Memòria de pràctiques

Pràcticum IV

Luis López Gómez

1455534

Carolina Palacios Lara

Escola Bressol Els Menuts

Mataró

Introducció
En el present treball exposarem el procés de creació de la nostra biblioteca, el qual s'ha
dut a terme durant l'estada de pràctiques a l'Escola Bressol Els Menuts situada a la
població de Mataró.

En primera instància, hem realitzat un anàlisis de la realitat del centre de pràctiques tot
donant una ullada al barri i ciutat en la qual està situat. A més d'exposar l'organització i
estructura del centre. Per acabar aquest apartat una descripció del grup classe amb el
que he realitzat el Pràcticum IV.

A continuació es presenta la necessitat de l'escola de cara a treballar la literatura, ja que

aquesta és poc present a les aules i de poca qualitat. Fet que ens va empènyer a
emprendre el nostre projecte de crear una biblioteca per l'escola.

A partir d'aquest punt, trobem una justificació de per què crear una biblioteca i el marc
teòric, on aportem Informació de diferents autors sobre aquest concepte per tal de refutar
la nostra decisió i adquirir coneixements que ens ajudi a la creació de l'espai.

I per acabar, aportaré la meva valoració personal sobre el procés de creació de l'espai i la
valoració sobre el Pràcticum IV en la seva totalitat.

En els annexos trobareu el dossier que es va aportar a l'escola com a recurs per
començar a treballar amb els nens i nenes, a més de les documentacions fetes per mi i la
llibreta dels seminaris de pràctiques.

Índex
Introducció 3

1. Anàlisi de la realitat educativa de l’escola i el seu context. 6

Contextualització 6

Contextualització grup classe: 7

Organització i estuctura del centre 9

- Horari i Calendari 10

- Trets d’identitat i plantejaments pedagògics del centre 11

Anàlisi de les necessitat de l’escola 13

2. Proposta de projecte d’innovació adequat. 14

Justificació de la proposta 14

3. Conceptualització i disseny de la proposta. 16

Marc teòric 16

Objectius 18

Critèris metodològics, organització i gestió del projecte 18

Cronograma 20

4. Implantació de la proposta 23

Descripció de la posada en marxa de la proposta, destacant la

capacitat d’ajustar-se durant la pròpia acció. 23

Reflexió i valoració del procés. 32

Avaluació de la proposta i de la pròpia acció 33

5. Valoració 36

6. Jo com a mestre P. IV 38

7. Bibliografia 40
8. Annexos 41

1. Dossier didàctic per les mestres 41

2. Documentacions 41

3. Diari de tutories 41

4. Vídeo de la implementació 41

5. Jo com a Mestre P. I i P. III 42

1. Anàlisi de la realitat educativa
de l’escola i el seu context.
Contextualització

L'escola Bressol Municipal Els Menuts és un centre d'educació infantil, de titularitat

pública, situat a la ciutat de Mataró (Maresme). Concretament, es troba en el carrer
Herrera, 71 (08301), al barri del Palau-Escorxador. El centre es caracteritza per treballar
sota els principis d'educació inclusiva i coeducadora, i per tenir present, en totes les
seves actuacions, els diversos ritmes de desenvolupament.

L'escola està influenciada per diversos factors com la geografia, la cultura o la societat,
que la fan tenir unes característiques diferents de la resta. És per aquest motiu que no
podem entendre una escola sense conèixer el seu macroentorn educatiu -la població-, el
macroentorn escolar -l'escola- i el seu microentorn educatiu -les aules i els espais on es
produeixen els processos d'ensenyament-aprenentatge-.

Centrant-nos en el context immediat de l'escola, Mataró és una ciutat gran, capital de la

comarca del maresme, que té 126.988 habitants aproximadament. La ciutat es
caracteritza per ser força activa en el sector del servei i per haver sigut un territori referent
en la indústria tèxtil i la metal·lúrgia.

Mataró es divideix en 11 barris i l'EB Els Menuts es troba en l'anomenat El Palau-

Escorxador. Aquest, ha tingut un creixement del 10% en la població als darrers anys i
actualment té uns 7.000 habitants aproximadament.

Prop de l'escola, s'hi poden trobar diversos serveis educatius com biblioteques, centres
esportius o diverses escoles tant de titularitat pública com concertada.

Pel que fa a la xarxa de transport públic que trobem en aquest barri, cal dir que només
gaudeixen de connexió amb dues línies d'autobús, de les vuit que hi ha a Mataró. Tot i
això, l'escola es troba a tan sols 5 minuts caminant del centre de la ciutat i a 10 minuts de
l'estació de tren, de manera que podríem afirmar que està ben comunicada.

Centrant-nos exclusivament en la descripció de l'escola, aquesta està ubicada dins el

recinte de l'antic escorxador municipal de Mataró, construït l'any 1915. No va ser fins a
l'abril de l'any 2007, però, que no es va inaugurar l'escola bressol en l'antic edifici auxiliar
de l'escorxador, concretament l'encarregat de la triperia.

Davant la porta del centre, hi ha un parc amb gronxadors, que connecta amb el local dels
capgrossos de Mataró -colla castellera de referència del Maresme- i una de les més
importants de Catalunya; i amb la biblioteca municipal Antoni Comas, amb la qual
realitzen un servei de préstec mensualment, mitjançant el qual la biblioteca envia una
maleta amb diferents llibres per les edats que l'escola demana.

Contextualització grup classe:

El grup classe amb el qual he fet la meva estada de pràctiques, anomenat els estels, és
d'1-2 i té la particularitat que el tutoritzen dues educadores, ja que una d'elles es troba en
una situació laboral de prejubilació. Aquesta educadora només està a classe cada dilluns
excepte una setmana al més que també tutoritza el dimarts, la resta de dies l'altra tutora
és la que s'encarrega del grup classe. Per tant, tot el que expliqui sobre el rol de
l'educadora, serà fent referència a la tutora amb la qual jo he conviscut més dies.

Aquest grup classe consta de quinze infants dels quals quatre són nenes i onze són nens.
Tots els infants acudeixen al centre durant el matí excepte dos que venen a la tarda. A
més hi ha un nen dels dos que venen a la tarda que està en observació per part del
CDIAP per una experta que ha vingut dos cops en la meva estada de pràctiques.

Si continuem analitzant el grup i mirem la diversitat de l'aula, podem veure que hi ha una
nena nascuda en Catalunya però d'origen marroquí. Els pare i la mare d'aquesta nena
poden mantenir una conversa en català encara que es comuniquen millor en castellà, i
amb la nena parlen marroquí. A més trobem un nen que el seu pare és francès i aquest
parla amb ell en la seva llengua. I per últim hi ha un altre nen que els seus pares són de
Galícia i parlen amb ell en gallec. Aquest fet pot afectar a l'hora de l'adquisició del
llenguatge, ja que els infants mencionats anteriorment, són dels nens/es més grans de
l'aula i en comparació amb els que tenen la mateixa edat no tenen tant llenguatge com
els altres. Encara que es veu una intenció comunicativa molt elevada.

