Llibre - Valencià 2n Trimestre

Estndards daprenentatge i descriptors
1.1. Llig, en veu alta i amb la pronncia, lentonaci i el ritme correctes i adequats.
Desenvolupa el gust per la lectura, lhbit lector i les estratgies de comprensi lectora.
2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propsit
del text, la intenci de lautor i les idees principals i secundries de textos literaris i no
literaris.
Llig, identifica i entn textos narratius, lrics
i informatius.
Suggeriments metodolgics
5.1. Participa en situacions de comunicaci oral

respectant les normes de cortesia i identifica i respecta els sentiments i el contingut del
discurs de linterlocutor.
Utilitza correctament la llengua per a participar en debats i dilegs.
Per a comenar parlem i escoltem

1. Llegirem amb els alumnes el ttol de la unitat i el requadre
Que important que s... Iniciarem una conversa dirigida
perqu aporten les seues experincies: la importncia de
la tecnologia, els avanos dels ltims anys, la influncia
en la nostra vida diria... Plantejarem qestions al voltant
del tema, com ara: Dediques molt de temps del dia a la
tecnologia? Per a qu la fas servir?
2. Llegirem les preguntes de lapartat I tu, qu nopines? i
activarem els coneixements previs sobre el tema que
puguen tindre els alumnes. Els demanarem sinceritat
en la resposta a la tercera pregunta, per intentarem
ser molt respectuosos i no envair la seua intimitat.
3. Els avanarem la Tasca final que faran al final de la unitat i que consistir a crear lanunci dun aparell i els
preguntarem per qu creuen que actualment hi ha
tants anuncis daparells tecnolgics.
En el desenvolupament
4. Animarem els alumnes perqu observen lescena illustrada i el ttol de la unitat. Els direm que shi fixen en
12
Unitat 5
tots els detalls per a recollir tanta informaci com puguen. Plantejarem qestions com: Qu fan les persones del dibuix? Per qu hi ha ordinadors a la biblioteca?
Qu soleu fer quan us connecteu a Internet? Acostumeu a utilitzar la xarxa per a parlar amb els amics?
5. Demanarem a un alumne que llija la introducci de la
lectura i plantejarem algunes qestions per a situar-los:
Marta va a la biblioteca per a navegar per la xarxa. Tu
sols anar a la biblioteca? Qu hi fas, all?
6. Els animarem a contar alguna experincia que hagen
viscut a la biblioteca, per exemple, una exposici que
hagen visitat, una presentaci dun llibre a la qual hagen assistit, un contacontes...
7. En aquesta sessi, just abans diniciar la lectura, exposarem el vdeo danimaci lectora de la unitat, que els
despertar la curiositat necessria per a comenar a
llegir
.
8. CD Educaci literria i Expressi oral, pista 31
. Escoltarem amb atenci la lectura i ens fixarem especialment en lentonaci de les oracions i en les pauses.
Solucions
1
Resposta model: Es troben a la biblioteca: uns

lligen, daltres utilitzen els ordinadors i la xiqueta parla amb la bibliotecria.
Resposta model: Per a consultar informaci en

la xarxa, per a parlar amb amics que viuen lluny,
per a fer treballs de lescola...
Resposta lliure. Demanarem als alumnes que

expliquen la diferncia entre les converses que
poden tindre amb els amics a lescola i per Internet.
9. Els preguntarem si tenen dificultats per a comprendre el significat dalguna de les paraules de la lectura i llegirem les definicions
dels marges per a aclarir el vocabulari ms complicat. Si encara
hi ha dubtes, els animarem a intercanviar informaci amb els
companys i que sajuden mtuament.
Per a acabar
10. Els demanarem que expliquen quin s el principal valor que ens
ensenya la lectura, si s important per a ells i per qu.
Proposta dactivitats per a casa. Els demanarem que lligen la lectura a casa, amb lajuda dels seus familiars, i que comenten amb ells
com eren abans les biblioteques i en qu han canviat respecte les
dara. Els suggerirem que anoten les coses que ms els han cridat
latenci per a comentar-les a classe la sessi segent.
Programa de competncia lectora

Animaci a la lectura. Un amic a la xarxa (presentaci animada).
Lectura i comprensi. Un amic a la xarxa (lectura inicial, pgina 95).
Unitat 5
13

literaris.
i informatius.
4.1. Llig en mitjans digitals, de forma autnoma,

reflexiva i dialogada, textos de lmbit escolar i social.
Llig un text en format digital i nextrau informaci.
Per a comenar comprenem

1. Atendrem les possibles qestions que la lectura individual a casa haja pogut suscitar i demanarem als alumnes que expliquen el que els van contar els seus
familiars sobre com eren les biblioteques abans. Farem una reflexi sobre com han canviat i per qu.
2. Com que ja hauran llegit la lectura a casa, els demanarem que relacionen les ilustracions daquestes dues
pgines amb el contingut.
3. CD Educaci literria i Expressi oral, pista 31 . Tornarem a escoltar el text i comprovarem si han relacionat b les ilustracions amb el contingut del text.
4. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que lligen
el text per torns ordenadament, fins al punt i a part, fins
que el lligen tot. Pararem la lectura en certs moments
per a assegurar-nos que nentenen el contingut:
Lnia 8: Qu s el que ms li agrada a Marta dels llibres? Com els triava, de vegades?
14
Unitat 5
Lnia 43: Qu li pregunta sa mare quan torna de lescola? I com li sol respondre, ella?
Lnia 70: Per qu Marta estava tan enganxada al xat?
5. Proposarem als alumnes que resumisquen la narraci en
tres oracions a partir daquestes preguntes clau: Com comena la histria? Qu passa desprs? Com acaba?
6. Una vegada llegit el text, podem tornar a les ilustracions
per tal de comprovar a quins moments fan referncia
dins del text. Els podem preguntar si els resulta til la
representaci grfica de la lectura i per qu.
7. Animarem els alumnes a imaginar com pot continuar
la histria a partir del que han llegit, a descobrir com
ser la primera trobada entre Marta i Jordi i a resoldre
algunes activitats interactives de comprensi amb el
recurs Descobreix i llig en smSabadigital.com.
8. Demanarem a un alumne que llija la informaci sobre
lautor que apareix en el requadre del marge de la pgina 97 i els farem algunes preguntes, com ara: De qu
ha treballat Pep Castellano al llarg de la seua vida?
Qu li agrada fer? En qu sassembla a la protagonista
de la lectura?
Notes
9. Per a treballar les paraules destacades de roig en la

lectura, consultarem el quadre Para atenci i el treballarem en tres passos:
Primer els demanarem que lligen en veu alta les paraules i es fixen en les lletres destacades de roig.
Tot seguit, apegarem les paraules en el mural manipulatiu El viatge de les paraules i els demanarem que
es fixen en els dibuixos que representen les lletres
destacades.
Finalment, els demanarem que copien les paraules
en el quadern i que escriguen una oraci amb cada
una.
11. Reflexionem. Aprofitarem per a iniciar una conversa

sobre ls responsable dInternet i alertarem els alumnes sobre les precaucions que han de prendre a lhora
de navegar per la xarxa.
Programa dortografia
Ortografia visual. El viatge de les paraules. Targetes amb
ideogrames per a apegar en el mural manipulatiu.
Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
Per a acabar...
10. Practiquem junts. Animarem els alumnes, en una conversa colectiva, a expressar la seua opini sobre el
text. Els plantejarem algunes preguntes per a motivar-ne la participaci: Qu tha agradat ms de la lectura? Tu tamb fas amics per la xarxa? Acostumes a
parlar amb ells habitualment?
Unitat 5
15

3.1. Anticipa hiptesis, les comprova i les reformula si s necessari, a travs de les illustracions i altres elements no explcits del
context de textos literaris i no literaris.
Comprn el missatge de textos narratius,
lrics i informatius.
6.1. Identifica, en textos orals, la intenci de

lemissor.
Entn una enquesta oral i la interpreta.
8.2. Distribueix la informaci seguint lordre textual dels blogs.
Ordena les idees del text que escriu.
Verdaderes: b) i c). Falses: a) Marta llegia de

menuda i encara llig. d) La bibliotecria lobliga
a deixar lordinador perqu luse un altre.
b), c), a). De menuda anava a les activitats

danimaci a la lectura, a escoltar els contacontes i a totes les altres coses que Roser programava. Ara va a la biblioteca per a xatejar amb
lordinador.
a) Perqu passa moltes hores parlant amb els

amics per Internet.
b) Perqu t pressa per arribar a la biblioteca i
connectar-se a la xarxa.
Resposta lliure. Obrirem un torn de paraules i comentarem les hores que solen dedicar els alumnes a les noves tecnologies i qu hi solen fer.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els

alumnes escriuen el decleg i, desprs, el posarem en com per a comprovar que fan un
bon s dels ordinadors als espais pblics.
16
Biblio i super. Les utilitza perqu t pressa i sn

ms curtes que la paraula sencera.
Resposta lliure. Aquesta activitat ens permetr saber si els alumnes saben buscar, investigar i traure conclusions en treballs i informaci
extrets dInternet.
Unitat 5
Solucions
1. Per a comenar, abans de fer les activitats recordarem entre tots

el contingut de la lectura de manera oral.
2. En el desenvolupament escoltarem el CD Educaci literria i Ex1
pressi oral, pista 32
i pararem atenci a ludio per a fer lactivitat 3.
3. Abans de fer lact. 5, parlarem sobre els dispositius de casa. Ens podem trobar alumnes que no tenen ordinador ni Internet.
Aprendre a pensar
Lactivitat 5 es pot treballar amb lestratgia de pensament Pluja
didees. Vegeu la guia dAprendre a pensar.
4. Reflexionem. Per a acabar, parlarem sobre la Biblioteca Valenciana i la seua importncia. La descobriran en smSabadigital.com.

Estratgies de lectura efica. Fitxes de la unitat del quadern dEntrenament en estratgies de lectura efica.
Avaluaci de la comprensi lectora. Fitxes del quadern Avaluaci de
comprensi lectora: text 9 (nivell bsic) i text 10 (nivell estndard).
Estndards daprenentatge
respectant les normes de cortesia i identifica
i respecta els sentiments i el contingut del
7.1. Produeix textos orals per a fer una entrevista.
Solucions
Resposta lliure.
Resposta lliure.
a) Dos. b) Bon dia, senyor. Moltes grcies pel

seu temps i la seua colaboraci. c) Tres preguntes i tres respostes.
Resposta lliure.
Resposta lliure.
Transcripci: pista 33
Enquestador: Bon dia, senyor. Estem fent una enquesta sobre els usos dInternet a casa i li voldrem fer unes preguntes.
Pare: s que tenim un poc de pressa.
Mar: Va, pare, que segur que s poc de temps.
Pare: Vinga, va, dacord.
Enquestador: Moltes grcies. Mire, la primera pregunta s: Quants membres sn en la famlia?
Mar: En som 4: mon pare, ma mare, el meu germ i
jo.
1. Demanarem als alumnes que interactuen en grups de quatre i

que parlen sobre els elements que reconeixen del dibuix, quin
els interessa ms, quin menys, etc. Cada alumne anotar les respostes dels companys.
2. Els proposarem fer un pster de vocabulari tecnolgic. El dia
abans, demanarem que porten a classe fullets publicitaris de botigues de tecnologia. Retallaran les imatges dels aparells i les apegaran en una cartolina. Finalment, en un color de cartolina diferent,
anotaran el nom de cada aparell.
2
. Escoltarem
lenquesta de lactivitat 3 i resoldrem les preguntes.
Per a comenar preguntem
Enquestador: Molt b. Ara tractarem el tema que

ens interessa: Quants ordinadors amb connexi
a la xarxa tenen a casa? Cap, un o dos, o ms de
dos.
Pare: En tenim un a lestudi.
Mar: Pare, i el porttil de la mare, que t connexi
Wi-Fi.
Pare: S, s, s veritat.
Enquestador: Per tant, la resposta s un o dos. I la
tercera i ltima pregunta s: Per a qu usen Internet a casa? Per entreteniment (xat, jocs),
per a lestudi (recerca dinformaci, consulta de
diccionaris), per a la comunicaci (correu electrnic)...?
Mar: Es pot contestar ms duna opci?
Per a acabar
4. Reflexionem. Demanarem als alumnes que reflexionen sobre les
reaccions que tenen algunes persones davant dun enquestador i
sobre com podem declinar que ens facen una enquesta de manera educada.
Enquestador: S, s, en aquest cas s.

Pare: Aleshores pots marcar les tres.
Enquestador: Moltes grcies pel seu temps i per la
seua colaboraci.
Pare i Mar: De res, ha sigut un plaer.
Unitat 5
17

literaris.
i informatius.
8.1. Utilitza els recursos lingstics adequats als
textos propis de les pgines web.
Escriu textos propis duna pgina web.
8.2. Distribueix la informaci seguint lordre de
lestructura textual dels blogs.
9.1. Detecta errors amb autonomia i resol els
dubtes de forma reflexiva i dialogada.
Comprova i revisa la puntuaci i lortografia
dels textos que escriu.
Sense resposta escrita. Ens assegurarem que

lligen les parts de la pgina web i es fixen en els
elements que cont.
a) En Documents.
b) Resposta model: Informaci sobre els mestres de lescola, quin curs imparteix cada un,
quins sn els mestres especialistes...
c) Perqu sn hipervincles, que remeten a una
altra pgina web.
d) Resposta lliure. Ens assegurarem que donen arguments que reforcen la seua opini.
Solucions
Per a comenar ens activem

1. Iniciarem una conversa amb els alumnes sobre les pgines web
que solen visitar.
2. Anirem a laula dinformtica i accedirem a la pgina web de lescola. En cas que no en tinga, podem visitar la daltres escoles. Per
1
exemple: http://www.e-sm.net/v6ep_U5_01
o http://www.
2
e-sm.net/v6ep_U5_02
. Demanarem als alumnes que es fixen en les parts de qu consten les pgines.
3. Els demanarem que observen les parts de la pgina web de la pgina 99 i que comenten el que coincideix i el que no amb les pgines que hem visitat.
4. Ens fixarem en els botons daccs i els preguntarem qu inclou
cada un daquests apartats. Aclarirem que FAQ s la sigla de Frequently Asked Questions i que fa referncia a les preguntes freqents que tenen els usuaris.
5. Proposarem que busquen en el diccionari la paraula hipervincle i
que nexpliquen el significat.
18
Unitat 5
Solucions
3
a) blog.
b) wiki.
6. Desprs de fer lactivitat 3, comentarem entre tots quins

blogs coneixen, si en solen llegir algun, etc. A ms, proposarem que consulten alguna wiki i parlarem de quin
tipus de pgina s: informativa, educativa, ldica...
7. Suggerirem que facen lactivitat de lAprn paraules
per a reforar laprenentatge de lestructura de la pgina web .
8. Treballem junts. Crearem un blog de laula. Demanarem als alumnes que facen una llista de la informaci
que els agradaria incloure-hi.
Per a acabar
9. Podem aprofitar el blog que hem creat per a incloure les
entrades que han elaborat els alumnes en lactivitat 6.
Resposta model. En les tres pgines hi ha informaci en una columna, b a lesquerra b a

la dreta. En les tres pgines el cos central locupa la informaci principal, que s un text.
Resposta lliure. Explicarem als alumnes que el

comentari hauria de ser com un peu de foto de
la imatge.
Resposta lliure. Insistirem als alumnes que revisen el text minuciosament perqu lhan de
veure moltes persones al blog.
Resposta lliure. Recordarem els apartats que

pot tindre la pgina web.
10. Reflexionem. Tornarem a fer la reflexi que havem fet

en les primeres sessions sobre la seguretat en Internet
i els preguntarem si saben com diferenciar una pgina
segura duna altra que no ho s.
Proposta dactivitats per a casa. Suggerirem als alumnes
que demanen als pares visitar junts la pgina web de linstitut al qual aniran el curs vinent per veure quines activitats fan. Si el centre s conjunt de Primria i Secundria,
poden visitar la secci de Secundria.
Aprenentatge personalitzat
(Tasques assignables en Sabadigital)
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Activitats interactives
Aprenentatge cooperatiu
Lactivitat 6 es pot fer amb lestructura cooperativa Full
giratori.
Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu.
Unitat 5
19

10.1. Aplica els coneixements sobre els connectors en textos escrits.
Reconeix i utilitza diferents connectors.
Solucions
1
tamb (afig informaci), per (indica oposici).
Miquel ha caigut de la bicicleta per no sha

fet mal.
Aquest pasts s de xocolate i magrada molt.
Est plovent, per aix mhe posat les botes

daigua.
20
Resposta model: Marta no tenia fred aquell

dia, per va agafar la jaqueta per si canviava el
temps. Desprs danar a la biblioteca va passar pel supermercat per a recollir el berenar.
Resposta model: Primer, va al forn i compra el

pa. En segon lloc, es posa el companatge dins
del pa. Finalment, pega un mos a lentrep i
lassaboreix.
Per a comenar ordenem pargrafs

1. Prepararem un text sense connectors i el retallarem en
pargrafs. Distribuirem els alumnes en grups i repartirem
un pargraf a cada grup. Hauran dordenar els pargrafs
afegint el que calga per a relacionar cada un amb el segent.
2. Desprs de fer lactivitat 1, proposarem als alumnes que
canvien els connectors que han localitzat per uns altres
de sinnims.
3. Suggerirem que algun alumne llija en veu alta el text
que ha escrit en lactivitat 4 i un company anote en la
pissarra els connectors que hi ha fet servir. Comprovarem quins sn els connectors en qu han coincidit.
Aprendre a pensar
En acabar la secci Vocabulari es pot treballar lestratgia
de pensament Transferncia.
Vegeu la guia dAprendre a pensar.
5. Reflexionem. Tornarem sobre lactivitat amb qu hem
iniciat la sessi i els farem reflexionar sobre la intelligibilitat dels textos sense connectors.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a acabar
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
4. Oferirem una llista de quatre o cinc connectors i demanarem que algun alumne els integre en una narraci oral
improvisada. La resta de companys hauran destar atents
i comprovar que els ha fet servir tots correctament.
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Unitat 5

del text, la intenci de lautor i les idees principals i secundries de textos literaris i no literaris.
i informatius.
11.1. Distingeix els verbs segons la conjugaci.
Classifica els verbs segons la conjugaci.
12.1. Reconeix els verbs segons les seues terminacions com a verbs regulars i irregulars.
Reconeix, conjuga i analitza verbs regulars i
irregulars.
13.1. Reconeix i utilitza verbs defectius.
Utilitza correctament els verbs defectius
ms comuns.
Solucions
Passat: eixia, feia, arribava, agafava, eixia, feia.
Present: saps.
1a conjugaci: arribar, agafar. 2a conjugaci: fer,
saber. 3a conjugaci: eixir.
1
Dorm (dormir, 3a conjugaci), anir (anar,

1a conjugaci), ha arribat (arribar, 1a conjugaci),
ha parat (parar, 1a conjugaci), treballar (treballar, 1a conjugaci), passant (passar, 1a conjugaci), va escriure (escriure, 2a conjugaci), diu
(dir, 3a conjugaci), vol (voler, 2a conjugaci),
tenir (tenir o tindre, 3a conjugaci), podran (poder, 2a conjugaci), fer (fer, 2a conjugaci).
Verbs regulars: treballar, tmer, debatre, continuar, estudiar, sentir, servir, perdre.
Per a acabar
1. Enunciarem preguntes per a introduir la secci, com

ara: Quina s la funci dels verbs? Quantes conjugacions hi ha? En quins temps poden estar els verbs?
5. Reflexionem. Per a comprovar que han ents el procediment per a saber si un verb s regular, els direm
verbs a latzar i, amb lajuda de lannex, hauran de dir si
sn regulars o no ho sn.
2. Per a treballar les conjugacions escriurem una llista de
verbs conjugats en la pissarra i demanarem als alumnes
que els classifiquen segons la conjugaci a la qual pertanyen. Entre tots explicaran com poden saber a quina conjugaci pertany un verb (mirant linfinitiu).
3. Per a distingir les formes simples, compostes i perifrstiques, llegirem el Tin en compte del marge i demanarem que posen exemples de cada una de les
formes.
4. Per a introduir els verbs regulars, demanarem als
alumnes que consulten lAnnex del llibre, on trobaran
conjugats els verbs model de cada conjugaci. Explicarem que per a saber si un verb s regular o no ho s,
lhem de comparar amb el verb model de la seua conjugaci.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Unitat 5
Per a comenar ens situem
21
Solucions
3
Pujar: puge (R). Escriure: escric (I). Fer: faig (I).

