LLENGUA

) CL
) Comprensió lectora 1
)
) Nom i cognoms: ... .... ....... ......... ..... .. ... ..... .. ... .... ... .... ... ................ .. ....... .. ............................ .............. ........... .
) Curs: ....................................................................... Data: ........... ...... ...... ................ ........... ... ............... ...
)
\
Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura dtpida;
després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

La contaminació lumínica
A les zones urbanes, i en alguns casos també a les rurals i
a'illades, la brillantor o la resplendor del cel nocturn impe-
) dix veure les estrelles i altres astres. És el fenomen cone-
) gut com contaminació lumínica produ'ida per la difusió de
) la llum artificial.
)
Aquesta difusió de la llum afecta també la biodiversitat, ja
)
que pot alterar les condicions de vida de la flora i la fauna
)
)
en espais naturals i la privacitat deis ciutadans perqué so-
vint la llum enva'ix els habitatges.
Els tipus d'enllumenat que influ'ixen en aquest fenomen
) són:
)
- L'enllumenat públic.
- L'enllumenat doméstic exterior.
- L'enllumenat publicitari.
- L'enllumenat ornamental de fac;anes o de monuments.
Cal, per tant, trabar el punt d'equilibri pera donar llum als
carrers, mantindre l'atractiu deis edificis i monuments du-
)
rant la nit i, al mateix temps, reduir el fenomen de la conta-
~~ '5
minació lumínica.
~ .o
~
) ·~
Mesures per a evitar la contaminació lumínica
).E2 Les recomanacions basiques pera una il·luminació respec-
-¡;;
)~
10 tuosa amb el medí ambient i les persones són simples:
J!
)§
~ ll·luminar de dalt a baix, fer-ho amb lampades de baix con-
):§
0..
sum i que no usen mercuri ni metalls pesants, emprar les
pl"' potencies adequades per a no enlluernar ni crear zones
ill
)~ amb ombres massa fosques, i apantallar i orientar bé els
)g"'.S!
focus per a evitar llanc;ar llum al cel.
) .
..;
-:
)U)·
>" Adaptat de <http:/ jdgener.caib .esjuserjportalenergia/
)~
<( publicacionsjenllumenat_urba/> i <www.celfosc.org>
¡¡r
a:
)0
::;)
157
@
 1 Nom i cognoms: ......................................................................................................................... ¡ eL 1
1 Q'/1 . 0/1um1n1ca
ue es a contam1nac1o /0 ..................................................................................... .
";:>

2 A qui afecta aquest tipus de contaminació?

O Només les persones. O N omés els animals.

D Els anuncis publicitaris. O Els animals i les persones.

3 Quin tipus d'enllumenat influix en la contaminació lumínica? ................................. ..

4 Mira de contemplar aquesta nit el cel des de casa i explica que observes.

5 Creus que al teu entorn hi ha contaminació lumínica? Justifica la resposta.

6 Anomena tres mesures que es puguen dura terme per a recluir la contaminació
lumínica.

E
.9
""'
....................... ....................................................................................................................... Q)
l5
"'
·a.

!
-¡¡;
·e:
~
::;;
.;
:~
Pensa un poc més E
&:
•O
·~
Com es poden veure afectats alguns animals de vida nocturna, com ara el mussol, a ";¡:w"
causa de la contaminació lumínica?
""'O>
e:
Q)
:::¡
<(
ui
<i
~
z<(
~
158 ft(!)
@
 ~
)
)
LLENGUA
)
CL
' Comprensió lectora 2
Nom i cognoms: ........... ..... .......... ..... ...... ...... ...... ................ ................ ...... ............. ........ ................ ..... .........
Curs: ............................................... ........................ Data: ............... ..... ................... ...... ............. ........... ..
-

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.
)
1

)
Animals extingits
)
A la Terra hi ha hagut animals que hi han viscut du-
)
rant molt de temps i que han desaparegut. Aquests
animals que ja no viuen al planeta es denominen
"animals extingits".
Els més coneguts de tots aquests animals són els
) dinosaures, que s'extingiren fa aproximadament 65
) milions d'anys.
)
Algunes extincions són molt més recents. Un exem-
ple és la del dodo de l'illa Maurici. Aquesta au es-
tranya tenia les dimensions d'un titot, no volava i es
movía amb dificultat. En l' idioma de l'illa on habita-
ven, duodo significa "maldestre". Quan els europeus
arribaren a aquesta illa, fa aproximadament 400
anys, cac;aren el dodo per a aprofitar-ne la carn, fins
que el feren desaparéixer.
Actualment hi ha molts animals en perill d'extinció.
La majoria de casos són per culpa de l'ésser huma .
)
Alguns són tan coneguts com el tigre, l'ós panda, el
linx ibéric, l'aguila imperial ibérica , alguns fardatxos i
)-'
~.9 granotes .. .
)iil Coneixement del medí 3. Ed. Anaya.
~
.o .,
.9
~
)~
*
;;;:
·- ~
t"'E
,'&..
·O
·¡¡
)g
'O
L1J
~~

) "'&
e:
.!!?

..:
¡oi_
~
~
~

·:::>
~
{§
159
@
 1 Nom i cognoms:.. .. ..... ...... .. .. . . • . ...... . ... .. .. .............. ".... .. . . . ¡ e L2 1

1 Q ue' entenem. per animas

. ·1 exttng¡ts
. . ;>.................................. ,..... ................ ,........................ ..

2' Quan f a que es van ext1ng1r

. . . e1s d'tnosaures.
. ;> .. ................................................................. ..

3· Coneixes alguna classe de dinosaure? Explica com és ................................................... ..

··············-···························································-································ ······································

41
Que' era e 1 d o d o.;> o n h a b'·1tava;>... ......... ................ .. ...........................................................
. ...

···················································!················-····························!··································!•· ·········

~. .p er qutna
. rao~ va d esapare1xer
,. e 1 d o·d o ;>.......... ......... .... .. ........................................... ........ ..

G Qui és el culpable, en la m~oria dels casos, de 1' extinció de mol tes especies
d'animals?
~
"§
o o •• • •••• ~ ••• o •• • o ••••• o. o •••• o •• o ••• o o • •• • •••• o o. o o ••••• o o ••• o •••••• o. o • • • • • • • • • • • • o o o • ••••- ••• o o ••••• o o. o •••• o. o. o •••••• o o o •• ~ o. o •••••• o o. o o. '5
"'
Q)

:¡¡¡
·a.
8o
.§
-¡¡;
~
Pensa un poc més 1tí
:2

'"
:~
.S:
Quins animals coneixes que estiguen actualment en perill d'extinció? Explica que es 11:
•O
·g
podria fer per a protegir-los i evitar-ne la desaparició. "
:::>
u
w
,.;
"':::>
Dl
<:::
"
:::;

.............................................................................................................................................. <(
ui
i-<o:
z<(
.. ,....... ...... .... ..... ...... !• •••••• !•••••• •••••• •.•• ••• ••,!••••o:··························-··········· ···-··•• !_•••••••!• •·············· ········ o
160 "-
::::>
a:
(9.
@
 (
.~
)

LLENGUA
CL
Comprensió lectora 3
Nom i cognoms: ..... ...... ..... ................. ............... ............ ............................................... .... .......... .. ....... ....... .
Curs: ...................... .. .. ........ ........ ..................... ...... .. Data: ..... ... .. .... .... ........ ... ....... .. ... ......... ... ... ..... ... .. .. .. .

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les pregunte~ de la pagina d'activitats.