De cara a les rutines podem veure com estan molt marcades per permetre als infants
ubicar-se en la jornada escolar. En arribar a l'escola els nens i nenes de la classe
gaudeixen d'una estona de joc lliure i d'experimentació amb els materials inespecífic
proposats, com ara mànegues, fustes, cadenes... un cop tots els infants estan a l'aula la
mestra aprofita per cantar cançons a demanda dels infants. En acabar, es prepara la
fruita de temporada que les famílies porten a l'escola per fer el tastet, on s'intenta afavorir
l'experimentació de noves sensacions a partir del tacte, l'olfacte, el gust, la vista tot
interactuant amb les diferents fruites.

Quan els infants han acabat amb el tastet, ens rentem les mans i sortim al pati durant dos
quarts d'hora aproximadament. En entrar a classe, el primer que fan és rentar-se un altre
cop les mans, per fomentar la higiene personal i passem a l'estona de descansar. Cada
infant agafa el seu propi coixí i s'estira on més còmodes estiguin. En aquest moment del
dia es dóna l'opció que el nen o nena que ho necessita pot dormir una estona abans
d'anar al menjador, cal dir que nosaltres no fem perquè els infants s'adormin, simplement
ells s'estiren durant una estona i hi ha nens i nenes que s'adormen. Els trenta minuts
aproximadament que es dóna als infants per a descansar està pensat perquè les mestres
van detectar que els nens i nenes, al final del matí es trobaven molt irritats i necessitaven
una estona per baixar pulsacions.

Després d'aquest descans arriba l'Anna, la monitora de menjador. Durant l'educadora

canta amb els nens i nenes o els hi llegeix un conte, es prepara la taula amb les cadires
per començar a seure a taula. Un cop els nens i nenes ja estan a taula, el dinar es
presenta i se serveix davant d'ells, tant el primer com el segon. El mateix passa amb el
postre, sempre és fruita, es pela, es talla i se serveix davant d'ell. Un cop els nens i nenes
ja han dinat, es renten les mans i es canvien per anar a dormir. Pel que fa als nens i nenes
que es queden al menjador, en tenim vuit fixes, i una que només queda dimarts, dimecres
i dijous. A més de tenir una nena esporàdica que es queda quan els pares ho necessiten.
Aquest fet em va fer reflexionar sobre les hores que passen aquests/es nens i nenes que
estan de nou del matí a dos quarts de 5 aproximadament i com els pot afectar a l'hora de
fer vida a l'aula.

A la tarda, quan es desperten, es canvien tots els nens i sortim al pati fins a les quatre de
la tarda que comença el berenar. El berenar consta de dos menús, un és fruita i iogurt
-dilluns, dimecres i dijous- i el segon entrepà -dimarts i dimecres-. Un cop el berenar
acaba, es renten les mans i toca joc lliure per l'aula fins que els vinguin a buscar.

Com podem veure les rutines en les primeres edats són molt importants per ubicar a
l'infant en el dia a dia, afavorir en la seva autonomia i millorar el seu autoconcepte, ja que
es veuen capaços/es de fer moltes coses. Aquest fet l'he pogut observar durant la meva
estada de pràctiques on els infants a mesura que anaven passant les setmanes ja
s'avançaven a l'acció que venia en aquell moment. A més, com les educadores i la
monitora de menjador veien això, a poc a poc, van incrementar les activitats que podien
fer els nens i nenes, com ara recollir els plats a l'hora de dinar, parar la taula... tot
afavorint com ja hem dit abans a la seva autonomia i autoconcepte.

Organització i estuctura del centre

Pel que fa a l’organització de les persones, durant el curs 2019/2020, l’escola compta
amb un total de 115 alumnes d’entre 4 mesos i 3 anys. La seva distribució en les
diferents aules depèn únicament de l’edat dels infants:

- Una línia de lactants.

- Tres línies de B1 (entre 1 i 2 anys).
- Una de les aules és un grup mixta, és a dir, conviuen els infants de B1 que
han nascut a finals d’any, i els lactants més grans.

- Tres línies de B2 (d’entre 2 i 3 anys).

Tot i això, cal dir que aquesta organització és força flexible, ja que encara que aquesta
sigui la distribució habitual dels infants dins el centre, on tots ells/es tenen una aula i una
tutora de referència, si algun dia han vingut pocs nens i nenes, se solen ajuntar tots els
del mateix nivell en una sola estança.

De cara al personal, trobem que hi ha un total d’11 docents que conviuen en el centre: hi
ha 7 mestres tutores d’aula (en el cas de l’aula dels estels, l’educadora es troba
prejubilada i només ve a l’escola els dilluns, la resta de dies està l’educadora que la
substitueix.), 3 mestres de suport que van rotant per les diferents aules en cas que
necessitin la seva ajuda i la directora del centre.

Tanmateix, cal fer esment al personal de menjador, que procura seguir el plantejament
pedagògic del centre amb la supervisió d’una de les educadores de suport del centre, i el
seu nombre varia en funció de l’ús que li donin les famílies al servei. De la mateixa
manera, pel que fa al personal no docent trobem 2 netejadores d’una empresa externa,
1 persona de manteniment i 1 encarregada de la neteja de vidres. La cohesió i el
treball conjunt de tot el personal (docent i no docent) contribueixen en la creació d’un
clima de confiança i respecte dins l’escola i afavoreixen que es pugui fer un seguiment
diari dels infants de manera global. Aquest aspecte és possible gràcies a la bona
comunicació existent entre el personal i facilita poder donar respostes realistes a les
inquietuds que sorgeixen per part de les famílies sobre el dia a dia dels seus infants.

Cal esmentar que a l’escola bressol no se senten identificades amb una organització
vertical del professorat, amb el significat més tradicional d’aquest concepte, sinó que
defensen que cada professional té unes responsabilitats i una assignació de tasques
diferents, però el lideratge és compartit.

Quant a l’organització dels recursos materials, el centre es troba en un sol edifici amb
dos nivells diferents. Aquest respon a les característiques d’un model de planta lineal,
donat que consta d’un llarg passadís -espai de pas- amb el que pots accedir a aules
independents. Tot i això, les aules són força espaioses i lluminoses, ja que estan
equipades amb grans ventanals. A més, totes les aules es comuniquen a través d’una
paret de vidre i fins i tot, algunes parets es poden obrir de manera que queden dues aules
juntes.

- Horari i Calendari

El calendari escolar ve fixat pel Departament d’Educació. Aquest curs escolar va

començar el passat 9 de setembre del 2019 i finalitzarà el 23 de juny del 2020, on
començaran les vacances d’estiu. L’escola està oberta de dilluns a divendres, i el seu
horari d’entrada és de 8.00h del matí a 17.30h de la tarda. El centre ofereix diferents
jornades o horaris que les famílies escullen a l’inici del curs:

 - Jornada completa, de matí i tarda: 6 hores i 30 minuts de servei.

