Discursos sobre l’amor

A l’edat mitjana
i
A Tirant lo Blanc
 Capítol 117, 118 i 119 comença història amor

• 118 ja no és el cavaller ideal que no vol riqueses ni favors perquè només

busca triomf i glòria. Cau en l’enamorament exaltat dels trobadors, en aquell
sentiment que el transforma com si estigués posseït per una força malèfica i
benèfica alhora.
• Perd la llibertat i es posa en mans de Carmesina
• Home valent a la guerra però tímid i poc decidit en l’amor
• 119 Diafebus explica mentida a Carmesina
• Tirant ha viatjat fins Constantinoble només per veure-la, la fama de la seva
bellesa havia arribat fins a Sicília o la Bretanya francesa.

• Paral·lelisme amb amor de lluny de Jaufré Rudel: a Vidas se’ns explica que
fou príncep de Blaia i s’enamorà de la comtessa de Trípoli sense veure-la,
només pel que expliquen els pelegrins que venen d’Antioquia. Es feu croat
per veure-la, caigué malalt a la nau i el portaren a Trípoli on la seva
enamorada el prengué en braços. Recuperà oïda i respiració per instants i
morí. Finalment, la comtessa es feu monja.

• Tirant que guanya tots els combats i batalles, cavaller ideal que busca
triomf i glòria, cau malalt d’amor, pres d’un intens sentiment que
transforma els enamorats com si estiguessin posseïts per una força malèfica
i benèfica alhora.
Discursos sobre amor a l’Edat Mitjana

Concepcions sobre l’amor que es complementen,

contradiuen però conviuen
1. Ars Amandi
 1. Ars Amandi
• Origen Ars Amandi Ovidi, 43 aC, poema llatí que dóna pautes per seduir
un dona. Textos didàctics que expliquen que s’ha de fer per seduir una dona
• De Amore d’Andreu Capellà, segle XII, tractat escrit en llatí. Fin’ amors dels
trobadors (amor fidel perfecte).
• Amor=passió innata que comença amb la contemplació de la bellesa de l’altre
sexe.
Tres tipus amor segons Capellà

Amor pur: + valuós, uneix cors, contemplació

de l’ esperit i sentiments. Inclou bes i abraçada
però púdica. No comporta ofensa a Déu.
Amor mixt: inclou tots els plaers de la carn,
dura poc i hom es penedeix d’haver-lo practicat.
També és vertader però no és el preferible. Perill
caure en luxúria
L’amor que s’obté a canvi de
diners: menyspreable
 Procés d’aproximació 4 graus
La dona porta la veu cantant

1. La dona ha de donar esperances quan l’enamorament comença

2. Es pot deixar besar

3. Pot acceptar abraçades

4. Si practiquen l’amor mixt, pot lliurar tot el seu cos

2. Discurs moral del l’església
• Es condemnen amor, besades i sexe.
• Discurs de contenció i repressió.
• Allunyat de la realitat però arriba a tots els estaments en forma
de sermó que feien predicadors, tractats morals, llibres de vicis i virtuts
i manuals de confessió.
• Sexualitat només permesa dins del matrimoni per procrear.
• Parlen de com es combat perquè no tingui efectes nocius.
• Francesc Eximenis Lo cristià ( tocaments lícits i no lícits entre
• marit i muller).
3. Discurs de la medicina
 Arnau de Vilanova:

L’amor com un estat patològic amb efectes psicològics i físics.

El consideren una malaltia mental i està entre les que afecten el cervell dels individus.

L’amor és un pensament obsessiu, passió natural.

Causa: pertorbació en els processos de coneixement del cervell.

Per un excés d’escalfament, la facultat estimativa està pertorbada, de manera que

l’enamorat fantasieja erròniament que la seva enamorada és la més bella del món,
la desitja de manera immoderada i no pot pensar en res més.
Símptomes:
• Pèrdua de gana
• Manca de son
• Aprimament
• tristesa
• Malenconia

Remeis:
• Dieta lleugera
• Banys
• Passejar, llegir
• Dormir molt
• Escoltar música
• Escoltar consells de persones sàvies
Els quatre estadis pels quals tot enamorat cortès havia de transitar:

Fenhedor (o tímid, no s'atreveix a declarar el seu amor).

Pregador (o suplicant, la dama li dóna ànims per expressar el seu amor).

Entenedor (o enamorat tolerat, la dama li dóna penyores d'amor).

Drutz (o amic o amant, la dama li atorga el seu favor).

Tòpics sobre l’amor
L’ENAMORAMENT PER LA MIRADA: l’amor és una passió innata que
comença amb la contemplació de l’altre.
PRAECEPTOR AMORIS, “mestre d’amor”, tòpic en què l’amant inicia
l’estimada, jove i inexperta, en les arts amatòries, o l’autor posa la seva
experiència al servei del lector i li dóna consells perquè aprengui a enamorar les
dones.