EL SISTEMA SOLAR
El sistema solar és el conjunt format pel Sol i per la resta
d'astres que es troben a l'entorn d'aquest.
Al voltant del Sol i a diverses distancies d'aquest giren
)
1 huit planetes. Dél més proxim al més llünya són: Mercuri,
1 )
Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Ura i Neptú .
)
1) El planeta Terra
)
Des d'una nau espacial, la Terra ens sembla una gran bola
blava i blanca. Si la comparem amb el Sol, aquest ens
sembla menut, ja que es troba molt lluny.
Per tal de fer-te una idea de les dimensions i de la distan-
cia, imagina't que el Sol és com una pilota de futbol situa-
da a la línia de gol. Comparada amb aquesta, la Terra se-
ria com mig gra d'arros i estaría situada al centre del
ca m p.
Encara que ens semble irnmobil, la Terra duu a terme dos
moviments en l'espai: el de translació i el de rotació.
El primer és el que la Terra fa al voltant del Sol. El nostre
planeta tarda un any a fer aquesta volta completa .
~~ .8
El moviment de rotació és el que fa la Terra sobre si matei-
) il
Ql

)"~
:¡¡
xa, com si fóra una trompa.
8
)§ Aquest movimerit és el que causa els dies i les nits.
)~
Un dia és el temps que tarda la Terra a fer un gir complet
):;;
*
.!1
sobre el seu eix .
r~
0":
):Q
u
Coneixement del medí 3. Ed. Anaya.
ps"'
;í]
l:;f

) "'Ql~
\\
)::J,
<(

Jui_
~
1~
<(

¡f2
:::>
¡ffi
161
@
 1 Nom i cognoms: .................................., ......................... ........................................................ ¡ eL 3 1

1 '~ l. 1~
Qu e es e sistema so ar ...................................................... .. ...... .... .. ...... ........................ .. .. .

2, Quants planetes hi ha al sistema solar? ......... ........................... .......................... .. ..... ....... .

3 Ordena aquests plan e tes de més proxim a més llunyi al Sol.

O Saturn O Ura O Venus O Terra

O Mart O Júpiter O Mercuri O Neptú

4 Que és més gran la Terra o el Sol?

5 Marca vertader (V) o fals (F) en cada cas.

V F
- Els planetes giren al voltant del Sol. D D
- La Terra és més gran que el Sol. D D
- Tots els planetes es tan a la mateixa distancia del Sol. D D
- La Terra no es mou mai. D D .~o
S

-El moviment de translació és el que fa la Terra sobre el seu eix. D D ""'

:0
"'o
·¡¡_

"
-La Terra tarda un any afer la volta al voltant del Sol. D D ~
~

-Un dia és el temps que tarda la Terra afer una volta sobre el seu eix. D D *
:2
<Ó
:~
E
&
•o
·¡¡

u
g
w
;¡_
Pensa un poc més "'"'e
O>

"
::J

Alguns planetes tenen satel·lits. Quin és el satei·lit de la Terra? ..:

ui
;t
<(
z<(
oo.
162 :::J
a:
(!)
@
 ~
~

LLENGUA
) CL
l Comprensió lectora 4
)
No m i cognoms: ............ .. ..... .... .. .... ..•.. .-..-.. ...•.. .. ...-.......-.......... .. ......... ..... ................ .... ... ................ ......... .......
Curs: ...... .......... .. .... ..... .... ..... ..... ...... ...... .. .. ... ... ..... ... Data: ... ...... .... .... .. .... ... .. ... ..... .... ........... .. ... .......... ... ..
) --

)
)
Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
1 després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
J
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

Les diferents fonts d'energia

S'anomena fonts d'energia als elements de la natura
que poden subministrar energia.
Així, es diuen renovables les fonts d'energia a les
quals es pot recórrer de forma permanent perqué són
inesgotables, com el sol, l'aigua o el vent.
Les no renovables són aquelles que tenen unes reser-
ves limitades i, per tant, disminuixen a mesura que les
consumim: per exemple, el petroli o el carbó. A mesura
que les reserves són menors, l'extracció és més difícil
i n'augmenta el cost.
lnevitablement, si es manté el model de consum ac-
tual, els recursos no renovables deixaran d'estar dis-
ponibles algun dia, bé perqué se n'esgoten les reser-
ves o perqué l'extracció resultara antieconomica.
Les fonts d'energia no renovable proporcionen més del
93% del consum energétic a Espanya. Aquestes fonts
) poden ser d'origen fossil, formades per la transforma-
) ció de restes organiques acumulades en la natura des
) de fa milions d'anys, o d'origen mineral.
L Són d'origen fossil el carbó, el petroli i el gas natural i
)~
"'
d'origen mineral l'urani, utilitzat per a produir energia
¡::e:5

eléctrica .
)~
8
)~ Adaptat de Guia practica de /'energía. Consum eficient
-¡;;
)]j i responsable. Ed. Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM).
>!"'
r~
6:

~~
):Q
¡¡j
.t~

~ ®
w
);;'
)g,"'
~
)ui
"'
)::¡,
<(

~
~
)~
<(

)~
::>
a:
('J
163
©
)
 Nom i cognoms: .................. ... .................................. ... ......................-......................................... 1 e L4

11 A que anomenem fonts d'energia?

........................ .................................. .............................................................. .................. .

~ " '

2 Completa els enunciats.

Les fonts d'energia renovables són aquelles ................................................................... ..

Les fonts d'energia no renovables són aquelles que tenen unes reserves .................. ... ...

i, per tant, ............ .... ......... ..... ................. .... .. ...... ....-............ .. ....... ..... .. ............................ ... .

3 Anota tres exemples d'energies renovables.

4 Quin tipus de fonts d'energia proporciona més consum energetic a Espanya?

5 Segons el text, per que els recursos renovables deixaran d'estar disponibles algun dia?

6 Explica que són les fonts d'energia no renovables d'origen fossil i posa'n exemples.

~
~
"'
Q)
:0
"'
·¡¡_
o(.)

~
~

Pensa un poc més *

::;
ni
:~
E
&
·o
Que pots fer a casa per a estalviar energía? ·¡;
1l
"
"O
w
:i
"'"
C>
e
Q)
::¡
.,:
u)
~-
<{
z
<{
o
164 Q_
=>
a:
<!)
@
 ')

LLENGUA
CL
Comprensió lectora 5
Nom i cognoms: ....................... .... .... ...... .................. .... ..... ............ .... .......... ....... ....... ....... ............. .... ......... .
Curs: . .. ...... .. ... ................ ...... ....... .... .. ... ............ .. .. .. . Data: ....... ........ .... ........ ..... ...................................... .

Uig. el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament pera respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

ELS MAPES
Un mapa és una represe'ntació gn3fica de la superfície de la Terra,
ga de tota o d'una part. Normalment es fa sobre una superfície pla-
na, malgrat que el nostre planeta té una forma quasi esférica.
Quins tipus de mapa hi ha?
De mapes n'hi ha de molts tipus, i n'emprarem uns o altres segons
alió que hi vulguem representar.
- Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra.
- Mapes continentals, on s'hi representa un continent.
- Mapes estatals, que representen un estat.
- Mapes topografics, que representen comarques o una part d'a-
questes.
- Mapes a gran escala, que servixen per representar arees metro-
politanes o urbanes, municipis, barris.
Segons el tema deis mapes podem distingir entre d'altres:
- Mapes físics, que representen els accidents geografics principals
(muntanyes, rius, llacs ... ).
- Mapes climatics, on es poden veure els diferents climes de la Ter-
ra o d'alguna part concreta.
J.-¡¡¡ - Mapes botanics, ambla vegetació d'un lloc.
~
§
- Mapes geológics, que presenten els tipus de roques i l'epoca de
~
o forma ció.
5.
~•)
J
- Mapes edafológics, amb els diversos tipus de sois.
~ - Mapes económics, on podem trobar les activitats económiques
*
ai
·~
d'un territori.
¡:_
- Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les auto-
1 pistes, els ferrocarrils ...
]
1], - Mapes de població, que indiquen la densitat de població.
e;
- Mapes lingüístics, que representen les llengües parlades en un
"1
territori.
~
~ Adaptat de <http:/ jwww.edu365.catjprimariajmudsjsocials/>
~
' ;;;:
::¡
j
165
(ij)
)
 1 Nom i cognoms: mm uou uuom m .. u m mmmuuu umm m mom mm u UUmiCL5

~ Explica que és un mapa.

2· Quina forma té el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?

