Ciencies Socials 6º Primaria PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PrimÀria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa
d’ampliació
Ciències Socials 6
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències

Socials, per a sisé curs de primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per
Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Gabriela Martín Bermejo
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalateí
EDICIÓ EXECUTIVA
Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecció i muntatge: Jorge Borrego, Javier Vegas i Marisa Valbuena Rodríguez.
Elaboració cartogràfica: Tania López González.
Correcció: Roger Sarrià Batlle i Gemma Avellan Bisbal.
Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.

Fotografies: ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 672913 lla que tinga finalitats comercials.
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les difi-
cultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten més bé a les necessi-
tats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials
didàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-
tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i també dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre
aquests hi ha:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté secci-
ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els principals con-
tinguts i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Ciències Socials 6 3
Fitxes de continguts
CASTELLA- CASTELLA
Bloc Continguts* ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA
LA MANXA I LLEÓ
BLOC 2: L’univers i la Terra X X X X X X

EL MÓN EN
La cartografia
QUÈ VIVIM
i les coordenades X X X X X X
geogràfiques
El relleu
X X X X X X
de la Península
Les costes i les illes
X X X X X X
d’Espanya
El relleu i les costes
X X X X X X
d’Europa
Els climes d’Espanya
X X X X X X
i d’Europa
Els rius d’Espanya
X X X X X X
i d’Europa
Els paisatges
d’Espanya i d’Europa
BLOC 3: VIVIM Les empreses
X X X X X X
EN SOCIETAT i la publicitat
Els diners i l’estalvi X X X X X X
La població d’Espanya
X X X X X X
i d’Europa
Els sectors primari i
secundari a Espanya X X X X X X
i a Europa
El sector terciari a
X X X X X X
Espanya i a Europa
El medi ambient:
deteriorament i X X X X X X
protecció
L’organització
territorial d’Espanya
La Unió Europea X X X X X X
BLOC 4: LES El temps històric i les
X X X X X X
EMPREMTES edats de la història
DEL TEMPS
L’edat moderna
a Espanya
El segle XIX a Espanya X X X X X X
Espanya en la primera
X X X X X X
meitat del segle XX
Espanya des de la
segona meitat del X X X X X X
segle XX fins ara
* En aquesta taula es presenten una relació dels continguts que, per a cada comunitat autònoma, s’ofereixen relatius al Pla de Millora i al Programa d’Ampliació.
4 Ciències Socials 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

COMUNITAT AUTÒNOMA
COMUNITAT
COMUNITAT COMUNITAT PRINCIPAT REGIÓ CEUTA
FORAL EXTREMADURA LA RIOJA
DE MADRID VALENCIANA D’ASTÚRIES DE MÚRCIA I MELILLA
DE NAVARRA
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 5

Índex
PLA DE MILLORA
Bloc 2
Fitxa 1. L’univers i la Terra......................... 10
Fitxa 2. La representació de la Terra.......... 11
Fitxa 3. El relleu d’Europa......................... 12
Fitxa 4. El relleu d’Espanya....................... 13
Fitxa 5. Les costes i les illes d’Espanya..... 14
Fitxa 6. Els climes d’Europa i Espanya...... 15
Fitxa 7. Els rius d’Europa i Espanya.......... 16
Fitxa 8. Els paisatges transformats
d’Europa i Espanya................................... 17
Bloc 3
Fitxa 9. Les empreses............................... 18
Fitxa 10. La publicitat................................ 19
Fitxa 11. Els diners, l’estalvi
i la inversió................................................. 20
Fitxa 12. La població a Europa
i Espanya................................................... 21
Fitxa 13. El sector primari a Europa
i Espanya................................................... 22
Fitxa 14. El sector secundari
a Europa i Espanya.................................... 23
Fitxa 15. El sector terciari a Europa
i Espanya................................................... 24
Fitxa 16. El medi ambient
i el desenvolupament sostenible................ 25
Fitxa 17. Efectes negatius en el medi
ambient..................................................... 26
Fitxa 18. Efectes positius en el medi
ambient..................................................... 27
Fitxa 19. L’organització territorial
i política d’Espanya.................................... 28
Fitxa 20. La Unió Europea......................... 29
Bloc 4
Fitxa 21. El temps històric
i les edats de la història............................. 30
Fitxa 22. L’edat moderna a Espanya......... 31
Fitxa 23. La guerra del Francés
i Ferran Vll.................................................. 32
Fitxa 24. El regnat d’Isabel II,
la República i la Restauració...................... 33
Fitxa 25. Espanya al començament
del segle XX............................................... 34
Fitxa 26. La Segona República
i la Guerra Civil........................................... 35
Fitxa 27. El franquisme.............................. 36
Fitxa 28. De la transició
a la democràcia......................................... 37
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Bloc 2
Fitxa 1. El telescopi Hubble....................... 40
Fitxa 2. El mapa més gran
del món..................................................... 42
Fitxa 3. El relleu d’Europa......................... 44
Fitxa 4. La vegetació a l’alta muntanya...... 46
Fitxa 5. Els rius navegables d’Europa........ 48
Bloc 3
Fitxa 6. Les activitats econòmiques.......... 50
Fitxa 7. La densitat de població................ 52
Fitxa 8. El turisme a Espanya.................... 54
Fitxa 9. Els parcs nacionals espanyols...... 56
Fitxa 10. Les regions ultraperifèriques....... 58
Bloc 4
Fitxa 11. La Constitució de 1812.............. 60
Fitxa 12. El primer ferrocarril espanyol....... 62
Fitxa 13. El sufragi femení......................... 64
Fitxa 14. L’art en la història....................... 66
Solucionari ......................................... 69
2 Pla de millora
BLOC
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2 L’univers i la Terra PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La Terra es troba en el sistema solar, que forma part de la galàxia Via Làctia. La Terra efectua
dos moviments, el de translació i el de rotació. Té un satèl·lit, la Lluna.
1 Escriu el nom dels planetes que componen el sistema solar.
2 Explica la diferència entre un asteroide i un meteorit.
3 Completa la taula sobre els moviments de la Terra.
Moviment de rotació Moviment de translació
Durada
Dóna lloc a...
4 Defineix els conceptes següents.
• Eclipsi:
• Marea:
10 Ciències Socials 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
2 La representació de la Terra PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
La Terra es pot representar mitjançant globus terraqüis i mapes. Els mapes contenen
diferents elements que ens ajuden a interpretar-lo: l’escala, la llegenda, les coordenades
geogràfiques…
1 Observa el mapa següent i contesta les preguntes.
1
Meridià de Greenwich
Cercle polar àrtic
OCEÀ OCEÀ
Tròpic de Càncer
OCEÀ AT L À N T I C PA C Í F I C
Equador
PA C Í F I C
OCEÀ
2
Tròpic de Capricorn
B ÍN D IC
3
Escala
0 2.000
quilòmetres
• De quin tipus de mapa es tracta?
• Escriu a quin element d’un mapa correspon cada número:
1. 2.
666377_02_p09_mapamundi_fisico
3.
• Quin tipus d’escala té el mapa?
• Calcula la distància que hi ha entre el punt A i el B amb l’ajuda de l’escala:
• Cap a quin punt cardinal et dirigiries per anar del punt A al B?
• Hauries d’avançar l’hora o endarrerir-la?
• Escriu en quins hemisferis es troben els punts anteriors:
Punt A: ; Punt B: ;

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 11
BLOC
2 El relleu d’Europa PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
Europa és un continent situat a l’hemisferi nord. El relleu d’Europa està format per: planes
al centre i l’est, i sistemes muntanyosos al nord i el sud. La costa és molt extensa i retallada,
amb molts entrants i ixents.
1 Escriu al costat de cada un d’aquests accidents geogràfics el número corresponent.
Serralada dels Urals

Serralada Escandinava
Pirineus
A
Alps
2 9
Carpats
Balcans 1
Caucas
Gran plana europea
8
Plana de l’Europa
Oriental 6
5 4
3
7
2 Escriu en el mapa els

649249_U03_p12 Europa
noms dels grans mars físico mudo
i oceans que banyen les costes
d’Europa.
3 Situa en el mapa, en el lloc corresponent, les lletres dels accidents costaners següents
i digues de quin es tracta.
A. Kola: península D. Ibèrica: G. Irlanda:
B. Sardenya: E. Biscaia: H. Nord:
C. Gibraltar: F. Xipre: I. Jutlàndia:

BLOC
2 El relleu d’Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 4
Nom Data
Espanya es troba al sud-oest d’Europa. En el seu relleu destaquen la Meseta, les serralades i les
depressions, a la Península; i els arxipèlags de Canàries i Balears.
1 Quins territoris componen Espanya?
2 Observa el mapa i escriu el número en cada unitat del relleu d’Espanya corresponent.
C
FR AN Ç A
C
1. Sistema Central C ANDORRA
H
2. Serralada Ibèrica C
3. Serralada Cantàbrica

U GAL
A E
B
U GAL
4. Pirineus A
P ORT
5. Serralades Bètiques
P ORT
C
F
6. Massís Galaic G FR AN Ç A
C ANDORRA F
7. Depressió del Guadalquivir H
Escala
G
0 170
8. Depressió de l’Ebre D
U GAL
A E quilòmetres
DB
P ORT
3 Completa la taula següent amb les unitats del relleu de la Península.

128033p41
F 128033
Cadenes muntanyoses G
interiors a la Meseta
Escala
0 170
Cadenes muntanyoses D
que voregen la Meseta quilòmetres
Cadenes muntanyoses 128033p41

exteriors a la Meseta
Depressions exteriors
a la Meseta

BLOC
2 Les costes i les illes d’Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 5
Nom Data
Espanya ocupa part de la península Ibèrica, Ceuta i Melilla, i dos arxipèlags: les illes Canàries
i les illes Balears. La costa espanyola és àmplia i variada.
1 Completa la taula següent sobre les costes espanyoles.
Costa Tipus Una característica
Cantàbrica
Atlàntica
Mediterrània
2 Observa el mapa i escriu el nom de les illes que componen l’arxipèlag canari.
O C E À A T L À N T I C
Escala
0 30
quilòmetres
BLOC
2 Els climes d’Europa i Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 6
Nom Data
Els climes temperats d’Europa són: l’oceànic, el mediterrani i el continental, i els freds
són el polar i el d’alta muntanya. Els climes principals d’Espanya són el mediterrani, l’oceànic,
el subtropical i el de muntanya.
1 Observa aquests dos climogrames i escriu a quin clima europeu corresponen.
A B
ºC Litres/m2 ºC Litres/m2
100
100 80
80 30 60
30 60 20 40
20 40 10 20
10 20 0 0
0 0 -10
G F M A M J J
Mesos
A S O N D G F M A M J J
Mesos
A S O N D
2 Com són les temperatures i les precipitacions del climograma A i del B?

Quina vegetació es pot trobar en aquests tipus de climes?
666377_06a_climograma_oceanico 666377_06b_climograma_contienental

3 Completa una taula com la següent sobre els climes d’Espanya.
Clima Localització Temperatures Precipitacions
Mediterrani
Oceànic
Subtropical
De muntanya

BLOC
2 Els rius d’Europa i Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 7
Nom Data
Els rius d’Europa, en general, són bastant llargs i cabalosos, i aboquen les aigües en cinc
vessants. Els rius d’Espanya aboquen les aigües en tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic
i el mediterrani.
1 Completa aquesta taula sobre els rius d’Europa.
Vessant Característiques Exemple
Mediterrani
Atlàntic
Mar Negre
Mar Caspi
Àrtic
2 Observa el mapa i escriu en la taula el número i el nom del riu d’Espanya en el vessant
corresponent. Després, pinta cada vessant com s’indica.
Vessant mediterrani (morat)

1
2
10 3
4
5 Vessant atlàntic (groc)

9
6
8
7
Vessant cantàbric (verd)

Escala
0 150
quilòmetres
BLOC EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2 Els paisatges transformats
d’Europa i Espanya
PLA DE MILLORA. Fitxa 8
Nom Data
Les persones transformem el paisatge en funció de les nostres necessitats. Així, es poden trobar
paisatges transformats turístics, urbans, agraris i industrials.
1 Classifica els paisatges següents segons que siguen agraris (A), industrials (I),
turístics (T) i urbans (U).
2 Completa la taula resumint les característiques dels paisatges transformats espanyols.
Paisatge transformat Poblament Activitats econòmiques
Paisatge oceànic
Paisatge mediterrani
d’interior
Paisatge mediterrani
de costa
Paisatge subtropical

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Les empreses PLA DE MILLORA. Fitxa 9
Nom Data
Per a dur a terme la seua activitat, les empreses necessiten recursos humans, recursos
materials i recursos financers.
Les empreses es poden classificar segons el sector productiu a què pertanguen o segons
la grandària que tinguen.
1 Defineix què és una empresa.
2 Escriu davall de cada imatge quin tipus de recurs és. Després, explica en què consisteixen.
• Els recursos consisteixen en



