Rotacions i associacions

de cultius

Jordi Puig Roca

info@espigall.cat
 Què és una rotació de cultius?

És la successió de diferents cultius en una mateixa

parcel·la al llarg del temps, es dissenya per un cert
nombre d’anys i, un cop acabat el cicle, es torna a
començar.

L’alternança és la distribució dels cultius a la finca i

és un indicador de la diversitat en un moment
determinat.

La durada de la rotació és un aspecte important: ha

de ser d’un mínim de 4 anys. A més durada de la
rotació, la finca s’ha de dividir en més fulles de
cultiu, de menys superfície cadascuna.
 Principis de la rotació de cultius. Importància de la rotació.

Tipologia d'influències entre cultius:

•Associacions favorables i associacions desfavorables
•Plantes parany
•Plantes protectores o atraients d'auxiliars
•Plantes repel·lents

Les normes bàsiques a l'hora d'establir associacions són:

Associar les que es beneficien mútuament
•Combinar cultius de creixement ràpid amb cultius de creixement lent
•Combinar plantes altes i baixes
•Utilitzar tanques vegetals o closos
•Aprofitar els efectes de plantes repel·lents
 Principis de la rotació de cultius. Importància de la rotació.

• Cultius amb diferent part aprofitable: fruit → fulla

→ arrel → cultiu millorant.

• Espècies que siguin de diferents famílies

botàniques.

• Afegir cultius i adobs verds millorants, que tenen

efectes positius sobre la fertilitat del sòl i la producció.

• Segons les extraccions de nutrients i la generació

d’humus, alternar espècies exigents en nutrients
seguides d’altres que no ho són tant o cultius que
generen humus a les restes de collita amb altres que
en consumeixen.

• Que tinguin un sistema radicular diferent, segons la

profunditat que són capaces.

• La sensibilitat a les males herbes, plagues i

malalties, evitant la repetició de cultius amb una
mateixa problemàtica.
 Avantatges i inconvenients en la rotació de cultius
MONOCULTIU
• Major facilitat de gestió
• Menor temps de preparació del sòl
• Menors costos econòmics en fase
inicial
• Major producció del cultiu principal
• Dependència de fitosanitaris
• Esgotament del sòl.
• Risc de mercat i de la manca de
diversificació.
• Brots de plagues i malalties
ROTACIONS
• Complexitat de maneig
• Planificació a inici de cicle i durant 4
anys.
• Tendència a producció més baixa
del cultiu principal (total, no en
rendiment/ha)
• Pocs problemes fitosanitaris
• Major fertilitat del sòl
• Major activitat biològica del sistema
• Increment global de la producció de
biomassa del camp.
 Disseny de la rotació de cultius

Solanàcies o Compostes Lleguminoses

Fertilització cucurbitàcies Umbel·líferes

Associació
Fertilització Arrels Fulles Llegums Fruits
precolombina
Disseny de la rotació de cultius
Conèixer les varietats i el seu calendari de cultiu
Conèixer les varietats i el seu calendari de cultiu
Conèixer les varietats i el seu calendari de cultiu
Exemple de rotació d’hortícoles a nivell familiar
Exemple de rotació d’hortícoles a nivell productiu
 Planificació de rotació hortícoles. Exemples

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5

g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j
Alberg/pebrot/cogom ceba tendra mesclum FAREB Mtendra/carbassó espinac porro
espinac porro Alberg/pebrot/cogom ceba tendra mesclum FAREB Mtendra/carbassó
Mtendra/carbassó espinac porro Alberg/pebrot/cogom ceba tendra mesclum FAREB
mesclum FAREB Mtendra/carbassó espinac porro Alberg/pebrot/cogom ceba tendra