3 Relaciona cada tipus de mapa amb alió que s'hi representa.

Mapamundi • • un continent
Climatic • • les activitats económiques d'un Iloc
Continental • • la totalitat de la Terra
Económic • • els dimes de la Terra o d'un lloc concret

4- Quin altre no m reben els mapamundis? ....... ..................... ............ .... ... ... ............... ........ ..

5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que s'indica en cada cas.

- Les llengües que es parlen a l'Estat espanyol.

-Les carreteres de la Comunitat Valenciana.

- Els accidents geografics (muntanyes, golfs, cales ... ) de la teua comarca.

~o
~ -
."
:0
·a.
S
e
.9.
«
-~

Pensa un poc més ~

-~
.(¡
Eo
Quina diferencia creus que hi ha en la manera en que es realitzaven els mapes físics ~
'(.

en l'antiguitat i la manera en que es fan actualment? -~

S
i5
w

••••• • •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••• • •••••••• •••••• •••••••••• • ••• • •••••••••••••••• •••••• ••••••• ••• ••••• •••••••••••• ••
"Q;l
¡:
e
.!!!

<(
e/
~
<1
2.
<(
eQ_
166 :::>
O'
(!.
@
 \
\
)
)
LLENGUA
)
CL
Comprensió lectora 6
)
1
1 nNom i cognoms: ..... ........ .. ... ... ...... .................... ............ ................................. ... .. ...... ...... ....... ..................... .
Curs: ... .. ...... ......... ....... ................ ....... ............ ......... Data: ..................... .......... ........................................
-

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

L'ós polar en perill d'extinció

Els óssos polars són l'espécie més gran d'ós, i, com el seu
nom indica, només viuen per sobre del Cercle Polar Artic, en
}
') pa"isos com el Canada, Noruega i Rússia o a Grenlandia (Dina-
marca). Els últims estudis demostren que cada vegada n'hi ha
menys: en deu anys, el nombre s'ha redu"it un 14%, o siga
) que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent óssos polars,
) ara n'hi ha vuitanta-sis.
) Segons els científics, el culpable d'aixo és el calfament del

~ planeta, que fa que el gel de I'Artic s'estiga desfent. Aquest

escalfament esta provocat per la contaminació que causen
els cotxes, els camions o algunes fabriques. 1 els Estats
Units són el país que més contamina. Per aixó, Greenpeace,
el Centre pera la Diversitat Biológica i I'Associació de Defen-
sa deis Recursos Naturals valen que els óssos polars, a més
d'estar inclosos en la llista d'animals en perill d'extinció, figu-
ren també com animals amena<;ats pels Estats Units.
Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demos-
trat que la capa de gel de 1' Artic ha disminu"it un 20% des de
l'any 1979. Els estudis, fets per més de tres-cents científics
americans, preveuen que les temperatures en aquella part
;~ del planeta poden pujar tant que a final d'aquest segle s'hau-
ra desfet tot el gel de I'Artic.
~
1 "'
:e"'
.!!! Els óssos polars necessiten el gel pera ca<;ar. A mesura que
8
) S.9 es desfa, tenen menys espais on trabar menjar, i per aixó ja
,~ han anat desapareixent de molts llocs on abans eren habi-
2
J:E tuals, com la badia de Hudson, al Canada. El seu aliment
·~
¡ ·~
;t
principal són les toques, que també viuen en aquest mateix
) :!2 habitat.
~
-5
) ;f
w
En general, pero, tots podem ajudar que hi haja menys conta-
"'e::
) ¡¡, minació. Perqué, a aquest ritme els óssos polars es podrien
2
¡ -'. extingir del poi Nord i aleshores potser només els podríem
<(
) ui_ veure als zoos.
~
) <(
~
Adaptat de <http:/ jwww.tvcatalunya.com/>
)~
, ¡§
::::l 167
@
 1 Nom i cognoms: .................. .. ............ ...................................... ¡ CL6
1 En quins d'aquests paisos viuen els óssos polars?

11 Colombia n Holanda
o
'-

Canada O Rússia
O Camerun O Alemania
O Dinamarca O Noruega

2' Per que, segons els científics, el culpable que cada vegada hi haja menys óssos polars
és el calfament del planeta?

3 Que produix el calfament? ............................................................................................ .

4' Q mn
. es,
/ segons e 1 text, e 1 pa1s
/ que mes
/ contamma
. .......
;; ........................... ................ .. .... .

5 Quin és l'aliment principal dels óssos polars? ..................... .. .................. ..... .................. ..

6 Marca la resposta correcta.

ñi
Els óssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per que ... -~
.Q
:J

""'
O a mesura que es desEa el gel tenen menys espai on trobar menjar.
:e
"'
·¡¡_

j
O han preferit marxar d'alla perque feia massa fred.
~
2
"'
::;;

'E"
:~

~
•O
·~
Pensa un poc més :J
"O
w
~
Explica quins altres efectes pot tindre que el gel deis pols es desfa<;a. !g
.0 >
e:
"
:::;

<
ui
if,
<(
z<(
oa_
168 :J
cr:
(!)
@
 ~
~
)
1)
LLENGUA
CL
Comprensió lectora 7
) Nom i cognoms: .. .................._..... .......... ..........................,...... ..,.... .... ..,...... ... ..._............ ..,..... ...... ........... ...... .
)
Curs: ........ ........... ..... ....... .......... .. .. ..... ....... .. .. ....... .. . Data: ............. .. ......................... ......... ........ ....-.. ... .....
)
)
)
Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament pera respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

Des de quan se sap comptar?

En temps remots, quan els éssers humans encara re-
col·lectaven plantes i cac;aven animals, no feien falta els
números.
La necessitat d'aquests va sorgir quan van comenc;ar a
domesticar el bestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era
necessari saber quin dia de l'any era c:~dequat pér a la
sembra o si a la nit tots els animals havien tornat del
prat.
Per aixo comptaven la quantitat d'animals amb el nom-
bre de mosses que tallaven en un os o pal: una mossa
) per un animal, dues mosses per dos, i així successiva-
) ment.
)
També recordaven cert s dies de l'any d'una manera
semblant, com en un calendari. Empraven cudols, petxi-
nes, palets o ossos pera comparar quantitats.
Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els
cudols per boletes d'argila que feien de rebut. Les guar-
)
daven dins d'un recipient d'argila, la butla, i les marca-
)
ven amb el segell de l'amo.
)ti
}E Quan els pastors tornaven amb els ramats, l'amo podia
.S
controlar si faltava algun animal en trencar la butla i
'~
;¡;
)11 comptar les boletes. Els sumeris va ser un deis primer
·O

J•..s pobles que va desenvolupar una escriptura i les xifres.

-~
~
Els inques, un poble sud-america, no sabien llegir ni es-
criure. Aixo no obstant, podien determinar amb precisió
r~
\~ quants habitants tenia el seu poble, quanta dacsa o
1§
.,g
quantes cre"illes collien , quantes llames posse"ien i mol-
LU
':;f
tes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cor-
"'
lB>
e
dóns nuats de molts colors. Els nusos representaven
Q)

iJ- els números i els colors deis cordons tenien un altre sig-
""
¡ui_ nificat determinat.
:;:
~
<( Descobrim els números. Elfos edicions.
~
::::>
a:
(')
169
©
 1 Nom i cognoms: ........................................................................................................................ ¡ CL 7

1 Feien falta els números en els temps remots? Raona la resposta.

2! Quan va sorgir la necessitat dels números? Per que?

3 Com es comptaven, en un principi els animals?

4 Quina idea van tindre els sumeris?

5 Que era la butla?

6 Com s'ho feien els inques pera comptar?

.~
~
"'
Q)
:e
"'
·~

&
~
Q¡
1ií
::;;
-~
Pensa un poc més .<;;
.~
a:
•O

Escriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els números. ·g
g
[¡]
;¡:
!!!
g>
Q)
:J
<(
ui
~
<(
z
<(
oa.
170 ::J
a:
(!)
@
 !
~

LLENGUA
CL
Comprensió lectora 8
Nom i cognoms: ................. ......... ............. ... ... .............. .. ........................ ......... ........................ ........ ........... .
Curs: .... ..... .................... ... ..... .. .. ............ ........... .... .. . Data: ................. ....................................... .... .... .... .. .

