Memòria Pràcticum II

Julen Latorre Urbaneta

Tutor: Ferran Badal Pijuan

Centre: Escola Municipal de Música-Centre de les Arts - EMMCA
Supervisors:
David Folch
Víctor Bausà
2021-2022

1 de 12

 Index

Inde 2
Justi cació i argumentaci 3
Disseny de la intervenci 4
Adequació al context 4

Continguts i objectius 7

Metodologia, estratègies, activitats 9

Avaluació 10

Bibliogra a 12

2 de 12
x
fi
fi
ó
ó
 Justi cació i argumentació

A continuació faré una justificació breu de quins van ser les raons del fet que
finalment el disseny sigui de la forma que ha sigut. Vaig decidir aquesta
intervenció per diversos motius. Com idea general, la meva intenció era tenir al
pràcticum un peu a un lloc al qual estigués còmode i un altre a un lloc
desconegut que fossi un repte nou per mi, obligant-me d'aquesta manera a
aprendre nous estils, estratègies, forma de fer...

En primer lloc, vaig haver de decidir entre fer la intervenció a l'institut Eduard
Fontserè o a l'EMMCA, els dos llocs a on vaig fer el pràcticum I. Al
començament, la meva intenció era fer-la a l'institut, ja que l'educació
secundària és una de les sortides professionals que més m'agraden. És per
això que quan vam demanar els centres a on fer el pràcticum jo vaig posar
educació secundaria. No obstant això, després de fer l'observació vaig adonar-
me que fer la intervenció allà era per a mi un repte massa complicat, no em
semblava estar preparat.

Per això, vaig començar a pensar la intervenció a l'EMMCA. Durant l'observació

hi havia vist diferents grups; classes de clarinet, grups grans com l'orquestra o
les big bands, educació artística primerenca i música i moviment, classes de
teatre... Un dels professors de clarinet, el Víctor Bausà, em va agradar molt
tant a classe de clarinet com a les big bands que portava i vaig decidir fer la
intervenció amb ell.

Encara que la primera opció va ser fer la intervenció a classe de clarinet, és

veritat que potser seria massa semblant al que estic fent en altres escoles de
música i, per tant, no seria un repte. És per això que escollir una de les seves
big bands va començar a ser una opció i, finalment, ha sigut la decisió que he
pres.

3 de 12

fi

Crec que aquesta intervenció pot ser molt interessant per diversos motius. En
primer lloc, ja que no en tinc cap mena de relació amb les big bands, ni amb la
formació ni amb l'estil, hauré d'aprendre moltes coses noves per poder fer la
intervenció. Per altra banda, també serà enriquidor portar els àmbits a on sí
que tinc experiència com la música contemporània o la improvisació a un grup
a on no es sol treballar aquest tipus de continguts.

Disseny de la intervenció

Adequació al context

L'EMMCA és l'escola municipal de música, dansa i teatre de l'Hospitalet. Va ser

un projecte de l'ajuntament conjuntament amb algunes escoles de música,
algunes d'elles dins de l'ACEM (Associació catalana d'escoles de música). El
projecte va començar l'any 2003 i l'escola va obrir les portes per primera
vegada el 2005.

La formació oferida per l'EMMCA tracta de ser la més àmplia possible, oferint
activitats per totes les edats i intensitats, treballant diferents llenguatges i per
mitjà de diferents arts. S'ofereixen diversos àmbits: des dels instruments
clàssics fins al jazz, passant per al jazz menouche. A més de, com hem vist,
dansa i teatre.

Tota l'oferta educativa del centre està dirigida a la pràctica en conjunt. Per això
no hi ha pràcticament classes individuals, es comença des dels vuit anys amb
l'instrument tocant en grups. Abans d'això, hi ha diferents grups des dels tres
anys fins als 7, com "early music education", que inclou classes de música i
moviment d'educació artística primerenca, de joc teatral i de dansa creativa. Hi
ha diferents conjunts instrumentals per nivell i àmbits, com orquestra de
corda, de vent, big band o de jazz menouche.