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5

g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a
patata/ceba seca Ganxet patata Bròq STeresa ceba seca bròccoli/cols carbassa/tom5poms
carbassa/tom5poms patata/ceba seca Ganxet patata Bròq STeresa ceba seca bròccoli/cols
ceba seca bròccoli/cols carbassa/tom5poms patata/ceba seca Ganxet patata Bròq STeresa
patata Bròq STeresa ceba seca bròccoli/cols carbassa/tom5poms patata/ceba seca Ganxet
 Planificació de rotació hortícoles. Exemples
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 A
Parcela g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a sg f o n d
m a m j j a s o n d g
50% tomàquet amanir/50% 50% pastanaga/50% 20% col brussel.les, 50% cols
3A albergínia pèsol 50% bleda/50% bròcoli carbassa cacauet mesclum (paperina, kale), 30% enciam
50% pastanaga/50% 20% col brussel.les, 50% cols acèfales 50% tomàquet amanir/50%
3B 50% bleda/50% bròcoli carbassa cacauet mesclum (paperina, kale), 30% enciam meravella albergínia
50% pastanaga/50% 20% col brussel.les, 50% cols acèfales 50% tomàquet amanir/50%
3C carbassa cacauet mesclum (paperina, kale), 30% enciam meravella albergínia pèsol 50% bleda/50% bròcoli
50% pastanaga/50% 20% col brussel.les, 50% cols acèfales 50% tomàquet amanir/50%
3D mesclum (paperina, kale), 30% enciam meravella albergínia pèsol 50% bleda/50% bròcoli carbassa cacauet

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5

Parcela g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m a m j j a s o n d g f m
50% remolatxa/50% 50% pastanaga/50% 50% ceba tendra/50% all 70%coliflors (blanca, morada,
4A 50% tomàquet penjar/50% pebrot vermell bleda enciam mesclum tendre romanesca)/30%col cabdell mongeta asiàtica
50% remolatxa/50% 50% pastanaga/50% 50% ceba tendra/50% all 70%coliflors (blanca, morada,
4B mongeta asiàtica 50% tomàquet penjar/50% pebrot vermell bleda enciam mesclum tendre romanesca)/30%col cabdell
50% ceba tendra/50% all 70%coliflors (blanca, morada, 50% remolatxa/50% 50% pastanaga/50%
5A tendre romanesca)/30%col cabdell mongeta asiàtica 50% tomàquet penjar/50% pebrot vermell bleda enciam mesclum
50% remolatxa/50% 50% pastanaga/50% 50% ceba tendra/50% all 70%coliflors (blanca, morada,
5B bleda enciam mesclum tendre romanesca)/30%col cabdell mongeta asiàtica 50% tomàquet penjar/50% pebrot vermell
Planificació de rotació de cereals extensiu de secà
 Planificació de rotació de farratgeres. Granja de llet

ANY 1 2 3 4 5
P1 CIVADA FESTUCA CIVADA FESTUCA ALFALS
P2 ALFALS ALFALS ALFALS ALFALS ORDI

ANY 1 2 3 4 5
P1 TRIPLEX ORDI FAVÓ TRIPLEX ORDI
P2 ORDI FAVÓ TRIPLEX ORDI FAVÓ
P3 FAVÓ TRIPLEX ORDI FAVÓ TRIPLEX

O-M M-N N-M M-O O-M

P1 TRIPLEX PAST SUDAN ORDI BLAT MORO TRIPLEX
P2 ORDI BALT MORO TRIPLEX PAST DUDAN ORDI

ANY 1 2 3 4 5

P1 ALFALS ALFALS ALFALS ALFALS CIVADA

P2 ORDI FAVÓ CIVADA ORDI ALFALS
 La rotació l’adob en verd

Generació d’humus estable

• S’utilitzen sobretot les gramínies.

• Quan s’incorporen abans de l’espigat, es descomponen més fàcilment.

• La relació C/N augmenta per sobre de 35 a partir de la floració i durant la

maduració.

