Llibre Ciències Socials 5 3r Trimestre PDF

Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informació

concreta i rellevant, l’analitza, n’obté con-
clusions, reflexiona sobre el procés seguit i
ho comunica oralment i/o per escrit.
• Fa activitats utilitzant mapes i imatges
com a font d’informació.
7.3. Explica com estava estructurada la socie-
tat en l’edat mitjana.
• Observa les diferències de la piràmide
feudal.
Per a començar... Ens situem Durant el desenvolupament

Suggeriments metodològics
1. Podem començar llegint en veu alta el nom de la unitat 5. Quins aspectes de l’edat mitjana coneixen els alum-
i preguntant als alumnes sobre el significat del terme nes? Per a situar l’explicació, podem plantejar que els
edat mitjana. alumnes enumeren aspectes que estiguen relacionats
2. Per què es denomina edat mitjana aquest període de amb la temàtica de la unitat. Que diguen elements,
la història? Convé que demanem als alumnes que re- conceptes, personatges... que pertanyen a aquest pe-
flexionen sobre el terme perquè comprenguen aquest ríode històric.
caràcter intermedi de l’època. 6. Podem continuar comentant la imatge. En aquesta,
3. Entre quines altres eres històriques se situa l’edat mit- s’entremesclen fotografia i il·lustració. Preguntarem
jana? Podem repassar els coneixements dels alumnes als alumnes sobre l’edifici que apareix en la doble pàgi-
sobre les diferents eres històriques i fins i tot intentar na: Quin edifici és? Per a què s’utilitzava?
recordar quines dates enquadren aquest període. 7. Podem preguntar-los si coneixen algun d’aquests edi-
4. Podem mostrar-los algunes imatges característiques ficis, a la seua localitat o en alguna ciutat que hagen
de diferents èpoques (el Partenó, piràmides, castells, visitat, perquè, d’aquesta manera, prenguen cons-
gratacels, el palau de Versalles...), perquè els alumnes ciència de l’existència de catedrals i d’altres edificis re-
determinen a quina era pertanyen. ligiosos històrics com a part essencial del patrimoni
cultural del país.
8. Animarem els xiquets i xiquetes perquè porten a clas-
se fotografies de les seues visites per Espanya en les
quals isquen ells al costat de castells, catedrals o mu-
ralles.
130 Unitat 5
Solucions
1 a) Els picapedrers eren els encarregats de llau
rar la pedra i alçar construccions com els cas
tells, les esglésies o les muralles durant l’edat
mitjana.
Sí, era un ofici important perquè eren els

únics que coneixien les tècniques de construc
ció de grans estructures.
b) Perquè eren molt sol·licitats per les autori

tats dels pobles i de les ciutats per a alçar
aquestes construccions.
2 a) L’edifici que apareix al centre de la fotografia

és la catedral. Les catedrals eren grans es
glésies cristianes usades com a lloc per a
l’oració i com a refugi per als pelegrins que
feien el camí de Sant Jaume durant l’edat
mitjana.
b) Els vidriers treballaven principalment el tim

pà de les catedrals i de les esglésies, i totes
aquelles finestres que portaren decoració
de vidre.
c) A més dels picapedrers i els vidriers, altres

oficis que es representen en l’escena són els
de botiguer, comerciant o músic.
9. Podem centrar l’explicació en els picapedrers i mes 12. Les següents qüestions permeten fer una major
tres constructors, i una vegada els hem identificat i aproximació a la il·lustració, així com als dibuixos en
hem descrit què fan, podem completar l’explicació què apareix el mercat.
amb la lectura del text.
Per a acabar
10. En grup, els demanarem que parlen sobre la vida en
aquella època i que descobrisquen o imaginen quines 13. Reflexionem. Suggerirem als alumnes que refle
professions serien necessàries. Podem partir de la xionen sobre com seria la seua vida en l’edat mitjana.
pregunta: Què t’hauria agradat ser si visqueres en Com seria el carrer? Com serien les botigues? Com
l’edat mitjana? aniríem vestits?
11. El treball de picapedrer era un dels treballs artesanals
de l’edat mitjana. Sobre aquest aspecte, s’introdueix Proposta d’activitats per a casa. Podem suggerir als
la secció Que important que és, en què s’explica la vi alumnes que busquen la ubicació de cinc catedrals espa
gència del treball artesanal en algunes professions i la nyoles edificades durant l’edat mitjana, i que indiquen en
necessitat que els alumnes diferencien la qualitat dels quin segle es van construir.
seus productes en comparació dels elaborats amb
mètodes industrials. Aprenentatge cooperatiu
Quines altres professions artesanals coneixeu? Po L’activitat 1 b) es pot treballar amb l’estructura coopera
dem preguntar als alumnes sobre aquesta qüestió tiva 1-2-4.
perquè, entre tots, valoren la presència del treball ar Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
tesanal.
Unitat 5 131
3.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la
comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
• Fa les activitats proposades en Sabadigi-
tal.
4.1. Localitza en l’espai i el temps els fets fona-
mentals de la història d’Espanya en l’edat
mitjana.
• Coneix les principals etapes de l’edat mit-
jana.
tat en l’edat mitjana i la seua relació amb la
propietat de la terra com a símbol del po-
der.
feudal.

1. El text central permet que l’alumne evoque imatges 4. Podem mostrar la gran durada d’aquest període. De-
que li recreen l’edat mitjana, com els cavallers o els manarem als alumnes que calculen quantes vides de
castells. Per a iniciar la doble pàgina, els podem dema- 80 anys cabrien en aquest període de temps perquè
nar que anomenen altres elements que els semblen siguen conscients de la seua amplitud.
bàsicament medievals. 5. Per a completar l’explicació podem utilitzar la Presen-
2. A continuació, i com a complement, podem completar tació Línia de temps .
l’activitat preguntant sobre algunes qüestions en el 6. No obstant això, és convenient que l’alumne entenga
mateix sentit, perquè els alumnes determinen si són que aquesta periodització té un caràcter artificial i me-
pròpies de l’edat mitjana. Amb això, podrem valorar el rament indicatiu, i que per tant, els trets que definei-
grau de coneixement que tenen de l’època. xen l’edat mitjana no apareixen en el moment que
3. Podem començar l’explicació reflexionant sobre el marca el començament de l’era, sinó que alguns
concepte edat mitjana. Seria convenient que els alum- d’aquests ja són visibles en els últims temps de l’edat
nes comprenguen aquest qualificatiu com el resultat antiga, i altres trets no es configuraran fins a segles
de la consideració del període com una època intermè- després de la caiguda de Roma.
dia entre l’antiguitat i l’era que s’inicia amb el Renaixe- 7. Introduirem les dues grans etapes en què es divideix
ment. l’edat mitjana, cada una queda definida per dues for-
mes de vida contraposades que, de manera esque-
màtica, s’aprecien en les dues il·lustracions. Com a
complement, podem utilitzar l’Animació. Del feu al
burg.
132 Unitat 5
Solucions
1 Es demana que els alumnes dibuixen un eix
cronològic en el quadern, on han d’assenyalar
les etapes que conformen l’edat mitjana, que
són l’alta i la baixa edat mitjana.
L’edat mitjana va acabar fa un poc més de cinc

segles.
2 La relació de columnes és la següent:
Alta edat mitjana → Feu → Agricultura
Baixa edat mitjana → Ciutat → Comerç
3 Els pobles germànics procedien de l’est i del

nord d’Europa.
4 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

entren en la web i establisquen una compara
ció entre la vida als feus i a les ciutats medie
vals.
5 Resposta lliure. Els alumnes han d’elaborar un

text on descriguen com s’imaginen la vida
quotidiana d’un camperol de l’alta edat mitja
na.
En el text han d’indicar que els camperols for

maven part de l’estament dels no privilegiats,
per això havien de pagar impostos i tenien
unes condicions de vida molt difícils.
8. Practiquem junts. Es molt important que l’alumne ma Per a acabar

nege amb precisió la periodització, de manera que sà
11. Reflexionem. Plantejarem un debat sobre el grau de
pia comptar el nombre de segles que comprén l’edat
justícia de la societat estamental:
mitjana.
• Et sembla que la societat medieval era més o menys
9. A continuació, treballarem entorn del model d’orga
justa que l’actual? Per què?
nització social dels regnes cristians medievals, que en
moltes zones de la Península va presentar trets identi • Què faries per a millorar la societat de l’edat mitja-
ficables amb el feudalisme. na? Què li proposaries al senyor feudal? I als cam-
perols i als comerciants?
El text explica la divisió de la societat en estaments.
Demanarem als alumnes que identifiquen els perso
natges que apareixen en la piràmide estamental per
què comprenguen en quin estrat social es trobava
cada un.
10. Podem reforçar el coneixement de la cerimònia del

vassallatge a través d’una teatralització. Cada grup
haurà de triar diferents papers per a representar una
cerimònia de vassallatge. Han d’escriure el text que
dirà cada un intentant utilitzar vocabulari adequat al
nivell social. Finalment, han de representar l’escena
davant dels seus companys.
Unitat 5 133
5.1. Situa en una línia del temps les etapes his-
tòriques més importants de l’edat mitjana
a la península Ibèrica: regne visigot, al-
Àndalus i els regnes cristians.
• Coneix les característiques bàsiques del
regne visigot i d’al-Àndalus.
5.2 Representa en una línia del temps els prin-
cipals fets històrics relatius a al-Àndalus.
• Interpreta la línia del temps d’al-Àndalus.
6.1. Descriu el llegat artístic, cultural i econò-
mic d’al-Àndalus.
• Identifica característiques de la cultura
andalusina.

1. El text central comença l’explicació reflexionant sobre 3. Per a començar l’exposició sobre la presència musul-
l’origen d’algunes paraules del català actual. Malgrat mana a la Península, s’introdueix una breu explicació
ser una llengua procedent del llatí, molts vocables i sobre la religió islàmica i el seu origen.
nombrosa toponímia catalana procedeix de llengües Podem preguntar als alumnes sobre el coneixement
germàniques i de l’àrab. que tenen de l’islam, si saben de quins països proce-
• Exemples en aquest sentit poden ser noms de rius deixen la majoria dels seus fidels i quines són les seues
que comencen per guad (aigua en àrab), pobles que peculiaritats.
comencen per beni (del llinatge de en àrab) o altres 4. Convé que introduïm algunes de les creences islàmi-
paraules com alcàsser, tambor, xifra, barnús, alber- ques com, per exemple, els preceptes alcorànics (pro-
gínia. També hi ha paraules que procedeixen de les fessió de fé, dejuni en ramadà, peregrinació, almoina i
llengües germàniques, com brossa, baró, sala, bosc, oració), a més de certes restriccions (no menjar porc).
marca, trompeta...
5. A través del mapa, l’alumne podrà comprovar quin va
2. A pesar de la brevetat amb què s’explica el període visi- ser l’origen de la nova religió i per quines zones es va
got, és important que entenguen aquesta etapa com expandir.
un nexe entre la Hispània romana i la posterior evolució
del territori en l’edat mitjana. Convé que recordem els • Col·locarem a la classe un mapa del món polític i el
continguts que han vist en 4t sobre el final de l’Imperi compararem amb el del llibre. Anomenarem els paï-
romà i l’arribada dels pobles germànics. sos que hi ha hui dia en aquestes zones del món.
134 Unitat 5
Solucions
6 Els musulmans es van estendre des d’Àsia pels
continents africà i europeu.
7 Resposta lliure. Depenent de la localitat, els

alumnes respondran de forma afirmativa o ne-
gativa, ja que els musulmans no van arribar a
ocupar tota la península Ibèrica.
8 Els visigots eren un dels pobles germànics que

van penetrar en l’Imperi romà durant el segle
V. Van arribar a Hispània travessant els Piri-
neus i van fundar un regne amb capital a Tole-
do.
9 Suggerirem als alumnes que copien en el qua-

dern el següent eix cronològic i el completen
assenyalant els principals períodes d’al-Ànda-
lus. Aquestes etapes són l’emirat, el califat, els
regnes de taifes i el regne de Granada.
10 Alguns dels principals edificis que van cons-

truir els musulmans a les ciutats d’al-Àndalus
són l’alcàsser, que era un castell emmurallat,
el soc o plaça del mercat, els banys i la mesqui-
ta, que era el lloc per a l’oració i l’estudi.
11 Resposta lliure. Es resa en el hàram i es crida a

l’oració des del minaret.
6
6. A continuació, s’ofereix una evolució sintetitzada de la Per a acabar

història d’al-Àndalus des de l’arribada dels musulmans
9. Reflexionem. Quina importància té la cultura andalu-
fins a l’expulsió el 1492.
sina per al patrimoni cultural i artístic d’Espanya? So-
Remarcarem als alumnes que hi ha una correlació en- vint, se sol considerar el món andalusí alié a la tradició
tre el color amb el qual s’introdueix cada paràgraf i la espanyola, però a al-Àndalus es va aconseguir un des-
seua ubicació en la línia de temps. envolupament cultural i econòmic inèdit a la resta
7. Es planteja la necessitat que els alumnes distingisquen d’Europa, i moltes de les joies culturals actuals tenen
els diferents règims polítics que hi va haver al territori l’origen en la presència musulmana.
andalusí, perquè diferencien entre l’emirat depenent,
l’emirat independent, el califat, el període de les taifes Proposta d’activitats per a casa. Podem demanar als
i els imperis nord-africans. alumnes que busquen a casa noms de localitats espanyo-
8. Presentarem a continuació trets de la cultura andalusi- les que porten el nom d’alcàsser (castell en àrab) o medi-
na, essencialment els que tenen a veure amb el seu na (ciutat en àrab). Amb això, podran comprovar l’origen
desenvolupament cultural i amb l’empenta de les àrab de moltes de les poblacions espanyoles.
seues ciutats.
Per a completar l’explicació s’ofereix un dibuix d’una Aprenentatge personalitzat
ciutat andalusina, en què se n’aprecien els elements (Treballs assignables en Sabadigital)
més destacats. Document. Ampliació. Al-Àndalus
Per a ampliar
Podem completar l’explicació amb una Presentació Activitat interactiva 1
Ciutat musulmana i ciutat cristiana .
Unitat 5 135
Solucions
12 Completem les fitxes:
Regne de Toledo
• Els pobles germànics.

