(Architecture Ebook) Alvaro Siza - Escrits - (Cat-Pt) PDF

Presentaci— 7
1
Sempre he pensat que la vida dels llocs estˆ escrita amb una esp•cie de tinta simpˆtica de la qual
nomŽs çlvaro Siza coneix el reactiu.
Cada paisatge, cada fragment de ciutat, tŽ una escriptura/estructura oculta. ƒs una escriptura fugissera
que ens parla de les forces en joc i de les tensions que, com plaques tectñiques en continu moviment,
actuen sota la pell dels llocs. çlvaro Siza revela la forma instantˆnia d'aquestes tensions. El seu
reactiu: el primer esb—s.
L'arquitectura neix de l'encontre entre la idea i el lloc. Encontre que es produeix, com sempre en Siza,
per superposici—:
All˜ que [l'arquitecte] imagina es fa present i cau damunt el terra ondulat, com un llen•ol
blanc i pesat, revelant mil coses a les quals ningœ no parava atenci—: roques emergents,
murs i camins, dip˜sits i solcs d'aigua, construccions en ru•nes, esquelets d'animals.
Tot aix˜ omple d'arrugues i abonyega la superf’cie de les idees simples.1
Aix’ descriu, el 1990, el projecte de la Malagueira, a ƒvora. Un treball en cont’nua transformaci— des
de 1977. Siza convoca aqu’ tots els estrats del passat i anticipa les transformacions futures, establint -
ne les regles del joc.
Les imatges de la Malagueira en construcci— confonen sovint la direcci— dels treballs. Resulta dif’cil
saber si estan poblades d'obrers aixecant murs o d'arque˜legs desenterrant, desvelant, aixecant les
capes que ocultaven una antiga ciutat.
çlvaro Siza ha estat vist en mŽs d'una ocasi— passejant, sol i aparentment desorientat, per jaciments
arqueol˜gics. 2 Es mou c˜modament entre ru•nes i runes. Els seus ulls veuen, d'una sola ullada, tots
els estrats de qu• estan fetes les ciutats, les d'ara i les d'abans i les de sempre. Observa escriptures
estranyes, "dibuixos indesxifrables gravats damunt de roca". 3 De vegades aix˜ Žs tot all˜ que el
primer esb—s posa al descobert: escriptures xifrades. Amb aquest material han treballat, abans que ell,
Champollion, Rawlinson o Ventris.
El 1952, Michael Ventris4 aconseguia desxifrar l'escriptura Lineal B, utilitzada pels antics habitants
de l'illa de Creta. John Chadwick, testimoni d'aquesta aventura i amic de Ventris, descrivia aix’ les
capacitats del genial cript˜leg:
Ventris era capa• de distingir en la confusa diversitat dels signes d'aquesta escriptura els
esquemes i les constants que revelaven la seva estructura oculta. ƒs aquesta qualitat, el do
de captar l'ordre sota l'aparen•a de la confusi—, all˜ que caracteritza els grans homes en
tota la seva obra.
No Žs aquesta tambŽ una de les qualitats d'çlvaro Siza?
© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorización escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones
establecidas en las leyes, la reproducción total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografía y el tratamiento
informático, y la distribución de ejemplares de ella mediante alquiler o préstamo públicos, así como la exportación e importación de ejemplares para su
distribución y venta fuera del ámbito de la Unión Europea.
8 çlvaro Siza Escrits
2
La major part dels escrits de Siza exploren aquests moments inicials del projecte. S—n instants de
coincid•ncia amb el m—n. La percepci— s'aguditza, no existeixen els sentits com a entitats
independents, se sent, es veu, s'olora, es palpa, al mateix temps. S'absorbeix l'atmosfera del lloc.
L'arquitecte i la realitat que ha de transformar s—n, per un instant, una mateixa cosa.
Com s—n una sola cosa el nad— i tot all˜ que l'envolta. Potser no podem tornar, mŽs que per uns
instants, a aquest estat. Per˜ tampoc no podem deixar d'intentar-ho. S'ha de mirar de no allunyar-s'hi
massa. Aix’ no Žs casual l'inter•s de Siza pel dibuix infantil, doncs s—n precisament els nens els mŽs
propers a aquesta experi•ncia d'empastament entre subjecte i m—n. Aalto i, a travŽs de Picasso, Le
Corbusier ens sedueixen perqu• s—n capa•os de conservar quelcom d'aquests moments en les seves
obres.
Quan Siza parla d'Aalto, Le Corbusier o Picasso, ens estˆ parlant, tambŽ, d'ell mateix. Els seus escrits
registren el propi pensament en transformaci—. Textos com autoretrats, testimonis fuga•os d'una
recerca, moments d'una travessia. Anotacions en el quadern de bitˆcola d'aquell vaixell que,
misteriosament, "no sempre naufraga". 5
[C.M.]
1 Cf. pˆg. 73. ƒs precisament fixant-se en aquestes mil coses a les quals ningœ no parava atenci—, fent parlar a all˜
que no diu res, all˜ que ha passat inadvertit als altres, com treballa un bon detectiu. Siza va escriure en una
ocasi—: "L'arquitecte Žs com un detectiuÉ un afeccionat als puzzles". [Cf. Testa, Peter, The architecture of
çlvaro Siza , Cambridge, Massachusetts Institute of Technology, 1984, pˆg. 134]. Com es veurˆ mŽs endavant, en
els moments inicials del projecte, l'arquitecte es mou entre el detectiu i el cript˜leg Ðque utilitzen m•todes molt
propersÐ d'una banda, i el nen, de l'altra.
2 Sembla que el primer en recon•ixer-lo en aquests ambients va ser Vittorio Gregotti [Vegeu: "Architetture
recenti di çlvaro Siza", Controspazio, Milˆ, nœm. 9, setembre 1972].
3 Cf. pˆg. 45.
4 Michael Ventris (1922-1956). El brillant cript˜leg angl•s era, tambŽ, arquitecte.
5 Cf. pˆg. 30.
© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

êndex 9
êndex
Nota .............................................................................................................................11
Escrits
O procedimento inicial ...........................................................................................13
El procediment inicial ............................................................................................15
Um arquitecto foi chamado .....................................................................................17

Un arquitecte va ser cridat .......................................................................................19
La major part ........................................................................................................21
Construir .............................................................................................................23
Construir .............................................................................................................25
Oito pontos ..........................................................................................................27
Vuit punts ............................................................................................................29
Casa Ba’a ............................................................................................................33
Sobre a dificuldade de desenhar um m—vel .................................................................37

Sobre la dificultat de dibuixar un moble .....................................................................39
Outro pequeno projecto ..........................................................................................41

Un altre petit projecte .............................................................................................45
Materiais .............................................................................................................47
Materials .............................................................................................................49
Farm‡cia Moderna ................................................................................................51

Farmˆcia Moderna ................................................................................................55
Desenhos de viagem ..............................................................................................59
Dibuixos de viatge ................................................................................................63
Outras cidades ......................................................................................................65

Altres ciutats ........................................................................................................67

ƒvora ..................................................................................................................69
ƒvora ..................................................................................................................73
Museus ...............................................................................................................75
Museus ...............................................................................................................77
Preexist•ncia i desig col.lectiu de trasformaci— ...........................................................79

Alvar Aalto: Tr•s facetas ao acaso ............................................................................81
Alvar Aalto: Tres aspectes a l'atzar ...........................................................................85
A Ville Savoye revisitada .......................................................................................91

La Ville Savoye revisitada ......................................................................................97
Vittorio Gregotti ................................................................................................. 101

Vittorio Gregotti ................................................................................................. 105
James Stirling ..................................................................................................... 107

James Stirling ..................................................................................................... 111
Fernando T‡vora ................................................................................................. 113

Fernando T‡vora ................................................................................................. 117
Bibliografia anotada ................................................................................................ 119

Nota 11
Nota
Els textos reunits en aquesta antologia presenten, al nostre entendre, el nucli del pensament d'çlvaro
Siza.
La major part d'ells han estat escrits per acompanyar la publicaci— de la seva obra. S—n textos
nascuts de la reflexi— sobre el propi treball. S'inclouen, a mŽs, tres textos en els quals Siza s'apropa a
l'obra d'Alvar Aalto i Le Corbusier, dos dels arquitectes que han estat mŽs importants en la seva
formaci—, aix’ com tres rˆpids retrats de Vittorio Gregotti, James Stirling i Fernando T‡vora. Els
textos estan ordenats cronol˜gicament, segons la data de primera publicaci—, en l'interior de
cadascuna d'aquestes seccions
La traducci— Ðsempre que ha estat possibleÐ s'ha fet a partir dels escrits originals, alguns d'ells
in•dits en portugu•s. En els casos en qu• aquests no han pogut ser localitzats, s'indica a peu de
pˆgina la proced•ncia de la versi— utilitzada.
Els dibuixos que acompanyen alguns dels textos han estat triats per çlvaro Siza expressament per a
aquesta edici—.
La Bibliografia anotada que s'inclou al final del llibre no vol ser mŽs que una eina per accedir a una
comprensi— mŽs completa del pensament de Siza. De la mateixa manera que el recull de textos, que
registra nomŽs alguns moments d'un pensament en continua transformaci—, aquesta Bibliografia tŽ
un carˆcter doblement provisional. La dispersi— i la natura del material fan que la recerca
bibliogrˆfica disti molt, encara, de ser "completa" o "acabada". Sense l'efica• col.laboraci—
d'Alexandra Serapicos Antunes, aquesta distˆncia seria ara molt mŽs gran.

O procedimento inicial 13
O procedimento inicial
Continua presente na minha mem—ria a objectivos que determinam tens›es

frustra•‹o dos primeiros anos de Escola e de contradit—rias numa realidade concreta, de
profiss‹o, quando ˆ an‡lise supostamente ra’zes muito profundas, feita de sobreposi•›es,
exaustiva (est‡tica) de um problema se seguia o transforma•›es, recupera•›es, perante um
encontro desamparado com uma folha de papel conjunto de experi•ncias e de informa•‹o
em branco. prŽvias, pr—prias ou alheias, perante modelos,
interesses e contactos.
A partir de ent‹o tive sempre o cuidado de
"olhar o s’tio" e fazer um desenho antes de Creio que nesta rede t‹o complexa de factos e
calcular os metros quadrados de ‡rea a de "des’gnios" se encontra, como uma matriz,
construir. quase tudo o que determina o "desenho".
A partir da primeira confronta•‹o de um e outro

Os r‡pidos esquissos expostos -um instrumento
gesto se inicia o processo de projectar.
de trabalho como qualquer outro e n‹o uma
rom‰ntica proposta metodol—gica- mais do que
Tentei seleccionar, para esta exposi•‹o, o
reflectir, ajudam a consciencializar a
material que pudesse documentar o que
multiplicidade de tens›es em torno de cada
considero essencial nesse processo: a pesquisa
hip—tese de resposta a um problema concreto.
cont’nua e paciente, a lenta aproxima•‹o do
desenho que corresponda aos complexos
objectivos e circunst‰ncias que envolvem cada Como instrumento de trabalho, ajudam a
trabalho e todo o trabalho. estabelecer uma permanente rela•‹o dialŽtica
entre intui•‹o e averigua•‹o rigorosa, num
Testemunhos dessa procura, em lugar de processo progressivo de completa compreens‹o
desenho encontrado. Testemunhos do dia a dia e visualiza•‹o.
de dœvidas, de pequenos avan•os e de erros, do
abandono de uma ideia e do retomar de algo Nessa progressiva visualiza•‹o, numa imagem
diferente da mesma ideia, da dif’cil persegui•‹o provisoriamente final, se vai estruturando o
da forma. quase nada t‹o importante para alŽm do prŽ-
existente, a ligeira tors‹o, tantas vezes
Ao iniciar um estudo, encontramo-nos perante materializada no desenho.

El procediment inicial 15
El procediment inicial
[Vegeu l'entrada 1.1. de la Bibliografia]
Continua present a la meva mem˜ria la frustraci— dels primers anys d'Escola i de professi—, quan a
l'anˆlisi suposadament exhaustiva (estˆtica) d'un problema seguia l'encontre amb el full de paper en
blanc.
Des d'aleshores he tingut sempre cura de "mirar el lloc" i fer un dibuix 1 abans de calcular els metres
quadrats d'ˆrea a construir.
A partir de la primera confrontaci— d'un i altre gest s'inicia el procŽs de projectar.
He mirat de triar, per a aquesta exposici—, el material que poguŽs documentar el que considero
essencial d'aquest procŽs: la recerca cont’nua i pacient, la lenta aproximaci— al dibuix que
correspongui als complexos objectius i circumstˆncies que envolten cada treball i tot el treball.
Testimonis d'aquesta recerca, en lloc de dibuix trobat. Testimonis del dia a dia de dubtes, de petits
avan•os i errades, de l'abandonament d'una idea i de la represa de quelcom diferent de la mateixa
idea, de la dif’cil persecuci— de la forma.
En comen•ar un estudi, ens trobem davant d'objectius que determinen tensions contradict˜ries en una
realitat concreta, d'arrels molt profundes, feta de superposicions, transformacions, recuperacions,
davant d'un conjunt d'experi•ncies i d'informaci— pr•vies, pr˜pies o alienes, davant de models,
interessos i contactes.
Crec que en aquesta xarxa tan complexa de fets i de "designis" es troba, com una matriu, quasi tot el
que determina el dibuix.
Els rˆpids esbossos exposats Ðun instrument de treball com qualsevol altre i no una romˆntica
proposta metodol˜gicaÐ mŽs que reflectir ajuden a prendre consci•ncia de la multiplicitat de tensions
que envolten cada hip˜tesi de resposta a un problema concret.
Com a instrument de treball, ajuden a establir una permanent relaci— dial•ctica entre intu•ci— i
comprovaci— rigorosa, en un procŽs progressiu de completa comprensi— i visualitzaci—.

En aquesta progressiva visualitzaci—, en una imatge provisionalment final, es va estructurant aquell

quasi res tan important, mŽs enllˆ del pre-existent, la lleugera torsi—, tantes vegades materializada en
el dibuix.
1 Al llarg de tots els textos s'ha tradu•t el terme portugu•s desenho pel catalˆ dibuix . Amb la utilitzaci— d'una
œnica veu s'intenta mantenir oberta en la versi— catalana la multiplicitat de significats de l'original Ðque van del
registre de la realitat fins a l'avan• d'una realitat futura, passant per mots tan devaluats com disseny o projecte.

Um arquitecto foi chamado 17
Um arquitecto foi chamado
Um arquitecto foi chamado a paricipar da deve surgir ao primeiro olhar; outros olhares
resolu•‹o de um problema e f•-lo como julga dele e de outros se ir‹o sobrepondo, e o que
que se resolvem os problemas, sobretudo os que nasce simples e linear se vai tornando complexo
se referem ˆ elabora•‹o de um projecto: e pr—ximo do real Ðverdadeiramente simples. E
apoiando e promovendo o aumento do nœmero julga ainda que quase tudo ficar‡ naquela
de pessoas a pens‡-los responsavelmente, sem enorme gaveta que poderia contar, tanto ou
diluir a pr—pria responsabilidade. Partiu de ideia mais do que o pode o espa•o portugu•s, a
apontada na primeira visita, porque considera hist—ria da arquitectura dos arquitectos e da
que n‹o se projecta somando bocados de destrui•‹o da outra.
informa•‹o, e que esta serve, se aplicada a uma
ideia, para a corrigir e a definir. E que a ideia Gaveta cujo conteœdo seria œtil estudar, com o
est‡ no "s’tio", mais do que na cabe•a de cada rigor e a objectividade de quem tenha mais
um, para quem souber ver, e por isso pode e desejo de o conhecer do que de o aumentar.

Un arquitecte va ser cridat 19
Un arquitecte va ser cridat

Fragment final d'unes Notes preparades per a la primera publicaci— del projecte del barri de la Malagueira a
ƒvora.
Un arquitecte va ser cridat a participar en la resoluci— d'un problema i ho va fer com creu que es
resolen els problemes, sobretot els que es refereixen a l'elaboraci— d'un projecte: recolzant i afavorint
l'augment del nombre de persones que els pensin responsablement, sense diluir la pr˜pia
responsabilitat. Va partir de la idea apuntada a la primera visita, perqu• considera que no es projecta
sumant bocins d'informaci—; i que aquesta serveix, si Žs aplicada a una idea, per corregir-la i definir-
la. I que la idea Žs en el "lloc", mŽs que en el cap de cadascœ, per a qui sˆpiga veure, i per aix˜ pot i
ha de sorgir a la primera mirada; altres mirades, seves i dels altres, s'aniran sobreposant, i el que neix
simple i lineal es va tornant complex i proper al que Žs real Ðveritablement simple. I creu tambŽ que
tot romandrˆ en aquell immens calaix que podria contar, igual o millor que l'espai portuguŽs, la
hist˜ria de l'arquitectura dels arquitectes i de la destrucci— de l'altra.
Calaix, el contingut del qual seria bo d'estudiar amb el rigor i l'objetivitat de qui tingui mŽs el desig de
con•ixer-lo que d'augmentar-lo.

La major part 21
La major part
Original portugu•s il.localitzable. Es reprodueix la versi— catalana publicada a Quaderns.
La major part dels meus projectes no han estat mai realitzats; alguns dels que s'han dut a terme nomŽs
han estat acomplerts en part, i d'altres han resultat profundament transformats i, fins i tot, destrossats.
ƒs quelcom amb qu• s'ha de comptar. Una proposta arquitectñica que tŽ com a objectiu aprofundir
en les tend•ncies innovadores existents, en els conflictes i en les tensions que configuren la realitat;
una proposta que pretŽn de representar quelcom mŽs que una materialitzaci— passiva, refusant la
reducci— d'aquesta realitat, analitzant-ne tots els aspectes, un per un; una proposta d'aquesta mena no
pot trobar suport en una imatge fixa, no pot seguir una evoluci— lineal. Tot i aix’, i per les mateixes
raons, aquesta proposta no pot ser ambigua, ni tampoc pot ser redu•da a un discurs disciplinari, per
mŽs cert que sembli.
Cada disseny estˆ abocat a copsar amb el mˆxim de rigor un moment concret d'una imatge fugissera
amb tots els seus matisos, i en la mesura que es pugui recon•ixer aquesta qualitat fugissera de la
realitat, el disseny sorgirˆ mŽs o menys clar, tant mŽs vulnerable quant mŽs exacte sigui.
Deu ser per aix˜ que nomŽs les obres marginals (una resid•ncia en un lloc tranquil, una casa per les
vacances apartada de tot) han resultat realitzades com havien estat dissenyades.
ƒs el resultat d'una participaci— en el procŽs de transformaci— cultural que compr•n la construcci— i la

destrucci—.
Per˜ alguna cosa en resta. Se'n guarden peces aqu’ i allˆ, a dins nostre, que potser algœ desprŽs
arreplega, i deixen senyals en l'espai i en la gent, que es fonen en un procŽs de transformaci— total.
DesprŽs nosaltres muntem aquestes peces, creant un espai intermedi tot convertint-ho en una imatge, i
els donem un sentit, de manera que cadascuna signifiqui una cosa a la llum de les altres.
En aquest espai hi podem trobar fins la darrera pedra i el darrer conflicte.

