FONTS HISTÒRIQUES

1. Fonts segons la seva elaboració

Fonts primàries
O documents primaris. Són els directes o de primera mà, els que no han estat
interpretats per cap altra persona o que no han estat interpretats en el sentit que
ens interessa. Són les que s'elaboren paral·lelament als esdeveniments. Són
contemporànies als fets, testimonis originals no reelaborats. També s'anomenen
fonts directes.
Són documents primaris, per exemple, una novel·la, una moneda antiga, el discurs
d'un polític, un espot publicitari, les dades d'unes anàlisis clíniques, un cens de
població, les dades d'una enquesta ja publicada, etc.
Fonts secundàries
O documents secundaris . Són els indirectes, elaborats i transmesos per
intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris. Són, per
tant, fonts de segona mà. S'elaboren a partir de les fonts primàries. Són
reelaboracions a partir d'altres fonts i, per tant, testimonis indirectes. També
s'anomenen fonts indirectes.
Els documents secundaris ens ajuden, doncs, a conèixer i a comprendre els
documents primaris.
Són documents secundaris, per exemple, un estudi literari sobre una novel·la o el
conjunt de novel·les d'un autor, la descripció i datació d'una moneda antiga, l'assaig
sobre l'evolució ideològica d'un polític a través dels seus discursos, un article sobre
la música en els espots, un informa sobre la malaltia d'una persona mitjançant la
interpretació d'unes anàlisis, un tractat d'història o d'economia que exposa les
conseqüències d'una davallada demogràfica, la interpretació de les dades d'una
enquesta, etc.
Són, per tant, documents secundaris els estudis, els assajos, els treballs de
recerca, les tesis doctorals, alguns articles de revista o de diari, els manuals, les
biografies, els llibres de text, els diccionaris, les enciclopèdies, etc.

2. Fonts segons la seva informació

Documents que ens donen informació sobre algun o diversos aspectes: economia
ciència, tècnica, societat, religió i creences, política, cultura i art. Així, poden ser:
fonts econòmiques, tècniques i científiques; fonts socials i religioses; fonts
polítiques i militars; o fonts culturals i estètiques.
Informació
Contingut d'una o més dades, tot fent abstracció de la representació concreta que
adopta.

3. Fons segons el suport

Fonts audiovisuals
Són fonts d'informació cada cop més habituals. Són les fonts pròpies del segle XX,
i en molts casos poden ser fonts primàries. Com a exemples tenim pel·lícules,
documentals, reportatges, anuncis, etc. Totes elles ofereixen una imatge de la
realitat per mitjà de diferents suports i formes d'emmagatzematge: cinema,
televisió, vídeo, CD-ROM, etc.
Fonts cartogràfiques
Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge
específic que cal saber interpretar. En la majoria dels mapes s'adjunta una clau (o
llegenda) amb el significat dels símbols.
Els mapes històrics són temàtics i en distingim dos tipus: sincrònics (o estàtics)
(expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen
l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
Fonts d'imatges
S'inclouen en aquest grup qualsevol tipus d'imatges: la pintura (la font visual més
important fins a l'aparició de la fotografia), les fotografies, els gravats, les
il·lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc. Moltes imatges poden
ser fonts d'informació.
Fonts escrites o textuals
Són la font històrica més habitual. N'hi ha de dos tipus: les fonts escrites
primàries i les fonts escrites secundàries.
Les primàries són considerades la base de la investigació històrica i poden ser
documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques i
biografies, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos,
textos literaris (novel·la històrica, manifestos...).
Les secundàries són els llibres d'història o les enciclopèdies.
Fonts gràfiques i estadístiques
Són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes
determinats. Aquestes fonts ordenen, classifiquen i mostren informacions de
caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i
es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
Podem distingir dos tipus de gràfics: els cronològics (presenten l'evolució dels fets
al llarg del temps) i els estructurals (reflecteixen relacions entre diferents
fenòmens).
Pel que fa a la seva forma de presentació, poden ser lineals o de diagrames (de
barres o columnes, circulars...).
Fonts materials
També fonts arqueològiques. Són una font d'informació primària i proporcionen
informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida
quotidiana i els costums, els gustos i les modes.
Entrarien en aquest grup tot tipus d'objectes, restes materials i construccions: el
mobiliari, les construccions (edificis religiosos o civils, infraestructures), la
indumentària, tota mena d'objectes personals, eines, monedes, armes, objectes
 decoratius, etc.
Fonts orals
Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista
és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de
ràdio, les cançons, els contes, etc.
Suport
Medi físic emprat per a enregistrar informació.
Els suports físics o vehicles dels documents són diversos: paper (llibres,
enciclopèdies, diaris, revistes, fullets...), pel·lícula (films, diapositives,
microfilms...), suport magnètic (cassets, videocassets, disquets...), suport òptic
(disc compacte o CD-ROM, videodisc...), vehicle telemàtic (Internet, fax, correu
electrònic...), etc.
4. Alguns exemples de fonts primàries escrites
Annals
Exposició de fets històrics concrets, en forma breu i seguint un ordre
estrictament cronològic.
Calendar
Llibre on s'inventariaven, ordenats per matèries i cronològicament, els documents
pertanyents a una casa, una família o una corporació. Utilitzats des del s XVIII, ho
foren especialment del XVI al XVIII. Eren anomenats també calendaris d'actes o
canelar.
Crònica
Text historiogràfic, generalment circumstancial i no encaixat rígidament dins
unitats cronològiques, com s'esdevé amb els annals i els dietaris, sinó amb text
seguit, bé que, en termes generals, respecti l'ordre en el temps.
Cronicó
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels ss XVII-XIX, des de
Pèire de Marca a Jaume Villanueva. Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament
(almenys per als cronicons catalans), a aquells texts que tenen una estructura
semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una
simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari.
Cronografia
Descripció de fets històrics segons l'ordre cronològic.
Cronohistòria
Història narrada segons l'ordre estrictament cronològic dels fets i dels
personatges.
Datari
Llibre on eren consignats els fets d'una comunitat, d'un vila, etc, per l'ordre de
llurs dates.
Dietari
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència
majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla
haver-se originat. Amb la difusió de la premsa diària des de mitjan s XIX sembla
 extingir-se la moda dels dietaris; amb tot, les circumstàncies del país des del segon
terç del s XX semblen haver afavorit un cert renaixement d'un gènere literari mixt
de memòries i dietaris, sovint anomenat diari.
Efemèrides
Relació d'esdeveniments ocorreguts en diferents èpoques en la data d'un dia
determinat.
Memorial
Recull de documents d'importància històrica i política, tendents a il·lustrar i a
recordar esdeveniments importants.
Memòries
Obra escrita, d'un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l'autor se sol
inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els
quals ha participat. La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa
la ideologia sociopolítica de l'autor o les seves meditacions sobre els temes més
diversos.
Nobiliari
Text d'intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges
nobles d'un país determinat i altres dades que s'hi refereixen.
5. Alguns tipus de fonts primàries gràfiques
Cartografia
Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de
mapes, així com la seva utilització. Comprèn el conjunt d'estudis i operacions
científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions
directes o de l'explotació d'una documentació, intervenen en la confecció de mapes,
plànols i altres formes d'expressió cartogràfica, com els diagrames, els
cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els
mapes en relleu, etc. En cada un d'aquests documents la representació dels
diferents elements es fa mitjançant símbols, l'equivalència dels quals es dóna en
una llegenda, i la relació de dimensions (proporció) és donada per l' escala. Molt
sovint l'objecte representat és tridimensional (la superfície de la Terra) i la seva
equivalència sobre un pla en dues dimensions es fa des del s XVI per procediments
matemàtics mitjançant una projecció.
Cartograma
Mapa de formes esquemàtiques i estilitzades en el qual hom dóna preferència a la
informació estadística, presentada sovint en forma de diagrames i anamorfosis.
Climograma
Diagrama en què són representades les dades de temperatures (ordenades) i
precipitacions (abscisses) mensuals d'una localitat, la gràfica resultant del qual
permet d'obtenir els índexs climàtics.
Diagrama
1. Representació gràfica d'un fenomen, d'una llei o de la distribució de les parts
d'una cosa.
2. Gràfic traçat generalment en un pla dotat d'uns eixos de coordenades per tal
d'il·lustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom
pot considerar com a funció de l'altra.
Estadígraf
Gràfic que representa una sèrie estadística.
Estadística
Conjunt de dades i fets aplegats, classificats i computats.
Gràfic
Dibuix representatiu d'un conjunt de dades estadístiques.
Histograma
Representació gràfica, formada per rectangles, de les freqüències d'una variable.
Quan la variable pren valors discrets, tots els rectangles tenen la mateixa amplada
i llur altura és proporcional a la freqüència corresponent al punt on el rectangle és
situat. Quan la variable és contínua, els rectangles són contigus i l'àrea de cadascun
d'ells, que té per base un cert interval de la variable, és proporcional al valor global
de la freqüència corresponent a l’interval.
Historiograma
Representació gràfica d'una sèrie d'observacions, ordenades i expressades en
funció del temps, relatives a una variable física, econòmica, meteorològica, etc, que
permet de posar de manifest la tendència, la periodicitat i, en general, la
variabilitat de la magnitud considerada.
Mapa
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la
superfície de la Terra, o d'una porció d'ella, segons una escala i una projecció
donades. L'elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització,
de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria, cada
dia és més estesa en la il·lustració de tot allò que té una base espacial.
Mapamundi
Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
Piràmide d'edats
Histograma doble simètric que representa l'estructura per edats i sexes d'una
població. L'eix d'ordenades és únic i recull les edats o els grups d'edats; l'eix
d'abscisses és doble: el de la dreta recull els contingents (en xifres relatives) de
dones de cada edat, i el de l'esquerra, els d'homes.
Planisferi
Representació de l'esfera terrestre sobre un pla, mitjançant algun tipus de
projecció geomètrica.
Representació gràfica
Mètode gràfic mitjançant el qual és possible de dibuixar una figura (punt, corba,
superfície, etc) en un espai donat. Així, una representació esfèrica utilitza la
superfície d'una esfera com a espai bàsic. La representació gràfica d'una funció en
el pla comporta l'estudi dels paràmetres característics de la funció donada
(derivades, asímptotes, discontinuïtats, punts de tall, etc).
Taula
1. Estructura de dades en què cada element és identificat per mitjà d'una
combinació única d'una o més claus.
2. Llista sistemàtica de resultats (ja obtinguts) que facilita el treball posterior de
maneig de les dades.
Taula cronològica
Forma gràfica de representar esquemàticament els esdeveniments per ordre
cronològic, la successió de sobirans i papes, els elements computístics dels anys,
dels mesos (calendari) i dels dies, etc. D'ordinari es presenten en forma de llibre o
bé de full desplegable. Són un material indispensable per a la investigació històrica,
puix que estalvien temps i errors en la reducció de dades al sistema computístic
modern.
Taula demogràfica
Taula estadística que recull les dades, per edats i per sexes, que serveixen per a
calcular les taxes demogràfiques. Les taules demogràfiques més característiques
són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d'estructura per edats.