3 De què s’encarreguen aquests departaments en una empresa?
• Màrqueting:
• Recursos humans:
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 La publicitat PLA DE MILLORA. Fitxa 10
Nom Data
La publicitat informa sobre els diferents productes o serveis que ofereixen les empreses
o institucions. Per a dur-ho a terme, utilitzen diverses tècniques i es difonen per distints
mitjans de comunicació.
1 Observa aquest anunci publicitari i escriu

els elements que hi intervenen.
• Emissor:
• Destinatari:
• Missatge:
• Mitjà de difusió:
2 Digues si l’anunci de l’activitat anterior és publicitat consumista o educativa i per què.
3 Quines tècniques publicitàries s’han utilitzat en l’anunci de l’activitat anterior?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Els diners, l’estalvi i la inversió PLA DE MILLORA. Fitxa 11
Nom Data
Fa milers d’anys, les persones feien barates per obtindre el que necessitaven. Més avant,
van sorgir els diners. El conjunt de tots aquests diners són els nostres ingressos, que podem
utilitzar per a consumir, estalviar o invertir.
1 Completa les oracions.
• La barata és

• Els diners són

• Els ingressos són

2 Marca les afirmacions verdaderes.
Els bitllets i les monedes constitueixen els diners en efectiu.
El risc és la principal característica de la inversió.
Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi.
Invertir és el mateix que estalviar.
3 Completa les oracions amb aquestes paraules.
consumir – estalviar – invertir
• consisteix a destinar una part dels nostres ingressos a intentar obtindre

un benefici o rendibilitat.
• consisteix a guardar una part dels nostres ingressos per atendre

necessitats futures.
• consisteix a adquirir béns o serveis.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 La població a Europa i Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 12
Nom Data
Europa és un continent molt poblat. Hi viuen uns 700 milions d’habitants i la seua densitat de
població és de 70 hab./km2. A Espanya viuen uns 47 milions d’habitants i la seua densitat
és de 93 hab./km2.
1 Explica les dues causes per les quals la població europea està molt envellida.
2 Marca quatre països europeus que tinguen una densitat de població molt alta.
França Finlàndia Alemanya
Bèlgica Luxemburg Letònia
Islàndia Rússia Suècia
3 On es concentra principalment la població espanyola?
4 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, copia correctament
les oracions falses.
Rússia, Alemanya i el Regne Unit tenen un nombre elevat d’immigrants.
La població activa disminueix a causa de l’arribada dels immigrants.
Els immigrants fomenten la multiculturalitat.
A Espanya, recentment ha disminuït el nombre de persones que se’n van a l’estranger.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 El sector primari a Europa i Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 13
Nom Data
El sector primari ocupa 5 de cada 100 europeus i 4 de cada 100 espanyols. Les principals
activitats d’aquest sector són l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
1 Escriu a quines zones agrícoles d’Europa corresponen les afirmacions següents.
• Hi predominen els cultius de cereals, com el blat i l’ordi, i també de creïlla
i remolatxa.
• S’hi alternen cultius de secà, com el blat, la vinya i l’olivera, amb cultius de regadiu,
com les hortalisses i les fruites.
2 Completa el mapa segons la llegenda. FRANCIA
Roig N Comunitats amb

predomini
O deE cultiu de secà.
Verd S Comunitats amb
predomini de cultiu de regadiu.
Meridià de Greenwich
Escala
0 125
quilòmetres
3 Diferencia entre la ramaderia intensiva i l’extensiva.

On predominen a Europa i Espanya?
534858_U08_ p44_España CCAA

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 El sector secundari a Europa i Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 14
Nom Data
El sector secundari ocupa 27 de cada 100 europeus i 22 de cada 100 espanyols.

Aquest sector agrupa activitats que transformen les matèries primeres en productes elaborats.
1 Relaciona cada fotografia amb l’opció correcta i digues on es localitza

cada tipus d’indústria a Europa.
La indústria de principal
d’Europa és la siderúrgica i la metal·lúrgica.
Es localitza a
La indústria de fabrica
maquinària, eines i material de transport.
Es localitza a
Les indústries de
més importants d’Europa són l’alimentària,
la farmacèutica i l’electrònica.
Es localitzen a
2 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.

Després, escriu correctament les oracions falses.
Les empreses espanyoles són principalment de gran mida.
Les indústries més importants espanyoles són l’alimentària, la metal·lúrgica,

la de material de transport i la química.
Una de les principals regions industrials d’Espanya és Extremadura.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 El sector terciari a Europa i Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 15
Nom Data
El sector terciari ocupa 68 de cada 100 europeus i 74 de cada 100 espanyols. Algunes de les
activitats més destacades d’aquest sector són el comerç, el transport i el turisme.
1 Escriu en la taula els principals productes que importen i exporten Europa i Espanya.
Importacions Exportacions
Europa
Espanya
2 Completa les oracions següents.
• Els principals ports marítims d’Europa són els de i .
A Espanya destaquen els ports d’ , i .
• Els aeroports que tenen més trànsit aeri d’Europa són els de ,
i . L’aeroport d’Espanya amb més trànsit aeri és l’ .
3 Escriu davall de cada imatge el tipus de turisme a què correspon.
BLOC VIURE EN SOCIETAT
3 El medi ambient i el desenvolupament
sostenible
Nom Data
El medi ambient és tot el que ens envolta. Les persones modifiquem el medi ambient per atendre
les nostres necessitats. Actualment, es busca aconseguir el desenvolupament sostenible per
no posar en perill les condicions de vida del futur.
1 Què és el desenvolupament sostenible?
2 Observa la fotografia i escriu tres elements naturals i tres elements transformats.
Elements Elements
naturals transformats
3 Explica quina activitat econòmica ha modificat cada paisatge. Afig-hi el sector econòmic
a què pertany.
A B C

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Efectes negatius en el medi ambient PLA DE MILLORA. Fitxa 17
Nom Data
Entre els efectes negatius que les persones causem al medi ambient hi ha la contaminació,
la desforestació, la sobreexplotació dels recursos i el canvi climàtic.
1 Completa la taula sobre les causes i les conseqüències dels efectes negatius sobre el medi
ambient.
Efecte negatiu Causes Conseqüències
Desforestació
Sobreexplotació dels
recursos naturals
Contaminació de l’aire
Contaminació de l’aigua
Canvi climàtic
2 Explica què és el protocol de Kyoto i amb quins objectius es va signar.
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Efectes positius en el medi ambient PLA DE MILLORA. Fitxa 18
Nom Data
Per a contrarestar els efectes negatius que les persones causem en el medi ambient,
es poden aplicar mesures positives de caràcter personal, així com de caràcter nacional
i internacional.
1 Proposa dues mesures que es podrien aplicar per a evitar els següents efectes negatius sobre
el medi ambient.
• Estalviar aigua:
• Estalviar electricitat:
• Evitar l’acumulació de deixalles:
2 Observa la imatge i escriu què és un espai natural protegit.
3 Escriu el nom d’un parc nacional d’Espanya de cada grup.
Parcs nacionals
Parcs d’alta muntanya:
Parcs maritimoterrestres:
Parcs de zones humides:
Parcs de bosc mediterrani:
Parcs volcànics:

BLOC VIURE EN SOCIETAT
3 L’organització territorial
i política d’Espanya
Nom Data
La Constitució espanyola estableix l’organització territorial d’Espanya en municipis, províncies,

ciutats autònomes i comunitats autònomes. També estableix la divisió de poders en legislatiu,
executiu i judicial.
1 Escriu en el mapa el nom de les comunitats i ciutats autònomes d’Espanya.
Comunitats autònomes
2 3 4
1 5
6
9 8
7
10
17
11 12
15
13
14
18 Ciutats autònomes
16 19 Escala
0 130
quilòmetres
2 Escriu quina institució governa en cada un d’aquests territoris.
• Municipi:
• Província:
• Comunitat autònoma:
666377_19_p26_CCAA_mudo
3 Explica de què s’encarrega cada un d’aquests poders. Afig-hi la institució que es relaciona
amb cada un.
• Poder legislatiu:
• Poder executiu:
• Poder judicial:
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 La Unió Europea PLA DE MILLORA. Fitxa 20
Nom Data
La Unió Europea és una organització política i social composta per 28 països. Espanya va entrar
a formar-ne part en l’any 1986.
1 Explica quins fets relacionats amb la Unió Europea van tindre lloc els anys següents.
• 1957:
• 1986:
• 1992:
• 2009:
2 Escriu un èxit i un repte de la Unió Europea en aquests aspectes.
Èxits Reptes
Polítics
Econòmics
Socials
3 Explica dos aspectes positius i dos de negatius que va tindre per a Espanya l’entrada en la Unió
Europea.
Aspectes positius Aspectes negatius

BLOC LES EMPREMTES DEL TEMPS
4 El temps històric
i les edats de la història
Nom Data
La història estudia com vivien i què feien les persones del passat. Per a datar aquests fets,
es fan servir anys o segles i per a estudiar-los s’utilitzen les fonts. La història s’ha dividit
en cinc etapes.
1 Explica les diferències entre fets simultanis i successius. Posa’n un exemple de la teua vida.
2 Ordena les dates següents de més antigues a més modernes. Escriu 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
1992 200 aC 3 1 aC 250 1 dC
3 Classifica aquestes fonts segons que siguen escrites (E), gràfiques (G), orals (O) i materials (M).
4 Escriu a quina etapa de la història correspon cada número. Quin fet va donar començament
a cada una d’aquestes etapes?
1 2 3 4 5
1.
2.
3. 666377_p21_etapas de la historia

4.
5.
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4 L’edat moderna a Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 22
Nom Data
L’edat moderna va començar amb el descobriment d’Amèrica, el 1492, i va acabar amb la

Revolució Francesa, el 1789. A Espanya, després del regnat dels Reis Catòlics s’alternen les
dinasties dels Àustria i dels Borbó.
1 Situa aquests fets en el regnat corresponent.
• Conquesta de Granada • Decrets de Nova Planta • Guerra de Successió

• Expulsió dels moriscos • Realització d’obres públiques • Germanies
• Desastre de l’Armada Invencible • Guerra dels Trenta Anys • Batalla de Lepant
• Descobriment d’Amèrica • Construcció del Museo del Prado • Govern de Godoy
Reis Catòlics Carles I Felip II Felip III Felip IV
Carles II Felip V Ferran VI Carles III Carles IV
2 Qui va conquistar l’Imperi asteca? I l’Imperi inca?
3 Què es coneix com el Segle d’Or espanyol?
4 Explica què va ser la Il·lustració i el despotisme il·lustrat. Després, digues en què es diferencien.

BLOC
4 La guerra del Francés i Ferran VII PLA DE MILLORA. Fitxa 23
Nom Data
Amb la invasió el 1808 per part de Napoleó de la península Ibèrica va començar la guerra del
Francés i l’edat contemporània a Espanya. Després de la derrota dels francesos el 1814, va
tornar al tron espanyol Ferran VII.
1 Marca qui regnava a Espanya en començar el segle XIX.
Ferran VII Carles III
Carles IV Ferran VI
2 Quines conseqüències van tindre els esdeveniments següents?
• El motí d’Aranjuez:
• L’aprovació de La Pepa:
• El regnat de Ferran VII:
3 Escriu dues mesures que es van aprovar en la Constitució de 1812.
4 Quines van ser les últimes colònies espanyoles a Amèrica? Quan es van independitzar?

BLOC LES EMPREMTES DEL TEMPS
4 El regnat d’Isabel II, la República
i la Restauració
Nom Data
Després de la mort de Ferran VII, va pujar al tron la seua filla Isabel II. El 1868 va ser expulsada
del tron i després del regnat d’Amadeu I es va proclamar la Primera República. Aquesta va
finalitzar amb el retorn de la monarquia i el regnat d’Alfons XII.
1 Ordena en la línia del temps els següents períodes del segle XIX.
Primera República – Regnat d’Isabel II – Regnat d’Amadeu I de Savoia

Regnat d’Alfons XII – Regència de Maria Cristina
1870 1874
1833 1868 1873 1885 1902
2 Per què es va produir la primera guerra carlina?
666377_p24_siglo XIX español.

3 Quines diferències hi havia entre els moderats i els progressistes?

Com es van anomenar en l’època de la Restauració i qui els presidien?

