Sota aquestes línies trobareu les respostes a les preguntes de l’examen de

Microbiologia Molecular / Biologia Molecular de Procariotes que va tenir lloc el passat 17

de Juny.

Els interessats en revisar l’examen, ho podran fer en el meu despatx (C3/421) a la 4rta
planta de la Torre del Departament de Genètica i Microbiologia (Torre C3- senar) els
següents dies:

+ Dijous 20 de Juny de 12:00 a 13:15

+ Divendres 21 de Juny de 11:30 a 13:15.

D’acord amb les indicacions recollides en la Guia Docent de l’assignatura, us recordo que
el proper dia 26 de Juny a les 15 hores a l’aula C3/022 tindrà lloc l’examen de recuperació
per aquells que no hagin superat l’assignatura d’acord amb els criteris indicats en
l’esmentada Guia Docent.

En aquest examen també es podeu presentar aquells que vulgueu pujar nota sota
aquestes premisses:

1. M’haureu d’enviar per e-mail fins 48 hores abans de l’examen la renúncia explicita
a la qualificació obtinguda previament.
2. La nota final de l’assignatura serà la que s’obtingui en l’examen del dia 26 de Juny.
 RESPOSTES A L’EXAMEN DE MICROBIOLOGIA MOLECULAR
SEGON PARCIAL (17 de Juny del 2013)

Respongueu les vuit preguntes que trobareu tot seguit. Al final de l’enunciat de cada una
d’elles s’indiquen els punts que valen. En tots els casos, justifiqueu la resposta que doneu.

1. Tres cultius d’una soca salvatge d’Escherichia coli estan creixent amb uns temps de
generació de 20, 30 i 70 minuts, respectivament. En quin d’ells podem tenir la total
certesa que tots els seus gens tan sols tindran una còpia per cèl.lula? (1 punt)

RESPOSTA
Donat que les soques salvatges d’E. coli, i si no s’indica el contrari qualsevol soca és
salvatge, tenen una durada variable de la fase I del cicle cel.lular, mentre que les fases
C i D tenen una extensió constant de 40 i 20 minuts respectivament, serà el cultiu amb
un temps de generació de 70 minuts en el que podem tenir la total certesa que tots els
seus gens tan sols tenen una còpia per cèl.lula.

2. Una soca salvatge d’Escherichia coli està creixent en medi ric LB suplementat amb
glucosa. Si la transferim a un medi mínim amb glucosa, indicar si algunes de les següents
unitats transcripcionals tindran modificacions en el seu nívell d’expressió (2 punts)
i) L’operó lac
ii) Els gens que codifiquen els RNA ribosomals
iii) Els gens que codifiquen els transportadors electrònics que participen en la
respiració aeròbica
iv) Els gens que codifiquen la síntesi de lípids de membranes

RESPOSTA

El canvi de medi de cultiu, donat que en tots dos cultius hi ha glucosa, tan sols
afectarà als gens anabòlics (a través del ppGpp) dons passem de medi mínim a medi
ric. Per tant, hi haurà una disminució d’unitats transcripcionals destinades a
 l’anabolisme, que en aquest cas són els gens que codifiquen els RNA ribosomals i
aquells que codifiquen la síntesi de lípids de membranes.

3. Un llisat del bacteriòfag P22 obtingut sobre la soca UA2051 pateix una disminució de
cinc ordres de magnitut quan es titula sobre la soca UA2050 en comparació a quan es
titula sobre la soca UA2051. No obstant, si el llisat del P22 es fa sobre la soca UA2050,
no hi ha cap disminució amb independència que la titulació sigui sobre la mateixa soca
UA2050 o sobre la UA2051. Ambdues soques, que son de Salmonella typhimurium, són
isogèniques per tot el seu material genètic excepte que la soca UA2050 es portadora
d’un plasmidi. Quina explicació pot tenir la reducció esmentada en l’eficiència de
titulació del bacteriòfag P22? (1 punt)

RESPOSTA:
La diferència en el valor de la titulació s’ha d’atribuir a la presència del plasmidi en la
soca UA2050. El fet que no hagi una abolició total de la infecció sobre aquesta soca
amb el bacteriòfag P22 crescut sobre la soca UA2051 indica que es poden descartar
interferències “absolutes” sobre el cicle lític del P22 (com ara modificacions del
receptor de la paret, exclusió de la superinfecció, presència d’un profag homoimmune
en el plasmidi, etc). En aquest context, la única explicació factible és que aquest
plasmidi, com molts altres, codifiqui un sistema de restricció-modificació addicional
que restringeixi les partícules de P22 provinents de la soca UA2051

4. Seria viable una soca d’E. coli que presentés una mutació ocre en el seu gen dnaA i
també fos portadora d’una mutació Su+am? (1 punt)

RESPOSTA:
No serà viable dons l’existència d’una mutació ocre el gen dnaA tan sols es podrà
suprimir amb un tRNA mutat que reconegui el codó ocre, no pas el codó ambar.

5. Un colega de la universitat de Paris ens ha enviat una soca d’Enterococcus faecalis que
és capaç de conjugar amb una soca d’Escherichia coli. Mitjançant quin mecanisme de
transferència genètica es realitzarà aquesta conjugació? (1 punt)
 RESPOSTA:

Enterococcus faecalis és un dels diversos bacteris grampositius que es troben en el

tracte digestiu dels mamífers. L’únic mecanisme mitjançant descrit fins ara en el que
pot existir una conjugació entre un bacteri gramnegatiu i un altre grampositiu és
mitjançant els transposons conjugatius també coneguts com ICE.

6. Les soques UA3456 i UA3468 d’E. coli presenten respectivament en el seu cromosoma
un transposó que conté un gen de resistència a l’ampicilina i un altre que li confereix
insensibilitat a les sulfamides. En ambdós casos el transposó està insertat en un gen no
vital que es troba al costat de l’origen de la replicació cromosómica. Quina de les dues
soques pot veure afectat el seu nivell de resistència al corresponent antibiòtic segons la
riquesa del medi de cultiu? (1 punt)

RESPOSTA:
La resistència a l’ampicilina és dosi depenent, mentre que la resistència a les
sulfamides no ho és. Per tant, la soca que es veurà afectada per la riquesa del medi
serà la UA3456 que conté un transposó que determina resistència a la ampicilina. En
medi ric hi haurà més còpies del gen que codifica resistència a l’ampicilina, amb la
qual cosa incrementarem aquesta resistència.

7. Si s’infecta amb el bacteriòfag P1 una soca d’E. coli lisogènica pel fag Lambda,
obtindrem calbes de lisi? I si la infecció es dues a terme amb un fag Lambda? (2 punts)

RESPOSTA:
Els bacteriòfags atenuats Lambda i P1 són heteroimmunes donat que els seus
respectius repressors cI del cicle lític no reconeixen les mateixes regions operadores.
Per tant, la infecció d’una soca d’E. coli lisogènica per Lambda amb el bacteriòfag P1
DONARÀ calbes. Pel contrari, la infecció d’una soca d’E. coli lisogènica per Lambda
amb aquest mateix bacteriòfag NO DONARÀ calbes al ser immune a Lambda.
8. Donar una explicació al fet que el plasmidi R789 no es pugui replicar en una soca d’E.
coli portadora d’una mutació dnaAts quan la transferim a la temperatura restrictiva de
42oC? (1 punt)

RESPOSTA:
Els plasmidis per replicar-se han d’obrir el seu oriV ja sigui per un sistema de RNAs
propis, una proteïna pròpia (CopA) o mitjançant la proteïna DnaA de l’hoste. El fet que
o
el plasmidi R789 no es pugui replicar a la temperatura restrictiva de 42 C en un
mutant dnaA ts d’E. coli ens indica que la seva replicació depèn de la proteïna DnaA
d’aquest bacteri.