Crixer: cresc (I). Trencar: trenque (R). Omplir:
mplic (I). Traar: trace (R). Canvia larrel, les
desinncies o les dues coses.
IRREGULAR
VERB
REGULAR
3HUOD
GHVLQQFLD
3HUOHV
GXHV
pots
GLXV
fa
coneixes
3HU
ODUUHO
veure
KDIHW
tens
prefereixes
alles
Com puc donar-me dalta en un xat?

Tin en compte que no conv que faces servir
el teu nom real.
Escric el meu nom virtual, doncs. Em dic -llunadenit-.
22
Per a comenar aclarim conceptes

1. Explicarem qu sn els verbs irregulars i per quins motius poden ser-ho: arrel diferent del verb model, desinncies diferents del verb model o arrel i desinncies
diferents del verb model.
4. Lactivitat 4 pot resultar especialment complicada si

els continguts no estan del tot assolits. Per aix s important que, abans de fer-la, ens assegurem mitjanant activitats en gran grup que tots han ents la
diferncia entre verbs regulars i irregulars.
Aprendre a pensar
2. Com que s difcil esbrinar si un verb s regular o irregular, insistirem que s molt til tindre al davant lAnnex del llibre, on es troben conjugats els verbs model
de cada conjugaci.
Lactivitat 4 es pot treballar amb lestratgia de pensament Vasos comunicants.

3. Abans de comenar a fer les activitats, podem fer una

prctica tota la classe per a assegurar-nos que tots els
alumnes han ents quin procediment han de seguir
per a comprovar si un verb s regular o no ho s. Per a
aix, triarem tres verbs irregulars, un de cada tipus
(per exemple: anar, estar i saber), i en conjugarem el
present, el passat simple i el futur en la pissarra. A continuaci, demanarem a tres alumnes que els comparen
amb els verbs model de cada conjugaci i expliquen
per quin motiu sn irregulars.
5. Per a consolidar els continguts treballats plantejarem

un joc. Farem tres llistes de verbs: una amb verbs regulars, una altra amb irregulars i una ltima amb defectius. En cada llista, per, hi haur un verb intrs.
Dividirem la classe en tres grups i repartirem una llista a cada grup. Hauran dendevinar de quin tipus de
verbs es tracta i localitzar lintrs. Una vegada ho hagen fet, hauran dinventar una histria entre tots en
qu apareguen tots els verbs de la llista, excepte lintrs.
Unitat 5
Solucions
6
Ahir plovia a bots i barrals.

De menuts, solem jugar ac.
Dem nevar al nord.
Cal que emplenes la solicitud.
Resposta model:
a) Jess sol anar-sen a casa a les 9.
b) Aquesta vesprada plou molt.
c) Mentre jugvem a futbol ha llampegat i per
aix ens nhem anat a casa.
Vaig eixir s 1a persona del singular del pretrit

perfet dindicatiu. s una forma perifrstica del
verb eixir, que s irregular i no defectiu.
Plovia s 3a persona del singular del pretrit
imperfet dindicatiu. s una forma simple del
verb ploure, que s defectiu.
Far s 3a persona del singular del futur dindicatiu. s una forma simple del verb fer, que s
irregular i no defectiu.
6. Per a introduir el concepte de verbs defectius, els demanarem que pensen un verb que designe una acci
que ells no poden fer i, per tant, no poden conjugar en
primera persona. Si no sels nocorre cap, podem posar-los un exemple: el verb ploure. Desprs els demanarem que pensen en un verb que no es pot conjugar
en tots els temps verbals, com soler.
7. Desprs dactivar els coneixements previs sobre els
verbs defectius, llegirem el quadre de teoria i, com que
no en sn molts, els apuntarem en la pissarra perqu
els tinguen a la vista per a fer les activitats proposades.
Resposta lliure. Comprovarem que els alumnes

reflexionen amb el company sobre els verbs defectius.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a acabar...
8. Reflexionem. Demanarem que, per parelles, reflexionen al voltant de la riquesa verbal de la nostra
llengua i els farem entendre que el fet que la flexi
verbal valenciana siga tan irregular provoca moltes
errades gramaticals a lhora de parlar i descriure.
Per aix, s important tindre un bon coneixement de
les normes ds dels verbs per a emprar-los sense
cometre errades.
Unitat 5
23

14.1. Aplica els coneixements sobre la s sorda i la
s sonora.
Distingeix les paraules amb s sorda i amb s
sonora i les escriu correctament.
Solucions
No totes sonen igual.
Sonen com la de dol: vesprada, supermercat
i passava.
1
Resposta model: So sord: scia, ensumar-los.

So sonor: Roser, coses.
a) Cirera: c posici inicial.

b) Serp: s posici inicial.
c) Estru: posici final.

d) Pallasso: ss entre vocals.
3
Segons les investigacions, els adolescents fan

un s superficial de les noves tecnologies.
Laplicaci Llig per a llegir llibres permet passar
les pgines veloment.
Ls dInternet a classe genera desconfiana
entre alguns professors.
Els especialistes en innovaci asseguren que

la societat no avana a la mateixa velocitat
que la tecnologia.
Per a comenar pronunciem

1. Per a entendre la diferncia de so entre la s sorda i la s
sonora, demanarem als alumnes que pronuncien passa i casa al mateix temps que coloquen la m a la gola.
Desprs els farem les preguntes segents: Sonen igual
les s? Quina diferncia hi ha? Els farem veure que, quan
pronunciem la s sonora, les cordes vocals vibren. Podem fer la prova amb altres paraules, com ara: rosa,
zero, pinzell...
2. Si els alumnes sn duna zona en qu no es fa la distinci entre la s sorda i la s sonora, podem dir-los que la s
sonora sassembla al so que fem quan volem imitar
una vespa. Els suggerirem que es posen la m a la gola
i que facen vibrar les cordes vocals, mentre pronuncien
paraules amb s sonora. Insistirem en la convenincia
que sesforcen per pronunciar correctament els sons
de la s, encara que els resulte complicat.
3. Per a ilustrar com shan de pronunciar el so sord i sonor
de la s, entrarem en aquesta pgina web on podem veure un parlant pronunciant una paraula amb s sorda
1
i una altra
(http://www.e-sm.net/v6ep_U5_03)
24
Unitat 5
amb s sonora (http://www.e-sm.net/v6ep_U5_04)

2
. Tamb podrem veure, en els dos casos, el recorregut que fa laire des que ix dels pulmons fins que lexpulsem per la boca i com fa vibrar o no les cordes vocals
segons el so que es pronuncie.
4. A lhora dexplicar les normes descriptura de la s sorda,
considerarem la s final de paraula com a sorda, encara
que de vegades se sonoritze segons la paraula que porte al davant.
5. Dividirem la classe en quatre grups, un per cada un de
les representacions del so de la s que especifica el quadre de teoria. Demanarem als grups que, amb lajuda
dun diccionari, busquen ms exemples del grup de
paraules que els ha tocat.
Escoltarem ludio per a resoldre lactivitat 1.
7. A travs del nostre entorn de smSabadigital.com, proposarem als alumnes treballar els continguts de lortografia amb un joc interactiu.
Solucions
a) Ximpanz
b) Tresor
c) Zepel
Resposta model: Tres paraules ms amb s sonora: zero, cosa, pinzell.
5
social, reutilitzar, dess, passat, dotze, en,

accessible, aconseguit, centena, diversos, pasos.
Resposta lliure. Ens fixarem que segueixen els

passos indicats per a fer el dictat, que encerclen
les paraules amb s sonora i que copien el text
correctament.
Les paraules amb s sonora sn: Teresa, exposici, resulta, quasi.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes escriuen correctament les paraules en qu
han fallat i que en subratllen dues ms amb s
sonora i dues amb s sorda.
Per a acabar
8. Taller dortografia. CD Educaci literria i Expressi

2
oral, pista 34
. Escoltarem atentament ludio i demanarem als alumnes que escriguen el dictat i facen
lactivitat proposada. Desprs, els indicarem que completen el Fitxer ortogrfic que trobaran en smSabadigital.com.
Taller dortografia. Dictats per a compartir, fitxer ortogrfic.

Ortografia visual. Dictats projectables: lletreig directe
i atenci visual.
Ortografia prctica. Regles ortogrfiques de butxaca.
9. A travs de smSabadigital.com, proposarem als alumnes treballar els continguts de lortografia amb diferents dinmiques de dictats interactius. En aquest cas,
farem un dictat de lletreig directe a ms del datenci
visual .
10. Reflexionem. Demanarem als alumnes que per parelles reflexionen al voltant de la utilitat de pronunciar
correctament les s sordes i les s sonores, ja que si no ho
fem ens podem confondre. Podem posar com a exemple les paraules casa i caa.

Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Unitat 5
25

literaris.
i informatius.
18.1. Identifica les estrofes i els diferents tipus de
rima dun poema.
Reconeix i identifica les estrofes i la rima
dun poema.
19.1. Recita, amb sentit esttic, un text potic.

Recita un poema medieval.
Per a comenar escoltem

1. Per a introduir la secci, preguntarem als alumnes si saben qui s Ausis March o si han sentit parlar alguna
vegada sobre ell. Si no el coneixen, els explicarem que
s un poeta del segle xv i que s un dels poetes ms famosos de la nostra literatura.
2. Com que els poemes dAusis March poden resultar-los
complicats dentendre, els posarem aquest vdeo (http://
1
www.e-sm.net/v6ep_U5_05)
en qu Raimon musica un dels poemes ms famosos del poeta valenci.
3. Explicarem que, a causa de la similitud entre la msica i
la poesia, hi ha molts msics que musiquen les obres
dels escriptors i que el resultat sol ser fantstic. Tamb
podem mostrar-los aquest vdeo, que resultar ms
prxim a la realitat de lalumne. Es tracta duna coneguda rondalla dEnric Valor rapejada pel grup valenci
2
Rapsodes (http://www.e-sm.net/v6ep_U5_06)
.
4. Demanarem als alumnes que es fixen en el ttol de
lapartat i els suggerirem que expliquen amb parau-
26
Unitat 5
les seues qu s una estrofa i en qu consisteix la

rima.
5. Per a treballar els dos tipus de rima podem suggerir un
joc: nosaltres direm una paraula i, per ordre, els alumnes han de dir una paraula que rime amb la que hem dit.
Abans de comenar, pactarem entre tots si la rima ha de
ser consonant o assonant.
1
. Es6. CD Educaci literria i Expressi oral, pista 36
coltarem ludio dels dos poemes dAusis March i ens
fixarem en quantes estrofes t cada un i com s la rima.
7. Desprs descoltar ludio farem una lectura pausada

dels poemes i explicarem tots els dubtes de comprensi
que en sorgisquen.
La lectura dels poemes es pot fer amb lestructura cooperativa Cooperaci guiada o estructurada.
Solucions
1
El dibuix a) correspon al primer poema. El dibuix

b) correspon al segon poema. Resposta model:
Perqu en el dibuix a es veu un personatge que
est sol mentre a les cases se celebra alguna
cosa i en el dibuix b veiem un personatge que
pateix perills a la mar.
Poema lxviii: a) El poeta saparta de la gent per

a servir un senyor especial, lamor, de manera
honesta.
Poema lxxxi: b) El poeta se sent com un nufrag a qui la persona estimada pot ajudar.
Tema del poema lxviii: c) Lamor honest.

Tema del poema lxxxi: b) Lamor com una manera de salvaci.
lxviii
Jo sc aquell que en el temps de tempesta,
quan molta gent festeja prop dels focs,
podent amb ells compartir els seus jocs,
vaig sobre neu, descal, nua la testa,
lxxxi
Tal com aquell qui es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la mar,
i veu el lloc que el podr resguardar
i no lateny perqu t mala sort,
8. Desprs de llegir els textos, podem animar els alumnes a entrar en smSabadigital.com i fer el Descobreix
i llig, mitjanant el qual podran llegir ms poemes
dAusis March i fer preguntes interactives de comprensi.
9. Per a treballar el concepte destrofa els demanarem que
assenyalen les estrofes que t cada poema i els preguntarem quants versos hi ha en cada una. Podem fer-los
preguntes com: Coneixeu algun altre tipus de text que
tamb es dividisca en estrofes? Quin?
2
. Es10. CD Educaci literria i Expressi oral, pista 37
coltarem de nou ludio per a esbrinar quin s el tema de
cada poema en lactivitat 2.
11. Una vegada hagen resolt les activitats de comprensi

lectora els animarem a fer lactivitat 6, on hauran de
buscar en la biblioteca o en Internet un poema dAusis
March i preparar una lectura oral en veu alta. Els suggerirem que seguisquen els passos que es proposen i demanarem a uns quants alumnes que el reciten davant la
classe. Desprs, hauran dexplicar quantes estrofes t el
poema que han triat i quin tipus de rima hi ha.
Rimen el 1r amb el 4t i el 2n amb el 3r. s una

rima consonant.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes segueixen els passos proposats. Pararem
una atenci especial a lentonaci, les pauses i el
ritme a lhora de recitar el poema.
Per a acabar
12. Reflexionem. Els demanarem que reflexionen individualment sobre el llenguatge potic. Els farem les preguntes segents: Creus que la manera dexpressar els
sentiments s igual en un poema que en una narraci?
Per qu? Quines diferncies hi trobes? Desprs, posaran
en com les reflexions individuals per a valorar les opinions de cada alumne.

Lectura i comprensi. Jo sc aquell...
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Unitat 5
27

16.1. Completa i crea un esquema mitjanant els
coneixements lingstics adquirits.
Completa i crea un esquema mitjanant els
coneixements adquirits en la unitat.
17.1. Usa eines informtiques per a lautoconeixement i lavaluaci.
Savalua amb activitats interactives.
Solucions
1
Regulars. Irregulars; en larrel: anar; en la desinncia: estar; en les dues. Defectius.
Resposta model:
s: al principi i al final de paraula i entre
vocal i consonant o entre consonant i vocal.
ss: entre vocals.
La s sorda
c: davant de les vocals e, i.

: davant de les vocals a, o, u i al final
de paraula.
s: entre vocals.
La s sonora
z: a principi de paraula, entre vocals

o darrere de consonant.
Verbs model: sn els verbs que prenem per a

saber si un verb s irregular.
Verbs regulars: sn els verbs que mantenen la
mateixa arrel i prenen les mateixes desinncies que el verb model.
Verbs defectius: sn verbs que no tenen la

conjugaci completa.
4
Esse sorda: funcionava, es, necessitava, seu,

Maral, Sucia.
Esse sonora: Rosa, casa, posar, nerviosa. Altres
sons de la s sonora: z.
Sense resposta escrita.
caldre: defectiu. No cal que vages tan rpid.

veure: irregular. Aquesta nit veur el programa
de cinema.
dormir: regular. Desprs de dinar dormir una
estona.
caminar: regular. Hem caminat pel passeig.
soler: defectiu. Sol anar al parc els divendres.
jugar: regular. Jugue a lequip de rugbi femen
de lescola.
28
Unitat 5
Verbs irregulars: sn els verbs que tenen alguna modificaci en larrel o en les desinncies.
Per a comenar descobrim

1. Abans de comenar les activitats 1 i 2, recordarem que abans de fer
un esquema sha de planificar lespai que ocupar.
2. A travs del nostre entorn de Sabadigital, proposarem als alumnes
jugar i aprendre ms sobre els verbs regulars, irregulars i defectius.
3. Els suggerirem que facen les activitats dautoavaluaci per a completar lassimilaci dels continguts en smSabadigital.com.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a
avaluar
Document dAvaluaci unitat 5

Document dAvaluaci unitats 1-5
Activitats interactives davaluaci
Solucions
1
Resposta model: La finalitat del text s informar

sobre el videojoc Bioscpia.
Resposta model: Lobjectiu de Bioscpia s rescatar una jove investigadora que ha quedat
atrapada dins de les instalacions dun laboratori cientfic.
Resposta model: biologia, botnica, zoologia,

laboratori i investigadora.
Videojocs: paraula composta. Jugador: paraula

derivada. Trencaclosques: paraula composta.
Tan apassionant com. Grau superlatiu: molt

apassionant.
Resposta model: Acceptem: accept-, -em (regular). Inclou: inclo-,-u (irregular). Sembla:
sembl-, -a (regular).
zoologia: s sonora; capaos: s sorda; usuari:

s sonora; accessos: s sorda.
Resposta llire. Comprovarem que els alumnes

descriuen sentiments i sensacions correctament.
Resposta model: Paraules amb s sorda: ltims,

avan. Paraules amb s sonora: usar, estudiosos.
10
Resposta lliure. Comprovarem que lestrofa

que creen t quatre versos i que la rima que han
utilitzat s consonant.
Per a acabar...
1. Abans de fer lactivitat 1, els demanarem que es fixen en

la fotografia que acompanya el text. Els preguntarem si
saben de qu es tacta i els demanarem que expliquen
amb paraules seues qu estudia la biologia.
5. Reflexionem. Els demanarem que exposen les dificultats que hagen tingut a lhora de fer les activitats
de reps de les altres unitats i que reflexionen sobre
el seu procs daprenentatge. Podem preguntar-los:
Has respost correctament a les preguntes? Hi ha algun contingut que hages oblidat? Per qu creus que
no el recordes? Qu pots fer per a solucionar-ho?
2. Suggerirem que observen els aspectes externs del

text: ttol, autor, format, etc. Els demanarem que diguen on creuen que sha publicat aquest article i per
qu.
Continguts relacionats
En el desenvolupament...
Els camps semntics
3. Llegirem el text en veu alta i els demanarem que facen individualment les activitats.
Els tipus de paraules
. Els
demanarem que escolten ludio del Para atenci, amb
algunes paraules que apareixen en els idiogrames.
El verb
Per a comenar analitzem
Ladjectiu
La s sorda i la s sonora
Lexpressi de sentiments
La rima
Ortografia visual. Dictat Para atenci.
Unitat 5
29

literaris.
i informatius.
10.1. Aplica els coneixements sobre els connectors en textos escrits.
Reconeix i utilitza diferents connectors.
12.1. Reconeix els verbs segons les seues terminacions com a verbs regulars i irregulars.
Reconeix, conjuga i analitza verbs regulars i
irregulars.
13.1. Reconeix i utilitza verbs defectius.
Utilitza correctament els verbs defectius
ms comuns.
Resposta model: Consolidar-se com un important centre dinvestigaci sobre la festa.
Histria, msica, indumentria, costums, ancdotes, gastronomia festera, objectes, documents, etc.
a) Falsa. Est situat a les dependncies de lantic convent de Sant Vicent.

b) Verdadera.
c) Falsa. Les festes se celebren a lestiu.
Resposta model:
a) La festa de la Mare de Du de la Salut se celebra cada 7 i 8 de setembre, s a dir, a finals
destiu.
b) Primer veurem lexposici dindumentria i
desprs visitarem larxiu.
c) A ms de visitar lexposici sobre els costums,
podem veure la de gastronomia festera.
30
Regulars: recorde, unrem. Irregulars: fa, estvem, veient, dir, fer. Defectiu: ocorregu.
Resposta lliure. Comprovarem que els alumnes escriuen el text i relacionen adequadament
les tradicions i les tecnologies. Valorarem la
correcci i loriginalitat dels textos.
Unitat 5
Solucions
Per a comenar reflexionem sobre tecnologia

1. Recordarem el ttol de la unitat i valorarem la importncia de la
tecnologia que ha perms que puguem informar-nos i comunicar-nos amb ms facilitat i immediatesa. Reflexionarem al voltant
de la importncia de gestionar adequadament el temps que hi dediquem per a valorar positivament la comunicaci cara a cara.
Podem fer preguntes com: Com tagrada ms parlar amb els
teus amics? Quins avantatges creus que t la comunicaci a travs dInternet? I quins inconvenients?
2. Llegirem larticle sobre el Museu Valenci de la Festa i els demanarem que facen individualment de lactivitat 1 a la 6. Desprs, les
corregirem entre tots per a solucionar qualsevol dubte que els
haja sorgit.
3. Practiquem junts. Els demanarem que es posen per parelles per
a treballar lactivitat 7. Quan hagen acabat, demanarem a algunes
parelles que lligen el text en veu alta i en valorarem el resultat.
4. Abans de llegir lapartat Internet per a totes les edats, els preguntarem si saben qu s una estadstica i per a qu serveix. Els explicarem que les estadstiques susen en moltssims mbits perqu

15.1. Planifica la realitzaci duna tasca establint
metes i proposant un pla ordenat daccions
per a aconseguir-les.
Realitza una tasca colectivament.
20.1. Crea poemes amb diferents tipus de rima.
Escriu poemes seguint unes pautes.
Solucions
1
c) Com ms anys tenen, ms usen Internet.
Rima assonant: rimen el segon i el quart vers.