- Jornada intensiva, de 8 a 13 h: 5 hores de servei.

- Jornada de matí: 3 hores i 15 minuts de servei.

- Jornada de tarda: 2 hores i 45 minuts de servei.

L’horari dels/les mestres també és diferent. Tots/es fan 6 hores laborals, però cadascun/a
té una distribució és diferent, trobant que una mestra comença a les 8 del matí i una altra
a les 9, per exemple.

- Trets d’identitat i plantejaments pedagògics del centre

L'escola bressol Els menuts, es defineix com a inclusiva i coeducadora. D'aquesta

manera, posen especial atenció a la diversitat, tenint en compte els diferents ritmes
d'aprenentatge, detectant les possibles NEE que hi puguin haver i intervenint ràpidament
sempre en col·laboració amb les famílies. Tanmateix, procuren destacar els aspectes
positius dels dos sexes per tal que els infants se sentin valorats per si mateixos
independentment de si són nenes o nens. Per aconseguir-ho, tenen cura del llenguatge
que fan servir així com dels materials que es presenten a l'aula, per tal d'allunyar-los
d'estereotips sexistes.

Els primers educadors pels infants són les seves famílies, una vegada entren a l'escola
bressol, però, aquesta responsabilitat educativa és compartida. Partint d'aquest fet, el
centre treballa sota la pedagogia sistèmica. Aquesta pedagogia entén l'infant com la part
d'una estructura interrelacionada, que és el seu sistema familiar. Un dels principis bàsics
d'aquesta pedagogia es basa en el context propi que té cada infant, tant pel que fa a el
territori on habita i la seva història, així com les creences o la cultura que se li han
transmès. Tenint tot això en compte, els/les mestres del centre han de percebre l'individu
en la seva totalitat, tenint en compte el sistema familiar que pertany. Han d'actuar en
consonància, sense prejutjar si un context és millor que un altre, per tal d'incloure tots els
infants i fer que se sentin part del sistema de l'escola. La pertinença, la jerarquia i
l'equilibri són les tres ordres que regulen aquesta pedagogia. La primera fa referència al
fet que totes les persones tenen dret a pertànyer a un grup, la segona defensa que cada
individu arriba en un moment determinat a la vida i que és necessari reconèixer que el
que ha arribat més aviat és qui té preferència a la resta, atès que fa més temps que viu en
aquest món. Per últim, parla de l'equilibri entre donar i rebre, és a dir, una persona no pot
donar molt i rebre poc perquè es crea un equilibri. S'ha d'ajudar a aquella persona que la
demana. La pedagogia sistèmica també ens diu que com el/la mestre/a ha de tenir una
mirada positiva, d'abundància i possibilitats, percebent la diversitat de l'aula com
quelcom positiu.

El abordaje sistémico-fenomeno- lógico ha puesto de manifiesto de una

forma significativa que en el momento en que un miembro o parte de un
sistema, sea cual sea, se siente excluido no tiene la certeza de pertene- cer
a ese sistema, éste entra en desequilibrio y en él emergen diferentes
actitudes disruptivas que a menudo interpretamos, confusamente, como
causas y responsabilidades individuales de aquellos que las manifiestan,
cuando en realidad se trata de brotes sintomáticos que el sistema utiliza
para mostrar algún desajuste. (Perellada, 2007. p. 36)

Tanmateix, es té una visió constructivista de l’infant, ja que se’l considera com a

subjecte actiu i protagonista del seu propi aprenentatge. En aquest procés actiu de
construcció, l’adult ha de ser i estar pels infants, propiciant la seva curiositat, la
iniciativa, la reflexió… D’aquesta manera, el paper de l’educador és primordial per a
procurar situacions d’aprenentatge significatives on es promoguin valors fonamentals per
a la configuració de la personalitat dels nens i nenes. Tot això, però, no serà possible si
l’actitud de l’adult, a través de les relacions tònico-emocionals, no transmet als infants
confiança, estima, acompanyament, respecte… Per aquest motiu, és necessari que
també s’adapti i intervingui adequadament partint de les necessitats dels infants, podent
ser el seu company de joc però també sabent quan fer contenció i marcar uns límits
necessaris per a la seva evolució.

D’altra banda, consideren que a l’etapa de 0-3 anys, els infants exploren la realitat i
aprenen mitjançant el moviment i el seu propi cos, i és d’aquesta manera com obren les
vies per a l’obtenció de capacitats, habilitats i aprenentatges. Actualment, seguint amb la
línia d’aquest pensament, tenen un projecte que es basa en la utilització de la
psicomotricitat d’integració, la qual incideix sobre la totalitat de l’infant des de la
perspectiva del cos i moviment.

Anàlisi de les necessitat de l’escola

Des que l’escola bressol Els Menuts va obrir les seves portes, aquesta ha anat patint
petits canvis en la seva forma física i metodològica. Això és així perquè a mesura que la
societat ha anat evolucionant, la concepció de l’educació també ho ha fet, i les escoles
han hagut d’adaptar-se a aquesta nova realitat i a les necessitats del moment. Ara fa dos
anys que, gràcies a la voluntat de l’equip docent que hi conviu, els espais del centre
s’han anat modificant amb coherència als principis pedagògics que defensen, els quals
són més innovadors. Actualment, aquest canvi segueix estant present i per aquest motiu,
es poden trobar espais força buits i freds, sense cap utilitat educativa aparent.

Tot el que l’escola ofereix ha de ser educatiu, fins i tot l’ambient. Qualsevol espai del
centre ha de ser interactiu i usat com una eina pedagògica que contribueix en el
desenvolupament global de l’infant, així com a afavorir en la seva autonomia i motivació.
D’aquesta manera, no podem concebre un centre educatiu amb espais buits de
coneixement o de riquesa, sinó que és necessari que l’equip docent reflexioni sobre la
seva identitat, per poder estructurar i organitzar els espais de manera adequada,
garantint que sigui un espai més de l’activitat docent.

Fent referència a aspectes més didàctics, veiem com l’àmbit de la literatura està poc
valorat a l’escola bressol Els Menuts, atès que els contes que tenen a les aules no
disposen d’un espai de reconeixement ni són tractats de manera adequada. L’escola ha
de vetllar per oferir una educació literària de qualitat, donat que contribueix al
desenvolupament social, emocional i cognitiu del nen o nena. A través de la literatura,
l’infant s’apropa a la realitat del seu entorn i adquireix sabers transdisciplinaris, tot
ampliant els seus coneixements i afavorint el seu interès i curiositat.

Davant aquesta realitat, creiem que l’escola té la necessitat de, per una banda,
reflexionar i disposar els espais buits de què disposa per contribuir en el
desenvolupament del nen o nena i, per altra banda, donar importància a la literatura
infantil, la qual potencia el respecte cap als contes i desperta el gust i interès per la
lectura, motivant-los per seguir aprenent.