)
) Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
) després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

LES RONDALLES
Fa molts, molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa
feia un fred de mil dimonis , o quan amb el bon temps
parents i amics s'asseien tots junts, sempre hi havia
algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o
menys, com ara ho és el cinema .
)
) Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de
gent, ara és més comú llegir-les als !libres. L'estudi de
les rondalles va comen<;ar perqué molts escriptors i
estudiosos van trabar les arrels de la cultura originaria
deis pobles en aquestes narracions, una cultura que a
) causa del " progrés" i el despoblament de moltes are-
) es rurals semblava a pünt de desaparéixer.
Tots els pobles del món tenen histories fantastiques que s'han anat transme-
tent de generació en generació, fets magics o inusuals que han passat a for-
mar part de la seua tradició cultural.
Que és una rondalla?
És un relato narració en prosa, de tradició oral i de caracter anonim, és a dir,
que no té autor conegut, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns
personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fórmules fi-
~
~
xes d'inici i d'acabament del relat.
o
) 1il
Q)
Classificació de les rondalles
:0
) [
8 Hi ha tres grans grups:
) ~
~ a) Les rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans que tenen po-
~
::;:
oi
ders sobrenaturals i objectes magics.
:~
E
& b) Les rondalles d'animals: els protagonistes són animals personificats, la
·O
·~ fam és quasi sempre el mobil que provoca el conflicte.
ill
~ e) Les rondalles de costums: reflectixen els modes de vida de la soc ietat
"'e:
J g, agraria. Hi intervenen persones norma ls i corrents i resalen els conflictes
Q)
::J
<i
plantejats sense cap ajuda meravellosa.
ui
<{

)~
< Adaptat de <http:/;www.uv.esjsillam/RondallaNet;rondallistica .htm>
) ~
, a: ::>
(!)
171
@
 1No m i cognoms: ........................................................................................................................ ¡ eL8

1 Quina diferencia hi ha entre la manera d' explicar una rondalla abans i ara?

~ Arnb que es compara en el text l'entreteniment d'escoltar una rondalla?

3 Completa l'enunciat i sabras que és una rondalla.

És un ............ ......... ...... o narració en prosa, de tradició ........................... i de cara.cter

, a d"1r, que no te, autor conegut, que conta 1ets

............................. ,es .e ................. ....... ..... .

desenvolupats amb uns ................. ....... ... ,un argument i un espai determinats. Té unes

fórmules fixes d' ...... .. ... .. .. ............ id' .... ....... ..... .......... . del relat.

4 Quins tipus de rondalles hi ha?

5 Quina diferencia hi ha entre les rondalles meravelloses i les rondalles de costums?

~
~::>
6 Anota el títol de dues o tres rondalles que conegues.
""'
:0
.!l!
c.
8
.Q
S
<ii
·¡::

~
:;;
.;
~
E
&:
-o
·¡¡
Pensa un poc més
""'
::>
u
w
#
A les nostres terres es coneixen gran quantitat de rondalles de tradició oral. "'e:
::>
O>

Pero algú va decidir recopilar-les i posar-les per escrit, per tal de conservar-les Q)
::¡
<i
per sempre. Investiga i escriu el nom d'aquest escriptor. ui

!z
<i
o
172 0..
::J
II:
(!)
@
 LLENGUA
CL
Comprensió lectora 9
Nom i cognoms: .. .............. ................................. ............... .............. ............ ......................... ............. ......... .
Curs: ........ ....... ......... ........... .... ............. ...... ........... .. Data: ..... .. .... .... ... ... .. .... ..... ......... ........... .. .. .. .... ....... ..
-·

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura dtpida;
després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

EL FORMATGE MAONÉS
De les excel·léncies del formatge de Menorca ja en parlaven
els arabs, segons un document del segle x. La forma en qué
es presenta és quadrada, i se'n poden trabar diverses eras-
ses de maduració.
El formatge de Maó s'elabora amb llet de vaca . Va comenc;ar
a produir-se formatge a Menorca al segle xv111, durant !'ocupa-
ció britancia de l'illa, gracies al foment de la cria de bestiar,
fonamentalment vaques de rac;a frisona, i a la gran producció
de llet que se n'obtenia. Era tan gran el prestigi que va acon-
seguir que un enginyer anglés diguera que "els italians s'es-
timen més el formatge de Menorca que el seu parmesa".
Hu.i día la major part de la producció és industrial, encara que
aquest formatge se seguix elaborant segons el sistema tradi-
cional i amb els métodes antics. Per a aconsegui r-ho es fa
quallar la llet utilitzant herbes, s'embolica en un drap blanc
ben fi i s'emmotla a ma fins que queda ben pres i compacte.
El formatge de Maó es presenta en diverses modalitats de
maduració, amb aromes i sabors diferents. El període de ma-
duració del tendre oscil·la entre 21 i 60 dies. És de color gro-
gós amb una aroma qué recorda la de la mantega i té un lleu-
al
f:!
ger regust acid.
~ El semimadurat ha de madurar entre dos i cinc mesas. És
"'
(j)
:0
"'o
·a. ataronjat, encara que, si es prepara a la manera antiga , ad-
~ quirix un color marró. És consistent, bo de tallar i el més co-
:rg
negut de tots .
*
2
ai
;¡¡ Si el temps de maduració és superior, ja hem de parla_r de
!:::
l: formatge madurat, molt més dur i de gust més intens .
o

~ Menjar pa amb oli acompanyat de qualsevol d'aquestes va-

"JJ rietats és un autentic plaer. No costa gens de preparar: es
~

"'
::J
O>
e
frega un gra d'all damunt d'una llesca de pa de poble, s'hi
"'
:;
suca també una tomaca , a ser possible de ramellet , després
"''li
~~
s'hi afig un raig d'oli d'oliva, un pessic de sa l i el formatge.
z
0: Adaptat de <http:/ jwww.illesbalears.esjcatjmenorca/>
:J
l.
:J
r:
:!J
173
Q!
 1Nom i cognoms: . • • • • • • • • • • • • • • . • • • • • • • . ..• • • • • .. ···1 1CL9

1 Qui contava les excel·lencies del formatge maonés, segons un document del segle x?

Amb quin tipus de llet es fa el formatge de Maó?

3 Quan es va comenc;ar a elaborar aquest formatge? Per que?

4 Explica com s'elabora tradicionalment el formatge maonés.

5 Relaciona cada ti pus de formatge de Maó am b les seues característiques.

Tipus Temps de maduració Característiques
tendre de dos a cinc mesos ataronjat-marró, consistent
semimadurat més de cinc mesos dur i de gust intens
madurat entre 21 i 60 dies grogós, lleuger regust acid

6 Explica com es prepara el pa amb oli i formatge maonés. -¡;j

~
.9
:::>

""'
:0
"'
·¡¡_
o
§"
~
$
"'
:2
.;
:~
E
Pensa un poc més ~
•O
"ü
g
Quins altres tipus de formatge coneixes? Explica quines característiques de sabor "O
w
:;
tenen i on es produixen. !g
O)
e
Q)
::J
.,;
ui
:%
<(
z<(
o
174 Q._
:::>
a:
(.')
@
 LLENGUA
CL
Comprensió lectora 1O
No m i cognoms: ....... .. .... ........ .......... .......................... ......... ............ .... .......... ....... .... .. ............. ... .......... ...... .
Curs: ............. ........... ..... ...... ..... ....... ... .. ... .... ......... ... Data: ......... ... ... .. .......... ...... ..... ............ .......... .......... .