Transformen l'espai de la mateixa manera que nosaltres mateixos ens transformem: per peces
confrontades amb "les altres", individualment i col.lectivament.
La Natura, com a estatge de l'home, i l'home, com a creador de natura, ambd—s ho absorbeixen tot,
incorporant o rebutjant el que sigui d'una forma transit˜ria, perqu• tot els en deixa el senyal.
A partir de peces a•llades, busquem l'espai que les suporta.
[Oporto, maig de 1979]

Construir 23
Construir
Construir uma casa tornou-se uma aventura. patas inquietas e de olhos inseguros.
ƒ preciso paci•ncia, coragem e entusiasmo. Se as suas transfigura•›es n‹o s‹o

compreendidas, ou dos seus desejos Ž satisfeito
O projecto de uma casa surge de formas mais do que o essencial, torna-se um monstro.
diferentes. Subitamente, por vezes, ˆs vezes Se tudo quanto nele parece evidente e belo se
lenta e penosamente. Tudo depende da fixa, torna-se rid’culo. Se Ž demasiadamente
possibilidade e da capacidade de encontrar contido, deixa de respirar e morre.
est’mulos Ðbengala dif’cil e definitiva do
arquitecto. O projecto est‡ para o arquitecto como o
personagem de um romance est‡ para o autor:
O projecto de uma casa Ž quase igual ao de ultrapassa-o constantemente. ƒ preciso n‹o o
qualquer outra: paredes, janelas, portas, telhado. perder. O desenho persegue-o.
E contudo Ž œnico. Cada elemento se vai
transformando, ao relacionar-se. Mas o projecto Ž um personagem com muitos
autores e faz-se inteligente apenas quando
Em certos momentos, o projecto ganha vida assim Ž assumido, e obsessivo e impertinente
pr—pria. em caso contr‡rio.
Transforma-se ent‹o num animal volœvel, de O desenho Ž o desejo de intelig•ncia.

Construir 25
Construir
Escrit per acompanyar la publicaci— d'uns dibuixos de la casa Fernando Machado (Oporto, 1981, projecte no
constru•t) en un nœmero de la revista Daidalos , que proposava una reflexi— al voltant dels inicis del projecte
d'arquitectura.
Construir una casa ha esdevingut una aventura.
Cal tenir paci•ncia, coratge i entusiasme.
El projecte d'una casa sorgeix de formes diferents. Sobtadament, de vegades; a vegades lentament i
penosament. Tot dep•n de la possibilitat i de la capacitat de trobar est’muls -dif’cil i definitiu suport
de l'arquitecte.
El projecte d'una casa Žs gairebŽ igual al de qualsevol altra: parets, finestres, portes, teulada. I, aix’ i
tot, Žs œnic. Cada element es va transformant en establir relacions.
En alguns moments, el projecte pren vida pr˜pia.
Es transforma aleshores en un animal voluble, de potes inquietes i ulls insegurs.
Si les seves transfiguracions no s—n compreses, o dels seus desitjos se satisfˆ mŽs d'all˜ que Žs
essencial, esdevŽ un monstre. Si tot all˜ que en ell sembla evident i bell es fixa, esdevŽ rid’cul. Si se'l
contŽ excessivament, deixa de respirar i mor.
El projecte Žs per a l'arquitecte all˜ que el personatge d'una novel.la Žs per al seu autor: l'ultrapassa
constantment. No el pot deixar escapar. El dibuix el persegueix.
Per˜ el projecte Žs un personatge de molts autors, i es fa intel.ligent nomŽs quan Žs aix’ assumit; Žs
obsessiu i impertinent en cas contrari.
El dibuix Žs el desig d'intel.lig•ncia.

Oito pontos 27
Oito pontos
Pedem-me um depoimento sobre a minha experimentei as outras, penso: oxal‡ que n‹o;
actividade profissional. Escrevo algumas linhas, s‹o as mais dif’ceis).
oito pontos quase ao acaso. ƒ verdade que desenho nos cafŽs. N‹o o fa•o
como Toulouse Lautrec nos cabarŽs, ou algum
Prix de Rome, entre as ru’nas.
1 O ambiente de um cafŽ n‹o inspira nem
Come•o um projecto quando visito um s’tio transporta. ƒ um dos poucos Ðaqui no PortoÐ a
(programa e condicionalismos vagos, como permitir anonimato e concentra•‹o.
quase sempre acontece). N‹o se trata de fuga ˆ mesa de reuni›es, ˆ
Outras vezes come•o antes, a partir da ideia que interdisciplinaridade, ao telefone, aos impressos
tenho de um s’tio (uma descri•‹o, uma de Regulamentos, aos cat‡logos de prŽ-
fotografia, alguma coisa que li, uma fabricados ou de ferramenta simplificadora, ao
indiscri•‹o). computador ou ˆ Assembleia de Moradores.
N‹o quer dizer que muito fique de um primeiro Trata-se de conquistar ÐŽ o termoÐ bases para
esquisso. Mas tudo come•a. trabalhar com isso e para isso. (Quantos cafŽs
Um s’tio vale pelo que Ž, e pelo que pode ou frequentei; mudo quando noto especial aten•‹o,
deseja ser Ðcoisas talvez opostas, mas nunca ˆ mistura com ch‡ e torradas).
sem rela•‹o.
Muito do que antes desenhei (muito do que
outros desenharam) flutua no interior do 3
primeiro esquisso. Sem ordem. Tanto que Alguns dos meus œltimos projectos passaram
pouco aparece do s’tio que tudo invoca. por longo debate com grupos organizados de
Nenhum s’tio Ž deserto. Posso sempre ser um moradores ou futuros moradores.
dos habitantes. Nada de muito novo. Trabalhei assim, noutras
A ordem Ž a aproxima•‹o dos opostos. circunst‰ncias, ou desejei trabalhar.
No Portugal sa’do da revolu•‹o de 74 n‹o se
tratava, contudo, de desejar ou n‹o. A luta pela
2 habita•‹o, no Porto, em Lisboa, ou no Algarve,
Ou•o dizer que desenho nos cafŽs, que sou um abertas as cadeias, ultrapassou os limites da
arquitecto de pequenas obras (como casa, do bairro, da cooperativa. Possu’u a

cidade. 6
Curto epis—dio. Tomado como mŽtodo, o que Ž N‹o gostaria de executar com as pr—prias m‹os
movimento degenera em c—modo alibi, o que desenho. Nem de desenhar s—zinho.
moderador alienante, renitente a mergulhar na Seria: esterilizar.
reformula•‹o do desejo -o nosso e o de outros. O corpo Ðm‹o e mente e tudoÐ n‹o cabe no
corpo de cada um. E nenhuma parte Ž
aut—noma.
4
Dizem-me de obras minhas, recentes e antigas:
baseiam-se na arquitectura tradicional da 7
regi‹o. As minhas obras inacabadas, interrompidas,
TambŽm essas obras me fizeram conhecer a alteradas, nada t•m a ver com a estŽtica do
resist•ncia de um oper‡rio, a ira de quem passa inacabado, ou com a cren•a na obra aberta.
e de quem julga. T•m a ver com a enervante impossibilidade de
A Tradi•‹o Ž um desafio ˆ inova•‹o. ƒ feita de acabar, com os impedimentos que n‹o consigo
enxertos sucessivos. ultrapassar.
Sou conservador e tradicionalista, isto Ž: movo-
me entre conflitos, compromissos, mesti•agem,
transforma•‹o. 8
Discuto com um oper‡rio como assentar
mosaico de 30 x 30 num pavimento de
5 geometria irregular: em diagonal (como
Dizem-me (alguns amigos) que n‹o tenho teoria proponho) ou paralelamente a uma das paredes.
de suporte nem mŽtodo. Que nada do que fa•o Diz-me: N—s, em Berlim, n‹o fazemos como
aponta caminhos. Que n‹o Ž pedag—gico. quer.
Uma espŽcie de barco ao sabor das ondas que No dia seguinte volto ˆ obra. "Dou-lhe raz‹o. ƒ
inexplicˆvelmente nem sempre naufraga (ao mais f‡cil de executar" (diz-me o oper‡rio).
que me dizem tambŽm). Encontramo-nos no mesmo interesse: construir
N‹o exponho excessivamente as t‡buas dos da forma mais pr‡tica e racional, como
nossos barcos, pelo menos em mar alto. Por aconteceu ÐvoandoÐ no P‡rtenon, ou em
demais t•m sido partidas. Chartres, ou na casa Mil‡.
Estudo correntes, redemo’nhos, procuro E hoje: redescobrir a m‡gica estranheza, a
enseadas antes de (ar)riscar. singularidade das coisas evidentes.
Posso ser visto s—, passeando no convŽs. Mas
toda a tripula•‹o e todos os aparelhos est‹o l‡, o
capit‹o Ž um fantasma.
N‹o me atrevo a p™r a m‹o no leme, olhando
apenas a estrela polar. E n‹o aponto um
caminho claro. Os caminhos n‹o s‹o claros. [Porto, Setembro de 1983]

Vuit punts 29
Vuit punts
Em demanen unes paraules sobre la meva activitat professional. Escric algunes l’nies, vuit punts
gairebŽ a l'atzar.
1
Comen•o un projecte quan visito un lloc (programa i condicionaments imprecisos, com quasi
sempre).
D'altres vegades comen•o abans, a partir de la idea que tinc d'un lloc (una descripci—, una fotografia,
alguna cosa que he llegit, una indiscreci—).
No vol dir que en quedi molt d'un primer esb—s. Per˜ tot comen•a.
Un lloc val pel que Žs, i pel que pot o desitja ser Ðcoses potser oposades, per˜ mai sense relaci—.
Moltes de les coses que abans he dibuixat (moltes de les que d'altres han dibuixat) fluctuen en
l'interior del primer esb—s. Sense ordre. De manera que poca cosa apareix del lloc que tot invoca. Cap
lloc no Žs desert. Sempre puc ser un dels seus habitants.
L'ordre Žs l'aproximaci— dels oposats.
2
Diuen que dibuixo als caf•s, que s—c un arquitecte d'obres petites (desprŽs d'haver provat les altres
penso: espero que no; s—n les mŽs dif’cils).
ƒs veritat que dibuixo als caf•s. No com Toulouse Lautrec als cabarets, o algun Prix de Rome, entre
les ru•nes.
L'ambient d'un caf• no inspira ni transporta. ƒs un dels pocs Ðaqu’, a OportoÐ que permet l'anonimat i
la concentraci—.
No es tracta pas de fugir de la taula de reunions, de la interdisciplinare•tat, del tel•fon, de les
Normatives, dels catˆlegs de prefabricats o d'eines simplificadores, de l'ordinador o de l'Associaci— de
Ve•ns. Es tracta de conquerir Ðaquesta Žs la paraulaÐ bases per treballar amb aix˜ i per aix˜. (Quants
caf•s he freqŸentat ja! Canvio quan noto que una especial atenci— s'afegeix al te i a les torrades).

3
Alguns dels meus œltims projectes han passat per una llarga fase de debat amb grups organitzats de
ve•ns o futurs ve•ns.
GairebŽ res de nou. Vaig treballar aix’, en altres circumstˆncies, o vaig desitjar de treballar-hi.
En el Portugal sortit de la revoluci— del 74 no es tractava, tanmateix, de desitjar o no. La lluita per
l'habitatge Ða Oporto, a Lisboa o a l'AlgarveÐ, obertes ja les presons, va ultrapassar els l’mits de la
casa, del barri, de la cooperativa. Va posseir la ciutat.
Breu episodi. Pres com a m•tode, all˜ que Žs moviment degenera en coartada, moderador alienant,
reticent a aprofundir en la reformulaci— del desig Ðel nostre i el d'altres.
4
Em diuen d'obres meves, recents i antigues: estan basades en l'arquitectura tradicional de la regi—.
TambŽ aquestes obres em varen fer con•ixer la resist•ncia d'un operari, la ira de qui passa i de qui
jutja.
La Tradici— Žs un repte a la innovaci—. ƒs feta d'empelts successius.
S—c conservador i tradicionalista, Žs a dir: em moc enmig de compromisos, mestissatge,
transformaci—.
5
Em diuen (alguns amics) que no tinc teoria de suport ni m•tode. Que res del que faig apunta camins.
Que no Žs pedag˜gic.
Una mena de vaixell a la merc• de les onades que inexplicablement no sempre naufraga (segons em
diuen, tambŽ).
No exposo excessivament les taules dels nostres vaixells, almenys en alta mar. Ja prou se n'han
trencades.
Estudio corrents, remolins, cerco cales abans d'arriscar. 1
Puc ser vist sol, passejant per la coberta. Per˜ tota la tripulaci— i tots els aparells s—n all’, el capitˆ Žs
un fantasma.
No goso posar la mˆ al tim—, mirant nomŽs l'estrella polar. I no apunto un cam’ clar. Els camins no
s—n clars.
6
No m'agradaria d'executar amb les pr˜pies mans all˜ que dibuixo. Ni de dibuixar sol. Seria:
esterilitzar.
El cos Ðmˆ i ment i totÐ no cap al cos de cadascœ. I cap part no Žs autñoma.
7
Les meves obres inacabades, interrompudes, alterades, no tenen res a veure amb l'est•tica de
l'inacabat, o en la creen•a en l'obra oberta.

Vuit punts 31
Tenen a veure amb l'enervant impossibilitat d'acabar, amb els impediments que no aconsegueixo
ultrapassar.
8
Discuteixo amb un operari com disposar peces de 30 x 30 en un paviment de geometria irregular. En
diagonal (com proposo) o paral.lelament a una de les parets. Em diu: nosaltres, a Berl’n, no ho fem
com vost• vol.
A l'endemˆ torno a l'obra. "TŽ ra—. ƒs mŽs fˆcil de col.locar" (em diu l'operari).
Coincidim en un mateix inter•s: construir de la manera mŽs prˆctica i racional, com es va fer ÐvolantÐ
al Parten—, a Chartres, o a la casa Milˆ.
I avui: redescobrir la mˆgica estranyesa, la singularitat de les coses evidents.
[Oporto, setembre de 1983]
1 L'autor fa un joc de paraules amb riscar (tra•ar) i arriscar.

Casa Ba’a 33
Casa Ba’a
Original portugu•s il.localitzable. Es reprodueix la versi— catalana publicada a Quaderns.
[Veure l'entrada 2.9. de la Bibliografia]
Em demanen un text sobre la Casa Ba’a, subordinat al tema de la inspiraci—.
Un afer que no em turmentava des dels dos o tres primers projectes, quan vagabundejava dins meu
amb inquietud i nerviosisme creixent.
Vaig entendre que no vaig nŽixer inspirat ni imaginatiu.
Em vaig conformar i mŽs tard vaig agrair-ho.
La Casa Ba’a va ser dibuixada per al pend’s del riu Douro, proper a Oporto: algunes plataformes
(esglaons de vinyars abandonats), obligatorietat de construir a uns metres de l'eix de la carretera, un
paisatge asfixiant.
Per aix˜ el dibuix va crŽixer com una torre (el garatge), la torre es va desfer al pend’s, va apar•ixer un
pati foradat, finestres no gaire grans.
De mi: res.
ƒs cert que aquesta torre es va desprendre de mica en mica, l'ascensor es va dre•ar com un coll. I la
casa-pati, convenientment anivellada a la plataforma possible, va estendre les potes cap al riu, escales
com dits, escales com ales, finestres com ulls, una obertura circular deguda a un viatge a Xina.
Hi vaig parar atenci—.
En l'acci— d'ensenyar no hi ha gaire mŽs que ajudar a no matar definitivament aquest animal (cada
projecte de cadascœ).
I l'acci— d'aprendre comen•a per aprendre a veure, una cosa que no s'acaba mai, quan no Žs prohibida;
i que permet que cadascœ dibuixi una casa, o un pont, o la decoraci— d'un pœding, o el proper model

de la Ferrari, d'en•ˆ que tingui paci•ncia per escoltar i pensar amb els altres. La qual cosa tambŽ
s'apr•n.
GairebŽ van matar tots els meus animals. Alguns van sobreviure, amb l'ajut d'aquest o d'aquell, i
tambŽ perqu• el temps d'Escola Žs curt. Per aix˜ els alumnes que s—n suspesos mŽs del normal estan
perduts; i aix’ tambŽ els professors-ca•adors aprenen moltes coses, vagament escoltades i que
reapareixen.
D'on es pot deduir que no convŽ ser gaire bon alumne ni gaire dolent.
A la Casa Ba’a, com en qualsevol projecte, tambŽ hi havia client, estructura, a•llaments, mˆ d'obra,
costos i molt mŽs; i hom no pot deixar-se transportar com un tap’s oriental.
Potser per aix˜ els projectes no s—n mai tan bons com podrien ser, ni tan dolents com el seu anhel
promet.

Sobre a dificuldade de desenhar um m—vel 37
Sobre a dificuldade de desenhar um m—vel
1 3
Arquitectura: uma ‡rvore aqui, uma casa acol‡, ƒ preciso saturar o desenho de ’ntima
ou um templo, um monte ˆ direita, ou plan’cie, seguran•a, serenidade, alguma coisa do
mar, rio, uma ponte, perfil regular desta rua, a incompleto que Ž, alguma instabilidade, para
irregularidade de outra, cor, ritmos, clima, este que algo receba do que o rodeia Ðassim se
cliente, fotografia amarelecida, pergaminho, transformando. Para que n‹o se desfa•a e nada
poder, marginalidade. desfa•a, sœbitamente. Inundando o espa•o, logo
N‹o como matriz. Provoca•‹o, logo voca•‹o de tornando ao anonimato.
distorcer, de transformar.
Desejo, lentid‹o, destrui•‹o, desprendimento,
constru•‹o. 4
O objecto perfeito ser‡ um espelho sem
moldura nem lapidado Ðo fragmento de um
2 espelhoÐ poisado no ch‹o ou encostado a um
O desenho de um m—vel n‹o pode ser sen‹o muro.
definitivo. Nele um m’ope observa formas, sombras em
N‹o h‡ refer•ncias fixas Ðde escala, de movimento, reflexos de reflexos.
ambiente, de necessidade. Assim se alimenta o desenho.
Existe o corpo, que se transforma t‹o
lentamente que pode usar cadeira eg’pcia.
Despidos os objectos, existe a hist—ria de meia
dœzia de formas.
A imagina•‹o voa entre essas formas, a baixa
altura, se descontarmos aprendizes impacientes. [Porto, Fevereiro de 1984]

Sobre la dificultat de dibuixar un moble 39
Sobre la dificultat de dibuixar un moble

1
Arquitectura: un arbre aqu’, una casa allˆ, o un temple, una muntanya a la dreta, o una plana, un mar,
un riu, un pont, el perfil regular d'aquest carrer, la irregularitat d'un altre, colors, ritmes, clima, aquest
client, fotografia groguenca, pergam’, poder, marginalitat.
No com a matriu. Provocaci— i, per tant, vocaci— de distorsionar, de transformar.
Desig, lentitud, destrucci—, despreniment, construcci—.
2
El dibuix d'un moble no pot ser sin— definitiu.
No hi ha refer•ncies fixes Ðd'escala, d'ambient, de necessitat.
Tenim el cos, que es transforma tan lentament que pot usar una cadira eg’pcia.
Despullant els objectes, ens queda la hist˜ria de mitja dotzena de formes.
La imaginaci— vola entre aquestes formes, a baixa al•ada; tret de la d'aprenents impacients.
3
Cal saturar el dibuix d'’ntima seguretat, serenitat, quelcom del seu carˆcter incomplet, alguna
inestabilitat, per tal que rebi quelcom del que l'envolta Ðtransformant-se aix’. Perqu• no es desfaci i no
desfaci res. Inundant de sobte l'espai i tornant desprŽs a l'anonimat.
4
L'objecte perfecte seria un mirall sense motllura ni bisell Ðel fragment d'un mirallÐ descansant sobre
el terra o recolzat a un mur.
Al seu interior un miop hi veu formes, ombres en moviment, reflexos de reflexos.
Aix’ s'alimenta el dibuix.
[Oporto, febrer de 1984]

Outro pequeno projecto 41
Outro pequeno projecto
Gostaria de construir no deserto do Sahara. Mas h‡ uma s— gaveta para cada um, nestes
m—veis prudentes de gavetas rigorosamente
Provavelmente, ao abrir funda•›es, alguma dimensionadas, onde mal cabe um
coisa iria aparecer, adiando a prova da Grande paralelep’pedo de cimento.
Liberdade: cacos, uma moeda de oiro, o
turbante de um n—mada, desenhos indecifr‡veis Ent‹o e ˆs vezes forma e medida obrigam a
gravados em rocha. quebrar arestas, como se fosse a inven•‹o de
um "coup de poing", e logo a polir superf’cies,
Nesta Terra n‹o h‡ desertos. E se houvesse? afi‡-las para escavar espa•o.
Provavelmente estaria condenado a construir Todas estas opera•›es de paci•ncia s‹o

um barco carregado de Mem—rias, pr—ximas ou arriscadas.
distantes atŽ ˆ inconsci•ncia: inven•›es.
Quase sempre condenam o objecto ˆ montra de
E se o barco poisasse no fundo do mar estaria um museu; ou a perder-se num canto,
rodeado de ‰nforas, esqueletos, ‰ncoras confundido com o paralelep’pedo de cimento
irreconhec’veis sob a ferrugem. que Ž; ou a ser reutilizado, outra pedra
encontrada, na constru•‹o de um muro; ou
Experimentaria o desgosto de ser chamado, ainda (reencontrado) ˆ montra de um museu,
ainda no Sahara, ou no fundo do mar, entre ‰nforas, sarc—fagos esvaziados, uma
contextualista. ‰ncora irreconhec’vel, sob a ferrugem.
TambŽm esta casa ca’u em Vila do Conde como

um barco Ðentre detritos: para n‹o incomodar [Porto, 25 de Abril de 1986]
ganhou o nome de Tolan (1).
Gostaria de construir em terreno aberto, nas

(1)Barco naufragado no Tejo, carca•a presente
Pampas, ou em Macau, sobre aterros: onde n‹o
durante anos em frente ao Terreiro do Pa•o,
se fale ainda de Centro e de Periferia; ou j‡ ou nome escolhido para que todos entendam o
nunca. significado depreciativo. E de que gosto.

