fragment teatral.
ɘComprén i comenta obres teatrals.
ɘAnalitza l’estructura d’una obra teatral.
15.1. Elabora, amb sentit estètic i creativitat, es-

cenes teatrals originals i versemblants uti-
litzant adequadament les estratègies de
producció escrita.
16.1. Fa dramatitzacions de textos teatrals pro-

pis, aplicant amb correcció, creativitat i sen-
tit estètic, les tècniques expressives i tea-
trals apreses.
ɘRedacta i representa textos teatrals.
17.1. Llig textos teatrals en mitjans digitals.

Per a començar… repassem


1. Llegirem el títol d’aquest apartat: L’acte i l’escena. Re- coltarem atentament el fragment de Romeo i Julieta.
cordarem que en la unitat anterior també vam parlar
d’un tema relacionat amb els textos teatrals (les aco- 6. Farem una lectura grupal del text, marcant bé el ritme i
l’entonació diferenciats en el cas dels diàlegs (expressiva)
tacions) i aprofitarem per a repassar les característi-
i de les acotacions (neutra).
ques que ja coneixen d’aquest gènere literari.
7. En una segona lectura podem treballar més a fons la
2. Demanarem a un alumne que llija el requadre sobre
gestualitat i la dramatització
l’autor del text. Els preguntarem si creuen que la faena
de guionista de televisió o de cinema s’assembla a la 8. Demanarem als alumnes que responguen algunes
d’escriptor d’obres teatrals. preguntes per tal d’assegurar la comprensió del text,
com ara, aquestes:
En el desenvolupament… ɘ Quins d’aquests personatges parlen en aquesta es-
3. Comentarem amb els alumnes que aquest fragment cena: Romeo, Mercucio, Benvolio o Rosalina?
pertany a una obra de teatre molt coneguda de l’autor
ɘ Quin personatge és el que està enamorat?
anglés William Shakespeare, que la va escriure fa qua-
si quatre-cents anys. Explicarem també que les obres ɘ On transcorre l’escena?
de Shakespeare es continuen representant hui dia als ɘ En quin moment del dia?
teatres.
9. Els farem observar que el nom de Benvolio aparent-
4. Observarem les iŀlustracions i preguntarem si ens per- ment incompleix una noma ortogràfica: darrere de m
meten ubicar l’obra de teatre en el temps (passat, pre- sempre s’escriu b. Això és perquè es tracta d’un nom
sent o futur) i l’espai (interior, exterior). italià.
100 Unitat 1 2
Solucions
1 Resposta model: És Romeo. Salta la tàpia,
com diu Benvolio que l’ha vist fer, i per l’ex-
pressió sabem que està enamorat.
2 Mercucio creu que és a sa casa dormint. Ben-

volio pensa que és a l’altra banda de la tàpia.
Criden ben fort i l’animen a inventar un poema
d’amor.
3 Amor i dolor rimen amb rima consonant, per-

què rimen tant la vocal com la consonant de la
darrera síŀlaba, que és la tònica de cada paraula.
4 Un sonet és un tipus de poema que està for-

mat per dues estrofes de quatre versos i dues
estrofes de tres versos.
5 L’acció s’esdevé en la primera escena de l’acte

segon. Això vol dir que abans hi ha hagut un
altre acte que pot haver tingut diverses esce-
nes. Ho sabem perquè s’indica al comença-
ment del text.
6 L’opció a) podria pertànyer a la mateixa esce-

na. L’opció b) sí que podria pertànyer a la se-
güent perquè no hi apareixen els mateixos
personatges.
7 Resposta lliure: Ens assegurarem que els