El JOC DE L’AMOR, que pot referir-se al gaudi sensual o a l’amor com a

llibertinatge, com a pura diversió i cerca del plaer.

L’AMOR ADÚLTER té dos punts de vista: el de l’amant que manté relacions

amb una dona casada, i el de la dona que busca en l’adulteri una via per fugir de
l’avorriment i la rutina del matrimoni
Vulnus amoris, <<la ferida de l’amor>> una dolça ferida que provoca plaer i
sofriment al mateix temps.

El tòpic cortès de la mort per amor: l’extrema passió que captiva el cor de Tirant i
l’aparent indiferència de l’amada el porten a un estat absolut de melangia que el fa
pensar en la mort com a únic remei dels seus mals.

Presó d’amor l’home encadenat a l’amor que sent per la seva estimada. Els ulls de Tirant
restaran empresonats per sempre des del moment en què contemplarà la bellesa de
Carmesina. Tirant quan no estava enamorat, deia als enamorats: <<no us fa vergonya
privar-vos de la llibertat i posar-vos en mans de l’enemic>> (pàgina 94)
FLAMMA AMORIS o IGNIS AMORIS, ”la flama, el foc de l’amor”, una
passió fogosa que crema per dintre.

Furor amoris o l’amor com si fos una malaltia: <<la bogeria de

l’amor>>, la passió amorosa vista com una malaltia mental que ennuvola el
pensament.
Tirant es transforma en veure Carmesina. De fet, és un cavaller consirós
(absorbit per un pensament que el preocupa) que experimenta tots els
símptomes de la malaltia d’amor, un dels tòpics més característics del model
d’enamorament postulat per l’ideal cortès. Tirant en enamorar-se li diu al seu
cosí que té un mal molt gran:
''mai no he sentit un mal tan greu com el que ara sento, que ben aviat em portarà a la
mort miserable…”
 Militia amoris

El joc de l’amor: gaudi

sexual, l’amor com a
pura diversió en busca
del plaer
Descriptio puellae: elaborar un retrat canònic, que, des
del cap fins als peus. Anava presentant (adjectivant i
lloant) cada part del cos de la dama (cabells, cara, front,
celles, ulls, nas, boca, etc.).Vegem capítol 119 (pàgina
105):
<<I mirant la proporció que tenia la seva femenina i
delicada persona [...] i estava admirat dels seus cabells,
que resplendien en rossor com si fossin madeixes d’or,
[...] i encara estava admirat de les celles, una mica
alçades, quesemblava que haguessin estat dibuixades
amb pinzell, que no eren gaire negres per espessor de
pèls (...)>>
Collige virgo roses: el trobem en Plaerdemavida quan incita a Carmesina a disfrutar de la seva
joventut.

Carpe diem que significa aprofitar el dia. Aquest tòpic ens el transmet Plaerdemavida, quan explica a
Tirant i Carmesina que han d’aprofitar cada moment quan estan junts.

El primer tòpic que apareix és el Beatus Ille o feliç aquell que viu en contacte amb la natura, allunyat
de les riqueses, el representat en la novel·la és Guillem de Varoic, qui després de viure un vida de
cavaller, senyor feudal, envoltat de riqueses, decideix deixar-ho tot i retirar-se a la muntanya.
El tòpic Locus amoenus lloc agradable, paisatge bell, harmoniós, que idealitza la
natura i va relacionat amb l’amor; aquest tòpic ens el transmet Tirant lo Blanc quan
coneix a Carmesina, ja que es troba en un lloc idealitzat, en un moment i lloc idíl·lic,
perfecte.

Relacionat amb aquest tòpic, trobem l’ideal cavalleresc, això vol dir que el cavaller
no només és bon guerrer sinó que, a més a més, és culte, devot en la seva religió,
sensible i ofereix les seves victòries a la seva estimada. El màxim representant
d’aquest tòpic en el llibre, és Tirant i li ofereix les seves victòries a Carmesina.
Eufemismes per parlar sexe, sexualitat...

Eufemisme: per referir-se als Eufemisme: <<espasa>> per

genitals femenins podem trobar
diversos eufemismes com, per
exemple, <<lloc vedat>>,
<<secret>>no només per no
anomenar una paraula “tabú”, sinó
també per remarcar el significat de
tresor, cosa difícil de desxifrar...
referir-se a l’òrgan masculí.
Relacionat amb això, l’home
impotent dóna esplanissades (cops
de pla donats amb l’espasa) i el bon
amant estocades (cops donats amb
una espasa estreta i llarga):PÀGINA
172/ 173 Emperador ridiculitzat.
Relacionat amb la metàfora de l’amor/desig sexual és dolor trobem l’eufemisme <<enviar-se
el pinyol>>.Enviar-se és sinònim de empassar-se. L’eufemisme significa mantenir relacions
sexuals:

<<- Na núvia, com us trobeu vós ara que no crideu ni dieu res? Em sembla que ja us ha passat
el dolor i la pressa de la batalla. Que et vingui el dolor pels talons! No pots cridar una mica
aquell saborós ai? Que n’és De plaent quan se sent dir a les donzelles! Que callis és senyal que ja
t’has enviat el pinyol!>>(Pàg 171, capítol 220).

A la cita anterior trobem la metàfora <<la pressa de la batalla>>: que era el moment àlgid
d’una batalla, quan tenia lloc el xoc dels exèrcits enemics.
 Metàfores

Metàfora 1: L’AMOR I EL SEXE ÉS UNA GUERRA, l’amor i sobretot el

sexe serà identificat amb una batalla, guerra (capítol 220, pàg. 173)

Metàfora 2: L’amor i el desig sexual és dolor. De l’amor com a malaltia, amb

els seus remeis, tractaments mèdics... L’amor, el desig sexual també s’identifica
amb el dolor. El desig sexual, ens diu Plaerdemavida, s’identifica als talons, “a
nosaltres les dones el primer dolor ens ve als talons” (pàgina 137-38, capítol 162):
Relacionat amb tot el que hem dit anteriorment. Com que el desig i
l’amor són identificats amb la guerra, l’enemic sempre serà l’estimada,
que abans de calmar el nostre dolor, serà despietada i capaç de
deixar-nos morir. Tornem al capítol 118, en la conversa que manté
Tirant amb Diafebus, un cop ha caigut en el parany de l’amor. (pàg 94):

<<Sou ben folls els que estimeu. No us fa vergonya privar-vos de la

llibertat i posar-la en mans del vostre enemic, que abans us deixarà morir
que us tindrà pietat?>>
Les relacions sexuals metafòricament identificades amb una guerra i els
enemics són els amants... De la mateixa manera, en la guerra, els cavallers
–triomfadors- fan vessar molta sang de l’enemic. Paral·lelament, en les
relacions sexuals, quan són satisfactòries, hi ha sang.

Veiem en el capítol 162, quan Plaerdemavida, que ha observat la relació

sexual que han mantingut Estefania i Diafebus, manté una conversa amb
Estefania i aquesta vol amagar què ha passat. Plaerdemavida li diu:<<Jo no
sé si del nas o del taló- digué Plaerdamavida-, però heu perdut sang>>
(pàg 138)
Llenguatge militar per descriure possessió carnal. Influència de la literatura clàssica
(Ovidi).Tanmateix, la originalitat en Tirant lo Blanc, rau en el fet que trobem aquest
llenguatge en boca de personatges femenins. Vegem parlament de l’emperadriu a la
pàgina 262, 264 en capítol 434:
<<-Ara, doncs – digué la reina-, veurem què sabreu fer, que es veurà per experiència, que
heu d’entrar en lliça de camp clos, i no us tindré per cavaller si no us veig vencedor de la
delitosa batalla>>

<<- Cavaller gloriós, quedeu-vos en camisa i, descalç, aneu a posar-vos al costat d’aquella
que us estima més que la seva vida; i feriu fort amb els esperons, tal com correspon a un
cavaller, i deixeu de banda qualsevol mena de pietat>>
El bany com a remei per calmar el dolor, el desig
sexual, ja que l’amor era diagnosticat a l’Edat Mitjana
com una malaltia. És per això que també té prescrits
els seus remeis i metges recomanaven banys i aigua
freda per temperar desig sexual:(pàgina 142, capítol
163)
Jocs de paraules
Dins de la metàfora, tòpic que identifica l’amor amb una malaltia, trobem el joc
de paraules, concretament, paronomàsia “mal de mar”/”mal d’amar”. Tirant
s’enamora “ad visum” en veure Carmesina i, immediatament, pateix mal d’amors.
Amb la conversa mantinguda amb Diafebus en el capítol 118 fa un joc de
paraules (paronomàsia). (pàg 93, capítol 118)

En aquest mateix capítol 118 (pàg 94) trobem una paronomàsia amar/amarg, ja
que l’amor és dolor, l’amor és patiment, és, fins i tot, mort:<< No vulgueu
turmentar-me més- digué Tirant-, que no he sentit mai un mal tan freu com el que
ara sento, que em portarà ben aviat a una mort miserable o la glòria reposada si la
fortuna no és contrària, car la fi de totes aquestes coses és el dolor, perquè l’amor
és sempre amarg>>
 Capítol 118
• Quins tòpics sobre l’amor hi trobem? (almenys 5 tòpics)
• Metàfora? Cita’n l’exemple
• Jocs de paraules

Capítol 162
Metàfores. Cita’n els diversos exemples
 Capítol 127
• Quina teoria sobre l’amor trobem?
• Resumeix-la
• De quin discurs és partidari el personatge que explica aquesta teoria sobre
l’amor?
• Quin és el subjecte actiu en cada tipus d’amor definit (home o dona)?