BLOC
4 Espanya al començament del segle XX PLA DE MILLORA. Fitxa 25
Nom Data
El segle xx a Espanya comença amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei. El 1923, Miguel
Primo de Rivera va instaurar una dictadura amb el suport del rei. Després de les eleccions
municipals de 1931, es va instaurar la Segona República.
1 Explica els següents conflictes del regnat d’Alfons XIII. Afig-hi un exemple.
• El nacionalisme:
• El moviment obrer:
• El conflicte del Marroc:
2 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, escriu correctament
les oracions falses.
Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar el 1923.
Durant la dictadura es van establir nombroses llibertats.
El 1932 van tindre lloc eleccions municipals, en les quals van véncer els partits republicans.
El 1931, Alfons XIII va abandonar Espanya camí de l’exili.
3 Què és una dictadura? De quin tipus va ser la del general Primo de Rivera?
BLOC
4 La Segona República i la Guerra Civil PLA DE MILLORA. Fitxa 26
Nom Data
La Segona República espanyola es va proclamar el 14 d’abril de 1931. El 1936, un colp d’estat

de l’exèrcit va donar lloc a l’inici de la Guerra Civil, que va concloure el 1939.
1 Observa la imatge i explica a quin contingut

de la Constitució de 1931 fa al·lusió.
2 Explica quins objectius buscaven les reformes següents aplicades per la República.
• Reforma agrària:
• Reforma laboral:
• Reforma de l’ensenyament:
3 Completa la taula següent sobre la Guerra Civil Espanyola.
Any de començament
i de finalització
Zones en què es
va dividir Espanya
Conseqüències

BLOC
4 El franquisme PLA DE MILLORA. Fitxa 27
Nom Data
Després de la Guerra Civil, a Espanya es va establir una dictadura davall el poder

del general Franco. La dictadura va acabar amb la mort de Franco el 1975.
1 Completa el quadre sobre el franquisme.
Cap de l’estat
Poders del cap de l’estat
Partits polítics i sindicats
Constitució
Censura
2 Explica quins fets van tindre lloc aquests anys.
• 1939:
• 1955:
• 1975:
3 Escriu un esdeveniment de les següents etapes del franquisme.
• Primers anys del franquisme:
• Anys 50:
• Anys 60:
• Anys 70 fins al 1975:
BLOC
4 De la transició a la democràcia PLA DE MILLORA. Fitxa 28
Nom Data
Després de la mort de Franco, a Espanya es va establir una monarquia parlamentària

confirmada per la Constitució de 1978.
1 Defineix els conceptes següents.
• Transició:
• Referèndum:
2 Indica què estableix la Constitució de 1978 en cada cas.
• Forma política de l’estat:
• Drets ciutadans:
• Organització territorial:
3 Ordena cronològicament els següents presidents democràtics d’Espanya.

Escriu una característica dels seus governs.
Felipe González ( - 1996):
Adolfo Suárez (1977- ):
Mariano Rajoy ( - ):
José María Aznar ( -2004):
Leopoldo Calvo Sotelo ( - ):
José Luis Rodríguez Zapatero (2004- ):

2 Programa
d’ampliació
BLOC
2 El telescopi Hubble
Nom Data
El telescopi Hubble compleix 25 anys

A començament del segle XVII, Galileu va inventar un enginy que
permetia observar els cossos celestes. Aquell primer telescopi
artesanal va permetre detectar quatre llunes de Júpiter, intuir els anells
de Saturn i vore el paisatge lunar, esguitat de cràters i planes.
Quasi 400 anys més tard, el 24 d’abril de 1990 va ser llançat a l’espai
el telescopi espacial Hubble que, com el seu avantpassat, va suposar
una revolució en l’àmbit científic. Tot i que va ser dissenyat per a
funcionar uns 15 o 20 anys, encara continua meravellant amb les
seues imatges.
El Hubble va ser creat en col·laboració entre la NASA i l’Agència
Espacial Europea (ESA). Durant tot aquest temps, el Hubble ha fet
descobriments importants, com el de l’energia fosca, el xoc d’un cometa a Júpiter, diverses nebuloses
i una primera ullada a les fases primerenques de la formació de galàxies després del Big Bang.
El 2009, el Hubble va ser reparat per última vegada. La NASA ja prepara un substitut d’aquest
telescopi, el James Webb, que serà llançat a l’espai previsiblement el 2018.
Gràcies al Hubble, la societat va començar a descobrir l’astronomia com una ciència més atractiva
i accessible.
1 Llig el text i contesta.
• Quants anys ha complit el telescopi espacial Hubble?
• Quines dues agències van participar en la seua construcció?
• Com es diu el seu substitut?
• Quins importants descobriments ha efectuat el telescopi Hubble?
• Qui va ser el creador del primer telescopi?
• Què va poder vore-hi?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
2 Observa les imatges següents captades pel telescopi Hubble i defineix els conceptes
subratllats.
Anells de Saturn. Galàxia espiral NGC1300.
3 El primer telescopi de Galileu va captar imatges de diversos planetes. Escriu-ne els noms
en el dibuix següent.
4 El telescopi Hubble està situat a l’atmosfera. Quines altres capes té la Terra?

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 41
BLOC
2 El mapa més gran del món
Nom Data
Google Maps
El febrer de 2005, l’empresa Google
va presentar en el seu blog l’aplicació
Google Maps, que gràcies a la
digitalització de mapes permet
buscar amb precisió qualsevol lloc
del planeta.
Aquest programa obté els mapes tant
de satèl·lits espacials com d’avions,
així com de bases de dades de mapes
digitalitzats; per això, la qualitat dels
mapes no sempre és igual.
Maps no va estar disponible immediatament a tot el món, ni al començament disposava de tanta
informació com ara. La primera versió que va arribar a Europa va ser la del Regne Unit, l’abril de
2005, i amb el pas dels mesos s’hi van anar incorporant dades de carreteres, imatges obtingudes
per satèl·lits i indicacions de navegació. L’abril de 2006, Google Maps va arribar a Espanya, juntament
amb les versions d’Alemanya, França i Itàlia.
El 2007 s’hi va incorporar una gran funció: Street View, que permet la visita a peu de carrer del lloc
desitjat. Al començament, només estava disponible en cinc ciutats dels Estats Units, però amb
el temps i fins i tot en l’actualitat, nombrosos cotxes de Google continuen recorrent el planeta
per captar fil per randa les ciutats.
Si en 10 anys aquest programa ha revolucionat la nostra forma de conéixer els mapes, com serà d’ací
a 10 anys més?
• Quan va aparéixer per primera vegada Google Maps? Quan va arribar a Espanya?
• Quines són les fonts de les quals obté els mapes?
• Quins serveis ofereix aquest programa?
2 Quin aspecte del terreny mostra la imatge que acompanya el text?
3 Es pot dir que Google Maps actua com un GPS? Per què?
4 Fes l’exercici pràctic següent amb Google Maps.
• Entra a la pàgina https://maps.google.es/. En el cercador, escriu el nom del teu centre escolar
o el carrer on es troba i la localitat.
• Punxa amb el botó dret del ratolí en el punt marcat al mapa i selecciona l’apartat
«Què hi ha ací?».
Voràs que hi apareixen uns números: es tracta de les coordenades geogràfiques (positiva per
a nord i est, negativa per a sud i oest). Explica què són la longitud i la latitud. Quines són les
del teu centre escolar?

• A baix a l’esquerra del mapa es troba l’escala. Defineix què és l’escala i calcula
la distància en línia recta entre el teu col·legi i ta casa.
5 Explica quins avantatges pot tindre una aplicació com aquesta per a diferents oficis,
com ara taxista o conductor d’ambulància.

BLOC
2 El relleu d’Europa
Nom Data
Els fiords noruecs

Noruega és un dels països europeus amb un
nombre més gran de fiords. Els fiords són valls
glacials que es localitzen a la costa i que han
sigut envaïdes pel mar. Sembla que es van
originar fa milions d’anys per l’ascens del nivell
del mar, com a conseqüència de la fusió
dels gels.
El fiord Sognefjord és el més llarg i profund
de Noruega i el segon més gran del món.
Són 200 km de parets escarpades i assoleix
els 1.308 metres per davall del nivell del mar.
Al fiord de Geirangerfjord, inclòs per la Unesco
en la Llista de Patrimoni de la Humanitat, es
poden vore belles cascades, com la de les Set
Germanes, el Pretendent o el Vel Nupcial. Diuen
que si et trobes amb un trol, no convé provocar-lo,
ja que si s’enfada pot ser molt perillós.
Un fiord situat en una ciutat és el de la capital
de Noruega. Al fiord d’Oslo s’ha edificat l’edifici
de l’òpera. Sembla com un iceberg que s’ha quedat
adormit al fiord; només el seu interior, com un
enorme tambor de fusta, ressona alegrement
per donar vida a la ciutat.
• Què és un fiord?
• Quin és el fiord més gran de Noruega? Quines mides té?
• Què caracteritza el fiord de Geirangerfjord?
• Quin fiord es pot trobar en una ciutat? Què s’hi ha construït?

2 El nombre més gran de fiords d’Europa es troba a Noruega.
• Pinta aquest país en el mapa d’Europa següent. Escriu el nom de la capital.
• Escriu, també, el nom dels països amb què limita i el de les seues capitals.
3 A més de fiords, quins altres elements del relleu destaquen en aquesta regió?
Busca informació i completa la taula seguint l’exemple.
Accident del relleu Exemple Una característica

649238 U03 p19 h01 Europa
Oceà Glacial Àrtic És el més menut dels oceans.
Mars
Cap
Península
Muntanyes
4 Selecciona un d’aquests accidents del relleu i escriu en el teu quadern un text

com si fóra una breu guia turística per a ajudar els viatgers que vagen a aquest lloc.
Pots acompanyar-lo d’imatges que obtingues d’Internet.
BLOC
2 La vegetació a l’alta muntanya
Nom Data
L’alta muntanya a Espanya

Com ja saps, cada 1.000 metres que es puja en altitud
descendeix la temperatura uns 6 ºC. Això vol dir que en
totes les muntanyes hi ha un clima diferent i una vegetació
escalonada. El major o menor nombre de graons dependrà
de la major o menor altitud de les muntanyes.
Per exemple, si férem una excursió per descobrir la vegetació
dels Pirineus, podríem trobar els següents graons a mesura
que ascendim:
Al fons de les valls, encara que la vegetació seria abundant,
actualment ha sigut substituïda en la major part per terres de
cultiu. Poc després, se situen els arbres de climes temperats,
com les alzines.
A partir d’aquesta banda, que no sol superar els 1.000
metres, és el domini del bosc de fulla caduca, adaptat a
una humitat més alta i una temperatura més baixa, i on
predominen els roures i els faigs.
Per damunt dels 1.500 metres apareix el bosc de coníferes:
avets, pins, i més amunt, pins negres. A partir dels 2.000
metres es desenvolupen les prades, i més amunt hi ha
un domini de les neus perpètues.
1 Observa l’esquema dels Pirineus i escriu com s’hi distribueixen les espècies vegetals.

Ombria Solana
Prat
Avet

Faig

Pi
Roure
Alzina

2 On es localitzen els Pirineus? Són muntanyes interiors, exteriors o voregen la Meseta?

3 Localitza els Pirineus en aquest

mapa d’Espanya. Després,
completa la fitxa.
Pirineus Escala
0 230
Comunitats autònomes que recorre: quilòmetres
Cim més alt:
Característiques principals:
4 Observa aquest climograma i respon a les preguntes.
666377_04_p45_espana_fisico_mudo
• Com són les temperatures?
ºC Litres/m2
I les precipitacions?
120
100
80
30 60

20 40

10 20
0 0 • A quin clima espanyol correspon?

G F M A M J J A S O N D
Mesos

5 El gràfic següent correspon a la vegetació del Teide, a Canàries. Escriu com s’hi distribueix
la vegetació per l’altitud.
666377_04b_climogram_Pirineos_ampliacion

Violeta
Ginesta
Pi canari
Drago
Laurisilva
Palmera Savina

Cardó

Tabaiba
BLOC
2 Els rius navegables d’Europa
Nom Data
Les carreteres líquides

A diferència d’Espanya, on pràcticament
no hi ha trams de rius navegables,
la navegació interior a Europa té una
llarga història. Es porta a cap a través
de rius o de llacs comunicats amb
canals.
L’origen d’aquests canals a Europa es
remunta al segle XV. Però va ser en el
segle XVIII quan es va construir el canal
més antic que encara es conserva,
l’anomenat canal del Migdia. Aquest
canal uneix les costes mediterrànies i
atlàntiques de França a través del riu
Garona i s’allarga fins al riu Roine.
Antigament, aquest canal es va utilitzar per al transport de persones i mercaderies, i en l’actualitat es
dedica al turisme i fins i tot com a lloc per a ancorar-hi l’habitatge.
Va ser en el segle XX quan es va desenvolupar el turisme fluvial en els antics canals i va començar a la
regió dels Norfolk Broads, al Regne Unit.
Altres rius navegables d’Europa són, per exemple, el Rin i el Danubi, que connecten l’Atlàntic amb el
mar Negre. A més, a Rússia també és navegable el Volga, que està comunicat per canals amb altres
rius, i conforma així una xarxa que uneix els mars Caspi, Bàltic i l’oceà Glacial Àrtic. D’aquesta manera,
se supera l’obstacle que significa la congelació dels rius a l’hivern.
• Quin va ser el primer canal navegable construït a Europa? On es trobava?
• Per a què s’utilitzava aquest canal?
• Quins altres rius europeus són navegables? Quins mars i oceans connecten?
2 Observa el mapa d’Europa. Escriu a quins rius corresponen els números següents i en quin
vessant desemboquen.
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

Mar
de
Noruega
Mar
I C
de l 5
T
Nord
N
L À
A T
M
ar
1 4
Ca
2 Mar Negre
sp
E À
i
Escala
O C
0 480
Mar
quilòmetres
M
ed
ite r rani
1. . Vessant: .
2. . Vessant: .
3. . Vessant: .
4. . Vessant: .
5. . Vessant: .
666377_05_p47_europa_rios_mudo
3 A Espanya es va construir en el segle XVIII el canal de Castella per al transport fluvial.
Busca’n informació en Internet i completa una taula com la següent.
Quan es va
construir
Quins rius
enllaça
Quines
províncies
recorre
Quants ramals
té
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Les activitats econòmiques
Nom Data
Data
Un emprenedor amb molt d’èxit

A voltes, una idea original no garanteix l’èxit. Però hi
contribueix. Fa més de mig segle, un confiter català
anomenat Enric Bernat va tindre la idea d’unir un palet
a una bola de caramel i va triomfar arreu del món.
Hui sembla senzill, però en la dècada de 1950 la idea
va ser revolucionària.
Enric, després d’observar que els xiquets solien traure’s
els caramels de la boca, amb els problemes higiènics
que això suposava, va decidir incorporar als caramels
un palet que els permetera gaudir-ne més fàcilment. El
1958 va eixir al mercat el primer caramel amb pal. Però
l’empresa Chupa Chups no es va constituir fins al 1964.
I el seu eslògan va ser: «És redó i dura molt, Chupa
Chups».
Però Enric Bernat no en tenia prou, de triomfar a
Espanya. Volia traspassar fronteres i que el seu caramel fóra conegut arreu del món. Per això
necessitava un logotip especial, que identificara el caramel
amb la felicitat. Va encarregar el disseny a un dels més grans artistes del segle XX, Salvador Dalí.
Ell, en una hora, va crear una margarida groga a l’interior de la qual hi havia escrit el nom «Chupa
Chups» en roig. Hui es continua utilitzant el mateix disseny.
Vaja, que Chupa Chups va ser reconegut mundialment! Va ser el primer caramel amb pal que es va
consumir a l’espai. El 1995, els astronautes russos el van portar a l’estació espacial Mir.
• Qui va ser Enric Bernat?
• Com se li va acudir crear Chupa Chups?
• Quin va ser el primer eslògan de Chupa Chups?
• Quan van arribar els Chupa Chups a l’espai? Qui els hi van portar?