Un altre petit projecte 45
Un altre petit projecte

Escrit per acompanyar la publicaci— del Banc Borges & Irm‹o (Vila do Conde, 1978-86) a Quaderns. Publicat
sense t’tol. L'original portugu•s, mecanografiat, duu per t’tol "Outro pequeno projecto".
[Veure l'entrada 2.12. de la Bibliografia]
M'agradaria de construir en el desert del Sahara.
Probablement, en obrir fonaments, apareixeria alguna cosa, ajornant la prova de la Gran Llibertat:
runes, una moneda d'or, el turbant d'un n˜mada, dibuixos indesxifrables gravats damunt de roca.
En aquesta Terra no hi ha deserts. I si n'hi haguŽs?
Probablement estaria condemnat a construir un vaixell carregat de Mem˜ries, pr˜ximes o llunyanes

fins a la inconsci•ncia: invencions.
I si el vaixell anŽs a parar al fons del mar estaria envoltat d'ˆnfores, esquelets, ˆncores irreconeixibles
sota el rovell.
Experimentaria el disgust de ser qualificat, fins i tot al Sahara, o al fons del mar, de contextualista.
TambŽ aquesta casa va arribar a Vila do Conde com un vaixell Ðentre detritus; perqu• no resultŽs
massa inc˜mode li van posar el nom de Tolan (1).
M'agradaria de construir en terrenys oberts, a la Pampa; o a Macau, sobre terres guanyades al mar: on
no es parli encara de Centre i de Perif•ria: o ara o mai.
Per˜ hi ha nomŽs un calaix per a cadascœ, en aquests mobles prudents, de calaixos rigorosament
dimensionats, on amb prou feines cap un paral.lelep’pede de ciment.
Aleshores, i de vegades, forma i mesura obliguen a trencar arestes, com si es tractŽs d'un "coup de
poing", i desprŽs a pulir superf’cies, afilant-les per excavar espai.
Totes aquestes operacions de paci•ncia s—n arriscades.

Quasi sempre condemnem l'objecte a la vitrina d'un museu; o a perdre's en un rac—, conf—s amb el
paral.lelep’pede de ciment que Žs; o a ser reutilitzat, una altra pedra trobada, en la construcci— d'un
mur; o encara (retrobat) a la vitrina d'un museu, entre ˆmfores, sarc˜fags buidats, una ˆncora,
irreconeixible sota el rovell.
[Oporto, 25 d'abril de 1986]
(1) Vaixell naufragat al riu Tajo, carcassa present durant anys davant del Terreiro do Pa•o, nom
escollit perqu• tothom entengui el significat pejoratiu. I que m'agrada.

Materiais 47
Materiais
Mal sei que materiais escolher. As ideias v•m- diferentes caminhos; devo percorr•-los,
me imateriais, linhas sobre um papel branco; e escolher pode ser descobrir.
quando quero fix‡-las tenho dœvidas, escapam,
esperam distantes. Assim fosse na Holanda, onde montanhas de
livros e de experi•ncia e de informa•‹o
Recordo os carpinteiros das primeiras obras, computarizada me abrem mil vias proibidas.
que me ensinaram que as dobradi•as se Para tudo tenho mil apoios, mil disciplinas me
aplicavam assim no norte e de outra maneira no acompanham fraternalmente, a n‹o ser na
sul. solid‹o multiplicada de ser eu a escolher o que
n‹o posso escolher.
Agora que trabalho na Holanda de pouco me
servem as dœvidas: isto custa X e aquilo Y; Z Ž Os mais capazes deixam colar as coisas que
o limite. Tudo o que seja diferente s— na minha pensaram Ðcomo matŽriaÐ sobre a matŽria que
imagina•‹o Ž poss’vel; custe o que custar. n‹o pensaram.
Aprendi na Holanda, e na Alemanha, a apreciar A’ permanecem, atŽ que as primeiras

as minhas dœvidas portuguesas sobre os tempestades p›em a nœ o que era de prever: n‹o
materiais; no pa’s onde a tradi•‹o est‡ existem.
moribunda e a contemporaneidade Ž o futuro. A
oscilante disponibilidade dos materiais, e
indecisa, fracciona o que idealizo e abre [Porto, Fevereiro de 1988]

Materials 49
Materials
Escrit per al catˆleg publicat amb motiu de l'exposici— de la seva obra a la Graduate School of Design de la
Universitat de Harvard, el 1988.
Amb prou feines sŽ quins materials escollir. Les idees em vŽnen immaterials, l’nies sobre paper blanc;
i quan les vull fixar tinc dubtes, escapen, esperen en la distˆncia.
Recordo els fusters de les primeres obres, que em varen ensenyar que les frontisses es col.locaven aix’
al nord i d'una altra manera al sud.
Ara que treballo a Holanda, de poca cosa em serveixen els dubtes: aix˜ costa X i all˜ Y; Z Žs el l’mit.
Tot all˜ que sigui diferent nomŽs Žs possible a la meva imaginaci—; costi el que costi.
Vaig aprendre a Holanda, i a Alemanya, a apreciar els meus dubtes portuguesos sobre els materials;
s—n els d'un pa’s on la tradici— estˆ moribunda i la contemporane•tat Žs el futur. L'oscil.lant i indecisa
disponibilitat dels materials fragmenta all˜ que idealitzo i m'obre diferents camins; els he de rec—rrer,
escollir pot ser descobrir.
Tant de bo fos aix’ a Holanda, on un munt de llibres i d'experi•ncia i de dades informatitzades

m'obren mil vies prohibides. Per a tot tinc mil suports. Mil disciplines m'acompanyen fraternalment,
si no fos per la soledat multiplicada d'haver d'escollir all˜ que no puc escollir.
Els mŽs capa•os deixen que les coses que havien pensat s'enganxin Ðcom a mat•riaÐ sobre la mat•ria
que no havien pensat.
I all’ es queden, fins que les primeres tempestes deixen al descobert el que era de preveure: no
existeixen.

Farm‡cia Moderna 51
Farm‡cia Moderna
Pergunta: Considera-se arquitecto post -

modernista?
Resposta: N‹o importa que me chamem post-
modernista, se isso concorrer para que se fale
de arquitectura.
(Aldo Rossi, debate em Bogot‡, 1981)
1 volta come•aram a demolir prŽdios e a construir

seis ou sete pisos.
A casa da minha Av— fica num s’tio especial de
Matosinhos. A’ pelos anos 40 encontrava-se na A Farm‡cia continuava igual e obstinadamente
fronteira entre as f‡bricas de conservas (hoje Moderna; mas o reboco come•ava a desfazer-
abandonadas) e as resid•ncias de princ’pio do se.
sŽculo. Em frente havia a Farm‡cia Moderna,
realmente moderna, no mesmo estilo das casas Passei por l‡ h‡ dias. A casa da Av— continua
dos "Mestres de Traineira" subitamente em posi•‹o estratŽgica: ˆ esquerda uma
enriquecidos, que compravam carros de luxo e hospedaria, ˆ direita o Partido Socialista, em
bidŽs onde demolhavam o bacalhau; casas frente a Farm‡cia, com outra imagem e uma
geomŽtricas, depuradas, de reboco e madeira tabuleta nova onde se l•: Farm‡cia Moderna.
esmaltada e alguma pedra, quartos de banho
com m‡rmore e algum metal de gosto DŽco. Na Fiquei encantado com a perseveran•a, mas o
casa por cima da Farm‡cia respirava-se saœde e nome n‹o me fez bater o cora•‹o, como outrora,
bons princ’pios; o propiet‡rio era escuteiro e em sobressalto.
partia ao domingo, n‹o se sabe para onde,
armado de cal•as curtas e de instrumentos
fascinantes. 2
Com o passar dos anos, o nome da Farm‡cia Naqueles anos 40 o sonho de muitos arquitectos
tornou-se estranho. Mudaram os propriet‡rios, ˆ portugueses era construir em bet‹o,

teimosamente mais caro do que a pedra, usar moderna (a alguma se chamava futurista). A sua
janelas horizontais e terra•os que ˆs vezes aplica•‹o ˆ arquitectura chegou tarde e mais
metiam ‡gua. Longas batalhas se travaram, "dŽbil" do que o normal. Esse atraso e outras
levantaram-se paredes para encobrir o odiado debilidades explicam talvez a sœbita ansiedade
telhado, a telha de Marselha j‡ n‹o significava em n‹o ficar exclu’do da nova classifica•‹o.
progresso. Assim acontecera na Alemanha e na
Fran•a e noutros pa’ses; e assim se fez bela Estaremos longe da primitiva inoc•ncia que
Arquitectura. manteve o antagonismo entre Bernini e
Borromini, apesar da comum condi•‹o de
Mas a verdade Ž que hoje, e de modo geral, j‡ barrocos, mais tarde e pelos vistos evidente.
n‹o nos preocupa isso de ser moderno. Alguns
pensam que Ž urgente ser post-moderno. Podemos saber e j‡, atravŽs dos cr’ticos ou da
pr—pria lucidez, se somos post-modernistas ou
ƒ bom poder construir um telhado ou um ainda n‹o, tardo-modernistas ou cripto-post-
terra•o, usar pedra ou bet‹o ou outros materiais, modernistas, ou regionalistas e outras coisas.
conforme convenha e apete•a; "ou borracha,
mas isso n‹o passa pela cabe•a de ninguŽm", Assim podemos encontrar cantos de
como dizia o meu professor de Estruturas. tranquilidade para as incertezas, longe que
estamos do optimismo e dos claros
ƒ claro que este prazer Ž pouco compat’vel com instrumentos de trabalho dos anos 50.
grandes convic•›es, arriscamo-nos a construir
mesmo com borracha ou cart‹o, tornamo-nos
indecisos. O hero’smo reaparece quando nos 4
pro’bem um terra•o, agora por ser modernista,
purista, moralista e outras coisas horr’veis que A claridade e a utilidade da arquitectura
n‹o passam pela cabe•a de nenhuma tela, dependem do comprometimento na
asf‡ltica ou n‹o, queridas telas comuns, complexidade das transforma•›es que cruzam o
honestas e imperme‡veis. espa•o; comprometimento que, no entanto, s—
transforma a Arquitectura quando, pelo
De qualquer modo, o desinteresse por ser desenho, atinge a estabilidade e uma espŽcie de
moderno Ž um facto. Podemos dar a qualquer sil•ncio, o territ—rio intemporal e universal da
farm‡cia um nome menos solene, Real ou ordem.
Rocha ou do Adro (n‹o encontrei nenhuma
chamada Post-Moderna, provavelmente por ser Complexidade e ordem conferem aos materiais
conhecida a ambiguidade da tabuleta em frente e aos volumes e aos espa•os luminosa vibra•‹o
ˆ casa da Av—). e permanente disponibilidade. Por isso a
Arquitectura n‹o condiciona comportamentos
de forma significativa; mas n‹o constitui um
3 quadro neutro.
A men•‹o do termo post-moderno surgiu nos Quanto mais se compromete com as

her—icos anos 30, distante dos esc‰ndalos e dos circunst‰ncias da sua produ•‹o, mais delas se
triunfos contempor‰neos da arquitectura liberta; "voz" por ser impass’vel condutor de

Farm‡cia Moderna 53
vozes, medida e n‹o limite da procura de 5

perfei•‹o.
Est‹o ultrapasados os c—digos do Modernismo?
Quase sempre distante desse comprometimento Ou nunca se definiram radicalmente, a n‹o ser
e dessa autonomia, a produ•‹o actual tende a em s’nteses epis—dicas, excluindo o que
oscilar entre hermetismo e populismo, entre perturbava a suposta universalidade?
Kitsch e eleg‰ncia; de uma forma ou de outra,
sugere a substitui•‹o do criticado cont’nuo de
N‹o faz mal ao mundo que, por raz›es de
"ismos" por um "ismo" œnico, t‹o
mŽtodo, se estabele•am imagin‡rias linhas de
divertidamente indiferente que pretende tudo
fronteira. Pode ser fecundo e assim se faz
conter, alcan•ando pluralismo e sobreviv•ncia
sempre, para logo serem ultrapassados os
atravŽs de m‡scaras e de cen‡rios, invocando
limites de cada pesquisa.
simultaneamente o gratuito e a hist—ria.
Elementos e signos de crise, simplificados e
poucos, reciclados em ondas de r‡pida e NinguŽm hoje pode ignorar o pluralismo do
efŽmera propaga•‹o, s‹o exibidos como chamado Movimento Moderno, a permanente
express‹o de criatividade individual; como cr’tica no interior da febril reconstru•‹o da
imaginativa resposta ˆ progressiva cidade europeia, os gestos contradit—rios, as
burocratiza•‹o e ˆ morte das certezas. desconcertantes, seminais express›es de uma
cont’nua e multifacetada pesquisa, paralela aos
Isto, e um toque de ironia denunciado atŽ ao conformismos e aos manifestos. ƒ assunto
aniquilamento, legitimam, ou pretendem solidamente estudado.
legitimar, a associa•‹o de qualquer
irresponsabilidade aos meditados percursos de Por isso, como acontece em rela•‹o ao
Rossi ou de Stirling; ou de outros menos Modernismo, come•a j‡ o recuo da Hist—ria, a
conhecidos. procura dos Pais do Post-Modernismo.

Farmˆcia Moderna 55
Farmˆcia Moderna
Pregunta: Es considera un arquitecte post-modern?

Resposta: No em fa res que em qualifiquin de post-modern, si aix˜ ajuda que es parli d'arquitectura.
(Aldo Rossi, debat a Bogotˆ, 1981)
La casa de la meva Ëvia es toba en un lloc especial de Matosinhos. Als anys 40 feia de frontera entre
les fˆbriques de conserves (avui abandonades) i les cases de principi de segle. Davant per davant hi
havia la Farmˆcia Moderna, realment moderna, com les cases dels "Patrons de Teranyina" rˆpidament
enriquits, que compraven cotxes de luxe i bidets en els quals posaven el bacallˆ en remull; cases
geom•triques, depurades, amb arrebossats i fusta esmaltada i alguna pedra; amb banys de marbre i
algun metall de gust DŽco. A la casa del damunt de la Farmˆcia es respirava salut i bons principis; el
propietari era escolta i sortia els diumenges, no se sap cap on, amb calces curtes i armat d'instruments
fascinants.
Amb el pas dels anys, el nom de la Farmˆcia esdevinguŽ estrany. Va canviar de propietaris i tot al
voltant van conmen•ar a enderrocar edificis i a aixecar-ne de nous, de sis o set plantes. La Farmˆcia
seguia igualment i obstinadament Moderna; per˜ l'arrebossat comen•ava a desfer-se.
Hi vaig passar pel davant fa uns dies. La casa de l'Ëvia segueix ocupant una posici— estrat•gica: a
l'esquerra un Hostal, a la dreta el Partit Socialista i, al davant, la Farmˆcia, amb una altra imatge i un
nou r•tol que diu: Farmˆcia Moderna.
Em va impressionar la perseversan•a, per˜ el nom no em va fer bategar el cor, com en altres temps,
sobresaltat.

En aquells anys 40, el somni de molts arquitectes portuguesos era construir en formig—,
obstinadament mŽs car que la pedra, fer finestres horitzontals i cobertes planes, que de vegades
deixaven passar l'aigua. Es varen lliurar llargues batalles, es varen aixecar murs per amagar l'odiada
teulada, la teula de Marsella ja no significava progrŽs. Aix’ va ser a Alemanya i a Fran•a i a d'altres
pa•sos; i aix’ es va fer bella Arquitectura.
Per˜ la veritat Žs que avui, i de manera general, ja no ens preocupa aix˜ de ser modern. Alguns creuen
que Žs urgent ser post-modern.
ƒs bo poder construir una teulada o una coberta plana, emprar pedra o formig— o altres materials,
segons sigui convenient i vingui de gust; "o goma, per˜ aix˜ no li passa pel cap a ningœ", com deia el
meu professor d'Estructures.
ƒs clar que aquest plaer Žs poc compatible amb grans conviccions, ens arrisquem a construir fins i tot
amb goma o cartr—, ens tornem indecisos. L'heroisme reapareix quan ens prohibeixen una coberta
plana, ara per ser moderna, purista, moralista o d'altres coses horribles que no passen pel cap de cap
tela, asfˆltica o no, estimades teles comunes, honestes i impermeables.
Sigui com vulgui, la manca d'inter•s a ser modern Žs un fet. Podem donar a qualsevol Farmˆcia un
nom menys solemne Reial o Rocha o do Adro (no n'he trobada pas cap que es diguŽs Post-Moderna,
segurament perqu• l'ambigŸetat del r•tol que hi ha davant de casa de l'Ëvia Žs coneguda).
El terme post-modern va sorgir als heroics anys 30, lluny dels escˆndols i dels triomfs contemporanis
de l'arquitectura moderna (d'alguna se'n deia futurista). La seva aplicaci— a l'Arquitectura va arribar
tard i mŽs "d•bil" que de costum. Aquest retard i d'altres debilitats explicarien potser la sobtada
ansietat de no quedar excl˜s de la nova classificaci—.
Devem d'estar lluny de la primitiva innoc•ncia que va sostenir l'antagonisme entre Bernini i
Borromini, malgrat llur comuna condici— de barrocs, mŽs tard Ði pel que es pot veureÐ evident.
Podem saber immediatament, a travŽs dels cr’tics i de la pr˜pia reflexi—, si som post-moderns o
encara no, o tardo-moderns, o cripto-post-moderns, o regionalistes i altres coses.
La claredat i la utilitat de l'arquitectura depenen del grau de comprom’s amb la complexitat de les
transformacions que travessen l'espai; comprom’s que, no obstant aix˜, transforma l'Arquitectura

Farmˆcia Moderna 57
nomŽs quan a travŽs del dibuix assoleix l'estabilitat i una esp•cie de silenci, el territori intemporal o
universal de l'ordre.
La complexitat i l'ordre donen als materials i als volums i als espais una lluminosa vibraci— i una
permanent disponibilitat. Aix’ l'Arquitectura no condiciona els comportaments de forma significativa;
per˜ no constitueix pas, tampoc, un quadre neutre.
Quan mŽs es compromet amb les circumstˆncies de la seva producci—, mŽs s'allibera d'elles; "veu" en
tant que impassible conductora de veus, mesura i no l’mit de la recerca de perfecci—.
GairebŽ sempre allunyada d'aquest comprom’s i d'aquesta autonomia, la producci— actual tendeix a
oscil.lar entre hermetisme i populisme, entre el Kitsch i l'elegˆncia; d'una manera o altra, suggereix la
substituci— del criticada successi— d'"ismes" per un "isme" œnic, tan divertidament diferent que pretŽn
incloure-ho tot, assolint pluralisme i sobrevisquent a travŽs de mˆscares i decorats, invocant
simultˆniament la gratu•tat i la hist˜ria. Elements i signes de crisi, simplificats i pocs, reciclats en
ones de rˆpida i ef’mera propagaci—, s—n exhibits com a expressi— de creativitat individual; com a
imaginativa resposta a la progressiva burocratitizaci— i a la mort de les certeses.
Aix˜ i un toc d'ironia denunciat fins l'aniquilament legitimen, o pretenen legitimar, l'associaci— de
qualsevol irresponsabilitat a les meditades traject˜ries de Rossi o Stirling, o d'altres menys coneguts.
Estan ultrapasssats els codis del Moviment Modern? O potser mai no van ser definits prou
radicalment, tret d'algunes s’ntesis epis˜diques, excloent-ne all˜ que perturbava una pretesa
universalitat?
Poc importa al M—n que, per raons de m•tode, s'estableixin l’nies imaginˆries de frontera. Pot resultar
fecund i aix’ s'ha fet sempre, perqu• els l’mits de cada recerca siguin desprŽs ultrapassats.
Ningœ no pot ignorar avui el pluralisme de l'anomenat Moviment Modern; la cr’tica permanent a
l'interior de la febril reconstrucci— de la ciutat europea; els gestos contradictoris, les desconcertants i
seminals expressions d'una cont’nua i poli•drica recerca, paral.lela als conformismes i als manifestos.
El tema ha estat s˜lidament estudiat.
ƒs per aix˜ que, com passa en relaci— al Moviment Modern, comencem ja a recular en la Hist˜ria, a la
recerca dels Pares del Post-modernisme.

