La meva relació amb el menjar – Angélica Liddell

Es necessari que mengi amb vostè?

En aquest lloc?

Es absolutament necessari?

Es necessari per la meva obra?

Vull dir, es necessari per la meva obra menjar amb vostè en aquest lloc?

Vull dir, es necessari per convertir-me en algú important?

Ho sento.

No puc.

No puc menjar en aquest lloc.

No puc menjar amb vostè en aquest lloc.

Em fa vergonya.

Jo només menjo a xinos.

Son els mes barats.

Només em sento a gust en llocs barats.

La meva obra pertany a llocs barats.

Jo vaig treballar a la meva obra alimentant-me de productes barats.

Només entenc de menjars barats.

Si vol parlar de la meva obra, haurà de ser en un lloc barat.

Ho sento.

La gentussa que menja en aquest lloc em fa fàstic.

Fàstic.

No m’importa si son bones o males persones.

No m’importa el partit qui han votat.

Em refereixo a la classe social, m’entén?

La classe social.

Hi ha massa diferencia entre ells i jo.

Es vergonyós.

La diferencia es vergonyosa.

Perquè se’n faci una idea,

es la mateixa diferencia que hi ha entre un africà famèlic i jo.

Ho sento.

Ho sento.

No puc menjar al costat d’aquesta gent.

Van massa nets

i la seva roba es massa nova.

Em fan fàstic.

El mateix fàstic que li faig jo a l’africà.

Les sabates d’aquesta gent son massa cars.

Així estan les coses.

Jo mereixo l’escopinada de l’africà.

Jo mereixo l’odi de l’africà.

Jo mereixo l’odi del pobre.

I la gentussa que menja dos plats i postra en aquest lloc mereix el meu odi.

Repeteixo, es tracta de la classe social.

Ja s’ha oblidat vostè de les classes socials?

Parlo dels diners.

Ja se que a vostè no li agrada parlar de diners,

li agrada parlar de cultura,
de Franca i de tot això,
li agraden els intel·lectuals,
els llestos,
gent correcta,
amb sentit d’allò que convé,
no li agrada embrutar-se la llengua parlant de diners,
com si la fotuda cultura no fossin diners.

Però a mi m’agrada parlar de diners.

Jo soc una filla de puta.

Jo soc una persona bruta.

Una autentica porca.

No m’importa suportar la seva merda a les meves mans.

A mi si que m’agrada parlar de diners.

Que cadascú pagui pels seus privilegis.

A canvi dels privilegis hem de rebre odi.

A mes privilegis mes odi.

Li puc explicar en termes de mercat.

Es alguna cosa semblant a la rendibilitat.

De cap i a la fi, l’estructura econòmica ens defineix.

I defineix les nostres relacions.

El nostre cercle d’amistats.

Les nostres afinitats.

Es una rendibilitat econòmica-emocional.

Els seus diners produeixen una renta emocional.

Es a dir, els seus diners produeixen odi.

A mes privilegis mes odi.

Em sembla just.

A la traducció em canviat el adjectiu demostratiu “aquell” per “aquest” per concretar la acció en el propi
restaurant.