4 de 12

 Quan comencen amb l'instrument amb vuit anys el programa bàsic inclou 2
classes de 45 minuts setmanals, una d'instrument en grup i una altra de
conjunt instrumental. Després de finalitzar amb el programa bàsic es pot
accedir al programa d'aprofundiment i/o al programa personalitzat, si es vol
accedir a estudis professionals o superiors. El programa d’aprofundiment
afegeix 45 minuts més de formació musical complementària.

La big band on faré la intervenció està dins els 45 minuts de la classe de

conjunt que tenen. És de les big bands que hi ha la que té alumnes més grans
(entre 14 i 16 anys), la majoria d'ells fan tercer i quart d’aprofundiment . Per
tant, fan una classe amb el seu professor d'instrument més a la setmana a
part d'aquesta classe. Per sort, per ser aquesta la big band amb més nivell i
tenir repertori més difícil es va demanar a començament de curs que en
comptes de ser 45 minuts de classe s'ampliés a 1 hora, els dimecres de 18:15
a 19:15.

El professor que porta la big band, el Víctor Bausà, dóna classes de clarinet i
també porta les altres dues big bands que hi ha, de curs inferior. La de nens
més petits és el dilluns de les 17:00 a les 17:45 i l'altra és just abans de la
dels dimecres, de 17:30 a 18:15 al mateix lloc. Vaig veure classes seves tant
aquest any com l'any passat i la seva forma de treballar els grups és molt
semblant en tots ells. Fa arranjaments de temes, escollits bé per ell mateix o
bé pels alumnes, adequats per l'agrupació i el nivell de la big band, aprofitant
els punts forts de l'agrupació. A causa de la duració de la sessió no dóna temps
a fer molt més que muntar els temes, encara que és cert que entre ells hi ha
varietat d'estils i sonoritats.

A part del treball a la sessió, també treballen la seva part a la classe

d'instrument. Per això, s'han de donar les partitures que es volen tocar una
setmana abans, de manera que quan s’assagi per primera vegada ja s’hagi
treballat almenys una setmana amb el professor d'instrument. Això hauré de
tenir-ho en compte per quan doni les diferents paletes, ja que no només hauré

5 de 12

de donar-les una setmana abans, sinó que hauré de parlar amb els diferents
professors perquè sàpiguen com ho treballaré. Per sort, a l'escola es porta molt
temps fent ús del soundpainting, de manera que tant els professors com els
alumnes tindran almenys nocions bàsiques.

Aquesta big band va ser creada aquest any, unint les dues big bands de curs
més alts. Els alumnes porten uns 6-7 anys tocant en big bands, des de que
van entrar al EMMCA, i es coneixen entre ells per compartir curs. Per tant,
malgrat que la big band sigui nova els musics es coneixen i toquen junts des
de fa molt temps. La formació és la de la big band clàssica, tenint molt
cobertes totes les seccions. Es compon de cinc saxos, dos alts, dos tenor i un
baríton, sis trompetes, dos trombons i una secció rítmica amb dues guitarres,
dos baixos, dos pianos i una bateria.

Com he dit abans, la classe és d'una hora en total. No obstant això, el cert és
que totes les sessions que he vist han començat entre cinc i deu minuts tard,
ja que els instrumentistes han de muntar i preparar les partitures, el faristol...
A més, com després s'ha de deixar la sala d'assaig neta acaben la classe uns
cinc minuts abans per poder guardar l'instrument i recollir l'aula, de forma que
surtin d'allà a l'hora en punt. Per altra banda, com que han de preparar un
repertori específic de l'agrupació a part de la meva intervenció, no puc
plantejar les sessions com l'hora sencera. És per això que he plantejat la
intervenció perquè siguin sessions de 20-25 minuts, tenint en compte l'horari
real d'assaig i deixant temps perquè puguin muntar el seu repertori amb el
professor.

