Avaluació Interna de centres

Exemple de prova de comprensió lectora

Cicle mitjà

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
Direcció General d'Ordenació Educativa
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Direcció General d’Ordenació Educativa

Edició: Servei d’Ordenació Curricular

març de 1998
 Comprensió lectora - CM

Exemples de proves de comprensió lectora de català

Cicle mitjà

Les proves de comprensió lectora de català que segueixen han estat

publicades1 i formen part d’un estudi realitzat, per encàrrec del Depar-
tament d’Ensenyament, per mestres i pedagogues, amb l’assessorament de
professors de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquest llibre inclou una àmplia introducció sobre què entenen les autores
per comprensió lectora i suggeriments per fer el seguiment del seu
aprenentatge; proves de comprensió lectora per als cursos de 3r, 4t, 5è i 6è
d’educació primària, amb informació sobre el seu procés d’elaboració i els
resultats de l’anàlisi psicomètrica que va fer-se i valoració dels resultats.

En aquest dossier s’inclouen les proves corresponents al curs de 4t, junt

amb les normes d’aplicació i la correcció i valoració de resultats.

Les proves han estat concebudes dins un ampli marc d’avaluació de la

competència lectora. Els textos d’aquestes proves inclouen les distintes
àrees del currículum acadèmic de l’alumnat al quan van destinades; amb la
finalitat d’atendre la flexibilitat lectora, s’han recollit textos de diferents
tipologies textuals. Pel que fa a les tasques a realitzar, s’han considerat les
dimensions cognitives següents: comprensió literal, reorganització,
inferencial i crítica.

Normes d’aplicació

Aquestes proves poden ser aplicades individualment, però el mes usual és

fer-ne l’aplicació col·lectiva a un grup classe, d’aquesta manera es tindrà
una visió més acurada de la competència lectora de cada estudiant, com
també del nivell global del grup amb el qual s’ha de treballar.

El conjunt de textos preparat per a cada nivell formen una unitat que
contempla diferents aspectes de la comprensió lectora, per tant, no tenen
cap valor passats independentment d’aquest conjunt.

El material que cada escolar ha de tenir durant la prova és el següent:

• Quadern de textos del curs corresponent:

- ACL-4 per a l’alumnat de 4t d’educació primària.
• Estris per escriure.
• Full de respostes per a 4t, cas que es triï aquest sistema per respondre.

Per tal que la prova sigui realitzada amb el màxim d’objectivitat i condicions
favorables per a l’estudiant, es recomana de passar-la a primera hora del
matí, en un clima de concentració i tranquil·litat. Els infants han d’estar
1
Català, G., Català, M., Molina, E. i Monclús R.: Avaluació de la comprensió lectora.
Editorial Graó. Barcelona, 1996.

3
Avaluació interna de centres

convenientment separats per evitar que es pugui copiar.

Es recomana passar-la en dues sessions, per tal que el cansament no

influeixi en els resultats.

El temps estimat de treball efectiu és d’una hora, però, en fer-ho en dues

sessions, haurem de preveure uns tres quarts d’hora per a cadascuna, a fi
de deixar temps suficient a l’alumnat més lent.

A fi que puguin entendre bé la mecànica de la prova, els primers cops que

es passa s’ha de començar pel text d’entrenament, és el que està
encapçalat amb el títol “Exemple per comentar col·lectivament”:

• En primer lloc, es demana als nois i noies que el llegeixin individualment i

en silenci.
• A continuació la mestra o el mestre el llegeix en veu alta, fent èmfasi en
l’entonació.
• Es planteja la primera pregunta i es llegeixen les cinc alternatives.
• Després de deixar un espai perquè pensin quina és l’opció correcta, es
demana a algun alumne que respongui quina ha triat i que raoni el perquè.
Contrastar la seva resposta amb la donada pels altres nois i noies.
• Això es va fent amb totes les preguntes de l’exemple, comentant
conjuntament aquells aspectes que els poden ser conflictius.
• Cal remarcar que moltes vegades no trobaran explícitament en el text la
resposta a les qüestions, però aquesta es pot deduir si es llegeix bé i se’n
comprèn el conjunt.

Convé advertir-los que han de llegir cada text a poc a poc, rellegir-lo si cal
per estar segurs d’haver-lo entès bé i tornar-hi sempre que sigui necessari.
També, que han de llegir cada pregunta i considerar totes les cinc respostes
possibles, escollint la que d’entre totes es considera la més adequada pel
sentit del text, més enllà de la subjectivitat personal. En cas de dubte, han
de triar la que creuen més probable i només deixar de contestar quan, si ho
fessin, seria totalment a l’atzar.