2. P r o p o s t a d e p r o j e c t e
d’innovació adequat.
Justificació de la proposta

La proposta que volem desenvolupar l’hem anomenat “Un espai per a la literatura” i
consisteix a crear una biblioteca en un espai comú de l’escola bressol. Es tracta d’una
proposta que neix de dues necessitats que presenta el centre i que hem detectat al llarg
de la nostra estada de pràctiques. Aquestes són donar veu a la literatura infantil i
transformar l’espai. La proposta va dirigida a tots els infants de l’escola Els Menuts
-infants d’entre 4 mesos i 3 anys- i a les seves famílies, atès que s’ubica en una zona
comuna.

Hem escollit treballar la literatura perquè és un art que ofereix una infinitat d’oportunitats
d’aprenentatge als infants des d’edats primerenques. A més, els infants tenen un especial
interès en tot aquest món. És essencial doncs, que sigui present a la vida dels nens i
nenes i, davant d’això, l’escola doni resposta a aquest interès i curiositat.

El currículum del primer cicle d’educació infantil ja posa en manifest la importància de

concebre l’espai com un agent que estructura les relacions personals. Així, cal dissenyar i
organitzar els espais de manera que els infants, els/les mestres i les famílies trobin el seu
lloc, que siguin espais de trobada i relació. Per crear un espai de trobada únic és
imprescindible la reflexió i la creativitat de l’equip docent. La biblioteca que hem
dissenyat s’ubica a un espai concret pensat per compartir conjuntament infants i famílies,
i que promogui la resposta autònoma dels infants a les seves necessitats psicològiques i
fisiològiques.

D’aquesta manera, l’espai de la biblioteca ha estat dissenyat procurant seguir la línia

pedagògica del centre. Un clar exemple d’aquest fet es pot observar en el material
principal que predomina a l’estança, que és la fusta, la qual estan intentant introduir cada
vegada més dins les aules per tal de substituir els materials plàstics. La pedagogia
Montessori ja posa en manifest els beneficis dels materials de fusta, els quals són senzills
i segurs, sense cap so ni propietat cridanera. El disseny i el tacte natural dels materials de
fusta permeten desenvolupar la imaginació i potenciar la creativitat dels infants. Aquesta
afirmació ens recorda a una altra dita, on assegura que una joguina com més coses faci,
menys fa l’infant.

Tanmateix, a l’hora de fer el disseny de l’espai vam haver de tenir en compte que a una
de les parets d’aquest hi ha un mosaic de rajoles de colors que pertany a l’antic
escorxador i que no pot ser modificat. Així doncs, a l’hora d’escollir el mobiliari per
l’estança, vam decidir utilitzar majoritàriament colors neutres (blanc, negra o crema) o
d’altres com verd i gris, que corresponen amb la gama cromàtica del mosaic de la paret.

D’altra banda, considerem que perquè els infants es puguin moure amb seguretat dins
aquest espai, que fins ara els era força desconegut, l’hem de delimitar, i la manera que
hem cregut més adient per fer-ho ha estat utilitzant una cortina que separés aquesta
estança de la zona comú. Així doncs, amb aquesta incorporació i mitjançant la catifa, els
coixins i el tipi, que té la funció de procurar-los un lloc més íntim, aconseguim crear un
clima molt acollidor pels infants.

Pel que fa a la tria del corpus, cal dir que hem tingut en compte diferents factors. D’una
banda, hem volgut seleccionar llibres que puguin adaptar-se a cada nivell (lactants, 1-2 i
2-3) i que, per tant, puguin donar resposta a les necessitats o inquietuds d’aquestes
edats. Per aquest motiu, a l’hora de triar-los, també hem procurat que siguin de tipologies
diverses com ara: àlbums il·lustrats, llibres joc, pop-up, poemaris… D’aquesta manera,
pensem que podem acollir millor a la diversitat existent a les aules de l’escola, no només
tenint en compte el factor de l’edat, sinó que també partint dels interessos de cada un
d’ells.

3. Conceptualització i disseny
de la proposta.
Marc teòric

La literatura juga un paper molt important en el desenvolupament de l'infant des d'edats

primerenques, atès que permet al nen o nena conèixer la realitat del seu entorn, apropar-
se a la història i la cultura en què viu i li ofereix viure experiències màgiques i
enriquidores. Per tant, com a professionals de l'educació, hem de vetllar perquè la
mobilització literària sigui un acte quotidià a les aules, garantint una educació literària de
qualitat. Aquest concepte fa referència a "El procés de formació de lectors de literatura
competents; és a dir, la conversió progressiva dels infants en persones cada vegada més
capaces de llegir i comprendre textos literaris (i cada vegada més textos i més
complexos)." (Correro i Real, 2017, p. 43).

L'autora Teresa Colomer, en el seu llibre 7 llaves para valorar las historias infantiles, posa
en manifest la importància d'apropar la literatura a les primeres edats. Concretament, la
cinquena clau anomenada Ser otro sin dejar de ser uno mismo, exposa que les històries
permeten experimentar al lector/a les vivències dels personatges, creant una relació entre
l'interior d'un mateix i el món exterior. A més, els personatges de les diferents històries es
presten a ser companys/es per als lectors/es i donen peu a què aquests puguin explorar
la realitat, ja que mostren diferents maneres de ser i d'actuar al món i els permeten
transgredir els límits i les normes dins la ficció, podent així satisfer els seus desitjos sense
por a les conseqüències. Per tant, podem concloure que els llibres ajuden als infants a
conèixer-se a ells mateixos i aprendre habitar al món, fet que ens recolza a l'hora de
plantejar el nostre projecte.

En el llibre "La literatura a l'educació infantil" les autores Correro i Real exposen tres
pilars fonamentals que cal tenir en compte per garantir una bona educació literària. En
primer lloc, els llibres han de ser triats amb cura per tal de garantir la qualitat i l'adequació
d'aquests a l'edat dels destinataris. Aquests, han de facilitar el desenvolupament literari
dels nens i nenes, estimular la seva imaginació i creativitat i potenciar l'esperit crític,
provocant reflexions que ajudin al coneixement d'un mateix i del món que els envolta. Així
doncs, com va dir el psicoanalista austríac Bettelheim (2006), per captar l'atenció dels
infants i potenciar la seva sensibilitat cap a la literatura, cal proporcionar històries
divertides, tot aportant un ampli ventall de gèneres literaris, tipologies d'històries i estils
diferents.

En segon lloc, les activitats dissenyades per treballar les diferents obres han de perseguir
dos objectius: normalitzar el contacte dels infants amb els textos literaris i l'inici de la
comprensió i la interpretació d'aquests textos (Correro i Real, 2017). Per tant, cal una
organització i planificació de les diferents activitats per dur-les a terme, donant
importància a la conversa literària, on potenciem que els nens i nenes es familiaritzin amb
l'ús del llenguatge com a eina de pensament, reflexió i acció.