Resposta lliure. Ens assegurarem que escriuen
una estrofa ms amb la mateixa rima per a
completar el poema.
Resposta lliure. Ens assegurarem que preparen

les preguntes adequades i fan lenquesta.
Tasca final
Anunciem un aparell
Comprovarem que segueixen els passos per
a fer la tasca. La finalitat s que cooperen
per a crear lanunci dun aparell. Desprs, faran una enquesta per a decidir quin s el ms
original.
sn una eina molt til per a extraure informaci. Els preguntarem: Per a quines coses creus que s til fer una
estadstica? Nhas vist alguna vegada una? Com sexpressen els resultats?
5. Els suggerirem que visiten la pgina web de lInstitut
Valenci dEstadstica (http://www.e-sm.net/v6ep_
U5_07) i consulten el resultat dalguna estadstica que
els interesse
.
6. Demanarem a un alumne que llija la taula estadstica de
la unitat 1 i entre tots interpretarem el significat.
10. Parlarem sobre el que han aprs en aquesta unitat. Podem fer-los les preguntes segents: Qu saps ara que
no sabies quan vam comenar la unitat? Quin s el contingut que ms tha agradat aprendre? Quin creus que
et ser ms til en la teua vida diria?
Treball en equip
Connectats amb seguretat
7. Treball individual. Cada alumne resoldr les activitats

proposades en lapartat i, posteriorment, les corregirem
en veu alta entre tots.
8. Els alumnes han de fer la Tasca final a laula i en una
nica sessi. Han de saber que no podran completar-la
correctament si no han assolit tots els continguts de la
unitat.
Per a acabar
9. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprs i
com han treballat en la tasca en smSabadigital.com.
Unitat 5
31

Desenvolupa el gust per la lectura, lhbit
lector i les estratgies de comprensi lectora.
2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propsit del text, la intenci de lautor i les idees
principals i secundries dun text narratiu.
Llig, identifica i entn textos narratius, lrics i informatius.

respectant les normes de cortesia i identifica i respecta els sentiments i el contingut
del discurs de linterlocutor.

1. Llegirem amb els alumnes el ttol de la unitat. Desprs els
avanarem de qu parlarem els prxims dies: els esforos
que fem quan volem fer realitat un somni.
2. En acabant, llegirem el requadre Que important que
s... lesfor i encetarem una conversa sobre qu entenen per lluitar per les coses que desitgem.
3. Els avanarem la Tasca final que farem al final de la unitat i que consistir a posar-se en la pell de periodistes
per a redactar notcies de la classe.
4. Per a activar els coneixements previs llegirem les preguntes de lapartat I tu, qu nopines? i preguntarem a
un parell dalumnes si alguna vegada shan proposat un
repte i qu han fet per a aconseguir-lo.
5. Llegirem el ttol de la lectura Un somni sobre rodes i els
demanarem que ens diguen, a partir de les ilustracions
i del format del text que hi veuen, quin tipus de text creuen que estan a punt de llegir.
38
Unitat 6
6. Demanarem a un alumne que llija el pargraf introductori de la lectura i els preguntarem si saben qui s el protagonista del fragment que estem a punt de llegir.
.
llegir
. Escoltarem amb atenci el primer fragment de la lectura i
ens fixarem especialment en lentonaci de les oracions
i en les pauses.
9. Llegirem el vocabulari de la pgina per tal dexplicar-lo si
s necessari amb exemples.
10. Desprs de llegir el fragment de la pgina 115, els podem
preguntar en quina persona estan relatats els fets. A partir de la resposta, deduirem que el narrador s extern.
Per a acabar
11. s possible que alguns dels alumnes siguen aficionats al
motociclisme. Podem aprofitar per a parlar daltres pi-
Solucions
1
El protagonista de la imatge practica el motociclisme.
Resposta model: Vol aconseguir guanyar carreres de motos. Se sap per la bafarada de pensament, que mostra el seu desig.
Resposta lliure. Observarem que els alumnes

elaboren un discurs coherent i parlen de les seues experincies personals. s convenient que
destaquen la importncia de lesfor per a aconseguir objectius.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes plantegen les seues metes i el que faran per
a aconseguir-les de manera ordenada; tamb
pararem atenci al respecte cap a les intervencions dels altres.
lots com ara Jorge Lorenzo o Marc i lex Marquez. Daquesta manera podem practicar lexpressi oral amb un tema que els
motivar.
12. Si tenim temps i el tema els agrada, podem dedicar una sessi a
veure aquest vdeo protagonitzat pel major dels germans Mrquez: http://www.e-sm.net/v6ep_U6_08
.

Animaci a la lectura. Un somni sobre rodes (presentaci animada).
Lectura i comprensi. Un somni sobre rodes (lectura inicial, pgina
115).
Unitat 6
39

Llig, identifica i entn textos narratius, lrics i informatius.
4.1. Llig en mitjans digitals, de forma autnoma, reflexiva i dialogada, textos de lmbit
escolar i social.
Per a comenar escoltem

1. Recordarem la informaci que havem dedut en la
sessi anterior: el tipus de text de qu es tracta, de
qu parla i qu creuen que shi desenvolupar desprs.
2. Mirarem tamb la ilustraci de la pgina i farem hiptesis sobre el que hi ha en el dibuix i el que creiem que dir
el text.
3. Llegirem el vocabulari i explicarem el que considerem
necessari per a enfrontar-se a la lectura.
. Escoltarem el text mirant el llibre i ens fixarem en la lectura que en fa el locutor.
5. Llegirem el text per rondes parant atenci al vocabulari
que hi apareix destacat i al que puguen preguntar els
alumnes.
6. Ens detindrem per a parlar del tema del text. Els podem
preguntar: Creieu que lesfor que fan pare i fill est jus-
40
Unitat 6
tificat? Penseu que el pare de Dani el faria si el seu fill no

fra bo competint? Alguna vegada us han ajudat a fer
realitat un somni? Qui us va ajudar?
7. Llegirem el requadre que parla de Pau Joan Hernndez,
lautor del llibre i, desprs de saber que a lescriptor li
agrada inventar-se histries, els demanarem que reflexionen sobre la veracitat de la informaci de la lectura.
8. Per a treballar les paraules destacades de roig en la lectura, consultarem el quadre Para atenci i el treballarem
en tres passos:
es fixen en els dibuixos que representen les lletres
destacades.
Finalment, els demanarem que copien les paraules en
el quadern i que, oralment, diguen una oraci amb
cada una fixant-se en la pronncia de les lletres destacades.
Notes
Per a acabar...
9. Treball individual. Preguntarem si els ha agradat la lectura i si
lhan trobada interessant. Plantejarem algunes preguntes per a
animar-los a participar: Heu trobat la histria interessant? Imaginveu que lesfor de Pedrosa havia sigut aix?
10. Una vegada finalitzada la lectura, els animarem a entrar en smSabadigital.com per a fer el Descobreix i llig, conixer ms dades sobre la trajectria de Dani Pedrosa i fer activitats de comprensi
lectora.
11. Reflexionem. Podem comentar que, en la lectura, pare i fill
semblen igual de protagonistes de la histria. Els preguntarem: Sn ms fcils daconseguir els somnis compartits? Per
qu?
Ortografia visual. El viatge de les paraules. Targetes amb ideogrames per a apegar en el mural manipulatiu.
Unitat 6
41

context dun text narratiu.

Utilitza correctament la llengua per a participar en debats i dileg.
8.1. Estableix adequadament el propsit comunicatiu de la notcia.
Escriu titulars i notcies.
lestructura textual de la notcia i adapta el
llenguatge a la situaci de comunicaci.
Ordena les idees del text que escriu i adapta la llengua a la situaci comunicativa.
42
Resposta model: Al circuit de Vacarisses. Se li

queda xicotet perqu comencen a arribar les
victries i ha danar a competir a altres llocs.
Resposta model: El pare es passa el cap de

setmana conduint perqu el fill puga competir
i complir el seu somni.
Albert Puig: Dani el va veure guanyar el Gran

Premi de Jerez. Sacaba convertint en mestre i
amic de Dani.
Ral Jara: s un bon amic de Dani.
Mick Doohan: pilot fams amb qui Ral Jara
compara Dani.
Joan Oliv: s un pilot jove, com Pedrosa.
Lordre correcte s b), a) i c).
Resposta model: circuit, minimotos, campionat, carreres, pilot...
Resposta model: Troba a faltar la tranquilitat

que fa falta per a continuar els seus estudis. La
recompensa que rep a canvi del seu esfor s
guanyar el Campionat dEspanya de minimotos.
Resposta lliure.
Resposta lliure.
Resposta lliure.
Unitat 6
Solucions
Per a comenar recordem

1. Els preguntarem si recorden qui s el protagonista de la lectura,
qu es proposa i com ho aconsegueix.
1
2. CD Educaci Literria i Expressi Oral, pista 40

. Escoltarem
de nou el fragment de la lectura per a resoldre lactivitat 2.
3. Els animarem a entrar en smSabadigital.com per a descobrir, amb
una webquest, el circuit de motos de Xest.
Per a acabar
4. Reflexionem. Els preguntarem si, quan tenen un objectiu, es
desanimen si les coses no els ixen b a la primera o tendeixen a
pensar que podran aconseguir-ho si sesforcen.

Avaluaci de la comprensi lectora. Textos del quadern dAvaluaci de comprensi lectora: text 11 (nivell bsic) i text 12 (nivell estndard).

6.1. Identifica, en textos orals, el tema, el destinatari, el propsit del missatge i la intenci
de lemissor.
Entn un text oral sobre la presentaci dun
personatge i nidentifica les parts i el propsit.
7.1. Produeix textos orals per a presentar personatges famosos i tamb desconeguts seguint lordre lgic de lestructura textual.
Presenta personatges amb un ordre lgic.
Solucions
1
Resposta lliure.
Resposta lliure. Proposarem que consulten el

diccionari si ho necessiten.
Resposta model:
a) Sinici amb cinc anys per a corregir un problemeta a lesquena.

b) Els Jocs Olmpics de Londres de 2012, quan
guany dues medalles de plata.
4
Resposta lliure. Comprovarem que usen el mateix esquema de presentaci que el model de
ludio.
Resposta lliure. Ens assegurarem que treballen

lactivitat seguint els passos, i que produeixen
un text oral coherent i cohesionat.
1. Abans de comenar lescolta, els preguntarem si coneixen algun esportista relacionat amb el mn de la nataci i que el descriguen.
2. CD Educaci Literria i Expressi Oral, pista 41
la presentaci per a resoldre lactivitat 3.
. Escoltarem
3. Quan arribem a lactivitat 5, guiarem els alumnes per a dur-la a

terme seguint els passos.
Aprendre a pensar
Per a comenar parlem
Locutor: Senyores i senyors, per al lliurament

de trofeus daquesta competici, tenim lhonor de tindre amb nosaltres una convidada excepcional. Va comenar a nadar amb 5 anys
per a corregir un problemeta a lesquena i, ben
prompte, laigua es convert en la seua passi.
Papallona, braa o estil lliure sn les categories en qu competeix. I tot el seu esfor ha sigut recompensat amb diverses medalles. Ara
b, nhi ha un parell que tenen un lloc especial
en el seu record: les dues medalles de plata
que va aconseguir en els Jocs Olmpics de
Londres de 2012. S, ho han encertat, tenim el
plaer de presentar la nadadora de Badalona
Mireia Belmonte!
Lactivitat 5 es pot treballar amb lestratgia de pensament Check

list.
Per a acabar
4. Reflexionem. Parlarem sobre les descripcions. Per qu hi ha
informacions ms importants que daltres quan descrivim
alg?
Unitat 6
43

2.1. Anticipa hiptesis i les reformula, si cal, a
partir de les ilustracions.
i informatius.
lestructura textual de la notcia i adapta el
Ordena les idees del text que escriu i adapta
la llengua a la situaci comunicativa.
dubtes de manera reflexiva i dialogada.
Qui? David Sanchis. Qu? Debutar en el Campionat dEspanya de Moto3. On? A Alzira, en
lAspar Team. Quan? El prxim setembre.
La notcia aporta, al principi, altres informacions relacionades amb la trajectria de David

Sanchis. A ms, al final, inclou les seues declaracions.
Resposta model:
a) Una xiqueta rep un premi literari.
Carme Solbes, alumna de lescola El Palmerar, ha rebut un premi per una narraci ben
original. Lacte de lliurament tingu lloc el
passat 14 de mar a la sala dactes del seu
centre.
b) Esportistes paralmpics arriben junts a meta.
Quatre amics decidiren, en la Competici
Paralmpica dAtletisme celebrada a Valncia el cap de setmana, que no hi hauria un
nic guanyador.
Solucions

1. Demanarem als alumnes que porten a laula una notcia que els
interesse sobre un fet dactualitat recent. La poden retallar dun
diari o imprimir-la des dun diari digital. Podem proposar-los que
intenten que siga duna publicaci en valenci. Comentaran quines dificultats han tingut a lhora de triar la notcia.
2. Els alumnes observaran les parts de la notcia de la pgina 120 i
comentaran el que coincideix i el que no amb la notcia que han
dut a laula. Ens fixarem en la mida de lletra diferent de cada part
de la notcia.
Aprendre a pensar
Lactivitat 1 es pot treballar amb lestratgia de pensament Les
parts i el tot.
3. Podem ampliar lactivitat 4 demanant als alumnes que trien una
de les dues fotografies i que nescriguen la notcia completa com
si foren periodistes.
44
Unitat 6
Solucions
Lactivitat 4 es pot fer amb lestructura cooperativa 1-2-4.
4. Per a fer lactivitat 6 els podem demanar que interpreten el paper de periodista i dentrevistat. Amb un joc
de rol, lactivitat els resultar ms atractiva.
5. Suggerirem que facen lactivitat de lAprn paraules de
smSabadigital.com per a reforar laprenentatge de lestructura de la notcia .
6. Treballem junts. Crearem un noticiari de laula. Els proposarem que, voluntriament, escriguen una notcia
dalgun fet rellevant que els haja passat. Per exemple,
un estudiant de msica ha passat a formar part de la
banda, un jugador de bsquet ha guanyat un torneig...
Titular: El msic Robert Das rep la medalla

dhonor de la cituat. Entradeta: Lacte de lliurament tindr lloc a la sala de plens de lAjuntament el prxim 10 de febrer. Cos: Per
commemorar el XXV aniversari de lEscola Musical, lentitat ha decidit atorgar al msic local
aquest guard. Robert Das, pianista i compositor, va comenar en la msica amb noms cinc
anys. s un plaer per a nosaltres haver tingut
un alumne amb tanta vocaci per la msica com
Robert, afirma el director de lEscola.
Resposta lliure. Valorarem la redacci de la notcia i la interacci entre els alumnes.
Resposta lliure. Comprovarem que fan la transformaci del text tenint en compte lestructura
de la notcia.
Resposta lliure. Demanarem que seguisquen el

model de la notcia de la pgina 120.

que demanen als pares visitar junts lhemeroteca digital
de qualsevol diari per a localitzar quina fou la notcia ms
important del dia del seu naixement. Demanarem que,
amb la famlia, la reescriguen per a crear un noticiari recordatori de tots els alumnes.
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a acabar
7. Reflexionem. Farem que els alumnes reflexionen sobre la importncia de la premsa i sobre la necessitat
que les notcies siguen objectives.
Unitat 6
45

10.1. Aplica els coneixements sobre els sinnims
i els antnims.
Substitueix paraules per sinnims i antnims.
Solucions
Xicotet i menut volen dir el mateix.
Resposta model: La paraula gran significa el

contrari.
1
a) curiositat; b) resideixen; c) exposici;

d) proposa.
Entre els meus companys, hi ha qui opina que

seria fantstic aconseguir tot el que volem
sense fer cap esfor. Nhi ha daltres que consideren que aix no s possible. Jo crec que si
ens esforcem per a complir els nostres somnis, aprenem a valorar ms les coses i a entendre el que costen daconseguir.
a) fred-calor; b) comprar-vendre; c) avorritdivertit.
Durant les vacances, fou impossible que frem la maleta per a anar-nos-en dexcursi.
Tota la famlia estvem desilusionats per desconixer un poc ms de la nostra tradici. La
insistncia discontnua del meu germ per visitar el poble deshabitat dels avis va tindre per
fi una soluci intil.
Per a comenar repassem

1. Per a comenar la secci, podem fer un joc. Prepararem
targetes amb cartolines de colors. En un color posarem
adjectius diversos tenint en compte que per a cada adjectiu hem de crear una targeta que incloga un sinnim.
En un altre color posarem els adjectius contraris en qu
tamb hi haur sinnims. Distriburirem els alumnes en
dos grups i repartirem a cada grup les targetes dun color. Primer, els demanarem que formen parelles sinnimes: han de buscar la parella del seu grup que t un
adjectiu que significa el mateix. Desprs, demanarem
que formen parelles antnimes, amb un membre de
laltre grup.
de manera que un membre de la parella far la descripci i laltre afegir sinnims als adjectius que diu el
company. Per exemple: El personatge t el nas xato
i els llavis grossos. Jo diria que t el nas red i els llavis gruixuts.
Per a acabar
4. Reflexionem. Els explicarem que grcies als sinnims i
als antnims, podem elaborar textos ms rics i que, per
tant, s important utilitzar-ne quan escrivim.
2. Desprs de fer lactivitat 2, proposarem als alumnes
que canvien el text substituint altres paraules pels sinnims corresponents. Per exemple: entre els meus
companys entre els meus amics.
3. Proposarem que, per parelles, facen una descripci
oral dalguna fotografia i que establisquen un dileg,
46
Unitat 6
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci

11.1. Identifica els adverbis i les locucions adverbials en textos i oracions.
Identifica i distingeix els adverbis i les locucions adverbials.
12.1. Identifica els tipus dadverbis i locucions adverbials.
Identifica, classifica i analitza els tipus dadverbis i locucions.
Solucions
Sn adverbis.
Fan referncia al temps.
1
Adverbis: sempre, molt, almenys, dem. Locucions: des de fa uns anys, de bon mat.
a) dem, prompte (temps); b) massa (quantitat), lluny (distncia); c) Tamb (afirmaci),

molt (quantitat), detingudament (manera);
d) Tal vegada (dubte), enguany (temps).
lluny: adverbi de lloc, complementa el verb viu.

ac: adverbi de lloc, complementa ladverbi
lluny.
potser: adverbi de dubte, complementa el
verb anir.
lentament: adverbi de manera, complementa
el verb parla.
Resposta model: Els adverbis sn paraules invariables que complementen un verb, un adjectiu o un adverbi. Les locucions adverbials
sn grups de paraules amb la mateixa funci
que els adverbis.
Per a acabar
1. Llegirem el fragment de la lectura inicial que encapala

la pgina i fixarem latenci en les paraules destacades.
Respondrem entre tots a les dues preguntes introductries.
6. Els proposarem que entren en smSabadigital.com per a

aprofundir en els adverbis i les locucions adverbials amb
el joc interactiu.
2. Desprs llegirem el quadre de teoria i demanarem als

alumnes que afigen un exemple ms de cada tipus dadverbi.
3. Podem resoldre lactivitat 1 entre tots per a exemplificar
la diferncia entre adverbi i locuci adverbial.
4. Desprs, podem fer les activitats entre tots o demanar-los que les facen de manera individual i corregir-les
en grup.
5. Abans darribar al Taller de gramtica, seria interessant
dibuixar una taula en la pissarra amb els tipus dadverbi
que hem vist i demanar a cada alumne que en diga un
exemple. Veurem, aix, de quins tipus dadverbis coneixen ms exemples els alumnes.
7. Reflexionem. Escriurem en la pissarra la paraula despsdem. Aquest adverbi abans era una locuci adverbial
(desprs de dem) que ha evolucionat. Tamb els podem
preguntar: Dins duna locuci adverbial hi ha sempre un
adverbi? La resposta s evident, per demostraran si han
ents la diferncia entre els dos conceptes estudiats.
Per a comenar aprenem

Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Unitat 6
47

13.1 Aplica els coneixements i distingeix entre la
x i els dgrafs tx i ig quan tenen el mateix so.
Distingeix entre les paraules que sescriuen
amb x, tx o ig quan tenen el mateix so.
14.1. Identifica i distingeix els diferents sons de
la x.
Distingeix entre els diferents sons de la x.
Solucions
Les dues tenen x.
No, no sonen igual.
1
xiulet, despatx, lleig, dutxa, panxa.
Resposta model: xarrar: xarrada, xarradors;

fitxa: fitxer, fitxada; punxa: punxar, punxeta;
empatx: empatxar, empatxada; raig: rajol, rajar...
a) Conserven les grafies i el so, excepte raig.
b) Els derivats de la paraula raig sescriuen de
manera diferent perqu ig noms es posa a
final de paraula.
Taller de cotxes. Planxa i pintura.

Despatx dadvocats.
Men: Anxoves en escabetx. Carxofes a la

planxa.
Per a comenar practiquem

1. Demanarem a un alumne que llija en veu alta el text
inicial. Desprs, demanarem que es fixen en les paraules destacades i respondrem a les preguntes inicials. Els preguntarem altres paraules que coneguen
amb els mateixos sons.
6. Proposarem als alumnes treballar els continguts de lortografia amb diferents dinmiques de dictats interactius. En aquesta unitat farem un dictat de lletreig invers
i un altre datenci visual .
2. Tamb podem demanar-los que resolguen lactivitat 1

per parelles. Un dels dos alumnes haur de representar
amb mmica el concepte de cada punt i, laltre, els haur
dendevinar.
7. Reflexionem. Els recordarem que, tot i que hi ha paraules que sonen igual, hem de saber que potser no sescriuen igual. Aix ocorre amb paraules amb el so x, com
ara escabetx i mareig.
3. Desprs de fer lactivitat 3, els podem demanar que inventen altres cartells o ttols on utilitzen paraules amb
els sons estudiats.
Aprendre a pensar
Per a acabar
4. Treball individual. CD Educaci literria i Expressi
oral, pista 42
. Escoltarem ludio i demanarem als
alumnes que escriguen el dictat en el quadern.
48
5. Els animarem a entrar en smSabadigital.com per a

completar el Fitxer ortogrfic en el qual anotaran els errors i les paraules ms difcils del dictat i pararan atenci
al so del senyal que indica que lhan dintercanviar amb
un company.
Unitat 6
Al final de la sessi es pot treballar amb lestratgia de

pensament Mapa mental.
Solucions
4
SONA COM
[LTXHW
caixa
examen
taxi
maig
Xtiva
xit
excursi
xocolateria
xuixos
xurros
exquisits
experts
cotxe
empatxar
5
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes sintercanvien el dictat i el fan a mitges. Desprs, comprovarem que sel corregeixen lun a
laltre correctament.
Resposta lliure. Observarem que segueixen les

pautes per a fer el dictat i sintercanvien el quadern amb el company per a acabar el dictat
quan sone el senyal acstic.
Resposta model: Paraules amb -x, -tx o -ig: catxalot, mareig, aixeta.
Taller dortografia. Dictats a mitges, fitxer ortogrfic.
Ortografia visual. Dictats projectables: lletreig invers i atenci
visual.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Unitat 6
49

del text, la intenci de lautor i les idees principals i secundries dun text narratiu.
i informatius.

19.1. Elabora, amb sentit esttic i creativitat, estrofes de poemes.

Escriu poemes tenint en compte la mtrica
i la rima.
18.1. Identifica lestructura dels poemes mitjanant el cmput silbic.

Identifica lestructura dels poemes mitjanant el cmput silbic i la rima dels versos.
Per a comenar calculem

1. Iniciarem la sessi dient als alumnes que, hui, a la classe de Llengua, farem un poc de matemtiques. Aix els far estar atents al
tema de la sessi: el cmput silbic.
2. Llegirem les preguntes de la introducci i anirem al quadre de teoria. Entre tots, podem dir les slabes que hi apareixen fent colps
de veu. Com que lltima slaba que es compta s lltima slaba
tnica, podem reproduir les slabes de lexemple del quadre amb
la veu forta i dir lltima molt baixet, perqu no es compta.
3. Abans de llegir el poema per tandes, podem assenyalar que el dibuix del poema evoca un paisatge natural, com la mar. Observarem el dibuix i els preguntarem per qu molts poetes parlen de la
naturalesa o la utilitzen per a crear comparacions (ulls verds o
blaus com la mar, cabells daurats com el sol, etc.).
4. Demanarem als alumnes que lligen el poema a poc a poc, parant
atenci a la rima i fixant-se en la mtrica.
1
. Escoltarem
atentament ludio del poema Balada del jardiner i desprs respondrem a lactivitat 1.
50
Unitat 6
Solucions
1
El jardiner i el cavaller. El jardiner t al seu jard

tot el que necessita. El cavaller li demana una
rosa.
El dibuix b).
a) Quatre estrofes.
b) Les tres primeres estrofes tenen 6 versos i,
lltima, 10 versos. La rima s assonant.
Sc - jar - di - ner,- i el - jar -d (7)

tinc - a - vo - ra - de - la - mar: (7)
tinc - mi - lers - de - ro- ses - blan- ques (7)
i - lamor - al - meu - cos - tat. (7)
La- mor - i - les - me - ues - ro- ses (7)
va - len - ms - que - ter - ra i - mar. (7)
6. Els animarem a entrar en smSabadigital.com i fer el

Descobreix i llig. En el recurs daquesta unitat trobaran ms poemes de Miquel Duran de Valncia i podran fer activitats interactives de comprensi lectora.
2
.
Tornarem a escoltar ludio del poema i els demanarem
que facen les activitats 2, 3 i 4 de manera individual,
i desprs les corregirem entre tots.
8. Per a fer lactivitat 5, els demanarem que es posen per

parelles i seguisquen les pautes per a elaborar dues estrofes ms per al poema. Quan hagen recitat les seues
estrofes, podem triar, entre tots, dues o tres creacions
i penjar-les per laula.
Per a acabar
9. Reflexionem. Els preguntarem si creuen que un poema que no segueix cap mtrica tindr el mateix efecte i la mateixa musicalitat que un que s la segueix.
Per qu s necessria la mtrica en la poesia? I la
rima?
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes treballen junts i segueixen les pautes indicades per a crear dues estrofes ms per al
poema. Tamb ens fixarem que han ents el
cmput silbic i ho demostren en les seues estrofes.
Proposta dactivitats per a casa. Els animarem a preguntar als familiars si tenen algun poema preferit. En cas afirmatiu, el podrien llegir junts. Si no en tenen cap, poden
buscar-ne amb ells algun que coneguen o que estudiaren
quan anaven a escola.

Lectura i comprensi. Balada del jardiner
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Unitat 6
51
17.1. Usa eines informtiques per a lautoconeixement i lautoavaluaci.
Solucions
Resposta model: Dubte: potser / Temps: desprs / Manera: lentament / Negaci: tampoc.
Ac, all, lluny: lloc / Molt, poc, prou: quantitat /

S, tamb: afirmaci.
2
Resposta model:
ELS SONS DE LA X
Sescriu
Sona com
x: a principi de paraula
caixa: al principi o al final de paraula o entre vocals
tx: entre vocals

i al final de paraula
examen: si la paraula comena per ex + vocal
ig: al final de paraula
taxi: entre vocals o davant de consonant
- un fet actual i dinters general / segons la

importncia. - slabes / vers.
Ben: manera; tal vegada: temps; ms: quantitat.
a) Conxa, carxofes, beixamel; b) Natxo, maig,

Xest; c) Xeresa, xirimiters; d) baixada, puig.
a) ample; b) salada.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els

alumnes busquen i diferencien tres adverbis i
tres locucions adverbials i les classifiquen.

1. Els recordarem que s convenient fer les activitats seguint lordre que es proposa en el llibre. Aix, lapartat
Organitzat les idees els ajudar a resoldre la resta dactivitats.
2. Els animarem a fer lesquema de lactivitat 2 de manera
original i demanarem a un voluntari que faa el seu en la
pissarra i provarem de completar-lo entre tots.
3. Suggerirem als alumnes que entren en smSabadigital.
com i aprenguen jugant amb els adverbis i les locucions
adverbials.
4. Quan acaben el reps, els recomanarem fer les activitats dautoavaluaci per a veure qu han aprs al llarg
de la unitat en smSabadigital.com.
Per a acabar
5. Reflexionem. Per a tancar aquesta sessi, els podem
fer pensar al voltant del que han aprs en la unitat. Els
52
podem preguntar: Qu us ha resultat ms fcil? I menys?

Qu trobeu que s ms til? Hi ha algun punt que penseu que cal repassar?
Unitat 6
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
avaluar

Solucions
1
Resposta model: La idea principal s la felicitat,

on es pot trobar i com es relaciona amb la dels
altres.
a) De manera inidividual i colectiva; b) Verdader; c) Tamb s feli qui fa feli; d) Verdader.
Goig, joia.
Construeix: produeix; exemple: acci; goig: objectiu.
s: verb irregular, tercera persona del singular,

present dindicatiu, veu activa.
fa: verb irregular, tercera persona del singular,
present dindicatiu, veu activa.
Resposta lliure. Comprovarem que escriuen

una notcia i lorganitzen en lestructura adequada: titular, entradeta i cos.
Resposta lliure. Ens assegurarem que escriuen

els versos seguint les indicacions de lactivitat.
Paraules apostrofades: laltre, lamiga, lentrada, dhaver, lambient.

Contraccions: al, pel, dels, des del.
1. Abans de fer les activitats, demanarem als alumnes que

lligen lentrevista de manera individual o per parelles.
Lactivitat 1 es pot fer amb lestructura cooperativa Cooperaci guiada o estructurada.
Per a acabar
5. Reflexionem. Quan acabem les activitats, els demanarem que exposen els dubtes o dificultats que hagen tingut, i les resoldrem entre tots.
2. Els demanarem que es fixen en altres aspectes grfics
del text: Com es titula? On sha publicat?
Lentrevista
Els sons de la x
3. Els animarem a completar les activitats proposades i les

resoldrem en veu alta entre tots.
Els tipus de verbs

. Escoltarem ludio del dictat Para
oral, pista 45
atenci. Els recordarem que el dictat inclou algunes de
les paraules que apareixen en els ideogrames que han
vist fins ara.
El cmput silbic
Sinnims
Per a comenar observem i recordem
La notcia
Unitat 6
53
10.1. Aplica els coneixements sobre els sinnims
i els antnims.
11.1. Identifica els adverbis i les locucions adverbials en textos i oracions.
14.1. Identifica i distingeix els diferents sons de
la x.
Solucions
1
El ttol ms encertat seria el b) Una merescuda

recompensa a lesfor.
a) desprs: adverbi de temps.

b) encara: adverbi de temps; ms: adverbi de
quantitat
Resposta model:
intens: fort
ampli: gran
tram: tros
baixa, desaparixer, dibuixen, apareix, xiquets.

Totes sonen com caixa, excepte xiquets.
Resposta lliure. Ens assegurarem que redacten una notcia contestant les preguntes: qui,
qu, quan, on, com i per qu. A ms, ens fixarem que escriuen un text a partir de la informaci del text de lactivitat 1 i que ho fan amb una
ortografia correcta.
cam: recorregut
Per a comenar aprenem a esforar-nos

1. Recordarem el ttol de la unitat, aix com els comentaris sobre el
valor de lesfor que vam fer en iniciar la unitat. Els preguntarem si
creuen que les coses que ens han costat esfor daconseguir valen
ms la pena que les que ens arriben fetes.
2. Llegirem amb atenci el text Pedals de foc: ruta pels Pirineus en
bicicleta de muntanya i farem les activitats relacionades entre
tots.
3. Lactivitat 6 la faran de manera individual i, abans de fer-la, els demanarem les preguntes bsiques de la notcia: qu, qui, quan, on,
com i per qu.
4. Demanarem a alguns alumnes que lligen en veu alta els versos
que han creat per a lactivitat 2 de la pgina 131.
Per a acabar
5. Els alumnes han de fer la Tasca final a laula i en una nica sessi.
Han de ser conscients que no podran fer-la si no han assolit tots
els continguts de la unitat.
54
Unitat 6

metes i proposant un pla daccions per a
aconseguir-les.
Realitza una tasca colectivament.
Savalua amb activitats interactives.
18.1. Identifica lestructura dels poemes mitjanant el cmput silbic.
Identifica lestructura dels poemes mitjanant el cmput silbic i la rima dels versos.
19.1. Elabora, amb sentit esttic i creativitat, estrofes de poemes.
Escriu poemes tenint en compte la mtrica i
la rima.
Solucions
1
b) Lesfor s la recompensa.
a) Els versos sn de 7 slabes. Les sinalefes sn:

omple els; si et; pica una; una abella.
b) Rimen en consonant els versos segon i quart.
c) Resposta lliure. Comprovarem que escriuen
dos versos ms respectant la rima i la mtrica
de lestrofa.
6. Quan acaben, els convidarem a entrar en smSabadigital.com i valorar el que han aprs i com han treballat en aquesta unitat.
7. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si estan disposats a esforar-se pel que volen i si creuen que els esforos sempre obtenen recompensa.
Treball en equip
Cmeres i... acci!
Resposta lliure. Comprovarem que redacten

una notcia seguint les pautes de lactivitat i que
hi inclouen la informaci que sels demana.
Tasca final
Una notcia compartida
Resposta lliure. Amb aquesta tasca els alumnes treballen en conjunt els continguts que han
aprs al llarg de la unitat. Comprovarem que segueixen tots els passos i que cooperen entre ells
per a aconseguir un objectiu com.
Unitat 6
55

del text, la intenci de lautor i les idees principals i secundries dun text literari i no literari.
Llig, identifica i entn textos potics i informatius.


1. Llegirem amb els alumnes el ttol de la unitat i el requadre Que important que s... gaudir de la natura!. I iniciarem un conversa perqu aporten les seues experincies
relacionades amb la natura. Dirigirem la conversa perqu arriben a la conclusi que, per a gaudir de la natura,
cal que la cuidem i la respectem perqu els seus recursos no sn ilimitats.
Aprendre a pensar
El quadre Que important que s... es pot treballar amb
lestratgia de pensament Conseqncies i resultats.
2. Per a activar els coneixements previs i continuar parlant

sobre les experincies amb la natura, resoldrem oralment les preguntes de lapartat I tu, qu nopines? Tractarem destablir una conversa amb tota la classe i
donarem la paraula a tots els alumnes perqu sexpressen i donen la seua opini.
62
Unitat 7
3. Els avanarem la Tasca final que farem al final de la unitat i que consistir a crear un quadern de bitcola amb
tots els viatges que facen.
4. Els farem algunes preguntes perqu expliquen la seua
relaci amb la natura, com ara: Com et sents quan vas
dexcursi a la muntanya? Per qu? Has dormit alguna
vegada en una tenda de campanya en un entorn natural? Com et vas sentir? Qu creus que vol dir lexpressi
la natura s una font de vida?
5. Els demanarem que observen lescena ilustrada i el tipus de text perqu anticipen hiptesis sobre el que llegiran a continuaci. Quin tipus de text creus que llegirs
en aquesta lectura? Com ho has sabut? On creus que
est inspirat el poema daquesta pgina? Quins sentiments creus que li deu despertar aquest paisatge al poeta?
6. Demanarem a un alumne que llija el pargraf introductori de la lectura perqu spien sobre qu tracten els
poemes que llegiran.
Solucions
7. En aquesta sessi, just abans diniciar la lectura, exposarem el vdeo danimaci lectora de la unitat .
. Escoltarem amb atenci el primer poema i ens fixarem especialment en lentonaci, les pauses, el ritme i la rima.
9. Llegirem el vocabulari de la pgina per tal dexplicar-lo,
si cal, amb exemples.
Per a acabar
10. Desprs de llegir la lectura, els farem preguntes per a
comprovar que han ents el contingut del poema. Hem
de tindre en compte que els alumnes no estan tan acostumats al llenguatge potic com ho estan al narratiu i,
per tant, s normal que tinguen dificultat per a entendre
el sentit del poema. Per a faclitar-los la tasca, podem
fer-los preguntes sobre el contingut, com ara: Quins
elements naturals esmenta el poeta? Quins animals naden a lestany? Quina s, segons el poeta, la triple majestat?
Resposta lliure. Valorarem les descripcions que

fan els alumnes sobre el paisatge de la pgina i
intentarem que usen un vocabulari tan ric i variat com siga possible.
Resposta model: Tranquilitat, harmonia, silenci, pau...
Resposta lliure. Escoltarem les respostes dels

alumnes i valorarem que respecten les opinions
dels altres, els torns de paraula, etc.
Resposta model: Hem devitar deixar fem, encendre foc, molestar els animals que puguen
haver-hi...
guntes segents: Penseu que el poeta gaudeix de la natura? La deu respectar? Per qu?
Proposta dactivitats per a casa. En acabar la sessi, demanarem als alumnes que pregunten als seus familirars
quin s el seu paisatge preferit i per qu. Hauran danotar-ho en un paper per a fer una posada en com lendem
i veure si hi ha coincidncies i quins sn els entorns naturals
preferits.