Desenhos de viagem 59
Desenhos de viagem
Nenhum desenho me d‡ tanto prazer como Haver‡ melhor do que sentar numa esplanada,
estes: desenhos de viagem. em Roma, ao fim da tarde, experimentando o
anonimato e uma bebida de cor esquisita
Viajar Ž prova de fogo, individual ou -monumentos e monumentos por ver e a
colectivamente. pregui•a avan•ando docemente?
Cada um de n—s esquece ˆ partida um saco De sœbito o l‡pis ou a bic come•am a fixar
cheio de preocupa•›es, aborrecimentos, stress, imagens, rostos em primeiro plano, perfis
tŽdio, preconceitos. esbatidos ou luminosos pormenores, as m‹os
que os desenham.
Simult‰neamente perdemos um mundo de
pequenas comodidades e os encantos perversos Riscos primeiro t’midos, presos, pouco
da rotina. precisos, logo obstinadamente anal’ticos, por
instantes vertiginosamente definitivos, libertos
Viajantes ’ntimos ou desconhecidos dividem-se atŽ ˆ embriaguez; depois fatigados e
em dois tipos: admir‡veis ou insuport‡veis. gradualmente irrelevantes.
Um bom amigo sofre verdadeiramente porque o Num intervalo de verdadeira Viagem os olhos,
Mundo Ž grande. Jamais poder‡ permitir-se e por eles a mente, ganham insuspeita
ÐdizÐ repetir uma visita; abala nervoso, capacidade.
crispado, olhos a saltar das —rbitas.
Apreendemos desmedidamente; o que
Por mim gosto de sacrificar muita coisa, de ver aprendemos reaparece, dissolvido nos riscos
apenas o que imediatamente me atrai, de que depois tra•amos.
passear ao acaso, sem mapa e com uma absurda
sensa•‹o de descobridor. [Boston, Abril de 1988]

Dibuixos de viatge 63
Dibuixos de viatge
Cap dibuix no em dona tant de plaer com aquests: dibuixos de viatge.
Viatjar Žs prova de foc, individualment o col.lectiva.
En marxar, cadascun de nosaltres deixa enrera una bossa plena de preocupacions, enuigs, estr•s, tedi,
prejudicis.
Perdem a la vegada un m—n de petites comoditats i els perversos encants de la rutina.
Els viatgers, ’ntims o desconeguts, es divideixen en dos tipus: admirables o insuportables.
Un bon amic meu pateix de deb˜ perqu• el M—n Žs gran. Mai no podrˆ permetre's ÐdiuÐ de repetir una
visita; surt nervi—s, crispat, els ulls li salten de les ˜rbites.
Per la meva part, m'agrada sacrificar moltes coses, veure nomŽs all˜ que m'atreu immediatament,
passejar a l'atzar, sense plˆnol i amb una absurda sensaci— de descobridor.
Hi ha res de millor que asseure's en una terrassa, a Roma, al capvespre, gaudint de l'anonimat amb
una beguda d'un color extraordinari Ðmonuments i monuments per veure i la mandra que avan•a
dol•ament?
De sobte, el llapis o el bol’graf comencen a fixar imatges, rostres en primer pla, perfils difuminats o
detalls lluminosos, les mans que els dibuixen.
Tra•os primer t’mids, r’gids, poc precisos, desprŽs obstinadament anal’tics, per moments
vertiginosament definits, alliberats fins a l'embriaguesa; mŽs tard fatigats i gradualment irrellevants.
En el transcurs d'un aut•ntic Viatge els ulls, i a travŽs seu la ment, assoleixen capacitats insospitades.
Aprehenem desmesuradament; all˜ que aprenem reapareix, dissolt en els tra•os que vŽnen desprŽs.
[Boston, abril de 1988]

Outras cidades 65
Outras cidades
Os œltimos dez anos de actividade profissional atribu’da aos arquitectos estrangeiros que
foram dedicados, predominantemente, a outras comigo trabalharam, aos quais, ao contr‡rio,
cidades que n‹o a minha. devo muito do que aprendi, e ainda apoio
inesquec’vel, paci•ncia no longo processo de
Cidades bem diferentes. um projecto, tradu•‹o do que n‹o se apreende
imediatamente, como desejava e necessitava.
Rigorosa e variada Berlim Ðruas severas de
Kreuzberg, peda•os de nascimento do Pela minha parte, estranho que a poucos
movimento moderno, algumas obras de s’ntese interesse, vindo de m‹os de outras terras, o
brilhante, f‡bricas monumentais, jardins, lagos, encantamento dos mil cinzentos de reboco, ou
ru’nas; Haia feita ˆ rŽgua e esquadro, onde do tijolo enegrecido, dos grandes muros sem
submersos obst‡culos obrigam a torcer a janelas, ou das esquadrias de madeira de pesada
quadr’cula, logo atravessada por longas sec•‹o; dos ritmos invari‡veis de janelas, que s—
diagonais; Caserta e a cavalgada de Vanvitelli, se rompem, explodindo, no dobrar das esquinas,
estrutura horizontal sobreposta a montes e ou onde algo exterior ˆ Arquitectura acontece.
vales, rodeando por quil—metros os jardins do Paci•ncia.
Pal‡cio; indescrit’vel N‡poles, beira-mar
deserta nas manh‹s de domingo, quando chega ƒ poss’vel que as cidades que convidam
o barco de Palermo; Salzburgo e as legi›es de arquitectos estrangeiros deles esperem o oposto
turistas idosos; Salemi, cidade para um filme de do que a’ se faz, exorcizando o conflictuoso e
Pasolini; ou Santiago hœmida e negra e doirada; fecundo cruzamento de culturas que o mundo
longos poentes de Veneza, onde cada do trabalho protagoniza. Seria belo fixar as
monumento Ž um detalhe; Macau de s’nteses que se adivinham ou sup›em,
antiqu’ssimos cruzamentos; Alcoy; Sevilha, eu universalizar as surpresas de luz que o sol do
sei l‡. Sul concede. Mas tal n‹o concede o desenho,
naturalmente, n‹o lhe sendo poss’vel sen‹o agir
Leio as cr’ticas. Ou•o da estranheza de n‹o se nas margens do que se move.
encontrar em Berlim um s— dos delicados
trabalhos de madeira de projectos anteriores; ou MantŽm-se o prec‡rio prazer de trabalhar com
em Macau os fr‡geis quarteir›es do Porto os maravilhosos artes‹os do Norte
(sobre que granito?). Por vezes a culpa Ž Ðestucadores, carpinteiros, pedreiros, esses

pedreiros que levantam padieiras de 5 m com Arquitectura -e os arquitectos- a perda gradual

tr•s paus, e as poisam sobre os v‹os, cantando do modo como eles, com m‹os que foram as
mœsica antiqu’ssima, como no Egipto cantavam nossas, lentamente, pacientemente, para alŽm
os construtores de pir‰mides. Igualmente do desenho transformavam.
satisfaz o trabalho com os meticulosos
oper‡rios da Holanda, emigrantes ou n‹o, os A eles a minha homenagem.
que juntam o que de forma programada a
indœstria produz. Ainda que afecte a [Porto, Abril de 1989]

Altres ciutats 67
Altres ciutats
Original portugu•s sense t’tol.
Els œltims deu anys d'activitat professional han estat dedicats, de manera predominant, a altres ciutats
mŽs que a la meva.
Ciutats ben diferents.
Rigorosa i variada Berl’n Ðsevers carrers de Kreuzberg, fragments del naixement del moviment
modern, algunes obres de brillant s’ntesi, fˆbriques monumentals, jardins, llacs, ru•nes; la Haia, feta
amb regle i escaire, on alguns obstacles submergits obliguen a tor•ar la quadr’cula, creuada desprŽs
per llargues diagonals; Caserta i la cavalcada de Vanvitelli, estructura horitzontal sobreposada a
muntanyes i valls que envolta els jardins del Palau; indescriptible Nˆpols, la vora del mar deserta els
matins de diumenge quan arriba el vaixell de Palerm; Salzburg i les seves legions de turistes ancians;
Salemi, ciutat per a una pel.l’cula de Pasolini; o Santiago, humida i negra i daurada; les llargues
postes de Ven•cia, on cada monument Žs un detall; Macau d'antiqu’ssims creuaments; Alcoi, Sevilla i
tantes altres.
Llegeixo les cr’tiques. Sento a dir que resulta estrany no trobar a Berl’n cap d'aquells delicats treballs
en fusta de projectes anteriors, ni a Macau les frˆgils illes d'Oporto (sobre quin granit?). De vegades
es d—na la culpa als arquitectes estrangers que han treballat amb mi Ðals quals, al contrari, dec molt
del que he apr•s, a mŽs a mŽs d'un recolzament inoblidable; paci•ncia en el llarg proc•s d'un projecte,
traducci— d'all˜ que no ha estat copsat immediatament, com desitjava i necessitava.
Per la meva part, el que em sorpr•n Žs que a tan poca gent interessi, venint de mans d'altres terres,
l'encant de les mil tonalitats de gris dels arrebossats, o del ma— ennegrit, dels grans murs sense
finestres, o de les fusteries de pesada secci—; dels ritmes invariables de finestres, que nomŽs es
trenquen, explotant, a les cantonades, o all’ on tŽ lloc quelcom d'exterior a l'Arquitectura. Paci•ncia.
ƒs possible que les ciutats que conviden arquitectes estrangers esperin d'ells el contrari d'all˜ que all’
s'acostuma a fer, exorcitzant el conflictiu i fecund encreuament de cultures que el m—n del treball
protagonitza. Seria bonic de poder fixar les s’ntesis que s'endivinen o se suposen, universalitzar les

sorpreses que el sol del Sud permet. Per˜ tot aix˜ el dibuix no ho permet, naturalment, no essent-li
possible d'actuar mŽs enllˆ dels marges d'all˜ que es mou.
Es conserva el precari plaer de treballar amb els meravellosos artesans del Nord -estucadors, fusters,
pedrers, aquests pedrers que aixequen llindes de 5 m amb tres pals, i les col.loquen sobre les
obertures, bo i cantant mœsica antiqu’ssima, com cantaven a Egipte els constructors de les pirˆmides.
Em satisfˆ tambŽ treballar amb els meticulosos operaris d'Holanda, emigrants o no, que reuneixen all˜
que la indœstria produeix de forma programada. Encara que afecti l'Arquitectura Ði els arquitectesÐ la
p•rdua gradual de la manera en qu• ells, amb les seves mans que varen ser les nostres, transformaven
lentament, pacientment, mŽs enllˆ del dibuix.
A ells el meu homenatge.
[Oporto, abril de 1989]

ƒvora 69
ƒvora
O desenho representa o arquitecto encarregado arque—logos e dos historiadores e dos

de projectar um terreno cont’guo ˆ muralha de soci—logos, as visitas dos pol’ticos e dos
ƒvora. Observa e regista o perfil cristalino da cr’ticos. O que imagina faz-se presente e tomba
cidade. Provavelmente reflecte sobre o que ir‡ sobre o ch‹o ondulado, como um len•ol branco
sobrep™r a esse perfil, como ir‡ sulcar o solo de e pesado, revelando mil coisas a que ninguŽm
ruas, canaliza•›es, energia. prestava aten•‹o: rochas emergentes, ‡rvores,
muros e caminhos de pŽ posto, tanques,
Afluir‹o fam’lias, a tŽnue ordem existente ser‡ dep—sitos e sulcos de ‡gua, constru•›es em
subvertida, destru’das as culturas incipientes, ru’nas, esqueletos de animais.
ocupados os campos abandonados.
Tudo isto perturba de rugas e de superf’cies
Os oper‡rios da constru•‹o civil h‹o-de abauladas as ideias simples. As coisas pobres e
substituir os grupos de ciganos, desaparecer‹o as casas tomam a dimens‹o de presen•a viva,
da paisagem carca•as de autom—veis, carros interrompendo os novos alicerces. H‡ um
obsoletos cobertos de lona esfarrapada, cavalos movimento helicoidal em que se misturam
e c‹es esquelŽticos, carneiros, montes de lixo. O acampamentos e sal›es, tudo Ž incipiente e
ru’do das betoneiras invadir‡ os p‡tios das ilhas provis—rio, os tapumes encurtam a paisagem e
de um s— piso e o cafŽ, a tabacaria, a mercearia as ruas novas s‹o leitos de lama.
da rua principal h‹o-de encher-se de forasteiros.
As coisas em ru’nas d‹o forma ˆs novas
O arquitecto imagina o p— e os tripŽs dos estruturas, transfiguram-se, modificam-nas.
top—grafos, os sobreiros tombando de asas Como a cauda de um cometa desprendem-se
abertas, a crueza dos muros entre jardins e das catedrais. O mundo inteiro e a mem—ria
telhados, mulheres de negro espreitando, inteira do mundo continuamente desenham a
sobressaltadas, por tr‡s das gelosias, mesas de cidade.
engenheiros, calculadoras e computadores,
economistas e outros especialistas, a dor dos [Porto, Mar•o de 1990]

ƒvora 73
ƒvora
Escrit per a una carpeta publicada amb motiu de l'exposici— Crescer de uma cidade (Galeria Labirintho, Oporto,
abril de 1990), que enregistra Ða travŽs de dibuixos d'çlvaro Siza i fotografies de Roberto CollovˆÐ alguns
moments del projecte i la construcci— del barri de la Malagueira, a ƒvora. La carpeta guarda la reproducci—
d'un dibuix i d'una de les fotografies exposades.
El dibuix representa l'arquitecte encarregat de projectar un terreny situat al costat de la muralla

d'ƒvora. Observa i registra el perfil cristal.l’ de la ciutat. Probablement reflexiona sobre all˜ que
sobreposarˆ a aquest perfil, i com solcarˆ el terra amb carrers, canalitzacions i energia.
Hi arribaran fam’lies, el t•nue ordre existent serˆ subvertit, les cultures incipients destru•des, ocupats
els camps abandonats.
Els treballadors de la construcci— civil substituiran els grups de gitanos; carcasses d'autom˜bils,
cotxes obsolets coberts amb lones estripades, cavalls i gossos esquel•tics, moltons i munts
d'escombraries desapareixeran d'aquest paisatge. El soroll de la formigonera envairˆ els patis de les
cases d'un sol pis, i el caf•, l'estanc i la merceria del carrer major s'ompliran de forasters.
L'arquitecte imagina la pols i els tr’podes dels top˜grafs, les alzines sureres caient de bra•os oberts, la
cruesa dels murs entre jardins i teulades; dones vestides de negre mirant d'amagat, sobresaltades,
darrera les gelosies; les taules dels enginyers, calculadores i ordinadors, economistes i altres
especialistes, el dolor d'arque˜legs, historiadors i soci˜legs, les visites de pol’tics i cr’tics. All˜ que
imagina es fa present i cau damunt el terra ondulat, com un llen•ol blanc i pesat, revelant mil coses a
les quals ningœ no parava atenci—: roques emergents, arbres, murs i camins, dip˜sits i solcs d'aigua,
construccions en ru•nes, esquelets d'animals.
Tot aix˜ omple d'arrugues i abonyega la superf’cie de les idees simples. Les coses senzilles i les cases
prenen la dimensi— de pres•ncia viva, interrompent els nous fonaments. Hi ha un moviment helico•dal
en qu• es barregen campaments i salons; tot Žs incipient i provisional, les tanques escurcen el paisatge
i els nous carrers s—n llits de fang.

Les ru•nes donen forma a les noves estructures, es transfiguren i les modifiquen. Com la cua d'un
cometa es desprenen de les catedrals. El m—n sencer, i la mem˜ria sencera del m—n, dibuixen
cont’nuament la ciutat.
[Oporto, mar• de 1990]

Museus 75
Museus
Nos museus a luz faz-se doce, cuidadosa, ao teu percurso de mon—tona novidade e
impass’vel de prefer•ncia, e imut‡vel. ƒ preciso demasiado r‡pido, ousou resistir, pretende
n‹o ferir, Ž preciso n‹o ferir os cuidados de resistir. Concede benevol•ncia ao que os
Vermeer, n‹o se deve competir com a violenta homens fazem com as m‹os e nasce de ti,
luz de Goya, ou a penumbra, n‹o se pode adorando-te e imobilizando a tua impaci•ncia.
desfazer a quente atmosfera de Tiziano, prestes Concede aos homens que se movam nestes
a extinguir-se, ou a luz universal de Vel‡zquez espa•os serenamente, esquecendo-te, viajante
ou a dissecada de Picasso, tudo isso escapa ao imperturb‡vel que cria e mata sem maldade
tempo e ao lugar no voo da Vit—ria de nem bondade.
Samotr‡cia.
Assim Ž a Arquitectura dos Museus, idealmente
A arquitectura do Museu n‹o pode ser sen‹o sem paredes, nem portas, nem janelas, nem
cl‡ssica, provavelmente, distante ou cuidadosa todas essas defesas por demais evidentes,
em rela•‹o ˆ Geografia e ˆ Hist—ria; a pr—pria pensadas e repetidas, Museus que recolhem o
rampa de Lloyd Wright imobiliza-se que esteve em pal‡cios, ou igrejas, ou cabanas,
subitamente. Surgem no telhado invis’veis ou s—t‹os, coberto de gl—ria ou de p—, dobrado
fabulosas m‡quinas de controle, acess’veis por sob o colch‹o de uma enxerga, e agora
al•ap›es, por escadas de bombeiro, cobertas de silenciosamente me observa, sob uma luz
p— e de teias de aranha e de pontes reservadas, indiferente ao que se move demais.
m‡quinas que dizem ˆ luz, ao sol e ˆs
inven•›es: p‡ra, entra na ponta dos pŽs,
sil•ncio, o que iluminas resistiu ˆ tua viol•ncia, [Porto, Fevereiro de 1988]

Museus 77
Museus
En els museus la llum es fa delicada, atenta, preferiblement impassible, i immutable. No s'ha de ferir;
no s'ha de ferir la cura de Vermeer; no s'ha de competir amb la violenta llum, o la penombra, de
Goya; no es pot desfer la calent atmosfera de Tiziano, a punt d'extingir-se; o la llum universal de
Vel‡zquez o la dissecada de Picasso; tot aix˜ escapa al temps i al lloc en el vol de la Vict˜ria de
Samotrˆcia.
L'arquitectura del museu no pot ser sin— clˆssica, probablement; distant o curosa en relaci— a la
Geografia i la Hist˜ria; fins i tot la rampa de Lloyd Wright, de sobte, s'immobilitza. Apareixen a la
coberta invisibles i fabuloses mˆquines de control, accessibles a travŽs de trapes i escales d'incendis,
cobertes de pols, teranyines i passeres de servei; mˆquines que diuen a la llum, al sol i a les
invencions: atura't, entra de puntetes, silenci, all˜ que il.lumines ha resistit la teva viol•ncia, s'ha
atrevit a resistir, pretŽn resistir, i massa depressa, el teu recorregut de mon˜tona novetat. Sigues
benevolent amb all˜ que els homes fan amb les mans i neix de tu, adorant-te i immobilitzant la teva
impaci•ncia. Concedeix als homes de moure's en aquests espais serenament, oblidant-te, viatger
impertorbable que crea i mata sense maldat ni bondat.
Aix’ Žs l'arquitectura dels Museus, idealment sense parets, ni portes, ni finestres, ni totes aquelles
defenses, d'altra banda evidents, pensades i repetides. Museus que recullen all˜ que estiguŽ en palaus,
o esglŽsies, o cabanes, o soterranis, cobert de gl˜ria o de pols, doblegat sota una mˆrfega; i ara
m'observa silenciosament, sota una llum indiferent a all˜ que es mou massa.