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament pera respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.
Centrals eoliques
Els éssers humans consumim cada vegada
més electricitat. En necessitem pera il·luminar-
nos, calfar-nos i fer funcionar les nostres ma-
quines o els nostres joguets.
L'electricitat no sempre és una energia neta. Si
es genera en centrals térmiques, es produ"ixen
enormes quantitats de dióxid de carboni, que
passa a l'atmosfera i calfa massa el nostre pla-
neta.
Per aquest motiu , d'un temps en¡;a, en els pai-
satges apareixen cada vegada més centrals eó-

li ~'(1
liques.
L'energia s'obté perqué la for¡;a del vent fa girar
les pales d'unes maquines anomenades aero-
generadors que transformen el moviment de les
aspes en electricitat. Així convertixen l'energia
del venten energia eléctrica.
Aquests aerogeneradors enva"ixen el paisatge
i en alguns casos suposen un perill per a les
aus. Pero són una manera neta i no contami-
~
o
nant de produir energia.
~
Q)
i5 Adaptat de Coneixement del medí 4. Ed . Anaya.
"'
~
¡¡¡
"~
;;
.;
:¡¡
E
t
b

~
:J
:;'
~
¡¡"'
:::;
.:'·
~
~";;:
;:
::>
I:
!)
175
;¡¡
 1 Nom i cognoms: ......................................................................................................................... J eL 1o

1 Ano mena tres activitats diaries en que necessites 1' electricitat.

2 Perque 1' electricitat que es genera a les centrals termiques no es una energía neta?

Explica com l'energía del ventes transforma en energía electríca.

4 Has vist maí un aerogenerador o una central eólica? Fes-ne un dibuix.

r-- --- ---- - ---•~-------------- -- --------------- ---- ---~--w-~----~------- -- ------------~----w•- --~
1

-¡¡;
,t!
5 Segons el text, quíns avantatges i quíns inconvenients tenen les centrals eoliques? g
¡¡¡
O>
{i
·o.o
g
:§
-¡¡;
·¡:

··············· ············································· ·· ·· ··························• ··· ············· ··································· "*

::;
.~
,<;;
E
~
·o
Pensa un poc més ·~
u

i'"i:1
;;
Per que creus que els aerogeneradors suposen un perill pera les aus? ;!'
5e:
O>
:::J
<i
ui
~
<(
z
<(
oCl.
176 ::J
a:
(!)
©
 LLENGUA
CL
Comprensió lectora 11
No m i cognóms: .... .......... .. ... .. ........... ......... ... ........ ........ ...... .. ....... ................. .. ....... ... .... ....... ... ........ ..... ... .. ..
Curs: ....................................................................... Dat a: ....................... ........... ..................... .... ....... .... .

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament pera respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

LAMEL
La mel és un flu id dolc; i viscós produ'it per les abelles i d'altres
insectes a partir del néctar de les flors. El seu gust i color de-
pén del tipus de flors de les quals se' n recull el néctar.
La mel és el producte alimentari que més temps es pot guardar
sense fer-se malbé . De fet, els arqueolegs que van entrar a les
piramides d'Egipte van trobar-hi mel preservada en bon estat.
Es creu que els humans van comenc;ar a collir la mel deis ruscs
fa més de 10 000 anys, segons unes pintures trobades a la co-
va de I'Aranya , a Bicorb (Valencia). Hipocrates, el pare de la me-
dicina, la va fer servir pera guarir diverses afeccions de la pell ,
i per a alleujar el dolor en general. Els egipcis la van fer servir
per a tractar les cataractes, nafres, talls i cremades . A l'antiga
Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacients a ador-
mir-se . També servia com a moneda de canvi.
Els usos primaris de la mel són la cuina, la pastisseria , com a
acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'es-
morzar) o begudes com el te . Pero també s'utilitza pera guarir
algunes malalties o afeccions de la pell , en cremes i suavit-
zants i per a combatre els refredats: un tassó de llet o una infu-
sió calenta amb una cullerada de mel n'és un bon remei.
~
9 Tipus de mel
"'"'"
.i5
"'a. Mel de flors: és la que produ'ixen les abelles a partir del néctar
~
¡;;
de les flors . Pot ser d'un sol t ipus de flor (castanyer, romaní, fa-
¡¡¡
¡¡;
rigola, bruc, taronger o flor de taronger, ti l·ler, acacia, eucal ip-
:¡
.; tus, etc.) o de diversos (mil flors). Aquest tipus de mel és trans-
iii
~
:i:
parent i se solidifica amb el temps.
M Mel de rosada o mel de bosc: és la que produ'ixen les abelles a
ll" partir de les secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres in-
.;
""'
Cl sectes xucladors de saba, normalment de pi, avet, alzina , surera ,
""'
:J etc. Sol ser menys dolc;a , de color més fose, se solidifica amb di-
.:
:Ji ficultat i pot tindre una olor i un gust especiats i resinosos .
~
z
0: Adaptat de <http:j jca.wikiped ia.orgjwikijMel>
r
:::J
177
l:
:!)
lll
 lNom i cognoms: ........................................................................................................................
-- -- . - --- - -
¡ CL 11
1 Que és la m el? ................................................................................................................... ..

2 Quan van comen<;ar a recollir la mel els humans? Com ho sabem, aixó?

3 Explica quins usos van donar a la m el. ..

Hipócrates: ......................................................................................................................... .

Els egipcis: ........ ..... ............... .... ............. .. ...... ..... ........... ............... ....... .................. ............ .

Els romans: ......................................................................................................................... .

4 Quins tipus de mel hi ha? .................................................................... ,............................ .

5, Explica les diferencies entre la mel de flors i la mel de rosada ...................................... .

..............................................................................................................................................

6 T'agrada la mel? Si la resposta és afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga.

V F
~
- La mel es fa malbé de seguida. D D ~:J
"'
-El gust de la mel és sempre el rnateix. D D :g"
·c.
o
"
-La mel sols s'utilitza a la cuina. D D ~
~

- La mel és bona per a combatre els refredats. D D *'"

::;;

:~
E
it
•O

Pensa un poc més "5

""'
:J
"C
w
:;
Saps que és !'apicultura? Pensa un poc i explica-ho. "'e:
:J
Ol

"
:J
<.
ui
~
<
z<{
o
178 0-
::::J
a:
(')
©
)

LLENGUA
CL
Comprensió lectora 12
No m i cognoms: ...... ..... ....... ....... ..... ............ ..... .................................... .......... ........ .... ......... ................. ...... .
Curs: ........... ...... .....~...... . ..... . .. . . ... .. . . ........ . . ..... .. . . ...... Data: ..... .......... ......... .. ............... ....... ...................... .

Uig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament pera respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

Els ponts
Els rius, sobretot si són cabalosos, han estat sempre un obstacle peral
pas de persones i de vehicles. De vegades, cal recórrer molts quilóme-
tres fins a trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.
Per aixó, des de fa segles, els humans han aprés a construir ponts. Els
primers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i ani-
mals. Després, es varen utilitzar altres materials més resistents, com la
pedra.
Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formigó, i són tan resistents
que hi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen
més d'un quilómetre de llarg. 1de vegades, pel seu interior es condu"ixen
canonades d'aigua o línies d'electricitat.
A més, existixen ponts especials:
- Els que porten conduccions d'aigua es diuen aqüeductes.
- Els constru"its sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen
viaductes.
- Els constru"its sobre autopistes es diuen passos elevats.
Adaptat de Coneixement del medí 4. Ed. Anaya.

~
o
¡¿
'i5"'
"'
6.
o

~
¡¡;

*
::;;
!!i

o
(;;
E
t
o
~
"'lJe
;;
"'g>
::l

"'
:::i
.:
Ji

~
z
<(
;)
l.
::>
I:
:!)
179
~
 1Nom j cognoms: mm m umm mm muu ..... muu ....... mUO... m ....... : . . . . . . . . . · 1CL 12

1 Per que els humans construixen ponts des de fa segles?

t Anota, per ordre d'antiguitat, els materials que s'han fet servir pera construir ponts.

3: En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.

4 A més de persones i vehicles, que es pot concluir per !'interior dels ponts?

!)l Relaciona les columnes.

aqüeducte es construix sobre autopistes.

viaducte porta conduccions d'aigua.

pas elevat es construix sobre terrenys secs pera salvar desnivells.