Animaci a la lectura. La natura s poesia (presentaci
animada).
Lectura i comprensi. La natura s poesia (lectura inicial,
pgina 133).
11. Demanarem als alumnes que tracten de relacionar el

poema amb el valor de la unitat. Podem fer-los les preUnitat 7
63

4.1. Llig en mitjans digitals, de manera autnoma, reflexiva i dialogada, textos de lmbit
escolar i social.

1. Recordarem la informaci que havem dedut en la sessi
anterior: el tipus de text de qu es tracta, de qu parla.
2. Mirarem tamb la ilustraci de la pgina i tractarem
desbrinar quins tipus de paisatges sn i si algun dels
dos els sembla familiar.
. Escoltarem els dos poemes daquestes pgines: Vora el
barranc dels Algadins i Vinyes verdes vora el mar.
4. Llegirem entre tots el quadre de vocabulari per a conixer
el significat de les paraules destacades. En el cas probable que hi haja ms paraules que no coneixen els demanarem que les subratllen i que les buquen en el diccionari.
5. Primer ens centrarem en el poema Vora el barranc dels
Algadins, de Teodor Llorente. Demanarem als alumnes
que enumeren els elements naturals que anomena el
poeta (barranc, taronges, jardins, palmeres, teuladins...). Podem explicar-los que el barranc dels Algadins
es troba a la localitat valenciana dAlgemes. Si no la co-
64
Unitat 7
neixen, podem buscar-la en un mapa o per Internet.

Suggerirem anar a laula dinformtica i buscar imatges
daquest barranc valenci, perqu els alumnes busquen
similituds entre el text i les imatges. Podem fer que responguen a aquestes preguntes: Quins elements naturals que anomena el poeta pots identificar en les
imatges? Creus que el poeta fa una descripci real del
barranc o est idealitzada?
6. Ara ens centrarem en el poema Vinyes verdes vora el
mar, de Josep Maria de Sagarra. Si ho creiem convenient, tornarem a posar ludio. Si no, en farem una lectura pausada en veu alta.
7. En primer lloc, els preguntarem si saben qu sn les vinyes i quin fruit donen. Seguidament, els suggerirem
que busquen en el text tots els elements naturals que
esmenta el poeta (mar, vent, coster, fruita, gavina...).
8. Si no han vist mai una vinya, aprofitarem per a buscar
imatges per Internet i comparar-les amb la descripci
que en fa el poeta i amb la ilustraci del llibre.
9. Demanarem a un alumne que llija la informaci sobre
els Jocs Florals i, si cal, nampliarem la informaci. Des-
Notes
prs, els animarem a entrar en smSabadigital.com per a

fer el Descobreix i llig i llegir ms poemes del mateix
tema i resoldre preguntes interactives de comprensi.
Qu s el que ms tha agradat dels poemes? I el que

menys? Tha costat entendrels? Quins dels tres paisatges triaries?
10. Per a treballar les paraules destacades de roig en la lectura, consultarem el quadre Para atenci i el treballarem en tres passos:
12. Reflexionem. Els farem veure que en els poemes, igual

que en les narracions, tamb podem trobar descripcions, per que sn diferents. Per qu creuen que no sn
iguals les unes i les altres? Qu es pretn amb unes i qu
es pretn amb les altres?
Primer els demanarem que lligen en veu alta les paraules i que es fixen en les lletres destacades de roig.
Els demanarem que sesforcen per pronunciar correctament els sons de les lletres destacades.
observen els dibuixos que representen les lletres destacades.
el quadern i que escriguen una oraci amb cada una.
Per a acabar...
11. Animarem els alumnes a expressar la seua opini sobre
els poemes que hem llegit. Per a motivar-los a expressar-se, els podem plantejar algunes preguntes, com ara:
13. Per ltim, els plantejarem un repte: al llarg daquesta

unitat, pararan ms atenci al seu entorn: es fixaran en
els parcs que tenen a prop, en els arbres, en els animals,
etc. A ms a ms, posaran una atenci especial a tindre
cura de lentorn ms proper.
Ortografia visual. El viatge de les paraules. Targetes
amb ideogrames per a apegar en el mural manipulatiu.
Unitat 7
65

Comprn el missatge dun text potic i informatiu.
4.1. Llig en mitjans digitals, de manera autnoma, reflexiva i dialogada, textos de lmbit
escolar i social.

respectant les normes de cortesia i identifca
i respecta els sentiments i el contingut del
Solucions
a) Vora el barranc dels Algadins. R. model:
Perqu el poema parla dels molins.
b) Dins un jard senyorial. R. model: Perqu

el dibuix representa lestany amb els cignes
nadant.
c) Vinyes verdes vora el mar. R. model: Perqu el dibuix s de temtica marina.
2
a) Dins un jard senyorial: Plau-me.

b) Vora el barranc dels Algadins: Vora el barranc dels Algadins.
La repetici s una manera de donar musicalitat al poema.
a) El gaudi del paisatge prxim: Dins un jard

senyorial.
b) El cicle de vida dunes vinyes: Vinyes verdes
vora el mar.
c) El gust per la vida rural: Vora el barranc dels
Algadins.
66
Resposta lliure. Valorarem que els alumnes expliquen correctament i amb detalls el paisatge
que tenen ms a prop.
Resposta lliure. Crearem un ambient de dileg

i ens assegurarem que tots els alumnes donen
la seua opini i respecten la dels altres.
Resposta lliure. Valorarem tant el resultat final

com el procs descriptura: que hagen seguit
les pautes que proposa lexercici, que hagen revisat lortografia, etc.
Unitat 7
c) Vinyes verdes vora el mar: Vinyes verdes.
Per a comenar recapitulem

1. Recordarem els poemes anteriors amb preguntes com: Sobre qu
parlaven els poemes? Quins paisatges descrivien?
1

. Tornarem a
escoltar els poemes per a resoldre lactivitat 2.
3. Els animarem a fer en smSabadigital.com la webquest per a descobrir ms informaci sobre els barrancs i el barranquisme.
Per a acabar
4. Reflexionem. Els farem reflexionar sobre la importncia de conixer els espais naturals que tenim a prop i poder fer-ne s.


de lemissor.
Entn un text oral on es donen instruccions i
nidentifica el propsit.
7.1. Produeix textos orals per a donar instruccions seguint lordre lgic de lestructura textual.
Dna instruccions a partir de dibuixos.
Solucions
1. Demanarem als alumnes que observen la ilustraci i que la descriguen fent s del vocabulari que hi apareix.
2

. Escoltarem
les instruccions de ludio per a resoldre lactivitat 3.
3. Abans de fer lactivitat 5 els preguntarem si han plantat alguna
vegada un arbre i que expliquen com ho han fet.
Per a acabar
4. Reflexionem. Preguntarem als alumnes en quins casos donen o
reben instruccions orals i comentarem la importncia de seguir-les
per a tirar endavant un procs amb xit.
Per a comenar descrivim
Resposta model: Una xiqueta clava una piqueta, un xiquet escolta les instruccions dels monitors, uns altres munten la tenda...
Resposta lliure. Proposarem que consulten el

diccionari si ho necessiten.
a) Comprovar que el terreny est anivellat i llevar les pedres que puga haver-hi. b) El pis impermeable, la tenda, el doble sostre i els vents.
c) En primer lloc, a continuaci, en el pas segent, quan est la tenda alada, finalment.
Sn importants perqu marquen lordre en qu
shan de fer els passos.
Resposta model. Es pot llavar a m, la temperatura no pot ser superior a 30 i no sha de

planxar.
Resposta lliure. Ens assegurarem que han interpretat b el dibuix i que han utilitzat connectors per a explicar el procs.
MONITORA: Us ho explicar pas per pas. Xiquets,
ateneu: En primer lloc, hem de comprovar que
el terreny est anivellat i llevar les pedres que hi
trobem. A continuaci, estendrem el sl impermeable i el clavarem amb quatre piquetes. Desprs, cal estendre la tenda i clavar-la tamb
amb piquetes. El pas segent sha de fer entre
dues persones: hem de passar els ferros pel lloc
indicat i aix alarem la tenda. Quan la tenda ja
est alada, tirem per damunt la tela del doble
sostre i la clavem amb piquetes als extrems. Finalment, estenem els vents perqu la tenda no
senvole si fa aire i els clavem amb piquetes. Si
necessiteu ajuda, ja sabeu que podeu comptar
amb Jordi o amb mi i els que vagen acabant,
tamb poden ajudar els altres.
Unitat 7
67

8.1. Estableix adequadament el propsit comunicatiu dun pla de treball i nutilitza correctament els elements per a confeccionar-lo.
Escriu plans de treball.
8.2. Transmet les idees de forma completa, progressiva i ordenada.
Solucions
1
a) Verdadera.
b) Verdadera.
d) Falsa. Cada curs de lescola sembrar una
llavor diferent.
a) Grup A. El necessitaran per a dividir lhort en

espais per a cada curs.
b) Grup D. El necessitaran per a escriure el gui
de la presentaci.
c) Grup C. Els far falta per a regar la terra.
d) Grup B. Les necessitaran per a sembrar.
e) Grup B. Els far falta per a plantar les llavors.
c) Falsa. El grup D informar la resta de lescola.
Per a comenar definim

1. Demanarem als alumnes que intenten definir qu s un pla de treball i en quines situacions en farien servir un. Podem preguntar-los
si alguna vegada nhan fet un o han participat en la seua elaboraci.
2. Llegirem en veu alta el pla de treball de la pgina 138 i demanarem
als alumnes que indiquen quines persones de lescola hi estan implicades. Els demanarem que pensen quines activitats organitza
lescola en qu participen tamb tantes persones.
3. Proposarem als alumnes que comenten els beneficis de planificar
una tasca que implica tantes persones i qu podria passar si no
sen fera una bona planificaci.
4. Suggerirem als alumnes que pensen quines accions quotidianes
podrien millorar si feren un pla de treball per a planificar-se. Per
exemple, estudiar per a un examen o fer els deures.
5. Desprs de fer lactivitat 4, proposarem que trien una de les accions de lactivitat i que desenvolupen un pla de treball pensant que
formen part dun grup de quatre persones.
68
Unitat 7
Solucions
6. Abans de fer lactivitat 8, els suggerirem que escriguen

en un paper quins passos haurien de seguir en forma de
llista i, desprs, els organitzen en el pla de treball.
Lactivitat 8 es pot fer amb lestructura cooperativa Escriptura per parelles.
b) Posar en marxa una revista escolar. e) Fabricar un joguet reciclat. f) Construir un moble. En
els altres casos no cal un pla de treball perqu
sn accions que no impliquen un procs i per a
les quals no cal seguir uns passos. En canvi, en
aquestes tres, s que cal.
Resposta model: Anivellar el terreny. Clavar les

piquetes. Colocar els ferros.
Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

utilitzen un regle per a fer la taula com la del
model de la pgina 138.
Resposta lliure. Demanarem als alumnes que

facen s de la creativitat i de la imaginaci.
Resposta lliure. Comprovarem que el pla de

treball est ordenat i segueix els passos per a
arribar a un objectiu.

que proposen als pares lelaboraci dun pla de treball per a
les faenes de casa, en qu tant ells com els germans o les
altres persones que visquen a casa, participen en la mesura
de les seues possibilitats. Els demanarem que el porten a
classe per a comentar-lo i contrastar-lo amb el dels companys.
7. Suggerirem que facen lactivitat de lAprn paraules de

smSabadigital.com per a reforar laprenentatge de lestructura del pla de treball .
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a acabar
8. Reflexionem. Projectarem el vdeo http://www.esm.net/v6ep_U7_09
i comentarem els beneficis
que aporta als alumnes daquesta escola dur un pla
de treball dels seus aprenentatges tant ara com en un
futur.
Unitat 7
69

10.1. Diferencia paraules polismiques i homnimes.
Reconeix i diferencia paraules polismiques i homnimes.
11.1. Estableix relacions de significat entre paraules polismiques i homnimes.
Relaciona paraules amb el seu significat i les
identifica com a polismiques o homnimes
amb lajuda dun diccionari.
Solucions
La xiqueta ha ents que el poeta ha somiat alguna cosa de veritat, mentre dorm.
El poeta podria respondre: Un somni tamb s

alguna cosa que tagradaria que passara en un
futur.
1
Entre a) i b) la relaci s de polismia. Entre c) i

d) la relaci s dhomonmia.
Apareix el primer significat.
Primer cap: determinant. Segon i ltim cap:

part del cos. Tercer i quart cap: 3a persona singular del verb cabre. Entre aquestes paraules
es produeix una relaci dhomonmia.
Per a comenar juguem
Per a acabar
1. Prepararem targetes amb dibuixos o fotografies de diversos significats de paraules polismiques (banc de
peixos, banc de seure, cua danimal, cua de persones...)
i les repartirem entre els alumnes perqu formen parelles. Una altra opci s que preparen ells mateixos les
targetes.
4. Proposarem que, per parelles, inventen un altre embarbussament en qu apareguen paraules homnimes o
polismiques.
2. Els demanarem que per parelles pensen en dues paraules sinnimes o homnimes i que inventen una escena en qu es produsca una confusi com la de la
introducci daquesta pgina. Quan lhagen pensat,
els demanarem que isquen davant de la classe i la representen. La resta de companys hauran dendevinar
si es tracta de dues paraules sinnimes o homnimes i
explicaran el significat de les dues per a desfer la confusi.
3. Desprs de fer lactivitat 2, proposarem als alumnes que
amplien el joc de les targetes que hem fet anteriorment
per, en aquest cas, amb paraules homnimes.
70
Unitat 7
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps

12.1. Identifica i usa les preposicions, les conjuncions i les interjeccions.
Reconeix i diferencia les preposicions, les
conjuncions i les interjeccions.
Solucions
Vora i dels sn preposicions. Caram! s una interjecci.
S. Caram! es pot substituir per una oraci.
1
Per, dels, sota, de, en, amb, sobre. Sn preposicions simples.
Resposta model:
a) Vs vestint-te mentre la mare trau el cotxe
del garatge.
b) Est plovent. He darreplegar la roba del terrat perqu no es banye.
c) No magrada ballar per s que magrada cantar.
d) Podem anar al cinema, o passejar pel parc.
a) Ai! Quin mal mhe fet al peu mentre pujava

cap al cim de la muntanya.
b) Visca! Hem vist el nostre grup de msica preferit i estem cansats per molt contents.
c) Oh! Anem cap a casa, que plou molt i ens banyarem.
1. Farem un reps de totes les categories gramaticals que

hem estudiat fins ara: substantius, adjectius, determinants, pronoms personals, verbs, adverbis i locucions
adverbials. Introduirem les categories que treballarem
en aquesta unitat i demanarem als alumnes que posen
un exemple de cada una.
Aprendre a pensar
La secci de Gramtica es pot treballar amb lestratgia
de pensament Mapa conceptual.
. Escoltarem un fragment de la lectura i els alumnes hauran
dapuntar totes les preposicions que hi troben. Podem
recordar-los que les preposicions no sempre duen una
paraula davant, per s darrere i que algunes preposicions
coincideixen en forma amb els adverbis (per exemple,
davant o darrere).

Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a acabar
3. Reflexionem. Els demanarem que agafen un escrit recent seu i neliminen les conjuncions. T sentit el text?
Sn imprescindibles les conjuncions?
Unitat 7
71

13.1. Utilitza correctament les grafies g/j, tg/tj.
Escriu correctament paraules amb g/j,
tg/tj.
Solucions
Les lletres en com sn la g i la j.
La g davant de e i i i la j davant de a, o i u.
Aquell s el germ dEugeni!
El del jersei de color taronja?

No, el que est al costat dels gira-sols i mira
el rellotge.
2
Pluja - pluges; petjada - petjades; esponja - esponges; roja - roges. La grafia canvia perqu el
plural es fa amb e i, per aix, canviem la j del
singular per la g.
a) Els personatges de les noveles poden ser

productes de la imaginaci.
b) La soluci daquest jeroglfic s un nombre
major que 20.
c) De laixeta nova no raja aigua calenta i per
aix lhem rebutjada.
d) Sempre va desitjar tindre ms coratge que el

seu company Josep.
Per a comenar identifiquem sons

1. Per a comenar la sessi demanarem als alumnes que
diguen en veu alta paraules que sescriuen amb g i amb
j i les escriurem en la pissarra. Procurarem que tamb hi
haja paraules com gbia, gola o guant. Els preguntarem: Quan sona diferent la g? En quins casos la g i la j
sonen igual? Quan escrivim g i quan j?
2. Els demanarem que pensen en una altra lletra que es
pronuncie diferent segons la vocal que tinga al davant
i que en posen exemples (la c: casa, ceba, cim, cosa i
cuina).
3. Demanarem a un alumne que llija el text introductori i,
amb la informaci que ja hem dedut a linici de la sessi,
respondrem a les preguntes proposades en veu alta.
4. Observarem, amb lajuda dels exemples, que els dgrafs
tg i tj segueixen la mateixa norma que les lletres g i j.
5. Per a introduir les excepcions a la norma, escriurem en
la pissarra les paraules segents: injecci, adjectiu, jersei, Jess... Els demanarem que pensen qu tenen des-
72
Unitat 7
trany aquestes paraules, segons el que hem vist fins

ara. Hauran dadvertir que la j va seguida duna e i, per
tant, no segueixen la normal general.
6. Abans de fer les activitats podem fer un esquema resum en la pissarra de les normes de la g/j i la tg/tj perqu el tinguen davant i el puguen consultar sempre que
ho necessiten.
7. Abans de lactivitat 2, explicarem que hi ha paraules
que en fer el plural canvien la vocal i, per tant, tamb
hem de canviar la lletra que va davant. Per exemple, el
plural de granja s granges i, per aix, la j del singular
lhem de canviar per una g.
8. Podem veure que ocorre el mateix amb els dgrafs tj i tg
en lactivitat 5. Hi ha verbs que alternen les vocals en les
seues formes i, per tant, tamb hem de variar els dgrafs
tg i tj. Per exemple, la primera persona del present dindicatiu del verb desitjar s desitge i la segona, desitja.
Per tant, hem de seguir les normes generals i tindre en
compte que la flexi dun mateix verb pot presentar les
dues grafies.
9. Suggerirem als alumnes que entren en smSabadigital.
Solucions
diumenge, gener, Llotja, Major, Vila-joiosa, giron, Jordi, salvatge, companatge.
com per a aprofundir en lescriptura de la g/j i la tg/tj

amb el joc interactiu.
Per a acabar
oral, pista 50 . Per a fer lactivitat 6, escoltarem ludio i demanarem als alumnes que escriguen el dictat en
el quadern.
11. Els convidarem a entrar en smSabadigital.com i completar el Fitxer ortogrfic en el qual anotaran els errors i
les paraules ms difcils del dictat.
12. Proposarem als alumnes treballar els continguts de lortografia amb diferents dinmiques de dictats interactius. En aquesta unitat podem fer un dictat de lletreig
directe i un altre datenci visual .
13. Reflexionem. Com que hi ha bastants excepcions a la
norma general dortografia de la g/j i tg/tj, els farem reflexionar sobre la importncia que t memoritzar-les
per a evitar errades ortogrfiques quan escrivim. Els
proposarem crear una regla mnemotcnica perqu recorden les excepcions amb facilitat.
AIREJAR
ALLOTJAR
PASSEJAR
REBUTJAR
Jo
airege
allotge
passege
rebutge
7X
aireges
allotges
passeges
rebutges
(OO(OOD
aireja
allotge
passeja
rebutja
Nosaltres
airegem
allotgem
passegem
rebutgem
Vosaltres
airegeu
allotgeu
passegeu
rebutgeu
Ells/Elles
airegen
allotgen
passegen
rebutgen
Paraules subratllades de roig: ngela, garatge,

Gemma, formatge, metge. Paraules subratllades de blau: Jaume, projectaven, Jurassic, objecci, taronja, mitja, menjar, roja, pitjor.

copien el dictat en el quadern i escriuen les paraules amb g/j i tg/tj dun altre color.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes copien les paraules en qu han fallat i que
nescriuen quatre ms amb g/j i tg/tj.
Taller dortografia. Dictats per a tu, fitxer ortogrfic.
Ortografia visual. Dictats projectables: lletreig directe
i atenci visual.
Ortografia prtica. Regles ortogrfiques de butxaca.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Unitat 7
73

1
17.1. Identifica les caracterstiques i els elements
distintius de les estrofes.
Reconeix i identifica les caracterstiques
dels diferents tipus destrofes.
18.1. Busca i recita textos lrics del segle xx.

