“HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ANTIGA II” CURS 2019-2020

GRUP B (TEORIA). PROFESSOR JOSEP A. BERMÚDEZ

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

TEMA 3
ARISTÒTIL I LA PRIMACIA D’ALLÒ PARTICULAR: EL CONEIXEMENT DE LES
CAUSES.

1. L’OBRA ESCRITA D’ARISTÒTIL I LES PARADOXES DEL DESTÍ.

1.1 OBRES DE CARA A FORA, OBRES DE CARA A DINS.

1.2 EL PERIPLE DELS ESCRITS ARISTOTÈLICS FINS ANDRÒNIC DE RODES.

1.2.1 ELS ESCRITS QUE VAN DESPRÉS DE LA FÍSICA: META-FÍSICA. EL PROBLEMA DE

L’ORDENACIÓ.

2. LA RECUPERACIÓ DE L’EMPIREIA I LA PRIMACIA D’ALLÒ PARTICULAR.

2.1 CAL CONÉIXER ALLÒ UNIVERSAL, PERÒ... ON HI ÉS L’UNIVERSAL? AMB PLATÓ I CONTRA
PLATÓ.

2.1.1 NO HI HA CONEIXEMENT D’ALLÒ ACCIDENTAL

2.2 SABER I AMOR A LES SENSACIONS: LA INVERSIÓ DEL PLANTEJAMENT PLATÒNIC

2.2.1 ALLÒ UNIVERSAL NO CAL CERCAR-HO FORA DEL PARTICULAR.

2.3 NO TOT SABER ÉS IGUAL.

2.3.1 DELS ANIMALS ALS HOMES.

2.4 EXPERIÈNCIA, ART I CIÈNCIA.

2.4.1 LA DIVISIÓ DEL SABER EN ARISTÒTIL.

2.4.2 DIFERENTS TIPUS DE SABERS TEORÈTICS: FÍSICA, MATEMÀTICA I FILOSOFIA

PRIMERA.

2.4.3 EL CONCEPTE DE “THEORIA” COM A SABER DESINTERESAT.

2.5 LA SAVIESA COM A CIÈNCIA DE LES CAUSES.

2.5.1 LA INÚTIL “UTILITAT” DE LA SAVIESA: LA SEUA SUPERIORITAT.

2.5.2 EL SENTIMENT DE MERAVELLA COM A ORIGEN DE LA SAVIESA.

1
 “HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ANTIGA II” CURS 2019-2020
GRUP B (TEORIA). PROFESSOR JOSEP A. BERMÚDEZ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2.5.3 LA SAVIESA ENS “CANVIA”

3. LA TEORIA DE LES CAUSES EN ARISTÒTIL I LA SEUA “APLICACIÓ RETROACTIVA”.

3.1 PRESENTACIÓ DE LES QUATRE CAUSES.

3.1.1 EL CONCEPTE DE CAUSA “AITIA” COM A ALLÒ DEL QUE SE ÉS DEUTOR O ALLÒ
QUE ÉS RESPONSABLE DE.

3.1.2 CONÉIXER ÉS PARLAR DE LES CAUSES.

3.1.3 LES CAUSES NO PODEN SER INFINITES.

3.1.4 EL CONCEPTE DE PRIMER MOTOR: LA TEOLOGIA COM A FILOSOFIA PRIMERA.

3.2 ELS PRIMERS FILÒSOFS I LA CAUSA MATERIAL

3.2.1 LA SUPERIORITAT DEL PLURALISME FRONT EL MONISME

3.2.2 ANAXÀGORES I EMPÈDOCLES O L’ORIGEN DE LA PREOCUPACIÓ PER LA CAUSA

AGENT.

3.3 ELS PITAGÒRICS: UN AVANÇ INSUFICIENT EN LA TEORIA DE LES CAUSES.

3.3.1 EL PITAGORISME O LA PREOCUPACIÓ PER AL CAUSA FORMAL.

3.4 PLATÓ I LA TEORIA DE LES IDEES: A LA RECERCA DE LA CAUSA FORMAL.

3.4.1 SEMBLANCES ENTRE ELS PITAGÒRICS I PLATÓ

3.5 LA INSUFICIÈNCIA DELS PLANTEJAMENTS ANTERIORS.

3.5.1 TOTA LA FILOSOFIA ANTERIOR APUNTAVA CAP A ELL: UNA FILOSOFIA ENCARA
BALBUCEJANT.

3.5.2 PERÒ TOTA ELLA ERA ENCARA “MENOR D’EDAT”: CRÍTICA ALS PREPLATÒNICS.

3.5.3 LA INSUFICIENT REFLEXIÓ SOBRE LA CAUSA FORMAL O ESSÈNCIA.

3.6 MATAR AL PARE: CRÍTICA A LA TEORIA DE LES FORMES DES DE LA TEORIA DE LES CAUSES.

3.6.1 LES FORMES NO TENEN EXISTÈNCIA SEPARADA, NO SÓN ENTITAT, SÓN PARAULES
BUIDES.

3.6.2 DE QUÈ HI HAURIA FORMES? LA SUPERPOBLACIÓ DEL MÓN DE LES IDEES.

3.6.3 SI LES FORMES EXISTIREN SEPARADES DE LES COSES: COM PODRIEN CAUSAR RES?

4. EL CONCEPTE D’ENTITAT: MATÈRIA I FORMA.

4.1 A QUÈ ANOMENEM ENTITAT?

2
 “HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ANTIGA II” CURS 2019-2020
GRUP B (TEORIA). PROFESSOR JOSEP A. BERMÚDEZ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