6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si n'hi ha explica com és i de quin material esta fet.

1 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en l'activitat anterior.
<¡;
!O!
E::>
"'
Ql
:0
"'
·¡¡
g
:§
m
·;;:

Pensa un poc més *

:;¡
.,;
:?a
.s
a:
•o
Per que creus que en cas de guerra es destruixen els ponts? ·¡¡
~
::>
'O
w
;j
"'ecr
::>

"'
:J

......................................... ....................................................................................................
_. ..:
riJ
~
<(
z
<(
o(l.
180 ::J
a:
(!)
@
 LLENGUA
CL
Comprensió lectora 13
Nom i cognoms: ......... ...................... ...... ..... .... .. ..... ................................ ............. ... ... ............................ ..... .
Curs: ....................................................................... Data: ... ............... .... .. ......... ....... .......... ...... .............. .
-

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

Els dofins
El dofí és un mamífer aquatic, que fa uns 2 m de llarga-
ria. Té el cos esvelt en forma de fus .
El cap és menut i acaba en un musell en forma de bec.
La mandíbula té de 80 a 90 dentetes. El.s ulls, envol-
tats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de
cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins
produ"ixen uns sons característics pera comunicar-se.
Tenen quatre aletes: la dorsal, que és punxeguda i de
mida redu"ida, les pectorals, que són més amples que
!largues, i l'aleta cabal, que és la més grossa.
00
Els dofins s'alimenten basicament de peixos.
o
o
Classes de dofins
Hi ha moltes classes de dofins, pero segons el lloc on
viuen els podem classificar en: dofins marins i dofins
fluvials.
~
Els dofins marins viuen dins la mar. Són de color negre
blavós per la part superior, amb les parts laterals i la
inferior blanquinoses. Viuen i cacen en grup. Les feme-
'7""
lles només tenen un dofí cada dos o tres anys, perqué
la lactancia de la cria dura d'un any i miga dos anys. A
partir deis cinc o sis anys un dofí es torna adult i pot
crear la seua propia família .
Les amenaces més freqüents que han de patir
aquests animals dins el seu medi són: les xarxes deis
pescadors, la cohtaminació de les aigües costaneres i ,
els trastorns acústics produ"its per embarcacions.
"'
Els dofins fluvials són de color més ciar que els ma-
rins. Quasi han perdut el sentit de la vista i només són
capac;os de diferenciar el dia de la nit. Aixo és pel fang
que hi ha a la desembocadura deis rius on viuen.
181
 1Nom i cognoms. • • • •• m···· :·.. . m...mm..m. m• . . m... m.... m••m· l C L 1 31

1 Quina classe d'animal són els dofins? ...... ..... ........................... .......... ................ ...... ..... ... .

2 Explica breument com són els dofins .............................................................................. .

3' Quantes dents tenen els dofins?

O De 20 a 30 O De 30 a 60 O De 80 a90

4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua característica.

dorsal• • és la més grossa
pectorals • • és punxeguda i de mida reduida
cabal• • són més amples que llargues

5 De que s'alimenten els dofins? ................... ........................................... ........................... .

6 Explica quin es classes de dofins hi ha ............. ................. ......... ....... ... ............................. .

7 Per que les femelles només ten en un dofí cada dos o tres anys? ................................... .

8 Quin es amenaces patixen els dofins? ....................... ................................ ....... ....... .......... .

·g~
9 Per que els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista? .. ..... .............. .. ........... .. ::>
0:

'"
:0
"
·¡;
o
g
:§
e¡;
-~
<ií
::;
Pensa un poc més llÍ
:~
E
&
·e
Que es podría fer per a protegir els dofins? -~
"
"O
w
::.
~
E
e:
!!!

<(
ci.
!z
............................................................................................................................................. .
,
<(
e0..
182 ::::>
rr
(':,
@
 L.L ENGUA
CL
Comprensió lectora 14
Nom i cognoms: .... ........ ... .... .... .... ..... ........ ... .... .... .... .... .... .. .......... .... ...... .. ..................... ........... ..... ... ...........
Curs: ........................................ ................. .............. Data: ....... ...... .......... ... ........ .. ....... ..... .... ........... ........
--

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura dtpida;
després, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

Una escola flotant

A la badia d'Aiong, hi ha més de 2.000 iflots. Antigament,
allí, s'amagaven els pirates xinesos. Hui, en aquest lloc,
trobem una escala constru'ida en el mar. Els alumnes hi
van amb vaixell o amb barca.
L'escola és de fusta. Flota sobre el mar gracies al palies-
ter i als bidons de plastics buits. Damunt deis bidons hi
ha una plataforma de fusta que sosté tota la casa.
L' edifici se subjecta a la costa amb una corda i es gronxa
al ritme de les ones.
La teulada no té teules, sinó que esta formada per unes
plaques de color rosat subjectades per barres de fusta
que formen quadrats. A la part on arriben les embarca-
cions amb els estudiants hi ha un porxe, que esta format
perla prolongació de la teulada, que se sosté sobre tres
columnes de fusta pintades de blau cel. Damunt del
porxe, a la part dreta, aneja la bandera de Vietnam.
Les quatre parets de l'edifici són de color cel. A la part del
porxe hi ha dos portals amb una finestra a la part esquer-
ra . Davant del portal i penjat al porxe hi ha un gran cartell
blanc que anuncia el nom de l'escola amb lletres negres .
.~ Als costats trobem dues finestres que es poden tancar
B
:J

"'
Q) amb uns portons de fusta .
:g
·a.
Les classes comencen a les set del matí i acaben a les
i
;¡;
·¡:

*
onze, perqué els alumnes han d'anar a treballar amb els
seus pares. - -
......_ ~

-
-- -
::;¡
.,;
:~ Adaptat de Reporter Doc. Núm. 108.
E
it
·o
·g
u
:J
"O
w
#
"'
:J

"'
e:
Q)
:::¡
<(
tri
~
<
z
<(

oa.
:0
cr:
(!)
183
@
 1Nom i cognoms:.... uuuumom u hhhO ...... u ...... H hh h u UUhohUUh h l CL 14

11 Qui s'amagava antigament allloc on ara hi ha l'escola flotant?

2 Com van els alumnes a l'escola?

3 De quin material estafeta 1' escola?

O D'algues O De fusta D De plastic

,4. Quina bandera oneja damunt del porxe?

5, De quin color són les parets de 1'edifici?

6 Quin horari fan els alunes?

7, Que fan quan acaben les classes?

-~
s::>

""'
:0
"'
·a_
8
Pensa un poc més ~
~
2
Que et sembla que en alguns llocs del món els infants hagen de deixar l'escola "'
::;;
.~
i anar a treballar? Raona la resposta. ,<¡;
E
;t
•O
·¡¡

u""'::>
w
;¡:
"'
::>
"'e
"
::J
<(
ui
i-00:
z
00:
¡(
184 ::J
rr:
(9
@
l
)

LLENGUA
CL
) Comprensió lectora 15
Nom i cognoms: ...... .. ..... ...... ........... .. ..... .............. .. ..... .. ...... .. ... .. .............. .. ........... ... .... .................... ......... ..
Curs: ... ... ... .. ..... ... ............ .. .... .... ... ................ ...... .. ... Data: ...... .. ..... ........ ....... ..... ..... .... ......... ........ .......... ..

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura rapida;
després, torna a llegir el text lentament pera respondre, sense mirar-
lo, les preguntes de la pagina d'activitats.