En cada pregunta només es pot marcar una sola lletra, que correspon a una
alternativa: A), B), C), D) o E). La manera de fer-ho és la següent:

• Si responen sobre el mateix qüestionari han d’encerclar la lletra

corresponent a l’alternativa triada. En cas que l’alumne o l’alumna cregui
que s’ha equivocat, pot rectificar ratllant la lletra marcada en primer lloc i
encerclant aquella que considera més encertada, o simplement esborrant
si ho ha fet amb llapis. En el text d’exemple ja ve marcada la de la
primera pregunta, però en els primers cursos convé indicar a la pissarra
com s’ha de fer.
És recomanable seguir aquesta sistema en el curs de 4t.
• Si contesten sobre el full de respostes hauran de marcar amb una creu
damunt de l’opció seleccionada. En cas d’error, un cercle l’anul·la, o
millor si s’esborra.

4
 Comprensió lectora - CM

Aquest sistema es pot utilitzar a 6è.

• Hi ha també la possibilitat de crear un full de respostes susceptible de ser
corregit amb lectura òptica.

No se’ls pot donar cap ajut de vocabulari. Cal indicar-los que si tenen algun
dubte no l’han de preguntar a la mestra, perquè probablement el podran
resoldre ells mateixos rellegint el text.

S’ha d’insistir que no és una prova de rapidesa, que cal llegir amb molta
calma, entenent molt bé què es demana.

A partir d’aquí, ja no es faran més aclariments, ni es donarà cap més tipus

d’ajut. Cal demanar un silenci absolut fins a l’acabament del treball. Els
alumnes aniran llegint i resolent els textos tots sols, amb independència i
seguint cadascú el seu ritme individual.

En els textos que presenten la informació de forma gràfica tampoc no se’ls

pot donar cap ajut, ja que el que interessa precisament és saber com
interpreten aquest tipus d’informació.

Sempre és convenient que l’escolar faci una revisió del treball abans de
lliurar-lo.

A mesura que vagin acabant, l’ensenyant recull el quadern de la prova de

cadascú evitant que hi hagi soroll que pugui molestar la concentració dels
que encara no han acabat. Una alternativa possible és que tinguin preparat
un llibre de lectura que utilitzaran autònomament.

Correcció i valoració dels resultats

L’alumnat no ha de veure mai la correcció de les proves, ni s’han de fer

explicacions ni aclariments posteriors, ja que s’invalidarien com a tals. Cal
tenir present que com a tota prova només s’ha d’utilitzar per a la finalitat que
li és pròpia i mai com a material d’aprenentatge.

Ja que es considera molt important la valoració de l’ensenyant, es suggereix

que abans de corregir la prova es faci una aproximació del resultat que es
preveu per a cada escolar i que posteriorment es compari amb la puntuació
obtinguda.

És important assegurar-se que cada infant contesta totes les preguntes de

la forma més correcta possible per tal de poder avaluar els resultats globals
de la prova. Si algun alumne deixa algunes preguntes en blanc per indecisió
cansament o per altres motius, convé facilitar-li el moment i la situació
adients per acabar les que li falten.

Per part de l’ensenyant la correcció és molt àgil: només cal comparar les
respostes donades amb la taula de respostes correctes. Per cada resposta
encertada donarem un punt, i la suma de totes ens donarà la puntuació

5
Avaluació interna de centres

total.

Puntuació màxima:
• ACL-4: 28 punts

Si l’escolar ha marcat dues alternatives o més, o ha deixat alguna pregunta

sense contestar, la puntuació d’aquell ítem serà zero.

Amb el resultat total es consultarà la taula de barems i s’obtindrà la

puntuació corresponent en decatipus.

Si s’observa que els resultats globals de la prova s’aparten de les

expectatives respecte d’algun alumne, tant per molt com per poc, convé
analitzar les respostes que ha donat i els errors que ha comès. Així es pot
detectar que potser ha llegit precipitadament i ha triat l’opció més literal, que
ha anteposat la seva experiència al sentit de l’autor o autora, etc. També pot
ajudar a la interpretació tenir en compte el tipus de pregunta: literal,
reorganització, inferencial, crítica.