alumnes han seguit els passos correctes per a
planificar, escriure i revisar la segona escena
de l’acte.
10. Proposarem als alumnes que lligen la segona interven- Per a acabar...
ció de Benvolio (línia 6) i els preguntarem quina figura
15. Reflexionem. Els explicarem que els clàssics de la lite-
literària hi troben. Una vegada hagen identificat els hi-
ratura, com és en aquest cas Romeo i Julieta, tracten
pèrbatons, els demanarem que reescriguen l’oració
temes actuals i són molt interessants. Els pregunta-
seguint l’ordre lògic: L’he vist venir corrents cap ací i
rem si aquesta obra es podria ambientar en els nostres
com saltava la tàpia fa un moment.
dies.
11. Suggerirem als alumnes que lligen la continuació
d’aquest fragment teatral en smSabadigital.com, com
s’indica en l’apartat Descobreix i llig. Aprenentatge personalitzat
12. Proposarem als alumnes que facen una xicoteta dra-
matització d’aquest fragment, acompanyant les pa- Per a preparar Document de Repàs
raules amb gestos i una entonació marcada. l’examen Activitats interactives
13. Preguntarem als alumnes si han sentit parlar de la his-
tòria de Romeo i Julieta. Els qui ho hagen fet poden
explicar el que en saben a la resta de la classe. Programa de competència lectora
14. Proposarem als alumnes que busquen en Internet in- Lectura i comprensió. Romeo i Julieta.
formació sobre Shakespeare. Poden recollir-ne les da-
des essencials (lloc i data de naixement i de mort, títol
d’algunes obres) i també destacar alguna dada que els
cride l’atenció.
Unitat 1 2 101
Solucions
1 S’escriu x
➝ a principi de paraula: xofer.
➝ darrere de consonant: perxa.
S’escriu tx
➝ entre vocals: petxina.
➝ a final de paraula: despatx.
S’escriu ig
➝ a final de paraula: xiuxiueig.
2 Oració
➝ subjecte ➝ Part en què s’indica qui fa l’ac-
ció del verb.
➝ predicat ➝ Part en què es diu alguna cosa
del subjecte.
3 Oració certa:
Diàleg teatral: són les paraules que diu cada
personatge en una obra de teatre.
Oracions corregides:
Predicat: és la part d’una oració en què es diu
alguna cosa del subjecte.
Escena: és un fragment de l’acte en el qual in-
tervenen els mateixos personatges.
4 Genoll (substantiu) ➝ agenollar-se.

Raig (substantiu) ➝ rajar.
Amor (substantiu) ➝ enamorar-se.
Espant (substantiu) ➝ espantar.
Tinta (substantiu) ➝ entintar.
Cec (adjectiu) ➝ encegar.
a) panotxa. b) xeringa. c) estoig. d) antorxa. 1. Recordarem als alumnes que abans de fer l’esquema de les acti-
5
Resposta lliure. vitats 1 i 2 han de calcular l’espai que els ocuparà per a poder
distribuir adequadament la informació.
6 En smSabadigital.com els alumnes podran
practicar el que han aprés sobre el subjecte i el 2. Els recordarem que poden practicar i aprendre més sobre el
predicat de manera lúdica. subjecte i el predicat en smSabadigital.com.
3. Insistirem perquè revisen les respostes.
7 La Reina Roja donava moltes ordres.
4. Els suggerirem que facen l’autoavaluació de smSabadigital.com
La Reina Roja és el subjecte i donava moltes or- per a acabar d’assimilar els continguts de la unitat.
dres és el predicat.
Els cambrers s’emportaren el pastís de prunes. Aprenentatge personalitzat
Els cambrers és el subjecte i s’emportaren el (Tasques assignables en Sabadigital)
pastís de prunes és el predicat.
i reforçar Activitats interactives
102 Unitat 1 2
Solucions
1 Resposta lliure. Comprovarem que lligen el fu-
llet informatiu fent les pauses marcades.
2 a) Les radiacions ultraviolades del sol són peri-

lloses per a la pell.
b) Abans de les 12 h i després de les 16 h és la
millor hora del dia per a gaudir de la platja.
c) El grau de protecció de les cremes solars és
important per a la salut: cal usar cremes de
protecció alta.
3 a) aigua: nom comú, concret, individual i no
comptable. b) arena: nom comú, concret, indi-
vidual i no comptable. c) sol: nom comú, con-
cret, individual i comptable.
4 perillós (adjectiu): formada a partir de perill + el

