Rim Kassemy, Rafika Yajjou, Núria Parra

ANÀLISI D’UN CONFLICTE ENTRE CULTURES

Introducció: Una parella adopta a un nen ghanès de 8 anys. Encara no parla l’idioma
molt bé l’idioma però pot comunicar-se mínimament. El nen menja amb les mans i amb
la boca oberta i això al pare li sembla fastigós i el reganya: és intrínsecament racista i
agressiu. La mare l’intenta calmar, és assertiva, ja que ella entén que prové d’una altra
cultura i que amb les manes netes no hi ha problema si es menja amb les mans; no
accepta discriminacions a casa seva. El nen és passiu, ja que es veu desconcertat i
desemparat en la societat occidental que és nova per ell, i trobant-se amb dos persones
que encara eren desconeguts per ell.
- Dona: Kofi! Vine, vine. És hora de menjar. Ves a rentar-te les mans.
- Nen: OK muma. (se’n va al lavabo)
- Home: Muma! Es veu que barreja anglès i català ara, aquest nen. Bonica, què
has preparat avui?
- Dona: Arròs jollof! He buscat una recepta al Youtube, em feia il·lusió que el
nostre nou fill es sentís com a casa. Sincerament, l’adopció no ha estat gens
senzilla. Mira que viatjar 12 h fins a Ghana! Però no passa res, no. El nostre
Kofi és molt maco, oi que sí?
- Home: Jollof? Mareta, a saber què hi portarà. Espero que no porti carn crua...
He escoltat dir que en algunes tribus africanes practiquen canibalisme. Quin
horror! I dona... jo hagués preferit algun nen més de per aquí a prop: Itàlia,
França... fins i tot el Marroc! Ja t’ho vaig dir, jo; aquest nen ens portarà
problemes!
- Dona: Com que problemes! Xaval, no li busquis els tres peus al gat. És un nen
com qualsevol altre. I no siguis burro! En Kofi ve d’Accra, la capital de Ghana,
no de cap tribu estranya!
- Nen: Muma, papa. Molta gana!
- Dona: Mira Kofi, saps què és això, oi? En menjaves molt fins fa uns dies!
- Nen: Jolloooooooffff! Gràcies muma. Tenir molta gana jo.
- Dona: Menja tot el que vulguis. Tingues. (comencen a menjar)
- Home: Mare de Déu santíssima! Xato, no saps que existeixen els coberts? No
t’han ensenyat mai a fer servir una cullera? I tanca la boca al mastegar!
- Nen: Eh? (el mira amb una cara perduda)
- Home: Ja sabia jo que alguna cosa aniria malament. Era d’esperar adoptant un
nen ghanès! Escolta, Kofi, deixa de fer les teves marranades africanes i agafa la
cullera, per l’amor de déu.
- Nen: Però... Jo menjar sempre així. Per què ara no? (amb la mirada baixa)
- Dona: Estimat, crec que estàs exagerant una mica. No passa res si menja amb les
mans si se les ha netejat prèviament.
- Home: Però tu t’escoltes? (la interromp) Si per començar, ni es vol ficar a la
dutxa per treure’s aquest color fastigós! Tu vols dir que s’haurà rentat les mans?
(senyala el nen agressivament)
- Nen: Perdó... Jo menjar amb cullera si vostè vol. (agafa la cullera dubitatiu)
 - Home: Com havia de ser des d’un principi, ha!
- Dona: Estimat, crec que estàs exagerant massa. Entenc el teu punt de vista i que
resulti xocant per a tu, però has d’entendre que una cultura diferent no vol dir
que sigui pitjor. Segur que el nen s’acostuma a utilitzar coberts ben aviat!
- Nen: (no sap manejar l’estri i se li cau ple al terra) Ho sento, ai, perdó papa.
(intenta recollir-ho amb la mà).
- Home: Què fas burro! Para, para. Ves a buscar un pany. Fes alguna cosa
productiva. No que se us dona molt bé netejar les cases a vosaltres? Doncs, va.
No em cabregis més que no em sé controlar.
- Nen: D’acord papa, vaig. No enfadis, sisplau, jo no passa res si no menjo amb
mà, menjaré amb cullera sempre. Ah! Buscar pany.
- Dona: Tranquil, Kofi. No passa res, ja aniré a buscar-lo jo, tu continua menjant.
- Home: No li diràs res, tu? Hauries d’educar-lo com déu mana, tant que volies un
mocós estranger!
- Dona: Carinyo, hauries de tranquil·litzar-te. Per començar, crec que el teu
comportament està sent de mal gust cap al nostre fill. Clarament es sent confós
en aquest entorn nou per ell! Hauríem d’ajudar-lo tots dos junts, ja que per això
l’hem portat a casa, per a estimar-lo. D’aquesta manera, tots estarem feliços i
contents! Si no fos el cas, l’atmosfera de la casa seria negativa i això ens
afectaria a tots. No, estimat?
- Home: Té lògica... però si en Kofi no canvia no hi haurà remei: l’educarem
encara que sigui per la força. De fet, quan jo era petit ma mare feia el mateix, sí.
A garrotades s’aprèn de tot. A mi tampoc m’agradava dutxar-me però mira’m
ara.
- Dona: Fes-me cas, va, demana-li perdó.
- Home: Estàs boja? Passo.
- Dona: Demana-li perdó.
- Home: Et poses del costat d’aquest que l’acabes de conèixer i de mi no, que
estic patint per això?
- Dona: Demana-li perdó. Ja t’ho he explicat de bona manera, saps que no
m’agraden els prejudicis cap a ningú i menys cap al meu nen.
Dona: assertiva, assertivitat empàtica, enunciats en primera persona, disc ratllat
Home: agressiu, comparar, identificar-se, discutir, prejudici
Nen: passiu
Anàlisi

