HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI.

INTRODUCCIÓ: FONTS HISTÒRIQUES.

Les fonts històriques són qualsevol testimoni (oral, escrit, material) que permet la reconstrucció,
l'anàlisi, la interpretació dels esdeveniments històrics.

1. CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS HISTÒRIQUES.

1. SEGONS EL SEU ORIGEN

● FONTS PRIMÀRIES (O DIRECTES): Procedeixen de l'època que s'està
investigant.
Exemples: lleis, tractats, memòries, objectes.

● FONTS SECUNDÀRIES (INDIRECTES O

HISTORIOGRÀFIQUES): Elaborats amb posterioritat al període al que
s'està estudiant i són obra dels historiadors.
Exemples: llibres de text, manuals, articles de revistes.
2. SEGONS EL SUPORTS:
● ESCRITES O TEXTUALS: Mólt habituals, poden ser primàries o
secundàries.
- Primàries: Són documents jurídics (lleis, tractaments…)
- Secundàries: Són els llibres de text d'història al igual que llibres
d'història i altres treballs dels historiadors.

● GRÀFIQUES I ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en

els quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de
caràcter econòmic, demogràfic.
Es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.

● ICONOGRÀFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus

d'imatges, la pintura, les fotografies, els gravats…
● CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes, rarament són fonts primàries.
Els mapes tenen un llenguatge específic amb el qual es difícil interpretar
sense una llegenda amb el significat dels signes, colors o les trames emprades
per a la seva realització…

Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus:

- Sincrònics (o estàtics): Expliquen la situació en un moment
determinat.
- Diacrónicas (o dinàmics): Expliquen l’evolució d'una
situació històrica i quins han sigut els canvis esdevinguts.
 ● MATERIALS: (Restes materials i construccions, objectes personals,
eines…)
Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com
ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i costums.

● ORALS: Són testimoniatges directes o gravacions en diferents suports.

L'entrevista és la font més habitual, però també s'inclouen discursos,
programes de ràdio.

3. SEGONS LA SEVA TEMÀTICA: Les fonts històriques tracten i donen

informació sobre algun o diversos aspectes (política, economia, societat…). Per tant
la seva temàtica pot ser polítiques, econòmiques, tècniques científiques socials,
religioses, militars…

4. SEGONS LA SEVA INTENCIONALITAT: La major part de les fonts

històriques són exclusivament informatives, com les caricatures, discursos polítics…
S'observa una intencionalitat crítica.
● SATÍRICA O PANEGIRICA: Elogi a algú.
Les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat i funció normativa,
reguladora.

2. CRONOLOGÍA.

És una ciència que s'encarrega de datar events històrics.

És necessari una data d'un esdeveniment per cantar.

a.C

d.C

Altres cultures agafen dates diferents.

● SEGLES: Sitúa esdeveniments històrics.

Exemple: 2001, 2100. Segle XXI.

3. COMENTARI DE TEXT.

1. Títol, llegenda, símbols.

2. PRESENTACIÓ:
- TIPUS DE FONT: Cartografia, primària, secundària.
- Espai geogràfic que se representa.
- CRONOLOGÍA: Etapa concreta o una etapa més àmplia. (Estàtic o
dinàmic).
- TÍTOL: Tipus de mapa (polític, econòmic, social, demogràfic). ¿Quins
fenòmens mostra?
- LLEGENDA: Quins signes convencionales utilitza (colors, línies…).

3. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI:
S'ha de explicar amb detall la informació que ens mostra el mapa, s'han de
comentar els diversos elements que hi apareixen, la distribució que tenen,
aspectes de cada zona, comparació entre aquestes concentració d'algun
element.

4. INTERPRETACIÓ, CONTEXT HISTÒRIC:

S'ha de explicar el context històric del mapa, és a dir, s'ha de relacionar la
informació que hi apareix amb els coneixements històrics que tenim d'aquest
tema.