sufix -ós.
important (adjectiu): formada a partir d’importar
+ el sufix -ant.
festiu (adjectiu): formada a partir de festa + el
sufix -iu.
5 a) ràpidament. b) sovint. c) a.
6 Resposta model: agrad/a, conten/en, evit/eu,
proteg/iu.
7 Xicotet, enmig, xarrat, enganxat.
8 Resposta model: Cada viatge que vages a les

platges / posa’t crema solar i fes bons untatges.
9 Resposta lliure. Comprovarem que segueixen

l’estructura narrativa d’introducció, nus i desen-
llaç.

1. Demanarem als alumnes que abans de llegir el text es fi- ɘ El substantiu (unitat 2)
xen en la fotografia i la descriguen.
ɘ Les paraules primitives i les derivades (unitat 6)
2. També els demanarem que es fixen en el senyal i que ex- ɘ Els adverbis i les preposicions (unitat 8)
pliquen què simbolitza. Els explicarem que imita un senyal
de trànsit de perill. ɘ L’estructura del verb (unitat 9)
ɘ La x i els dígrafs tx i ig (unitat 12)
En el desenvolupament
ɘ L’aŀliteració (unitat 10)
3. Abans de fer l’activitat 2, avisarem que, en cas que hi haja
dues opcions que pareguen correctes, han de triar la que ɘ La narració d’un succés (unitat 5)
siga més exacta. Els recordarem que poden rellegir el text
tantes voltes com siga necessari.
taran atentament l’àudio de les paraules de Para atenció
per a fer el dictat.
Per a acabar Aprenentatge personalitzat

5. Reflexionem. Demanarem als alumnes que comenten en
veu alta quins aspectes positius i negatius pensen que té Per a avaluar Document d’Avaluació final
l’exposició al sol.
Unitat 1 2 103
Estàndards d’aprenentatge
9.1. Aplica els coneixements sobre la formació de
verbs per a integrar-los en les diferents situa-
ampliar la riquesa lèxica de les seues produc-
cions.
10.3. Reconeix la concordança dels elements cons-
titutius de l’oració i utilitza aquests coneixe-
ments per a comprendre i construir oracions
que milloren les seues destreses lingüísti-
ques.
12.1. Aplica els coneixements sobre l’ús ortogràfic
de la lletra x i els dígrafs tx i ig per a integrar-
los de manera efectiva en les diferents situa-
cions comunicatives en què es fa ús de la llen-
gua escrita.
13.2. Valora el seu rol en la tasca final.
15.1. Elabora, amb sentit estètic i creativitat, esce-
nes teatrals originals i versemblants utilitzant
adequadament les estratègies de producció
escrita.
16.1. Fa dramatitzacions de textos teatrals propis,
aplicant amb correcció, creativitat i sentit es-
tètic, les tècniques expressives i teatrals apre-
ses.
Solucions
1 És la festa del sol perquè és la nit més curta de
l’any, és a dir, la nit amb més hores de sol.
2 Solstici: ‘Moment de l’any en què el dia o la nit

tenen la màxima duració’.
En el solstici d’estiu els dies són més llargs que
les nits.
Per a començar… compartim experiències
3 A l’hivern, per Sant Antoni. Les nits són més llar-