En tercer i últim lloc, trobem que l'espai ha de crear un ambient adient per a la lectura, on
els infants puguin aprendre, per tant hem de proporcionar un espai segur, càlid i acollidor,
que afavoreixi la lectura entre iguals i/o amb l'adult. A més en condicionar un espai, sigui
de l'aula o de l'escola, per crear una biblioteca dóna valor a la lectura i com diu
Chambers (2007):

Solo por estar ahí para usarse de determinada manera y protegida por
reglas simples y razonables, un área de lectura anuncia a los niños, sin que
el maestro lo tenga que decir, que en esta aula, esta escuela, esta
comunidad, entendemos que leer es una actividad esencial (p. 45).

Són nombrosos els autors que parlen sobre la importància de l’espai escolar i la seva
organització. Volem destacar la influència del mestre i pedagog italià Loris Malaguzzi, el
qual parla de l’ambient com un educador més. El pedagog creu en les grans
capacitats de l’infant i de l’ésser humà i diu que l’ambient, entès com una elecció
d’espais, formes, colors, mobiliari o decoracions, entre d’altres, ajuda que aquestes
capacitats es puguin desenvolupar. L’espai planteja reptes i genera emocions. Per aquest
motiu, cal reflexionar sobre l’organització i l’estètica del lloc, perseguint l’objectiu
educatiu proposat.

Per tal que els infants desenvolupin el gust per la lectura, no només s’ha de tenir en
compte els tres aspectes esmentats anteriorment, sinó que el paper de l’adult resulta
essencial. Aquest no només és l’encarregat d’apropar els llibres als infants, sinó que
actua com a mediadora de la literatura, dissenyant propostes atractives i motivadores
que permetin ampliar els coneixements dels nens i nenes. Tanmateix, el seu paper haurà
de ser de guia i acompanyant en els processos d’interpretació i comprensió que els
infants iniciaran en els seus primers contactes amb la literatura. D’aquesta manera, si
l’adult gaudeix i posa ganes en donar a conèixer aquells llibres, l’infant es mostrarà amb
ganes d’aprendre i gaudir tant com l’educador. (Colomer, T.; Duran, T., 2001).

Objectius

La finalitat principal de la proposta és apropar la literatura a infants de 0 a 3 anys a

través de la creació d’una biblioteca amb diferents materials i el disseny d’activitats
didàctiques que promoguin la competència literària i el gust per la lectura.

Els objectius específics que es pretenen assolir amb la present proposta són els
següents:

- Fomentar el respecte i el gust per la literatura.

- Ampliar la textoteca interna de referents culturals compartits.

- Implicar-se en la lectura per mitjà de l’escolta i la participació activa.

- Identificar i relacionar els relats amb les seves pròpies vivències i amb el món que
els envolta.

Critèris metodològics, organització i gestió del

projecte

L’escola bressol Els Menuts aposta per una metodologia que afavoreixi el
desenvolupament integral de l’infant, tenint en compte tots els seus vessants –cognitiva,
motriu, social i afectiva-.

Sota una mirada constructivista, el/la mestre/a proposa activitats que parteixen de
l’interès i la curiositat dels/les més petits/es, posant com a pilar bàsic de l’aprenentatge
el joc i l’experimentació. D’aquesta manera, l’infant es converteix en un subjecte actiu,
protagonista del seu aprenentatge i constructor del seu propi coneixement. La persona
adulta actua com a facilitadora d’aquest aprenentatge, tot oferint-li espais plens
d’oportunitats d’experiències.

A l’hora de dissenyar la present proposta, hem tingut en compte els principis

metodològics amb els que es regeix l’escola, per tal de garantir una coherència entre la
seva realitat i la nostra actuació. Així doncs, hem plantejat un conjunt d’activitats
suficientment obertes i vivencials per atendre les necessitats de tots els infants i
garantir que l’experiència afavoreixi l’autonomia i l’adquisició de competències.

Les activitats es duran a terme amb grups reduïts -9 infants aproximadament- per tal de
crear un ambient més acollidor, de confiança i seguretat. A més, creiem que aquest fet
afavoreix l’autonomia i la participació del nen o nena, ja que se sent més integrat al grup.
El paper de les persones adultes és el d’organitzar l’espai i els recursos necessaris,
planificar les activitats, dur-les a terme i acompanyar als infants en aquest procés. També,
han d’actuar com a observadores, conduint l’activitat de manera que esdevingui una
situació d’aprenentatge. En cada moment comptaran amb el suport del/la mestre/a
d’aula, la qual ajudarà a fer un bon acompanyament i intervenció.

L’organització de l’espai de la biblioteca ha estat influenciada pels llocs de què disposa el

centre, atès que aquests són espais arquitectònics ja definits i, sovint, compartimentats.
Hem de tenir clar que, quan una escola no ha estat construïda com a escola -com és el
cas de l’EB Els Menuts-, els espais no s’adapten al que es pretén pedagògicament. Tot i
això, és una competència de l’equip docent reflexionar i estudiar sobre com poder
aprofitar els espais dels què disposa el centre per poder aproximar-los al màxim als
nostres objectius didàctics.

En escollir l’espai de la biblioteca, les mestres de l’escola han hagut d’estar-hi d’acord, ja
que totes actuen sota uns mateixos principis pedagògics. Un cop decidit el lloc, per fer el
seu acondicionament, hem procurat interpretar l’espai amb la perspectiva d’infant, per tal
de dimensionar-lo a la seva realitat. Els recursos materials que es troben són diversos i
compleixen les garanties de qualitat i seguretat. A partir del pressupost de què disposem,
hem habilitat la biblioteca amb material mobiliari i de joc. Fent referència al mobiliari, hi
ha una petita llibreria de color blanc, que pertany al departament de didàctica de la
Matemàtica i de les Ciències Experimentals, la qual ha estat facilitada per la Carolina
Palacios -tutora de pràctiques de la UAB-. També, hi ha tres capses de fusta que actuen
com a prestatgeries, una catifa, coixins i un tipi amb una petita catifa que es diferència
per ser un espai més íntim. Quant als materials de joc, trobem un conjunt de contes de
diferents formats i tipologies. A més, hi ha tres contes elaborats per a nosaltres amb
diversos materials com el feltre. Tots ells tenen un lloc específic i se situen a una alçada
on els infants poden accedir-hi i on poden deixar-lo. La diversitat de contes ha estat
pensada per atendre a les necessitats de cada infant. Entre aquests contes, es poden
diferenciar els que són de l’escola i els que són enviats per la biblioteca Antoni Comas.
L’obtenció dels diferents recursos materials ens fa valorar el treball en xarxa, el qual es
basa en la col·laboració, comunicació i actuació de diferents entitats per a assolir un
objectiu educatiu comú. Aprofitar els recursos i capacitats que ofereixen els diferents
col·lectius, permeten incrementar els resultats i les situacions d’aprenentatge.