5. CONCLUSIÓ: Valoració i significat històric de la informació del mapa.

S'ha de constatar la importància històrica dels fenòmens representats i s'han
d'exposar les causes que els han motivat. S'han de valorar les conseqüències
que es poden derivar dels fets representats en el mapa.

4. COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC.

1. LECTURA I PREPARACIÓ: Subratlla idees personals, secundàries,

anotacions al marge.

2. PRESENTACIÓ: Classificació de text, segons:

- NATURALESA DEL TEXT: Segons la font (primària o secundària);
segons el contingut (jurídic, històric, literari, narratiu, religiós, contractual…
ideològic, filosofic).
- TEMA:
- CIRCUMSTÀNCIES ESPAI TEMPORALS: S'ha de determinar on i
quan va ser escrit el text. La data por ser precisa o aproximada. De vegades
els textos porten data, però si no és així es pot deduir per la informació.
- AUTOR: Pot ser individual, llavors s'ha de fer una breu senyal biogràfica.
- DESTINATARI: A qui va destinat, a que si és una persona individual a un
grup en específic o col·lectivitat, si la intenció és que sigui un secret O sigui
divulgat.
Quina sería la seva finalitat; si és de caràcter públic o reservat. Si és personal
o oficial; sí és de àmbit nacional o iinternacional.

3. ANÁLISI DEL TEXT: Explicació profunda del text. Cercar conceptes

claus i desarrollarlos.
 Destaquen dos nivells.
- PRIMER NIVELL: Definir i aclarir els temes, conceptes i dades del text.
S'han de definir de manera precisa els noms propis, conceptes històrics i les
expressions significatives que facilitarán la comprensió real.

- SEGON NIVELL: S'han d'extreure les idees principals i secundàries del

text.

4. COMENTARI: S'han de relacionar el contingut del text amb el moment

històric al qual pertany, és a dir, s'ha de fer una exposició completa del tema
al qual ens ha portat el text.
5. CRÍTICA DEL TEXT/ CONCLUSIONS: S'ha de determinar l'autenticitat
i exactitud al igual que la sinceritat i objectivitat. L'interès pel seu contingut i
per la seva significació en el procés històric.
Si el text admet debat o polèmica, es pot defensar una posició a favor o en
contra, sempre amb arguments.

6. COMENTARI D'UNA IMATGE HISTÒRICA.

1. Observa detingudament la imatge i després analitza-la tot seguint les pautes

següents:

2. PRESENTACIÓ: Tipus d'imatge (pintura, retracte, caricatura).

- Funcions de la imatge: (informativa, persuasiva, educativa,
entreteniment).
- Tema: econòmic, polític, religiós, social.
- Altres dades: autor, cronología, personatge.

3. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI: S'ha de descriure l'escena, els elements que es

veuen, els personatges, la seva actitud.
4. INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC: Relació de la imatge amb
el seu moment històric (destaca els fets històrics més importants que hi estan
relacionats). Explicació del missatge que conté.
5. CONCLUSIONS: Valoració i significat històric de la informació de la
imatge.
 TEMA 1: ¿QUÉ VA SER L'ANTIC RÈGIM?

Monarquía absoluta: Absolutisme monàrquic.

Societat estamental: Dividida en privilegiats (noblesa, clérig) i no

privilegiats (plebeus)

Agricultura endarrerida: Econòmia senyorial de base rural

CONCEPTE DE L'ÀNTIC RÈGIM: Sistema econòmic, social i polític que

precedía de la descomposició del feudalisme medieval, que és seguia mantenint, en
Europa, fins la revolució industrial i liberal.

Es manté desde el segle XVII fins al segle XVIII.

CARACTERÍSTIQUES:

● SOCIETAT ESTAMENTAL.
Grup tancat de població el qual es pertany per herència (per naixement).
● DESIGUALTAT CIVIL.
No tothom era igual davant la llei.
Els privilegiats (Tenen drets i no pagaven impostos).
Els no privilegiats no tenien cap dret (Pagaven impostos i no eren
favoreixits.)