gues que el dia. 1. Demanarem als alumnes que exposen quines són les festivitats
típiques de la seua localitat o del lloc on passen les vacances i com
4 A Alacant se celebra amb les Fogueres de Sant les celebra la seua família.
Joan, la festa de la ciutat. En altres llocs de la cos-
ta se celebra amb fogueres a la platja. Resposta En el desenvolupament…
lliure. 2. Els suggerirem que expliquen de quina manera celebren Sant
Joan, amb revetla, sopars al carrers, fogueres...
5 simbolitzar ➝ símbol; alliberar ➝ llibertat; gau-
3. Els demanarem que ens expliquen si havien sentit anteriorment
dir ➝ gaudi.
el concepte de solstici. En la guia Jardí d’astronomia de la Ciutat
a) Totes són verbs que deriven de substantius. de les Arts i les Ciències <www.e-sm.net/sblv5ep45> troba-
b) Amb els sufixos: -itzar, -ar i –ir. I amb el prefix reu més informació sobre els solsticis.
a-en el cas d’alliberar. 4. Els demanarem que es fixen en la iŀlustració de la dreta, una fla-
ma formada amb paraules (un caŀligrama) i els preguntarem si
6 Xics i xiques. Sonen com xocolate. Resposta lliu-
veuen el que hi ha representat. Podem suggerir que facen alguna
re.
iŀlustració semblant, que combine imatge i paraules, referida a
7 Oració: Aquesta nit se celebra el solstici d’estiu. les festes de la seua localitat.
Subjecte: el solstici d’estiu. Predicat: Aquesta nit
5. També els comentarem que botar una foguera és perillós i que cal
se celebra.
ser major i tindre molta cura per a fer-ho. A més, després de qual-
8 Resposta model: La nit de Sant Joan la celebrem sevol festa que es faça en la platja, s’han d’arreplegar els residus.
amb amics. Els xics i les xiques ballen junts.
104 Unitat 1 2
Solucions
2 Resposta model: En què en aquest hi ha emoti-
cones i en el teatral no. En el teatral tenim
guions i acotacions i en aquest no. En un diàleg
parlat no tenim ni emoticones, ni guions ni aco-
tacions.
3 Festejar i sorprendre. Els sufixos –ar i –endre.
4 a) Vinga, enganxeu aquest cartell de felicitació!

b) Els globus que he portat són de color roig.
c) Jo prepararé sandvitxos a casa i els portaré.
d) El pastís de xocolate està boníssim.
5 Resposta model: Ens assegurarem que els

alumnes escriuen correctament el diàleg, amb
guions i acotacions.
6 Resposta lliure: Els alumnes hauran de treba-

llar en equip, amb els gestos i l’entonació ade-
quada.
Tasca final
Resposta lliure: Els alumnes hauran de treba-
llar en equip i preparar un diàleg amb els ele-
ments propis del text teatral.
6. Pel que fa al missatge de text de l’activitat 1 de Teatre

sorpresa, els demanarem que identifiquen les emotico-
nes i que expliquen què signifiquen. (Tasques assignables en Sabadigital)
7. Per a facilitar-los la Tasca final els podem suggerir que es Anem de festa amb els nostres
Treball en equip
basen en alguna activitat que hagen fet durant el curs i amics
que els haja resultat especialment satisfactòria, tant pel
contingut que hagen aprés com per la interacció amb els
companys i el treball en equip.
Per a acabar…
8. Reflexionem. Preguntarem als alumes si estan orgullo-
sos del que han aprés i si pensen que l’any que ve serà
molt difícil, ja que serà l’últim curs de l’Educació Primària.
9. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i
com ho han fet en aquesta unitat en la rúbrica de la tasca
de smSabadigital.com.
Proposta d’activitat per a casa. Suggerirem als alumnes

que pregunten a algun familiar o conegut d’edat avança-
da com celebraven de xicotets el dia de Sant Joan i si ha
canviat molt la festa.
Unitat 1 2 105
Continguts relacionats
► El camp semàntic (unitat 9): activitat 1
► L’estructura del verb (unitat 9): activitat 2
► Recomanar i suggerir (unitat 9): activitat 3
► La s sorda i la s (sonora 10): activitat 4
► La x i els dígrafs tx i ig (unitat 12): activitat 5
► El verb: les conjugacions i les formes (unitat 10):
activitat 6
► La g i la j i els dígrafs tg i tj (unitat 11): activitat 7
► Les acotacions (unitat 11): activitat 8
► El subjecte i el predicat (unitat 12): activitat 9
► Les instruccions (unitat 11): activitat 10
Solucions
1 a) maleta, passaport, ruta, avió.
2 b) practique.
3 c) T’aconselle que te’l lliges, és interessant!
4 b) sorda
5 a) xiquet i xoriço.
6 a) està en indicatiu.
7 b) perquè davant de a escrivim j i tj.
8 a) donen indicacions sobre decorats, gestos,

