Les figuretes de vidre - Tennessee Williams

L’acció de les figuretes de vidre té com escenari l’apartament de la

familia Wingfield a Saint Louis, Estats Units. L’obra es narrada pel
protagonista, en Tom i es basa en la seva vida, la de l’Amanda, la seva
mare i la Laura, la seva germana. Viuen tots tres junts, fa temps que el
pare els va abandonar i és en Tom qui manté la família amb una feina a
una fàbrica de sabates la qual detesta. L’amanda és una dona
controladora qué té una relació complicada amb en Tom i el fa sentir
empresonat. Per altre banda, la Laura és una jove introvertida amb una
discapacitat, estaba apuntada a una academia pero enlloc d’anar fingía
davant de la seva mare que sí que hi anava. Per tal d'evadir-se, en Tom
escriu i fa sortides al cinema molt sovint, ell voldria marxar però no pot
deixar-les soles. Al parlar amb la seva mare, qui té com a objectiu
emparellar a la seva filla, se’n adona que si la Laura trobes algun home
amb qui casar-se i s’ocupés d’elles, ell ja podria fugir com va fer el seu
pare. L’Amanda demana al Tom que li presenti algún home per la Laura,
així ho fa. En Jim, company de feina d’en Tom, va a casa dels
Wingfields a sopar, la cosa va bé entre ell i la Laura, ell és un home
encantador del que la Laura havia estat enamorada durant la
secundària. Acaben fent-se un petó però ell li confessa que està promès
amb una altre dona i que no podran tornar-se a veure. Quan en Jim
marxa, l’Amanda culpa a en Tom d’haver jugat amb la seva germana,
després d’una gran baralla entre els dos, ell marxa de casa. En el seu
monòleg final explica que mai va poder oblidar el record de la seva
germana la qual va abandonar igual que ho va fer el seu pare.
En la meva opinió, és una obra amb la que és fàcil conectar tot i no
haver patit una situació familiar similar. Un dels factors que més han
despertat el meu interès per l’obra és que tracta temes tràgics com
l’enfermetat, l’abandonament, frustració i males relacions familiars, des
d’un escrit entretingut que s’aproxima a la comicitat en molts moments.
Una altre factor és l’estil que utilitza en Williams, utilitza el seu
personatge principal com a narrador mitjançant monòlegs i trobo que
això aporta una gran riquesa a l’obra. Finalment he tingut la sensació
que és curta, crec que podria ser la introducció d’una obra més gran.

Lucía Masero