Mobilització de nutrients i efecte estructurant

• Les lleguminoses i crucíferes es degraden ràpidament quan s’incorporen a l’inici de la

pujada a flor i generen poca quantitat d’humus.

• Els microorganismes mobilitzen els nutrients continguts a la biomassa vegetal, els

transformen en formes assimilables per als cultius següents.
Grau de maduració i moment de la incorporació

Criteris en la incorporació de l’adob verd:

• Descomposició lenta quan el sòl està fred durant l’hivern i a l’inici de primavera, i més
ràpida durant l’estiu i a la tardor.

• A l’inici de primavera, per fertilitzar un cultiu d’estiu, és recomanable utilitzar un adob

verd amb una barreja de fàcil descomposició, amb una lleguminosa i una crucífera, o amb
una proporció baixa de cereal.

• A l’estiu, quan s’incorpora un cereal lignificat, s’ha de deixar passar com a mínim 45 dies
abans de plantar el cultiu. En canvi, n’hi ha prou amb 20 dies per a les crucíferes a inici de
floració.

• La descomposició durant la tardor i l’hivern afavoreix la formació d’humus. És el cas de

les gramínies de metabolisme C4 com el sorgo, o el rostoll de blat de moro, incorporats
entre octubre i novembre.
Competència amb plantes adventícies

Si hi ha problemes d’adventícies vivaces

• Durant l’estiu, el sorgo contra (la jonça i els cards).

• Alfals durant 3-4 anys, a més dels beneficis que aporta sobre la fertilitat del sòl
gràcies a la fixació del nitrogen atmosfèric.

Valor fertilitzant per als cultius següents

• Rendiment de matèria seca de 3-6 t/ha (matèria fresca 20-40 t/ha).

• Elements fertilitzants de 80-160 UF de nitrogen, 20-40 UF de fòsfor, i 125-250 UF de

potassi.

• El cultiu següent tindrà disponible un 50-70% del nitrogen, un 60-80% del fòsfor i tot el
potassi.
Dosificacions d’adob verd
Moments de sembra
 Principis de l’associació de cultius. Avantatges i inconvenients.

La combinació de cultius permet fomentar la diversitat en l’espai, no solament de la

part aèria, sinó amb una major exploració del sòl gràcies a sistemes radiculars a
diferents profunditats o que s’entrecreuen entre si.
AVANTATGES INCONVENIENTS

• Major producció per superfície • Complexitat de maneig

• Més eficiència en l’ús de nutrients • Aprenentatge de les interaccions

• Millor resposta a plagues i malalties
• Major diversitat de fauna i flora
útils.
•
• Major precisió en moment de
sembra i recol·lecció
• Problemes d’excés de densitat

• Sistema més resilient en tots els

sentits.
 Criteris per fer associacions

Gramínies amb lleguminoses D’altres asociacions

Blat de moro i mongetes Mongetes i cogombres

Veça i civada pels adobs verds Xirivies i escaroles

Pastanaga i porro o ceba

Hortalises de creixement lent amb Apinap i col-i-flor

altres de ràpid
Tomàquet i ceba
Pastanaga amb enciams i raves Ceba i maduixa

Cols i enciams

Pastanaga i naps
Criteris per fer associacions
 Principis de l’associació de cultius.

Al·lelopatia. influència d’una planta sobre el

creixement d’una altra a través de l’emissió de
substàncies químiques a l’ambient. Aquestes
substàncies s’alliberen a l’ambient en forma de
compostos volàtils i exsudats radiculars, en la
descomposició de les restes vegetals o pel
rentat foliar de la pluja o la rosada.

L’efecte d’aquestes substàncies al·lopàtiques

contribueix a regular la incidència de males
herbes, plagues o malalties.
Interaccions al·lepàtiques
Associacions permanents
Associacions permanents
Exercici pràctic 1. Proposta de rotació hortícola

Exercici pràctic 2. Proposta d’associació de cultius

Exercici pràctic final amb rotació i associació