2 Aquestes són algunes de les característiques que ha de tindre un emprenedor.

Tria les dues que consideres més importants i explica per què.
ser creatiu prendre decisions detectar necessitats

buscar solucions treballar en equip assumir riscos

•
•
3 Les persones identifiquem els colors amb diferents sentiments. Observa el quadre i digues
quins colors triaries per a la imatge dels productes següents.
blanc ► puresa negre ► elegància groc ► optimisme

roig ► vitalitat blau ► confiança verd ► naturalitat
• Per a unes sabatilles esportives:
• Per a un refresc:
• Per a un cotxe ecològic:
4 Analitza aquest anunci. Assenyala-hi els elements

del missatge publicitari. Després, explica
quins colors hi utilitzaries tu.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 La densitat de població
Nom Data
Sòria, un desert demogràfic

A Espanya, hi ha zones amb una densitat
de població molt baixa i estan quedant-se
despoblades. D’aquestes, potser la que està
en una situació més preocupant és l’extensa
província de Sòria, situada a Castella i Lleó.
En aquesta província, cada habitant toca a uns
3.000 arbres (contra els 150 de mitjana estatal),
l’esperança de vida és de 84 anys, l’índex
d’alfabetització d’adults és dels més alts
del país i l’índex de qualitat de vida s’acosta
al de Bèlgica, el quart millor del planeta.
En canvi, juntament amb el nord d’Escòcia
i Lapònia, Sòria és una de les zones menys
poblades d’Europa. La densitat de població de
Sòria és de 8,9 hab./km2, i en alguna comarca
fins i tot descendeix a 1 hab./km2; és dir, és deu
vegades més baixa que la d’Espanya, que és
de 93 hab./km2. A més, té el major envelliment demogràfic d’Espanya (el 25% té 65 anys
o més, davant del 14% de població menor de 16 anys). La mida mitjana dels municipis
de Sòria és de 517 habitants, molt inferior a la mitjana municipal d’Espanya, que és de
5.690 habitants.
Si Sòria va ser en l’edat mitjana una important zona de pas entre Aragó i Castella, actualment
ha quedat aïllada. El 1950 hi havia 160.000 habitants; hui n’hi queden prop de 93.000. Es pot
parlar de Sòria com d’un desert demogràfic?
• Quina és la densitat de població de Sòria comparada amb la d’Espanya?
• Es pot dir que la població de Sòria està envellida? Per què?
• Quins aspectes positius presenta la província de Sòria?
• En quant ha descendit la població de Sòria des de 1950?
2 Defineix els conceptes següents relacionats amb la població.
• Densitat de població:
• Envelliment demogràfic:
• Índex d’alfabetització:
3 Observa aquest mapa de densitat de població espanyola i completa la taula.
Mar Cant àbr ic Dues províncies menys

densament poblades
Quatre províncies amb densitats

NTIC
entre 10 i 100 hab./km2

Mar
ATLÀ
Medit er rani
DENSITAT DE POBLACIÓ
OCEÀ
PER PROVÍNCIES
(En habitants per km2)2
Menys de 10 Quatre províncies amb densitats
De 10 a 30 entre 101 i 600 hab./km2
De 31 a 50
Escala
0 160 De 51 a 100
De 101 a 600
quilòmetres
Més de 600
4 Calcula la densitat
Província Població Superfície Densitat
de població de les
províncies següents. Terol 139.390 14.809 km2
Madrid 6.378.297
666377_07_p47_densidad_espana 8.028 km2
Cantàbria 587.682 5.326 km2
Sevilla 1.936.908 14.036 km2
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 El turisme a Espanya
Nom Data
El turisme espanyol
A Espanya, el sector serveis ocupa el 74%
de la població. Dins d’aquest sector es pot
destacar el turisme.
El turisme tradicional espanyol ha sigut
sempre el de sol i platja; és a dir, aquell que
busca l’atractiu de les platges i altres activitats
aquàtiques. Això es deu principalment al fet
que Espanya és un dels països europeus
amb més litoral costaner i que el clima
afavoreix aquest tipus de turisme. Així, entre
els turistes estrangers que visiten les nostres
platges, destaquen els del Regne Unit, França
i Alemanya. Les comunitats més visitades
són Catalunya, la Comunitat Valenciana,
Andalusia, Balears i Canàries.
Amb tot, a Espanya també hi ha un turisme d’interior, que es podria emmarcar en l’anomenat turisme
rural. Aquest tipus de turisme tracta d’acostar el viatger a nuclis rurals i li dóna l’oportunitat de conéixer
com es desenvolupa la vida al camp o en un poblet menut, i de practicar, a més, certes activitats
i esports en contacte amb la naturalesa (senderisme, rutes en bici, a cavall, o simplement la
contemplació dels paisatges).
Aquest tipus de turisme ha permés diversificar les activitats econòmiques, primordialment agrícoles,
dels entorns rurals. Tanmateix, és un turisme majoritàriament nacional: un 84% d’espanyols fa aquests
viatges.
• Quin turisme predomina més a Espanya? Per què?
• De quins països provenen els turistes que més visiten Espanya?
• Què caracteritza el turisme rural?
2 Explica la diferència entre turisme de sol i platja i turisme rural.
3 Observa el gràfic de la població d’Espanya per sectors econòmics

i completa a quin d’aquests correspon cada apartat. Quin percentatge 1
de població treballa en cada un? Escriu-ho en el gràfic.
2
1.
2. 3
3.
4 El turisme rural diversifica les activitats econòmiques dels entorns rurals. Escriu en quines
comunitats autònomes espanyoles predomina més l’agricultura tant de secà com de regadiu.

666377-08_sectores_economicos_ampliacion

5 Observa el cartell següent.
• Explica quin tipus de turisme promociona.
• Imagina que hagueres de promocionar el turisme de la teua comunitat. Dibuixa en una cartolina
un cartell i inventa un eslògan per a atraure-hi turistes.
BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Els parcs nacionals espanyols
Nom Data
Els parcs nacionals espanyols

Espanya és un dels primers països europeus que va
impulsar la conservació d’espais naturals. Actualment
hi ha 15 parcs naturals protegits.
El primer paisatge natural que va ser declarat parc
nacional va ser el de Picos de Europa el 1918.
Abans es deia Montaña de Covadonga, però el
1995 va canviar el nom i va ampliar la superfície.
El rei Alfons XIII va inaugurar aquest parc nacional
un 8 de setembre, després de plantar-hi un arbre.
La revista Montes recollia així com havia tingut
lloc la inauguració: «L’acte va revestir una especial
solemnitat per la bellesa del lloc, on no es va col·locar
cap altre adorn artificial que un taulat cobert de catifa, on es van col·locar dues butaques per als reis
davant d’un plançó i un clot obert en una reduïda superfície desproveïda de vegetació i situada sota
l’esplanada de l’hotel Pelayo, des d’on presenciava l’acte una immensa gentada».
El 2013 va ser declarat el fins ara últim parc nacional, el de Sierra de Guadarrama.
El juliol d’aquell any, els llavors encara prínceps d’Astúries, Felip i Letizia, van descobrir una placa
commemorativa del quinzé parc de la xarxa nacional, el cinqué en extensió i el primer
que comparteixen dues comunitats.
La comunitat autònoma que compta amb el nombre més gran de parcs nacionals és la de Canàries.
Ací es poden trobar els parcs del Teide (Tenerife), Caldera de Taburiente (La Palma), Timanfaya
(Lanzarote) i Garajonay (Gomera)
• Quants parcs nacionals hi ha actualment a Espanya?
• Quin va ser el primer parc nacional declarat? Qui el va inaugurar?
• Quin ha sigut l’últim? Qui el van inaugurar?
• Quina comunitat autònoma compta amb més parcs nacionals? Quins són?

2 Completa la taula de les dates d’aprovació dels parcs nacionals després de la informació
que trobes.
Parc nacional Data Parc nacional Data
Picos de Europa 1918 1981
1918 1991
1954 1995
1954 1998
1955 2002
1969 2007
1973 Sierra de Guadarrama 2013
1974
3 Selecciona un dels quinze parcs nacionals, busca’n informació i completa una fitxa
com la següent.
Nom
Data de declaració:
Superfície:
Comunitat autònoma:
Peculiaritats:
4 Si visitares algun d’aquests parcs nacionals, quines dues mesures respectuoses amb el medi
ambient hauries de dur a terme?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Les regions ultraperifèriques
Nom Data
Canàries a la Unió Europea

S’anomenen regions ultraperifèriques
aquells territoris pertanyents a
Espanya, França i Portugal, però que
es troben a milers de quilòmetres
d’aquests països membres de la Unió
Europea.
Aquests territoris comparteixen una
sèrie de característiques comunes
que fan que tinguen un estatut jurídic
específic dins de la Unió Europea.
Aquestes regions van ser reconegudes
per primera vegada en l’article 299.2
del Tractat d’Amsterdam de 1999.
En concret, són regions ultraperifèriques, segons aquest tractat: cinc departaments francesos
d’ultramar, Guadaloupe, Guaiana Francesa, Martinica, Reunió i Mayotte; la col·lectivitat d’ultramar
francesa de Saint Martin, la comunitat autònoma espanyola de les Illes Canàries i les regions
autònomes portugueses d’Açores i Madeira.
Per a les Canàries, aquest reconeixement suposa una sèrie de mesures específiques en àmbits com
les polítiques duanera i comercial del mercat únic, la política fiscal i les polítiques agrícola i pesquera,
ja que la llunyania del continent europeu i la fragmentació geogràfica, a causa de les nombroses
illes que la componen, augmenta els costos dels transports i les comunicacions entre les illes i amb
la resta del món. Per això, s’han aplicat polítiques de suport des de la Unió Europea per posar fi a
aquests problemes i d’altres.
• Defineix què és una regió ultraperifèrica.
• Quins territoris componen aquestes regions?
• Quan van ser reconegudes com a tal?