- Privilegiats: Dividits entre els Nobles i el Clerig.

Clergat: Alt clergat (cardenals, bisbes…), baix clergat (capellans,

monjos…), clergat regular (frares, monjos. Normalment part de
monestirs al camp), secular (Dirigien parròquies dins la ciutat).
Les persones parts del clèrig poseien el DELME un impost ón rebien
el 10% de la collita dels pagesos.
Al igual que també posseïen terres pròpies.

Nobles: Eren propietaris de terres, afavorits amb drets (dur espassa,

ocupaven alts càrrecs d'administració, no pagaven impostos).
Els nobles també es divideixen en.
- Noblesa de la cort (Vivien a la capital, posseeixen influència
i poder econòmic i les seves propietats eren més costoses).

- Noblesa de les províncies (Està allunyada de la capital,

posseeixen menys poder econòmic i les seves propietats eren
més humils)
 - No privilegiats (3er Estat): Dividits en la burgesía, classes populars
urbanes i pagesos.

Burguesía: És el grup més ric del 3er Estat.

Està dividida en (rendista, financera, industrial i la petita burguesía).
- Rendista: Vivía de la renda que cobrava per llogar la seva
propietat.
- Financera: Un grup de burguesos comerciants, normalment
banquers.
- Industrial: Són els senyors de propietats amb medis de
producció i venda a invertir en les societats occidentals tras
la Revolució Industrial.
- Petita burguesía:

Classes populars urbanes: Format per artesans, obrers, servents,

vagabunds…

Pagesos: Format per serfs i lliures.

- Pagesos serfs: Pagesos lligats a la terra, obligats a treballar
per al seu senyor (Nobles o integrants de l'església).

- Pagesos lliures: Número molt reduït, propietaris de una

parcel·la de terra.
Els pagesos lliures es divideixen en 3 grups:
- Propietaris:
- Jornalers: Treballen de manera definida per un
senyor per obtenir uns diners miserables.
- Arrendataris: Llogaven les terres d'un altre i
sembraven.

● ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL.

La noblesa i el clergat són els principals propietaris de terres.

Els senyors de les terres tenien propietats immanent, podíen cobrar impostos i podíen
exercir jurisdicció.
Els pagesos posseïen la propietat útil, tenien el dret de s'embrar. Al igual que el podía
transpassar als seus fills.
També tenien que pagar impostos.

La senyoria territorial ón Vivía el senyor i es dividia en reserva senyorial (cert tipus

de serveis) i parcel·les (terres que el senyor cedia als pagesos a canvi dels pagaments
dels impostos.

Drets senyorials: Dret de poder subministrar justícia a les seves terres, el poder treure
beneficis econòmics de les seves terres (censos i taxes). Al igual que les regalies que
eren privilegis que eren otorgats directament del rei.
Dret de Ban: Podien dictar ordres sobre les seves terres.
Encunyar:
 Dret d' Immunitat: Certa influència/autonomia i dret cap al rei.

L'agricultura era la activitat més important.

La producció era insuficient, ja que utilitzaven eines endarrerides, l'economia era de
subsistència.
Però també existeix l'indústria.

Els pagesos eren autosuficients i utilitzaven el que creaven. A més a la ciutat hi havia tallers artesanals
que hi eren controlats pels gremis.

- Gremis: Associació ón artesans treballen conjuntament, administraven les matèries primeres,

el disseny i el preu…

● POBLACIÓ I DEMOGRAFIA: Era un població estancada.

La població no era gaire ja que hi havien crisis de subsistència i demogràfiques.
El que dictamina si un any serà bo depèn de les collites.
Ja que si havia pocs aliments, els preus d’aquests aumentava.

Ses revoltes de pà, sublegaven. Al igual que les crisis de subsistència els afectava a tots.

