OCUPACIÓ PÚBLICA

1. Què és la funció pública?

La funció pública i l’ocupació pública no són el mateix.
- Diversitat d’interessos i relacions jurídiques
- Dimensió individual i colectiva dels empleats públics
- Diferents elements organitzatius i competencials
- Heterogeneïtat del col·lectiu:
● Persones designades pels òrgans de representativitat democràtica i que presenten la finalitat
de dirigir les diferents AAPP. Connexió amb art. 23.2 CE i accés en igualtat de condicions als
càrrecs públics. Existència a nivell nacional, autonòmic i local.
● Persones que formen part d’algun organ administratiu amb finalitat consultiva i de defensa
de certs interessos. Aquest col·lectiu no té carácter permanent i no percep retribucions fixes
● Les persones que formen part de l’ocupació pública, treballen al servei de les administracions
públiques. Aquest col·lectiu és el més important i nombrós. Té relació estreta amb l'article 23
de la CE accés a la funció pública amb igualtat. No són treballadors, són funcionaris públics.
Més definicions
● Real Academia Española. Empleo público generador de una relación jurídica entre el estado y
su funcionario, que deriva de acto mixto, conformado por una parte estatuaria
preexistente….
● El conjunt de persones físiques que treballen per les institucions públiques realitzant les
seves corresponents tasques.

2. El marc jurídic constitucional de la funció pública. Quins són els preceptes que RRHH ha de tenir en
compte pels càrrecs públics.
- Espanya és un estat social i democràtic de dret art 1.1 CE
- Els òrgans de govern dirigeixen les AAPP
- Els principis que regeixen l’ocupació pública: mèrit i capacitat
- Article 10.3.3 Ce:
“La llei regularà l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d'acord amb els principis
del mèrit i la capacitat, les particularitats de l'exercici del seu dret a la sindicació, el sistema
d'incompatibilitat i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions.”
- Doctrina cientifica: “l’aplicació dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat són consubstancials a un
disseny professional de la funció pública, que relega a la categoría d’excepcional el sistema d’accés i
provisió de llocs de treball per raons de confiança política.” Sánchez Morón.

2.1. La relació estatutària dels funcionaris públics i la realitat del sistema duan en l’ocupació
pública.
- El règim dels funcionaris públics és estatutari.
- Els funcionaris no signen un contracte, tenen un nomenament.
- Característiques:
● Accés a la funció pública mitjançant un acte administratiu unilateral de nomenament i no
mitjançant un contracte.
● La relació de servei del funcionari i es regula amb caràcter impersonal per normes generals i
no mitjançant contractes individuals i convenis col·lectius.
● Els funcionaris no tenen drets adquirits al manteniment d’una determinada regulació.
- Profusa jurisprudència constitucional, confirmant aquesta relació (SSTC 57/1982, de 27 de juliol;
99/1987, 11 de jund; 129/1987, 16 de juliol i 293/1993, 18 d’octubre, entre altres.
 - Règim general, determinant la llei quins casos i sota quines condicions es poden reconèixer altres
possibles vies d’accés al servei de les AAPP.

2.2. Relació estatutàrIa dels funcionaris públics i sistema dual de l'ocupació pública.
Consideracions generals II.
- Evolució de les diferents necessitats de gestió de les AAPP
- sector públic que tracta gestionas segons la normativa, les competencias atorgades de les
AAPP quan les gestions són molt específiques.
- Nítida introducció i consolidació del personal vinculat sota el règim local. Motius:
- multiplicació de les formes de gestió, fragmentació en una pluralitat d’entitats i organismes
de diversa tipologia
- heterogeneïtat d’organitzacions i necessitats
- major flexibilitat d’aquest col·lectiu i aproximació a criteris de gestió privada.
- La convivència entre el règim estatutari i el laboral ha sigut el denominat règim dual.
- Reconeixement normatiu:
● Exposició de motius del EBEP 2007: “Partiendo del principio constitucional de que el régimen
general del empleo público en nuestro país es el funcionarial, reconoce e integra la evidencia
del papel creciente que en el conjunto de administraciones públicas vienen desempeñando la
contratación de personal conforme a la legislación laboral para el desempeño de
determinada tareas”.
● Determinades tasques. És necessari contrarestar aquesta delimitació amb les dades
objectives. En les AP locals el 54.15% del personal és laboral, en front al 31.7% que és
funcionari.

3. Tipologia d'empleats públics. Característiques principals.

-
Títol II del TREBEP - personal al servei de les administracions públiques
- es divideix en dos capítols.
- Destinat a les classes de personal art 8 a 12
- Destinat al personal directiu de les administracions públiques art 13
- Són empleats públics les persones que desenvolupen funcions retribuïdes en les administracions
públiques al servei dels interessos generals art. 8.1
- La doctrina es mostra crítica amb la definició utilitzada pel legislador, ja que és
indeterminada i pot englobar altres col·lectius com per exemple els càrrecs electes escollits
democràticament per realitzar funcions de carrec públic i no de funcio publica. Dos vessants
de l’art 23 CE
- Els empleats públics es classifiquen en:
- funcions de carrera:
- funcionaris interins
- personal laboral, ja sigui fix per temps indefinit o temporal.
- personal eventual
ACABAR DE COMPLETAR PWPF
4. Càrrecs electes. (NO)

Personal eventual. Característiques I

- Les lleis de funcio publica que es dictin per densevolupar el TREBEP determinaran els orgns de gover
de les AAPP que podrn¡an disposar d’aquest personal.
- El numero dmaxim de personal eventual sestablira pels respecitus orgams de govern.
- bl