Analitzant amb deteniment la prova, aquesta ens pot aportar elements de

judici per valorar les estratègies que acostuma a seguir l’estudiant
d’interpretar la informació: si té en compte els coneixements previs del tema
i és capaç d’utilitzar-los, si domina el vocabulari en relació amb l’edat, si té
facilitat per inferir situacions no suficientment explícites, si és àgil en
reorganitzar o sintetitzar un text, etc.

A fi de poder apreciar visualment els resultats de cada infant i de tot un grup

classe, podem situar les puntuacions en una gràfica i fer una apreciació de
conjunt. Aquest punt de mira ens pot portar a reflexionar sobre el nivell
general assolit, i la relació que hi ha entre aquest i el treball realitzat fins
aleshores per millorar la comprensió lectora. Si comparem els resultats
obtinguts a començament de curs i els que obtindrem cap al final, ens pot
servir per avaluar el progrés aconseguit, tant de cada escolar com del
conjunt de la classe.

També es poden situar les puntuacions en decatipus en una gràfica de

freqüència i així s’obtindrà un perfil del grup.

És essencial que els resultats d’aquesta prova (o de qualsevol altra) es

valorin tenint en compte la situació inicial de l’alumnat, el treball realitzat a
l’aula per millorar la comprensió lectora i altres aspectes individuals o
generals que hagin pogut incidir en els resultats. Les proves d’ACL ens
ajuden a objectivar una situació, a tenir un element més de valoració de
l’alumnat per tal de promoure estratègies superadores. En cap cas no es
faran servir com a instrument de classificació o encasellament, ja que
perdrien el valor que els hem volgut donar: d’eina de detecció del nivell
global de comprensió lectora, útil per realitzar una programació més
ajustada, tant a les necessitats de cada escolar com a les del grup classe.

6
 Comprensió lectora - CM

Clau de respostes

ACL-4
Curs: 4t d’educació primària

Text Pregunta Alternativa

correcta
4.1 1 D
2 C
3 B
4 E
4.2 5 D
6 B
7 C
8 A
4.3. 9 C
10 A
11 E
4.4 12 E
13 C
14 A
4.5 15 C
16 D
17 C
18 E
4.6. 19 C
20 E
21 B
4.7. 22 B
23 D
24 D
25 E
4.8 26 D
27 B
28 A

7
Avaluació interna de centres

Exemple per comentar col·lectivament - ACL-E

En Miquel ha anat convidat amb els seus pares a casa d'uns amics tot el
cap de setmana. Els grans s'han passat la tarda xerrant i els petits no han
parat de jugar ni un moment. Quan ja és fosc en Miquel té una gana que el
devora, així que el criden s'asseu a taula de seguida, però quan veu què
porten de primer plat, diu:

- Tinc mal de panxa!

• Per què creus que diu "tinc mal de panxa"?

A) Perquè de cop i volta no s'ha trobat bé

B) Perquè el que porten no li agrada
C) Perquè jugar tant li ha fet mal de panxa
D) Perquè té moltes ganes de jugar
E) Perquè el que porten li agrada molt

• A quin àpat creus que es refereix el text?

A) Al dinar
B) Al berenar
C) Al sopar
D) A l'esmorzar
E) Al ressopó

• Què creus que poden haver preparat de primer plat?

A) Maduixes amb vi
B) Bistec amb patates
C) Pastís de xocolata
D) Puré de verdures
E) Flam amb nata

8
 Comprensió lectora - CM

ACL-4.1

Aviat serà la tardor i cal que en Joan comenci a preparar les coses per al
nou curs. Un dia amb la seva mare van a la sabateria a comprar unes
sabatilles d'esport. Se n'emprova unes que li queden molt bé, però quan
mira la marca li diu a la mare que no les vol.

- Jo vull unes "Weber", són molt millor perquè les anuncien a la televisió.

La mare s'aixeca d'una revolada i surt de la botiga sense comprar res.