El sociòleg català Jordi Collet posa en manifest els beneficis del treball en xarxa i
assegura que

“quan es parla de treball amb l’entorn, de treball en xarxa o de treball integrat,

tractem d’assenyalar una via en la qual sigui possible recuperar el sentit de la
professió, el sentit d’educar, junt amb altres actors, professionals, agents i
persones que comparteixen aquesta mateixa tasca, d’una manera explícita o
implícita. [...] comparteixen l’objectiu general de l’educació: ajudar a fer persones
responsables i autònomes” (Collet, 2008. p.55).

Cronograma

La realització de l’Aps s’ha dut a terme concretament entre el mes d’octubre i de gener –
coincidint amb el període de pràctiques-. Tot i que s’ha anat fent un treball continuu, és
cert que durant els primers mesos, a causa de l’exigència de les altres assignatures del
grau i al poc temps que passàvem a l’escola bressol (un dia a la setmana), les tasques
que dúiem a terme eren més aviat de caràcter organitzatiu.

Així doncs, només aterrar a l’escola bressol Els menuts a l’octubre, vam detectar la
necessitat de literatura existent al centre. Quan vam tenir clares les idees del que volíem
fer per resoldre aquesta carència, vam comunicar-ho a la directora, la qual ens va donar
el vistiplau per a continuar en aquesta línia, però ens va proposar de compartir-ho també
amb la resta del personal docent del centre, per a conèixer la seva opinió. D’aquesta
manera, aprofitant una reunió d’equip, vam fer la nostra proposta de crear una
biblioteca al centre, exposant els beneficis que aquesta els podria aportar tant per ser
un espai familiar com per a fer-lo servir per activitats literàries en un ambient més
acollidor i tranquil que l’aula. Seguidament, amb l’aprovació de totes les professores del
centre, vam comunicar la idea a la tutora de pràctiques durant el primer seminari, la qual
ens va resoldre alguns dubtes de com havíem de dur a terme l’APS, ja que és una
modalitat de pràcticum que fins al moment desconeixíem, i ens va animar a seguir per
aquest camí que havíem començat amb tanta il·lusió.

Al novembre vam demanar diferents documents al centre per tal de poder començar a fer
la contextualització del treball final i una presentació a les nostres companyes de seminari
que els donés l’oportunitat d’apropar-se una mica més a la nostra realitat. Tanmateix, a
finals de mes i principis de desembre, ja vam començar a idear i fer recerca dels llibres
que volíem incloure a la nostra biblioteca. Una vegada vam tenir fet el llistat, la directora
ens va comunicar que el passaria a l’ajuntament i aquest seria l’encarregat de cobrir les
despeses de la compra, però el tràmit requeria un temps i, per tant, els llibres no
arribarien fins principis de gener. D’altra banda, gràcies a les vivències que compartim a
les tutories de la universitat, vam aconseguir el nostre primer moble de la biblioteca, ja
que el departament de la Carol tenia una llibreria en desús i ens la va cedir.

Durant el període de vacances de nadal, vam acordar avançar en les parts comunes del
treball, sobretot pel que fa a la recerca d’informació sobre la literatura a infantil, per a
tenir uns bons fonaments teòrics abans de començar a posar en pràctica la nostra
proposta.

En començar el període intensiu de pràctiques al gener, ja estàvem llestos per preparar el

nostre espai des del primer dia, de manera que ens vam posar mans a l’obra. Aquest ha
estat un mes molt intens, de manera que hem decidit fer ús d’un calendari per a
sintetitzar la informació de tot el treball que hem dut a terme i fer que aquesta sigui més
visual.



4. Implantació de la proposta
Descripció de la posada en marxa de la proposta,
destacant la capacitat d’ajustar-se durant la pròpia
acció.

La proposta ideada està composta per dos fases diferenciades. Per una banda, el
disseny i organització de l’espai de la biblioteca, i per altra, la realització de tres activitats
en l’espai creat. A continuació, s’exposen tres taules on es descriu cada activitat fent
referència els diferents ítems: títol de l’activitat, etapa, nivell, trimestre, text, descripció i
justificació, àrees de treball, objectius didàctics i capacitats, continguts,
desenvolupament de l’activitat, recursos materials, organització de l’aula, temps, espai,
criteris d’avaluació i atenció a la diversitat.

Reflexió i valoració del procés.

La posada en pràctica de les activitats que vam programar per a les diferents edats a la
Menuteca, ens ha permès observar la gran acollida que tenia per part dels infants aquest
nou espai. La reacció amb la qual més ens vam trobar per part seva, va ser de sorpresa i
expectació. Els infants, de l’edat que fossin, exploraven l’espai ràpidament, procurant no
deixar-se cap detall per veure i, en començar la proposta, regnava el silenci a l’estança.
Tot i compartir aquesta reacció, cada grup d’infants va protagonitzar unes vivències
totalment diferents.

Pel que fa als lactants, vam poder observar com majoritàriament exploraven els llibres
joc que havíem deixat al seu abast, tot i que alguns d’ells ja començaven a mostrar
interès per un altre tipus de contes (dirigit a infants més grans). Alguns dels infants
preferien experimentar amb els contes posant-se’ls a la boca, uns altres es deixaven
guiar per les textures que sentien amb les mans i d’altres es decantaven per experimentar
amb els sons. El fet que tots/es ells/elles trobessin i mostressin interès per algun dels
materials que els havíem ofert, va fer que ens adonéssim que la tria de llibres joc, en
aquest cas, havia estat totalment encertada.

D’altra banda, a l’activitat que vam dur a terme amb els infants d’1-2 anys, ens vam
trobar amb una situació que no havíem previst. Tot i que la majoria dels infants ja es
mostraven més interessats llibres que havíem seleccionat per aquesta edat, alguns d’ells
(els més petits) encara sentien especial curiositat pels llibres joc. Tanmateix, el fet
d’utilitzar el sistema de la capsa màgica per a presentar la proposta literària, va permetre
que els nens i nenes s’anticipessin al que anàvem a fer i que, tot i trobar-se en un espai
desconegut fins al moment, l’acció que s’hi estava produint entrava dins de la seva
quotidianitat.

Els infants de 2-3 anys ràpidament van trobar el seu lloc dins l’espai de la Menuteca i,
tot i que van estar mirant els diferents llibres que hi havia, estaven amb una actitud més
aviat expectant, esperant la nostra intervenció. Tot i que amb tots els grups d’infants vam
poder dur a terme el teatre de titelles, la segona part de l’activitat, que partia dels seus
coneixements previs de la història de la caputxeta i de la seva anticipació, no es va poder
fer amb alguns d’ells.

El camí que ens ha portat a poder viure aquest moment tan esperat amb els infants, no
ha estat pas fàcil i ha suposat moltes hores de treball dins i fora de l’escola, però el
resultat d’aquest esforç, ha estat molt gratificant.

Avaluació de la proposta i de la pròpia acció

Pel que fa a l'objectiu general -apropar la literatura a infants de 0 a 3 anys-, creiem que
l'hem assolit satisfactòriament, ja que li hem ofert un espai concret dins l’escola, donant
valor als diferents recursos literaris, i on tots els nens i nenes poden gaudir d'obres de
qualitat. A més, hem creat un conjunt d’activitats i recursos variats perquè tant les
educadores com les famílies facin de la literatura quelcom més quotidià pels infants.