• Els visigots.
• Els visigots van travessar els Pirineus i van
penetrar a la península Ibèrica, on van en-
trar en contacte amb la població hispanoro-
mana.
• El llatí. El cristianisme.
Al-Àndalus
• Van accedir a la península Ibèrica travessant

l’estret de Gibraltar, on van entrar en con-
tacte amb la població hispanoromana i amb
la visigoda.
• Alta edat mitjana.
• — Califa: Líder polític i espiritual successor
de Mahoma al capdavant de la comunitat
musulmana a partir de l’any 632.
— Emir: Governador d’un territori de
l’Imperi musulmà dependent del califa de
Damasc.
— Taifa: Petit territori independent en què

va quedar dividit al-Àndalus després del
final del califat de Còrdova.
• L’ordre correcte és el següent:

Obediència política i religiosa — Emirat de-
penent
Fi de l’obediència política — Emirat inde-
pendent de Còrdova
Fi de l’obediència religiosa — Califat inde-
pendent de Còrdova
• Parlaven la llengua àrab i la seua religió era

la musulmana.
• La comunitat autònoma d’Andalusia.
13 Completem la taula:
REGNE VISIGOT Al-Àndalus
Accés a la Península Travessant els Pirineus L’estret de Gibraltar
Periodització (en segles) Del segle V al segle VIII (tres segles) Del segle VIII al segle XV (set segles)
Llengua principal Llatí Àrab
Religió principal Cristiana Musulmana
136 Unitat 5
Solucions
14 Es demana que els alumnes copien el següent
text i emplenen els buits amb la paraula que
corresponga.
La mesquita és un edifici amb una funció reli-

giosa. La religió d’al-Àndalus era l’islam. Els
seus fidels són els musulmans, i creuen en un
sol Déu, Al·là, i en el seu profeta Mahoma. A
les mesquites s’estudia el llibre sagrat de
l’islam, anomenat Alcorà.
Les mesquites més grans, com la de Còrdova,

es van construir a les grans ciutats d’al-Ànda-
lus, molt desenvolupades gràcies al comerç.
En l’art hispanomusulmà s’usava l’arc de ferra-
dura.
15 Les persones més humils es llavaven amb un

pitxer i un recipient, en contraposició a aque-
lles persones més riques, que solien tindre a
les seues cases banyeres, i fins i tot banys de
vapor als palaus més rics.
En la il·lustració apareix representat un ham-

mam o bany públic de vapor.
16 Resposta lliure. Es demana que l’alumne faci-

lite aquelles raons que estime convenients per
a justificar la necessitat d’una higiene saluda-
ble en els éssers humans.
Per exemple, es pot respondre que mantindre

una higiene diària és important per a estar
menys exposat a contraure certes malalties,
no desprendre mala olor corporal o per a sen-
tir-se millor amb un mateix.
Per a començar... Ens situem

1. Podem repassar els continguts que s’han vist fins a aquest

moment en la unitat.
Treball manipulatiu
Completar informació amb el Mural de la península Ibèrica.
Durant el desenvolupament
2. Es confronten les civilitzacions visigoda i andalusina, compa-
rant els seus aspectes principals.
A continuació, s’ofereix una pàgina d’ampliació sobre al-Àn-
dalus, on es completen continguts sobre l’art andalusí i sobre
els costums musulmans.
Per a acabar
3. Reflexionem. Podem plantejar propostes de debat sobre la
presència de trets de la societat andalusina en l’Espanya ac-
tual.
Unitat 5 137
5.3. Localitza en una línia del temps els princi-
pals fets històrics relatius als regnes cris-
tians.
• Comprén l’evolució territorial dels regnes
cristians.
7.1. Explica el procés de la reconquesta i repo-
blació dels regnes cristians.
• Comprén l’evolució territorial i cultural
dels regnes cristians.
der.
feudal.
Per a començar... Ens situem 4. Convé que ens assegurem que els alumnes comprenen
un procés que, a més de comportar dificultat per si

1. De nou amb el propòsit de vincular els fets històrics
mateix, es presenta prescindint-ne de la línia cronolò-
amb la realitat actual dels alumnes, es planteja una en-
gica, i això pot generar confusió, ja que els mapes es-
trada en la qual se’ls fa reflexionar sobre l’origen his-
tan disposats seguint un ordre cronològic.
tòric dels noms de les comunitats autònomes: Quines
comunitats autònomes actuals tenen noms com els Podem alternar la lectura de cada un dels blocs de con-
que apareixen en el mapa? tingut amb la comprovació en el mapa. Així, per exem-
ple, si agrupem els tres primers paràgrafs (que perta
Durant el desenvolupament nyen al denominat nucli cristià occidental), després de
2. S’explica com des dels nuclis de resistència septentrio- la lectura de l’explicació poden observar com evolucio-
nals va començar un avanç cap al sud conegut com Re- na aquest nucli, des de la fundació del regne asturià
conquesta, que va coincidir amb la progressiva forma- fins que es divideix en els regnes de Portugal, Lleó i
ció d’aquests regnes. Castella, i la posterior unió dels dos últims en la Corona
de Castella.
3. L’explicació es presenta amb un text que reflecteix
l’evolució de cada un dels territoris, acompanyada 5. Què saps sobre el regne de Granada? Convé que sug
d’una sèrie de mapes on s’aprecia l’avanç cap al sud gerim als alumnes que tornen a la pàgina 96 i busquen
d’aquests regnes. la informació que apareix sobre aquest regne. A conti-
nuació, els demanarem que la busquen en aquesta pà-
gina i que, per parelles, parlen per a descobrir la relació
que hi ha entre una informació i l altra.
138 Unitat 5
Solucions
17 El primer regne cristià va ser el Regne
d’Astúries.
18 La Corona de Castella. Perquè l’any 1230 es van

unir els regnes de Castella i de Lleó.
19 Resposta lliure. Es planteja que cada alumne

investigue i esbrine quin va ser el primer regne
cristià que va conquistar la seua localitat i a
quin segle es va produir.
20 Es demana que els alumnes dibuixen en el

quadern una piràmide social típica de l’edat
mitjana i hi situen els reis, nobles, monjos i
camperols. En aquest cas, reis, nobles i monjos
estaran situats en l’estament dels privilegiats,
mentre que els camperols estaran situats en el
dels no privilegiats.
21 Destaquen el fossat, la muralles i les torres.

Serveixen per a defensar-se millor.
Es construïen en zones altes perquè són menys

accessibles i poden defensar-se millor.
6. A continuació es compara la forma de vida pròpia dels Per a acabar

regnes cristians amb el model d’organització social i
9. Reflexionem. Per a culminar l’explicació de l’epígraf, fa-
econòmica propi d’al-Àndalus, i també s’analitza com
rem una síntesi de l’evolució dels diferents regnes cris-
es va dur a terme el procés de repoblació.
tians perquè els alumnes comprenguen l’origen de
• Demanarem als alumnes que dibuixen algun perso- l’organització territorial de l’Espanya actual.
natge dels grups socials i que componguen un petit
còmic en què aparega cada un d’ells. Poden usar ba-
farades per a parlar i per a pensar. Proposta d’activitats per a casa. Demanarem als alumnes
que busquen més informació sobre personatges de
7. Els suggerirem que establisquen una relació entre la l’època (podem facilitar-los-en un breu llistat) i que els re-
piràmide estamental estudiada en el primer epígraf de lacionen amb algun lloc de l’Espanya actual.
la unitat i els diferents personatges que apareixen ací
representats. Com a complement, treballarem amb la
Presentació Societat estamental . Aprenentatge personalitzat
(Treballs assignables en Sabadigital)
8. Finalment, s’explica la importància de castells i fortifi-
cacions en la línia de frontera. Preguntarem als alum- Document. Reforç. Els nous reg-
Per a comprendre
nes si coneixen algun castell, o que reflexionen sobre nes cristians.
i reforçar
l’origen del nom de Castella en relació amb els fets que Activitat interactiva 1
es tracten en la pàgina. Com a font d’informació, po- Document. Ampliació. Els nous
den utilitzar l’Annex cartogràfic de la Comunitat Va- Per a aprofundir regnes cristians.
lenciana.
Activitat interactiva 2
Unitat 5 139
2.1. Fa les tasques encomanades i presenta els
treballs d'una manera ordenada, clara i
neta.
• Fa les tasques d'una manera ordenada,
clara i neta.
tal.
7.2. Descriu la importància del camí de Sant
Jaume.
• Coneix el significat cultural i artístic del
camí de Sant Jaume.
Per a començar... Ens situem cionara des de diferents varietats dialectals fins a no-
ves llengües, que serien posteriorment incorporades al

1. Podem iniciar la unitat mesurant el grau de coneixe-
llenguatge culte. Se cita el Cantar de Mío Cid com una
ment que tenen els alumnes sobre els aspectes cultu-
de les obres més cèlebres de la literatura castellana
rals de l’edat mitjana, per a això podem usar una dinà-
medieval.
mica d’aprenentatge cooperatiu.
4. Podem preguntar als alumnes si coneixen aquest lli-
Aprenentatge cooperatiu bre, així com el personatge a què fa referència. Podem
Se suggereix aplicar l’estructura Full giratori perquè anar a la pàgina d’Organitza’t les idees, en què apareix
els alumnes apunten el nom d’edificis que coneguen de una estàtua eqüestre del Cid perquè els alumnes ve-
l’edat mitjana. gen una representació d’aquest personatge històric.
5. El castellà que es parla actualment és igual que el que
Durant el desenvolupament es parlava en l’edat mitjana? Podem plantejar aquesta
2. Es presenta a continuació el procés d’evolució de les pregunta perquè els alumnes comprenguen que les
llengües romàniques des del llatí. Podem demanar als llengües són vehicles de comunicació en constant evo-
alumnes que enumeren les llengües que procedeixen lució, i que, per tant, estan subjectes a transforma-
del llatí i que es parlen a Espanya. cions.
3. És convenient que comprenguen l’aparició d’aquestes Per a això, es pot utilitzar el mateix nom de l’obra a la
llengües romàniques com una evolució que té a veure qual s’ha fet referència i veure com Cid és un qualifica-
amb la vulgarització de la llengua, a conseqüència de tiu procedent de l’àrab que s’ha perdut en l’actualitat,
les altes quotes de població analfabeta pròpies de sinònim de “senyor”.
l’època. L’absència d’escriptura va fer que el llatí evolu-
140 Unitat 5
Solucions
22 Les llengües romàniques són aquelles que te-
nen l’arrel lingüística en el llatí.
Resposta lliure. Es demana que els alumnes

indiquen com a mínim una llengua romànica
que parlen.
23 Resposta lliure. Els alumnes han d’aportar tres

característiques de l’art cristià medieval. Per
exemple, que es tracta d’un art religiós els cor
rents principals dels quals van ser el romànic i
el gòtic, i on es van crear temples per a acollir
els pelegrins que recorrien el camí de Sant
Jaume.
24 Resposta lliure. Els alumnes han d’indicar la

ruta del camí de Sant Jaume que passe més
prop de les seues localitats.
25 Resposta lliure. L’objectiu d’aquesta activitat