2 Busca en Internet el Tractat d’Amsterdam, llig-ne l’article 299.2 i resumeix-ne el contingut.
3 Observa el mapa i escriu-hi el nom de les illes Canàries.
O C E À A T L À N T I C
Escala
0 30
quilòmetres
4 El text fa al·lusió al mercat únic europeu. Explica en què consisteix.
666377_05_p12_canarias_fisico_mudo
5 Busca informació sobre els següents tractats de la Unió Europea i escriu algunes de les
característiques principals.
Tractat Data d’entrada en vigor Característica principal
Tractat de Roma
Tractat de Maastricht
Tractat d’Amsterdam
Tractat de Lisboa
BLOC
4 La Constitució de 1812
Nom Data
19 de març de 1812
El 19 de març de 1812, Espanya es va convertir
en un dels primers països del món, després
dels Estats Units i França, a trencar amb el
règim absolutista i proclamar una constitució
de caràcter liberal.
La Constitució de 1812 va ser aprovada a
l’Oratori de Sant Felip Neri, on se celebraven
les reunions de les Corts de Cadis. La seua
aprovació va tindre lloc el mateix dia que
se celebrava la festivitat de Sant Josep,
d’on ve que es conega amb el sobrenom
de La Pepa.
El text es va estructurar en 384 articles dividits
en deu títols. Establia la sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi universal masculí,
la igualtat dels ciutadans davant la llei, la llibertat d’expressió i la llibertat personal, entre altres drets.
Per primera vegada en la història de la humanitat, un text legal proposava que els drets i les llibertats
dels ciutadans s’estengueren a tots els éssers humans, independentment de la seua condició social
o el color de la pell.
Després de l’aprovació de la Constitució es va celebrar una missa i era tan fort el vent que bufava
aquell dia que va arribar a partir un arbre a la porta de l’església. Un dels diputats que eren allà va
escriure: «Alguns dels circumstants (entre els quals era jo), no per superstició, sinó com a burla, van
al·ludir que podria ser funest averany de la sort de la llei nova».
• Quan i on va ser aprovada la Constitució de 1812?
• Què és un règim absolutista? I un règim liberal?
• Què establia la Constitució de 1812?
2 Recorda quina era la situació d’Espanya el 1812.
3 Explica l’últim paràgraf del text. Què va passar amb la Constitució de 1812 quan va tornar
Ferran VII?
4 Compara aquests articles de la Constitució de 1812 amb els de l’actual Constitució de 1978.
Contesta les preguntes.
Constitució de 1812 Constitució de 1978
Art. 3. La sobirania resideix essencialment Article 1

en la Nació, i pel mateix pertany a aquesta 1. Espanya es constitueix en un estat social
exclusivament el dret d’establir les seues lleis i democràtic de dret, que propugna com a
fonamentals. valors superiors del seu ordenament jurídic
Art. 14. El Govern de la Nació espanyola la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme
és una monarquia moderada hereditària. polític.
Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix 2. La sobirania nacional resideix en el poble
en les Corts amb el rei. espanyol, del qual emanen els poders de l’estat.
Art. 16. La potestat de fer executar les lleis 3. La forma política de l’estat espanyol és la
resideix en el rei. monarquia parlamentària.
Art. 17. La potestat d’aplicar les lleis en les
causes civils i criminals resideix en els tribunals
establits per la llei.
• Explica els termes «sobirania nacional» i «separació de poders».
• Quin tipus de monarquies estableixen les dues constitucions? En què es diferencien

i en què s’assemblen?

BLOC
4 El primer ferrocarril espanyol
Nom Data
La primera línia fèrria d’Espanya

El 27 de setembre de 1825 es va inaugurar
la primera via fèrria del món, la línia que unia
les localitats mineres de Stockton i Darlington,
al Regne Unit.
Aquesta línia havia sigut dissenyada i dirigida
per George Stephenson, que va ser també
l’inventor de la locomotora d’aquell primer tren.
La primera via fèrria per al transport de passatgers
i de càrrega va ser la que unia les localitats
britàniques de Liverpool i Manchester, inaugurada
el 15 de setembre de 1830.
Prompte les línies de ferrocarril es van anar
estenent per tot el món. La primera línia d’Espanya es va construir a Cuba, que llavors era una colònia
espanyola. Es va inaugurar el 1837 i corresponia a la línia l’Havana-Güines.
A la península Ibèrica, la primera via fèrria de transport de passatgers es va inaugurar el 28 d’octubre
de 1848, entre Barcelona i Mataró. El dia de la seua inauguració el tren es componia de 24 cotxes
amb una capacitat per a uns 900 viatgers. El 1851 s’inaugura la següent línia, que unia Madrid
i Aranjuez. Actualment, a Espanya hi ha més de 15.000 quilòmetres de línies fèrries.
El tren va suposar un gran avanç per a la comunicació i l’economia d’un país que començava
a desenvolupar la seua revolució industrial.
• A quin país es va construir la primera línia fèrria del món? Quan es va inaugurar?
• On es va inaugurar la primera línia de ferrocarril espanyola? Quina ruta feia?
• Quina va ser la primera línia de la Península?
• Quines característiques tenia?
• Què va suposar per a Espanya?
2 Explica qui regnava a Espanya entre 1833 i 1868. Resumeix dos fets que van ocórrer en el seu
regnat.
3 Marca quines d’aquestes màquines es van inventar en el segle XIX.
4 Selecciona un d’aquests invents, busca’n informació i completa en el teu quadern

una fitxa com la següent
Data d’invenció:
Inventor:
Característiques principals:
5 La Revolució Industrial va suposar un gran canvi en la societat de l’època.

Posa dos exemples de qui integraven les noves classes socials.
Classe social Exemple
Classe alta
Classe mitjana
Classe baixa
BLOC
4 El sufragi femení
Nom Data
El vot de la dona
Els primers països a reconéixer el dret de vot de les
dones van ser Noruega, Dinamarca, Nova Zelanda
i Austràlia en el segle XIX.
El 1918, a Gran Bretanya es va reconéixer el sufragi
femení. A Espanya, el vot femení es va aconseguir
el 1931 durant la Segona República.
Tanmateix, aquesta mesura va despertar un gran
debat entre els diputats. Una de les veus que es
va alçar amb més força contra el projecte va
ser la de la diputada Victoria Kent, pionera de la
participació de la dona en la vida pública: va ser la primera dona advocada espanyola a litigar en
un tribunal. Ella pensava que el vot femení estaria influït per l’opinió de l’església i seria conservador
en perjudici dels partits d’esquerres.
Per contra, es va distingir donant suport al projecte una altra dona, Clara Campoamor. Aquesta
diputada no només va advocar pel vot, sinó perquè la dona aconseguira la plena igualtat en tots
els àmbits socials i es reflectira en les lleis.
L’1 d’octubre de 1931, per 160 vots a favor i 121 en contra, es va aprovar el dret de vot per a les dones.
El 19 de novembre de 1933, per primera vegada 6.800.00 dones van triar els seus representants en
unes eleccions generals.
• Explica què és el sufragi universal.
• Quan es va aconseguir el dret al vot femení a Espanya? Quan van votar per primera vegada?
• Qui estava a favor d’aquest dret i qui en contra? Què defensava cada una?

2 Quan es va proclamar la Segona República a Espanya? Quan es va acabar i per què?
3 Explica dues mesures socials que es van aprovar durant la Segona República.
4 Busca informació i elabora una fitxa biogràfica d’aquestes dues diputades republicanes.
Victoria Kent Clara Campoamor
• Lloc i data de naixement: • Lloc i data de naixement:

• Formació i treballs: • Formació i treballs:

• Activitat política: • Activitat política:

5 Després de la Guerra Civil, la dona va perdre el dret de votar. Busca’n informació i escriu
quan es va tornar a aprovar el sufragi universal a Espanya.

BLOC
4 L’art en la història
Nom Data
Les obres d’art i la història

Des dels orígens, l’art ha servit per
a reflectir episodis importants de la
història. Era una forma de plasmar
els esdeveniments ocorreguts,
encara que sempre des de l’òptica
de l’artista. Per exemple, Francisco
de Goya va deixar constància de les
conseqüències de l’alçament
del poble de Madrid el 2 de maig
de 1808. A més, aquest artista va
ser pintor de cort dels reis Carles IV
i Ferran VII.
En l’actualitat, des de l’aparició
de dispositius tecnològics per a
captar imatges com les càmeres
fotogràfiques o de vídeo, així com els mòbils i les tauletes, ja no s’elaboren obres de manera habitual
per a reflectir fets històrics. Fins i tot així, els artistes implicats amb el seu temps segueixen deixant
constància en els seus quadres de la influència dels esdeveniments que hi viuen.
Un exemple és l’obra d’Antonio López sobre la família reial. El quadre, que es va encarregar el 1993,
es va acabar de pintar el 2014. En aquests anys han tingut lloc tants canvis, que el quadre ja és un
reflex fidel de la història. El rei actual ja no és Joan Carles I, sinó el seu fill, Felip VI; des de 1993 s’han
succeït, a més, fins a quatre presidents de govern. Així responia Antonio López a la pregunta: creu
que la pintura passarà a exposar-se en el futur al costat d’altres grans retrats de famílies reals com
La família de Carles IV de Goya que s’exposen a El Prado? «No en tinc ni idea, ni hi pense. El temps
ho dirà».
• Quina relació hi ha entre l’art i la història?
• Quants anys va tardar a pintar-se el retrat de la família reial d’Antonio López?
• Quin fet històric va reflectir Francisco de Goya el 1808?

2 Des que Antonio López va començar el quadre de la família reial el 1993, s’han succeït quatre
presidents de govern. Completa les dades d’aquesta taula.
Nom Dates de govern Un fet destacat del seu govern
3 Busca informació sobre l’estil artístic d’Antonio López i escriu les seues característiques
principals i els seus màxims representants.
4 Observa aquests quadres de Goya i explica què reflecteix cada un.
El 2 de maig de 1808 a Madrid. El 3 de maig de 1808 a Madrid.
5 Selecciona algun esdeveniment de la història recent d’Espanya i elabora un quadre

en què el reflectisques. Tingues en compte els aspectes següents: tria un estil artístic
(pot ser realista o abstracte) i escull els materials que faràs servir (pintures, collage...).
2 Solucionari
Solucions
Pla de millora Entre els grans mars que banyen la costa europea
hi ha el mar del Nord, el mar Bàltic i el mar de
Barentz, al nord; i el mar Mediterrani, el mar Negre
Bloc 2 i el mar Caspi, al sud.
Fitxa 1 3. RG. A. Kola: península.
1. RG. Dalt: Mercuri, Terra, Júpiter i Urà. Baix: Venus, B. Sardenya: illa.
Mart, Saturn i Neptú. C. Gibraltar: estret.
2. Els asteroides són trossos de roca que giren D. Ibèrica: península.
al voltant del Sol. Els meteorits són xicotets
E. Biscaia: golf.
asteroides que xoquen amb altres astres i formen
cràters en la seua superfície. F. Xipre: illa.
3. RG. Moviment de rotació. Durada: 24 hores. G. Irlanda: illa.