Recita un poema del segle xx que prviament ha buscat.
74

1. Demanarem als alumnes que recorden qu s una estrofa i qu s un vers. Els dos continguts els han treballat en unitats anteriors, per tant, no haurien de tindre
dificultats per a recordar-los.
2. Els explicarem que hi ha diferents tipus destrofes i que
cada una t unes caracterstiques prpies que les diferencien de la resta.
deixen amb el tipus destrofa que els havien assignat.

6. Resoldrem els dubtes de vocabulari amb el quadre del
marge o buscant en el diccionari aquelles paraules que
no coneguen.
7. Suggerirem als alumnes que entren smSabadigital.com
i facen el Descobreix i llig, on podran llegir ms exemples dels tipus destrofes que han treballat i fer activitats de comprensi lectora.
3. Llegirem en veu alta el quadre de teoria i, sense llegir els

poemes, identificarem cada un amb el tipus destrofa
corresponent, tenint en compte les caracterstiques
que hem llegit.
8. Perqu vegen una altra manera de recitar poemes, els

posarem la versi musicada del poema Can a Mahalta, interpretada per Llus Llach (http://www.e-sm.net/
1
v6ep_U7_10)
. A ms descoltar el poema complet,
els alumnes podran escoltar Llus Llach parlar de lautor
i com va descobrir el poema.
4. Pararem atenci a la ilustraci i preguntarem als alumnes: Quin tema penseu que deuen tractar? Connectarem els poemes amb el valor de la unitat i amb els
poemes inicials: gaudir de la natura.
9. Demanarem als alumnes que tornen a llegir els poemes i subratllen els elements de la natura que shi anomenen. Aix, els ser ms senzill resoldre les activitats
1 i 2.
1
. Escoltarem ludio dels poemes i els proposarem que es
fixen en la rima i que comproven si els poemes coinci-
2
.
Tornarem a escoltar els fragments proposats perqu els
alumnes identifiquen si la paraula rius s polismica o
Unitat 7
Solucions
1
Can a Mahalta: rius, cam, cels, xiprers, palmes.

iii: lluna, estrelles, mar, duna.
Desprs de la tempestat: nvols, cel, tempesta, aigua, nit, dia.
a) poema iii perqu hi apareixen les estrelles,

la lluna i el mar.
b) poema Can a Mahalta perqu shi veuen
els dos rius paralels.
c) poema Desprs de la tempestat perqu es
veuen els nvols i la ciutat.
2
3
Les paraules destacades sn homnimes perqu tenen diferent categoria gramatical: en el

primer poema rius s el plural del substantiu riu
i en el segon poema s la segona persona del
singular del present dindicatiu del verb riure.
CAN A
MAHALTA
III
DESPRS
DE LA TEMPESTAT
1RPEUH
GHYHUVRV
SHUHVWURID
1RPEUH
GHVOyODEHV
14, 12, 12,

14
10
10
7LSXVGHULPD
consonant
consonant
consonant
redol
tercet
quartet
7LSXV
GHVWURID
5
homnima. Si no recorden la teoria, tornarem a la secci

Vocabulari perqu repassen les caracterstiques daquestes paraules.
11. Per a fer lactivitat 5, anirem a laula dinformtica o a
la biblioteca de lescola perqu els alumnes busquen
informaci sobre els poetes valencians de desprs de
la Guerra Civil. Per a facilitar-los la tasca podem suggerir-los algunes pgines webs on poden trobar informaci i poemes sobre poetes com ara Vicent Andrs
2
Estells (http://www.e-sm.net/v6ep_U7_11)
,
3
Joan Fuster (http://www.e-sm.net/v6ep_U7_12)
,
4
,
Marc Granell (http://www.e-sm.net/v6ep_U7_13)
5
Maria Beneyto (http://www.e-sm.net/v6ep_U7_14)
,
6
Manel Alonso (http://www.e-sm.net/v6ep_U7_15)
.
Resposta lliure. Valorarem la tria del poema i la

recitaci: lentonaci, el ritme, les pauses...
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a acabar
12. Reflexionem. Demanarem als alumnes que reflexionen
sobre la tendncia dels poetes a escriure sobre la natura. Per qu penseu que s un tema tan recurrent entre
els poetes? Creieu que la natura s font dinspiraci? Sobre quin paisatge escriureu vosaltres un poema?
Unitat 7
75
Solucions
1
relacionar paraules amb els complements

daquestes. Poden ser simples (a, de, en...) i
compostes (cap a, des de, fins a, per a...).
Resposta model:
Serveixen per a relacionar dues paraules
o dues oracions que fan la mateixa funci i
tamb dues o ms oracions.
Conjuncions
Les ms usuals sn: doncs, i, mentre, ni, o,
o b, per, perqu, que, si, sin..
Sn enunciats no oracionals que expressen sentiments, imiten sorolls o serveixen
per a cridar latenci del receptor.
Interjeccions
Exemples: Oh!, Ah!, Vinga!, Bravo!.
Paraules polismiques. Paraules homnimes.
a) Homnimes. b) Polismiques.
Homfones. Homnimes totals. Homgrafes.

Homfones.
Jess, jutge, jutjats, Catarroja, ngela, joieria,

rellotgeria, germ, Gerard, metge, dijous.
Resposta model: O b menjarem arrs o b fideus. El meu germ no es diu Jordi, sin Jaume. No magraden les llepolies ni els pastissos.
Ja tens la canya? Doncs anem a pescar!
Per a comenar ens preparem
1. Els suggerirem que facen les activitats seguint lordre

proposat. Comenar per lapartat Organitzat les idees
els ajudar a resoldre correctament la resta dactivitats.
5. Reflexionem. Els farem preguntes per a avaluar el que

han aprs: Qu has aprs en aquesta unitat? Quin contingut creus que et resultar ms til? Qu s el que ms
tha agradat?
2. Suggerirem que completen lesquema de lactivitat 1 i,
tenint-lo com a exemple, en facen un en lactivitat 2
sobre les conjuncions i les interjeccions. Demanarem a
un alumne que isca a la pissarra i escriga el seu per a
corregir els possibles errors que haja coms. Preguntarem a la resta dalumnes si lhan fet duna altra manera i
explicarem que els esquemes poden ser diferents; el ms
important s que resumisquen els continguts de manera
adequada.
3. A travs de lentorn de Sabadigital, proposarem als
alumnes que juguen i aprenguen ms sobre les preposicions, les conjuncions i les interjeccions.
4. Per ltim, els motivarem perqu facen les activitats
dautoavaluaci i comproven el que han aprs en la
unitat en smSabadigital.com.
76
Unitat 7
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a
avaluar

Solucions
1
a) Verdader.
b) Fals. El preu s de 2,5 .
c) Fals. Tracta sobre un tsar que va caure greument malalt perqu no era feli.
d) Fals. Va ser un trobador.
Resposta model: funci - obra; soluci - remei;

ambaixador - emissari reial.
a) la seua.
b) aquesta.
c) home - dona.
d) vivia.
La primera no es contrau perqu larticle mascul acompanya un substantiu que comena per
vocal i, per tant, sha dapostrofar. La segona es
contrau perqu larticle acompanya un substantiu comenat per consonant i, per tant, no sha
dapostrofar.

transformen la sinopsi de lobra en un cmic i
que utilitzen els elements adequats.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes copien correctament el dictat.
Resposta lliure. Observarem que escriuen el redol amb les caracterstiques proposades.
1. Abans de resoldre les activitats llegirem el text en veu

alta. Preguntarem als alumnes: Quin s lobjectiu del
text? On creus que sha publicat? Per qu? En quin altre
mitj pots llegir aquest tipus de text?
2. Per a fer lactivitat 6, si s necessari, recordarem entre
tots les caracterstiques del cmic i els recursos que tenim a labast: bafarades, cartutxos, smbols...
Per a acabar...
4. Reflexionem. Els demanarem que exposen totes les dificultats que han tingut per a fer les activitats i resoldrem entre tots els dubtes.
Els sinnims
Lactivitat 6 es pot fer amb lestructura cooperativa Full
giratori.
Per a comenar llegim la ressenya
Els determinants
Els substantius
Els verbs
Lapstrof i la contracci

. Els
demanarem que escolten ludio del dictat Para atenci, que inclou algunes de les paraules que apareixen
en els ideogrames que han vist fins ara.
El cmic
Lestrofa
Unitat 7
77
10.1. Diferencia paraules polismiques i homnimes.
12.1. Identifica i usa les preposicions, les conjuncions i les interjeccions.
13.1. Utilitza correctament les grafies g/j, tg/tj.
17.1. Identifica les caracterstiques i els elements
distintius de les estrofes.
19.1. Crea un poema amb un tipus destrofa concret i en fa s de les caracterstiques prpies.
Per a transmetre al mxim nombre possible de

persones un missatge damor i respecte pel planeta Terra.
suport - ajuda, finalitat - objectiu; vistes - paisatges; equipament - equipatge.
a) per (conjunci), de (preposici).

b) Oh! (interjecci), de (preposici), a (preposici).
Solucions
Per a comenar llegim

1. Abans de comenar a resoldre les activitats llegirem en veu alta el
text proposat i resoldrem els dubtes de vocabulari que hi puguen
sorgir. Els podem fer preguntes, com ara: Qu et sembla el repte
del malagueny Ignacio Dean Moulia? Creus que aconseguir
dur-lo a terme? Qu faries tu pel planeta? Quines coses posaries
en el teu equipatge? Per qu?
2. Per a veure el recorregut que vol fer el protagonista del text que
acabem de llegir, podem agafar un mapa del mn i marcar amb
un retolador la ruta que seguir per a fer la volta al mn.
3. Els alumnes hauran de respondre a les activitats individualment
perqu prenguen conscincia de quins continguts tenen assolits i
quins han de repassar amb ms deteniment.
4. Llegirem el cartell informatiu de lapartat Respecta la natura. Els
preguntarem si nhan vist algun de semblant alguna vegada i on
lhan vist. Els farem reflexionar sobre la importncia daquests
cartells a lhora de conservar els entorns naturals en bon estat. Els
demanarem que facen, entre tots, una llista de bones prctiques
quan van dexcursi a la muntanya.
78
Unitat 7
Solucions
1
Resposta model: en un bosc, un parc natural,

una zona dacampada...
Resposta model: Utilitzeu els bancs i les taules

del parc, per no els feu malb. Si voleu gaudir
de lentorn durant molts anys, respecteu-lo.
Perqu el so s diferent. Un altre exemple: assajar - assaig.
Xit! Si feu soroll o parleu fort, us perdreu els

sons del parc natural.
a) 10 slabes.
b) ABBA, rima consonant.
c) Quartet.
Tasca final
Quadern de bitcola
segueixen els passos proposats per a fer la tasca final. Lobjectiu s que, entre tota la classe,
creen un quadern amb fitxes sobre els viatges
que hagen fet, on recullen les caracterstiques
del lloc i les emocions que van sentir quan el van
visitar.
5. Desprs, resoldran les activitats i les corregirem en veu

alta entre tots.
Per a acabar
6. Abans de fer la Tasca final daquesta unitat, entrarem a
Sabadigital i exposarem el tutorial Com preparar exposicions
que els ensenyar a buscar i a organitzar la
informaci, aix com a redactar els seus escrits de manera adequada.
7. Per a explicar-los qu s un quadern de bitcola, podem
posar com a exemple aquest blog, perqu sen facen
una idea: http://www.e-sm.net/v6ep_U7_16
.
9. Preguntarem als alumnes qu han aprs sobre gaudir

de la natura i quines precaucions hem de prendre quan
fem una excursi a un entorn natural. Podem preguntar-los: Per qu creieu que s tan important mantindre
net el nostre entorn i cuidar-lo?
Treball en equip
No s ms net qui ms neteja,

sin qui menys embruta.
Aprendre a pensar
La Tasca final es pot treballar amb lestratgia de pensament Rbrica dautoavaluaci.
8. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprs i
com han treballat en la tasca en smSabadigital.com.
Unitat 7
79

i informatius.

Utilitza correctament la llengua per a participar en debats i dilegs sobre la importncia de gaudir de la msica.

1. Llegirem amb els alumnes el ttol de la unitat i els preguntarem si saben el que significa. Es tracta duna frase feta
que vol dir tot preparat. Podem comentar-los altres expressions relacionades amb la msica, com ara La msica
amansa les feres. Desprs els avanarem de qu parlarem els prxims dies: de la importncia de gaudir amb la
msica.
2. Tot seguit, llegirem el requadre Que important que s...
gaudir de la msica! i encetarem una conversa sobre
gneres msicals i lefecte que poden tindre sobre nosaltres cada un daquests. Com ens sentim quan escoltem una balada? I quan escoltem un rock? Els podem
posar un fragment de cada tipus de can per a veure
qu els fa sentir.
3. Els avanarem la Tasca final que farem al final de la unitat i que consistir a elaborar un pster sobre instruments tradicionals valencians i els preguntarem, per a
anar obrint boca, si en coneixen algun.
4. s probable que algun dels nostres alumnes toque un
instrument. Podem aprofitar per a preguntar-los qu
86
Unitat 8
senten quan toquen i quines diferncies destacarien

entre la sensaci que produeix escoltar msica i la que
produeix fer-ne.
5. Llegirem el ttol de la lectura La mgia de lespectacle i
els demanarem que ens diguen, a partir de les illustracions i del format del text que veuen, quin tipus de
text creuen que estan a punt de llegir.
6. Ens centrarem en el dibuix i respondrem a les dues primeres preguntes del quadre I tu, qu nopines? Escoltarem les hiptesis dalguns alumnes per a, desprs,
plantejar-los a uns altres lltima pregunta del quadre.
En les tres qestions plantejades no hi haur respostes
correctes o incorrectes, per tant, ens fixarem en lexpressi oral ordenada i en el respecte que mostren envers les intervencions dels companys.
.
llegir
Solucions
8. Llegirem el vocabulari de la pgina per tal dexplicar-lo.

Si cal podem dir-los ms oracions que els servisquen
dexemple.
. Escoltarem amb atenci el primer fragment de la lectura i
ens fixarem especialment en lentonaci de les oracions
i en les pauses.

fan hiptesis sobre el que ocorre en el dibuix i
que respecten els torns de paraula dels companys.
Resposta model: Sembla que estiguen perplexos.
Resposta lliure. Ens fixarem en com expressen

les emocions que senten quan escolten determinada msica i, de nou, en el respecte a les
intervencions dels altres.

Animaci a la lectura. La mgia de lespectacle (presentaci animada).
Lectura i comprensi. La mgia de lespectacle (lectura
inicial, pgina 151).
10. Tot seguit, llegirem el text en veu alta i per tandes. Pararem atenci a lentonaci o les pauses dels alumnes i
farem les correccions pertinents.
11. Si ja hem comentat que es tracta dun text narratiu, podem recordar-ho i ampliar la informaci sobre les caracterstiques del text. Es tracta duna narraci on el
narrador s extern perqu escriu els fets en 3a persona.
Per a acabar
12. Demanarem a un o diversos alumnes que expliquen de
manera oral el contingut de la lectura.
13. Tamb els preguntarem si el text els ha despertat curiositat i per qu: Amb la informaci que teniu, voleu saber
ms sobre lespectacle de Molly?
Unitat 8
87

i informatius.

Per a comenar recordem

1. Recordarem la informaci que havem dedut en la sessi anterior: el tipus de text de qu es tracta, de qu parla i qu creuen que shi desenvolupar desprs.
2. Mirarem tamb la ilustraci de la pgina i tractarem
desbrinar qu hi passa: De qui sn les cames que apareixen en la part de dalt? Qu fan? I la gent per terra?
Per les cares que fan, com penseu que ho est passant
el pblic?
3. Tamb els preguntarem si alguna vegada han assistit a
un espectacle de mgia i si han sentit parlar de la hipnosi.
4. Llegirem el vocabulari i explicarem el que considerem
necessari per a enfrontar-nos a la lectura.
. Escoltarem el text sense mirar el llibre i farem algunes preguntes sobre qu hi diu. Desprs comprovarem quines
coses han anticipat correctament i quines no.
88
Unitat 8
6. Llegirem el text per tandes parant atenci al vocabulari

que hi apareix destacat i al que ens puguen preguntar.
7. En el text hi ha algunes frases fetes i expressions en
sentit figurat. Com sabem, aquest s el tema que tractarem en lapartat del Vocabulari, per haurem de resoldre els dubtes de la lectura quan sorgisquen. Si
desprs tornen a aparixer algunes expressions, aix
ens servir per a comprovar que els alumnes han integrat les definicions que hem explicat.
8. Una vegada llegit el text, podem tornar a les ilustracions
per tal de comprovar a qu fan referncia dins del text.
Els podem preguntar si els resulta til la representaci
grfica de la lectura i per qu.
9. Ens detindrem per tal de parlar de la realitat o la ficci de
la histria que hem llegit. Els podem preguntar si prefereixen llegir llibres que narren fets o histries reals o, al
contrari, gaudeixen ms de llibres o contes fantstics.
10. Llegirem el requadre que parla de lautora del llibre, Georgia Byng. La novela Molly Moon i lincreble llibre de lhipnotisme sha tradut a 25 llenges i s, per tant, coneguda
arreu del mn. Lautora britnica ha escrit cinc noveles
Notes
ms amb Molly com a protagonista, entre aquestes podem destacar: Molly Moon atura el mn i Molly Moon viatja a travs del temps. Les dues publicades per Crulla.
11. Desprs daportar la informaci sobre lautora els podem preguntar si saben daltres llibres que shagen tradut a molts idiomes. Podem fer la pregunta: Qui diu
que un llibre shaja de traduir a ms llenges? i parlarem
breument de loferta i la demanda dobres literries.
12. Per a treballar les paraules destacades de roig en la lectura, consultarem el quadre Para atenci i el treballarem
en tres passos:
Tot seguit apegarem les paraules en el mural manipulatiu El viatge de les paraules i els demanarem que es
fixen en els dibuixos que representen les lletres destacades.
el quadern i que escriguen un pargraf amb sentit que
en continga tantes com puguen.
Per a acabar...
13. Treball individual. Preguntarem si els ha agradat la lectura i si lhan trobada interessant. Desprs, els demanarem que inventen com creuen que continuar la histria.
Poden escriure algunes notes i desprs exposar-ho de
manera oral o b redactar la continuaci per escrit i llegir-la en veu alta.
14. Una vegada finalitzada la lectura, els animarem a entrar
en smSabadigital.com per a fer lactivitat de Descobreix
i llig descobrir altres reaccions que pot tindre el pblic i
fer ms activitats de comprensi lectora.
15. Reflexionem. Molly hipnotitza els espectadors per a representar la seua funci. Els preguntarem com se sentirien dalt dun escenari: Tindreu vergonya? Com creieu
que es ven aquesta sensaci?
Ortografia visual. El viatge de les paraules. Targetes amb
ideogrames per a apegar en el mural manipulatiu.
Unitat 8
89

3.1. Anticipa hiptesis, les comprova i les reformula, si s necessari, a travs de les illustracions i altres elements no explcits del

Utilitza correctament la llengua per a participar en debats i dilegs sobre la importncia de gaudir de la msica.
7.1. Produeix textos orals per a expressar una
opini seguint lordre lgic de lestructura
textual.
Utilitza la llengua per a donar la seua opini
de manera respectuosa i ordenada.
9.1. Estableix adequadament el propsit comunicatiu de la crnica.
Escriu crniques i ressenyes.
Solucions
1
Lordre correcte dels dibuixos s 2, 1, 3.
a) No.
b) Perqu est hipnotitzat i creu que Molly est
cantant i ballant molt b.
R. model: Que la gent no parava daplaudir quan

havia acabat lactuaci i ella eixia a saludar.
Resposta lliure. Comprovarem que donen la

seua opini de manera clara i respectuosa.
Resposta lliure. Valorarem que siguen sincers

en les seues opinions i respecten les dels altres.
Resposta lliure. Comprovarem que escriguen

textos imaginatius i que en fan un resum adequat.
90
Resposta lliure. Ens assegurarem que fan la investigaci que requereix lactivitat.
Unitat 8

lestructura textual de la crnica i adapta el
Ordena les idees del text que escriu i adapta
la llengua a la situaci comunicativa.
1. Recordarem amb els alumnes la informaci del text.