actituds…
9 a) Andreu.
10 b) no estan en la forma personal adequada.
Per a començar… ens activem 7. També podem proposar-ne de noves sobre els contin-
guts que no apareixen en el test del llibre de l’alumne.

1. Abans d’afrontar el test els podem recordar els contin-
Per exemple:
guts estudiats durant el trimestre, especialment els
que apareixen en les qüestions del test. Dolç com la mel és una…
2. Procurarem que el clima de l’aula siga l’adequat, que a) metàfora.
no hi haja elements que els puguen distraure. b) aŀliteració.
c) comparació.
En el desenvolupament… En aquest vers: jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic
3. Abans de començar els advertirem que han de llegir del carrer… trobem una…
atentament l’enunciat i assegurar-se que l’han entés. a) família de paraules.
4. Els explicarem que han de copiar en la llibreta la res- b) aŀliteració.
posta correcta i que només n’hi ha una de correcta per c) metàfora.
pregunta. En l’oració Bona nit, me’n vaig a xafar l’orella trobem
5. Abans d’acabar la prova els recordarem que han de re- una…
visar acuradament les respostes. a) metàfora.
6. Treballem junts. Per parelles i una vegada hagen aca- b) hipèrbole.
bat de contestar les preguntes del llibre de l’alumne, c) hipèrbaton.
els podem proposar que elaboren quatre preguntes arrelar, clavar i telefonar són…
també de tipus test, que les intercanvien amb una al-
tra parella de companys i que les contesten. a) verbs que deriven de substantius
106 Comprova el que has aprés

Continguts relacionats
► Els pronoms personals fors (unitat 6): Obri els ulls
► Els pronoms personals febles (unitat 7): Obri els
ulls
► L’estructura del verb (unitat 9): Obri els ulls i El de-
tectiu
► La g i la j i els dígrafs tg i tj (unitat 11): Obri els ulls i
El detectiu
► Les paraules primitives i les derivades (unitat 6):
Obri els ulls
► El grup nominal (unitat 11): Obri els ulls
► Recomanar i suggerir (unitat 9): Obri els ulls
► La s sorda i la s (sonora 10): (unitat 10): Obri els
ulls i El detectiu
► La b i la v (unitat 9): Obri els ulls i El detectiu
Solucions
Obri els ulls
b) Pronom feble: les. Pronom fort: jo. Verb en
primera persona del singular: volia. Paraula
amb tg: viatges ➝ viatjar. Grup nominal: Els
viatges de Gulliver, Les aventures de Tom
Sawyer, El llibre de la selva.
c) Resposta lliure. Ens fixarem si hi afegeixen
els llibres que s’han mencionat durant el
curs.
El detectiu
Passejàvem.
b) verbs irregulars graella i l’altre de redactar les pistes. En acabat poden

c) verbs de la segona conjugació. intercanviar el joc amb altres parelles i resoldre’l.
La primera persona del singular de l’imperfet d’indica-
tiu sempre acaba…
Per a acabar…
11. Reflexionem. En grup i també individualment cada
a) en -ava
alumne ha de reflexionar sobre les qüestions que més
b) en -ava en la primera conjugació.
els han costat de respondre, en quines han dubtat més
c) en -ia. i per què.
8. En acabar el test convé corregir-lo entre tota la classe i
raonar entre tots les respostes.
9. Per reforçar les activitats d’Obri els ulls podem dema- (Tasques assignables en Sabadigital)
nar-los que escriguen ells una llista de títols de llibres
amb les paraules desordenades. Després la intercanvi- Per a avaluar Document d’Avaluació 3r trimestre
aran amb el company i provaran de reconstruir els tí-
tols reals.
10. Quan acaben El detectiu, podem suggerir-los que
n’elaboren un joc similar al que tenen en el llibre. Po-
dem proporcionar-los una plantilla amb la graella ja
feta perquè els resulte més fàcil. Aquesta activitat es
pot fer en parelles. Primer seleccionen la paraula ama-
gada entre els dos. Després, un s’ocupa d’omplir la
Comprova el que has aprés 107