A més d'això, la intervenció ha de tenir en consideració que tot el que fan a

classe té com a objectiu que surti d'allà, principalment en forma de concert.
Per això, les improvisacions i els blocs proposats tenen com possibilitat la
posada en escena en cas que quan acabi el pràcticum decidíssim fer un concert
amb això. Tanmateix, no he inclòs el concert a dins de les sessions o als

6 de 12

objectius, ja que, encara que ha condicionat la visió de la intervenció, no crec

que hagi de formar part del pràcticum.

Continguts i objectius

A continuació descriuré els objectius d'aquesta intervenció, categoritzant-los en

objectius generals, que tindran en compte les sessions en conjunts, i
específics, tenint en compte els blocs temàtics dels quals faré ús.

Objectius generals

• Familiaritzar als alumnes amb • Reconèixer el que està sonant

altres sonoritats que no estiguin per poder interpretar en
properes al repertori habitual conseqüència

• Afavorir l'exploració sonora de • Memoritzar i interioritzar els

l'instrument gestos més característics del
soundpainting
• Presentar nous tipus d'estils,
grafies i tècniques • Experimentar amb la
mal·leabilitat d'una obra del
• Fomentar la creació i la repertori que estiguin treballant
improvisació

7 de 12

 Objectius especifics

Bloc 1 : Treball amb paletas

• Familiaritzar-se amb tècniques com el loop

• Improvisar sobre un material donat
• Detectar els trets essencials dels estils que estiguin més a prop a la big
band
• Reconèixer els gestos més bàsics del soundpainting

Bloc 2 : Treball amb nous lenguatjes

• Explorar possibilitats sonores tant de l'instrument com del mobiliari

• Conèixer notacions no convencionals
• Descobrir relacions entre diferents arts
• Ampliar el repertori de gestos del soundpainting
• Interioritzar i utilitzar els continguts del bloquet anterior

Bloc3 : Creació de una intro per un tema

• Fomentar el treball de creació col·lectiu

• Analitzar una partitura de les que estiguin treballant
• Interioritzar els continguts dels dos bloquets anteriors
• Traslladar les tècniques apresses al bloc anterior a altres camps

Continguts

La intervenció tindrà 10 sessions de durada, d'unes 20-30' cadascuna d'elles.

Estarà dividida en tres grans blocs. El primer d'ells tindrà quatre sessions de
durada i es centrarà en el treball de dues paletes i dels primers gestos de
soundpainting, que es faran de forma conjunta. El segon bloc tindrà tres
sessions de durada. El seu contingut principal serà el treball sobre partitures

8 de 12

gràfiques i l'experimentació sonora tant de l'instrument com de l'espai, que se

sumarà al treball fet. Finalment, l'últim bloc, de tres sessions de durada, tindrà
com a contingut la creació d'una intro per un tema que estiguin treballant amb
les eines que hem descobert durant les anteriors sessions.

Metodologia, estratègies, activitats

Sessió 1. - Bloc 1

Activitat Temps Objectius Eines Materials

d’avaluació

Breu explicació de la 5’ - Aclarir per què estaré fent el

intervenció taller durant deu sessions

- Explicar quina estructura

tindran les sessions

Presentació dels 7’ - Conèixer gestos bàsics del

gestos que treballarem soundpainting

durant las dos - Interpretar-los ho més

primeras sessions acuradament possible

- Fomentar un treball
d'escolta activa

Lectura de la primera 9’ - Llegir conjuntament la Partituras donadas

paleta primera de les paletes
una setmana abans
- Aclarir les dubtes que als professors de
puguin sortir sobre com instrument
interpretar la partitura