● SISTEMA POLÍTIC: La monarquia absoluta, és justifica amb el dret diví, es creía que el
rei era un representant de deu.
El rei concentra tot el poder, el legislatiu (elaborar lleis), executiu (fer complir les lleis) i
judicial (jutjar les lleis, fer-les complir).

- L'Ordre públic: Fer complir les lleis.

El Consell d’Estat (Secretaris d’Estat), ajudaven al rei amb les seves tasques de govern.
Al igual que la administració local (ajuntaments) i els funcionaris.

El rei també tenia petites limitacions:

- Principalment la Llei Divina, constituïda per els 10 manaments.
- Dret Natural, obligat a respectar tradicions i costums.
- Finalment, els Parlaments, Corts i els Estats Generals, institucions on s'aproven
nous impostos, procalemen un rei, estan formats per representants dels tres estaments.
APARTAT 1: MONARQUIA DE PODER LIMITAT: EL PARLAMENTARISME
ANGLÈS.

Comença al segle XVII. Es va dur a lloc amb dues revolucions.

1649: REVOLUCIÓ DE CROMWELL: Carles I (perteneient a la dinastia Stuart)

Revolta dirigida per a que les decisions
reials estigueixin controlades per el
parlament.
mor.
El seu successor, Carles II, es obligat a
acceptar una llei anomenada “habeas
corpus”. Llibertat individual, les persones
que eren detingudes tenien dret a que li
otorguessin un advocat al igual que un
judici just.

1689: REVOLUCIÓ “THE BILL OF
RIGHTS”: Va acabar el governament de la
dinastia Stuart.
Varen ser succeïts per Guillem d’Orange.
Aquest nou rei va ser obligat a acceptar la
nova llei “The bill of rights”.
Així doncs, el parlament obté el poder
legislatiu.

Així a Anglaterra es consolida la separació de poders, i així s’implanta una monarquia de

poder limitat.

Aquest és el model que va inspirar als teòrics de la Il·lustració.

● TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL SEGLE XVIII.

1. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ: La població comença a créixer perquè millora
la producció d'aliments, al igual que per dos motius més.
- Nous estils de conreus: Utilitzar productes d’Amèrica (patata).
- Introducció d’innovacions tècniques: Majoritàriament provenen de la R.I,
concretament d’Anglaterra (rotació quadriennal).
- El nombre de la mortalitat baixa considerablement degut a la falta de
epidèmies, de guerres i l’absència de males collites.
- Va millorar l’alimentació, degut a les millores tècniques i nous mètodes per
conrear.
2. AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ: Manufactures i domèstic system. Hi ha més
demanda de productes i demanda cap a les colònies americanes.
Els productes es produeixen a Europa per així enviar-los a les colònies.
- Domèstic system: Sistema on els artesans per huir dels gremis, donen les
matèries primeres als pagesos. Els pagesos fabricaven els productes i els
artesans li pagaven per cada peça elaborada.
- Manufactures: Grans tallers artesanals ón feien feina molts dels obrers.
Molts de les manufactures són propietat de l’Estat.
Per cobrir demanda.
COMERÇ COLONIAL: S’aplica a partir del S.XV. Va ser un gran impuls al segle
XVIII, amb les colònies amèricanes que proporcionaven matèries primeres, metals,
or…
 S’utilizaba el tipus de comerç triangular que recorría Europa, Àfrica i Amèrica.

- D’AMÈRICA A EUROPA: Matèries primeres.

- D'EUROPA A ÀFRICA: Materials elaborats.
- D’EUROPA A AMÈRICA: Materials elaborats.
- D’ÀFRICA A AMÈRICA: Esclaus.
3. CAPITALISME COMERCIAL: Comerç colonial estimula la banca, la presta,
comerciants.
4. DEGUT AL CREIXEMENT DE LES ACTIVITATS COLONIALS: Es va instal·lar
a Europa el mercantilisme que defensa el fet de que la riquesa d’un país és mesura
amb la seva quantitat d’or i plata.
Doncs per aconseguir metalls preciosos es varen fomentar les exportacions i limitar es
importacions.
Aplicant un impost anomenat “Aranzels”, fent els productes estrangers siguin més
cars que comprar-los de manera local.