Notes
1. L’annex del tercer trimestre consta de quatre pàgines verbals: present, imperfet i passat simple de l’indica-
que serviran als alumnes per a consultar els dubtes tiu; present i imperfet del subjuntiu; imperatiu i parti-
que els poden sorgir al llarg del curs pel que fa a la con- cipi.
jugació verbal. S’hi ofereixen quatre verbs model: can- 5. Així mateix, cal tenir en compte la variació dialectal.
tar (1a conjugació), témer (2a conjugació) dormir Aquests són alguns dels principals casos:
(3a conjugació pura) i servir (3a conjugació incoativa).
ɘPrimera persona del present d’indicatiu: -e (1a
2. Els animarem a consultar-lo sempre que tinguen dub- conjugació) i sense cap terminació (2a i 3a conju-
tes amb la conjugació verbal. gacions, en la major part dels parlar valencians.
3. A més d’aquests verbs model, convé que els alumnes En valencià septentrional adopta la terminació en
coneguen la conjugació dels principals verbs irregu- -o en les tres conjugacions.
lars, tenint en compte que es consideren irregulars ɘL’imperfet de subjuntiu adopta les formes en -ra
aquells verbs que presenten modificacions en l’arrel o (o -re) en la major part dels parlars valencians. En
en les desinències. Els principals verbs irregulars són: els parlars septentrionals adopta les formes en -s
ɘ1a conjugació: anar, estar. (o -sse-).
ɘ2a conjugació: dir, cabre, caure, córrer, créixer, ɘL’auxiliar del passat perifràstic adopta les formes
fer, haver, moure, poder, saber, ser, tindre, trau- vas/vares, vam/vàrem, vau/vàreu, van/varen,
re, veure, vindre, voler, segons les zones. En altres parlars, en canvi, pre-
ɘ3a conjugació: cosir, eixir, llegir, morir, obrir, ves- domina el passat simple.
tir, viure. 6. Animarem els alumnes a consultar qualsevol dubte re-
4. Cal tenir en compte, però, que la majoria de les irregu- ferent a les conjugacions verbals, especialment les ir-
laritats d’aquests verbs afecten determinats temps regulars, en els diccionaris convencionals o en les res-
108 Annexos
Notes
pectives versions electròniques, com ara <www.e-sm.

Esquemes del tercer trimestre
net/sblv5ep46> .
7. Igual com en els trimestres anteriors, poden servir de Unitat Esquemes Ubicació
material de consulta els esquemes sobre els contin- 9 La b i la v Act. 1, pàg. 206
guts que han elaborat els alumnes en les unitats, espe-
cialment en el Posa’t a prova. També els Suggeriments 9 L’estructura del verb Act. 2, pàg. 206
metodològics proposen diversos esquemes que els
9 La b i la v Sug. 5, pàg. 24
alumnes poden recopilar i afegir a aquests annexos
com a material de consulta. 10 Les formes del verb Act. 6, pàg. 221
8. En aquesta taula trobareu la llista d’aquests tots els 10 La s sorda i la s sonora Act. 1, pàg. 226
materials d’aquest tipus corresponents al tercer tri-
mestre: 10 Les conjugacions del verb Act. 2, pàg. 226
10 La s sorda i la s sonora Sug. 7, pàg. 50
11 La g i la j i els dígrafs tg i tj Act. 1, pàg. 240
11 La formació d’adjectius Act. 1, pàg. 244
11 La g i la j i els dígrafs tg i tj Act. 2, pàg. 244
12 La x i els dígrafs tx i ig Act. 1, pàg. 262
12 Les parts de l’oració Act. 2, pàg. 262
Annexos 109