El primer dels objectius específics que trobem és fomentar el respecte i el gust per la
literatura. Creiem que només pel fet d’haver creat un racó dedicat especialment a la
literatura, ja estem transmetent als infants que és un concepte important i, per tant, que
han de tenir cura per a poder seguir gaudint d’aquest. A partir de l’observació de l’ús que
fan els infants de l’espai, tant durant les nostres propostes com de les visites que fan
amb les famílies, hem pogut observar com mostren respecte i estima pels llibres i pels
diferents materials que els acompanyen. Tot i això, pensem que és necessari fer un
acompanyament més enllà de la biblioteca, per tal que els infants, en qualsevol espai
-com l’aula-, facin un ús respectuós dels llibres. A banda d’això, estem segurs/es que
aquest objectiu està força assolit i que, amb la constància i l’entusiasme de les
educadores s'assolirà satisfactòriament.

El segon objectiu específic que hem definit és ampliar la textoteca interna de referents
culturals compartits. Creiem que hem fet una recerca de corpus força variada, de tal
manera que la biblioteca disposa de llibres de diferents temàtiques, gèneres literaris i
formats, assegurant així poder donar resposta a les necessitats dels infants del centre,
sigui quina sigui la seva edat. Tanmateix, en el dossier d’activitats literàries que hem creat
per a les mestres, hem definit propostes de llibres que no estan a la biblioteca però
mitjançant el servei de préstec que fan amb la biblioteca Antoni Comas, poden demanar-
los i anar ampliant així la textoteca del centre. Així doncs, pensem que aquest objectiu
resta assolit i defensem la necessitat que el centre faci renovacions dels llibres
periòdicament, per tal d’oferir propostes noves i de qualitat als infants.

Quant al tercer objectiu específic fa referència a implicar-se en la lectura per mitjà de

l'escolta i la participació activa. Valorem que ha estat totalment assolit, ja que els
elements clau per aconseguir-ho han estat tant la intimitat de l’espai com les activitats
que vam seleccionar per a dur a terme amb els nens i nenes. Aquests elements van
afavorir a la creació d’un clima amable i idoni on els infants es van sentir còmodes per
participar activament en les propostes, sentint-se protagonistes del que s’estava
desenvolupant. A més, el fet d’oferir un corpus totalment nou i desconegut pels infants va
fer que aquests s’impliquessin molt més en la seva escolta i demanessin que la persona
adulta expliqués la mateixa història una vegada i una altra.

Per últim, respecte a l’objectiu identificar i relacionar els relats amb les seves pròpies
vivències i amb el món que els envolta, creiem algunes de les interaccions que es van
establir amb els infants al llarg de les activitats van demostrar que l’objectiu s’havia
assolit. Per exemple, en algunes de les activitats que vam dur a terme -sobretot amb els
infants de 2-3 anys- van sorgir converses literàries en les quals ells/es mateixos/es
explicaven les seves vivències en relació amb el relat que estaven escoltant. Cal recordar
però, que els/les educadors/es han de procurar donar continuïtat a aquesta tasca perquè
s’assoleixi completament, buscant temàtiques que responguin a les necessitats actuals
que tenen a l’aula, als seus interessos i les seves realitats, perquè els nens i nenes puguin
sentir-se identificats i puguin expressar els seus neguits o desitjos.

Per tant, considerem que en relació amb els objectius que ens vam plantejar a l'inici,
s'han assolit en gran part o estan en procés, però amb un bon seguiment arribaran a
assolir-se. També, valorem molt positivament la feina feta tant a l’hora de crear els
diferents recursos literaris, com l'espai i el plantejament de les diferents activitats, ideats
perquè a poc a poc els diferents objectius es compleixin.

Per altra banda, si valorem la nostra pròpia acció, creiem que dins de les nostres
possibilitats, vam crear un projecte educatiu adequat a l’escola i unes activitats ajustades
a les diferents edats. A més, vam saber adaptar la nostra actuació per a cada grup
d’infants, tot donant una resposta integrada a les seves necessitats.

Aquest fet es pot veure durant la posada en pràctica on vam aconseguir generar un clima
adient amb la nostra actitud per dur a terme les activitats que teníem preparades. Dins
l'espai vam decidir actuar com a acompanyants de l’acció dels nens i nenes, deixant-los
explorar lliurement i fomentant la seva curiositat i motivació amb propostes de llibres i
materials de la Menuteca. Vam intentar interferir el menys possible en la seva activitat,
però fent sentir la nostra presència. Aquest fet creiem que va ser un punt a favor perquè
els infants se sentissin còmodes i envoltats per un clima de seguretat, permeten així als
nens i nenes gaudir del nou espai sense cap problema excepte quin serà el pròxim llibre
que miraré.

Per concloure, considerem que hi ha molts aspectes a millorar i a reflexionar, però serà a
partir de la nostra experiència com a futurs docents que adquirirem les eines necessàries
per desenvolupar noves capacitats, les quals ens permetran polir aquests aspectes.
Durant la presentació de l'espai i la posada en pràctica de les diferents activitats, vam
rebre una resposta molt positiva per part dels nens i nenes de l'escola, a l'hora d'explorar
l'espai i d’escoltar contes. Respecte a la nostra funció, com a adults/es responsables de
guiar aquesta activitat, ens vam sentir còmodes i segures durant tota la seqüència
programada, fet que va influenciar en la dinàmica creada amb els diferents grups. Per
tant, podem dir que la nostra actuació ha estat ajustada i adequada als paràmetres que
havíem establert per dur a terme el tipus d’activitats proposades, derivant en una
interacció molt fluida amb els nens i nenes dins de la Menuteca.

5. Valoració
Aquest pràcticum el valoro molt positivament pel fet que m'ha donat l'oportunitat de fer
un tipus d'activitat que fins el dia d'avui no he pogut dur a terme. Parlo de crear un
projecte des de zero, tot començant per identificar una necessitat del centre, el qual des
del primer dia que vam entrar per la porta de l'escola ho teníem clar en veure com els
llibres eren tractats, la qualitat d'aquests... Durant aquesta observació vaig pensar en
perquè hem identificat tan de pressa la necessitat i la meva conclusió va ser que durant el
grau ens han proporcionat els coneixements previs, en aquest cas en l'assignatura de
literatura amb la Neus Real, per poder identificar aquests aspectes. D'aquesta manera he
pogut viure en primera persona la importància de la formació, ja que sense aquests
coneixements no hagués estat possible portar a terme aquest projecte.

A més durant la creació d'aquest projecte he vist que el treball en equip és molt important
a l'hora de treballar. Tot el que hem dut a terme a estat pensat entre la Júlia, la Carla i jo i
posteriorment posat en comú amb l'equip docent i per últim ha passat el filtre de la
directora. Un cop la directora ens donava el vistiplau ens posàvem les tres a fer feina,
agafant les aportacions de les educadores per millorar la nostra Menuteca. A més vam
requerir l'ajuda d'en Sergi, l'encarregat del manteniment de totes les escoles públiques
de Mataró. Per tant aquest projecte ha estat possible, en part, gràcies a totes les
persones que conviuen a l'escola.