1
. Escoltarem
de nou el fragment de la lectura i resoldrem lactivitat 2.
3. Els deixarem temps per a reflexionar les respostes de lactivitat 5.
Aprendre a pensar
Lactivitat 5 es pot treballar amb lestratgia de pensament Preguntes guia.
4. Els animarem a entrar en smSabadigital.com per a descobrir els
balls tradicionals valencians en la webquest.


de lemissor.
Entn un text oral sobre les opinions desprs dun concert i nidentifica les parts i el
propsit.
7.1. Produeix textos orals per a expressar una
opini seguint lordre lgic de lestructura
textual.
Utilitza la llengua per a donar la seua opini
de manera respectuosa i ordenada.
Solucions
1
Resposta lliure. Comprovarem que entenen totes les paraules i trien les que utilitzarien per a fer
lexplicaci a un company.
Resposta model:
a) Estan contents perqu els ha agradat molt el

concert.
b) El solo de guitarra elctrica acompanyat de
les dolaines a diferents veus.
c) El que ms mha agradat. Bernat diu que t
ra, per tant, hi est dacord.
3
Resposta lliure.
Resposta lliure.
Transcripci pista 56
1. Demanarem als alumnes que observen la ilustraci i que la descriguen detalladament fent s del vocabulari que hi apareix.
2. Proposarem que afigen el nom daltres instruments musicals que
coneguen.
En el desenvolupament...
conversa i resoldrem lactivitat 2.
. Escoltarem la
4. Practiquem junts. Desprs de fer lactivitat 3 per parelles, cada

alumne pot explicar a la resta de la classe el que li ha contat el
company.
Per a acabar
5. Lltima activitat la poden preparar a casa amb un company, per
tant, els demanarem que pregunten els dubtes abans de fer-la.
6. Reflexionem. Reprendrem la nota de lactivitat 3 i els insistirem
en la importncia dargumentar les nostres opinions per tal de donar-los ms valor.
Per a comenar... ens fixem
CLUDIA: Ha sigut espectacular el concert. No et

sembla, Bernat?
BERNAT: S, Cludia, pensava que Els Valents en
directe no sonarien tan b com en el disc, per
mhan agradat encara ms que quan els vaig escoltar en la maqueta que ens va passar el meu
mestre de Msica.
CLUDIA: El que ms mha agradat s el solo de
guitarra elctrica acompanyat per les dolaines
a diferents veus. Crec que la barreja de sons tradicionals i actuals est molt ben aconseguida.
BERNAT: Tens ra, el meu mestre de Msica diu
que aquest grup ser un dels que ms es parlar
durant els prxims anys.
CLUDIA: I nosaltres podrem dir que els hem vist
en un dels seus primers concerts.
BERNAT: Ja saps quan faran la prxima actuaci?
No pense perdre-me-la!
CLUDIA: Ara els ho preguntem, van a la classe del
meu cos i els conec.
Unitat 8
91

principals i secundries dun text literari
i no literari.
i informatius.
Escriu crniques i ressenyes.
lestructura textual de la crnica i adapta el
Ordena les idees del text que escriu i adapta la llengua a la situaci comunicativa.
10.1. Detecta errors amb autonomia o resol els
Comprova i revisa la puntuaci i lortografia dels textos que escriu.
Solucions
a) Ttol: Un mar democions.
Intrprets: Associaci Proeso.
b) Resposta model: Lopini de lautor s positiva perqu lexpressa a partir de les reaccions del pblic aplaud entusiasmat i usa
afirmacions que transmeten aquesta idea,
com lltima oraci del text.
2
92
Resposta model: La fotografia que millor representa la crnica s la primera, ja que els intrprets de les obres musicals descrites sn
mestres i, per tant, han de ser adults. Un possible peu de foto seria: Mestres de lAssociaci
Proeso en plena actuaci.
Unitat 8
Obres interpretades: Magallanes i Llibertadors.

1. Demanarem als alumnes que comenten qu saben de la crnica,
quines crniques coneixen (de msica, desports, de viatges...) i
els preguntarem on solen aparixer i amb quina intenci.
2. Desprs de llegir la crnica de lactivitat 1, llegirem amb els alumnes la crnica dun concert publicada per una revista de msica.
Per exemple, http://www.e-sm.net/v6ep_U8_17. Els demanarem
1
que establisquen les semblances i les diferncies
.
3. Quan acabem lactivitat 1 tamb podem escoltar les obres musicals que sesmenten en el text. Si la durada de les dues obres ocupa massa temps de la sessi, podem triar-ne una de les dues
2
(Magallanes, http://www.e-sm.net/v6ep_U8_18
o Lliberta3
dors, http://www.e-sm.net/v6ep_U8_19
) o escoltar-ne sols
un fragment. Podem demanar-los que facen un dibuix mentre escolten la msica, per a veure qu els inspira lobra escollida.
4. Desprs de fer lactivitat 2, proposarem que inventen, per parelles, una crnica per a la segona fotografia.
5. Els animarem a entrar en smSabadigital.com i consultar lAprn
paraules per a reforar laprenentatge de la crnica .
Solucions
Per a acabar
6. Treballem junts. Proposarem als alumnes que es convertisquen, durant el prxim cap de setmana, en crtics. Per parelles, distribuirem les activitats culturals
que tenen lloc a la localitat o als pobles vens (cine,
teatre, concerts de msica...). Cada parella redactar
la crnica corresponent i, posteriorment, exposaran
les crniques en un lloc visible de lescola perqu la
resta dalumnes les puga llegir.
7. Reflexionem. Els preguntarem si els resulta fcil o difcil
la redacci duna crnica. I, desprs, perfilarem ms la
reflexi: Qu us resulta ms fcil: parlar de les sensacions que us provoca una obra o b relatar de manera
ordenada la informaci al voltant de lesdeveniment
(les dades objectives)?
El primer fragment correspon a la valoraci. El

segon inclou les dades generals. El tercer fa referncia a la descripci de les obres.

inclouen totes les dades dels dos concerts,
quant a data, lloc i intrprets i redacten lopini
com si hagueren assistit a una de les dues actuacions.
Resposta lliure. Ens fixarem que els alumnes

segueixen les pautes i redacten la crnica amb
tota la informaci necessria i amb una ortografia correcta.
Resposta lliure. Recordarem als alumnes que en

la lectura el pblic estava entusiasmat i que aix
sha de reflectir en la seua opini.
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Proposta dactivitats per a casa. Suggerirem que els alumnes animen els pares a assistir junts a una activitat cultural
de les que es programen als pobles de la comarca. Desprs,
cada membre de la famlia escriur la seua crnica sobre
lespectacle i les compararan per a veure les coincidncies i
les divergncies.
Unitat 8
93

11.1. Aplica els coneixements sobre el sentit literal i el figurat.
Distingeix, crea i interpreta oracions amb
sentit literal i sentit figurat.
Solucions
Lexpressi, amb el sentit que susa habitualment, vol dir ballar, per tamb vol dir menejar
un esquelet.
Molly.
a) Sentit figurat. b) Sentit literal.
Resposta model: Estic a la lluna, per a dir que

estic pensant en alguna altra cosa, perqu els
meus pensaments estan lluny dac.
2
Resposta model: Galliner en sentit literal s el

lloc on viuen les gallines en una granja. En sentit figurat, s un lloc amb molt de rebombori.
a) planter. Sentit literal. b) pi. Sentit figurat.

c) tren. Sentit literal. d) tren. Sentit figurat.
e) planter. Sentit figurat. f) pi. Sentit literal.
Resposta model: El cim de la muntanya estava

nevat. Fer molts exmens sem fa una muntanya. / Em fa mal la m. Encara he de passar una
altra m de pintura a la paret. / Lvia mha regalat una joia de la famlia. El teu germ s una joia,
sempre est disposat a ajudar. / Vam adoptar
un gos de la protectora danimals. Vols deixar de
fer el gos i posar-te a treballar? / La bleda s una
verdura que podem plantar en lhort escolar.
Sembles bleda quan dius que no et faig cas.
Per a acabar
1. Llegirem les preguntes inicials i les respondrem entre

tots. Desprs de llegir el quadre de teoria, els preguntarem si saben altres paraules i expressions que es puguen
usar en sentit figurat. Escriurem la llista en la pissarra i els
demanarem que la copien en el quadern. Podem animar
alguns alumnes a escriure o dir una oraci amb cada una
de les expressions que tenim.
4. Reflexionem. Els recordarem que les expressions en

sentit figurat sempre mantenen una relaci de semblana amb la mateixa expressi en sentit literal.
1

. Escoltarem ludio per a resoldre lactivitat 2.
3. Lactivitat 4 la poden resoldre per parelles i desprs posar les propostes en com.
Lactivitat 4 es pot fer amb lestructura cooperativa Escriptura per parelles.
94
Proposta dactivitats per a casa. Els animarem a parlar

amb els seus familiars sobre quines expressions en sentit
figurat utilitzen habitualment i a classificar-les segons per a
qu les usen.
Unitat 8
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci

12.1. Identifica els grups de paraules i els classifica.
Identifica, distingeix i analitza diferents tipus de grups de paraules.
Solucions
s un substantiu.
Senzilla i embadalidora.
1
gos: grup nominal; corre: grup verbal; lentament: grup adverbial; ac: grup adverbial.
Resposta model: descrrega elctrica (grup nominal); sensaci de fusi (grup nominal); escala
grandiosa (grup nominal)...
- el gos tranquil s un grup nominal: el nucli s

gos, el s un determinant mascul singular i
tranquil s un adjectiu que fa de complement
del nucli.
el llibre gros s un grup nominal: el nucli s llibre, el s un determinant mascul singular i gros
s un adjectiu que fa de complement del nucli.
sempre content s un grup adjectival: el nucli
s content i sempre s un adverbi que fa de
complement del nucli.
molt lluny s un grup adverbial: el nucli s
lluny i molt s un adverbi que fa de complement del nucli.
prop dac s un grup adverbial: el nucli s ac i
prop s un adverbi que fa de complement del
nucli.
4
Resposta lliure.
Per a acabar
1. Llegirem tots junts el fragment inicial i, desprs de respondre a les preguntes, els demanarem: Qu passaria si
la paraula melodia no anara acompanyada de cap adjectiu? I si anara acompanyada dadjectius antnims als
que hi apareixen, com ara difcil i horrible?
4. Els proposarem que entren en smSabadigital.com per a

fer un joc interactiu amb els grups de paraules.
5. Reflexionem. Utilitzarem lltima pregunta del Taller de
gramtica per a ampliar la reflexi: Un determinant no
pot ser un nucli perqu no pot ser la paraula ms important dun grup. I una conjunci, pot ser un nucli? Per qu?
2

.
Escoltarem el fragment de la lectura per a resoldre
lactivitat 2.
3. Els demanarem que es concentren per a resoldre lactivitat 3 de manera individual, ja que es tracta daplicar el
que han aprs en la secci.
Aprendre a pensar
Lactivitat 3 es pot treballar amb lestratgia de pensament Diagrama de flux.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Unitat 8
Per a comenar aprenem
95

13.1. Aplica els coneixements i distingeix entre la
b i la v.
Distingeix entre les paraules que sescriuen
amb b i amb v.
14.1. Aplica els coneixements sobre ls de la h.
Aplica els coneixements sobre ls de la h.
Solucions
Les paraules de groc tenen v. Les paraules de
blau tenen b.
Resposta model: No sonen igual, tot i que en
algunes zones del territori valencianoparlant
no se sol fer cap distinci.
Resposta model: llop: llobatera, llobat, llobera, llobet, llob. / cap: caber, cabia... / rep: rebre, rebedor...
Sescriuen amb b perqu les primitives acaben

en p.
2
a) benvingut: sescriu amb v perqu va darrere

de n. / obrir: sescriu amb b perqu va davant de r. / llibre: sescriu amb b perqu va
davant de r. / increble: sescriu amb b perqu va davant de l. / descobrir: sescriu
amb b perqu va davant de r.
b) Resposta model: meravells: meravella,
meravellat. / haver: havia, havem. / viatge:
viatger, viatjar. / valen: valer, valia.
S que sescriuen igual.
Per a comenar ens relaxem
1. Abans dencentar les activitats de la secci, podem dedicar cinc o deu minuts per a fer un exercici de relaxaci
corporal. Els demanarem que tanquen els ulls, que respiren profundament, que integren els sorolls que es puguen sentir de lexterior i que prenguen conscincia
don estan. Aix, amb aquest exercici, comenaran
aquesta secci amb ms predisposici i podran assolir
els coneixements de manera ms relaxada.
4. Suggerirem als alumnes que resolguen lactivitat 1 entre

tots. En canvi, lactivitat 2 s recomanable que la facen
de manera individual perqu els alumnes interioritzen i
apliquen el que han aprs. Desprs, poden posar les solucions en com i resoldre els dubtes que els hagen pogut sorgir.
2. Llegirem amb el grup el ttol de la secci i demanarem a

un alumne que llija el fragment inicial. Per a treballar
aquesta secci, s convenient comentar-los que, tot i
que s possible que oralment no fem molta distinci entre els sons v i b (segons en quina zona del territori ens
trobem), els podem exagerar en aquesta sessi per tal
de mostrar que s que hi ha diferncies.
3. Llegirem el quadre de teoria i els demanarem que afigen ms exemples a cada un dels punts que hi ha. Si el
grup no s massa gran, podem demanar a cada alumne que aporte un exemple per a algunes de les normes
descriptura de la b i la v.
96
Unitat 8
5. Podem plantejar lactivitat 3 com un joc per grups. Dividirem la classe en dos grups i cada un pensar i escriur
cinc definicions de paraules que continguen la lletra h.
Quan hagen acabat, sintercanviaran les llistes quan el
mestre diga temps i lequip que abans resolga les cinc
definicions guanya. El premi per a lequip vencedor pot
ser resoldre lactivitat 5 entre tots els membres deixe
grup, ja que s divertida i t ms efecte si es fa en grup.
Per a acabar
. Escoltarem ludio i demanarem als alumnes que escriguen el dictat en el quadern.
7. Els convidarem a entrar en smSabadigital.com i com-
Solucions
pletar el Fitxer ortogrfic en el qual anotaran els errors i

les paraules ms difcils del dictat.
8. Proposarem als alumnes treballar els continguts de lortografia amb diferents dinmiques de dictats interactius. En aquesta unitat farem un dictat de lletreig invers
i un altre datenci visual .
9. Reflexionem. Recordarem que, tot i que de vegades s
difcil percebre la diferncia de so entre la v i la b, s molt
important saber escriure-les correctament, ja que no
fer-ho sol ser un error ortogrfic molt com, per tenim
les eines per a evitar-ho.
a) horari; b) hmster; c) vehicle; d) hivern.
Resposta model: -Oh! / -Eh?
Resposta lliure. Observarem que lligen el text i

que un company lil dicta a laltre fent les pauses
oportunes i amb una pronncia adequada. Ens
assegurarem, a ms, que subratllen les paraules amb h del dictat.
Resposta lliure. Verificarem que escriuen el dictat en el quadern i lintercanvien amb un company per a corregir-lo.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes escriuen correctament les paraules en qu
han fallat i esciuen ms paraules amb h, b i v relacionades amb el dictat.
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Taller dortografia. Dictats per a compartir, fitxer ortogrfic.
Ortografia visual. Dictats projectables: lletreig invers i atenci visual.
Unitat 8
97

i informatius.

8.1. Memoritza i reprodueix oralment un text literari controlant lentonaci i la dicci.
Selecciona i memoritza un poema per a reproduir-lo oralment amb lentonaci i la
dicci adequades.
20.1. Memoritza i reprodueix oralment un roman.

Memoritza i reprodueix oralment un roman.
18.1. Identifica recursos literaris de poemes.

Identifica la comparaci, la metfora, el
paralelisme, lanfora i el polisndeton dels
poemes.
Per a comenar observem

1. Els recordarem que els recursos literaris sn les eines que usen
els poetes per a crear les seues obres. En 5 van veure la comparaci i la metfora, per tant, els podem preguntar si recorden
qu sn aquests conceptes. Ens poden donar una definici o b
un exemple de cada un.
2. Indicarem que en aquesta secci de Literatura tractarem ms recursos a banda dels dos que ja hem vist: el paralelisme, lanfora i
el polisndeton.
3. Llegirem junts el quadre de teoria per a explicar els possibles dubtes que hi sorgisquen.
4. Llegirem a tandes el poema Can de la rosa de paper. Podem
demanar cinc voluntaris i que cada un en llija una estrofa.
1

. Escoltarem
atentament el poema i proposarem que es fixen en les caracterstiques assenyalades.
6. Els preguntarem si han ents el poema i si els ha agradat. Els ha
semblat un poema trist o alegre?
98
Unitat 8
Solucions
1
Resposta model: Perqu el temps fa engroguir

les fulles dels diaris i els llibres i la rosa estava
feta a partir dun diari vell.
Resposta model: Es passen una rosa de paper

en senyal de dol.
a) Els versos 2 i 4 de cada estrofa tenen rima assonant.

b) Resposta lliure. Ens assegurarem que expliquen, amb lajuda de la teoria, els fenmens
assenyalats en el poema.
Resposta model: La mare utilitza una metfora.