LLibre Valencià 5 3r Trimestre PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

LLibre Valencià 5 3r Trimestre PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estàndards d’aprenentatge i descriptors

1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’ento-

7.1. Participa en converses sobre certs aspectes

recordarem les hipòtesis sobre el contingut de la lectu-

2 Resposta lliure: Animarem els alumnes a ex-

3 Resposta lliure: Podem anar aportant diversos

4 Resposta lliure: Els ajudarem a valorar la funció

4.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar

no podem fer servir l’expressió “estil directe”).

4.2. Coneix més a fons una biblioteca, dins d’un

7.1. Participa en converses sobre aspectes relacio-

9.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida cultu-

A la nit, abans de dormir es passa hores llegint al

2 Els fets passen en el passat. A l’inici de la lectura

3 a) Meggie, la protagonista. Ho sabem perquè és

7.1. Participa en converses sobre aspectes relacio-

2 Resposta model: Noveŀla. Poesia. Literatura in-

3 a) Resposta model: Li aconsella que trie històri-

4 Resposta lliure: Han de treballar l’objectivitat i la

5 Resposta lliure: Ens fixarem que s’adeqüen als

Per a començar… comentem Transcripció: pista 63

10.1. Escriu una ressenya de manera elaborada i

2 a) A la crítica. b) Resposta model: Perquè utilit-

3 Resposta lliure: Mirarem que, encara que cap-

reforçar l’aprenentatge de les parts i les característi-

6 Resposta lliure: Ens fixarem en l’estructura de

7 a) Al resum de la història. b) Resposta lliure:

8 Resposta lliure: Ens fixarem que segueixen les

9 Resposta lliure: Haurem de donar llibertat a la

2 Resposta model: a) Parc infantil: engronsado-

3 cigrons, faves i fesols.

4 Són llegums. Altres paraules d’aquest camp

5 Resposta model: Llibres: fulls, tapa, pàgines,

Per a començar… aclarim conceptes Per a acabar…

En el desenvolupament… Aprenentatge cooperatiu

5 Desinències: (visit) -en, (recorr) -e. El veí del

7 salte → 1a p. sg. balles → 2a p. sg. camina →

8 Xiquet: El passadís que veuràs enfront és el de

Per a començar… recordem 6. Recordarem que podem esbrinar la persona i el nom-

bre d’un verb coŀlocant-hi davant un pronom personal

10 a) recull (imperatiu); b) vindrà (indicatiu);

11 Resposta model: Per arribar al teatre, seguiu

12 a) escrigué o escrivia, jugà o jugava, dormí o

10. Treball individual. Per a reforçar el treball amb els

16.2. Revisa els textos elaborats o escrits al dictat,

Quan pronunciem una v, les dents de dalt to-

1 a) Rebut. S’escriu amb b perquè hi ha paraules

2 v darrere de n: convertien, conversa, enviar.

Per a començar…comparem 5. En acabar l’activitat 3, escriurem en la pissarra una

taula com aquesta perquè els alumnes la copien en el

5 cavall, bena, calb, trèvol: no segueixen cap

8 Dictat 1. Paraules amb b: poblat, buscar, her-

Dictat 2. Paraules amb b: arribàrem, respecta-

4.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar

11.1. Treballa la creativitat amb l’escriptura de

19.1. Identifica els recursos literaris.

19.2.Elabora metàfores i comparacions.

Plantejarem als alumnes aquesta qüestió i els animarem

2 b) La mar està calmada i només se senten els

3 El poema “Els llibres” ens anima a viure l’aven-

4 a) Els compara amb soldats i personatges en-

5 a) Foto a): Sembrant paraules (vers 11). Foto b):

6 Resposta lliure: Ens assegurarem que els