Dóna lloc als dies i les nits. Moviment de H. Nord: cap.
translació. Durada: 365 dies i unes sis hores. I. Jutlàndia: península.
Dóna lloc a les estacions.
4. • Eclipsi: ocorre quan tres astres s’alineen i un Fitxa 4
n’oculta un altre. N’hi ha de dos tipus: eclipsis
1. El territori d’Espanya ocupa bona part de la
de Sol i eclipsis de Lluna.
península Ibèrica, les illes Balears, les illes
• Marea: moviment d’ascens i descens de les Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla,
aigües del mar produït per la força d’atracció al nord d’Àfrica.
del Sol i de la Lluna sobre la Terra.
2. RG.
Fitxa 2 3. RG. Cadenes muntanyoses interiors a la
Meseta: Sistema Central, Muntanyes de Toledo.
1. • Es tracta d’un mapamundi físic.
Cadenes muntanyoses que voregen la Meseta:
• 1. Rosa dels vents; 2. coordenades geogràfiques;
Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica,
3. escala.
Serralada Ibèrica i Sierra Morena.
• És una escala gràfica.
Cadenes muntanyoses exteriors a la Meseta:
• 7 cm x 2.000 km = 14.000 km. Massís Galaic, Muntanyes Basques, Pirineus,
• Cap al sud-oest. Sistema Mediterrani Català, Serralades Bètiques.
• Cal endarrerir l’hora. Depressions exteriors a la Meseta: del
Guadalquivir i de l’Ebre.
• Punt A: nord; est. Punt B: sud; oest
Fitxa 5
Fitxa 3
1. Costa cantàbrica. No té tipus de costa. És una
1. RG.
costa retallada i amb poques platges.
1. Serralada dels Urals.
Costa atlàntica. Tipus: gallega, andalusa i
2. Serralada Escandinava. canària. La gallega és retallada amb molts entrants
3. Pirineus. i ixents. L’andalusa és baixa i arenosa, amb moltes
platges. La canària, a l’oest és alta i rocosa i a
4. Carpats.
l’est, baixa.
5. Alps.
Costa mediterrània. Tipus: costa mediterrània
6. Caucas. d’Andalusia. Alterna àmplies zones planes amb
7. Balcans. penya-segats. Costa llevantina. Té platges
àmplies. Costa catalana i balear. Hi alternen costes
8. Gran plana europea.
altes amb costes baixes, que formen cales. Costa
9. Plana de l’Europa Oriental. de Ceuta i Melilla. La costa de Ceuta és baixa i
2. RG. Hauran d’escriure: l’oceà Glacial Àrtic i l’oceà retallada, mentre que la de Melilla és alta
Atlàntic. i rocallosa.
2. RG. Les illes Canàries són Lanzarote, Fuerteventura, 2. RG. Vessant mediterrani. 3. Ebre. 9. Xúquer.
Gran Canària, Tenerife, Gomera, La Palma, Hierro. 8. Segura.
Vessant atlàntic. 10. Miño. 4. Duero. 5. Tajo.
Fitxa 6 6. Guadiana. 7. Guadalquivir.
1. A. Clima oceànic. B. Clima continental. Vessant cantàbric. 1. Nalón. 2. Navia.
2. Les temperatures en el climograma A són suaus a
l’estiu. Les precipitacions són abundants i regulars, Fitxa 8
ja que es produeixen en totes les estacions. 1. Dalt: paisatge agrari i urbà.
En el climograma B, les temperatures són altes a Baix: paisatge turístic i industrial
l’estiu i molt baixes a l’hivern. Les precipitacions es 2. Paisatge oceànic: poblament dispers
concentren a l’estiu. en l’àmbit rural, concentrat en la costa.
En el clima A, es pot trobar prats i boscos de faigs i Activitats econòmiques: ramaderia,
roures. En el B, taigàs i estepes. indústria i serveis com el comerç
3. Clima mediterrani. Localització: a la major part i el turisme.
de la Península, Ceuta, Melilla i a les illes Balears. Paisatge mediterrani d’interior: poblament
Les temperatures: són més suaus a la costa i concentrat.
més extremes a l’interior. Les precipitacions: són Agricultura, indústria i turisme.
escasses i irregulars.
Paisatge mediterrani de costa: poblament
Clima oceànic. Es dóna al nord de la concentrat i molt poblat.
Península. Temperatures: suaus al llarg de l’any. Desenvolupament comercial i industrial,
Precipitacions: abundants i regulars. i turisme.
Clima subtropical. Es dóna a les illes Canàries. Paisatge subtropical: dispers a les zones rurals i
Les temperatures: són suaus durant tot l’any. concentrat a la costa. Turisme.
Precipitacions: més freqüents al nord de les
illes. Bloc 3
Clima de muntanya. Es dóna als cims que es
troben per sobre dels 1.500 metres d’altitud. Fitxa 9
Temperatures: molt baixes a l’hivern i fresques a
1. Una empresa és una organització que es
l’estiu. Precipitacions: abundants i a l’hivern solen
dedica a activitats industrials, comercials
ser en forma de neu.
o de prestació de serveis per obtindre’n un
benefici.
Fitxa 7
2. D’esquerra a dreta: recursos humans; recursos
1. Vessant mediterrani. Són rius poc cabalosos i financers; recursos materials.
irregulars. Entre d’altres, hi destaquen l’Ebre, el
• Els recursos humans consisteixen en les
Roine i el Po.
persones que treballen en les empreses.
Vessant atlàntic. Els rius d’aquest vessant són els
• Els recursos materials consisteixen en els
més cabalosos d’Europa. Hi destaquen el Dvina
elements necessaris per a produir el bé o el
Occidental, el Vístula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Loira
servei: matèries primeres, eines, maquinària,
i el Tajo.
tecnologia, energia…
Vessant del mar Negre. Són rius molt llargs i
• Els recursos financers consisteixen en els diners
cabalosos, per això són navegables. Hi destaquen
que necessita l’empresa per a dur a terme la
el Danubi, el Dnièper i el Dnièster.
seua activitat.
Vessant del mar Caspi. Els rius són llargs i
3. • Dóna a conéixer el producte.
cabalosos. S’hi troba el riu més llarg del continent
europeu, el Volga. • Gestiona els treballadors.
Vessant àrtic. Són rius molt cabalosos i es
mantenen glaçats durant l’hivern. Hi destaquen el Fitxa 10
Petxora i el Dvina Septentrional. 1. • Emissor: l’ONG mediambiental WWF.
• Destinatari: públic en general. A Espanya, recentment ha disminuït el nombre de
• Missatge: cal cuidar el planeta i sobretot els persones que se’n van a l’estranger. Fals.
animals en perill d’extinció. La població activa augmenta a causa de l’arribada
• Mitjà de difusió: és un cartell, així que en mitjans dels immigrants.
escrits. A Espanya, recentment ha augmentat el nombre
2. És una publicitat educativa, ja que pretén de persones que se’n van a l’estranger.
informar sobre comportaments beneficiosos
per a tots. Fitxa 13
3. RM. S’hi han posat imatges d’animals, quasi tots 1. • Gran plana europea i Rússia.
en perill d’extinció, per a unir-ho a un sentiment
• Conca del Mediterrani.
emotiu.
2. RG.
Fitxa 11 3. La ramaderia intensiva és la que predomina als
països del nord i el centre d’Europa.
1. • La barata és l’intercanvi de béns o serveis.
En aquestes zones abunden les grans explotacions
• Els diners són un mitjà de pagament acceptat per
dedicades a la cria de bestiar boví, oví i porcí.
totes les persones que facilita l’intercanvi de béns
i serveis. La ramaderia extensiva predomina als països de
la conca del Mediterrani. S’hi cria fonamentalment
• Els ingressos són el conjunt dels nostres diners.
bestiar boví i oví.
2. E
ls bitllets i les monedes constitueixen els diners
A Espanya, el bestiar més abundant és el porcí,
en efectiu. Verdader.
seguit de l’oví.
El risc és la principal característica de la inversió.
Verdader.
Fitxa 14
Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi. Fals.
1. • Les indústries de béns de consum més
Invertir és el mateix que estalviar. Fals. importants d’Europa són l’alimentària, la
3. • Invertir consisteix a destinar una part dels farmacèutica i l’electrònica. Es localitzen a
nostres ingressos per intentar obtindre un zones pròximes a les ciutats de tot Europa.
benefici o rendibilitat. (Primera imatge)
• Estalviar consisteix a guardar una part dels • La indústria de béns d’equipament fabrica
nostres ingressos per atendre necessitats futures. maquinària, eines i material de transports. Es
localitza a Alemanya, França, Espanya, Itàlia,
• Consumir consisteix a adquirir béns o serveis.
Regne Unit i Països Baixos. (Segona imatge)
Fitxa 12 • La indústria de base principal d’Europa és la

siderúrgica i la metal·lúrgica. Es localitza a
1. La baixa natalitat. A Europa naixen pocs xiquets. Alemanya, França, Rússia i Ucraïna. (Tercera
L’alta esperança de vida. A Europa, les persones imatge)
tenen possibilitat de viure molts anys. 2. Les empreses espanyoles són principalment de
2. RM. Luxemburg, Bèlgica, Alemanya i França. gran mida. Fals.
3. La població espanyola se situa a la costa i a les Les indústries més importants espanyoles són
illes, i a Madrid. l’alimentària, la metal·lúrgica, la de material de
4. Rússia, Alemanya i el Regne Unit tenen un nombre transport i la química. Verdader.
elevat d’immigrants. Verdader. Una de les principals regions industrials d’Espanya
La població activa disminueix a causa de l’arribada és Extremadura. Fals.
dels immigrants. Fals. Les empreses espanyoles són principalment
Els immigrants fomenten les multiculturalitat. de mida xicoteta i mitjana.
Verdader. Una de les principals regions industrials d’Espanya
és Catalunya.
Fitxa 15 Contaminació de l’aire. Causes: l’atmosfera
es contamina, per exemple, amb els gasos que
1. Importacions. Europa: petroli i matèries primeres.
emeten les indústries, els automòbils, els aparells
Espanya: vehicles; productes energètics, com el
de calefacció o la crema de combustibles.
petroli i el gas; productes farmacèutics i maquinària.
Conseqüències: efectes per a la salut de les
Exportacions. Europa: productes químics,
persones i per al medi ambient.
metal·lúrgics, material relacionat amb el transport,
material tecnològic i productes agrícoles. Espanya: Contaminació de l’aigua. Causes: es contamina
productes industrials, aliments i begudes, calçat i amb els abocaments industrials, les fuites de
vehicles. petroli dels vaixells o les aigües residuals que es
generen als nuclis urbans.
2. • Els principals ports marítims d’Europa són els de
Rotterdam i Hamburg. A Espanya destaquen els Conseqüències: desaparició d’espècies que viuen
ports d’Algesires, Barcelona i Bilbao. en l’aigua i esgotament de recursos hídrics.
• Els aeroports que tenen més trànsit aeri d’Europa Canvi climàtic. Causes: es refereix a l’alteració
són els de Londres, París i Frankfurt. L’aeroport de les condicions normals dels elements del clima,
d’Espanya amb més trànsit aeri és l’Adolfo com la temperatura, les precipitacions, els vents…
Suárez Madrid-Barajas. Conseqüències: poden provocar períodes llargs
3. Turisme de platja i costa, turisme rural i turisme de sequera o inundacions. A més, l’augment de
cultural. la temperatura fa que el gel dels pols es fonga,
que puge el nivell de l’aigua dels oceans, que
Fitxa 16 s’inunden les zones costaneres i desaparega
l’hàbitat de molts animals i plantes.
1. El desenvolupament sostenible és el que proposa
satisfer les nostres necessitats actuals sense 2. Per a evitar les conseqüències del canvi climàtic,
destruir el medi ambient i sense posar en perill les el 1997 els representants dels països més
condicions de vida de les generacions futures. industrialitzats del món es van reunir a la ciutat
japonesa de Kyoto. Allà van acordar reduir les
2. Elements naturals. L’aigua, la vegetació i el tossal. emissions de gasos i augmentar l’ús d’energies
Elements transformats. El poble, el port i les renovables, com l’energia eòlica o la solar.
carreteres. Aquests acords es coneixen com protocol
3. A. L’activitat agrícola. Sector primari. de Kyoto.
B. Activitat de transports. Sector terciari.
C. Activitat industrial. Sector secundari. Fitxa 18
1. RM. • Estalviar aigua: tancar les aixetes per a no
Fitxa 17 consumir més aigua de la necessària i dutxar-nos
en comptes de banyar-nos.
1. Desforestació. Causes: es produeix quan es
talen de forma descontrolada grans superfícies de • Estalviar electricitat: apagar els llums i els
boscos per aprofitar-ne la fusta, per aconseguir electrodomèstics quan no s’usen o utilitzar llums
més terreny per a l’agricultura o per construir de baix consum.
carreteres, urbanitzacions, etc. • Evitar l’acumulació de deixalles: no tirar
Conseqüències: quan desapareix un bosc, també substàncies contaminants pels desguassos o
ho fa la fauna que l’habita. A més, el sòl queda pel vàter, intentar ser més responsable en el
desprotegit enfront de l’erosió. consum.
Sobreexplotació dels recursos naturals. 2. Un espai natural protegit és un paisatge que
Causes: es produeix quan els éssers humans destaca per la seua bellesa singular, perquè
consumim tan ràpid i en quantitats tan grans pràcticament no ha sigut modificat per l’ésser
aquests recursos que no donem temps que es humà, perquè alberga animals o plantes de gran
regeneren de forma natural. valor, formes del relleu úniques...
Conseqüències: ha provocat l’extinció d’espècies 3. RM.
d’animals, la desaparició de boscos o l’esgotament Parcs d’alta muntanya: Picos de Europa.
d’aqüífers.
Parcs maritimoterrestres: Arxipèlag de Cabrera. Reptes: afavorir la diversitat cultural i el progrés
Parcs de zones humides: Doñana. científic i tecnològic.
Parcs de bosc mediterrani: Cabañeros. 3. Aspectes positius: Espanya s’ha beneficiat

dels fons europeus, que han permés el
Parcs volcànics: Garajonay. desenvolupament de les zones menys pròsperes
del país.
Fitxa 19
Gràcies a aquests fons es van posar en marxa
1. RG. Comunitats autònomes: 14. Andalusia, projectes per millorar les infraestructures.
7. Aragó, 2. Principat d’Astúries, 17. Balears,
A més, va suposar que molts espanyols pogueren
16. Canàries, 3. Cantàbria, 11. Castella-la Manxa,
establir-se lliurement per a treballar o estudiar en
9. Castella i Lleó, 8. Catalunya, 15. Extremadura,
altres països membres.
1. Galícia, 6. La Rioja, 10. Comunitat de Madrid,
13. Regió de Múrcia, 5. Comunitat Foral de Aspectes negatius: va obligar a prendre dures
Navarra, 4. País Basc, 12. Comunitat Valenciana. mesures econòmiques per a adaptar-nos al mercat
comú europeu.
Ciutats autònomes: 18. Ceuta i 19. Melilla
El sector primari també va patir les conseqüències
2. • Municipi: Ajuntament.
negatives. Des d’Europa es van imposar quotes
• Província: Diputació provincial. que limitaven la producció d’hortalisses, llet, oliva o
• Comunitat autònoma: Govern autonòmic. raïm.
3. • Poder legislatiu: aprova les lleis i els
pressupostos. El formen les Corts Generals. Bloc 4
• Poder executiu: pren les decisions polítiques i
Fitxa 21
econòmiques necessàries per al país. El forma el
Govern. 1. Els fets simultanis succeeixen al mateix temps
i els successius tenen lloc l’un darrere l’altre.
• Poder judicial: determina si la conducta dels
RL.
ciutadans és conforme a la llei i imposa penes a
les persones que la incompleixen. El formen els 2. 1. 200 aC, 2. 1 aC, 3. 1 dC, 4. 3, 5. 250
jutges i tribunals. i 6. 1992.
3. D’esquerra a dreta: font material, gràfica, escrita
Fitxa 20 i oral.
1. • 1957: signatura dels Tractats de Roma i 4. Prehistòria: aparició dels éssers humans.
constitució de la Comunitat Econòmica Europea Edat antiga: invenció de l’escriptura.
(CEE).
Edat mitjana: fi de l’imperi romà (476).
• 1986: incorporació d’Espanya a la CEE.
Edat moderna: descobriment d’Amèrica el 1492.
• 1992: signatura del Tractat de Maastricht, pel
qual la CEE va passar a anomenar-se Unió Edat contemporània: Revolució Francesa
Europea (UE). (1789).
• 2009: va entrar en vigor el Tractat de Lisboa i es