Preexist•ncia i desig col.lectiu de transformaci— 79
Preexist•ncia i desig col.lectiu de transformaci—

Escrit per al nœmero monogrˆfic de L'Architecture d'Aujourd'hui dedicat a l'obra d'Alvar Aalto. En la mateixa
secci— es publiquen tambŽ escrits de Hans Hollein, Robert Venturi, Alan Colquhoun i Ricardo Bofill.
El text de Siza presenta en embri— els temes que, sis anys desprŽs, seran represos en el segŸent escrit d'aquest
recull.
Original portugu•s il.localitzable. Tradu•t del franc•s.
ÉAcabarˆ per entrar a l'Escola d'Arquitectura d'Oporto. L'a•llament a que estava aleshores sotm•s
Portugal redu•a l'ensenyament i la producci— arquitectñica a un provincialisme cultural asfixiant.
La resist•ncia d'uns pocs als imperatius de l'arquitectura oficial era per for•a marginal i dif’cilment es
podia manifestar a l'obra executada o a la vida de l'Escola.
La informaci— disponible es limitava amb prou feines a una relativa divulgaci— de l'obra i els escrits
de Le Corbusier. Algœ em parlˆ aleshores d'una revista anomenada L'Architecture d'Aujourd'hui . En
vaig comprar sis nœmeros, a l'atzar, entre els quals es trobava el de maig de 1950. No puc oblidar el
primer contacte amb l'obra d'Alvar Aalto, tal i com venia publicada i analitzada en el seu
desenvolupament, ni la fascinaci— amb qu• vaig veure per primera vegada les fotografies de Viipuri i
del dormitori per a estudiants del M.I.T.
Les contradiccions internes d'un r•gim reaccionari i insostenible que consentien mentrestant l'aparici—
de preses de posici— col.lectives, fins aleshores completament controlades (Primer CongrŽs Nacional
d'Arquitectura1 , moviments estudiantils, accŽs a l'ensenyament de joves arquitectes progressistes), es
varen manifestar en aquest moment.
La revista Arquitectura promou un debat sobre l'ensenyament. Divulga i estudia les escasses
realitzacions arquitectñiques que escapen a les "regles del joc". ƒs en aquest context que s'empr•n, a
iniciativa del Sindicat dels Arquitectes i subvencionat pel Ministeri d'Obres Pœbliques, una "recerca
sobre les arquitectures populars a Portugal". 2 La documentaci— publicada seria utilitzada de dues
maneres oposades. Es tracta, d'una banda, de recuperar i actualitzar el concepte reaccionari de
"tradicions de l'arquitectura nacional". ƒs amb aquesta finalitat que la recerca havia estat autoritzada i
subvencionada. Va servir tambŽ, d'altra banda, per recon•ixer objectivament l'arquitectura portuguesa
en funci— de les seves relacions amb el medi, l'home i el pa’s real; per con•ixer millor la tradici— i la
representaci— f’sica d'aquesta realitat a l'espai portugu•s.

La influ•ncia de l'obra i el pensament d'Aalto va esdevenir inevitablement aleshores un punt de

refer•ncia i de reflexi— sotm•s, en l'interior de la mateixa l˜gica, a temptatives demag˜giques de
recuperaci— que no ens interessa considerar aqu’.
L'obra d'Aalto s'arrela en la tradici— finlandesa de manera espontˆnia i natural, a la vegada que
profundament intencionada, i s'estructura clarament a partir de la s˜lida formaci— racionalista de
l'arquitecte. Crec que la seva contribuci— provŽ d'un doble i fort distanciament en relaci— a les
ambigŸitats del neo-empirisme, la superviv•ncia de pressup˜sits formals o d'altres, o enfront de
l'estreta construcci— d'un llenguatge arquitectñic, de models i de prototips d'una "nova arquitectura"
suposadament transformadora. ƒs realment a aquest distanciament al que es remet de manera decisiva
en el per’ode mŽs fecund de la seva obra, en el moment de l'esfor• de reconstrucci— d'un pa’s devastat,
per˜ tambŽ renovat, per una lluita d'alliberament i per la guerra.
Per a molts arquitectes portuguesos que treballen compromesos amb un pa’s que coneix actualment
complexos canvis, l'obra d'Aalto Ðque es permetŽ, si bŽ poc, de parlar de m•todeÐ resulta
particularment exemplar en les seves propostes metodol˜giques.
A travŽs de l'obra realitzada i d'alguns escrits, que crec que tindran una influ•ncia profunda i duradora
en la prˆctica i l'aprenentatge de l'arquitectura, Aalto presenta el projecte no com un procŽs lineal que
va de l'anˆlisi a la s’ntesi, sin— com un procŽs continu, obert, complex i inclusiu. Demostra aix’ que el
dibuix final neix d'un diˆleg permanent entre all˜ que pre-existeix i el desig col.lectiu de
transformaci—. A partir d'aqu’É
1 1948.
2 L'InquŽrito ˆ Arquitectura Regional Portuguesa, impulsat principalment per Keil do Amaral, Žs un treball de
recerca que va permetre estudiar per primera vegada en profunditat l'arquitectura tradicional del pa’s. L'InquŽrito
(la Interrogaci— o l'Interrogatori) va posar de manifest la distˆncia entre aquesta i l'arquitectura "nacional"
inventada i imposada pel r•gim de Salazar. L'estudi, dut a terme entre 1956 i 1961 i publicat aquell mateix any
[Sindicato Nacional dos Arquitectos, Arquitectura Popular em Portugal, Lisboa, 1961], va tenir importants
conseqŸ•ncies en el desenvolupament de l'arquitectura portuguesa dels primers anys seixanta.

Alvar Aalto: Tr•s facetas ao acaso 81
Alvar Aalto: tr•s facetas ao acaso
1 Lisboa, Cadiz, ou Notto, s‹o exemplos

fecundos de reconstru•‹o.
"Considero um facto muito encorajador que um
artista se tenha de contrariar e por assim dizer Dos terramotos mais recentes da Sic’lia, e da
sair da sua esfera de trabalho tradicional. Ao
democratizar o seu produto tira-o do seu solu•‹o adoptada (constru•‹o de cidades
reduzido ‰mbito e coloca-o nas m‹os do grande novas), pouco mais resultou, para a cultura
pœblico. Por consequ•ncia, o artista aproxima- arquitect—nica europeia, do que o enterrar de
se do pœblico, o que muito o ajuda a criar uma algumas ideias ainda latentes, na sequ•ncia das
vida harmoniosa, em vez de teimosamente grandes op•›es da reconstru•‹o do post-guerra.
manter uma distin•‹o entre arte e n‹o-arte, que
A actividade profissional de Alvar Aalto foi
conduz a constante tragŽdia e a uma vida sem
esperan•a."(1) tambŽm influenciada por um cataclismo: a
guerra.
A exposi•‹o de Alvar Aalto chega a Lisboa em
momento oportuno: entre a exposi•‹o do A Finl‰ndia torna-se independente em 1917, e
Marqu•s (reconstru•‹o r‡pida de uma grande no ano seguinte realiza Aalto a sua primeira
cidade destru’da por um cataclismo) e a obra: remodela•‹o da casa dos pais.
exposi•‹o Depois do Modernismo (sem um
cataclismo evidente por detr‡s). Segue-se a participa•‹o entusi‡stica no esfor•o
de conquista e afirma•‹o de autonomia
Os cataclismos provocam um sœbito surto de nacional: edif’cios para cooperativas e para
(re)constru•‹o, e naturalmente, quando existem, organiza•›es patri—ticas, edif’cios industriais,
uma luta de tend•ncias. O resultado dessa luta pavilh›es para exposi•›es nacionais e
influi profundamente no equilibrio cultural das internacionais.
comunidades, o qual sofre uma ruptura, paralela
ˆ ruptura f’sica. A actividade deste per’odo Ž cortada, e tambŽm
potencializada, pela guerra de 39-45.
Por vezes, a nova ordem universaliza-se, por
vezes constitui a sistematiza•‹o de pesquisas Aalto Ž internacionalmente conhecido,
fragment‡rias anteriores, vinculada ou n‹o aos sobretudo a partir da apari•‹o fulgurante do
modelos de partida. pavilh‹o de New York (1938) e da divulga•‹o

do sanat—rio de Paimio (1929) e da biblioteca que nos tocaram. N‹o fa•o uma arquitectura
de Viipuri (1930). ostensivamente finlandesa, e n‹o vejo qualquer
oposi•‹o entre finland•s e internacional."(2)
En Junho de 1940 publica, em Magazine of Art,
Apesar do sucesso internacional, que lhe teria
o texto Reconstru•‹o no Post-Guerra , no qual
permitido seguir outras vias, Aalto mantŽm-se
equaciona problemas e prop›e solu•›es,
na Finl‰ndia, esse pa’s distante, pouco populoso
advogando a universalidade das respostas:
e pouco conhecido, recortado por lagos e
florestas, onde os caminhos n‹o t•m guias e
"A Finl‰ndia deveria ser o primeiro lugar para
longamente permanecem cobertos pela neve.
experimenta•‹o e pesquisa na actividade
Pura superf’cie que os pŽs v‹o desenhando na
humana agora chamada reconstru•‹o. ƒ o dever
forma mais natural.
desse pa’s para com a humanidade."
Os trabalhos realizados depois da guerra s‹o
Neste texto Aalto defende uma terceira via,
fortemente condicionados por restri•›es de
evolutiva e aberta, entre a barraca que responde
materiais e de meios de produ•‹o e de
ˆ urg•ncia e a cidade nova "acabada".
transporte. Ao contr‡rio do que se passa noutros
pa’ses, a falta de cimento e de ferro leva a
Os seus pontos de vista mant•m-se actuais e
utilizar os materiais locais (tijolo, madeira,
mais evidentes, se observarmos as
cobre) e permite a sobreviv•ncia da artesania.
consequ•ncias da reconstru•‹o, tal como foi
realizada em Fran•a, ou na Alemanha, ou
Em Fran•a, n‹o h‡ mais lugar para Chareau e
mesmo em Inglaterra.
seus artes‹os, como o milagre alem‹o n‹o pode
admitir Taut no interior das cooperativas. O
PolŽmicas recentes, como aquela em curso em
trabalho de Aalto n‹o se define em reac•‹o ˆ
Berlim (IBA 87) ou as erup•›es marginais do
"mecaniza•‹o modernista", e quando sobre este
post-modernismo, e ainda e sobretudo a reac•‹o
tema se pronuncia f‡-lo em geral com medida;
desencantada das popula•›es, n‹o importa
n‹o trai a componente CIAM ou construtivista
onde, levam-nos a pensar na reconhecida
da sua forma•‹o; nem a neocl‡ssica, nem a
qualidade da arquitectura finlandesa, para a
rom‰ntica.
qual, e para alŽm de outras raz›es, a
participa•‹o de Aalto foi t‹o influente.
Para ele n‹o existem tantas fronteiras; e como
na paisagem da Finl‰ndia, os acidentes
Durante os anos quarenta a actividade de Aalto
constituem fino tecido, cont’nuo e variado.
est‡ sobretudo ligada ˆ habita•‹o. Pode-se dizer
que a partir de ent‹o projecta edif’cios pœblicos.
Mesmo quando essa paisagem orienta a sua
produ•‹o, quando aproxima a forma dos lagos e
a dos vidros que desenha, esse n‹o Ž mais do
2 que um aspecto particular do seu jeito de tudo
incluir no desenho, de tudo tomar como
"N‹o penso que tenha uma tend•ncia para o
Folklore. As tradi•›es que nos impressionam est’mulo.
referem-se sobretudo ao clima, ˆs condi•›es
materiais, ˆ natureza das tragŽdias e comŽdias Finland•s com desejo de viajar (viajante Ž

Alvar Aalto: Tr•s facetas ao acaso 83
homem de grandes ra’zes) vai desenhando o projectar do que a sintetizada neste fragmento e
que mais o impressiona e torna-se, como todos em outros textos e depoimentos de Aalto, que
os grandes criadores, "agente de mesti•agem" por serem curtos n‹o s‹o menos clarificadores.
Ðo sŽmen da transforma•‹o. Com isto quero
dizer que, dominando modelos experimentados O que este "relato" comunica n‹o Ž a "sua"
(o modelo Ž universal), transforma-os, ao maneira de projectar, mas "a" maneira de
introduzi-los em realidades diferentes, deforma- projectar para o nosso tempo, oculta sob o
os, cruza-os tambŽm, utiliza-os de forma manto de muitos interesses. Sob a nudez da
surpreendente e luminosa: objectos estranhos verdade (que n‹o exige muitas palavras) o
que aterram e logo estendem ra’zes. O manto pesado do condicionamento.
dormit—rio de estudantes de Boston (1947), Ž
um Aalto e um edif’cio americano. E quem ƒ preciso procurar o depoimento de outras
critica o m‡rmore do Enso-Gutzeit n‹o o esperi•ncias no campo das artes (Aalto escreveu
compreende. alguma coisa sobre a rela•‹o entre as artes) para
encontrar a "exposi•‹o" de algumas das
H‡ Marrocos em SeinŠjoki, Delfos em capacidades da natureza humana,
Otaniemi, Londres em Sunila, Veneza em convenientemente censuradas.
Hels’nquia Ðe mais Finl‰ndia. E a
transforma•‹o nunca depende apenas de Os arquitectos v•m-se habituando a muito
Marrocos, ou Delfos, ou Londres, ou Veneza. pudor, ou nehum; sujeitos a envolv•ncias, de
uma forma ou de outra tecem mantos em torno
do pr—prio trabalho.
3
Esses mantos, de caimento complexo, muito
"O nœmero imenso de exig•ncias e problemas ramificado e ˆs vezes elegante, quando
constitui uma barreira que dificulta o devidamente engomados, mantŽm-se
aparecimento da ideia base arquitect—nica.
Esque•o-me de tudo por momentos, depois de perfeitamente de pŽ e podem confundir-se com
me aperceber subconscientemente dos o corpo de uma teoria, ou de um mŽtodo de
par‰metros e exig•ncias do trabalho. Desenho ac•‹o, pese embora a aus•ncia de cabe•a, que
por instinto, n‹o fa•o s’nteses de arquitectura, escapa na penumbra, ou sob luz muito violenta.
muitas vezes os meus esbo•os parecem-se com
composi•›es infantis, e deste modo a ideia
Assim milhares de estudantes de arquitectura
principal toma forma gradualmente, uma
espŽcie de subst‰ncia universal que me ajuda a percorrem com os dedos sulcos profundos (um
harmonizar os inumer‡veis componentes por um e separadamente), constatando que
contradit—rios."(3) todos os percursos terminam no solo, ou no
Žter.
Bastam estas linhas para que me espante se
acaso ou•o dizer (e tenho ouvido): Aalto, A arquitectura de Aalto n‹o foi influente, em
arquitecto, finland•s, n‹o teorizava, n‹o falava Portugal, sen‹o a partir da segunda metade dos
de mŽtodo: fazia, genialmente. anos cinquenta. E julgo que por pouco tempo e
mais frequentemente pelas formas (algumas) do
Isto porque n‹o conhe•o mais exacta e que por dentro. Mas essa influ•ncia n‹o Ž
penetrante an‡lise do processo mental de casual, nem vem somente de It‡lia, como quase

tudo vinha, nem dela s— isso ficou. ƒ de notar a Sairemos talvez de outro cataclismo, menos
coincid•ncia com um dos poucos momentos de r‡pido mas n‹o menos sistem‡tico: a destrui•‹o
ac•‹o profissional colectiva e de quebra do das nossas cidades e do que nelas se sedimenta
alheamento Porto-Lisboa. Refiro-me ao per’odo e se faz dispon’vel.
post InquŽrito ˆ Arquitectura Portuguesa e ao
movimento que seguiu, envolvendo estudantes Esta sa’da poss’vel explica talvez a agita•‹o e a
e arquitectos de Lisboa e Porto, reunidos em mobiliza•‹o de que as tr•s exposi•›es patentes
torno da revista Arquitectura. Quando Fernando em Lisboa s‹o testemunho.
T‡vora e Nuno Teot—nio se encontram junto ˆ
igreja do Carmo, sem simbolismo e com sinais Estudar Aalto pode ajudar-nos, n‹o interpretado
combinados de identifica•‹o. como œltimo grande personagem, de
genialidade incomunic‡vel, mas pelo que dele Ž
A influ•ncia de Aalto Ž inevit‡vel porque comunica•‹o generosa. A sua influ•ncia deve
assenta em circunst‰ncias semelhantes: come•ar no refazer das nossas escolas de
necessidade de redescobrir as ra’zes, restri•›es, arquitectura, abertas aos problemas de hoje. ƒ
isolamento; assenta ainda em dœvidas de que os reagindo a eles que nos podemos encontrar.
delegados portugueses ao CIAM traziam N‹o certamente reagindo ao Modernismo do
not’cia. post-guerra que n‹o tivemos.
A segunda fase de influ•ncia de Aalto pode

estar pr—xima. (1),(2),(3) Fragmentos de textos de A. Aalto.