Respecte les posicions de les parts plantejades, és a dir, la seva postura inicial i les
seves demandes concretes, podem dir que: l’home es veu disgustat amb la poca higiene
i costums arrelats en la seva persona, disgust que canalitza de forma agressiva al seu fill
adoptat; la dona pretén viure calmadament i feliç conciliant els possibles conflictes que
puguin sorgir, però amb visió optimista ja que estima el seu nou fill, i el nen, que inicia
quasi sense poder-se comunicar i desorientat en un món occidental amb els costums i
maneres del qual no n’està familiaritzat.

Pel que fa als seus interessos, es pot afirmar que: l’home vol que el fill actuï acord amb
els seus principis, vol que mengi amb coberteria i que sigui net, el fill vol menjar i estar
tranquil i feliç en el nou ambient en el qual es troba, i la dona vol conciliar ambdues
parts, i viure una vida tranquil·la i feliç tots junts.

Pel que fa a les necessitats de les respectives parts, les descriurem a partir de la
piràmide de Maslow. Respecte les necessitats de l’home, podem dir que les
fisiològiques, les més bàsiques, no es veuen amenaçades en el conflicte. Mentre pugem
per la piràmide, observem que no té falta de prejudicis, acceptació de fets ni resolució
de problemes. Encara no està conciliat amb ell mateix, i per això es veu en conflictes
amb altres. Es veu amenaçat per la nova figura que habita la casa. La dona sembla
satisfer totes les necessitats, segons el diàleg que hem vist, ja que es troba en sintonia
amb ella mateixa i el seu entorn, i és capaç de fer de mediadora. El nen abans de venir a
la nova casa tenia dificultats per satisfer les necessitats més bàsiques com l’alimentació,
però ara es troba en procés de trobar-se a ell mateix i arribar a esglaons més alts de la
piràmide.

La relació entre les diverses parts del conflicte és certament clara i definida. L’home i la
dona són una parella establerta que conviuen en un mateix domicili, tenen una relació
estreta i afectiva però com totes les parelles existeixen discussions puntuals. El nen
ghanès s’ha incorporat recentment a la família i al domicili. Més endavant formarà una
relació igual d’estreta, tot i que en aquest moment encara no es coneixen.