Identifica el llac amb un espill, perqu la lluna
shi veu reflectida.
Cot dol del cel: el nvol;

les venes de la Terra: els rius;
el sis dit de la m: el bolgraf;
les llgrimes del cel: la pluja.
Resposta lliure. Ens assegurarem que els alumnes busquen romanos i en memoritzen un per
a recitar-lo davant de la classe. Ens fixarem que
la recitaci s correcta quant a les pauses i lentonaci.
7. Suggerirem als alumnes que entren en smSbadigital.

com per a llegir ms poemes de Vicent Andrs Estells
en lactivitat Descobreix i llig.
per a lactivitat 6. La tria i explicaci del poema que han

escollit es pot fer a laula si disposem de temps, per la
memoritzaci ha de ser una tasca per a casa.
8. Desprs descoltar ludio i dhaver explicat els recursos

del poema, resoldrem les activitats 1 i 2 entre tots.
13. Reflexionem. Podem preguntar als alumnes per a qu

creuen que serveixen aquests recursos; quin efecte tenen els poemes? Tamb seria interessant escoltar qu
opinen sobre la dificultat de crear-los.

. Tornarem a escoltar el poema Can de la rosa de paper.
En lactivitat 3, treballarem la rima i els deixarem que
expliquen en el quadern els recursos que ja hem comentat anteriorment.
10. Les activitats 4 i 5 es poden fer de manera individual o
en grup, segons com trobem de concentrats els alumnes i segons com de clars tinguen els conceptes.
11. En finalitzar lactivitat 4 els podem animar a buscar una
imatge de la natura que els inspire per a crear una metfora o una comparaci.
Proposta dactivitats per a casa. Els demanarem que busquen amb algun familiar a casa o a la biblioteca un poema i,
entre els dos, busquen algun dels recursos que hem estudiat.
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a acabar
12. Si tenim temps i accs a la biblioteca o a Internet a lescola, els demanarem que comencen a documentar-se
Unitat 8
99
19.1. Elabora, amb sentit esttic i creativitat, poemes amb recursos literaris.
Solucions
1
Resposta model: B: Davant de l o r. Per exemple: bleda, cobrar. / Darrere de m. / Amb paraules de la mateixa famlia que tenen -p. // V: Amb
paraules de la mateixa famlia que tenen u. /
Darrere de n, excepte tramvia. / Les formes verbals de limperfet dindicatiu dels verbs de la 1a
conjugaci.
R. model:
A principi
de paraula: en les
formes del verb haver-hi
i en paraules com
hipermercat, horari
Al mig
de paraula:
ahir,
aleshores,
vehicle
A final
de paraula:
en les
interjeccions
eh, oh i ah
Grup nominal. / Anfora.
Resposta model: S. Literal: el cau de les formigues. / S. figurat: Un lloc on hi ha molta gent.
Resposta model: movent lesquelet; li tiraven

una m.
Resposta lliure.
Per a acabar
1. Recomanarem als alumnes seguir lordre proposat dactivitats. En aquest cas, no segueixen lordre de la unitat,
sin que estan disposades segons la dificultat. Per aix,
s convenient crear un clima de concentraci perqu els
alumnes les puguen resoldre de manera individual. Tanmateix, els animarem a preguntar dubtes en veu alta si
ho consideren, aix resoldrem qestions que potser altres alumnes tamb necessiten.
5. Els convidarem a entrar en smSabadigital.com i a fer

lautoavaluaci de la unitat, que els permetr consolidar
els coneixements que han adquirit.
2. Quan hagen completat lesquema de lactivitat 2 demanarem un voluntari perqu el reprodusca en la pissarra. Daquesta manera, els alumnes podran fer les
correccions oportunes en el seu esquema.
3. Quan acabem lactivitat 4, els preguntarem si recorden altres paraules o expressions en sentit figurat
que hgem vist al llarg de la unitat.
4. A travs de lentorn de Sabadigital, suggerirem als alumnes que juguen amb els grups de paraules.
100
6. Reflexionem. Desprs de lautoavaluaci els podem

preguntar: Qu us ha resultat ms fcil aprendre? On
creieu que heu desforar-vos ms?
Unitat 8
Per a preparar
lexamen
Document de Reps
Per a comprendre
i reforar
Document de Refor
Per a
aprofundir
Document dAmpliaci
Per a
avaluar

Solucions
1
Resposta model: Tracta de lemoci en la msica, del que Maria del Mar Bonet necessita dels
msics i del que els msics transmeten.
a) Falsa; b) verdadera; c) falsa; d) verdadera.
emociona: 3a persona del singular, present dindicatiu, veu activa. / emocionar: infinitiu.
Resposta model: a) tamb; b) arxillat; c) generoses; d) mxima.
Resposta model: En sentit figurat, perqu lnima s un concepte abstracte del qual, literalment, no pot eixir res.
Resposta lliure. Ens assegurarem que descriuen els seus sentiments usant expressions adequades i amb una ortografia correcta.
Resposta lliure. Observarem que redacten una

notcia amb les parts prpies daquest gnere:
titular, entradeta i cos.
Resposta lliure. Comprovarem que copien el

dictat en el quadern i segueixen les indicacions
de lenunciat. Paraules amb h: hi havia, han,
tothom. Paraules amb b: increble, descobrir,
embadalit. Paraules amb v: vam, va, havia,
vaig, viola, medievals, conservatoris, estava,
avorriment.
1. La lectura de lactivitat 1 es pot fer de manera individual

o per parelles, aix afavorirem la concentraci i tamb el
treball cooperatiu.
Per a acabar...
4. Reflexionem. Els demanarem que exposen les dificultats que han tingut i en resoldrem els dubtes.
Lentrevista
Formes verbals
2. Lactivitat 7 tamb es pot fer per parelles o grups de

tres. Demanarem als alumnes que actuen com si formaren part de la redacci duna revista i els direm que shan
de repartir els rols de fotgraf, redactor i corrector, per
exemple.
La s, els sons de la x, les paraules compostes

oral, pista 62 . Els demanarem que escolten el dictat
Para atenci, on sinclouen algunes de les paraules que
apareixen en els ideogrames que hem vist fins ara.
La b, la v i la h
Per a comenar... llegim lentrevista
El sentit literal i el sentit figurat

La descripci de sentiments
La notcia
Unitat 8
101
11.1. Aplica els coneixements sobre el sentit literal i el figurat.
12.1. Identifica els grups de paraules i els classifica.
13.1. Aplica els coneixements i distingeix entre la
b i la v.
Solucions
1
Dos grups: grup de menuts de 4 a 6 anys i grup

de grans de 7 a 10 anys.
Recuperar les canons valencianes i que els xiquets canten en la nostra llengua.
a) Va nixer en la dcada dels huitanta.

b) Verdader.
c) De 4 a 6 anys i de 7 a 10.
Resposta model: la Coral Infantil: coral s el

nucli; la s un determinant femen singular i infantil un adjectiu. / les nostres canons: canons s el nucli, les s un determinant femen
plural i nostres s un pronom possessiu. / canten sempre: canten s el nucli i sempre s un
adverbi. / adquirir una cultura: adquirir s el
nucli, una s un determinant femen singular i
cultura s un substantiu.
a) divideix; b) objectiu; c) pblic; d) veu.
Loraci susa en sentit figurat.
Resposta lliure. Comprovarem que escriuen

una crnica seguint les directrius indicades en
la unitat.
d) Canten canons en valenci.
Per a comenar afinem

1. Recordarem el ttol de la unitat i recopilarem la informac sobre la
importncia de la msica i de tot el que transmet.
2. Lactivitat 4 es pot plantejar com una activitat individual o tamb
es pot fer en grup, de manera cooperativa.
Lactivitat 4 es pot fer amb lestructura cooperativa 1-2-4.
Vegeu la guia dAprentatge cooperatiu.
3. Deixarem uns minuts perqu facen lactivitat 5 individualment i
desprs demanarem les respostes a dos o tres alumnes. Aix, podrem analitzar entre tots ms grups de paraules del text.
Per a acabar
4. Per tal de fer la Tasca final daquesta unitat, s convenient que els
animem a consultar en Sabadigital el tutorial Com preparar exposicions
. Daquesta manera aprendran com buscar i organitzar
102
Unitat 8
11.1. Aplica els coneixements sobre el sentit literal
i el figurat.
14.1. Aplica els coneixements sobre ls de la h.
18.1. Identifica recursos literaris de poemes.
Solucions
1
Sentit literal: Quan es van encendre els llums... i

Les entrades es van esgotar...
Sentit figurat: les altres dues opinions.
la informaci, aix com a redactar els seus escrits de manera adequada.
Embogir: darrere de m; pblic: davant de l.
Resposta lliure. Comprovarem que escriuen una

opini sobre un festival de msica i que desprs
analitzen els grups de paraules que han usat.
Comparaci: rodola el cntic com un tro. Resposta model: s una comparaci perqu es comparen dos elements.
Metfora: en el capvespre sona el bosc. Resposta
model: s una metfora perqu el bosc no pot sonar, se li atribueix una capacitat que no t per a
referir-se al soroll dels arbres moguts pel vent.
5. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprs i com han
fet aquesta tasca en smSabadigital.com.
6. Quan acabem la unitat, podem enumerar i reflexionar al voltant
dels conceptes que han aprs.
Aprendre a pensar
En acabar la unitat es pot treballar lestratgia de pensament Diari
de pensar.
7. Preguntarem als alumnes qu han aprs sobre la importncia de
les emocions que transmet la msica.
Tasca final
Fem un pster!
Resposta lliure. Comprovarem que els alumnes segueixen tots els passos per a fer aquesta
tasca. La finalitat s que treballen en equip
i investiguen els instruments de la tradici musical valenciana. A ms, ens assegurarem que
elaboren un pster amb tota la informaci que
sels demana en la tasca i que expliquen oralment als companys les investigacions que han
dut a terme.
Treball en equip
Alimentem els sentits!
Unitat 8
103
Els connectors (unitat 5): activitat 1
Els verbs regulars, irregulars i defectius (unitat 5): activitat 2 i 3
La s sorda i la s sonora (unitat 5): activitat 4
Els adverbis i les locucions adverbials (unitat 6):
activitat 5
Els sons de la x i els dgrafs tx i ig (unitat 6): activitat 6
La polismia i lhomonmia (unitat 7): activitat 7
Les preposicions, les conjuncions i les interjeccions (unitat 7): activitat 8
Els grups de paraules (unitat 8): activitat 9
Els recursos literaris (unitat 8): activitat 10
Solucions
1
b) Fer un aclariment.
c) perifrstica.
a) Un verb que no t totes les formes de la conjugaci.
c) Sonora.
b) un adverbi.
a) Xocolate, xumet, xiquet.
a) polismia.
c) una conjunci.
b) verbal.
10
a) La repetici duna o ms paraules al principi

de dos versos.
1. Per a comenar farem una posada en com per a recordar els continguts que hem treballat durant el trimestre
i, al mateix temps, que els alumnes puguen expressar
en quins han tingut ms dificultat i quins han trobat ms
senzills. Per a animar-los a participar, els farem preguntes com ara: Quins continguts hem treballat aquest trimestre? Quin us ha costat ms daprendre? I quin us ha
semblat el ms senzill? Creieu que necessiteu repassar-ne algun en concret?
2. Quan hagen reflexionat sobre el seu procs daprenentatge en aquest trimestre els animarem a comenar el
test. Els recordarem que no s un examen, sin un mitj
per a comprovar el que han aprs i els continguts que
han de repassar abans de comenar el nou trimestre.
3. Demanarem als alumnes que es preparen i resolguen el
test de manera individual.
4. Quan tots els alumnes hagen acabat, resoldrem les activitats en veu alta entre tots. Per a ser conscients de
quins conceptes shan assimilat b i quins no, podem
demanar als alumnes que alcen la m quan hagen contestat correctament una pregunta. Daquesta manera,
104
Comprova el que has aprs
sabrem quin s el nivell de la classe respecte als continguts i sabrem en quins haurem dincidir ms per a afrontar amb xit el trimestre segent.
5. s important que els alumnes reflexionen sobre els errors que han coms en el test. Podem fer-los aquestes
preguntes: Per qu penseu que heu fallat? Creieu que
heu fet tot el que podieu durant el trimestre? Us podreu
haver esforat ms? Qu podeu fer perqu a no passe el prxim trimestre?
6. Per a acabar de treballar els continguts del trimestre
podem crear grups dexperts. Escrivim els continguts
en la pissarra i cada alumne, en veu alta, diu quin creu
que domina millor i quin necessita repassar. Crearem,
segons el que haja dit cada alumne, grups de treball en
qu els alumnes sexpliquen entre ells els continguts.
7. Per a acabar, passarem a la pgina segent en la qual
trobaran dues proves ms i es retrobaran amb Molly
Moon, protagonista de la lectura de la unitat 8. Amb les
activitats proposades tornaran a posar en prctica el
que han aprs i demostraran si ja tenen els continguts
assolits.
Els adverbis i les locucions adverbials (unitat 6): Obri els ulls.
La sinonmia i lantonmia (unitat 6): Obri
els ulls.
La s sorda i la s sonora (unitat 5): Obri els
ulls.
La polismia i lhomonmia (unitat 7): Obri
els ulls.
Els verbs regulars, irregulars i defectius
(unitat 5): Obri els ulls i Sopa de verbs.
Solucions
Obri els ulls
a) Sense resposta escrita.
b) Resposta model:
Un adverbi: potser
Dues paraules sinnimes: agitar i sacsejar
Una paraula amb s sorda: sab
Dues paraules antnimes: equivocar i
encertar
Una paraula polismica: eri
Una paraula amb dgraf: viatge
Una paraula en qu la x sone com en caixa: peixos
Un verb defectiu: ploure
Sopa de verbs
Rac de lectura
8. Per a treballar el llibre en el quadern dAnimaci a la lectura disposem de:
Tcniques per a gaudir llegint i dinmiques per a crear un Club
de lectura.
anem
vaig
capieu
conec
creixerem
bevem
Guia didctica amb informaci i propostes dactivitats individuals i de grup. Tamb shi inclou laccs a les primeres pgines de
El mn de Penombres .
Fitxes digitals per als alumnes, que inclouen activitats de comprensi lectora i un taller descriptura, que trobaran en smSabadigital.com.

Animaci a la lectura. El mn de Penombres.
Per a avaluar
Document dAvaluaci 2n trimestre
Comprova el que has aprs
105
Notes
1. Lannex del segon trimestre est format per sis pgines

que serviran als alumnes per a consultar els dubtes que
els poden sorgir al llarg del curs i tamb per a ampliar els
continguts treballats amb ms exemples.
2. Els animarem a consultar-lo sempre que ho necessiten.
Tant si tenen dubtes sobre la gramtica dalguna unitat
com si el que volen s reforar-la.
3. La ubicaci al final del volum els facilitar trobar-lo
sense problemes quan el vulguen consultar. Daltra
banda, la disposici en forma de quadre resum dels
continguts els ajudar a visualitzar-los amb ms facilitat i a assimilar-los i memoritzar-los ms rpidament.
4. En aquest annex trobem tots els continguts relacionats
amb els verbs, que shan treballat en la secci de gramtica. En primer lloc, trobaran un esquema que enumera les tres conjugacions verbals i dna exemples de
cadascuna. A continuaci, trobaran una breu explicaci
sobre els tres tipus de verbs, segons la conjugaci: regulars, irregulars i defectius. Finalment, trobaran la
conjugaci completa dels verbs model de cada conjuga-
106
Annexos
ci: cantar (1a conjugaci), tmer i batre (2a conjugaci)

i dormir i patir (3a conjugaci). Aquest annex els servir
de guia a lhora destablir si un verb s regular o irregular
i, a ms a ms, els ajudar a conixer tots els temps verbals i a conjugar-los correctament.
5. Igualment, poden servir de material de consulta els
esquemes sobre els continguts que han elaborat els
alumnes en les unitats, especialment, en el Posat a
prova. Tamb en els Suggeriments metodolgics es
proposen diversos esquemes que els alumnes poden
recopilar i afegir a aquests annexos com a material de
consulta.
Notes
6. En la taula segent es reflecteix la llista dels materials daquest

tipus corresponents al segon trimestre.
Esquemes del segon trimestre
Unitat
Esquemes
Ubicaci
Els verbs regulars irregulars i defectius
Act. 1, pg. 110
La s sorda i la s sonora
Act. 2, pg. 110
Els adverbis i les locucions adverbials
Act. 1, pg. 128
Els sons de la x
Act. 2, pg. 128
Ls de g/j i tg/tj
Sugg. 6, pg. 72
Les preposicions
Act. 1, p. 146
Les conjuncions i les interjeccions
Act. 2, pg. 146
La b i la v
Act. 1, pg. 164
La h
Act. 2, pg. 164
Annexos
107
108
Annexos
Annexos
109
110
Annexos
Annexos
111

Llibre - Valencià 2n Trimestre

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre - Valencià 2n Trimestre

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estndards daprenentatge i descriptors

5.1. Participa en situacions de comunicaci oral

Per a comenar parlem i escoltem

Resposta model: Es troben a la biblioteca: uns

Resposta model: Per a consultar informaci en

Resposta lliure. Demanarem als alumnes que

Programa de competncia lectora

Estndards daprenentatge i descriptors

4.1. Llig en mitjans digitals, de forma autnoma,

Per a comenar comprenem

9. Per a treballar les paraules destacades de roig en la

11. Reflexionem. Aprofitarem per a iniciar una conversa

Estndards daprenentatge i descriptors

6.1. Identifica, en textos orals, la intenci de

Verdaderes: b) i c). Falses: a) Marta llegia de

b), c), a). De menuda anava a les activitats

a) Perqu passa moltes hores parlant amb els

Resposta lliure. Ens assegurarem que els

Biblio i super. Les utilitza perqu t pressa i sn

1. Per a comenar, abans de fer les activitats recordarem entre tots

Programa de competncia lectora

a) Dos. b) Bon dia, senyor. Moltes grcies pel

1. Demanarem als alumnes que interactuen en grups de quatre i

Per a comenar preguntem

Enquestador: Molt b. Ara tractarem el tema que

Enquestador: S, s, en aquest cas s.

Estndards daprenentatge i descriptors

Sense resposta escrita. Ens assegurarem que

Per a comenar ens activem

6. Desprs de fer lactivitat 3, comentarem entre tots quins

Resposta model. En les tres pgines hi ha informaci en una columna, b a lesquerra b a

Resposta lliure. Explicarem als alumnes que el

Resposta lliure. Recordarem els apartats que

10. Reflexionem. Tornarem a fer la reflexi que havem fet

Estndards daprenentatge i descriptors

tamb (afig informaci), per (indica oposici).

Miquel ha caigut de la bicicleta per no sha

Est plovent, per aix mhe posat les botes

Resposta model: Marta no tenia fred aquell

Resposta model: Primer, va al forn i compra el

Per a comenar ordenem pargrafs

Estndards daprenentatge i descriptors

Dorm (dormir, 3a conjugaci), anir (anar,

1. Enunciarem preguntes per a introduir la secci, com

Per a comenar ens situem

Pujar: puge (R). Escriure: escric (I). Fer: faig (I).

Com puc donar-me dalta en un xat?

Escric el meu nom virtual, doncs. Em dic -llunadenit-.

Per a comenar aclarim conceptes

4. Lactivitat 4 pot resultar especialment complicada si

Lactivitat 4 es pot treballar amb lestratgia de pensament Vasos comunicants.

3. Abans de comenar a fer les activitats, podem fer una

5. Per a consolidar els continguts treballats plantejarem

Ahir plovia a bots i barrals.

Vaig eixir s 1a persona del singular del pretrit

Resposta lliure. Comprovarem que els alumnes

Estndards daprenentatge i descriptors

Resposta model: So sord: scia, ensumar-los.

a) Cirera: c posici inicial.

c) Estru: posici final.

Segons les investigacions, els adolescents fan

Els especialistes en innovaci asseguren que

Per a comenar pronunciem