Fitxa 22
van crear els càrrecs de President del Consell
Europeu i el d’Alt Representant de la Unió per a 1. Reis Catòlics: conquesta de Granada.
Afers exteriors i Política de Seguretat. Descobriment d’Amèrica.
2. Polítics. Èxits: ciutadania europea. Carles I: germanies.
Reptes: promoure la solidaritat entre els països Felip II: desastre de l’Armada Invencible. Batalla
membres. de Lepant.
Econòmics. Èxits: mercat únic, zona euro. Felip III: expulsió dels moriscos.
Reptes: aconseguir l’ocupació juvenil i el
Felip IV: Guerra dels Trenta Anys.
desenvolupament econòmic sostenible.
Carles II: Guerra de Successió.
Socials. Èxits: igualtat entre homes i dones.
Felip V: Decrets de Nova Planta. 3. Els moderats eren liberals que volien augmentar
Ferran VI: realització d’obres públiques. el poder dels reis. Els progressistes eren liberals
que volien que a Espanya es consolidara una
Carles III: construcció del Museo del Prado. monarquia constitucional. En la Restauració, el
Carles IV: govern de Godoy. Partit Conservador de Cánovas del Castillo va
2. L’Imperi asteca, Hernán Cortés, i l’inca, Francisco ser l’hereu dels moderats, i el Partit Liberal de
Pizarro. Sagasta, el dels progressistes.
3. El Segle d’Or espanyol és un moment de gran

Fitxa 25
esplendor artística i literària que es va viure en el
segle XVII. 1. • El nacionalisme. A Catalunya, el País Basc i
Galícia van sorgir moviments que reclamaven
4. La Il·lustració va ser un corrent cultural que
amb força l’autonomia per als seus territoris.
defensava la creació d’un món nou i una nova
ciència basada en la raó. El despotisme il·lustrat • El moviment obrer. Els sindicats, per millorar
és l’aplicació de les idees de la Il·lustració al les condicions dels obrers, van dur a terme
govern amb la finalitat de modernitzar els seus nombroses vagues. Per exemple: la vaga general
regnes, augmentar el benestar dels seus súbdits de 1917.
i fomentar les activitats culturals i científiques. • El conflicte del Marroc. Els habitants del nord del
Marroc es van revoltar contra l’exèrcit espanyol,
Fitxa 23 que controlava aquesta zona, i es van enfrontar
1. Carles IV. en una guerra. Per exemple: el desastre
d’Annual.
2. • El motí d’Aranjuez: va ser una revolta popular per
la qual Carles IV va haver de cedir el tron al seu 2. Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura
fill Ferran VII. militar el 1923. Verdader.
• L’aprovació de La Pepa: va ser la primera Durant la dictadura es van establir nombroses

Constitució liberal amb què va comptar Espanya. llibertats. Fals.
Es va aprovar el 19 de març de 1812. Limitava el El 1932 van tindre lloc eleccions municipals, en les
poder del rei i establia una sèrie de drets per als quals van véncer partits republicans. Fals.
ciutadans. El 1931, Alfons XIII va abandonar Espanya camí
• El regnat de Ferran VII: va suposar la tornada a de l’exili. Verdader.
un règim absolutista i la persecució dels liberals. Durant la dictadura es van restringir les llibertats.
Per això, en el seu regnat van tindre lloc molts
pronunciaments. En 1931 van tindre lloc eleccions municipals, en
les quals van véncer partits republicans.
3. RM. La igualtat de les persones davant la llei i el
sufragi, és a dir, el dret de vot per a triar el govern. 3. Una dictadura és un sistema polític autoritari en
el qual tot el poder de l’estat es concentra en
4. En 1816 es va independitzar Argentina, i el 1824 ja una sola persona, el dictador, o en un grup de
s’havien independitzat totes tret de Cuba i Puerto persones. En les dictadures, els ciutadans no trien
Rico, que van seguir sent espanyoles fins al 1898. els seus representants, no controlen el govern
ni tampoc poden oposar-se a les decisions del
Fitxa 24 dictador.
1. RG. L’ordre és el següent: regnat d’Isabel II, La dictadura de Primo de Rivera era de tipus
regnat d’Amadeu I de Savoia, Primera militar.
República, regnat d’Alfons XII i regència
de Maria Cristina. Fitxa 26
2. Com que Ferran VII no va tindre fills mascles, 1. El sufragi universal, que va permetre a les dones
va canviar la llei de successió al tron perquè exercir el vot.
poguera succeir-lo la seua filla Isabel. Aquesta
decisió no va ser acceptada pel germà del rei Espanya va ser un dels primers països europeus
Ferran VII, l’infant Carles Maria Isidre. Així va en els quals es va reconéixer aquest dret a les
començar la primera de les guerres carlines. dones.
2. • Reforma agrària: es van repartir terres entre les • Anys 70 fins al 1975: creixement de l’oposició al
famílies de camperols per a millorar les seues govern de Franco.
condicions de vida i, alhora, augmentar
la producció agrícola. Fitxa 28
• Reforma laboral: entre altres mesures, es va 1. • Transició: va ser el procés polític que es va
establir un salari mínim i es va reduir la jornada iniciar quan va morir el general Francisco Franco
laboral, per a millorar la vida dels treballadors. i que va significar el pas d’una dictadura a una
• Reforma de l’ensenyament: es van construir democràcia de forma pacífica.
milers d’escoles per tot el país per impulsar • Referèndum: és un procediment en el qual els
l’educació. ciutadans, mitjançant el vot, manifesten la seua
3. Any de començament i de finalització: 1936-1939. opinió sobre assumptes importants.
Zones en què es va dividir Espanya: zona 2. • Forma política de l’estat: Espanya és un estat
republicana, partidària del govern de la República, democràtic, que la sobirania nacional resideix en
que era el legítim. La zona revoltada, anomenada el poble espanyol i que la forma política de l’estat
nacional, que donava suport als partidaris del colp és una monarquia parlamentària.
d’estat de Francisco Franco. • Drets ciutadans: garanteix als ciutadans
Conseqüències: imposició d’una dictadura drets com la igualtat davant la llei, la llibertat
en mans de Franco, escassetat d’aliments, d’expressió i el sufragi universal; és a dir, el dret
abandonament i destrucció d’habitatges i com a a votar de tots els espanyols majors de 18 anys.
principals conseqüències: centenars de milers de • Organització territorial: Espanya s’organitza en
morts i exiliats, quantioses pèrdues econòmiques i comunitats autònomes.
una societat dividida en vencedors i vençuts.
3. 3. Felipe González (1982- 1996): el 1986 Espanya
va ingressar en la Comunitat Europea, que és
Fitxa 27 l’actual Unió Europea.
1. Cap de l’estat: Francisco Franco. 1. Adolfo Suárez (1977-1981): va dur a terme
Poders del cap de l’estat: Franco era cap de les primeres reformes democràtiques.
l’estat, del govern i de l’exèrcit. Feia les lleis sense 6. Mariano Rajoy (2011 -_____): va haver
comptar amb les Corts, els membres de les quals de prendre mesures molt severes per a eixir
no eren triats democràticament. de la greu crisi econòmica.
Partits polítics i sindicats: es van prohibir els 4. José María Aznar (1996-2004): 2002, Espanya
partits polítics i els sindicats. Aquests van ser va adoptar l’euro com a moneda, que va substituir
substituïts per un únic partit i un únic sindicat la pesseta.
controlats pel govern.
2. Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982): Espanya
Constitució: es va suprimir la Constitució. va ingressar en l’OTAN, que és una organització
Censura: es va implantar la censura. Es van militar.
prohibir llibres, pel·lícules, obres de teatre i 5. José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011): va
qualsevol tipus de manifestació contrària a les ampliar els drets dels ciutadans.
idees de la dictadura.
2. • 1939: fi de la Guerra Civil.
• 1955: admissió d’Espanya en l’ONU.
• 1975: mort de Franco.
3. • Primers anys del franquisme: la repressió va
ser molt dura i Espanya va quedar aïllada
internacionalment.
• Anys 50: Espanya comença a ser acceptada
internacionalment.
• Anys 60: creixement de l’economia.
Pla d’ampliació • El més gran de Noruega és el fiord de
Sognefjord, que té uns 200 km de parets
escarpades i arriba als 1.308 metres per davall
Bloc 2 del nivell del mar.
• Les belles cascades, com la de les Set
Fitxa 1
Germanes, el Pretendent o el Vel Nupcial.
1. • 25 anys.
• El d’Oslo. S’hi ha construït el palau de l’Òpera.
• La NASA i l’Agència Espacial Europea (ESA).
2. • RG.
• James Webb.
• Els seus països limítrofs són Suècia, amb capital
• Ha descobert l’energia fosca, el xoc d’un cometa a Estocolm; Finlàndia, la capital del qual és
a Júpiter, diverses nebuloses i una primera ullada Hèlsinki, i fins i tot podrien assenyalar Dinamarca,
a les fases primerenques de la formació de les amb capital a Copenhaguen.
galàxies.
3. Oceà. Glacial Àrtic. És el més menut dels oceans.
• Galileu.
Mars. Mar de Noruega. És un mar de l’oceà
• Quatre llunes a Júpiter, els anells de Saturn i el Atlàntic situat al nord-oest de Noruega.
paisatge lunar.
Mar del Nord. És un mar de l’oceà Atlàntic. Situat
2. Saturn és un planeta del sistema solar. Un planeta entre les costes de Noruega i Dinamarca.
és un astre gran, sense llum pròpia i de forma
Cap. Nord. Ací es pot gaudir del sol de mitjanit.
esfèrica.
Península. Escandinava. La major part l’ocupen
Les galàxies són agrupacions de milions
Noruega i Suècia.
d’estrelles, planetes, núvols i fragments de roques.
Muntanyes. Serralada Escandinava. Recorre la
3. Dalt: Mercuri, Terra, Júpiter, Urà. Baix: Venus,
península Escandinava de nord-est a sud-oest.
Mart, Saturn, Neptú.
4. RL.
4. La Terra està formada per quatre capes:
l’atmosfera, la geosfera, la hidrosfera i la biosfera.
Fitxa 4
1. A les zones baixes, a la solana es troben les
alzines. A mesura que ascendim trobem roures a
Fitxa 2
la zona de solana i penetren en l’ombria. A partir
1. • En el seu blog, al febrer de 2005. Va arribar a dels 1.500 metres es troben els faigs i pins i a les
Espanya a l’abril de 2006. altituds màximes hi ha prats.
• Tant de satèl·lits espacials com d’avions, així com 2. Els Pirineus es troben al nord d’Espanya fent
de bases de dades. frontera amb França. Són unes muntanyes
• Ofereix informació sobre qualsevol lloc del món; a exteriors a la Meseta.
més, permet visitar a peu de carrer aquests llocs. 3. RG. Pirineus
2. És una imatge de satèl·lit física. Comunitats autònomes que recorre: Navarra,
3. Sí, ja que un GPS ens indica el lloc exacte on Aragó i Catalunya.
ens trobem i Google Maps també ens dóna les Cim més alt: Aneto.
coordenades geogràfiques exactes d’un lloc i ens
Característiques principals: RL.
indica com s’hi pot arribar.
4. • Les temperatures són fredes a l’hivern i fresques
4. RL.
a l’estiu. Les precipitacions són abundants durant
5. RM. Pot ajudar aquestes persones a arribar a certs tot l’any, sobretot, a l’hivern.
llocs que no coneixen amb precisió.
• A l’oceànic.
Fitxa 3 5. RG. A les zones baixes, fins als 1.000 metres,

hi predominen les plantes com els cardons, les
1. • Un fiord és una vall glacial que es localitza a la
tabaibes, les palmeres i les savines.
costa i que ha sigut envaïda pel mar.
A les zones mitjanes, entre els 1.000 i 1.500 metres, Fitxa 7
hi creix la laurisilva, un bosc humit de llorers i til·lers. 1. • És de 8,9 hab./km2 enfront de la d’Espanya, que
A partir dels 1.500 metres creix el pi canari i, a la és de 93 hab./km2; és a dir, quasi deu vegades
zona de cims, arbustos, com la ginesta i la violeta més baixa.
del Teide. • Sí, ja que 25 de cada 100 habitants són persones
adultes. És a dir, quasi un quart de la població.
Fitxa 5
• Té una alta esperança de vida i un índex de
1. • El canal del Migdia. A França. Unia les costes qualitat de vida molt elevat.
mediterrànies i atlàntiques a través dels rius
• Ha passat de 160.000 habitants el 1950 a prop
Garona i Roine.
de 93.000 en l’actualitat.
• Per al transport de persones i mercaderies.
2. • Densitat de població: és el nombre d’habitants
• Altres rius navegables d’Europa són, per que viuen en una superfície o territori.
exemple, els rius Rin i Danubi, que connecten
• Envelliment demogràfic: suposa la proporció de
l’Atlàntic amb el mar Negre. A més, a Rússia
persones majors que habiten en un territori.
també és navegable el riu Volga, que està
comunicat mitjançant canals amb altres rius, i • Índex d’alfabetització: és el percentatge de la
forma així una xarxa que uneix els mars Caspi, població que sap llegir o escriure.
Bàltic i l’oceà Glacial Àrtic. 3. RM. Dues províncies menys densament poblades:
2. 1. Riu Garona. Vessant: atlàntic. Terol i Sòria.
2. Riu Roine. Vessant: mediterrani. Quatre províncies amb densitats entre 10 i 100
hab./km2: Salamanca, Jaén, Navarra i Castelló.
3. Riu Rin. Vessant: atlàntic.
Quatre províncies amb densitats entre 101 i 600
4. Riu Danubi. Vessant: mar Negre.
hab./km2: Sevilla, Alacant, Cantàbria, Girona.
5. Riu Volga. Vessant: mar Caspi.
4. Terol: 9,41 hab./km2.
3. RL.
Madrid: 794,50 hab./km2.
Bloc 3 Cantàbria: 110,34 hab./km2.

