“Vaig veure un àngel poderós que baixava del cel vestit amb un núvol i coronat amb l’arc de Sant

Martí. La seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc. Va posar el peu dret
damunt el mar i el peu esquerre a la terra, va alçar la mà dreta cap al cel i va jurar pel qui viu pels
segles dels segles, dient: no hi haurà més Temps; i el dia de la trompeta del setè àngel, el misteri
de Déu es consumarà.” (Apocalipsi de Sant Joan, Capítol X)

1. Litúrgia de vidre
Entre les tres i les quatre de la matinada, el despertar dels ocells: una merla o un rossinyol
solista improvisa, envoltat de pols sonora, d’una aureola de trinats perduts molt amunt als arbres.
Transposin això al pla religiós: tindran el silenci harmoniós del cel.

2. Vocalise, per l’Àngel que anuncia la dels Temps

La primera i la tercera part (molt curtes) evoquen la potència d’aquest àngel poderós,
coronat per arcs de Sant Martí i revestit de núvols, que posa un peu sobre el mar i un peu sobre
la terra. La part central són les harmonies impalpables del cel. Al piano, cascades de dolços
acords blau-taronja que envolten, amb el seu carilló llunyà, la suau melodia del violí i el violoncel.

3. Abisme dels ocells

Clarinet sol. L’abisme és el Temps, amb les seves tristeses, les seves laxituds. Els ocells
són el contrari del Temps; són el nostre desig de llum, d’estrelles, d’arcs de Sant Martí i de
joiosos cants.

4. Intermedi
Scherzo, de caràcter més extravertit que els altres moviments, però que hi està vinculat,
no obstant, per certs “recordatoris” melòdics.

5. Lloança a l’Eternitat de Jesucrist

Jesús està considerat aquí en tant que Verb. Una gran frase, in nitament lenta, del
violoncel, magni ca amb amor i reverència l’eternitat d’aquest Verb punyent i dolç, “pels segles
dels segles”. Majestuosament, la melodia s’instal·la, en una mena de llunyania tendra i soberana.
“Al principi fou el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu”.

6. Dansa del furor, per les set trompetes

Rítmicament, el moviment més característic de tots. Els quatre instruments a l’uníson fan
l’efecte de gongs i trompetes (les sis primeres trompetes de l’Apocalipsi seguides de desastres
diversos, la trompeta del setè àngel anunciant la consumació del misteri de Déu). Ús del valor
afegit, de ritmes augmentats o disminuïts, de ritmes no retrogradables. Música de pedra,
formidable granit sonor; irresistible moviment d’acer, d’enormes blocs de furor porpra, de glaçada
embriaguesa. Escoltin sobretot el terrible fortissimo del tema per augmentació i canvi de registre
de les seves diferents notes, cap al nal del moviment.

7. Esclat d’arcs de Sant Martí, per l’Àngel que anuncia la dels Temps
Retornen aquí certs passatges del segon moviment. L’Àngel ple de força apareix, i
sobretot l’arc de Sant Martí que el cobreix (l’Arc de Sant Martí, símbol de pau, de saviesa, i de
tota vibració lluminosa i sonora). — Als meus somnis, escolto i veig acords diferenciats, colors i
formes conegudes; i, després d’aquest estat transitori, accedeixo a l’irreal i em sotmeto, en
èxtasi, a un vòrtex, a una compenetració giratòria de sons i colors sobrehumans. Aquestes
espases de foc, aquests rius de lava blau-taronja, aquestes estrelles sobtades: vet o aquí l’esclat,
vet o aquí els arcs de Sant Martí!

8. Lloança a l’Immortalitat de Jesucrist

Gran solo de violí, equilibrant el solo de violoncel del cinquè moviment. Per què aquesta
segona lloança? Aquesta s’adreça especialment al segon aspecte de Jesús, a Jesús-Home, al
Verb fet carn, ressucitat immortal per comunicar-nos la seva vida. És tot amor. La lenta elevació
cap a l’agut extrem, és l’ascensió de l’home cap al seu Déu, del ll de Déu cap al seu Pare, de la
criatura divinitzada cap al Paradís.

fi
fi
fi
fi
fi
fi