POETES DE GUANT I ESPARDENYA

Tendències poètiques: En relació a les dos tendències

(conservadora i progressista)tenim dos tipus de poetes: Els poetes
de guant i els poetes d’espardenya.
-Poetes de guant: eren autors de classes socials burgeses de idees
conservadores amb una visió idealitzada del nostre passat històric i
de la tradició del poble. Publicaven als Jocs Florals i la seua poesia
anava dirigida a un públic selecte. Utilització d’un llenguatge
precisament culte que emprava arcaismes.
-Poetes d’espardenya: eren autors de les classes mitjanes de idees
progressistes, liberals i republicanes amb una visió satírica amb
intencionalitat política. Aquestos publicaven a la premsa satírica i la
seua poesia anava destinada al gran públic; a més que utilitzaven
un llenguatge col·loquial ple de castellanismes i vulgarismes.
DIFERÈNCIES
POETES DE GUANT
Burgesos ( terrateninents,
benestants, professions liberals,
petita burgesia)
Públic “ de mentida”, un auditori
que semblva escoltar.
Públic que no consumia eixa
literatura. Versos només per al
Cèrtamen dels Jocs Florals.
Públic minoritari, que amés
parlaven més castellà que
valencià.
Retòrica idealista.
Van contra-corrent de les
tendències noves que hi entren.
CODI TANCAT
Arcaisme,
Llenguatge hermètic
Prehistòria ortogràfica i de
vocabulari (arcaismes i
cultismes)
TEXTOS FLORALESCOS
- Llegendes històriques per
reconstruir passat gloriós.
- Goigs i poemes religiosos.
Textos Pairalistas (rurals, l'horta) - Relacions costums i festes.
SIMILITUDS:
EL BÉ COMÚ PER LA LLENGUA, PER LA UNITAT DE LA CULTURA VALENCIANA.
POETES D'ESPARDENYA
Classe popular o menestral
Públic de veres (poble).
Públic que sí consumia
normalment.
Públic majoritari
Estètica realista
Segeuixen les literatures de la
Península.
CODI OBERT
- Història recent
-Actualitat del gust literari
- Llenguatge viu i col.loquial
- Ortografia funcional
- Vocabulari corrent (mots
grollers)
- Absència d'ideals polítics.
- Presència de temes quotidians
i domèstics.
TEXTOS FOLCLORITZANTS
- Quasi sempre escrit en vers
(romanços sobretot).
- Quintetes i epigrames.
- Textos periodístics (satírics)
- Textos realistes.