Alvar Aalto: Tres aspectes a l'atzar 85
Alvar Aalto: Tres aspectes a l'atzar

Escrit amb motiu de l'exposici— sobre l'obra d'Alvar Aalto celebrada a Lisboa.
"Em sembla molt encoratjador que un artista s'hagi de contrariar i, per dir-ho aix’, sortir del seu ˆmbit
tradicional de treball. En democratitzar el seu producte, el treu fora del seu redu•t ˆmbit i el col.loca a
les mans del gran pœblic. Per consegŸent, l'artista s'apropa al pœblic; cosa que ajuda molt a dur una
vida mŽs harmoniosa, en lloc de seguir mantenint obstinadament una distinci— entre art i no-art, que
condueix a la trag•dia constant i a una vida sense esperan•a."(1)1
L'exposici— d'Alvar Aalto arriba a Lisboa en un moment oportœ: entre l'exposici— del MarquŽs 2
(rˆpida reconstrucci— d'una gran ciutat destru•da per un cataclisme) i l'exposici— Depois do
Modernismo (sense un cataclisme evident al darrera).
Els cataclismes provoquen sobtades brotades de (re)construcci— i naturalment i quan aquestes

existeixen, una lluita de tend•ncies. El resultat d'aquesta lluita tŽ una profunda influ•ncia en l'equilibri
cultural de les comunitats, que experimenta una ruptura paral.lela a la ruptura f’sica.
De vegades el nou ordre s'universalitza, de vegades aquest constitueix la sistematitzaci— de recerques

fragmentˆries anteriors, vinculat o no als models de partida.
Lisboa, Cadis o Notto s—n exemples fecunds de reconstrucci—.
Les conseqŸ•ncies dels recents terratr•mols de Sic’lia i de la soluci— adoptada (construcci— de noves
ciutats), per a la cultura arquitectñica europea, han consistit en poca cosa mŽs que l'enterrament
d'algunes idees encara latents procedents de les grans opcions de reconstrucci— de postguerra.
L'activitat professional d'Alvar Aalto fou tambŽ marcada per un cataclisme: la guerra.
Finlˆndia esdevŽ independent el 1917 i l'any segŸent Aalto construeix la seva primera obra: la
remodelaci— de la casa dels seus pares.

DesprŽs vindrˆ l'entusiasta participaci— en l'esfor• de conquesta i afirmaci— de l'autonomia nacional:

edificis per a cooperatives i organitzacions patri˜tiques, edificis industrials, pavellons per a
exposicions nacionals i internacionals.
L'activitat d'aquest per’ode queda tallada, per˜ tambŽ potenciada per la guerra del 39 al 45.
Aalto Žs conegut internacionalment a partir, sobretot, de la fulgurant aparici— del pavell— de Nova
York (1938) i de la divulgaci— del sanatori de Paimio (1929) i de la biblioteca de Viipuri (1930). 3
El juny de 1940 publica a Magazine of Art el text La reconstrucci— en la postguerra, en el qual

planteja problemes i proposa solucions, cercant la universalitat de les respostes:
"Finlˆndia hauria de ser el primer lloc per a l'experimentaci— i la recerca d'aquesta activitat humana
que avui s'anomena reconstrucci—. ƒs un deure d'aquest pa’s amb la humanitat."
En aquest escrit Aalto defensa una tercera via, evolutiva i oberta, entre la barraca que ha de respondre
a la urg•ncia i la ciutat nova "acabada".
Els seus punts de vista mantenen l'actualitat, i es fan encara mŽs evidents si observem les
conseqŸ•ncies de la reconstrucci— tal i com va ser duta a terme a Fran•a, Alemanya o, fins i tot, a
Anglaterra.
Pol•miques recents, com la que hi ha actualment a Berl’n (IBA 87) o les erupcions marginals del
post-modernisme i encara, i sobretot, la reacci— desencantada de la poblaci—, sigui on sigui, ens porten
a pensar en la reconeguda qualitat de l'arquitectura finlandesa, per a la qual i mŽs enllˆ d'altres factors,
la participaci— d'Aalto va ser tan influent.
Al llarg dels anys quaranta l'activitat d'Aalto estˆ lligada principalment a l'habitatge. Es pot dir que, a
partir d'aleshores, projecta edificis pœblics.
"No crec pas que tingui una tend•ncia al folklore. Les tradicions que mŽs ens impressionen tenen
sobretot a veure amb el clima, les condicions materials, la naturalesa de les trag•dies i com•dies que
ens commogueren. No faig una arquitectura ostensiblement finlandesa i no veig cap mena d'oposici—
entre finland•s i internacional."(2)
Malgrat l'•xit internacional, que li hauria perm•s de seguir altres camins, Aalto es queda a Finlˆndia,
aquell pa’s llunyˆ, poc poblat i poc conegut, retallat per llacs i boscos, on els camins no tenen vorades
i resten sovint tapats per la neu. Pura superf’cie que els peus van dibuixant de la forma mŽs natural.

Els treballs realitzats desprŽs de la guerra estan fortament condicionats per restriccions de materials i
mitjans de producci— i transport. Al contrari del que succeeix a d'altres pa•ssos, la manca de ciment i
ferro porta a utilitzar els materials locals (ma—, fusta, coure) permetent aix’ la superviv•ncia de
l'artesania.
A Fran•a ja no hi haurˆ lloc per a Chareau i els seus artesans, de la mateixa manera que el miracle
alemany tampoc no podrˆ admetre Taut en el si de les cooperatives. El treball d'Aalto es defineix com
a reacci— a la "mecanitzaci— moderna", i quan es pronuncia sobre aquest tema ho fa generalment amb
mesura; sense trair les components CIAM o constructivista de la seva formaci—; aix’ com tampoc la
neoclˆssica o la romˆntica.
Per a ell no existeixen tantes fronteres i, com al paisatge finland•s, els accidents constitueixen un
teixit subtil, continu i variat.
Fins i tot quan aquest paisatge orienta la seva producci—, quan apropa la forma dels llacs i la dels
vidres que dibuixa, no es tracta mŽs que d'un aspecte particular de la seva facilitat per incloure-ho tot
en el dibuix; de trobar est’muls en totes les coses.
Finland•s amb desig de viatjar (el viatger Žs home de fortes arrels) va dibuixant all˜ que mŽs
l'impressiona, esdevenint, com tots els grans creadors, "agent de mestissatge" Ðllavor de
transformaci—. Vull dir amb aix˜ que, dominant models experimentats (el model Žs universal) els
transforma en introduir-los en realitats diferents. Els deforma, els entrecreua, utilitzant-los de forma
sorprenent i lluminosa: objectes estranys que aterren i estenen desprŽs les seves arrels. El dormitori
per a estudiants de Boston (1947) Žs un Aalto i un edifici americˆ. I qui critica el marbre de la Enso -
Gutzeit Žs que no l'entŽn.
Hi ha Marroc a SeinŠjoki, Delfos a Otaniemi, Londres a Sunila, Ven•cia a H•lsinki Ði a mŽs

Finlˆndia. I la transformaci— mai no dep•n nomŽs del Marroc, Delfos, Londres o Ven•cia.
"La gran quantitat d'exig•ncies i problemes constitueix una barrera que dificulta l'aparici— de la idea
base arquitectñica. M'oblido de tot per uns instants, desprŽs d'haver assimilat subconscientment els
parˆmetres i les exig•ncies del treball. Aleshores dibuixo instintivament, no faig s’ntesis
d'arquitectura. Moltes vegades els meus esbossos recorden dibuixos infantils. I aix’ la idea principal
pr•n forma gradualment; una esp•cie de substˆncia universal que m'ajuda a harmonitzar els
innombrables components contradictoris."(3)
Basten aquestes l’nies perqu• em tresbalsi si sento dir (i ho he sentit): Aalto, arquitecte, finland•s, no
teoritzava, no parlava de m•tode; feia, genialment.
Perqu• no conec cap anˆlisi mŽs exacta i penetrant del procŽs mental de projectar que la sintetitzada
en aquest fragment, aix’ com en d'altres escrits i declaracions d'Aalto, que pel fet de ser breus no s—n
menys aclaridors.

All˜ que aquesta "narraci—" ens transmet no Žs la "seva" manera de projectar, sin— "la" manera de
projectar del nostre temps, oculta sota el mantell de molts interessos. Sota la nuesa de la veritat (que
no demana gaires paraules) el pesat mantell dels condicionaments.
Cal anar a buscar la contribuci— d'altres experi•ncies en el camp de l'art (Aalto va escriure sobre la
relaci— entre les arts) per trobar l'"exposici—" d'algunes de les capacitats de la naturalesa humana,
convenientment censurades.
Els arquitectes s'han anat acostumant a tenir molt de pudor, o gens; subjectes a all˜ que els envolta
d'una manera o altra, teixeixen mantells al voltant del seu propi treball.
Aquests mantells Ðde complexa caiguda, molt ramificada i de vegades elegantÐ, quan s—n
degudament emmidonats, es mantenen perfectament drets i poden ser confosos amb el cos d'una
teoria o d'un m•tode d'acci—; tot i l'abs•ncia del cap, que s'escapa en la penombra o sota una violenta
llum.
Aix’ milers d'estudiants d'arquitectura recorren amb els dits solcs profunds (un per un i
separadament), constatant que tots els recorreguts acaben al terra, o a l'•ter.
L'arquitectura d'Aalto no va tenir influ•ncia, a Portugal, mŽs que a partir de la segona meitat dels anys
cinquanta. I crec que per poc temps i mŽs sovint per les formes (algunes) que per dins. Per˜ aquesta
influ•ncia no Žs casual, ni ve nomŽs d'Itˆlia Ðcom gairebŽ tot venia aleshoresÐ ni d'ella en va quedar
nomŽs aix˜. Cal destacar la coincid•ncia amb un dels pocs moments d'acci— professional col.lectiva i
de ruptura de la incomunicaci— entre Oporto i Lisboa. Em refereixo al per’ode que segueix a
l'InquŽrito ˆ Arquitectura Portuguesa 4 i a l'activitat que generˆ, implicant estudiants i arquitectes de
Lisboa i Oporto reunits al voltant de la revista Arquitectura. Quan Fernando T‡vora i Nuno Teot—nio5
es troben al davant de l'esglŽsia do Carmo, sense simbolisme i amb calculats senyals d'identificaci—.
La influ•ncia d'Aalto era inevitable perqu• es basa en circumstˆncies semblants: necessitat de

redescobrir les pr˜pies arrels, restriccions, a•llament; es basa tambŽ en els dubtes que els delegats
portuguesos als CIAM transmetien.
La segona fase de la influ•ncia d'Aalto pot estar pr˜xima.
Sortirem potser d'un altre cataclisme, menys rˆpid per˜ no menys sistemˆtic: la destrucci— de les
nostres ciutats i d'all˜ que se sedimenta i esdevŽ en elles disponible.
Aquesta sortida possible explicaria potser l'agitaci— i la mobilitzaci— que testimonien les tres
exposicions presentades a Lisboa.
Estudiar Aalto ens pot ajudar, sempre que no sigui interpretat com a œltim gran personatge, de
genialitat incomunicable, sin— pel que tŽ de generosa comunicaci—. La seva influ•ncia ha de comen•ar

amb la reforma de les nostres escoles d'arquitectura, obrint-les als problemes actuals. ƒs nomŽs
reaccionant davant seu que ens podem trobar a nosaltres mateixos. I no certament reaccionant a una
Arquitectura Moderna de postguerra que no vˆrem tenir.
(1), (2), (3) Fragments de textos d'A. Aalto.
1 Les citacions d'escrits d'Alvar Aalto han estat tradu•des a partir de les versions portugueses utilitzades per Siza,
i no directament dels originals.
2 Sebasti‹o JosŽ de Carvalho e Melo (1699-1782), MarquŽs de Pombal, principal art’fex de la reconstrucci— de
Lisboa desprŽs del terratr•mol de 1755.
3 La proposta de concurs per al Pavell— de Nova York va ser elaborada el maig de 1938 i la construcci— es duguŽ
a terme el 1939. La proposta de concurs per al Sanatori de Paimio va ser presentada el gener de 1929 i la
construcci— es prolongˆ fins el 1933. El projecte de la Biblioteca de Viipuri Ðinaugurada el 13 d'octubre de 1935Ð
va comen•ar amb el concurs de 1927. La versi— definitiva data de 1933.
[Gšran Schildt, Alvar Aalto. The Decisive Years, (Nova York, Rizzoli, 1986), pp. 161-165, 235-236, 240; Gšran
Schildt, Alvar Aalto. The Early Years , (Nova York, Rizzoli, 1984), p. 290.]
4 Vegeu Nota 2, pˆg. 80.
5 Fernando T‡vora (nascut el 1923) i Nuno Teot—nio Pereira (nascut el 1922) han estat, a Oporto i a Lisboa
respectivament, els arquitectes mŽs representatius de la seva generaci—.

A Ville Savoye revisitada 91
A Ville Savoye revisitada
Picasso dizia que necessitara de dez anos para Ao contr‡rio de Chareau, de quem
aprender a desenhar, e depois de outros dez continuamente, ao que parece, observava as
anos para aprender a desenhar como uma engenhosas descobertas e o emprego de novos
crian•a. materiais, Le Corbusier n‹o tem uma clientela
fixa, nem uma equipa de maravilhosos artes‹os.
Estes œltimos dez anos parecem hoje ausentes Persegue uma ideia em profundidade e em
da aprendizagem da Arquitectura. extens‹o; desenhos rigorosos mas n‹o
totalmente detalhados, abertos ao conformismo
O encantamento numa visita ˆ Ville Savoye ou ˆ aventura, atravessados de dœvidas,
vem do encontro com uma espŽcie de intui•›es e influ•ncias, no ocaso de um mundo
ingenuidade, e com a constante transforma•‹o em que projectista e artes‹o se entendem
de cada ideia: com a constante inven•‹o. directamente, como Chareau, mas sem
des‰nimo.
Cada passo altera a Ordem, no entanto sempre
presente, inverte a import‰ncia dos elementos. Nas suas leituras teria sido influenciado pelas
Estes podem ser isoladamente banais; ideias de Alexandre Vaneyre (1), que num gesto
acompanhar‹o um habitante de todos os dias largo como a viagem ao Oriente apontara ˆ
sem sobressalto, apreendidos ou n‹o. Cada Sui•a, pa’s de conflu•ncias e de indecis›es, a
inven•‹o gera outra ainda. N‹o acabam as pl‡stica brancura Mediterr‰nica. N‹o o
possibilidades de descoberta, para a direita, para satisfazia o estilo nacional inventado, misto de
a esquerda, para o alto e para baixo, arquitectura de montanha e de Idade MŽdia, de
obliquamente, ortogonalmente. que a aldeia turinense de Alfredo de Andrade
fora oportuno modelo (2).
A express‹o directa e quase tosca do pormenor
n‹o tem nada de pouco elaborado ou de A pr‡tica da pintura, no encontro com
primitivo; trata-se de uma segunda Ozenfant, orientara-se a uma associ•‹o linear de
espontaneidade, laboriosamente conquistada e objectos banais Ða garrafa, a guitarra, o
tambŽm de sœbito encontrada, do exerc’cio, cachimbo, o copo de todos os diasÐ formas
acelerado quase atŽ ao sincretismo, da hip—tese depuradas em que rectas e curvas, formando
e da cr’tica, da aproxima•‹o da essencialidade. uma meada sem ponta, se potencializam no

interior de uma moldura: alicerces do terra•o de de um pequeno lote de Paris. Le Corbusier

Poissy, onde extravazam para o cŽu. ocupa o espa•o por inteiro, a casa Ž um
pormenor desse espa•o.
Este treino de associa•‹o e de alargamento vai
ramificando ra’zes e procura larga copa; As formas poderosas, contidas num
avan•ar‡ das plataformas de La-Chaux-de - paralelep’pedo elevado sobre pilares, anunciam-
Fonds aos horizontes distantes e distantes de se aqui e ali, atravŽs de uma fenda horizontal
Chandigarh, passando por espartilhados lotes de cont’nua, ou no ch‹o ou no terra•o. Os pilares
Paris, pelas extensas cidades da AmŽrica do Sul perifŽricos quase coincidem com os limites da
-sucessivos quarteir›es de 144x144 ou grandes constru•‹o. Perdido o capitel, o encontro com o
plataformas entre rochas colossais. plano horizontal Ž incerto, escassos cent’metros
recuado do plano da parede. A caixa poder‡
Estruturas lineares e curvas deslizam cair, deslizando sobre os pilares; ˆs formas em
vertiginosamente entre as montanhas da ArgŽlia expans‹o do terra•o mal basta a eleva•‹o,
ou do Rio de Janeiro, aproveitando gargantas ou tensas e pr—ximas da fractura que a estreita
os abertos junto ao mar; cŽlulas compactas padieira de um v‹o promete.
articulam-se nos interst’cios dos quarteir›es,
abrindo p‡tios, fragmentam-se na conquista da O aparecimento da casa provoca uma sensa•‹o
possibilidade de construir, na Maison du Salut. de dureza, os pilares fundem-se ˆ parede do
primeiro piso. ƒ necess‡rio contorn‡-la, nas
No gabinete de 3 x 3 da Rue de S•vres, onde restantes tr•s faces a estrutura independente
n‹o Ž sequer necess‡ria a luz superior do limita uma galeria coberta. Uma curva de raio
Hospital de Veneza, Paris Ž arrasada, para calculado torna exteriores outros dois pilares;
ensaio de um Esprit Nouveau. A pesquisa n‹o Ž indica o acesso ˆ garagem. Algumas vigas
sempre paciente. aparentes afastam qualquer do•ura.
Mas aparece Poissy, encontro de procura e de A porta de entrada ocupa a posi•‹o central da
alguma liberdade: cliente e clareira. parede curva, coincidindo com o eixo da malha
estrutural, de quatro intercolœneos.
Poderia ser um objecto vindo de outro mundo; ˆ
primeira vista assim parece. Poderia ser No interior, a estrutura desdobra-se, de modo a
constru’do em ferro e alum’nio; a seco. enquadrar a porta e o percurso de penetra•‹o,
assinalado pela rampa de dois lan•os.
Mas, ao contr‡rio, o reboco faz cont’nuas as
formas sincopadas, e as fissuras que nascem Este enquadramento Ž refor•ado com
cada dia denunciam as indecis›es tecnol—gicas inimagin‡vel economia: uma parede,
e as m‹os que materializam o desenho. equilibrada do lado oposto por uma mesa fixa e
um lavat—rio de sŽrie; dois candeeiros
Junto ˆ rua, semi-encoberta por um muro, a simetricamene colocados junto ˆ porta.
portaria anuncia secamente a linguagem da casa
que n‹o se v•. Um s‡bio percurso articula as Esta ordem simples Ž depois e constantemente
duas constru•›es, t‹o perfeitamente e desmontada: escada escultural, abertura
completamente relacionadas como se se tratasse triangular sobre o p‡tio, assimetria pr—pia da

A Ville Savoye revisitada 93
rampa, luz, tor•›es de parede. afirmado, uma espŽcie de candura, uma

inquieta•‹o que a capacidade de an‡lise e de
O segundo piso desenvolve-se em torno de um s’ntese e as convic•›es n‹o destroem, uma certa
p‡tio que o ilumina em condi•›es ideais. A inseguran•a, o repœdio da auto-sufici•ncia, sob
assimetria Ž controlada pela rampa axial, que se uma aparente arrog‰ncia.
repete exteriormente atŽ o terra•o; a viol•ncia
do percurso Ž a’ contida pelas curvas O abra•o a um oper‡rio ante a suposta
sumptuosas dos muros, como num abra•o. imperfei•‹o de uma parede.
Misteriosamente existe calma, feita de Muito do encanto da Ville Savoye Ðda

satura•‹o de tens›es. O largo desenvolvimento ArquitecturaÐ tem origem numa suspensa,
da sala comum domina multiplicadas diagonais, prec‡ria cumplicidade entre os que a realizam:
reflectidas no pavimento de mosaico do ‡trio; o promotores, construtores, desenho. A sua
percurso atravŽs do quarto principal Ðoutro UÐ cont’nua degrada•‹o reflecte a impossibilidade
proporciona uma sensa•‹o de profundidade, de manter esse encantado equil’brio, mas
como numa velha casa; e de novo liberta a tambŽm de o n‹o procurar. N‹o sabemos que
vis‹o do p‡tio e da clareira. Deuses a habitam. Como um templo japon•s, Ž
refeita antes de apodrecer. Evoca saœde,
Cada elemento tem uma vida aut—noma, juventude, alegria, higiene, box -a nobre arte-
desfoca-se de sœbito, como acontece numa doirada sob o branco. Habita-a uma pesquisa
cidade que conhecemos de todos os dias. O infatig‡vel e infind‡vel, tapetes de Chandigarh
encontro entre elementos n‹o Ž absolutamente desenhados num avi‹o, esculturas modeladas
perfeito. Os rodapŽs hesitam diante de por correspond•ncia, retratos de JosŽphine Ðum
obst‡culos, ou os canos de ‡gua; falta ˆs sorriso de Eva no Para’so.
molduras das portas ou ˆs curvas da escada ou
da parede do banho um controle indiscut’vel.
Nada Ž sistem‡tico. H‡ erros evidentes de [Paris, Dezembro de 1987]
desenho e das m‹os que o executam, cruzam-se
as mœtuas indecis›es; e cada erro gera poesia,
ao ensinar a transformar. (1)Paul V. Turner, La Formation de Le
Corbusier-Idealisme et Mouvement Moderne,
ƒditions MACULA, 1987.
O que impressiona neste Le Corbusier, e (2)Jacques Gubler, Nationalisme et
percorre afinal toda a sua obra escrita ou Internacionalisme dans l'Architecture Moderne
desenhada, Ž a desconcertante recusa do j‡ de la Suisse, Lausanne, 1975.