Sevilla: 137,99 hab./km2.
Fitxa 6
1. • Un confiter català que va idear el Chupa Chups. Fitxa 8
• Després d’observar que els xiquets es treien els 1. • A Espanya predomina el turisme de sol i platja, ja
caramels de la boca, fet que causava problemes que té un gran litoral costaner i el clima afavoreix
higiènics. aquest tipus de turisme.
• «És redó i dura molt, Chupa Chups». • Del Regne Unit, França i Alemanya.
• El 1995. Els hi van portar uns astronautes russos. • Acosta el viatger a nuclis rurals i així pot
conéixer com es desenvolupa la vida al camp o
2. RL.
en un poblet menut, a més de practicar rutes o
3. RM. • Per a unes sabatilles esportives: roig. senderisme per la naturalesa.
• Per a un refresc: groc. 2. El turisme de sol i platja és un turisme que es dóna
• Per a un cotxe ecològic: verd. a les zones costaneres, enfront del rural, que se
sol donar a l’interior en zones de camp.
4. Emissor: és un anunci del Ministeri de Sanitat.
3. RG. 1. Sector primari (4%), 2. Sector secundari
Destinatari: els joves i els seus pares.
(22%), 3. Sector terciari (74%).
Missatge: es busca que els xiquets mengen més
4. Els cultius de secà ocupen la major part de la
fruita.
superfície conreada al nostre país. S’estenen,
Mitjà de difusió: un cartell publicitari imprés en sobretot a Castella-la Manxa, Castella i Lleó i
mitjans gràfics. Andalusia.
RL.
Els cultius de regadiu abasten al voltant del vint Reunió i Mayotte; la col·lectivitat d’ultramar
per cent de la superfície agrícola. Són freqüents francesa de Saint Martin, la comunitat autònoma
a la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i espanyola de les Illes Canàries i les regions
Andalusia. autònomes portugueses d’Açores i Madeira.
5. • El turisme que promociona és el de sol i platja, • En l’article 299.2 del Tractat d’Amsterdam de
ja que s’hi pot vore una platja i unes aigües molt 1999.
blaves. 2. RM. En aquest article es reconeixen les regions
• RL. ultraperifèriques, i en virtut del qual, el Consell pot
adoptar mesures específiques a favor d’aquestes
Fitxa 9 regions per a adaptar el dret comunitari a la seua
realitat particular.
1. • Hi ha 15 parcs nacionals.
3. RG. De dreta a esquerra: Lanzarote, Fuerteventura,
• El de Montaña de Covadonga, actualment Picos
Gran Canària, Tenerife, Gomera, La Palma, Hierro.
de Europa. El va inaugurar el rei Alfons XIII.
4. El mercat únic europeu vol dir que els productes
• El de Sierra de Guadarrama. El van inaugurar els
dels països de la UE es poden vendre en la
actuals reis d’Espanya, Felip VI i Letizia.
resta de països de la Unió sense haver de pagar
• Canàries. Teide (Tenerife), Caldera de Taburiente impostos en les duanes.
(La Palma), Timanfaya (Lanzarote) i Garajonay
5. Tractat de Roma: 1957. Alemanya Federal, Itàlia,
(La Gomera).
Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i França van
2. Picos de Europa: 1918. constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Ordesa i Mont Perdut: 1918. Tractat de Maastricht: 1992. La CEE va passar a
Teide: 1954. anomenar-se Unió Europea (UE).
Caldera de Taburiente: 1954. Tractat d’Amsterdam: 1999. Va fer èmfasi en la
llibertat de circulació dels ciutadans.
Aigüestortes-Estany de Sant Maurici: 1955.
Tractat de Lisboa: 2009. Es van crear els
Doñana: 1969.
càrrecs de President del Consell Europeu i el d’Alt
Tablas de Daimiel: 1973. Representant de la Unió per a Afers Exteriors i
Timanfaya: 1974. Política de Seguretat.
Garajonay: 1981.
Bloc 4
Cabrera: 1991.
Cabañeros: 1995. Fitxa 11
Sierra Nevada: 1998. 1. • El 19 de març de 1812 a l’Oratori de Sant Felip
Illes Atlàntiques: 2002. Neri, a Cadis.
Monfragüe: 2007. • Un règim absolutista és aquell en el qual el rei
té tots els poders i exerceix per designi de Déu,
Sierra de Guadarrama: 2013.
enfront del liberal, que limita els poders del rei i
3. RL. defensa una Constitució.
4. RM. No tirar fem a la muntanya i intentar respectar • La Constitució de 1812 establia la sobirania
el medi ambient. nacional, la separació de poders, el sufragi
universal masculí, la igualtat dels ciutadans
Fitxa 10 davant la llei, la llibertat d’expressió i la llibertat
1. • Una regió ultraperifèrica és aquella que pertany personal, entre altres drets.
a un país de la UE (França, Espanya o Portugal), 2. Espanya havia sigut envaïda per Napoleó el 1808
però que es troba a milers de quilòmetres i es trobava en plena guerra del Francés contra
d’aquests països. els francesos. El 1810 es va crear una junta que
• Cinc departaments francesos d’ultramar: va reunir a Cadis representants del país en unes
Guadaloupe, Guaiana francesa, Martinica, Corts per redactar una constitució.
3. Quan va tornar Ferran VII, va suprimir la • El 1931, durant la Segona República. En les
Constitució i va governar com un rei absolutista. eleccions generals de 1933.
4. • Sobirania nacional vol dir que la sobirania • A favor hi estava Clara Campoamor, i en contra,
resideix en el poble, encara que aquest tria els Victoria Kent. Clara Campoamor defensava
seus representants mitjançant eleccions. que la dona aconseguira la igualtat en tots els
Separació de poders: és la separació dels poders àmbits i Victoria Kent creia que el vot de la dona
judicial, legislatiu i executiu en diferents persones perjudicaria els partits d’esquerra, per estar
o organismes per a evitar que tot recaiga en una influïdes per l’Església.
sola persona. 2. Es va proclamar a l’abril de 1931, quan es van
• La Constitució de 1812 estableix una monarquia celebrar unes eleccions municipals en les quals
moderada hereditària i la de 1978, una van véncer principalment els partits republicans.
monarquia parlamentària. En la primera es Va acabar el 1939, després de la derrota en la
limiten un poc els poders del rei, però segueix Guerra Civil del bàndol republicà.
exercint el poder; en la segona, els seus poders 3. RM. Mitjançant la reforma agrària es van repartir
queden limitats pel parlament. terres entre les famílies de camperols per millorar
les seues condicions de vida i, alhora, augmentar
Fitxa 12 la producció agrícola.
1. • Al Regne Unit. El 1925, entre Darlington i Amb la reforma de l’ensenyament es van construir
Stockton. milers d’escoles per tot el país per impulsar
l’educació.
• A Cuba. Feia la ruta l’Havana-Güines.
4. RL.
• La de Barcelona-Mataró.
5. RL. El dret de votar de la dona a Espanya es va
• Es componia de 24 cotxes amb una capacitat per tornar a reinstaurar en la Constitució de 1978.
a uns 900 viatgers.
• Va suposar un gran avanç econòmic per a un Fitxa 14
país que començava la seua revolució industrial.
1. • L’art ha servit per a reflectir els esdeveniments
2. Isabel II. Després de la pujada al tron d’Isabel II va històrics des del punt de vista de l’artista
tindre lloc la primera guerra carlina, ja que el germà i d’aquesta manera deixar constància
del rei no estava d’acord amb la decisió del monarca d’un fet.
de canviar la legislació perquè regnara la seua filla.
• Es va encarregar el 1993 i es va acabar el 2014.
El seu regnat va estar marcat per la lluita entre
Per tant, 21 anys.
moderats i progressistes. Per això, es van succeir
els pronunciaments militars i els canvis de govern. • La invasió dels francesos el 1808 i l’alçament del
poble madrileny al maig d’aquell any.
En 1868 va haver-hi una revolució popular
coneguda com «La Gloriosa» i la reina va 2. Felipe González (1982-1996): el 1986 Espanya va
abandonar Espanya. ingressar en la Comunitat Europea, que és l’actual
Unió Europea.
3. Haurà de marcar: el ferrocarril, els alts forns, el
vaixell de vapor i la màquina de filar. José María Aznar (1996-2004): 2002, Espanya va
adoptar l’euro com a moneda, que va substituir la
4. RL.
pesseta.
5. Classe alta: aristocràcia i burgesia.
José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011):
Classe mitjana: xicotet empresari i professors. va ampliar els drets dels ciutadans.
Classe baixa: obrer i camperol. Mariano Rajoy (2011 -_____): va haver de prendre
mesures molt severes per a eixir de la greu crisi
Fitxa 13 econòmica.
1. • El sufragi universal consisteix en el dret 3. RL.
de vot de tota la població (fins a un límit d’edat), 4. En el primer quadre es pot vore l’alçament dels
independentment de la raça, el sexe, madrilenys contra els francesos a Madrid el 2 de
les creences o la condició social. maig de 1808.
En el segon, la derrota i afusellament consegüent
per part dels francesos dels madrilenys que
s’havien alçat contra els invasors.
5. RL.
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES

Ciencies Socials 6º Primaria PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ciencies Socials 6º Primaria PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PrimÀria

El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

BLOC 2: L’univers i la Terra X X X X X X

4 Ciències Socials 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 5

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Escriu el nom dels planetes que componen el sistema solar.

2 Explica la diferència entre un asteroide i un meteorit.

3 Completa la taula sobre els moviments de la Terra.

Moviment de rotació Moviment de translació

Dóna lloc a...

4 Defineix els conceptes següents.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Observa el mapa següent i contesta les preguntes.

Cercle polar àrtic

• De quin tipus de mapa es tracta? 

• Escriu a quin element d’un mapa correspon cada número:

• Quin tipus d’escala té el mapa? 

• Calcula la distància que hi ha entre el punt A i el B amb l’ajuda de l’escala:

• Cap a quin punt cardinal et dirigiries per anar del punt A al B?

• Hauries d’avançar l’hora o endarrerir-la?

• Escriu en quins hemisferis es troben els punts anteriors:

Punt A: ; Punt B: ;

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Escriu al costat de cada un d’aquests accidents geogràfics el número corresponent.

Serralada dels Urals

2 Escriu en el mapa els

A. Kola: península D. Ibèrica: G. Irlanda:

B. Sardenya: E. Biscaia: H. Nord:

C. Gibraltar: F. Xipre: I. Jutlàndia:

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Quins territoris componen Espanya?

3. Serralada Cantàbrica

5. Serralades Bètiques

3 Completa la taula següent amb les unitats del relleu de la Península.

Cadenes muntanyoses 128033p41

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 13

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Completa la taula següent sobre les costes espanyoles.

Costa Tipus Una característica

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Observa aquests dos climogrames i escriu a quin clima europeu corresponen.

2 Com són les temperatures i les precipitacions del climograma A i del B?

3 Completa una taula com la següent sobre els climes d’Espanya.

Clima Localització Temperatures Precipitacions

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 15

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Completa aquesta taula sobre els rius d’Europa.

Vessant Característiques Exemple

Vessant mediterrani (morat)

5 Vessant atlàntic (groc)

Vessant cantàbric (verd)

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

2 Completa la taula resumint les característiques dels paisatges transformats espanyols.

Paisatge transformat Poblament Activitats econòmiques

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 17

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

• De quin tipus de mapa es tracta?

• Quin tipus d’escala té el mapa?

• Els recursos consisteixen en

• Els recursos consisteixen en

• Els recursos consisteixen en

• Els diners són

• Els ingressos són

Els bitllets i les monedes constitueixen els diners en efectiu.

El risc és la principal característica de la inversió.

Invertir és el mateix que estalviar.

• consisteix a destinar una part dels nostres ingressos a intentar obtindre

• consisteix a guardar una part dels nostres ingressos per atendre

• consisteix a adquirir béns o serveis.

com les hortalisses i les fruites.

Les indústries més importants espanyoles són l’alimentària, la metal·lúrgica,

• Els principals ports marítims d’Europa són els de i .

• Evitar l’acumulació de deixalles: