FUNCIÓ

PÚBLICA
LOCAL

PROMOCIÓ INTERNA AL SUBGRUP C2

DESEMBRE 2015
 TEMARI

I.- LA FUNCIÓ PÚBLICA I LA SEVA ORGANITZACIÓ

- Classificació de la funció pública local.

- Selecció de personal i sistemes de selecció. Procediment.

II.- DRETS I DEURES DELS EMPLEATS PÚBLICS LOCALS

- Drets i deures.

- Règim retributiu.

- Situacions administratives.

- Règim disciplinari.
I.- LA FUNCIÓ PÚBLICA I LA SEVA ORGANITZACIÓ

Classificació de la funció pública local.

Classes de personal

Funcionaris de carrera (art. 9 EBEP)

Són aquells que, en virtut de nomenament, estan vinculats a una

Administració Pública per una relació estatutària regulada pel dret
administratiu per el desenvolupament dels serveis professionals retribuïts i de
caràcter permanent.

 D’ aquesta definició en podem treure les següents característiques:

- La naturalesa jurídica del funcionari és estatutària ja que té drets i

obligacions establertes en les lleis i els reglaments.

- L’adquisició de la condició de funcionari ve determinada per el seu

nomenament i no té caràcter contractual.

- Permanència dels seus serveis.

- Relació professional sotmesa al dret administratiu, no al dret laboral.

- Retribucions a càrrec dels pressupostos.

L’ article 9.2 EBEP reserva als funcionaris públics l’exercici de les funcions
que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats
públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les
Administracions públiques.

 Adquisició de la condició de funcionari (art. 62 EBEP):

- Superar els processos selectius.

- Ésser nomenat per l’autoritat competent.

- Jurar o prometre complir les lleis vigents en el compliment de les funcions

atribuïdes.

- Prendre possessió del lloc de treball en el termini reglamentari.

  Pèrdua de la condició de funcionari (art. 63 EBEP)

- Renúncia per escrit i acceptada per l’Administració.

- Pèrdua de la ciutadania espanyola o de la unió europea.

- Jubilació forçosa o voluntària.

- Sanció disciplinària de separació de servei.

- Pena principal o accessòria d’inhabilitació absoluta o especial per a càrrec

públic.

Funcionari interí (art. 10 EBEP)

És el que presta serveis amb caràcter transitori, per raons expressament

justificades de necessitat i urgència, en virtut d’un nomenament subjecte al
dret administratiu i ocupa places dotades pressupostàriament que d’acord
amb la relació de llocs de treball (RLT) són reservades a funcionaris de carrera.

 Supòsits que permeten nomenar interins:

- La existència de places vacants quan no sigui possible la seva cobertura

per funcionaris de carrera.
- Per substitució transitòria del titular.
- L’excés o acumulació de tasques per termini màxim de 6 mesos dins
d’un període de 12 mesos.
- Per a l’ execució de programes estrictament temporals, que no podran
tenir una durada superior a tres anys, ampliable fins a 12 mesos més
per les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament de l’
EBEP.

L’art. 10.2 EBEP preveu que la selecció del personal interí es farà per
procediments àgils que han de respectar els principis d’igualtat, mèrit,
capacitat i publicitat.

 Característiques del funcionari interí:

- Caràcter transitori.
- Subjecte a dret públic.
- No se li reconeix el principi de carrera.
- Relació estatutària.
- Mateix règim jurídic que els funcionaris de carrera, però amb
excepcions.
- Mateixes retribucions que funcionaris però cotitza per atur.
- La prestació de serveis no pot constituir un dret preferent per accedir a
la condició de funcionari, però el temps de serveis prestats, l’experiència
 i la formació poden ser valorats en la fase de concurs sempre que siguin
adequats a les funcions dels cossos o escales de les places convocades.
- El lloc de treball de l’interí que cobreix transitòriament places que han
de ser ocupades per funcionaris de carrera ha de ser inclòs en l’oferta
d’ocupació pública de l’any del seu nomenament o, si no fos possible,
en la següent, llevat que el lloc estigués subjecte a amortització o
reservat.

 Pèrdua de la condició d’interí:

Per les mateixes causes que el funcionari de carrera (art. 63 de l’ EBEP) i

quan finalitzi la causa que va donar lloc al seu nomenament.

Personal laboral (art. 11 EBEP)

És personal laboral el que, en virtut d’un contracte de naturalesa laboral, que

s’ha de formalitzar sempre per escrit, ocupa llocs de treball classificats com a
tal.

L’art. 11 de l’ EBEP distingeix entre personal laboral, fix, per temps indefinit o
temporal.

Indefinit és aquell treballador laboral d’ una Administració pública que ha

sigut contractat per l’Administració, sense seguir els processos selectius
legalment aplicables i que per l’ aplicació de la normativa laboral té dret al
manteniment del lloc de treball fins que la plaça sigui convocada legalment per
l’ Administració pública.

Personal eventual (Art. 12 EBEP)

És el que en virtut de lliure nomenament, ocupa un lloc de treball en règim no

permanent, considerat de confiança o d’assessorament especial.

El número de personal eventual que por tenir un ajuntament es troba

determinat a l’ article 104 bis de la LRBRL, en funció de la població del
municipi.

Amb caràcter general al personal eventual li serà d’ aplicació per analogia el

règim estatutari dels seus funcionaris.

 Característiques del personal eventual:

- Nomenament i cessament lliures que en l’ administració local correspon

a l’ Alcalde.
- Cessen automàticament quan cessa el càrrec que els ha nomenat.
- No pot ser un mèrit per l’accés a la funció o per a la promoció interna.
  Causes de cessament:

- Automàticament quan cessa el càrrec que el va nomenar, llevat de la

seva ratificació.
- Per resolució de l’ Alcalde.
- Per renúncia de la persona interessada, acceptada pel càrrec que el va
nomenar.
- Per les altres causes previstes a les normes de funció pública de
renúncia dels funcionaris.

Personal directiu professional (art. 13 EBEP)

La existència d’ aquesta classe de personal no és obligatòria sinó que depèn de

la voluntat dels òrgans de govern de l’ Estat i de la Comunitat Autònoma els
quals poden establir el règim específic.

La designació s’haurà de fer pels principis de mèrit, capacitat, idoneïtat i per

mig de procediments en que hi hagi lliure concurrència.

Poden ser funcionaris o personal laboral. Si són laborals se’ls farà un

contracte de caràcter especial d’ alta direcció i les seves condicions de treball
no poden ser objecte de negociació col·lectiva.

Funcionaris d’ administració local amb habilitació de caràcter nacional (art. 92

bis i ss. LRBRL)

L’ escala de funcionaris d’ administració local amb habilitació de caràcter

nacional es subdivideix en les següents escales:

- Secretaria: amb funcions de fe pública i assessorament legal

- Intervenció-tresoreria: amb funcions de control i fiscalització interna de la

gestió econòmic financera i pressupostària i la comptabilitat, tresoreria i
recaptació.

- Secretaria-intervenció: amb funcions de secretària i d’ intervenció a excepció

de les de tresoreria .

S’ ha de tenir en compte que en els municipis de gran població no es ben bé aquesta

estructura doncs ha d’ existir el secretari general del ple i l’ interventor general municipal.
Selecció de personal i sistemes de selecció. Procediment.

Selecció de personal

Estableix l’ article 55 de l’ EBEP que tots els ciutadans tenen dret a l’ accés a
l’ ocupació pública d’ acord amb els principis d’ igualtat, mèrit i capacitat.

Per tal de poder participar en els processos selectius l’ article 56 de l’ EBEP

fixa una sèrie de requisits:

a) Respecte als requisits de la nacionalitat:

- Tenir la nacionalitat espanyola o...

- Ser ciutadà de la unió europea o...

- Tenir qualsevol nacionalitat i estar casat amb un espanyol o un ciutadà

europeu o...

- Els descendents del nacional que està casat amb l’ espanyol o el ciutadà
europeu sempre que siguin menors de 21 anys o majors d’ aquesta edat i
siguin dependents o...

- Els nacionals d’ altres estats en virtut de Tractat Internacional.

És important ressaltar que l’ article 57 EBEP diu que els que no tinguin la nacionalitat
espanyola no podran accedir com a funcionaris en aquells llocs de treball que impliquin una
participació en l’ exercici del poder públic o en les funcions que tenen per objecte la salvaguarda
dels interessos de l’ Estat o de les Administracions Públiques.

b) Posseir la capacitat funcional per a desenvolupar les tasques que haurà de

realitzar.

c) Tenir 16 anys i no excedir de l’ edat de jubilació.

d) No haver sigut separat de servei ni inhabilitat per a l’ accés de càrrecs

públics.

e) Posseir la titulació exigida.

Sistemes de selecció

L’ art. 61 EBEP ap. 6 fixa els sistemes selectius de funcionaris de carrera que
son:

 Oposició

La selecció per oposició consisteix en superar les proves teòriques i

pràctiques exigides en la convocatòria pública, adequades a l’ exercici de la
funció.

 Concurs oposició

Consisteix en superar les proves teòriques i pràctiques previstes a la

convocatòria i en valorar els mèrits que també estableix la convocatòria.

 Concurs

La selecció per concurs consisteix a valorar els mèrits, d’ acord amb el barem
inclòs en la convocatòria corresponent. Només es podrà aplicar quan una llei
així ho estableixi.
Procediment de selecció

OFERTA

CONVOCATÒRIA

PRESENTACIÓ SOL·LICITUDS

LLISTA PROVISIONAL ADMESOS I EXCLOSOS

ESMENES DE DEFECTES I RECLAMACIONS

LLISTES DEFINITIVES

REALITZACIÓ DE LES PROVES

LLISTA D’ ASPIRANTS QUE HAN SUPERAT EL PROCÉS SELECTIU

APORTACIÓ DOCUMENTACIÓ

NOMENAMENT

ACTA D’ ACATAMENT A LA CONSTITUCIO I A LES LLEIS

PRENSA POSSESSIÓ DEL LLOC DE TREBALL

II.- DRETS I DEURES DELS EMPLEATS PÚBLICS LOCALS

Drets.

Els drets es troben recollits a l’ EBEP fent una distinció entre els drets
individuals (art. 14) i els drets individuals exercits col·lectivament (art. 15).

Els drets individuals són:

a) A la inamovilitat en la condició de funcionari de carrera.

b) A l’ exercici efectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició
professional i d’ acord amb la progressió assolida en la seva carrera
professional.
c) A la progressió en la carrera professional i promoció interna segons
principis constitucionals d’ igualtat, mèrit i capacitat mitjançant la
implantació de sistemes objectius i transparents d’ avaluació.
d) A percebre les retribucions i les indemnitzacions per raó del servei.
e) A la participació en la consecució dels objectius atribuïts a la unitat on
presti els seus serveis i a ser informat pels seus superiors de les
tasques que ha d’ exercir.
f) A la defensa jurídica i protecció de l’ Administració pública en els
procediments que se segueixen davant de qualsevol ordre jurisdiccional
com a conseqüència de l’ exercici legítim de les seves funcions o
càrrecs públics.
g) A la formació continua i a l’ actualització permanent dels seus
coneixements i capacitats professionals, preferentment en horari
laboral.
h) Al respecte de la seva intimitat, orientació sexual, la pròpia imatge i
dignitat en el treball, especialment davant la persecució sexual i per raó
de sexe, moral i laboral.
i) A la no discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic,
gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió,
discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o
social.
j) A l’ adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida
personal, familiar i laboral.
k) A la llibertat d’ expressió dins dels límits de l’ ordenaments jurídic.
l) A rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.
m) A les vacances, descansos, permisos i llicències.
 n) A la jubilació segons els termes i les condicions establerts a les normes
aplicables.
o) A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim que els
sigui aplicable.
p) A la lliure associació professional.
q) Als altres drets reconeguts per l’ ordenaments jurídic.

I els drets individuals que s’ exerceixen col·lectivament són:

a) A la llibertat sindical.
b) A la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les
condicions de treball.
c) A l’ exercici de la vaga, amb garantia del manteniment dels serveis
essencials de la comunitat.
d) A plantejament de conflicte col·lectius de treball, d’ acord amb la
legislació aplicable en cada cas.
e) De reunió, en els termes que estableix l’ art. 46 de l’ EBEP.

Deures.

Deures

Els deures dels empleats públics es troben fixats a l’ article 52 de l’ EBEP i són
els següents:

a) Exercir amb diligència les tasques que tingui assignades.

b) Vetllar pels interessos generals.
c) Deures d’acatament de la Constitució i de la resta de l’ ordenament
jurídic. Aquest acatament s’ entén com una afirmació de respecte i no com una adhesió
ideològica. Queda limitat a l’ actuació professional.

Règim retributiu.

Articles 21 a 30 de l’ EBEP.

Les retribucions dels empleats públics es fixen anualment en els pressupostos

generals de l’ Estat.

L’ article 21 de l’EBEP agrupa les retribucions dels funcionaris en bàsiques i

complementàries:

Bàsiques: Retribueixen al funcionari segons l’adscripció del seu cos o escala

a un determinat subgrup o grup de classificació professional. Les retribucions
bàsiques són (art. 23 EBEP):

- Sou: Assignat a cada subgrup o grup de classificació professional, en cas que

aquest no tingui subgrup.
- Triennis: Consisteixen en una quantia que serà igual per a cada subgrup o
grup de classificació professional, en el supòsit que aquest no tingui subgrup,
per a cada tres anys de servei.

Complementàries: L’ article 24 de l’ EBEP diu que són les que retribueixen

les característiques del lloc de treball, la carrera professional o l’acompliment,
rendiment o resultats assolits pel funcionari, en funció dels següents factors:

- La progressió assolida pel funcionari dins del sistema de carrera

administrativa (complement de destinació).

- L’especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat

exigible per a l’acompliment de determinats llocs de treball o les condicions en
què es desenvolupa la feina (complement específic).

- El grau d’interès, iniciativa, esforç amb què el funcionari desenvolupa la

feina i el rendiment o resultats obtinguts (complement de productivitat).

- Els servies extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball

(gratificacions per serveis extraordinaris).

Pagues extraordinàries: L’ art. 22.4 EBEP diu que són dos a l’any, que es
percebran els mesos de juny i desembre, cadascuna per l’ import d’una
mensualitat de retribucions bàsiques (sou més triennis) i de la totalitat de les
retribucions complementàries (complement de destinació i complement
específic).

Deducció de retribucions

La part de la jornada no treballada dóna lloc a la deducció proporcional d’

havers. Els qui exerceixen el dret de vaga no meritaran ni percebran les
retribucions corresponents al temps en què hagin estat en aquesta situació, i
la deducció d’ havers que s’ efectuï no pot tenir caràcter de sanció ni afectar al
règim respectiu de les seves prestacions socials.

Indemnitzacions per raó de servei

L’ EBEP les preveu a l’art. 28 però no les regula si no que remet a

desenvolupament reglamentari.
SITUACIONS ADMINISTRATIVES

La relació de servei del funcionari amb l’administració s’ entén com una

relació permanent i vitalícia però pot experimentar diverses alteracions durant
la seva existència que poden donar lloc a diferents situacions administratives.

Classes de situacions administratives

Servei actiu (article 86 EBEP).

Es troba en aquesta situació el funcionari que ocupa una plaça dotada

pressupostàriament i presti serveis en la seva condició de funcionari públic i
no li correspongui quedar en altra situació.

El funcionari que es troba en aquesta situació gaudeix de tots els drets,

prerrogatives, deures o responsabilitats inherents a la seva condició.

Serveis especials (article 87 EBEP).

És una situació que permet desenvolupar al funcionari tasques d’ especial

responsabilitat que es troben previstes a l’ EBEP i a les lleis de funció pública
que es dictin en desenvolupament de l’ EBEP. Tenen dret almenys a
reingressar al servei actiu de la mateixa localitat. El temps que estigui en
situació de serveis especials computa a efectes de triennis graus i drets
passius.

Les retribucions del funcionari són les del lloc que ocupa en aquell moment
més les dels triennis que tenen reconeguts en cada moment.

El temps que estigui en situació de serveis especials li computarà a afectes d’

ascensos, de reconeixement de triennis, promoció interna i drets del règim de
la Seguretat Social que li sigui d’ aplicació.

Respecte de la durada, serà la de la tasca d’especial importància.

El funcionari que perdi la condició per la qual va ser declarat en serveis

especials ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu o la regularització de la
seva situació. La no sol·licitud en un termini establert dóna lloc a ser declarat
en situació d’ excedència voluntària per interès particular. Té dret al menys a
reingressar al servei actiu en la mateixa localitat.

Serveis en altres administracions (article 88 EBEP).

Queda en aquest situació el funcionari que mitjançant sistemes de provisió o

per transferència de serveis passin a ocupar amb caràcter permanent llocs de
treball en altres Administracions públiques. Seguiran en aquest situació
encara que s’ integrin com a funcionari propi de l’ Administració de
destinació.
Mantenen la condició de funcionaris de l’Administració d’ origen però sense
reserva de plaça i destinació. Se’ls aplica el règim estatutari vigent en l’
administració pública en què prestin serveis.

Les retribucions són les dels lloc de treball que ocupen.

Se’ls aplica el règim estatutari vigent de l’ administració pública on presten

serveis.

Suspensió d’ocupació (arts. 90 i 98. 3 i 4 EBEP).

Pot ser provisional o ferma i com a conseqüència d’un procediment judicial o

disciplinari.

Provisional: Mentre és tramita un procediment disciplinari o judicial. Si es

suspèn mentre es tramita un procés disciplinari, la suspensió provisional no
podrà excedir de 6 mesos. Si la suspensió provisional ho acorda un jutge es
mantindrà mentre duri la presó provisional o altres mesures que hagi fixat el
jutge (en aquest cas si la mesura supera els 6 mesos de suspensió no
suposarà la pèrdua del lloc de treball).

El funcionari que ha sigut suspès provisionalment percebrà les retribucions

bàsiques i en el seu cas les prestacions familiar per fill a càrrec.

Si el funcionari no resulta sancionat o la sanció de l’ expedient és inferior a la

suspensió completa, s’ ha de reincorporar al seu lloc de treball i el temps d’
excés se li computa com a temps de servei actiu, amb dret a totes les
retribucions.

Si la suspensió provisional esdevé definitiva el funcionari haurà de tornar

allò que ha percebut durant el temps de la suspensió provisional.

Ferma: La durada màxima de suspensió ferma per sanció disciplinària és de 6

anys.

Durant el període de suspensió, el funcionari no tindrà dret a cap retribució i

serà privat dels drets inherents a la seva condició. No podrà prestar serveis en
cap altre administració o organisme públic. Si la suspensió és per més de 6
mesos comporta la pèrdua del lloc de treball.

Si la suspensió excedeix de 6 mesos determina la pèrdua de lloc de treball que

es pot proveir mitjançant els sistemes establerts legalment.

Excedència

L’ article 89 de l’ EBEP preveu diferents modalitats:

Excedència voluntària per interès particular (art. 89.2 EBEP)

Es concedeix a petició del funcionari sense que sigui necessari argumentar

cap tipus de justificació.
Per poder sol·licitar aquesta excedència cal haver prestat serveis efectius en
qualsevol administració pública durant els cinc anys immediatament anteriors
i no s’hi pot romandre menys de dos anys continuats. No hi ha un termini
màxim de gaudiment de l’excedència per interès particular, pot ser indefinit.

Resta subordinada a les necessitats de serveis i no es pot declarar mentre al

funcionari se li instrueixi un procediment disciplinari.

Procedirà així mateix declarar en excedència als funcionaris públics quan

finalitzada la causa que var determinar el passi a una situació diferent a la de
servei actiu, incompleixin la obligació de sol·licitar el reingrés en el termini
establerts reglamentàriament.

No reben cap retribució. No es computa a efectes de triennis, grau i drets

passius, ni comporta reserva de plaça i destinació.

Per agrupació familiar (art. 89.3 EBEP)

Es pot sol·licitar per part del funcionari quan el seu cònjuge resideixi en altre
localitat per haver obtingut un lloc de treball estable, com a personal
funcionari o laboral fix en qualsevol Administració.

No computa a efecte de triennis, grau personal i drets passius.

No comporta la reserva de destinació.

No hi ha retribucions.

Per tenir cura d’un fill o filla o d’un familiar (art. 89.4 EBEP).

És una excedència que té una durada màxima de tres anys, per dos supòsits
diferents:

- Per tenir cura d’ un fill /a, és pot sol·licitar en qualsevol moment a partir del
naixement o de la sentència o de la resolució judicial de constitució de l’
adopció o acolliment.

- Per tenir cura d’ un familiar fins el segon grau de consanguinitat o afinitat,

que es trobi a càrrec del funcionari, i que per raons d’ edat , accident, malaltia
o discapacitat no pugui valer-se per sí mateix i no realitzi cap activitat
retribuïda.