APARTAT 2: LA IL·LUSTRACIÓ: Corrent de pensament de neix a França al segle XVIII.

La il·lustració crítica els pilars de l’antic règim tractant de destruir-ho.

● CAUSES DE LA IL·LUSTRACIÓ.
1. CREIXEMENT DEL COMERÇ COLONIAL, això fa que la burgesia s'enriqueixi.
La burgesia tracta de canviar la seva situació (sense drets, pagar impostos). La
Il·lustració es concentrava en afavorir als burgesos.
2. La Il·lustració crítica, la monarquia absoluta, societat estamental i economia
senyorial.
● PRINCIPIS BÀSICS DE LA IL·LUSTRACIÓ.
1. RAÓ: La Inteligencia humana, rebutja tot allò que careixi de raó.
Rebutjaven la fe, la tradició, la revelació…, ja que no serveixen per ajudar a
comprendre el món.
- Defensen l’existència de déu, detestaven que hi haguesi un grup religiós fos
millor que altre.
2. LLIBERTAT DE PENSAMENT I CONSCIÈNCIA (VOLTAIRE).
3. DEFENSEN UN NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ SOCIAL basat en la llibertat i
igualtat.
- CRÍTIQUES A LA SOCIETAT: Igualtat a l'hora de néixer. Defensaren la
mobilitat social per així tenir la oportunitat d’ascendir en la societat.
Volen que la vàlua i la intel·ligència, fossi el que situasi la posició social de
cada persona.
- CRÍTIQUES A L’ECONOMIA SENYORIAL DE BASE RURAL: Els
Fisiòcrates, també coneguts com els estudiosos de l'economia amb el seu
màxim representant F. Quesnay. Estaven a favor d’un sistema econòmic
anomenat LIBERALISME ECONÒMIC.
Estaven en contra del MERCANTILISME, (fet de medir la riquesa d’un país
basant-se amb la quantitat de metalls precisos que posseeixin).
Segons lo prèviament dint, els Il·lustrats creien que la riquesa d’un país
depenia del funcionament de la agricultura, el comerç, i l'industria.
- LIBERALISME POLÍTIC: És basa en les teories de J.Locke, Montesquieu,
Rousseau.

● J. Locke: A la seva obra “Assaig sobre el govern cívil”. Obra de

1690, va defensar els seus principis bàsics.
1. Tots els habitants d’un país tenen uns drets que no poden perdre mai.
(vida, llibertat, propietat).
2. L’Estat ha de defensar i garantir aquests drets.
3. Per això l’Estat té poders bàsics.
- Fer les lleis.
- Obligar a tothom a complir-les.
Aquest poder ha d’estar en mans de diferents persones o institucions.

● Montesquieu (noble francès que viu a Anglaterra) : Va formular la

seva obra “l'Esperit de les lleis” 1748 nucli central de sa seva teoria
era la separació de poders.
Segons Montesquieu, els tres poders han d’estar a mans de persones
o institucions diferents.
Per així evitar abús de poder.

● Rousseau: A la seva obra “El contracte social” 1762, en aquesta

obra Rousseau defensa que la sobirania resideix en el poble (base del
sistema democràtic de l’actualitat).
La llei ha de ser el reflex de la voluntat general.

SUFRAGI: Defensa el dret que els ciutadans han de elegir als seus
representants.
Dividits en 3 tipus:

Universal: Dret a Universal masculí: Censatari: Per poder

vot tothom (+18). Dret a vot masculí votar s’ha de pagar
(+18) fins al segle un cens.
XX.

Sobirania nacional: El poder resideix en la nació.