Els instruments musicals

Els instruments musicals , que, com sabeu, són
objectes emprats per a produir sons, poden agru-
par-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si ens
fixem en determinades característiques físiques,
en la manera de fer-.los sonar i en els mecanis-
mes d'obtenció deis sons , salen agrupar-se en
instruments de corda, de vent i de percussió. És
la divisió més tradicional, si bé no l'única.
En els instruments de corda el so es produ'lx per
J)c
vibració d' una corda o més. El nombre de cardes
varia segons l' instrument. El violí, posem percas,
en té quatre, la guitarra, generalment sis , i el pia-
no, moltes més.
En els instruments de vent la sonoritat s'obté de
la vibració d' una columna d'aire insuflat per !' ins-
trumentista. La flauta, la trompeta i l'orgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup.
Fina lment, en els instruments de percussió la vi-
<J
~
bració sonora s' obté colpint-los amb mans, mar-
~ tells, maces ... D'aquests instruments, en desta-
"'
~ quem la campana, el timbal , la pandereta, el
§§ triangle ...
¡¡;
;:

*
:<
.;
¡¡¡
Els instruments i l'orquestra
E
t
o
Les orquestres són formades per instruments di-
ü
rl::> versos, que han variat en modalitat i nombre amb
o
.u
<!
el pas del temps. Les orquestres actuals salen
"'g>::>
tindre d'una huit antena a un centenar d' instru-
(!)
:J ments, de vent, de percussió i de corda, amb pre-
<i.
li domini d'aquests darrers .
~ 2:
<(

,_
::l

~ 185
" 9l
 1Nom i cognoms :u u ou m• u Ummuo• mouum u • • • .. m . · ··•u•uuu UUUo ·1CL 15 1

! Com se so len agrupar els instruments musicals? ......... .... ............. ... ......... ...... ........... ... .. ..

2. Marca vertader (V) o fals (F).

V F
- En els instruments de corda el so es produix per la vibració
d'una corda o més. D D
- Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes. D D
-El piano és un instrument de corda. D D
-En els instruments de vent el so es produix per l'aire
que insufla qui el toca. D D
-En una orquestra no hi ha instruments de percussió. D D
- Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments. D D
3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.

De corda: ... ....................... .. ............. ..... ........ ... .. .. ........ .. .. ... .. .... ..... ........ ....... .... ........... ..... .. .

De vent: .... ............................. ....... .............. ... ... ............. .. .. ....... .... ..... ... .. ....... .. .. ............. .... .

De percussió: ........... ..... ..................... ........ ...... .... ...... .................... .. .... ........ ........................... ..

4 Has anat mai a un concert? Explica quins instru ments recordes haver escoltat.

.................................................................................... ................................ ..........................

5 Saps quines són les notes de !'escala musical? Escriu-ne el nom. ¡¡¡
!:l
'§ .
.,.
'5

"
:0
"'
·a.
o
"
~
-¡;;
'ai
1ií
::;;
oi
:~
E
Pensa un poc més ~
•O
·¡¡

""':::>
Alllarg de la historia hi ha hagut grans músics i compositors. En recordes cap? Escriu "O
w
;:;
el nom i si recordes el títol d'alguna obra seua. "'e:
:::>
01

SI!