1. Creus que és prou bona la raó que dóna en Joan per triar unes
sabatilles?

A) Sí, perquè ell vol unes "Weber"

B) Sí, perquè les anuncien a la televisió
C) No, perquè no són tan maques
D) No, perquè això no vol dir que siguin més bones
E) No, perquè ja en té unes a casa

2. Per què penses que la mare s'aixeca i marxa?

A) Perquè vol anar a una altra sabateria

B) Perquè té molta pressa
C) Perquè s'enfada amb en Joan
D) Perquè no li agraden les sabatilles d'esport
E) Perquè no li calen sabatilles

3. A quina època de l'any passa el que explica el text?

A) A la primavera
B) A l'estiu
C) A la tardor
D) A l'hivern
E) Per Nadal

4. Què vol dir que li queden molt bé les sabatilles?

A) Que li van a la mida però no són boniques

B) Que li van una mica grans però no estan mal
C) Que són de la seva mida però li fan el peu gros
D) Que són maques i li fan mal als peus
E) Que són maques i li van a la mida

9
Avaluació interna de centres

ACL-4.2

Les plomes dels ocells són un magnífic recobriment per protegir la seva
pell, per poder volar i per mantenir-se calents. També han de ser
impermeables, per això, sota la cua tenen una espècie de cera que han
d'escampar cada dia amb el seu bec per damunt de les plomes i així l'aigua
rellisca.

5. Per què els ocells no es mullen quan plou?

A) Perquè volen de pressa i l'aigua no els toca

B) Perquè s'arreceren al niu i quan plou no surten
C) Perquè amaguen el cap sota l'ala
D) Perquè es posen una cera que els recobreix les plomes
E) Perquè tenen unes plomes molt llargues

6. Quan han de tenir cura de les seves plomes?

A) Quan volen
B) Diàriament
C) Cada setmana
D) De tant en tant
E) Quan es mullen

7. D'on treuen la cera que necessiten?

A) Del seu bec

B) De les seves plomes
C) De sota la cua
D) De sota les ales
E) De dintre el niu

8. Quina frase recolliria millor la idea principal d'aquest text?

A) Els serveis que les plomes fan als ocells

B) El cos dels ocells està recobert de plomes
C) Les plomes dels ocells no es mullen
D) Els ocells tenen plomes a les ales
E) Les plomes mantenen l'escalfor

10
 Comprensió lectora - CM

ACL-4.3

La Marta comenta amb la seva mare com organitzarà la festa del seu
aniversari:

- No vull convidar l'Oriol! sempre es posa amb les nenes.

- Jo penso que l'has de convidar perquè és del teu grup i es podria
enfadar − li contesta la mare.
- Tant m'és! també ell ens fa enfadar a nosaltres amb el que diu.
- Pensa que tot i amb l'Oriol sou el doble de nenes i convé que hi hagi
barreja.
- Però mare, l'Arnau m'ajuda sempre, en Pep és molt divertit, l'Òscar és
un bon noi i en Carles sap organitzar molt bé els jocs; en canvi l'Oriol...
- Dona, em sap greu per aquest nen.
- Com vulguis, però no li farem cap cas!

9. Quantes nenes seran a la festa si no en falla cap?

A) Cinc
B) Sis
C) Deu
D) Dotze
E) Setze

10. Penses que la Marta convidarà l'Oriol?

A) Sí, per complaure la mare

B) Sí, perquè li fa il.lusió
C) No, perquè no li agrada gens
D) No, perquè no es parlen
E) No, perquè molesta les nenes

11. Si durant la festa expliquen acudits, quin nen creus que els farà
riure més?

A) Òscar
B) Arnau
C) Carles
D) Oriol
E) Pep

11
Avaluació interna de centres

ACL-4.4

Per a la Festa Major del meu poble la comissió de festes vol guarnir els
carrers amb estrelles lluminoses.

Cada estrella té 2 bombetes blanques, el doble de blaves, 3 de verdes,

una de vermella i al mig la groga. Al carrer Gran hi volen posar 8 estrelles i
al carrer de la Font la meitat.

12. Quantes bombetes necessitem per a cada estrella?

A) 5
B) 7
C) 9
D) 10
E) 11

13. Quantes bombetes vermelles faran falta per guarnir el carrer de la

Font?

A) 2
B) 3
C) 4
D) 6
E) 8

14. De quin color posarem més bombetes per guarnir els dos carrers?

A) Blau
B) Vermell
C) Groc
D) Blanc
E) Verd

12
 Comprensió lectora - CM

ACL-4.5

Els peixos més coneguts són els que mengem normalment com la sardina
o la tonyina que són marins. El llenguado i el rap també viuen al mar, al
fons, són aplanats i la seva pell imita el color de la sorra per passar
inadvertits als seus enemics.

La truita, el barb i la carpa són d'aigua dolça, viuen als llacs o als rius.