Posada en comú de 5’ - Integrar els dos continguts

gestos i paleta presentats a la sessió

- Acostumar-nos a la
sonoritat i a l'estil que estem
fent

- Afegir la improvisació amb la

interpretació d'una partitura

9 de 12

 Sessió 5. - Bloc 2 (primera sessió d’aquest bloc)

Activitat Temps Objectius Eines Materials

d’avaluació

Breu impro per escalfar amb 5’ - Recordar el treball fet a les

els gestos treballats a les anteriors sessions

anteriors sessions - Escalfar i concentrar-nos per la

sessió

Introducció de nous gestos: 5’ - Explicar els nous gestos

corporalitat. (De peu, - Experimentar amb les

asseguts, tirats a la cadira) possiblitats del cos mentres
toquem

Exploració sonora, des del 10’ - Experimentar amb les

cos ns noves sonoritats als possibilitats sonores de l’entorn,
instruments de l’instrument i del cos

- Descobrir noves formes de tocar

l’instrument

- Introduir-nos en les tècniques

esteses

Impro afegint aquests gestos 5’ - Integrar els continguts presentats

a la sessió amb el treball fet
anteriorment

- Afegir el cos i les tècniques

esteses a l’improvisació

Avaluació

Per avaluar les sessions es farà ús de quatre eines diferents. En primer lloc, es
gravaran totes les sessions, amb intenció de poder fer ús dels moments més
significatius de la intervenció per analitzar-los. També s'utilitzaran formularis
pels estudiants, amb intenció de poder avaluar més acuradament certes
activitats. Finalment, utilitzaré un quadern de camp durant totes les sessions
que puguin ser d'ajuda per la posterior avaluació.

10 de 12
fi

 Quadern de camp

Seguint el llibre La Investigación Artística en Música1, el quadern de camp està

format per diversos tipus de recollida de dates. Un d'ells, els registres de
camp, seran els vídeos que gravi a les sessions, i dels que parlaré més
extensament en un altre apartat. A més d'això, faré ús de notes de camp i d'un
diari de camp. Les notes de camp seran agafades el més aviat possible després
d'acabar la intervenció i tractaran de captar els aspectes més objectius,
utilitzen un punt de vista el més neutre possible. Tindrà un caràcter més
descriptiu dels fets que esdevinguin durant les sessions. Per altra banda, el
diari de camp recollirà els aspectes més subjectius, com les emocions,
expectatives, dubtes... que tingui durant les sessions.

Registres de camp

El registre de camp del qual faré ús serà la gravació de vídeo. Posaré

probablement un iPad gravant tant so com vídeo, tractant que es vegi el
màxim de la classe possible, per tal de poder veure'm a mi però també als
alumnes. Gravaré les deu sessions per després visualitzar-les tenint en compte
allò posat al quadern de camp, per escollir els moments que siguin més
representatius per l'avaluació de la intervenció.

Els ítems a avaluar amb l'enregistrament de vídeo seran tant per l'alumne com
per mi mateix.

Alumne:
- Atenció durant les explicacions
- Comoditat a les sessions
- Implicació amb els continguts proposats
- Incorporació i millora en els continguts proposats

1San Cristóbal Opazo, Ú., & López-Cano, R. (2014). Investigación artística en música. Fondo
Nacional para la Cultura y las Artes.

11 de 12

 Professor:
- Capacitat heurística
- Claretat en la presentació dels continguts
- Competència vicària
- Seguiment i compliment del disseny

Bibliografia

Bausela Herreras, E. (2014). Metodología de Investigación Evaluativa.

Indivisa, 5, 183–191.

Kleiman Scheinbaum, V. (2021). Alguna reflexiones alrededor de la

detección de necesidades en contextos educativos. ESMUC

Sacristán, G. J. (2013). Saberes e incertidumbres sobre el currículum (1.a

ed.). EDUCACIÓN.

San Cristóbal Opazo, Ú., & López-Cano, R. (2014). Investigación artística

en música. Fondo Nacional para la Cultura y las Artes.

12 de 12