<i
ci
~
<(
z
<(
oa..
186 ::J
a:
(!)
@
)
O_LU_CI_ONS
COMPRENSIÓ LECTORA 1
l. La dificultat de veure les estrelles i els altres as-
tres a causa de l'excés d'il·luminació i els diver-
'
)
sos tipus d'enllumenat que hi ha a les zones ur-
banes.
2. Mecta les persones i els animals.
3. L'enllumenat públic, l'enllumenat domestic ex-
terior, 1' enllumenat publicitari, 1' enllumenat
ornamental de fa¡;:anes o de monmnents.
4. Resposta oberta.
5. Respos1a oberta.
6. Il·luminar de dalt a baix, fer-ho amb l<lmpades
de haix consum i que no usen mercuri ni me-
talls pesants, emprar les potencies adequades
per a no enlluernat ni crear zones amb ombres
massa fosques, i apantallar i orientar bé els fo-
cus pera evitar llan¡;:ar llum al cel.
Pensa un poc més:
Perque a causa de la contaminació poden no identi-
ficar la nit com a tal, i es poden alterar també els ha-
bits alimentaris, les estrategies de camuflatge, etc.
COMPRENSIÓ LECTORA 2
l. Els animals extingits són els que habitaren en
al tres epoques la Terra pero queja no existixen.
2. Fa 65 milions d'anys.
3. Resposta oberta.
4. Era una au un poc estranya, que no volava i es
movia amb dificultat. Habitava l'illa de Maurici
fins fa 400 anys.
5. Va desaparéixer perque els humans la ca<;aven
pera alimentar-se.
6. L' ésser huma.
Pensa un poc més:
Resposta oberta.
COMPRENSIÓ LECTORA 3
l. El sistema solar és el conjunt format pel Sol i per
la resta d 'astres que giren al voltant d 'aquest.
2. Huit planetes.
3. Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn,
Ura i Neptú.
4. El Sol és més gran que la Terra.
5. Els planetes giren al voltant del Sol. VERTADER
La Terra és més gran que el Sol. FALS
Tots els planetes estan a la mateixa distancia del
Sol. FALS
La Tena no es mou mai. FALS
El moviment de translació és el que fa la Te_rra
sobre el seu eix. FALS
La Terra tarda un any afer la volta al voltant del
Sol. VERTADER
Un dia és el temps que tarda la Terra afer una
volta sobre el seu eix. VERTADER
Pensa un poc més:
La Lluna és el satel·lit de la Terra.
COMPRENSIÓ LECTORA 4
l. Anomenem fonts d 'energia als elements de la
natura que poden subministrar energía.
2. Les fonts d'energia renovables són aquelles a
les quals es pot recórrer de forma permanent
perque són inesgotables.
Les fonts d'energia no renovables són aquelles
que tenen unes reserves limitarles i, per tant,
disminulxen a mesura que les consumim.
3. El vent, el sol, l'aigua.
4. Les no renovables.
5. Perque s'hauran esgotat o l'ext:racció sera molt
cara.
6. Són les formades per la transforrnació de restes
organiques, acumulades en la natura des de fa
milions d'anys.
Són d'origen fossil el carbó, el petroli i el gas
natural.
187
 Pensa un poc més:
Resposta model. No deixar llums encesos, apagar el
televisor o l'equip de música quan no es fa servir,
tancar l'aixeta mentre ens raspallem les dents o
ensabonem els plats, tancar bé les finestres per tal
que no s'escape la calor, etc.
COMPRENSIÓ LECTORA 5
l. Un mapa és una representació grafica de la su-
perficie de la Terra, siga de tota o d'una part.
2. El nostre planeta té una forma quasi esferica,
pero es representa en els mapes en una superfi-
cie plana.
3. Mapamundi ---> la totalitat de la Terra
Climatic ~ els dimes de la Terra o d 'un lloc
concret
Continental ~ un continent
Económic --->les activitats económiques d'un lloc
4. Planisferis.
5. Les llengües que es parlen a l'Estat espanyol:
mapa lingüístic.
Les carreteres de la Comunitat Valenciana:
mapa de comunicacions.
Els accidents geografics (muntanyes, golfs,
cales ... ) de la teua comarca: mapa físic.
Pensa un poc més:
En l'antiguitat calia recórrer una zona per anar di-
buixant-ne el relleu. Actualment es poden fer des
de la distancia gracies a les imatges que envien els
satel ·lits.
COMPRENSIÓ LECTORA 6
l. Ganada, Dinamarca, Rússia, Noruega.
2. Per que fa que en augmentar la temperatura es
desfac,;:a el ge_l del Cercle Polar Ártic.
3. La contaminació que causen els cotxes, els ca-
míons o algunes fabriques.
4. Els Estats Units.
5. Les foques, amb les quals compartixen el terri-
tori.
6. A mesura que es desfa el gel tenen menys espai
on trobar menjar.
188
Pensa un poc més:
&sposta model. A més del fet que animals com ara
els óssos polars o les foques es quedarien sense
llocs per viure i sense alimentació, augmentaria el
nivell del mar i, per tant, hi hauria zones del pla-
neta, com ara algunes illes, que s'inundarien o se
submergirien.
COMPRENSIÓ LECTORA 7
l. No feien falta perque els humans encara no
posseien res que hagueren de comptar: no te-
nien animals propis, si no que els cac,;:aven, ni
terres, encara re col ·lectaven plantes, no conei-
xien !'agricultura.
2. En el moment en que van comenc,;:ar a domesti-
car el bestiar i a conrear la terra, ja que necessi-
taven saber si tots els animals que havien eixit a
pasturar havien tornat i també necessitaven sa-
ber quin dia de l'any era adequat per a comen-
c,;:ar la se m bra.
3. Fent mosses en un pal o en un os.
4. Fer boletes d'argila per cada animal que tenien
i tancar-les en un recipient, la butla. Després la
trencaven i comptaven les boletes.
5. La butla era el recipient en que tancaven les bo-
letes d'argila.
6. Miganc,;:ant els quipu, uns cordons nuats de
molts colors. Els nusos representaven els núme-
ros i els colors dels cordons tenien un altre sig-
nificat.
Pensa un poc més:
&sposta model. Anar al quiosc a comprar llepolies,
saber !'hora que és, comptar els dies que falten
per a una data determinada, comptar diners, sa-
ber el que pesero i fem d 'alc,;:ada, comptar el resul-
tat d'un partit de futbol o de basquet, etc.
COMPRENSIÓ LECTORA 8
l. Abans es contaven en rogle i ara és més comú
llegir-les als llibres.
2. Amb el fet d'anar al cinema.
3. És un relat o narració en prosa, de tradició oral
i de caracter anonim, és a dir, que no té autor
conegut, que conta fets imaginaris, desenvolu-
pats amb uns personatges, un argument i un es-
 pai determinats, i que té unes fórmules fixes d'i-
nici i d'acabament del relat.
4. Hi ha tres tipus de rondalles: meravelloses, d 'a-
nimals, de costums.
\
5. Les rondalles meravelloses els personatges te-
nen poders sobrenaturals i sovint s'ajuden d ' ob-
jectes magics. En les rondalles de costums els
personatges no tenen poders i solucionen els
problemes sense cap ajuda meravellosa.
6. Resposta oberta.
Pensa un poc més:
Enrie Valor.
COMPRENSIÓ LECTORA 9
l. Els arabs.
2. El formatge de Maó esta fet amb llet de vaca.
3. Es va comenc;:ar a elaborar arran de l'ocupació
britanica de l'illa,ja que en aquesta epoca es va
fomentar la cria de vaques de rac;:a frisona que
donaven molta llet.
4. Es fa quallar la llet utilitzant herbes, s'embolica
en un drap blanc ben fi i s' emmotla ama fins
que queda ben pres i compacte.
5. Tendre --+ entre 21 i 60 dies --+ grogós, lleuger
regustacid
Semimadurat --+ de dos a cinc mesos --+
ataronjat-marró, consistent
Madurat--+ més de cinc mesos --+ dur i de gust
intens
6. Es frega un gra d'all damunt una llesca de pa de
poblé, s'hi suca també una tomaca, a ser possible
de ramellet, després s'hi afig un raig d'oli d'oliva,
un pessic de sal i, per acabar, el formatge .
Pensa un poc més:
Resposta oberta.
COMPRENSIÓ LECTORA 10
l. Resposta model. Extractor de fums de la cuina, ei-
xugar-nos els cabells, fer anar la llavadora o el
llavavaixella, mirar la televisó, fer servir l'ordi-
nador, etc.
2. Perque per a la seua producció es produ1xen
enormes quantitats de dióxid de carboni que
s'emét a l'atmosfera i calfa massa el planeta.
3. La forc;:a del vent fa girar les pales dels aeroge-
neradors, que transformen aquest moviment en
electricitat.
4. Resposta oberta.
5. Avantatges: és una manera neta i no contami-
nant de produir energia. Inconvenients: enva1-
xen el paisatge i en alguns casos suposen un pe-
rill pera les aus.
Pensa un poc més:
Per que molts ocells es moren en xocar contra les
pales o s'electrocuten. També el soroll que provo-
quen fa que moltes aus migratóries es desvien de
la seua trajectória.
COMPRENSIÓ LECTORA 11
l. La mel és un fluid dolc;: i viscós produ1t per les
abelles i d'altres insectes a partir del nectar de
les flors.
2. Fa més de 10 000 anys. flo sabem perles pintu-
res rupestres de la cova de l'Aranya a Bicorb
(Valencia).
3. Hipócrates la va usar per a guarir diverses afec-
cions de la pell, úlceres i per a alleujar el dolor
en general.
Els egipcis, per a tractar les cataractes, nafres,
talls i cremades.
Els romans la usaven pera <Yudar els seus pacients
a adormir-se. També servia com a moneda de
canVI.
4. M el de flors i mel de rosada o de bosc.
5. La mel de flors és la que produ1xen les abelles a
partir del nectar de les flors. És transparent i se
solidifica amb el temps.
La mel de rosada o mel de bosc: és la que
produ1xen les abelles a partir de les secrecions
dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes
xucladors de saba, normalment de pi, avet,
alzina, surera, etc. Sol ser menys dolc;:a, de color
més fose, se solidifica amb dificultat i pot tindre
una olor i un gust especiats i resinosos.
6. Resposta oberta.
7. La m el es fa malbé de seguida. FALS
El gust de la mel és sempre el mateix. FALS
La mel sols s'utilitza a la cuina. FALS
La mel és bona per a combatre els refredats.
VERTADER
189
 Pensa un poc més: Pensa un poc més:
L'apicultura és l'art de la Clia d 'abelles a fi d 'apro- Resposta oberta.
fitar-ne la mel i la cera.

COMPRENSIÓ LECTORA 1.2 COMPRENSIÓ LECTORA 14

l. Pera poder travessar els rius. l. Els pirates xinesos.
2. Fusta, pedra, acer, formigó. 2. Amb vaixell o amb barca.
3. No podien passar vehicles perque probable- 3. De fusta.
ment la fusta no hauria resistit el pes d'aquests.
4. La bandera de Vietnam.
4. Es poden concluir canonades d'aigua o línies
d' electricitat. 5. Blaves.

5. Aqüeducte ~porta conduccions d'aigua. 6. De set del matí a onze.

Viaducte -> es construeix sobre terrenys secs per 7. Se'n van a treballar amb els pares.
salvar desnivells.
Pas elevat ~ es construeix sobre autopistes. Pensa un poc més:
Resposta oberta.
6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

Pensa un poc més: COMPRENSIÓ LECTORA 1.5

Pera trencar les comunicacions en tre una banda i
l. Salen agrupar-se en instruments de corda, de
t>altra del riu.
vent i de percussió.

2. -En els instruments de corda el so es produi:x

COMPRENSIÓ LECTORA 1.3 perla vibració d'una corda o més. V

l. Els dofins són mamífers aquatics.
2. Fa tms 2 m de llargaria. Té el cos esvelt en forma
de fus. El cap és menut i acaba en tm musell en
forma de bec.
3. De 80 a 90.
4. Dorsal: és punxeguda i de mida redui:da.
Pectorals: són més amples que llargues.
Cabal: és la més grossa.
5. S'alimenten basicament de peixos.
6. N'hi ha moltes classes, pero segons on viuen els
podem clasificar en dofins marins i dofins fluvials.
7. Perque la lactancia de la cria dura entre un any
i mig i dos anys.
8. Les xarxes dels pescadors, la contaminació de
les aigües costaneres i els trastorns acústics pro-
dui:ts per embarcacions.
9. A causa del fang que hi ha als rius on viuen.
- Tots els instruments de corda tenen el mateix
nombre de cardes. l'
-El piano és un instrument de corda. V
-En els instruments de vent el so es produi:x per
l'aire que insufla qui el toca. V
-En una orquestra no hi ha instruments de
percussió. F
-Les orquestres tenen entre 80 i 100 instru-
ments. V
3. Resposta model.
De corda: guitarra, guitarró, llaüt, piano, viola, vi o-
lí, violoncel, mandolina . ..
De vent: flauta, flautí, clarinet, oboe, fagot, trom-
peta, tuba, trompa, bombardino ...
De percussió: timbal, bombo, platerets, triangle ...
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
Pensa un poc més:
Resposta oberta.

190