La Ville Savoye revisitada 97
La Ville Savoye revisitada

Deia Picasso que havia tardat deu anys a aprendre a dibuixar, i deu anys mŽs per aprendre a dibuixar
com un nen.
Aquests œltims deu anys es troben avui a faltar en l'aprenentatge de l'arquitectura.
La fascinaci—, en una visita a la Ville Savoye, provŽ de l'encontre amb una mena d'ingenu•tat i amb la
constant transformaci— de cada idea: amb la invenci— constant.
Cada pas altera l'ordre, sempre present aix˜ no obstant, i inverteix la importˆncia dels elements.
Aquests poden ser a•lladament banals; han d'acompanyar cada dia el seu habitant, hagin o no estat
assimilats, sense sobresalts. Cada invenci— en genera una altra. No s'esgoten les possibilitats de
descoberta, cap a la dreta, cap a l'esquerra, cap amunt o cap avall, obliquament, ortogonalment.
L'expressi— directa i gairebŽ grollera del detall no en tŽ res de poc elaborat o primitiu; es tracta d'una
segona espontane•tat, laboriosament conquerida i a la vegada inesperadament trobada, de l'exercici,
accelerat fins al sincretisme de la hip˜tesi i de la cr’tica, de l'aproximaci— a l'essencial.
Al contrari de Chareau Ðles enginyoses descobertes i l'œs de nous materials del qual, segons sembla,
observava cont’nuamentÐ Le Corbusier no tŽ una clientela fixa ni un equip de meravellosos artesans.
Persegueix una idea en profunditat i en extensi—; dibuixos rigorosos per˜ no totalment detallats,
oberts al conformisme o a l'aventura, travessats per dubtes, intu•cions i influ•ncies, a les darreries d'un
m—n en qu• projectista i artesˆ s'entenen directament, com Chareau, per˜ sense desˆnim.
Hauria estat influ•t en les seves lectures per les idees d'Alexandre Vaneyre (1), fins al punt que en un
gest tan ampli com el viatge a Orient, condu’s cap a Su•ssa, pa’s de conflu•ncies i indecisions, la
plˆstica blancor del Mediterrani. No el satisfeia l'estil nacional inventat, barreja d'arquitectura de
muntanya i d'Edat Mitjana, per al qual el poble torinŽs d'Alfredo de Andrade havia estat un oportœ
model. (2)
La prˆctica de la pintura, desprŽs de l'encontre amb Ozenfant, s'orientarˆ cap a una associaci— lineal
d'objectes banals -l'ampolla, la guitarra, la pipa, el got de cada dia- formes depurades en les quals

rectes i corbes, formant una madeixa sense cap ni centener, es potencien emmarcats per una motllura:
fonaments de la coberta de Poissy, on vessaran cap al cel.
Aquest entrenament en l'associaci— i en l'extensi— va ramificant les seves arrels bo i cercant un ampla
cap•ada; anirˆ de les plataformes de La-Chaux-de-Fonds als llunyan’ssims horitzons de Chandigarh,
passant pels ajustats solars de Par’s o les extenses ciutats d'Am•rica del Sud Ðilles de 144 x 144 o
grans plataformes entre roques colossals.
Estructures lineals i corbes llisquen vertiginosament entre les muntanyes d'Alg•ria o de Rio de
Janeiro, servint-se d'estretes valls o espais oberts al costat del mar; c•l.lules compactes s'articulen als
intersticis de les illes, obrint patis i fragmentant-se a la conquesta de la possibilitat de construir, a la
Maison du Salut.
A l'estudi de 3 x 3 de la Rue de S•vres, on ni tan sols cal la llum zenital de l'Hospital de Ven•cia,
Par’s Žs arrassat per a l'assaig d'un Esprit Nouveau. La recerca no sempre Žs pacient.
Per˜ apareix Poissy, encontre de recerca i d'alguna llibertat: client i clariana.
Podria tractar-se d'un objecte vingut d'un altre m—n; aix’ ho sembla a primera vista. Podria estar
constru•t en ferro o alumini; en sec.
Per˜, al contrari, l'arrebossat d—na continu•tat a les formes sincopades, i les fissures que neixen cada
dia denuncien les indecisions tecnol˜giques i les mans que materialitzen el dibuix.
Prop del carrer, mig amagada darrera un mur, la casa del porter anuncia secament el llenguatge de la
casa que encara no es veu. Un savi recorregut articula les dues construccions, tan perfectament i
completament relacionades com si es tractŽs d'un petit solar de Par’s. Le Corbusier ocupa la totalitat
de l'espai, la casa Žs un detall d'aquest espai.
Les poderoses formes, contingudes en un paral.lelep’pede aixecat sobre pilars, s'anuncien aqu’ i all’ a
travŽs d'un tall horitzontal continu; o al terra o a la coberta. Els pilars perif•rics gairebŽ coincideixen
amb els l’mits de la construcci—. Perdut el capitell, l'encontre amb el pla horitzontal Žs incert,
enretirant-se algun cent’metre del pla de la paret. La caixa podria caure, relliscant sobre els pilars; les
formes en expansi— de la coberta, tenses i pr˜ximes a la fractura que un estret dintell promet, no en
tenen prou amb l'al•ada.
L'aparici— de la casa provoca una sensaci— de duresa, els pilars es fonen amb la paret del primer pis,
s'ha de girar al seu voltant: a les altres tres cares l'estructura independent limita una galeria coberta.
Una corba de radi calculat transforma dos pilars mŽs en exteriors; indica l'accŽs al garatge. Algunes
bigues vistes allunyen qualsevol delicadesa.
La porta d'entrada ocupa la posici— central de la paret corba coincidint amb l'eix de la malla
estructural, de quatre crugies.

La Ville Savoye revisitada 99
A l'interior l'estructura es desdobla i enquadra, aix’, la porta i el recorregut d'accŽs, indicat per la
rampa de dos trams.
Aquest enquadrament es refor•a amb inimaginable economia: una paret, equilibrada a l'altra banda
per una taula fixa i un rentamans de s•rie; dos llums col.locats sim•tricament al costat de la porta.
Aquest ordre simple Žs, mŽs tard i constantment, desmuntat: escala escultural, obertura triangular
sobre el pati, l'asimetria pr˜pia de la rampa, llum, torsions de les parets.
El segon pis es desenvolupa al voltant d'un pati que l'il.lumina en condicions ideals. L'asimetria Žs
controlada per la rampa axial, que segueix per l'exterior fins la coberta; les sumptuoses corbes dels
murs contenen aqu’, com en una abra•ada, la viol•ncia del recorregut.
Misteriosament hi ha calma. Una calma feta de saturaci— de tensions. La gran amplitud de la sala
domina mœltiples diagonals, reflectides en el paviment cerˆmic de l'atri; el recorregut a travŽs de
l'habitaci— principal Ðuna altra UÐ d—na sensaci— de profunditat, com en una casa vella; oferint un cop
mŽs la visi— del pati i de la clariana.
Cada element tŽ una vida autñoma, desenfocant-se de sobte, com sol passar en una ciutat que veiem
cada dia. L'encontre entre els elements no Žs absolutament perfecte. Els s˜cols, o les canonades de
l'aigua, dubten davant els obstacles; a les motllures de les portes, les corbes de l'escala o la paret del
bany els falta un control indiscutible. Res no Žs sistemˆtic. Hi ha evidents errades en el dibuix i en les
mans que l'executen, encreuant-se les mœtues indecisions. Cada errada genera poesia, ensenyant a
transformar.
All˜ que impressiona mŽs d'aquest Le Corbusier, i que recorre tota la seva obra escrita i dibuixada, Žs
el desconcertant rebuig d'all˜ ja afirmat, una mena de candidesa, una inquietud que la capacitat
d'anˆlisi i de s’ntesi i les conviccions no destrueixen, una certa inseguretat, el repudi de
l'autosufici•ncia sota una aparent arrogˆncia.
Abra•ar un operari davant la suposada imperfecci— d'una paret.
Una bona part de la fascinaci— que la Ville Savoye Ðl'ArquitecturaÐ produeix, tŽ l'origen en una
suspesa i precˆria complicitat entre els que la fan possible: promotors, constructors, dibuix. La seva
cont’nua degradaci— reflecteix la impossibilitat de mantenir aquest fascinador equilibri, per˜ tambŽ la
de no cercar-lo. No sabem quins DŽus l'habiten. Com un temple japon•s, Žs refeta abans no es
podreixi. Evoca salut, joventut, alegria, higiene, boxa Ðel noble artÐ daurada sobre el blanc. L'habita
una recerca infatigable i inacabable, tapissos de Chandigarh dibuixats a l'avi—, escultures modelades
per correspond•ncia, retrats de JosŽphine Ðun somriure d'Eva al Parad’s.
[Par’s, desembre de 1987]
(1)Paul V. Turner, La Formation de Le Corbusier-Idealisme et Mouvement Moderne, Editions

Macula, 1987.
(2)Jacques Gubler, Nationalisme et Internationalisme dans l'Architecture Moderne de la Suisse,
Lausanne, 1975.

Vittorio Gregotti 101
Vittorio Gregotti
N‹o consigo desenhar um retrato preciso. S— r‡pidas, de ritmo constante, como a biela de
um momento, e outro momento, em tempo de uma locomotiva. O soalho geme, uma vez por
trabalho de equipa. Vittorio apreende as coisas outra h‡ um tinir de copos demasiado pr—ximos,
Ðe projectaÐ com a rapidez do rel‰mpago. esperamos tudo, um terramoto ou um bater de
Depois espera, o corpo inclinado, ligeiramente asas.
divertido, ligeiramente irritado com a demora.
CŽzanne. Chegamos finalmente a uma conclus‹o.
Levanta-se, dois dedos no ar, um sorriso de
Levanta o calcanhar de un dos pŽs, enquanto o al’vio.
outro poisa como a sapata de um prŽdio. A
perna vibra em oscila•›es verticais muito [Abril de 1989]

Vittorio Gregotti 105
Vittorio Gregotti
No aconsegueixo dibuixar un retrat prec’s. NomŽs un moment, i un altre moment, en temps de treball
en equip. Vittorio apreh•n les coses Ði projectaÐ amb la velocitat d'un llamp. DesprŽs espera, el cos
inclinat, lleugerament divertit, lleugerament irritat amb el retard. CŽzanne.
Aixeca el tal— d'un peu, mentre l'altre s'assenta com les sabates d'un edifici. La cama vibra en
oscil.lacions verticals molt rˆpides, de ritme constant, com la biela d'una locomotora. El paviment
gemega, de tant en tant se sent el dringar de gots massa propers; esperem qualsevol cosa, un
terratr•mol o un batec d'ales.
Arribem finalment a una conclusi—. S'aixeca, dos dits enlaire, un somriure d'alleujament.
[Abril de 1989]

James Stirling 107
James Stirling
Para James Stirling, o Modernismo era concep•‹o do post-modernismo como oposi•‹o

simplesmente um epis—dio mais da Hist—ria da ou nega•‹o do Modernismo.
Arquitectura. Na hora da viragem, da ansiosa
demarca•‹o, ele recolheu minuciosamente, Demorou tempo a ser compreendida esta
numa s’ntese brilhante e inst‡vel, os mais mensagem, constru’da em autenticdade total.
diversos elementos da sua heran•a; a come•ar
pela complementaridade, pelo cruzamento entre Durante este tempo, a obra de Stirling percorreu
o trabalho da m‡quina e o trabalho do artes‹o. os caminhos da liberdade: da continuidade,
ancorada a um mundo feito de Mudan•a.
A obra-prima que Ž a Biblioteca da
Universidade de Cambridge abre todos os
caminhos post-modernos Ðe fecha qualquer [Porto, Julho de 1992]

James Stirling 111
James Stirling
Escrit, a petici— del Jornal de Arquitectos , amb motiu de la mort de James Stirling, ocorreguda el 25 de juny de
1992.
Per a James Stirling, el Moviment Modern era tan sols un episodi mŽs de la Hist˜ria de l'Arquitectura.
En el moment del canvi, de l'ansiosa demarcaci—, va recollir minuciosament, en una s’ntesi inestable i
brillant, els mŽs variats elements heretats; comen•ant per la complementarietat, per l'entrecreuament
entre el treball de la mˆquina i el treball de l'artesˆ.
L'obra mestra que la Biblioteca de la Universitat de Cambridge Žs, obre tots els camins post-moderns
Ði tanca qualsevol concepci— del Post-modernisme com a oposici— o negaci— del Moviment Modern.
Es va trigar molt a comprendre aquest missatge, constru•t amb total autenticitat.
Mentrestant, l'obra de Stirling va anar recorrent els camins de la llibertat i de la continu•tat, ancorada
en un m—n fet de Mudan•a.
[Oporto, juliol de 1992]

Fernando T‡vora 113
Fernando T‡vora
Pedem-me um depoimento sobre o Professor muitos disc’pulos, directos ou indirectos.

Fernando T‡vora, agora que se aproxima o
termo do seu magistŽrio. Julgo que ele pr—prio sempre teve consci•ncia
disso, sem muito se preocupar: Ž de sua
Fernando T‡vora iniciou a actividade como natureza a dispers‹o em espont‰nea
professor da Faculdade de Arquitectura generosidade, sem c‡lculo ou sensa•‹o de
Ðent‹o Escola de Belas Artes do PortoÐ em sacrif’cio.
1950, recŽm-formado, sem vencimento e a
convite de Mestre Carlos Ramos. Por Diz-se agora que "se reforma". Mas para
milit‰ncia e solidaridade. quem conhece a personalidade e a vitalidade
de Fernando T‡vora Ðn‹o h‡ reforma poss’vel.
Tive o privilŽgio de viver a renova•‹o da
Escola. Partilhei com outros estudantes o Assist’ ˆ dist‰ncia, espero que discretamente,
impulso e a informa•‹o que ele e os mais mas com curiosa aten•‹o, ˆ prepara•‹o
convidados ÐCarlos Loureiro, Oct‡vio Ðtalvez inconscienteÐ dos dias post-reforma.
Filgueiras, mais tarde Agostinho Rica e M‡rio Renasceu um verdadeiro furor projectual. Nas
BonitoÐ descobriam dentro e fora do pa’s, por mesas do atelier foi aumentando a produ•‹o.
igual e sem preconceitos. As œltimas obras cruzam, com acuidade e
inova•‹o ainda insuficientemente avaliadas,
Fernando T‡vora foi o primeiro professor que porque n‹o f‡ceis, os caminhos da nossa e da
me avaliou por outras coisas que n‹o o grau nova Arquitectura.
de informa•‹o e de ingenuidade.
MantŽm-se o alheamento a qualquer
Os muitos anos de quase inteira entrega ao formalismo, estŽtico ou humano. De uma
ensino limitaram a sua produ•‹o, mas n‹o a forma ou de outra, a doc•ncia prossegue.
import‰ncia do que produziu; tiveram outras e
mais profundas consequ•ncias, n‹o menos
gratificantes para ele e essenciais para os [Porto, 22 de Maio de 1993]

Fernando T‡vora 117
Fernando T‡vora
Em demanen unes paraules sobre el Professor Fernando T‡vora, ara que s'apropa la fi del seu
magisteri.
Fernando T‡vora va iniciar la seva activitat com a professor de la Facultat d'Arquitectura Ðaleshores
Escola de Belles Arts d'OportoÐ el 1950, recent format, sense sou i convidat pel Mestre Carlos
Ramos. Per militˆncia i solidaritat.
Vaig tenir el privilegi de viure la renovaci— de l'Escola. Vaig compartir amb altres estudiants l'impuls
i la informaci— que ell i els altres convidats -Carlos Loureiro, Oct‡vio Filgueiras i, mŽs tard,
Agostinho Rica i M‡rio BonitoÐ descobrien a dins i fora del pa’s, per igual i sense preconceptes.
Fernando T‡vora va ser el primer professor que em va jutjar per altres coses, i no nomŽs pel grau
d'informaci— i d'ingenu•tat.
Els molts anys d'entrega gairebŽ total a l'ensenyament van limitar la seva producci—, per˜ no la
importˆncia d'all˜ produ•t; van tenir per˜ altres i mŽs profundes conseqŸ•ncies, no menys gratificants
per a ell i essencials per als seus molts deixebles, directes o indirectes.
Crec que ell en va ser sempre conscient, sense que aix˜ l'amoinŽs gaire: la dispersi— en espontˆnia
generositat, sense cˆlcul o sensaci— de sacrifici, forma part de la seva natura.
Diuen que ara "es jubila". Per˜ qui coneix la personalitat i la vitalitat de Fernando T‡vora sap que no
hi ha jubilaci— possible.
Vaig assistir a distˆncia, espero que discretament, per˜ amb curiosa atenci—, a la preparaci— Ðpotser
inconscientÐ dels dies post-jubilaci—. Va renŽixer un veritable furor projectual. Va anar augmentant la
producci— a les taules del seu estudi. Les œltimes obres creuen, amb una agudesa i una innovaci—
encara insuficientment valorades, perqu• no s—n senzills, els camins de la nostra i la nova
Arquitectura.
Es mantŽ aliŽ a qualsevol formalisme, est•tic o humˆ. D'una manera o altra, la doc•ncia continua.
[Oporto, 22 de maig de 1993]

Bibliografia anotada 119
Bibliografia anotada
Els escrits recollits en aquesta bibliografia estan ordenats en dos grups segons que hagin estat
publicats en llibres i catˆlegs o en publicacions peri˜diques. En l'interior de cadascun d'aquests
grups els textos venen presentats cronol˜gicament d'acord amb la data de primera publicaci—. Quan
el text estˆ datat, lloc i data s'indiquen entre claudˆtors.
NomŽs s'ha ressenyat material suficientment documentat. No s'inclouen entrevistes ni mem˜ries
descriptives de projectes.
1 Llibres i catˆlegs
1.1 "Continua ad essere presente...", a: Raggi, Franco (ed.), EUROPA/AMERICA: Architetture

urbane, alternative suburbane, Ven•cia, Edizioni La Biennale di Venezia/Alfieri Edizioni
d'Arte, 1978, pˆg. 56.
Text en italiˆ.
Publicat tambŽ a çlvaro Siza. Architetto, 1954-1979, Milˆ, Edizioni Padiglione
d'Arte Contemporanea di Milano e Idea Editions, 1979. Catˆleg de l'exposici— del
mateix t’tol, organitzada per Vittorio Gregotti, celebrada en el Padiglione d'Arte
Contemporanea di Milano, 1 mar•-30 abril 1979.
Publicat en italiˆ i angl•s ("Il procedimento iniziale/The starting process") a Lotus
International (Milˆ), nœm. 22, 1979, pˆg. 49.
1.2 "Pref‡cio a edi•‹o de 1982", a: Alves Costa, Alexandre, Disserta•‹o, ("Textos te—ricos"),
Oporto, Edi•›es do Curso de Arquitectura da E.S.B.A.P., 1982, pˆg. 3-10.
1.3 "Premessa/Foreword", a: çlvaro Siza. Professione poetica/Poetic profession, Milˆ, Electa,

1986, pˆg. 7-9.
Text en italiˆ i angl•s.
Traducci— castellana i versi— portuguesa ("Prefacio/Pref‡cio") a çlvaro Siza.
Profesi—n/Profiss‹o poŽtica , Barcelona, Gustavo Gili, 1988, pˆg.7-9.
Text format per la juxtaposici— dels escrits 2.5. -amb algunes modificacions- i 2.8.