El temps que el funcionari estigui en aquesta situació computa a efectes de

triennis, de carrera i drets del règim de la seguretat social que i siguin
aplicables. Comporta el dret a reserva de lloc de treball amb destinació
definitiva durant 2 anys. Després la reserva ho serà a un lloc de la mateixa
localitat i amb igual retribució.

El personal té dret a participar en els cursos de formació que convoqui l’

Administració. No té dret a percebre retribucions.
Aquesta excedència constitueix un dret individual dels funcionaris. En el cas
de que dos funcionaris generin el dret a gaudir-ne pel mateix subjecte
causant, l’ Administració pot limitar l’ exercici simultani per raons justificades
relacionades amb el funcionament del servei.

Per violència de gènere (art. 89.5 EBEP).

La poden sol·licitar les dones víctimes de la violència de gènere. No cal que

hagin prestat un temps mínim de serveis ni és exigible termini de
permanència.

La durada de l’ excedència en principi és de 6 mesos, però es pot allargar de

tres mesos en tres mesos fins a arribar a un màxim de 18 mesos quan les
actuacions judicials així ho exigeixin.

Durant els dos primers mesos la funcionària té dret a percebre les

retribucions íntegres i, si s’ escau les prestacions familiar per fill a càrrec.

Es computa a efectes de triennis, grau personal i drets passius.

Comporta la reserva del mateix lloc de treball.

Règim disciplinari

És troba regulat a l’ EBEP, al títol VII.

Principis de la responsabilitat disciplinària: (art. 94 EBEP)

a) Legalitat i tipicitat.
b) Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables i de
retroactivitat de les favorables.
c) Proporcionalitat.
d) Culpabilitat.
e) Presumpció d’ innocència.

A l’ article 95 l’ EBEP distingeix entre faltes molt greus, greus i lleus, establint
quines són les faltes molt greus, però deixant a les lleis de funció pública que
es dictin en desenvolupament de l’ EBEP la determinació de les faltes greus i
lleus.

Prescripció de les faltes i de les sancions. (art. 97 EBEP).

El còmput de prescripció de les faltes comença a comptar des del dia que es
va cometre la falta. El còmput de prescripció de les sancions comença a
comptar des de l’endemà de la fermesa de la resolució sancionadora.

Els terminis de prescripció són:

Molt greus Greus Lleus

Faltes 3 anys 2 anys 6 mesos
Sancions 3 anys 2 anys 1 any
Sancions que es poden imposar. (art. 96 EBEP)

a) Separació del servei dels funcionaris, que en el cas dels funcionaris

interins comporta la revocació del nomenament, i que només pot
sancionar la comissió de faltes molt greus.
b) Acomiadament disciplinari del personal laboral, que només pot
sancionar la comissió de faltes molt greus i comporta la inhabilitació
per ser titular d’ un nou contracte de treball amb funcions similars a les
que s’ exerceixen.
c) Suspensió ferma de funcions, o de feina i sou en el cas del personal
laboral, amb una durada màxima de 6 anys.
d) Trasllat forçós, amb canvi de localitat de residència o sense, pel període
que s’ estableixi en cada cas.
e) Demèrit, que consisteix en la penalització als efectes de carrera,
promoció o mobilitat voluntària.
f) Advertència.
g) Qualsevol altre que estableixi la llei.

Graduació de les sancions (art. 96 EBEP).

Es tenen en compte una sèrie de circumstàncies a l’ hora d’ imposar les

sancions:

- Intencionalitat.

- Negligència.

- Dany a l’ interès públic.

- Reincidència i grau de participació.

Procediment disciplinari (art. 98 EBEP).

L’ EBEP estableix un marc general i deixa la regulació al detall del

procediment disciplinari a les normes autonòmiques i locals.

El primer que s’ ha de tenir en compte que per imposar sancions és que ha d’

haver un procediment, ara bé per les faltes lleus els procediment serà sumari
i, en tot cas, s’ ha de donar audiència l’ interessat.

Es poden imposar mesures provisionals per tal d’ assegurar l’ eficàcia de la

resolució que pugui recaure.
Moltes gràcies!!!
Isabel Surís

Assessora jurídica RRHH

isuris@l-h.cat