és que els alumnes sàpien diferenciar entre
l’art romànic, típic de la imatge esquerra, i l’art
gòtic, característic de la imatge dreta.
26 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que,

de manera individual, entrevisten alguna per-
sona que haja fet el camí de Sant Jaume, i que
posteriorment ho expose a classe davant dels
seus companys.
27 Resposta lliure. Si n’hi ha, els alumnes han de

dir el nom d’alguna església medieval de la
seua localitat construïda en estil romànic o
gòtic.
6. La importància dels aspectes religiosos en l’edat mit- 9. A més de la seua transcendència religiosa i cultural, la
jana va determinar per complet la tipologia artística ruta jacobea va ser una via de dinamisme econòmic
de l’època, per aquest motiu els diferents estils artís- que explica el creixement d’importants ciutats al llarg
tics van ser eminentment religiosos. Com a exemple del seu recorregut.
utilitzarem la Presentació El Romànic .
Per a acabar
7. A continuació podem comparar els dos estils a través
10. Reflexionem. Com a conclusió, podríem reflexionar
dels dibuixos que apareixen en la pàgina. La contra-
sobre la importància de la qüestió religiosa en el des-
posició dels edificis permet comprovar que les majes-
envolupament cultural i artístic de l’edat mitjana.
tuoses catedrals gòtiques són una evolució tècnica i
estètica de les esglésies romàniques.
Aprenentatge personalitzat
Podem fer la comparació de cada un dels elements i, a
més, això obligarà l’alumne a utilitzar amb propietat el (Treballs assignables en Sabadigital)
vocabulari específic de la unitat. Document. Ampliació. L’art me-
Per a aprofundir dieval.
8. Romànic i gòtic són estils internacionals, presents en
bona part del continent europeu, que van ser intro- Activitat interactiva 3
duïts a la Península a través del camí de Sant Jaume.
La seua importància queda reflectida en el mapa del
camí francés, la més cèlebre de totes les rutes, on es
concentra bona part de les millors expressions d’art
medieval de la Península.
Unitat 5 141
tal.
8.1. Explica la importància de la convivència de
les tres cultures com un element enriqui-
dor per a la cultura hispana.
• Valora la convivència tolerant de cultures
diverses
8.2. Identifica l’Escola de Traductors de Toledo
com a lloc de trobada de savis i intel·lectuals
de les tres cultures i explica per què va ser
tan important.
• Comprén alguna característica de la cul-
tura jueva.
Solucions
28 Fins al riu Duero. El regne més poderós era
l’astur-lleonés. En aquesta data, el tipus de
govern d’al-Àndalus era el califat.
29 Van avançar en direcció nord-sud.
30 Resposta lliure. Es demana que els alumnes

esbrinen a quina cultura pertanyia la seua lo-
calitat en els anys 722, 800 i 1150.
Per a començar... Repassem 3. En aquest sentit, va representar un paper fonamental

l’aspecte religiós, que plantejava la Reconquesta com

1. Els continguts d’aquest epígraf obliguen a manejar
una lluita entre cristians i musulmans.
conceptes tractats en els epígrafs anteriors. Per tant,
per a començar, convé que repassem aquests contin- 4. L’explicació queda completada mitjançant el Taller
guts formulant preguntes amb respostes que oferis- d’història, en el qual es presenta un mapa que mostra
quen claus per a situar correctament l’explicació. l’evolució de la Reconquesta al llarg dels set segles que
va durar el procés.
Plantejarem qüestions que permeten recordar
l’arribada dels musulmans, l’aparició de focus de resis- El mapa comporta una dificultat remarcable, ja que su-
tència cristians i la creació de regnes que van encapça- perposa diferents moments històrics en un mateix es-
lar el procés d’expansió cap al sud. cenari.
Per això, hem de treballar amb molt de compte el re-
Durant el desenvolupament curs, i utilitzarem com a referència la xarxa hidrogràfi-
2. El terme Reconquesta porta implícita la idea d’ocupació ca, perquè els alumnes comproven com al llarg dels
de territoris que prèviament pertanyien als regnes diferents segles la frontera va anar seguint les grans
cristians. Es tracta d’una consideració controvertida valls fluvials de la Península.
que pot suscitar una reflexió per part dels alumnes. Per a completar l’explicació podem utilitzar la Presen-
Per què es considera que els cristians reconqueriren tació La Reconquesta .
territoris? Es planteja valorar si eren hereus dels visi- A més, podem utilitzar el Mural sobre les ciutats me-
gots o si, per contra, aquest vincle va servir per a legi- dievals.
timar el procés.
142 Unitat 5
Solucions
31 La presa del regne de Granada pels Reis Ca
tòlics l’any 1492.
32 Per a protegir els seus territoris, tant cristians

com musulmans van alçar castells.
33 Explicarem les característiques de:
• Els mudèjars eren els musulmans que vivien

a les ciutats cristianes després de ser aques
tes reconquerides.
• Els mossàrabs eren els cristians que vivien
en territori àrab.
• Els muladís eren els hispanoromans i visi
gots que es van convertir a l’islam després de
la conquesta musulmana de la Península.
34 La ciutat cristiana s’assembla a l’andalusina en
les muralles, el castell, la plaça del mercat, en
l’augment del comerç...
35 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

redacten un text on assenyalen les diferents
cultures que conviuen a la seua localitat, i des
criguen els avantatges i els problemes
d’aquesta convivència.
36 Recomanarem als alumnes que entren en la

web de Sabadigital perquè puguen aprofundir
en els seus coneixements sobre l’art medieval
a la península Ibèrica, com per exemple, l’art
visigot, el dels regnes cristians, l’hispanomusul
mà...
5. Necessitem valorar el coneixement que l’alumne té so Per a acabar

bre termes com mudèjar, mossàrab o muladí. El conei
7. Reflexionem. Van estar cristians i musulmans en
xement d’aquests conceptes servirà perquè compren
guerra durant set segles? Aquesta pregunta pot ser
ga la coexistència dels diferents grups ètnics i religiosos
una bona reflexió final, ja que permet consolidar els
durant l’edat mitjana.
conceptes alhora que s’ofereix una visió ajustada del
6. A pesar d’aquesta visió general, la veritat és que la Re procés de Reconquesta, en el qual es van succeir pe
conquesta va constituir un procés més complex, que ríodes de pau i cooperació amb etapes d’enfrontament
durant set segles va permetre la convivència de cultu i lluites frontereres.
res i religions diverses en un mateix espai.
Oferir aquesta visió permet treballar valors relacionats Proposta d’activitats per a casa. Suggerirem als alumnes
amb la tolerància i el respecte a la diversitat cultural, que situen la seua localitat en el mapa de la Reconquesta
ètnica o religiosa. i expliquen en quin moment de l’edat mitjana va ser ocu
pada pels cristians.
Treball manipulatiu
Aprenentatge cooperatiu
Se suggereix treballar amb el Mural sobre la ciutat
musulmana. L’activitat 35 es pot treballar mitjançant l’estructura
cooperativa Escriptura per parelles.
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
Unitat 5 143
Solucions
37 Els
alumnes han de copiar l’esquema en el
quadern i emplenaran els espais lliures.
És el període de la història que va des de la caiguda de l’Imperi romà i el

descobriment d’Amèrica.
L’EDAT
MITJANA es divideix en alta edat mitjana i baixa edat mitjana.
es va caracteritzar per la invasió dels pobles germànics, l’aparició del

sistema feudal i el sorgiment de la burgesia.
El regne visigot Els visigots eren d’origen germànic, però adopta-

de Toledo ren els costums hispanoromans.
L’any 711 hi arribaren els musulmans des del

nord d’Àfrica. La seua presència va finalitzar
A LA l’any 1492.
PENÍNSULA
Al-Àndalus
IBÈRICA
Les majors aportacions van ser el desenvolu-
pament de les ciències i de la literatura.
Van sorgir de les poblacions del nord i dels

nobles visigots que havien fugit del
territori musulmà.
Regnes Iniciaren la Reconquesta d’al-Àndalus.

cristians
Ací van nàixer les llengües romàniques i els
estils artístics. romànic i gòtic.
38 Completem el text: L’edat mitjana es va es-

tendre entre els segles V i XV. A Hispània va
començar amb les invasions del poble germà-
nic que va donar lloc al regne visigot.
Més tard, els pobles arribats d’Àfrica van

crear al-Àndalus. Els regnes cristians del nord
i al-Àndalus van lluitar pels territoris de la pe-
nínsula Ibèrica durant segles en un procés
anomenat Reconquesta.
39 Han de definir els conceptes següents:
• Al-Àndalus: Territoris musulmans a la pe-

nínsula Ibèrica.
• Reconquesta: Procés de set segles en què
els regnes cristians van avançar cap al sud i
van ocupar els territoris d’al-Àndalus.
• Llengües romances: Llengües procedents
del llatí vulgar evolucionat i barrejat amb al-
tres llengües europees.

1. Suggerirem la possibilitat d’organitzar i sintetitzar els contin-
40 Han de corregir les frases amb errors. guts de la unitat a partir de les activitats d’Organitza’t les
a) Fals. Els visigots eren d’origen germànic i idees.
van fundar el regne visigot de Toledo.
b) Fals. Els estils romànic i gòtic van sorgir en Durant el desenvolupament
els regnes cristians del nord. 2. Repassarem els continguts de la unitat amb les activitats de
c) Fals. Els musulmans van arribar a la penín- Treballa amb l’esquema i de Repassa la unitat.
sula Ibèrica en el segle VIII.
Per a acabar
41 Han de relacionar concepte i cultura. 3. Es poden fer les activitats d’autoavaluació a través
d’smsabadigital.com
Regne visigot Al-Àndalus Regnes cristians
Germànic Mesquita Roderic Aprenentatge personalitzat
(Treballs assignabless en Sabadigital)
Feudalisme Muladí Comtats catalans
Per a preparar
Soc Catedral Document. Repàs. L’edat mitjana.
l’examen
Islam Mudèjar Avaluació Document. Avaluació de la unitat 5
Califat
144 Unitat 5
Solucions
42 Els alumnes han de definir els conceptes:
• Sistema feudal: Organització social típica de

l’edat mitjana en la qual una minoria de no-
bles controlava les terres i una majoria de
camperols hi treballava i vivia.
• Islam: Religió d’aquells que professen la fe
en Al·là.
• Repoblació: Ocupació i creació de nous as-
sentaments humans cristians en territoris
conquistats als musulmans.
• Camí de Sant Jaume: Ruta de peregrinació
fins a la ciutat de Compostel·la, a Galícia.
• Burgesia: Grup social que va prosperar a les
ciutats en l’alta edat mitjana gràcies, sobre-
tot, a les activitats comercials.
• Alcàsser: Castell musulmà fortificat.
43 Relacionem cada període amb la seua data:
Emirat depenent - 711

Emirat independent - 756
Califat de Còrdova - 929
Regnes de taifes - 1031
44 Observem la imatge i responem:
a) La cerimònia del vassallatge. S’intercanvien

juraments, el rei cedeix un feu i el vassall li
dóna ajuda militar.
b) Pertanyien a l’estament privilegiat. Perquè

tenien propietats.
45 Responem:
a) Es tracta d’una catedral d’estil gòtic.
b) Algunes característiques són murs prims,

arcs apuntats i grans vidrieres.
46 L’alumne ha de copiar el mapa dels regnes cris-

tians a la fi de l’edat mitjana i enumerar els reg-
nes que el componien: regne de Castella, Ara-
gó, Navarra, Portugal i Granada.
Resposta lliure. Han de triar un regne de la Pe-

nínsula en el segle XIV i explicar la seua evolu-
ció en els segles anteriors.
47 L’endevinalla fa relació al castell, un dels sím-

bols més habituals amb què es relaciona a
l’edat mitjana.
48 Responem:
a) Els Reis Catòlics decideixen en un decret ex-

pulsar els jueus dels seus territoris.
b) El castellà procedeix del llatí.
Unitat 5 145
1.1. Identifica els trets distintius de les cultures
que van conviure a Espanya en l’edat mit-
jana.
1.2. Explica les fases més importants del pro-
cés de reunificació territorial a Espanya en
l’edat mitjana.
• Identifica els principals canvis territorials
viscuts durant la Reconquesta.
2.1. Localitza en l’espai i en el temps els fets fo-
namentals de la història d’Espanya en
l’edat mitjana.
• Maneja els mapes de la unitat i resol acti-
vitats relacionades amb aquests.
5.1. Interpreta la història com a mitjà que faci-
lita la comprensió del present, que estudia
la causalitat i les conseqüències dels fets
històrics.
6.2. Descriu els diferents models socials de
l’edat mitjana peninsular.
Solucions L’alimentació en l’edat mitjana