1.4 "Alcino Soutinho Ž arquitecto h‡ trinta anosÉ", a Alcino Soutinho. Uma obra. Catˆleg de
mˆ de l'exposici— celebrada a la galeria Diferen•a, Lisboa, juliol de 1987.
Publicat tambŽ a ArchitŽcti (Lisboa), n'um. 1, febrer 1989, pˆg. 26-31.
[Oporto, juny de 1987]
1.5 "On Materials", a: Wang, Wilfried (ed.), çlvaro Siza. Figures and Configurations: Buildings
and Projects 1986-1988, Nova York, Harvard University Graduate School of Design i
Rizzoli International Publications, 1988, pˆg. 5.
Text en angl•s.
Publicaci— de l'original portugu•s ("Materiais") a A Raz‹o, nœm. 8, maig 1990, pˆg.
33.
Tr. francesa ("MatŽriaux") a L'Architecture d'Aujourd'hui (Par’s), nœm. 278,
desembre 1991, pˆg. 66.
1.6 "Esquissos de viagem", a: çlvaro Siza. Esquissos de viagem/Travel sketches, Oporto,

Documentos de Arquitectura, 1988, pˆg. 14-15.
Text en portugu•s i angl•s.
Versi— anglesa i tr. catalana ("Viagem") a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme
(Barcelona), nœm. 181-182, juliol-agost-setembre 1989, pˆg. 82-83. (Amb un
comentari de Mateo Corrales a les pˆgines 84 i 85).
Publicat tambŽ, sense t’tol, a Lotus International (Milˆ), nœm. 68, 1991, pˆg. 86-87.
(Edicions anglesa i italiana).
[Boston, abril de 1988]
1.7 "La cuidada transformaci—n/The caring transformation" introducci— a: GŸell, Xavier (ed.),
Francesco Venezia, ("Cat‡logos de Arquitectura Contempor‡nea"), Barcelona, Gustavo Gili,
1988, pˆg. 6-10.
Text en castellˆ i angl•s.
Tr. italiana ("La trasformazione attenta") a Francesco Venezia, architetture in
Sicilia 1980-1993, Nˆpols, Clean, 1993, pˆg. 9-11.
[Palermo, maig de 1988]
1.8 "ÉA Ana v• atravŽs do p—", a: Ana Fernandes, J—ias do Quotidiano. Catˆleg de mˆ de
l'exposici— celebrada a la Casa de Serralves, Oporto, abril-maig de 1989.
[Ven•cia, mar• de 1987]
1.9 "La Villa Savoye rivisitata", a: Palazzolo, Carlo i Vio, Riccardo (eds.), Sulle tracce di Le
Corbusier, Ven•cia, Arsenale Editrice, 1989, pˆg. 73-79.
Text en italiˆ.
Tr. anglesa ("The Villa Savoye revisited") a Palazzolo, Carlo i Vio, Riccardo (eds.),
In the footsteps of Le Corbusier , Nova York, Rizzoli International Publications,
1991, pˆg. 73-79.
[Par’s, desembre de 1987]

1.10 "Secretar’a de Estado de Cultura. Centro Cultural en Oporto (1989). Proyecto premiado en
un Concurso Pœblico(1981)/Secretary of State for Culture. Cultural Centre in Porto (1989).
Winning Project in Public Competition (1981)", introducci— a: GŸell, Xavier (ed.), Souto de
Moura, ("Cat‡logos de Arquitectura Contempor‡nea"), Barcelona, Gustavo Gili, 1990, pˆg.
10-13.
Text en castellˆ i angl•s.
Publicaci— de l'original portugu•s ("Centro Cultural para a Secretaria de Estado para
a Cultura") a Obradoiro (Santiago de Compostela), nœm. 16, mar• 1990, pˆg. 94-95;
i a ArchitŽcti (Lisboa), nœm. 5, juliol 1990, pˆg. 82-85.
1.11 "Non riesco a disegnareÉ", a: Colao, Paolo i Vragnaz, Giovanni (eds.), Gregotti Associati 1
973-1988, Milˆ, Electa, 1990, pˆg. 339.
Text en italiˆ
[Abril de 1989]
1.12 "O desenho representaÉ", a: Crescer de uma cidade. çlvaro Siza, esquissos/Roberto
Collovˆ, fotografias. Catˆleg de l'exposici— celebrada a la galeria Labirintho, Oporto, abril de
1990.
Tr. francesa ("ƒvora") a L'Architecture d'Aujourd'hui (Par’s), nœm. 278, desembre
1991, pˆg. 67.
[Oporto, mar• de 1990]
1.13 "(FAUP) No conforto do prest’gio conquistado/(FAUP) In the comfort of the conquered

prestige", a: P‡ginas Brancas II, Oporto. A.E.F.A.U.P., 1992, pˆg. 14.
Text en portugu•s i angl•s.
1.14 "Deixem l'autopistaÉ", a: Palau d'Esports de Granollers, Granolers, Ajuntament de

Granollers, 1992, pˆg. 11-13.
Text en catalˆ.
[Oporto, 3 de mar• de 1992]
1.15 "Acceptance", a: The Pritzker Architecture Prize. 1992 çlvaro Siza, Los Angeles, Jensen &
Walker, 1992.
Text en angl•s.
Discurs pronunciat a la cerimñia d'entrega del Premi Pritzker, celebrada a Chicago,
el 12 de maig de 1992.
1.16 "Pref‡cio", a: Rodrigues, Jacinto, çlvaro Siza. Obra e mŽtodo, Oporto, Livraria Civiliza•‹o
Editora, 1992, pˆg. 9.
[Oporto, 10 de desembre de 1992]
1.17 "En un hotel de LisboaÉ", prefaci a: dos Santos, JosŽ Paulo (ed.), çlvaro Siza. Obras y
proyectos 1954-1992 , Barcelona, Gustavo Gili, 1993, pˆg. 9.
Text en castellˆ.

1.18 "A prop—sito da Arquitectura de Fernando T‡vora", a: Trigueiros, Luiz (ed.), Fernando
T‡vora , Lisboa, Editorial Blau, 1993, pˆg. 69.
Text en portugu•s i angl•s (tr. de Peter Testa).
Publicat com "A capacidade de emo•‹o" a Jornal de Letras, Artes e Ideias (Lisboa),
nœm. 590, 26 d'octubre de 1993, pˆg. 26.
1.19 "Impressioni di un viaggio in Ticino, visitando le case di Luigi Snozzi/Impressions of a trip

in the Ticino, visiting the houses of Luigi Snozzi", a: Disch, Peter, Luigi Snozzi:
Costruzioni e progetti/Buildings and projects 1958-1993 , Lugano, ADV, 1994, pˆg. 20-23.
Text en italiˆ (tr. d'Antonio Angelillo) i angl•s.
Tr. alemanya a la pˆg. 413.
[Lugano, mar• de 1993]
2 Publicacions peri˜diques
2.1 "PrŽexistance et dŽsir collectif de transformation", L'Architecture d'Aujourd'hui (Par’s), nœm.

191, maig-juny 1977, pˆg. 121.
Text en franc•s.
2.2 "A cidade que temos", Suplemento Cultural do Jornal de Not’cias (Oporto), 1979.
2.3 "1975. Memoria de Sevilla", Separata (Sevilla), nœm. 3, 1979, pˆg. 28-39.
Text en castellˆ.
2.4 "Notas sobre o trabalho em ƒvora", Arquitectura (Lisboa), nœm. 132, mar• 1979, pˆg. 36.
Tr. italiana ("Note sul lavoro di ƒvora") amb l'omissi— de l'œltima frase de l'original,
a Casabella (Milˆ), nœm. 478, mar• 1982, pˆg. 12-13.
El fragment final del text ha estat publicat en portugu•s i tr. catalana (sense t’tol,
referit a l'’ndex com "Un arquitecte va ser cridatÉ") a Quaderns d'Arquitectura i
Urbanisme (Barcelona), nœm. 159, octubre-novembre-desembre 1983, pˆg. 2-3; i en
tr. anglesa i japonesa a a+u Architecture and Urbanism (Tokyo), n«m. 123,
2.5 "To catch a precise moment of flittering image in all its shades", a+u Architecture and
Urbanism (Tokyo), nœm. 123, desembre 1980, pˆg. 9.
Text en angl•s i japon•s.
Tr. catalana (sense t’tol, referida a l'’ndex com "La major part dels meus projectes
no han estat mai construits") i versi— portuguesa a Quaderns d'Arquitectura i
Urbanisme (Barcelona), nœm. 159, octubre-novembre-desembre 1983, pˆg. 58-59.
Per a la tr. italiana i una altra tr. anglesa vegeu l'entrada 1.3. d'aquesta Bibliografia.

2.6 "Ein Haus zu bauenÉ/Building a houseÉ", Daidalos (Berl’n), nœm. 5, setembre 1982, pˆg.
42-43.
Text en alemany i angl•s.
Publicaci— de l'original portugu•s (acompanyant un dibuix de la casa Ba’a) a Onze
arquitectos do Porto. "Imagens recentes". Catˆleg de l'exposici—, organitzada per la
Livraria Leitura, celebrada a la Sociedade Nacional de Belas Artes, Lisboa (15-30
d'abril de 1983) i a la Cooperativa çrvore, Oporto (6-18 de maig de 1983).
Publicaci— d'una primera versi— en portugu•s i gallec ("A casa interrompida"), amb
la reproducci— de l'original mecanografiat amb correccions aut˜grafes, a Obradoiro
(La Corunya), nœm. 8, 1983, pˆg. 7.
Tr. francesa ("Construire") a L'Architecture d'Aujourd'hui (Par’s), nœm. 278,
Apareix citat a algunes bibliografies com "The first sketch", t’tol del nœmero
monogrˆfic de la revista Daidalos en qu• fou publicat per primera vegada.
[Oporto, febrer de 1982]. (La data correspñ a la primera versi—. La versi— definitiva
no estˆ datada).
2.7 "Alvar Aalto: Tr•s facetas ao acaso", Jornal de Letras, Artes e Ideias (Lisboa), nœm. 51, 1-14
de febrer de 1983, pˆg. 18.
2.8 "Vuit punts ordenats a l'atzarÉ", Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (Barcelona), nœm.
159, octubre-novembre-desembre 1983, pˆg. 78-79.
Text en catalˆ i portugu•s.
(Sense t’tol, referit a l'’ndex com "Vuit punts ordenats a l'atzar")
[Setembre de 1983]
2.9 "Casa Ba’a", Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (Barcelona), nœm. 163, octubre-
novembre-desembre 1984, pˆg. 61 (60-63).
Text en catalˆ.
2.10 "La selecci—n del Proyecto. Concurso de anteproyectos para el Museo de Arte
Contempor‡neo de Las Palmas de Gran Canaria", Arquitectura (Madrid), nœm. 257,
novembre-desembre 1985, pˆg. 18.
Text en castellˆ.
2.11 "Sobre a dificuldade de desenhar um m—vel", Arquitectura (Madrid), nœm. 261, juliol-agost
1986, pˆg. 80.
Tr. catalana ("Sobre la dificultat de dissenyar un moble") i anglesa ("On the
difficulty of designing a piece of furniture") a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme
(Barcelona), nœm. 169-170, abril-setembre 1986, pˆg. 79.
Tr. alemanya ("†ber die Schwierigkeit, Mšbel zu gestalten") a Fleck, Brigitte,
çlvaro Siza, Basilea, BirkhŠuser, 1992, pˆg.42.

2.12 "Gostaria de construirÉ/M'agradaria construirÉ/I should like to buildÉ", Quaderns

d'Arquitectura i Urbanisme (Barcelona), nœm. 169-170, abril-setembre 1986, pˆg. 90-91.
Text en portugu•s, catalˆ i angl•s.
Tr. alemanya, sense t’tol, a Fleck, Brigitte, çlvaro Siza, Basilea, BirkhŠuser, 1992,
pˆg. 45 i 51.
[Oporto, 25 d'abril de 1986]
2.13 "Barcelona, una evocaci—", Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (Barcelona), nœm. 175,
octubre-novembre-desembre 1987, pˆg. 46-51.
Text en catalˆ i angl•s.
[Oporto, setembre de 1986]
2.14 "Relat—rio sobre o Semin‡rio A Cidade no Momento de Modifica•‹o", Arquitectura

Portuguesa, nœm. 11, 1987, pˆg. 48-49.
2.15 "Post-modernismo e arquitectura", Revista Cr’tica das Ci•ncias Sociais (Coimbra), nœm. 24,
mar• 1988, pˆg. 175-177.
Publicat com "Farm‡cia Moderna" a Revista TŽcnica (Barcelona), nœm. 2, hivern de
1989, pˆg. 99-102; i com "Post-Moderno" a A Raz‹o, nœm. 8, maig 1990, pˆg. 33.
Tr. castellana ("Farmacia Moderna") a L‡piz (Madrid), nœm. 70, estiu de 1990, pˆg.
22.
Tr. francesa ("Pharmacie Moderne") a L'Architecture d'Aujourd'hui (Par’s), nœm.
278, desembre 1991, pˆg. 67-68.
Aquest text es conserva als arxius d'çlvaro Siza amb dos t’tols diferents: "Post-
Moderno" [Oporto, gener de 1988] i "Farm‡cia Moderna" [Oporto, maig de 1990]
2.16 "Ensenyament i Projecte/Education and Project", Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme

(Barcelona), nœm. 176, gener-febrer-mar• 1988, pˆg. 50-51.
Text en catalˆ.
Es tracta d'un fragment d'una entrevista realitzada per la redacci— de la revista i mai
no publicada en la seva totalitat.
2.17 "Palabras de agradecimiento", Arquitectos (Madrid), nœm. 108, febrer 1989, pˆg. 45.
Text en castellˆ.
Discurs pronunciat en la cerimñia d'entrega de la Medalla d'Or del Consejo
Superior de Colegios de Arquitectos de Espa–a a çlvaro Siza i Alejandro de la Sota,
novembre de 1988.
2.18 "Introduction", a+u Architecture and Urbanism (Tokyo) [Extra Edition: çlvaro Siza, 1954-
1988], juny 1989, pˆg. 10-11.
Text en angl•s (tr. de Robert Levit) i japon•s.
Tr. francesa ("Des Villes") a L'Architecture d'Aujourd'hui (Par’s), nœm. 278,
desembre 1991, pˆg. 66-67.

2.19 "Quello che •É/What it isÉ", Lotus International (Milˆ), nœm. 64, 1989, pˆg. 38-39.
Publicat tambŽ, en italiˆ i amb t’tol "Il Chiado", a Domus (Milˆ), nœm. 714, mar•
1990, pˆg. 55,
Publicaci— de l'original portugu•s, amb el t’tol "Chiado", a Jornal de Arquitectos
(Lisboa), nœm. 89-90, juliol-agost 1990, pˆg. 25-26. El fragment final (O que ser‡?)
havia estat publicat a A Raz‹o, nœm. 8, maig 1990, pˆg. 37.
Tr. castellana i original portugu•s a AQ Arquitectra Andaluc’a Oriental (Granada),
nœm. 6, 1990, pˆg. 74-81.
2.20 "MusŽes", L'Architecture d'Aujourd'hui (Par’s), nœm. 278, desembre 1991, pˆg. 66.
Text en franc•s.
Al mateix nœmero apareixen tambŽ els textos "Construire", "MatŽriaux", "Des
Villes", "ƒvora" i "Pharmacie Moderne". (Vegeu les entrades 2.6., 1.5., 2.18., 1.12. i
2.15. d'aquesta Bibliografia)
2.21 "Un altro italiano in Portogallo", Domus (Milˆ), nœm. 738, maig 1992, pˆg. 25-26.
Tr. castellana ("Gregotti en el estuario") a Arquitectura Viva (Madrid), nœm. 27,
novembre-desembre 1992, pˆg. 42-45.
2.22 "James Stirling", Jornal de Arquitectos, pˆg. 21.

Publicat sense t’tol.
2.23 "De granito eterno", A&V Monograf’as de Arquitectura y Vivienda (Madrid), nœm. 41,
maig-juny 1993, pˆg. 4.
Text en castellˆ. Tr. anglesa a pˆg. 113.
2.24 "Espont‰nea generosidade", Jornal de Letras, Artes e Ideias (Lisboa), nœm. 590, 26 d'octubre
de 1993, pˆg. 25.
Publicat tambŽ, sense t’tol, a Boletim da Universidade do Porto (Oporto), octubre -
novembre 1993, pˆg. 44.

(Architecture Ebook) Alvaro Siza - Escrits - (Cat-Pt) PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

(Architecture Ebook) Alvaro Siza - Escrits - (Cat-Pt) PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Presentaci— 7

No Žs aquesta tambŽ una de les qualitats d'çlvaro Siza?

3 Cf. pˆg. 45.

4 Michael Ventris (1922-1956). El brillant cript˜leg angl•s era, tambŽ, arquitecte.

5 Cf. pˆg. 30.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Um arquitecto foi chamado .....................................................................................17

La major part ........................................................................................................21

Casa Ba’a ............................................................................................................33

Sobre a dificuldade de desenhar um m—vel .................................................................37

Outro pequeno projecto ..........................................................................................41

Farm‡cia Moderna ................................................................................................51

Outras cidades ......................................................................................................65

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Preexist•ncia i desig col.lectiu de trasformaci— ...........................................................79

A Ville Savoye revisitada .......................................................................................91

Vittorio Gregotti ................................................................................................. 101

James Stirling ..................................................................................................... 107

Fernando T‡vora ................................................................................................. 113

Bibliografia anotada ................................................................................................ 119

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Continua presente na minha mem—ria a objectivos que determinam tens›es

A partir da primeira confronta•‹o de um e outro

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

A partir de la primera confrontaci— d'un i altre gest s'inicia el procŽs de projectar.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

En aquesta progressiva visualitzaci—, en una imatge provisionalment final, es va estructurant aquell

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Um arquitecto foi chamado

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Un arquitecte va ser cridat

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

ƒs el resultat d'una participaci— en el procŽs de transformaci— cultural que compr•n la construcci— i la

En aquest espai hi podem trobar fins la darrera pedra i el darrer conflicte.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

A partir de peces a•llades, busquem l'espai que les suporta.

[Oporto, maig de 1979]

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

ƒ preciso paci•ncia, coragem e entusiasmo. Se as suas transfigura•›es n‹o s‹o

Transforma-se ent‹o num animal volœvel, de O desenho Ž o desejo de intelig•ncia.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Construir una casa ha esdevingut una aventura.

Cal tenir paci•ncia, coratge i entusiasme.

En alguns moments, el projecte pren vida pr˜pia.

Es transforma aleshores en un animal voluble, de potes inquietes i ulls insegurs.

El dibuix Žs el desig d'intel.lig•ncia.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

[Oporto, setembre de 1983]

1 L'autor fa un joc de paraules amb riscar (tra•ar) i arriscar.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Em demanen un text sobre la Casa Ba’a, subordinat al tema de la inspiraci—.

Vaig entendre que no vaig nŽixer inspirat ni imaginatiu.

Em vaig conformar i mŽs tard vaig agrair-ho.

Hi vaig parar atenci—.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.

Sobre a dificuldade de desenhar um m—vel

© los autores, 1998; © Edicions UPC, 1998.