4.1.1 ALLÒ UNIVERSAL NO ÉS ENTITAT.

4.1.2 ELS CONSENS DE LES ENTITATS SENSIBLES: ENTITAT COM A SUBJECTE.

4.2 LA TRIPLE CONSIDERACIÓ DELS ENS SENSIBLES: COM A MATÈRIA, COM A FORMA O COM A
COMPOST DE MATÈRIA I FORMA.

4.2.1 MATÈRIA I FORMA SOLS ES PODEN SEPARAR “LÒGICAMENT”

4.3 LA MATÈRIA COM A PURA POTENCIA.

4.3.1 LA INCOGNOSCIBILITAT DE LA MATÈRIA INFORME: MATÈRIA ALLÒ QUE QUEDA SI

LLEVEM TOTA LA RESTA

4.3.2 LA DISTINCIÓ ENTRE MATÈRIA ÚLTIMA DEL QUE ESTAN COMPOSADES TOTES LES
COSES I LA “MATÈRIA PRÒPIA” O PRÒXIMA D’UNA COSA.

4.3.3 EL CONCEPTE DE MATÈRIA EN ARISTÒTIL COM APRINCIPI METAFÍSICA, NO FÍSIC.

4.3.4 LES COSES SENSIBLES HO SÓN PER TENIR MATÈRIA, I FORMA.

4.3.5 LA MATÈRIA INCORRUPTIBLE DELS ENS NATURALS PERÒ ETERNS (MÓN

SUPRALUNAR): UNA PECULIAR MATÈRIA SOLS SOTMESA AL CANVI POSICIONAL.

4.3.6 LA IMMATERIALITAT DEL PRIMER MOTOR: ALLÒ PURAMENT INTEL·LIGIBLE ÉS

ACTE PUR, SENSE MATÈRIA, SINÓ LA REALITZACIÓ EN ACTE DE TOTES LES
POTÈNCIES.

4.4 LA ESSÈNCIA O “OUSIA” COM A FORMA I ACTE.

4.4.1 LA ESSÈNCIA NO ADMET GRADACIÓ: L’ESSÈNCIA ÉS SIMPLE.

4.4.2 ELS CANVIS D’UN ENS MAI AFECTEN A LA FORMA, SINÓ QUE AFECTEN A LA
MATÈRIA COM A SUBSTRAT.

4.4.3 TAN SOLS POT DONAR-SE DEFINICIÓ DE LES ENTITATS COMPOSTES, LES SIMPLES
ES MOSTREN.

5. EL CANVI EN ARISTÒTIL: POTÈNCIA I ACTE.

5.1 QUÈ CAL ENTENDRE PER “POTÈNCIA” O DYNAMIS?

5.1.1 POTÈNCIA COM A CAPACITAT O POSSIBILITAT (DE FER O PATIR)

5.1.2 LA IMPOTÈNCIA COM A PRIVACIÓ.

5.1.3 POTÈNCIES INNATES I ADQUIRIDES

5.2 QUE CAL ENTENDRE PER ACTE PER “ACTE” O ENERGEIA?

3
 “HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ANTIGA II” CURS 2019-2020
GRUP B (TEORIA). PROFESSOR JOSEP A. BERMÚDEZ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

5.2.1 ACTE COM A REALITZACIÓ PLENA. EL PROBLEMA DE LA DEFINICIÓ PER

ANALOGIA.

5.2.2 ACTE I MOVIMENT: QÜESTIÓ DE TELOS.

5.3 ÉS ABSURD NO DISTINGIR POTÈNCIA DE ACTE: CRÍTICA AL MEGÀRICS

5.3.1 LA REALITAT DE LA POTÈNCIA I LA SEUA DISTINCIÓ ENVERS L’ACTE.

5.4 L’EXPLICACIÓ DEL MOVIMENT A PARTIR DE LA DISTINCIÓ POTÈNCIA I ACTE.

5.4.1 EL CANVI COM A ACTUALITZACIÓ D’UNA POTÈNCIA.

5.4.2 LA POTÈNCIA EN ELS ENS ARTIFICIAL I ELS NATURALS.

5.4.3 POTÈNCIA I MATÈRIA INDETERMINADA

5.4.4 TOT I QUE SEMBLE EL CONTRARI, L’ACTE ÉS SEMPRE ANTERIOR A LA POTÈNCIA.