Un origen comú 1 Les diferències: Els jueus i els musulmans no consumien
carn de porc, mentre que els cristians sí que en consu-
1 Aquests idiomes tenen en comú que són llengües romàni- mien. Una altra diferència era l’ús de greix animal per a
ques. cuinar entre els pobles cristians, i d’oli d’oliva entre els
musulmans i els jueus.
2 Resposta lliure. Es planteja l’activitat perquè els alumnes
debaten entre ells si les paraules següents tenen o no te- D’altra banda, també hi havia semblances entre unes cul-
nen arrel llatina malgrat ser angleses. tures i altres, com l’ús del pa com a aliment bàsic entre les
classes socials més humils.
Llatí Anglés VALENCIÀ
A més, tots ells consumien productes com les verdures i
Frigidus Cold Fred hortalisses, la carn, els ous i el peix.
Lux Light Llum 2 Resposta lliure. Es demana que els alumnes elaboren
una possible llista d’aliments que ja es consumien en
Liber Book Llibre
l’edat mitjana i que han perdurat fins als nostres dies,
3 Resposta lliure. Els alumnes han d’argumentar per què com per exemple els ous, la carn, el peix, el pa o les ver-
és important poder comunicar-se en altres llengües. Per dures, entre d’altres.
exemple, poden dir que és important per a viatjar a
l’estranger de forma més segura o perquè és una manera
d’enriquir-se culturalment.
146 Unitat 5
El vestit en l’edat mitjana nom Pa
1 Els nobles vestien amb llargues túniques fetes amb rics Matèries primeres Blat, ségol, ordi, civada.
teixits com la seda, i tenyits amb bells tints de colors com
el roig. Per la seua banda, els camperols usaven peces de Com s’elaborava Es molia el gra per a obtindre la farina.
llana o pells de corder, rabosa o gat sense tenyir. Després, es pastava fins a donar-li la forma
desitjada, i finalment el coien al forn.
A més, els nobles encarregaven les seues peces a sastres,
mentre que les dones camperoles les feien elles matei Per a què servia Era un aliment indispensable en l’alimentació
xes. quotidiana dels camperols.
2 Resposta oberta. Es demana que l’alumne enumere al- Fotografia o dibuix Fotografia o dibuix d’un pa.
tres possibles diferències entre els grups socials de l’edat
Pas 2 ada alumne col·locarà la fitxa que haja elaborat en el
C
mitjana. Algunes opcions poden ser les diversions dels
lloc corresponent (vestimenta, aliment, producte
uns i els altres, les festes, les tasques quotidianes...
d’higiene) dins del paper continu.
Tasca final: Un mercat medieval Pas 3 esprés, aniran dibuixant i decorant el paper continu
D
Pas 1 esposta oberta. L’alumne ha de seleccionar un ali
R amb personatges, carrers..., d’estètica medieval.
ment, una vestimenta o un producte d’higiene que ja Pas 4 inalment, una vegada estiguen totes les fitxes col·lo
F
estiguera present en l’edat mitjana, i fer una fitxa cades en el lloc corresponent i estiga dibuixat el mer
amb el producte seleccionat, similar a aquesta que cat medieval, hi farem fotografies amb una càmera
adjuntem a continuació: fotogràfica digital i les guardarem en un CD.
Unitat 5 147
Estàndards d’aprenentatge descriptors
clusions i ho comunica oralment i/o per
escrit.
• Fa activitats a partir de diferents fonts
d’informació com ara imatges i textos.

• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.
3.1. Participa en activitats de grup i adopta un

comportament responsable, constructiu i
solidari.
• Participa en activitats grupals i adopta
comportaments constructius i solidaris.
Per a començar... Ens situem 4. Convé que presentem als alumnes algun mapa o por-
tolà de l’època, i que contesten en grup a les preguntes

1. L’inici d’aquesta unitat és un moment propici per a co-
anteriors. Els formularem noves qüestions: Es corres-
néixer les idees prèvies que tenen els alumnes sobre
pon la forma dels continents a la que nosaltres conei-
els mapes històrics i la seua interpretació. Convé que
xem? Per a què servien aquests mapes? Com s’elabo-
posem en situació els alumnes sobre l’època que ens
raven?
disposem a estudiar. El coneixement del planeta era
aleshores molt limitat i era molt perillós aventurar-se a 5. També serà el moment perquè repassem amb els
fer exploracions. alumnes els punts cardinals que ens situen en l’espai i
presentar-los com es denominaven en l’edat moderna:
2. Convé que els preguntem què saben sobre la mentali-
orient, occident, septentrió i austre.
tat de l’època: Quin era el món conegut al final de
l’edat mitjana? Per què els navegants no s’allunyaven 6. Per a disposar de cartografia antiga i molta més infor-
de les costes? Per què hi havia rutes comercials entre mació, podem visitar la web http://valdeperrillos.
Àsia i Europa? Quina era l’organització política i com/book/export/html/1146.
l’estructura social? 7. En l’Annex cartogràfic s’inclouen, a més, continguts
específics sobre l’edat moderna de la Comunitat Va-
Durant el desenvolupament lenciana.
3. La portada d’aquesta unitat també ha de ajudar els
alumnes a reflexionar sobre les ganes d’aquests perso-
natges d’explorar nous territoris i rutes, i així poder
ampliar els coneixements que tenien del món.
154 Unitat 6
Solucions
1 Orient = Est
Occident = Oest
Austre = Sud
Septentrió = Nord
2 L’escena representa l’arribada de les naus de

Cristòfol Colom a Amèrica.
A coberta, els mariners fan observacions i càl-
culs amb instruments de navegació, com ara
brúixoles, cartes de navegació (portolans),
quadrants...
8. Podem aprofitar l’ocasió per a mostrar els instruments Per a acabar

de què disposaven en aquesta època per a conéixer,
11. Reflexionem. Per què penses que aquesta era es co-
orientar-se, desplaçar-se i observar el nostre planeta:
neix com l’edat moderna? Quina edat la va precedir i
l’astrolabi, quadrant i quadrant de Davis. Els podem
quines van ser les seues característiques?
mostrar com s’usava el quadrant de Davis col·locant
uns llapis amb la mà a manera de triangle, apuntant
cap al sol i l’horitzó per a determinar la latitud. Proposta d’activitat per a casa. Al començament del se-
gle xv el món que coneixien els europeus es limitava a Eu-
9. Podem comparar-los amb les eines modernes, com els
ropa, els territoris que envoltaven el mar Mediterrani i el
satèl·lits i els telescopis espacials, i mostrar-los alguna
mar Negre, l’Índia, la Xina i el Japó. La resta del món, així
utilitat, com Google Earth, o una utilitat de posiciona-
com l’interior d’Àfrica, continuava sent desconegut.
ment GPS. Podem visitar les pàgines d’Internet de la
NASA o l’ESA (European Space Agency), o la de Proposarem als alumnes que pinten i identifiquen sobre
l’Institut Geogràfic Nacional (www.ign.es). un mapamundi mut en el quadern la part del món que co-
neixien els europeus en el segle xv.
10. Treball individual. Demanarem als alumnes que ela-
boren un mapa d’algun espai conegut: del poble, del
seu barri, del seu lloc de vacances, etc.
Unitat 6 155
escrit.
d’informació com ara imatges o textos.

gital.
4.1. Fa treballs i presentacions grupals que su-

posen la recerca, selecció i organització de
textos de caràcter històric.
• Treballa en grup i exposa oralment de ma-
nera clara i ordenada continguts relacio-
nats amb la història que manifesten la
comprensió de textos.
5.1. Enumera les principals transformacions

socials, econòmiques, polítiques i culturals
que es van produir en l’edat moderna.
• Coneix els canvis que introdueixen l’edat
moderna i situa en una línia de temps les
etapes d’aquesta.
Per a començar... Ens activem 4. Per a conéixer l’origen de la impremta, podem veure
un breu vídeo de YouTube en l’enllaç http://youtu.be/

1. Convé que iniciem l’epígraf explicant als alumnes que
L7oGHHnIuBU.
el començament de l’edat moderna no va ser un canvi
sobtat o brusc, sinó més aviat una fase d’un procés de 5. És important que els alumnes entenguen amb claredat
profunds canvis que ja s’havien iniciat al final de l’edat la divisió en etapes de l’edat moderna en aquest mo-
mitjana. ment, perquè durant la resta de la unitat anirem apro-
fundint sobre cada una d’aquestes etapes.
Durant el desenvolupament 6. A aquest efecte, seria positiu que confeccionàrem un
2. Una vegada explicat això, analitzarem tots els canvis fris del temps de gran format similar al que apareix en
socials i els avanços que es van observant en aquest la pàgina 109 i posar-lo en el tauler de la classe de ma-
procés de pas d’una edat a una altra. Pensem que hi ha nera que els alumnes puguen anar completant-lo, amb
conceptes més difícils d’entendre, com el de monar- la nostra ajuda, amb cartel·les de dades, dates, perso-
quia autoritària o la major complexitat de l’estructura natges i imatges a mesura que treballem les diferents
social. etapes de la unitat didàctica.
3. El paper que la invenció de la impremta va exercir en 7. Convé que mostrem als alumnes algunes imatges
aquest moment podria comparar-se amb el de les no- al·lusives a aquesta etapa, per exemple artístiques,
ves tecnologies de la informació, en concret amb Inter- que recopilen obres representatives del Renaixement,
net. La pregunta per a la reflexió la podem formular el Barroc i el Neoclassicisme.
amb dues qüestions encadenades: Com era el món
sense la impremta? Us imagineu el món actual sense
Internet?
156 Unitat 6
Solucions
1 Il·lustració de la piràmide social de l’edat mo-
derna similar a la utilitzada en la pàgina 91 del
llibre de l’alumne.
2 Canvis culturals (progrés científic i cultural,

aparició de la impremta...), progressos en la
navegació (descobriment de noves rutes co-
mercials i continents), canvis polítics (aparició
monarquies autoritàries) i canvis socials (en-
fortiment de la burgesia).
3 La línia del temps es completaria amb els tres

segles en què es divideix l’edat moderna: segle
xvi, Renaixement; segle xvii; el barroc, i segle
xviii, la Il·lustració. L’edat moderna va acabar
l’any 1789. Fa més de dos segles.
4
segle Període Característiques
XVI Renaixement Humanisme
Crisi i desenvolupament
XVII Barroc
cultural
Monarquies absolutes
XVIII Il·lustració
i modernització
5 En l’animació coneixerà els trets de la societat

moderna.
8. Podem completar l’explicació projectant la Pel·lícula.

Érase un vez... las Américas .
9. Treball individual. Quins personatges històrics conei-
xes que hagen viscut en l’edat moderna? Podem de- Per a comprendre Document. Reforç. El món modern.
manar a l’alumne que elabore una llista de personali- i reforçar Activitat interactiva 1.
tats que han viscut entre els segles xv i xviii.
Aprenentatge cooperatiu
Per a acabar
Podem fer l’activitat 2 amb l’estructura cooperativa de
10. Reflexionem. Per què penses que el període anterior Full giratori.
es coneix com l’edat mitjana? L’alumne hauria Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu
d’entendre que el Renaixement suposa una recupera-
ció d’alguns dels trets de l’antiguitat.
Treball manipulatiu
Se suggereix utilitzar el mural sobre l’edat moderna.
Proposta d’activitats per a casa. Els alumnes han de fer
una breu reflexió per escrit sobre les diferències entre
l’organització social de l’edat moderna i la societat actual.
Unitat 6 157
gital.
6.1. Descriu els fets més destacats del regnat

dels Reis Catòlics i els situa en una línia del
temps.
• Reconeix en el mapa d’Europa l’evolució/
expansió dels territoris dels Reis Catòlics i
la seua política d’enllaços matrimonials.
6.2. Explica les causes que van motivar les

grans expedicions marítimes.
• Coneix les causes que van motivar les
grans expedicions marítimes, com es va
descobrir Amèrica i com va ser la primera
volta al món.
7.1. Avalua els perjudicis ocasionats per la in-

tolerància social i religiosa dels Reis Ca-
tòlics i els Àustria.
• Coneix els perjudicis ocasionats per la in-
tolerància social i religiosa i valora la plu-
ralitat social i religiosa i la llibertat.
Per a començar... Ens situem 4. Convé que ens detinguem amb els alumnes a analitzar
com imposen Isabel i Ferran la seua autoritat en els

1. Convé que iniciem aquest epígraf recordant als alum-
seus territoris respectius, i també com expandeixen el
nes la situació de la península Ibèrica al final de l’edat
seu poder per Europa. També, en aquest cas, un mapa
mitjana, i que encetem un diàleg per a repassar el que
podria ser de gran ajuda per a mostrar com es deixa
han aprés en la unitat anterior sobre el procés de re-
diplomàticament aïllada França.
conquesta que té com a resultat l’aparició dels cinc
regnes peninsulars. Podem basar-nos en un mapa his- 5. L’esdeveniment més cridaner del regnat dels Reis Ca-
tòric que ho represente gràficament. tòlics va ser el descobriment d’Amèrica, que va coinci-
dir en el temps amb la finalitat de la Reconquesta
Durant el desenvolupament (conquesta de Granada) i les grans expedicions inicia-
2. En primer lloc hem d’explicar qui eren Isabel de Caste- des pels portuguesos anys abans.
lla i Ferran d’Aragó, i la unió dinàstica que va suposar el Es tracta que fem veure als alumnes les motivacions
seu matrimoni el 1469. Hem de deixar molt clar als econòmiques, comercials, polítiques i religioses
alumnes que aquesta unió matrimonial únicament va d’aquestes expedicions.
suposar la unió de les dues dinasties. 6. Suggerirem als alumnes que teatralitzen l’entrevista
3. La monarquia dels Reis Catòlics és la primera gran mo- que van mantindre els Reis Catòlics i Cristòfol Colom, i
narquia autoritària, i els dos van seguir un pla perfecta- que va quedar concretat en les capitulacions de Santa
ment traçat per a augmentar el seu poder i influència Fe, per les quals Colom seria nomenat almirall de la flo-
sobre la Península i sobre tot Europa. ta castellana i adelantado de totes les terres descober-
tes.
158 Unitat 6
Solucions
6 Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó es van ca-
sar el 1469, fet que va suposar la unió de les
dues dinasties que governaven els regnes de
Castella i Aragó, però no es va produir la unió
dels regnes respectius, ja que cada un va man-
tindre la seua independència, lleis i institu-
cions.
7 1469: Matrimoni. 1492: Descobriment d’Amè-

rica i presa de Granada. 1512: Incorporació de
Navarra.
8 Els nadius americans van ser anomenats “in-

dis” perquè Colom sempre va pensar que havia
arribat a les Índies.
9 La moneda actual és l’euro. Sí, és la mateixa

per a tot Espanya. No, però és la moneda que
comparteixen 18 països de l’eurozona (Ale-
manya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Es-
lovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França,
Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg,
Malta, els Països Baixos i Portugal). També la
utilitzen altres estats que ho han acordat amb
els estats de la Unió Europea, com Andorra,
Mònaco, San Marino i el Vaticà.
10 Cap a l’oest (occident).
11 En l’animació, els alumnes podran saber-ne

més, sobre l’època del descobriment.
7. Per a completar l’explicació, podem visionar la Presen-

Proposta de treball per a casa. Per a treballar les figures
tació Per què es van produir les activitats marítimes?
dels Reis Catòlics i de Cristòfol Colom, a més de multitud
d’aspectes relacionats amb el descobriment d’Amèrica,
8. Quina és la importància dels Reis Catòlics en la his- podem aprofitar els materials recollits en http://www.
tòria d’Espanya? Reprendrem l’escut de la pàgina 53 educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/Recursos Infinity/te-
del llibre de text per a comprovar com hi apareix reflec- maticas/colon_vcentenario/quien/quienfue.html.
tida la unificació dinàstica que va acabar convertint-se
en l’Estat espanyol actual. Aprenentatge personalitzat
9. Practiquem junts. Treballarem els continguts de la do- (Treballs assignables en Sabadigital)
ble pàgina en grups per a elaborar una línia de temps
Document. Reforç. Els Reis Ca-
amb els principals esdeveniments del regnat dels Reis Per a comprendre
tòlics.
Catòlics. i reforçar
Activitat interactiva 2.
Per a acabar
10. Reflexionem. Què va suposar per a Europa el desco- Treball manipulatiu
briment d’Amèrica? Seria interessant que els alumnes
Se suggereix treballar el mural sobre rutes
comprengueren que el descobriment del Nou Món va
i descobriments en l’edat moderna.
canviar per complet la visió que els europeus tenien
sobre la Terra, a més d’oferir una infinitat de possibili-
tats econòmiques, culturals, etc.
Unitat 6 159
gital.
8.1. Explica i situa els fets més importants dels

regnats de Carles I i Felip II. Identifica els
territoris de la monarquia hispànica del
moment, i les manifestacions culturals i
artístiques.
• Reconeix què és la monarquia hispànica.
• Situa en el temps els principals esdeveni-
ments dels regnats de Carles I i Felip II
(segle xvi).
• Situa en el mapa les possessions de Carles I
i Felip II, i redacta un text comparant-ne les
diferències.
• Coneix la principal obra arquitectònica del
Renaixement espanyol (el monestir de
San Lorenzo de El Escorial) i el principal
pintor d’aquesta època (El Greco).
Per a començar... Ens activem 4. Per a treballar les diferències territorials de la monar-
quia del rei Carles i de Felip II proposem un estudi dels

1. Per a introduir aquest epígraf, prèviament podem fer
escuts dels dos monarques on puguem anar identifi-
una dinàmica per a explicar als alumnes què és un ar-
cant els diferents territoris i situar-los en un mapa.
bre genealògic, i dibuixar-ne un de real prenent com a
Convé que en remarquem les diferències: Per què ha
exemple un alumne de la classe que s’hi preste volun-
desaparegut l’àguila imperial de l’escut de Felip II?
tari.
Per què hi apareix, en canvi, l’escut de Portugal?
Durant el desenvolupament 5. Podem utilitzar la Presentació Els territoris de la mo-
2. A continuació presentarem l’arbre genealògic del rei narquia hispànica .
Carles I, ja que amb ell podrem fer veure els alumnes 6. Respecte a la colonització d’Amèrica, podríem re-
les relacions de parentiu que fan que herete tants ter flexionar-hi amb els alumnes i fer una llista amb els
ritoris. aspectes positius i negatius que consideren que la co-
3. És possible que observant l’arbre genealògic, algun lonització va tindre per a cada un dels dos mons que
alumne es qüestione qui eren els pares del rei Carles, es van trobar.
ocasió que podem aprofitar per a explicar-los molt 7. Per a acabar aquest apartat, podem treballar el Re-
senzillament la història de Joana I i Felip. És un as- naixement hispànic fent una visita virtual al monestir
sumpte que es presta molt bé en la narració com si es de San Lorenzo de El Escorial en la web http://www.
tractara d’un conte que, sens dubte, captarà l’atenció fundacion.telefonica.com/es/arte_cultura/arsvir-
dels nostres alumnes. Com també altres enllaços ma- tual/patrimonio_esp/visitas_virtuales/escorial.htm.
trimonials dels fills i filles dels Reis Catòlics.
160 Unitat 6
Solucions
12 La monarquia hispànica és el conjunt dels terri-
toris governats per la branca espanyola de la
Casa d’Àustria, les seues lleis i la seua organit-
zació política. Comença amb el regnat dels
Reis Catòlics i finalitza amb l’arribada de la di-
nastia dels Borbó l’any en què es va signar la
pau d’Utrecht.
13 Comença l’edat moderna en 1492. Carles, rei

(1516). Carles, emperador (1519). Felip II, rei
(1556). Mort de Felip II (1598).
14 a) Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.
b) Felip II afig, als territoris heretats de son

pare, el rei Carles, els territoris portuguesos
a Amèrica del Sud, la costa africana i Àsia en
ser coronat rei de Portugal el 1581. No obs-
tant això, perd l’imperi alemany, que el rei
Carles cedeix al seu germà Ferran d’Àustria,
oncle del rei Felip II.
15 Resposta lliure. Convé que deixem que els

alumnes s’avaluen a si mateixos per mitjà
d’aquesta activitat de repàs.
8. També seria interessant conéixer la figura d’El Greco.

Proposta d’activitat per a casa. Demanarem als alumnes
Es tracta de veure el vídeo “El Greco para niños”
que investiguen i escriguen en el quadern els motius pels
(http://youtu.be/0z9DtOiPjJI), i presentar-los algu-
quals el rei Felip II es va fer construir el monestir-palau-
na de les seues obres més representatives:
panteó d’El Escorial. També podrien investigar per què el
(http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria- va dedicar a sant Llorenç, i quina relació té aquest sant
on-line). Mitjançant l’observació i el diàleg, són més amb la forma del traçat d’aquest monument.
accessibles les principals característiques de l’artista.
Com a colofó, podrien copiar alguna obra de l’autor. Aprenentatge personalitzat
9. Treball individual. Demanarem als alumnes que com- (Treballs assignables en Sabadigital)
paren el mapa dels Reis Catòlics i el mapa de l’herència
Document. Ampliació. La con-
de Carles I perquè valoren quins territoris va incorpo-
Per a aprofundir quista d’Amèrica.
rar dels seus avis.
Activitat interactiva 1.
Per a acabar
10. Podem recollir en forma d’esquema breu les diferèn- Aprenentatge cooperatiu
cies i similituds entre els regnats de Carles I i Felip II, i L’activitat 13 es por fer amb l’estructura cooperativa
que els alumnes copiaran en el quadern. 1-2-4.
11. Reflexionem. Quin dels dos reis del segle xvi va tindre Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu
un imperi més extens? Per què aleshores no va tindre
mai el títol d’emperador?
Unitat 6 161
Notes
Solucions
16 Navegació, Humanisme, Impremta, Autoritària. 20 Els
Reis Catòlics van lluitar contra els musulmans de Gra-
nada.
17 El descobriment d’Amèrica el 12 d’octubre, i la conquesta
Carles I va heretar les possessions dels seus avis Ferran i
del regne nassarita de Granada que va posar fi a la Recon-
Isabel la Catòlica.
questa.
Felip II va encarregar un monestir a El Escorial.
18 a) Els monjos als monestirs copiaven a mà i il·lustraven
(miniatures) els nous exemplars. b) L’aparició de la im- 21 Cristòfol Colom va arribar a Amèrica el 1492, amb l’ajuda
premta de Gutenberg el 1449. Va ser un invent molt im- de la reina Isabel I de Castella. Colom va anomenar els
portant perquè va fer possible reproduir els llibres amb seus habitants “indis”, ja que pensava que es trobava a
un instrument mecànic més ràpid que la còpia manuscri- les Índies. Els espanyols van obtindre or, plata i nous pro-
ta, que a més va abaratir la producció de llibres i va possi- ductes, i hi van portar cavalls, bestiar i cereals, però van
bilitar que aquests arribaren a més lectors. explotar els indígenes.
19 El rei a la cúspide. En el nivell següent, els nobles i alt cler-

gat. Hi segueix l’artesà terrisser i el camperol.
162 Unitat 6
NotEs
22 23 a) ernão Magalhães. Juan Sebastián Elcano. Les illes van

F
ReIs ser posades sota el domini del rei Felip II.
Carles I Felip II
Catòlics b) L’expedició va tardar 434 dies a arribar des de la penín-
A la sula Ibèrica fins a l’estret de Magallanes.
Lluita contra
península Des de la Península fins a les Filipines va tardar 542
l’islam
Ibèrica dies.
Fundació de
Va tardar 949 dies des de la Península fins al cap de
ciutats a
Lluita contra els Bona Esperança.
Amèrica
Fora de la Descobriment protestants
Lluita contra els
Península d’Amèrica Lluita contra
protestants
l’islam (turcs)
Lluita contra
l’islam (turcs)
Unitat 6 163
escrit.
d’informació com ara imatges o textos.

gital.
9.1. Descriu els esdeveniments que van marcar

el declivi de l’Imperi espanyol amb els
Àustria menors.
• Coneix i explica les causes de la crisi del
segle xvii i les relaciona amb els reis Felip
III, Felip IV i Carles II i els seus privats.
10.1. Explica les característiques principals del

Segle d’Or i de l’art barroc.
• Investiga i treballa en grup elaborant mu-
rals d’arquitectura, escultura i pintura
barroques.
Per a començar... Ens situem 3. Avançarem presentant qui van ser els monarques del
segle xvii: Felip III, Felip IV i Carles II. Coneguts com els
1. Convé que reflexionem i dialoguem amb els alumnes
Àustria menors, aquests reis, al contrari que Carles I i
sobre les idees prèvies que tenen sobre el concepte de
Felip II, van delegar les tasques de govern en els pri-
“crisi”. Ho podem vincular amb les notícies econòmi-
vats, figura política que podria ser comparada amb els
ques i socials de l’actualitat. Convé que tinguem algu-
actuals caps de govern que funcionen com a defensa
na referència del vocabulari que manegen sobre
política del monarca.
aquest assumpte. Per a fer-ho, podem preguntar a
tota la classe sobre els conceptes principals: Què és 4. A continuació, explicarem com, després de dos segles
una crisi? Què en sabeu, de les crisis econòmiques? al capdavant de la Corona espanyola, la Casa d’Àustria
Quines conseqüències pot tindre l’empobriment? Les arriba a la seua fi amb Carles II, i les conseqüències
respostes obtingudes les podem anotar en la pissarra d’aquest fet històric.
en forma de vocabulari bàsic, que serà el que empra- 5. Finalment, el Taller d’història ens ajudarà a acostar els
rem per a la nostra explicació inicial. alumnes a les figures més representatives del Segle
d’Or espanyol a través dels seus personatges més im-
Durant el desenvolupament portants; i, a més, a presentar l’art barroc com a art de
2. En primer lloc, explicarem als alumnes les raons i les l’època, un art ostentós i de propaganda religiosa i po-
conseqüències de la crisi del segle xvii en la monarquia lítica que intenta “dissimular” l’època de crisi en què es
hispànica. Les implicacions socials haurien de quedar desenvolupa.
clares, i remarcarem que les classes socials més empo-
brides són els que més acusen les crisis.
164 Unitat 6
Solucions
24 Resposta lliure.
25 Les característiques que haurien d’observar-se

en el dibuix són: figures que formen diverses
escenes al mateix temps, moviments exage-
rats, temàtica religiosa, decoració recarrega-
da, etcètera.
26 Felip III va ser rei d’Espanya a principis del se-

gle xvii, segle marcat per la crisi política i
econòmica de la monarquia hispànica. El com-
te duc d’Olivares va ser un noble de confiança
del rei Felip IV, en el qual va delegar el govern
de la nació i el va nomenar privat seu. Carles II
va ser l’últim rei de la Casa d’Àustria, home dè-
bil i malaltís que no va tindre descendència, fet
que va desencadenar la guerra de Successió.
27 a) Clergat: cures, frares i monges. b) Poble pla:

camperols, jornalers i treballadors urbans.
28 Resposta lliure. Almagro i Alcalá de Henares

són exemples de ciutats que conserven aquest
tipus de teatres.
6. Per a completar l’explicació, podem utilitzar la Presen-

Proposta d’activitat per a casa. Demanarem als alumnes
tació Literatura barroca del Segle d’Or .
que facen un dibuix sobre el fragment llegit a classe del
7. En l’Annex cartogràfic s’inclouen, a més, continguts Quixot o bé aquesta estrofa d’un poema de Quevedo:
específics sobre l’edat moderna de la Comunitat Va-
Érase un hombre a una nariz pegado,
lenciana.
érase una nariz superlativa,
8. Practiquem junts. Llegirem a classe i després drama- érase una nariz sayón y escriba,
titzarem algun fragment significatiu del Quixot, algu- érase un pez espada muy barbado.
na poesia de Quevedo o Góngora, o el soliloqui de Se-
gismundo al final del primer acte de La vida es sueño Aprenentatge cooperatiu
de Calderón de la Barca. Podem fer l’activitat 39 amb la cooperació guiada o es-
tructurada.
Per a acabar
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu
9. Reflexionem. Es tracta de repassar amb els alumnes el
que han estudiat en aquest epígraf, i els plantejarem
la reflexió sobre els motius pels quals ells creuen que
en una època de crisi com la del segle xvii arriba a florir
un període tan ric des del punt de vista cultural.
Unitat 6 165
gital.
11.1. Reconeix els bàndols contendents en la

Guerra de Successió i analitza les conse-
qüències del tractat d’Utrecht.
• Analitza la Guerra de Successió, reconeix
els bàndols que hi participen, i en coneix
el desenllaç i les conseqüències.
12.1. Descriu les característiques generals del

regnat de Carles III, del despotisme
il·lustrat i el seu significat.
• Coneix i explica en què consisteix el des-
potisme il·lustrat del regnat de Carles III i
reconeix Goya com a principal represen-
tant en la pintura.
Per a començar... Ens situem 3. En un segon moment tractarem l’arribada al tron del
rei Felip V de Borbó, les conseqüències del tractat

1. Per a tancar aquesta unitat abordarem el segle xviii,
d’Utrecht (algunes encara vigents hui dia com la situa-
últim segle de l’edat moderna i conegut com el Segle
ció de Gibraltar) i la instauració d’una monarquia abso-
de les Llums. Precisament aquesta designació ens ser-
luta i un govern centralitzat. És el moment d’explicar
virà per a introduir l’epígraf, amb preguntes com ara:
què és la monarquia absoluta aprofitant el que ja han
Per què creieu que li van posar aquest nom?
estudiat en aquesta unitat sobre la monarquia autori-
Durant el desenvolupament tària, i què és un estat centralitzat (unitat 3 “Som ciu-
tadans”)
2. El segle xviii comença per a Espanya amb una guerra i
un canvi de la dinastia regnant. Per a treballar amb els 4. L’arribada dels Borbó al tron d’Espanya també va su-
alumnes aquest moment complicat d’entendre comp- posar un procés de modernització, reformes i recupe-
tem amb l’ajuda de Sabadigital. ració econòmica i demogràfica.
5. En tot aquest procés va jugar un paper molt important
Aprenentatge cooperatiu el rei Carles III, màxim exponent del despotisme
El suggeriment metodològic 2 el podem fer amb il·lustrat (“Tot per al poble però sense el poble”).
l’estructura cooperativa d’escriptura per parelles. 6. En què consisteix aquesta idea? En podem posar
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu exemples pràctics amb la figura del delegat de classe
per a explicar el fonament de l’absolutisme. Imagineu
que un delegat de classe pren decisions buscant el bé
de tots, però sense preguntar res a ningú. Què té de bo
i què té de dolent?
166 Unitat 6
Solucions
29 La mort sense descendència (sense hereu di-
recte) del rei Carles II va ser el fet que va causar
la Guerra de Successió. El canvi de la dinastia
regnant a Espanya. Acaba la dels Àustria i co-
mencen els Borbó a regnar fins a l’actualitat
amb Felip VI.
30 Van establir una monarquia absoluta i van cen-

tralitzar el govern, van reorganitzar territorial-
ment Espanya. Van crear fàbriques, compa
nyies comercials i obres públiques que van
ajudar al creixement econòmic i demogràfic.
31 Carles III és conegut com “el millor alcalde de

Madrid” perquè durant el seu regnat es va dur
a terme la modernització de la capital i es van
construir multitud d’obres públiques per a ús i
benefici dels ciutadans, com la Puerta de Alca-
lá, el gabinet d’història natural o el jardí botà-
nic; es van ampliar els carrers i es van adornar
amb jardins i fonts, com la de Cibeles o Neptu-
no, i es van construir ponts i nous i més mo-
derns edificis.
32 L’enciclopèdia conté els aspectes fonamentals

del saber. Hi trobem paraules que anomenen
conceptes per a saber-ne el significat i posar-
nos en connexió amb altres conceptes que am-
plien el nostre coneixement sobre un tema
concret. En les edicions en paper, les paraules
estan ordenades alfabèticament. En les edi-
cions digitals, s’utilitzen els cercadors.
33 a) Bellas Artes de San Fernando. b) Carles IV i

Ferran VII. c) Prado i Carles III
7. A més de conéixer les característiques de l’arquitectura Per a acabar

neoclàssica a través de Sabadigital, podem apreciar la
11. Reflexionem. Creus que els reis del segle XVIII van ser
importància de Carles III per a la ciutat de Madrid. Po-
millors monarques que els seus antecessors? Per què?
dem fer una visita virtual als principals monuments i
edificis fets construir per ell: Puerta de Alcalá, fonts de
Cibeles i Neptuno, jardí botànic, etc. (http://www.pa- Proposta d’activitats per a casa. Demanarem als alumnes
trimonionacional.es/Home/Visitas-Virtuales.aspx). que facen un treball mural amb alguna obra de Francisco
de Goya. Després podem fer una exposició a classe, amb
8. Podem treballar amb els alumnes la localització i orien-
els quadres i la informació recollida.
tació sobre un plànol prenent com a model el de la ciu-
tat de Madrid. Podem ampliar aquesta possibilitat a
altres localitats que tinguen monuments o jardins re- Aprenentatge personalitzat
presentatius de la Il·lustració, i contrastar-los amb (Treballs assignables en Sabadigital)
d’altres d’èpoques anteriors per a observar-ne les di-
ferències. Treball en equip Elaborem un blog.
9. Per a completar l’explicació podem utilitzar la Presen-
tació Goya, pintor de la Il·lustració .
10. Treball individual. Aprofitant la il·lustració de la pàgina
119, demanarem als alumnes que definisquen en el
quadern què és la Il·lustració.
Unitat 6 167
Solucions
Organitza’t les idees

34 - Monarquia autoritària i absolutista
- Societat estamental
- Monarquia autoritària
- Unió dinàstica de Castella i Aragó
- Descobriment d’Amèrica
- Carles I i Felip II
- Colonització d’Amèrica i primera volta al món
- Felip III i Felip IV van tindre privats
- Crisi demogràfica i agrària
- Fi del domini en el continent
- Carles II no va tindre descendència
- Dinastia dels Borbó
- Carles III: despotisme il·lustrat
35 a) ’edat moderna s’inicia a Espanya durant el

L
regnat d’Isabel I de Castella i Ferran II
d’Aragó.
b) La nova era es caracteritza pel desenvolu-
pament cultural i pels grans descobriments.
c) En el segle xvi s’instaura la monarquia his-
pànica amb els reis de la Casa d’Àustria.
d) En el segle xvii la monarquia hispànica perd
poder i entra en una crisi econòmica, políti-
ca i social.
36
Renaixement barroc Il·lustració

El Greco Meninas Carles III
Impremta Felip IV Enciclopèdia
Felip II Quevedo Jardí botànic
37 El 1449, invenció de la impremta; el 1492, des- Per a començar... Repassem
cobriment d’Amèrica; de 1563 a 1584, Felip II

construeix El Escorial; el 1701, guerra de Suc- Plantejarem la possibilitat d’organitzar i sintetitzar els continguts
cessió espanyola; de 1759 a 1788, el regnat de de la unitat a partir de les activitats d’Organitza’t les idees.
Carles III.
Repassarem la unitat amb les activitats de Treballa amb
l’esquema i de Repassa la unitat.
Per a acabar
Convé que facen les activitats d’autoavaluació a través
d’smsabadigital.com
Document. Ampliació. L’art en l’edat mo-
Per a aprofundir
derna.
Per a preparar
Document. Repàs. L’edat moderna.
l’examen
Per a avaluar Document. Avaluació unitat 6.
168 Unitat 6
39 L’alumne hauria de fer referència al fet que
l’abaratiment i la major rapidesa en la produc-
ció de llibres va possibilitar que s’incrementara
el nombre de persones que hi podien accedir,
cosa que va facilitar la difusió dels coneixe-
ments científics i de la cultura en general.
40 a)
Els vaixells del descobriment d’Amèrica van
ser pagats per Ferran II i Isabel I. b) El segle xvii
va ser una època de crisi en la monarquia his-
pànica. c) La guerra de Successió es va produir
després de la mort de Carles II.
41 a)Pertany al barroc. Perquè el quadre conté

diverses escenes en una, pel moviment de les
figures i perquè l’obra imita una representació
teatral (fins i tot té teló). b) L’autor n’és Veláz-
quez. També va pintar Las meninas, La rendi-
ció de Breda, Les filoses, etc.
42 a)Els cristians són els conqueridors espanyols.

Els “indis” són les persones natives i de cultu-
res que hi havia a Amèrica des d’abans de
l’arribada de Colom. b) L’autor opina que el
tracte que els conqueridors espanyols donen
als indis és cruel, violent i inadequat perquè
n’abusen. c) Carles I.
43 a) Una reial acadèmia és una societat científi-

ca, literària o artística creada per la Corona
com a centre de saber i difusió del coneixe-
ment. Van ser creades durant la Il·lustració es-
panyola en el segle xviii. b) La Real Academia
Española té com a missió principal cuidar i vet-
lar pel bon ús i la unitat de la llengua espanyola
a tots els territoris on es parla i en la seua per-
manent evolució i expansió. L’edifici sembla
mostrar la solidesa, la perfecció i la bellesa de
la llengua espanyola.
44 El despotisme il·lustrat consisteix a aplicar la

ideologia de la il·lustració als sistemes polítics
Solucions de les monarquies absolutistes del segle xviii.
Bàsicament es tracta d’aplicar mesures de mi-
Repassa la unitat llora de la vida dels súbdits sense tindre en
38 El humanisme va ser un moviment cultural que se centrava en
compte les seues opinions.
les qualitats i les capacitats de l’ésser humà i el considera com
un ésser especial.
El burgés pertany a una classe social de les persones que vi-
vien a les ciutats, que no formaven part ni de la noblesa ni de
la pagesia, i que va començar a enriquir-se i a guanyar poder a
partir de l’edat moderna.
Monarquia autoritària és aquella que té tot el poder concen-
trat en el rei.
La hisenda pública és el conjunt de recursos que té l’Estat per
a administrar els impostos i el tresor públic.
El privat és la persona de confiança del rei, i exerceix molt po-
der derivat d’aquesta mateixa confiança, i que quasi es con-
verteix en una delegació de responsabilitats polítiques.
El tractat d’Utrecht va posar fi a la Guerra de Successió a Es-
panya. Va tindre molta repercussió territorial a Europa i va
canviar l’equilibri de poder, dominat ara per la Gran Bretanya,
que a més va aconseguir el control marítim.
Unitat 6 169
gital.
3.1. Participa en activitats de grup i adopta un

comportament responsable, constructiu i
solidari.
• Confeccionen en grup un joc de taula per
a repassar lúdicament el que han aprés en
la unitat.
6.4. Reconeix els principals imperis americans

precolombins i les característiques princi-
pals.
• En grup investiga, selecciona, organitza la
informació i exposa a la classe una breu
presentació sobre algun imperi americà
precolombí.
8.4. Comprén bàsicament el procés de con-

questa d’Amèrica portat a terme pels prin-
cipals conqueridors.
• En grup busca la biografia d’algun con-
queridor i n’extrau les dades més impor-
tants.
Solucions
Els grans imperis americans Els conqueridors
1 Anomenem cultures precolombines aquelles cul- 1 El treball haurà de recollir els aspectes bàsics de la biografia
tures indígenes d’Amèrica que es van desenvolu- d’algun dels conqueridors. Convé que els relacionem d’alguna
par abans del descobriment d’Amèrica. Politeis- manera amb els valors ètics de la interculturalitat i trobar-hi ele-
me significa que adoraven diversos déus. ments de reflexió.
2 Resposta lliure. Els alumnes hauran d’investigar 2 Igual que en la resposta anterior, mitjançant la representació tea-
sobre alguna de les grans civilitzacions precolom- tral, convé que fem un exercici d’empatia per a intentar com-
bines i elaborar un mural. Amb el resultat de les prendre el sentiment dels indígenes davant d’uns éssers vestits
investigacions, podem organitzar una exposició. d’una manera tan estranya. Convé que en fem una breu exposició
abans de començar la representació.
170 Unitat 6
NotEs
Solucions
La Inquisició, un tribunal religiós Tasca final: La gran volta al món
1 Va ser un tribunal creat pels Reis Catòlics per a controlar la fe ca- En la tasca final els alumnes han de confeccionar un
tòlica i per a vigilar els musulmans i els jueus convertits al cristia- joc de taula amb la finalitat que repassen de manera
nisme que seguien practicant la seua religió en secret. lúdica i grupal els continguts estudiats en la unitat,
alhora que es potencien el treball col·laboratiu i la
2 Es denominava heretges a totes aquelles persones que no eren creativitat.
cristianes o negaven algunes veritats de l’Església. Podien ser
empresonats o condemnats a mort. Convé que guiem els alumnes en l’elaboració
d’aquestes targetes amb les preguntes sobre l’edat
3 Remarcarem als alumnes que tant la llibertat religiosa com la lli- moderna.
bertat de moviment per a eixir del seu país i de tornar-hi són
drets recollits en la Declaració Universal de Drets Humans (arti- L’aprenentatge estarà basat en una forta motivació;
cles 18 i 13, respectivament). així se n’assegura l’assoliment. Convé que recollim
totes aquestes targetes per a avaluar-ne el treball
general.
Unitat 6 171
Unitat 5
• Fa activitats a partir de fonts d’informació
com ara mapes i imatges.
4.1. Localitza en l’espai i el temps els fets fona-

mentals de la història d’Espanya en l’edat
mitjana.
jana.
6.1. Descriu el llegat artístic, cultural i econò-

mic d’al-Àndalus.
• Identifica característiques de la cultura
andalusina.
7.1. Explica el procés de la Reconquesta i repo-

blació dels regnes cristians.
• Comprén l’evolució territorial i cultural
dels regnes cristians.
Solucions
Futbol d’alt risc El bany...una vegada a l’any

Entre els segles XIII i XV. La cultura musulmana.
El pes de ser cavaller Reciclatge obligat

El Cantar de Mío Cid. No hi ha pregunta associada. Podem llegir el text i comen-
tar-lo.
172 Unitat 6
Unitat 6
5.1. Enumera les principals transformacions so-
cials, econòmiques, polítiques i culturals
que van produir en l’edat moderna.
etapes d’aquesta.
6.1. Descriu els fets més destacats del regnat

dels Reis Catòlics i els situa en una línia del
temps.
• Reconeix en el mapa d’Europa l’evolució/
expansió dels territoris dels Reis Catòlics i
la seua política d’enllaços matrimonials.
6.2. Explica les causes que van motivar les grans

expedicions marítimes.
• Coneix les causes que van motivar les
grans expedicions marítimes, com es va
descobrir Amèrica i com va ser la primera
volta al món.
9.1. Escriu els esdeveniments que van marcar el

declivi de l’Imperi espanyol amb els Àustria
menors.
• Coneix i explica les causes de la crisi que va
tindre lloc en el segle XVII i les relaciona
amb els reis Felip III, Felip IV i Carles II, i els
seus privats.
Solucions
Cantants molt moderns Una bandera molt marinera

Perquè en l’època en què es van fundar les universitats Els símbols d’Espanya són la bandera, l’escut i l’himne. La
americanes els territoris pertanyien a Espanya. bandera actual té dues franges roges separades per una
de groga central, que és el doble d’ampla que cada una de
La ruta cap a El Dorado les roges. Al centre de la bandera apareix l’escut constitu-
cional.
Al continent americà, territori descobert per Cristòfol Co-
lom. Mèxic va ser conquistat per Hernán Cortés.
El rei del gelat
En el segle XVII les monarquies eren de tipus absolut o
autoritari: tenien un gran poder polític i territorial gràcies
a l’ampliació dels seus exèrcits i del nombre de funciona-
ris.
Unitat 6 173
Continguts relacionats
• L’edat mitjana. Regnes peninsulars.
• Les invasions germàniques i el regne visi-
got.
• Al-Àndalus: evolució política, economia,
organització social, tradicions, religió, cul-
tura, ciències i art. El seu llegat cultural.
• Els regnes cristians: el seu origen i procés
de formació, la Reconquesta i la repobla-
ció, l’organització social, el camí de Sant
Jaume, art i cultura.
• La convivència de les tres cultures: musul-
mana, jueva i cristiana.
• L’edat moderna. La monarquia hispànica.
• El regnat dels Reis Catòlics: la unió dinàsti-
ca, la conquesta de Granada, l’expulsió dels
jueus, el descobriment d’Amèrica.
• L’auge de la monarquia hispànica en el se-
gle XVI durant els regnats de Carles I i Felip
II; l’organització de l’imperi; els problemes
interns i externs.
• La decadència de l’imperi en el segle XVII.
• Renaixement i Barroc: les grans figures del
Segle d’Or.
• Guerra de Successió i tractat d’Utrecht.
• La Il·lustració.
• El despotisme il·lustrat de Carles III.
• Goya i el seu temps.
Test
Solucions
1 C
1. Després de completar el test de manera individual, podem fer
2 B parelles formades pels alumnes amb els pitjors i els millors re
3 C sultats. L’alumne de la parella amb millor puntuació ha
d’ajudar el seu company amb les preguntes en què s’ha pro
4 A
duït algun error. Amb les seues paraules, intentarà donar al
5 C seu company una explicació perquè arribe a la resposta cor
6 C recta.
7 C 2. A continuació, convé que tornem a presentar un test sem
blant, mantenint-ne els enunciats però introduint algun canvi
8 A
en les respostes. Per exemple, Qui va ser l’últim rei Habsburg
9 B a Espanya?
10 B A. Felip V
B. Carles I
C. Carles II
174 Unitat 6
solucions
Posa’t en el seu lloc

1 Les imatges pertanyerien a l’estament no pri
vilegiat. Les primeres dones serien campero
les, la segona, una artesana i la tercera sembla
membre de la burgesia medieval.
2 a. Isabel de Trastámara, anomenada La Catòli
ca.
b. Almenys haurien de recordar la unió dinàsti
ca amb Aragó, la conquesta de Granada i el
descobriment d’Amèrica.
c. Pertanyia a la noblesa i habitava en diferents
palaus de la corona de Castella.
d. Les dones de la noblesa rebien una certa for
mació; de fet, solien estar més instruïdes
que els seus marits, ocupats fonamental
ment en tasques relacionades amb la guer
ra.
Fets que van canviar la història

1 a. La primera imatge representa la impremta
de Guttemberg i la segona el descobriment
d’Amèrica.
b. Amb el salt de l’edat mitjana a l’edat moder
na.
c. Johanes Guttemberg i Cristòfol Colom.
d. La impremta va permetre la difusió de la cul
tura a un ampli espectre social, mentre que
el descobriment d’Amèrica va significar el
coneixement d’un nou món i la seua con
questa per la corona de Castella.
2 Resposta lliure.
1. Per a fomentar el treball en valors, podem suscitar un debat

sobre la situació de la dona en l’edat mitjana comparant-la
amb la del moment actual.
2. La pregunta 2 de l’exercici sobre Fets que van canviar la his-

tòria, la podem aprofitar per a proposar als alumnes que escri
guen un breu relat de ficció que conte la història d’algun per
sonatge anònim que va conéixer la impremta o que va viatjar
a Amèrica.
Per a avaluar Document. Avaluació 3r trimestre
Unitat 6 175
concreta i rellevant, l’analitza, n'obté con-
ho comunica oralment o per escrit.
• Fa activitats a partir de fonts d’informació
com ara imatges.
2.1. Fa les tasques encomanades i presenta els

treballs d'una manera ordenada, clara i
neta.
• Fa les tasques d'una manera ordenada,
clara i neta.
4.1. Localitza en l’espai i en el temps els fets fo-

namentals de la història d’Espanya en
l’edat mitjana.
jana.

der.
feudal.
5.1 Enumera les principals transformacions

socials, econòmiques, polítiques i culturals
que es van produir en l’edat moderna.
etapes d'aquesta.
Vinculació amb altres àrees

• Amb l’àrea de Ciències naturals: Valora les aportacions dels in-
vents i dels inventors.
• Amb l’àrea de Llengua: Aplica les normes sociocomunicatives:
escolta activa, espera de torns, participació respectuosa, adequa-
ció a la intervenció de l’interlocutor i certes normes de cortesia.
Empra estratègies de recerca i selecció d’informació: prendre no-
tes, elaborar esquemes, guions, mapes conceptuals.
• Amb l’àrea de Matemàtiques: Identifica diferents períodes de
temps en un calendari. Determina a quin segle pertany un any do-
nat.
Aquesta secció forma part del projecte interdisciplinari del segon

trimestre Un viatge molt natural, desenvolupat en el quadern de
Projectes interdisciplinaris.
176 Unitat 6
solucions
1 Resposta lliure.
2 a. La ferradura per a protegir els cascos dels
cavalls, la ploma per a escriure, la brúixola
per a orientar-se, el despertador per a des-
pertar-se, el molí per a moldre el gra i
l’armadura per a protegir-se. La ferradura i
l’armadura van ser útils per als cavallers, la
ploma per als monjos, la brúixola per als na-
vegants, i el despertador i el molí per als
camperols.
b. H
ui dia s’utilitzen per a les mateixes coses,
llevat de la ploma i l’armadura, que han pas-
sat a ser relíquies.
3 a. El telescopi per a observar objectes llunyans,
el para-sol per a protegir-se del sol, el piano
és un instrument musical, els llapis servei-
xen per a escriure, el submarí per a des-
plaçar-se per sota de l’aigua i el sandvitx és o
tipus d’aliment. En cert sentit, tots són pro-
gressos científics, però tal vegada el telesco-
pi i el submarí en siguen els més evidents.
4 El piano i els llapis són canvis culturals. El teles
copi i el submarí canvis tècnics, el para-sol i el
sandvitx canvis socials.
5 Resposta lliure. Els alumnes hauran d’elaborar
un relat de temàtica lliure ambientat en alguna
de les tres ciutats.
Per a començar...
1. Podem començar la sessió fent algunes preguntes de repàs:

Recordeu quan va començar l’edat mitjana? Quin tipus de so-
cietat es va formar en aquell temps? Quines transformacions
van provocar el començament de l’edat moderna?
2. Demanarem al alumnes que, en primer lloc, facen una lectura
atenta de totes les preguntes. En aquest moment, podem
atendre algun dubte de comprensió lectora que els haja pogut
sorgir.
Per a acabar...
3. Podem fer una exposició de les fitxes de l’exercici 5.
Unitat 6 177
NotEs

1. Convé que comencem recordant als alumnes la utilitat

d’aquesta cronologia com a document de síntesi dels contin-
guts del llibre.
Durant el desenvolupament...
2. Com a activitat, podem demanar als alumnes que, sense mi-
rar la cronologia, anoten en el quadern les dates clau de la uni-
tat que més els hagen agradat. Per a fer-ho, poden consultar
els continguts del llibre, o Internet si tenen accés des de l’aula.
Per a acabar
Al final de la sessió, tots els alumnes han de comprovar quan-
tes de les seues dates coincideixen amb les proposades en
aquesta cronologia. Per a això, podem posar junts els alum-
nes que hagen triat la mateixa unitat. Si no és possible perquè
no hi ha prou alumnes per unitat, crearem tres grups: unitats
de geografia, unitats de ciutadania i unitats d’història.
178 Aprén més

NotEs
Com a tasca per a casa, podem demanar als alumnes que elaboren
una llista amb les cinc dates clau en la vida de l’alumne o de la seua
família. Per exemple:
• 2005. Vaig nàixer un 5 de gener. Els meus pares diuen que sóc el
millor regal de Reis que han tingut mai.
• 2009. A mon pare el destinen a Cadis i tota la família ens anem a
viure a aquesta meravellosa ciutat.
• 2011. Passem les vacances a l’Equador per a conéixer els meus
avis materns.
• 2012. Els meus pares se separen i me’n vaig a viure amb ma mare
a Quito, capital de l’Equador.
• 2015. Tornem a Espanya perquè ma mare ha trobat un bon treball
en un hotel de València. M’encanta la meua nova escola.
Aprén més 179

NotEs
Solucions
Història de l’astronomia
1 Galileo Galilei és el pare de l’astronomia moderna. Va aplicar el mètode
científic i l’observació mitjançant un telescopi per a demostrar que Co-
pèrnic tenia raó: els planetes giren al voltant del Sol.
En aquest sentit, la sèrie de dibuixos “Érase una vez... los inventores”

fa un retrat molt adequat d’aquest pioner de la ciència en l’edat mo-
derna: http://www.youtube.com/watch?v=2vkPo8rr44o
Així són els moderns telescopis

2 Els telescopis espacials permeten observar l’univers amb un alt grau
de resolució. Com que estan a l’espai, la informació que capta el tele-
scopi està lliure de les interferències òptiques provocades per la
presència de l’atmosfera terrestre.
180 Aprén més

NotEs
Solucions
El viatge a la Lluna de l’Apol·lo 11
3 Els viatges espacials són un excel·lent laboratori per a provar i experi-
mentar nous avanços tecnològics. A més, missions com els diferents
viatges que s’hi han fet des de 1969 amb la finalitat d’explorar la Lluna,
permeten satisfer el desig que els éssers humans han tingut sempre
d’explorar nous llocs.
Les parts d’un volcà

4 Un volcà és una obertura o esquerda de la superfície terrestre per on
ascendeix magna i gasos procedents de l’interior de la Terra a tempe-
ratures molt elevades. Sol tindre una forma cònica per l’acumulació de
materials entorn del cràter.
Sempre se situen a l’escorça terrestre, a la capa més superficial del pla-

neta.
Aprén més 181

NotEs
Solucions
Així és una estació meteorològica

1 Les precipitacions es mesuren amb el pluviòmetre; els mil·límetres
d’altura de l’aigua recollida ens informen de quants litres per metre
quadrat han caigut en un lloc.
La pressió de l’aire es mesura amb el baròmetre, que registra el pes de

l’aire per unitat de superfície, habitualment mesurada en hecto pas-
cals.
La temperatura es mesura mitjançant el termòmetre, en graus centí-

grads.
Gràcies a tots aquests aparells i aquests mesuraments podem conéi-

xer el temps i el clima que hi ha en un lloc determinat.
Amb la força d’un tornado

2 Els tornados són molt freqüents en algunes zones del planeta. Els més
violents poden arribar als 500 km/h, fet que provoca importants
danys en edificis, infraestructures, cultius...
182 Aprén més

NotEs
Solucions
L’avanç del desert a Espanya

3 Al sud, centre i, sobretot, sud-est d’Espanya és on el risc de desertit-
zació és més elevat. Al nord del nostre país és risc és baix.
Aprén més 183

NotEs
Solucions
Les arrels de la nostra democràcia actual

1 Una Constitució és la base legal o norma suprema d’un Estat, per la
qual aquest Estat estableix com vol regir-se i com ha de fer-ho. Pel fet
de ser la llei de lleis, és molt important en la nostra vida diària: per a
protegir els nostres drets i llibertats, salvaguardar serveis públics es-
sencials o la nostra identitat nacional i autonòmica.
Com es vota a Espanya?

2 Per a elegir els nostres representants polítics en ajuntaments, diputa-
cions provincials, parlaments i assemblees autonòmiques, Corts Ge-
nerals (Congrés i Senat) i Parlament Europeu.
3 Un partit polític és un grup organitzat de persones que comparteixen

la mateixa ideologia i aspiren a aconseguir el vot dels ciutadans per a
representar-los en els diferents òrgans de govern.
184 Aprén més

NotEs
Solucions
La localitat: plànols urbans i organització espacial

4 Resposta lliure, en la qual l’alumne haurà d’analitzar com és el plànol
de la seua localitat i comparar-lo amb els que li oferim.
5 Resposta lliure. Un plànol turístic pot ser una bona referència perquè
l’alumne identifique les parts més importants de la seua localitat sen-
se sentir-se aclaparat per un excés d’informació.
La població a Espanya
6 És una població envellida.
7 Perquè cresca la població d’una localitat és necessari que augmente el

nombre de naixements, que les persones visquen molts anys i que hi
haja més immigrants que emigrants.
Aprén més 185

NotEs
Solucions
1 Resposta lliure. En alguns casos, la nostra localitat pot tro-
bar-se entre dos tipus de relleu. Per exemple, i com és molt
habitual a Espanya, hi ha localitats situades entre la costa i la
muntanya.
D’altra banda, alguns tipus de relleu se situen dins d’una for-

mació molt més àmplia des del punt de vista geogràfic. Per
exemple, una ciutat pot estar localitzada en un altiplà, però al
mateix temps situar-se en la plana al·luvial d’algun riu.
2 D’acord al que han estudiat en la unitat 4, els alumnes conei-

xen la importància que el Parlament Europeu té en l’elaboració
i tramitació de lleis. Per tant, respondran que és molt impor-
tant que una llei siga tramitada en el Parlament Europeu en la
mesura que els seus diputats són la representació dels ciuta-
dans els països dels quals formen part de la Unió Europea.
186 Aprén més

NotEs
En aquest apartat els podem demanar als alumnes dues tasques:
1) Que investiguen un poc més en relació amb els personatges

que apareixen esmentats en aquesta pàgina.
2) Que pensen entre tots en altres europeus il·lustres que cone-

guen, i elaboren fitxes similars a aquestes en que expliquen
per què són o van ser importants. Convindria que els alumnes
enfocaren la seua recerca (encara que no de manera exclusi-
va) en aquelles dones europees que, per diferents motius,
han destacat al llarg dels segles.
Aprén més 187

NotEs
Solucions
L’Alhambra: un exemple d’arquitectura musulmana

1 L’any 711. Com han aprés en la unitat 5 del llibre de l’alumne, després
de la derrota de l’últim rei visigot el territori de la península Ibèrica
controlat pels musulmans va passar a formar part del califat omeia
amb el nom d’al-Àndalus.
188 Aprén més

NotEs
Podem suggerir als alumnes que comparen els dos tipus d’edificis
que apareixen en la doble pàgina, l’Alhambra de Granada i el cas-
tell medieval, i que anoten quines similituds i quines diferències
aprecien entre els dos.
També seria interessant que els elements que s’enumeren en

l’apartat Característiques de l’arquitectura musulmana foren
comparats amb els elements arquitectònics de l’art cristià medie-
val, romànic i gòtic, que apareixen en la pàgina 98 de la unitat 5.
Així mateix, els podem indicar que assenyalen els elements que
comparteixen la ciutat cristiana medieval que apareix en aquesta
pàgina amb la ciutat andalusina de la unitat 5.
Aprén més 189

NotEs
Solucions
L’arquitectura barroca
1 Els alumnes haurien de respondre que durant l’edat moderna es van
succeir els següents estils artístics: Renaixement, barroc i neoclassi-
cisme, així com l’estil rococó. Podem assenyalar als alumnes que els
tres palaus que apareixen en la imatge estan construïts en una barreja
entre barroc i neoclassicisme.
190 Aprén més

NotEs
Els alumnes poden relacionar els avanços en la navegació maríti-

ma i en matemàtiques, astronomia, física i medicina amb el con-
junt de transformacions que van tindre lloc a partir del segle XV i
que van donar lloc al món modern. D’aquesta manera els perme-
trà vincular aquests continguts amb el que han estudiat en la uni-
tat 6.
Aprén més 191

Llibre Ciències Socials 5 3r Trimestre PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Ciències Socials 5 3r Trimestre PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estàndards d’aprenentatge i descriptors

1.1. Busca, selecciona i organitza informació

Per a començar... Ens situem Durant el desenvolupament

Sí, era un ofici important perquè eren els

b) Perquè eren molt sol·licitats per les autori­

2 a) L’edifici que apareix al centre de la fotografia

b) Els vidriers treballaven principalment el tim­

c) A més dels picapedrers i els vidriers, altres

Per a començar... Ens situem Durant el desenvolupament

L’edat mitjana va acabar fa un poc més de cinc

2 La relació de columnes és la següent:

Alta edat mitjana → Feu → Agricultura

Baixa edat mitjana → Ciutat → Comerç

3 Els pobles germànics procedien de l’est i del

4 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

5 Resposta lliure. Els alumnes han d’elaborar un

En el text han d’indicar que els camperols for­

8. Practiquem junts. Es molt important que l’alumne ma­ Per a acabar

10. Podem reforçar el coneixement de la cerimònia del

Per a començar... Ens situem Durant el desenvolupament

7 Resposta lliure. Depenent de la localitat, els

8 Els visigots eren un dels pobles germànics que

9 Suggerirem als alumnes que copien en el qua-

10 Alguns dels principals edificis que van cons-

11 Resposta lliure. Es resa en el hàram i es crida a

6. A continuació, s’ofereix una evolució sintetitzada de la Per a acabar

• Els pobles germànics.

• Van accedir a la península Ibèrica travessant

— Taifa: Petit territori independent en què

• L’ordre correcte és el següent:

• Parlaven la llengua àrab i la seua religió era

La mesquita és un edifici amb una funció reli-

Les mesquites més grans, com la de Còrdova,

15 Les persones més humils es llavaven amb un

En la il·lustració apareix representat un ham-

16 Resposta lliure. Es demana que l’alumne faci-

Per exemple, es pot respondre que mantindre

Per a començar... Ens situem

1. Podem repassar els continguts que s’han vist fins a aquest

un procés que, a més de comportar dificultat per si

18 La Corona de Castella. Perquè l’any 1230 es van

19 Resposta lliure. Es planteja que cada alumne

20 Es demana que els alumnes dibuixen en el

21 Destaquen el fossat, la muralles i les torres.

Es construïen en zones altes perquè són menys

6. A continuació es compara la forma de vida pròpia dels Per a acabar

ves llengües, que serien posteriorment incorporades al

Resposta lliure. Es demana que els alumnes

23 Resposta lliure. Els alumnes han d’aportar tres

24 Resposta lliure. Els alumnes han d’indicar la

25 Resposta lliure. L’objectiu d’aquesta activitat

26 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que,

27 Resposta lliure. Si n’hi ha, els alumnes han de

29 Van avançar en direcció nord-sud.

30 Resposta lliure. Es demana que els alumnes

Per a començar... Repassem 3. En aquest sentit, va representar un paper fonamental

l’aspecte religiós, que plantejava la Reconquesta com

32 Per a protegir els seus territoris, tant cristians

33 Explicarem les característiques de:

• Els mudèjars eren els musulmans que vivien

35 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

36 Recomanarem als alumnes que entren en la

5. Necessitem valorar el coneixement que l’alumne té so­ Per a acabar

b) Perquè eren molt sol·licitats per les autori

2 a) L’edifici que apareix al centre de la fotografia

b) Els vidriers treballaven principalment el tim

c) A més dels picapedrers i els vidriers, altres

En el text han d’indicar que els camperols for

8. Practiquem junts. Es molt important que l’alumne ma Per a acabar

— Taifa: Petit territori independent en què

5. Necessitem valorar el coneixement que l’alumne té so Per a acabar

a) La cerimònia del vassallatge. S’intercanvien

b) Pertanyien a l’estament privilegiat. Perquè

b) Algunes característiques són murs prims,

a) Els Reis Catòlics decideixen en un decret ex-

b) Felip II afig, als territoris heretats de son

22 23 a) ernão Magalhães. Juan Sebastián Elcano. Les illes van

10.1. Explica les característiques principals del