També valoro molt positivament aquest pràcticum per fer-me veure que sóc capaç
d'estar al càrrec d'una classe i que estic preparat per fer el salt a la docència en acabar el
grau. Durant l'estada de pràctiques he vist que em falten moltes coses per aprendre, que
com ben han dit les meves tutores, només s'aprenen amb l'experiència i l'assaig error.
Però crec que en ser les últimes pràctiques i les més diferents a l'hora de la feina a fer a
l'escola, han estat més especials.

De cara a la tutorització rebuda per part de la Carolina Palacios Lara ha estat magnifica,
les tutories que tenien lloc a la universitat han estat molt dinàmiques i útils. Un exemple
d'això són tots els documents que hem hagut de llegir o visualitzar, els quals han estat
útils tant pel pràcticum com per altres assignatures. A més, ens va obrir les portes de la
seva escola i va portar a l'Elisa per fer-nos la xerrada sobre la pedagogia sistèmica, que
va ser una curiositat que va sorgir durant aquestes tutories. Tot un detall.

Encara que no tot ha estat positiu, com ja vaig comentar en el pràcticum anterior, no és
viable anar a un centre un dia a la setmana i fer dos períodes intensius. Els Estudiants ja
sabem que la universitat està organitzada per poder fer-ho d'aquesta manera però crec
que és convenient intentar fer una altra organització. Aquesta valoració ve donada perquè
durant el període que vam anar de dijous en dijous, el seguiment de l'espai es va veure
afectat, a més que el dia a dia de l'aula també la contínua entrada i sortida d'una persona
afecta en dinàmica.

A tall de conclusió ha estat el millor pràcticum que he viscut durant el curs i m'emporto
un record molt agradable, la sensació que he aprofitat el temps durant aquest i que he
après moles coses noves que em seran molt útils per a la meva futura pràctica docent.

6. Jo com a mestre P. IV
En aquest treball he decidit canviar el format del meu jo com a mestre. El que he fet servir
durant els anteriors pràcticums el trobareu a l'annex 5, d'aquesta manera podreu veure el
contingut i poder-lo relacionar amb aquest.

Per començar m'agradaria dir que aquest pràcticum m'ha ajudat a reafirmar el que els
altres dos m'han aportat, a més de fer-me veure noves capacitats, aspectes, actituds...
que com a mestre haig de tenir.

- Durant la meva estada de pràctiques he pogut observar que un mestre ha de ser un

bon comunicador. Aquesta virtut ha d'estar present tant amb els nens i nenes, amb les
famílies i amb l'equip docent, ja que en la nostra professió sempre ens estem
comunicant. Durant les pràctiques vaig poder gaudir de diverses situacions on vaig
veure a les meves tutores com, per exemple es comunicaven amb les famílies i tenien
la capacitat per empatitzar i fer que el missatge que havien de donar arribés amb
claredat, però sempre amb respecte.

- En el jo com a mestre, que està a l'annex 5, vaig posar ser un alumne més, ja que
aprens amb ells, però en aquest cas he vist que també cal ser un nen més, jugar amb
ells, gaudir cantant, explicant contes... Aquest fet el poso perquè en el moment que els
nens i nenes et veuen gaudir fent una activitat amb ells, aquest gaudeixen amb tu.
Aquesta reflexió va venir perquè un dia em va demanar la meva tutora que els hi
expliques un conte als nens i nenes de la classe. Òbviament vaig dir que si, encara que
al ser un conte que no coneixia ni tenia pràctica els nens i nenes passaven de mi. En
canvi, un dia vaig portar el llibre de Shhh! Tenim un pla, uns dels meus contes preferits
pels més petits i petites, i quan el vaig començar a explicar i a gaudir-lo els nens ho
van fer amb mi i van estar tota l'estona bocabadats. Em va encantar aquella sensació.

- El tercer aspecte que m'agradaria destacar és de cara a l'equip docent. En aquesta

escola m'han ensenyat que un equip ben cohesionat, respectuós, alegre i motivat
rendeix a un nivell molt superior que d'altres. Aquest aspecte per a mi és fonamental, ja
que al fer un esport d'equip com és el basquet, sé el que és tenir aquesta sensació de
compenetració i ben estar dins d'un grup i és un aspecte que valoro molt. Per tant com
 a docent has de ser capaç de saber tractar a les persones, treballar en equip, adaptar-
te, saber conviure... per fer que tot funcioni.

- I per últim, crec que un/a docent ha de ser acollidor/a. Des del primer dia de pràctiques
em vaig sentir un mestre més, sense tenir un rol secundari a l'aula ni a l'escola perquè
tot l'equip docent ens van rebre amb els braços oberts. Però no només ho ha de ser
amb els/les adults/es sinó amb els nens i nenes, en el meu cas les meves tutores
sempre que entrava un nen o una nena a l'aula, sempre els rebien amb un somriure i
els hi feien una abraçada, aquest fet dóna caliu a l'aula i crea un clima de confiança
quan l'infant veu que el/la educador/a deixa el que està fent per rebre'l.

A tall de conclusió, i després d'haver viscut els tres pràcticums m'emporto una motxilla
plena de coneixements del que ha de ser un mestre a partir de la convivència amb
diferents professionals, on cada un d'ells m'ha demostrat un seguit de capacitats
indispensables per a ser un bon educador, que sense dubte faré servir en el meu dia a
dia.

7. Bibliografia
Bettelheim, B. (2006). Psicoanálisi de los cuentos de hadas. Barcelona. Crítica

Chambers, A. (2007). El ambiente de la lectura. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

Colomer, T. (2005) Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: FGSR.

Colomer, T., Manresa, M., i Silva-Díaz, C. (2005). Líneas de avance en el aprendizaje

literario escolar. Quaderns digitals. net. Recuperat de: http://www.quadernsdigitals.net/
index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8664

Correro, C. i Real, N (2017). La literatura a l’educació infantil. Barcelona. Associació de

mestres Rosa Sensat.

Perellades, C. (2007). La pedagogía sistémica: la educación sigue latiendo al compás de

los tiempos. Aula de infantil, (35), 35-39.

8. Annexos
1. Dossier didàctic per les mestres

Per veure el document clica aquí.

2. Documentacions

Habits i rutines. Per veure el document clica aqui.

Contextos d’aprenentatge. Per veure el document clica aqui.

Llum i fuscor. Per veure el document clica aqui.

La literatura en les primeres edats. Per veure el document clica aqui.

Trasvesaments. Per veure el document clica aqui.

3. Diari de tutories

Per veure el document clica aqui.

4. Vídeo de la implementació

Per veure el vídeo clica aquí.

5. Jo com a Mestre P. I i P. III