INTRODUCCIÓ

A LA HISTÒRIA

1. Què es la Història?
2. Les fonts històriques
3. El temps a la Història
4. Edats de la Història.
5. Nombres romans. Practicam?
1. QUÈ ÉS LA HISTÒRIA?
La història és la ciència que investiga com vivien les persones d’altres
èpoques i quins són els fets més destacats del passat. Ens serveix per
comprendre el present i per entendre qui som i d’on venim.
L’historiador és la persona que investiga els fets del passat per conèixer com
vivien i pensaven les persones d’altres èpoques. Per fer-ho treballen amb dues
variables; el temps i l’espai. Les restes que varen deixar els nostres
avantpassats són les fonts històriques.
2. LES FONTS HISTÒRIQUES?
Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral,
material) que permet la reconstrucció, l'anàlisi i la interpretació
dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques són, doncs,
la matèria primera de la Història. 
CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS HISTÒRIQUES:

Pel seu origen, FONTS PRIMÀRIES o directes→ són aquelles que

les fonts procedeixen de l’època que s’està investigant. Són
històriques es testimonis de primera mà, contemporanis als fets:
poden lleis, tractats, memòries, censos de població, articles
classificar en: de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana....

FONTS SECUNDÀRIES, indirectes o

historiogràfiques→ són aquelles que han estat
elaborades amb posterioritat al període que s’està
estudiant i són obra dels historiadors.
Fonamentalment són els llibres de text, els manuals,
els estudis científics i articles de revistes
especialitzades... També són fonts secundàries els
gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades
primàries.
 Portada del diari La Vanguardia del 27 de gener de 1939.
Pel seu origen constitueix una font primària.

Pragmàtica Sanció de 1769

per la que s'expulsa als
Jesuïtes dels territoris
espanyols. Pel seu origen
constitueix una font
primària.
Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:

ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries
són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres
parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de l'època, textos literaris... Les secundàries són els
llibres d'història i altres treballs dels historiadors

GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades
numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts
d’informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.

ICONOGRÀFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d’imatges: la pintura, les fotografies,
els gravats, les il·lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc.

CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge
específic que cal poder interpretar, raó per la qual s’adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels
símbols, els colors o les trames emprades en la seva realització. Els mapes històrics són temàtics i de
dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o
dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).

MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes
decoratius, etc. ). Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el
poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes.

ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L’entrevista és la font més
habitual, però també s’inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són
fonts primàries.
 Escrites No escrites

-documents com cartes, testaments, Orals Materials Iconogràfiques

legislació, inscripcions… Testimonis, entrevistes, Restes humanes, Pintures, escultures,
-publicacions com revistes, diaris, gravacions… d’objectes, d’estris i de dibuixos, pel·lícules,
fulletons… construccions mapes…
-obres literàries o científiques

8
3. EL TEMPS A LA HISTÒRIA
Els historiadors han de datar tan exactament com poden els aspectes que estudien i localitzar-los
a l’espai. Si és possible, n’esbrinen l’any exacte, però sovint no tenim prou dades per establir una
data exacta i per això es fan servir períodes més amplis:

el lustre 5 anys

la dècada 10 anys

el segle 100 anys

el mil·lenni 1000 anys

època període de temps que comparteix unes

mateixes característiques.

Si no en sabéssim la data, no seríem capaços d’establir l’ordre en què es van succeir els
esdeveniments i a més, seria impossible elaborar un relat ordenat del passat, per la qual cosa no
tindria sentit.
El sistema de mesura que es fa servir a gran part del món és l’era cristiana, els romans feien
començar la seva història amb la fundació de la ciutat de Roma (753 aC) i la civilització
musulmana utilitza l’any de l’Hègira (622 dC). Segons l’era cristiana, l’any 1 coincideix amb els
naixement de Jesucrist. Tot el que va passar abans deim que va ser abans de Crist (aC) i tot el
que passa després deim que va ser després de Crist (dC). Així el segle I comença l’any 1 dC i
dura fins l’any 100 dC.
4. LES EDATS DE LA HISTÒRIA
Els historiadors han dividit la història en períodes per poder estudiar més bé
l’evolució de l’ésser humà.
L’inici de cada un dels períodes ve marcat per un esdeveniment que canvia de
manera radical la manera de viure.

Saps quines són?

i els esdeveniments
que marquen el canvi?
 línia del temps

Prehistòria Història
4’4 milions d’anys ac 10000 ac 4500 ac 3250 ac 1000 ac 476 dc 1492 1789 fins a l’actualitat

paleolític neolític edat dels edat antiga edat mitjana edat moderna edat
metalls contemporània

aparició dels primers homínids aparició de l’agricultura descobriment de la metal·lúrgia Invenció de l’escriptura caiguda de l’imperi romà d’occident descobriment d’amèrica comença la revolució francesa
5. ELS NOMBRES ROMANS. PRACTICAM?
Els segles s’escriuen fent servir els nombres romans.

I V X L C DM
T’en recordes d’escriure
en nombres romans??

1 5 10 50 100 500 1000

REGLES:
● Els segles sempre s’escriuen amb nombres
romans!!!
● Només es poden escriure 3 vegades : I, X, C i
la M
● Per escriure un nombre major de 3000 posam
el IV amb una retxa damunt: 4000= IV
● Un nombre petit darrera d’un més gran suma:
VI=5+1
● Un nombre petit davant d’un més gran resta:
IV=1-5
Els nombres romans
● Sistema de numeració ideada pels romans.
● Els nombres estan formats per lletres i cada
lletra te un valor.
● El sistema de numeració romà es base en 7
lletres majúscules:
I= 1 V= 5 X= 1 L = 50
C = 100 D = 500 M = 1000
● Si a la dreta d’una xifra romana s’escriu una
altra igual o menor, el valor d’aquesta es suma a
l’anterior→ VII = 7
● Si a l’esquerra d’una xifra romana s’escriu una
altra menor, el valor d’aquesta es resta a la
major→ XL= 40
● En cap número es pot repetir la mateixa lletra
més de tres vegades seguides
CCCCXXV = 425 MAL CD XXV = 425 BÉ
● La V, L, D no es poden escriure seguides
CVV = 110 MAL CX = 110 BÉ
● Per representar valors superiors a 3999 es
https://www.slideshare.net/mabad6/els-nombres-rom
col·loca una ratlla sobre la quantitat desitjada. ans-80144959
__
VIDCCXLVIII = 6748 https://www.slideshare.net/Mprof/nombres-romans-1
4574677