N'hi ha alguns com els salmons que passen unes temporades al mar i
unes altres a l'aigua dolça.

15. Què vol dir que la sardina o la tonyina són marins?

A) Que són de color blau marí

B) Que són bons mariners
C) Que viuen al mar
D) Que viuen al riu
E) Que són d'aigua dolça

16. Què fan d'especial els llenguados per defensar-se dels seus
enemics?

A) Amagar-se en un forat de les roques

B) Posar-se darrera d'unes algues
C) Nedar molt de pressa
D) Camuflar-se a la sorra
E) Atacar els seus enemics

17. Si les anguiles són del mateix grup que els salmons, on deuen
viure?

A) Als rius
B) Al mar
C) Al riu i al mar
D) Al fons del mar
E) Al fons del riu

18. Segons el text, quina classificació de peixos creus que és més

correcta?

A) De mar - de riu - marins

B) Plans - rodons - allargats
C) De mar - sardines - tonyines
D) De platja - de riu - de costa
E) De mar - de riu - de mar i riu

13
Avaluació interna de centres

ACL-4.6

La Joana dorm. I mentre dorm no s'adona que ha entrat un follet a la seva

cambra. El follet fa un salt lleuger damunt del llit i s'enfila pel coixí. S'acosta
de puntetes al caparró rinxolat que dorm, i comença a butxaquejar. De la
butxaca, en treu un grapat de terra que tira als ulls clucs de la Joana. Així la
Joana tindrà el son ben pesat.

19. En quin ordre s'acosta el follet a la Joana?

A) Butxaqueja, fa un salt, s'enfila pel coixí

B) S'enfila pel coixí, butxaqueja, fa un salt
C) Fa un salt, s'enfila pel coixí, butxaqueja
D) Butxaqueja, s'enfila pel coixí, fa un salt
E) Fa un salt, butxaqueja, s'enfila pel coixí

20. Per què creus que s'acosta de puntetes al cap de la Joana?

A) Perquè no li caigui la terra

B) Perquè no el vegi que s'acosta
C) Perquè li fa por
D) Perquè li apreten les sabates
E) Perquè no es desperti

21. Què vol dir butxaquejar?

A) Portar les butxaques foradades

B) Mirar què troba a les butxaques
C) Escalfar-se les mans a les butxaques
D) Mirar si porta butxaques
E) Tenir moltes butxaques

14
 Comprensió lectora - CM

ACL-4.7

L'Ebre travessa en gran part del seu curs terres molt pobres, sense
arbres, devastades. La força amb què baixa és tan gran que arriba a l'última
part del seu curs carregat de fang. El color del riu en el seu curs final ja no
té res a veure amb el de l'aigua, sinó que li ve donat pel fang de color
groguenc, dens i espès que arrossega.

Són aquestes quantitats de fang que es dipositen davant el mar,

l'explicació del delta, que creix sense parar.

22. Com es forma el delta d'aquest riu?

A) Per la força de l'aigua

B) Per l'acumulació de fang
C) Pel color de les terres que travessa
D) Per les corbes del curs final
E) Pel color groguenc de l'aigua

23. Com són la majoria de terres que travessa?

A) Ben regades i amb plantes

B) Molt poblades de ciutats
C) Camps de conreu amb molts arbres
D) Pobres i amb poca vegetació
E) Muntanyoses i amb molta vegetació

24. Com és l'aigua del riu a la desembocadura?

A) Cristal·lina
B) Neta
C) Clara
D) Fangosa
E) Transparent

25. Quin títol resumiria millor aquest escrit?

A) Els rius de Catalunya

B) El delta dels rius
C) La força de l'aigua
D) El naixement de l'Ebre
E) El delta de l'Ebre

15
Avaluació interna de centres

ACL-4.8

El sol se n'anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
però el tronc tot daurat.

Joan Maragall

26. A quin moment del dia es refereix?

A) A la matinada
B) A mig matí
C) Al migdia
D) Al capvespre
E) A la nit

27. Per què diu que el tronc era tot daurat?

A) Perquè la copa dels pins ja era negra

B) Perquè encara rebia els raigs del sol
C) Perquè l'havien pintat d'or
D) Perquè el tronc era d'or
E) Perquè el sol ja no il.luminava

28. Quin d'aquests títols creus que explica millor la poesia?

A) Posta de sol
B) La copa dels pins
C) El tronc dels pins
D) Quan surt el sol
E) Plou i fa sol

16