DESPOTISME IL·LUSTRAT: Monarques que es varen sentir

atrets a certes idees de la il·lustració, només adopten les idees
relacionades amb la modernització econòmica i la millora educativa.
Pero no abandonen la monarquia absoluta i la societat estamental.

“Tot per al poble”, si milloraben l'educació, economia sería

beneficiosa per al poble. Implantacions de decisions beneficioses per
al poble, afegides sense el consentiment general.

Exemple de dèspota il·lustrat: Rei Carles III, D'espanya.

APARTAT 3: LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS. (1776-1783)

● COLÒNIES DE PART DE L’IMPERI BRITÀNIC: Els seus habitants estaven descontents de

la seva metròpolis (Anglaterra).
Degut a un seguit de comportaments que havien realitzat:
1. Prohibició de representants americans al parlament anglès.
2. Pagaments d’impostos molt elevats.
3. MONOPOLI COMERCIAL: Les colònies només poden comercialitzar amb els països
que dictés la metròpolis. Al igual que només podien utilitzar productes de la seva
metròpolis.

● PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA:
1773: Precedent de la revolta del té.
Aquesta revolta comença quan el rei decideix que la venda de té només s'ha de vendre a una
companyia anglesa, que pagava poc.
Els colons de Boston deixideixen tirar al mar el té. El rei d’Anglaterra decideix mandar
l'exèrcit per apaivagar la revolta, va prendre actuacions repressives.

L’any 1776 s’inicia una guerra d’independència, que dura fins 1787, quan es redacta la
constitució de 1787.

● LIBERALISME POLÍTIC: L’any 1787 es redacta la constitució de 1787.

- Primer text constitucional de caràcter plenament liberal.

- La primera constitució de la història.
- Incorpora principis introduïts per la revolució anglesa.
- Liberalisme polític: Consolidació de les idees de la Il·lustració.

● DESDE EL PUNT DE VISTA POLÍTIC:

- La nació tria als seus representats mitjançant sufragi.

- Separació de poders i equilibri entre ells.
- Forma de govern republicana.
- Estructura federal, dividits en multitud de diferents estats.
Cada un dels estats son autònoms en qüestions internes.
Units amb questions generals: moneda, idioma…

DIFERÈNCIES ENTRE LA MONARQUIA I LA REPÚBLICA.

MONARQUIA REPÚBLICA
● Càrrec hereditari. ● President votat cada cert període de
● El monarca regna fins que abdica o temps.
mor.
L’any 1791 la constitució es completa. Amb 10 esmenes (noves aportacions a un text original). amb
carta de drets que protegeixen les llibertats dels ciutadans.
Estableix una forma de govern i garanteix els drets i llibertats del poble estadounidense.
- Llibertat d’expressió, religiosa, de premsa, de reunió, així com de petició al govern.
- Prohibició que el govern pugui ocupar propietats o allotjar-hi soldats sense permís dels
propietaris.
- Dret a ser jutjat per un jurat I a tenir un advocat. Una persona no pot ser jutjada dues vegades
pel mateix crim I no pot ser forçada a declarar contra si mateixa.
- Ningú pot ser privat de la vida, de la llibertat o de la propietat, sense un procediment judicial
adequat.
- No s’imposaran fiances ni multes excessives, ni s’inflingiran càstigs cruels.

● SOCIETAT DUALS:
- Estats del sur: Endarrerits, agraris ón donen més importància a les plantacions de
cotó. (Mà d’obra esclava).
- Estats del nord: Modernos, industrialitzats.
- Aquesta societat va tenir un moment culminant des de 1861 fins 1865, degut a que
Abraham Lincoln es torna president.
Aquest president tenia tendencia abolicionista, era partidari de la eliminació de la
esclavitud.
Això provoca la guerra de seccesió, ón els dos estats (nord i sud) s’enfrontaren.
La victoria va ser per als estats del nord, així es va abolir la esclavitud al sur.