Babies

Snia Balcells Sandra Bosch Raquel Candel Carlota Aritzeta

MAT 1,A (Grup 4)

GRAU EN EDUCACI PRIMRIA Assignatura: APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT Professora:CONXITA VENDRELL

FACULTAT DE CINCIES DE LEDUCACIUNIVERSITAT DE LLEIDA

 Introducci
El documental que hem mirat, Babies, es tracta d'un petit estudi del

desenvolupament de quatre infants provienents de diferents contextos durant el seu primer any de vida. El documental consta descenes sobre cada nen, fent que aix poguem comparar la seva evoluci i les diferncies de cadascun i dels seus entorns. Els nens procedeixen de Nambia (Ponijao), Monglia (Bayarjagal), Jap (Mari) i Estats Units (Hattie). A continuaci es pot observar un anlisi detallat del desenvolupament de cadascun dels infants i les seves caracterstiques principals.

1. Ponijao
Ponijao s un nen que pertany d'Opuwo, a una tribu A Nambia.

causa de que es tracta d'una tribu subdesenvolupada, el nen neix en unes condicions molt precries, per no dolentes segons la seva cultura. L'entorn familiar del nen no est clarament determinat, ja que el pare no apareix en cap ocasi i l'infant noms s cuidat per la mare, germans i altres dones de la tribu. A causa de que la mare i el nen passen gran part del seu temps lliure amb altres famlies, el petit Ponijao pot experimentar emocions afectives amb altres infants i conixer nous aspectes per a ell. Es pot dir que la manera d'aprendre de Ponijao s bastant autnoma i instintiva, doncs t molt de temps per observar el seu entorn i, a causa d'aix, acaba imitant tot el que l'envolta: a la mare, als animals, etc. Aix doncs, tamb podem dir que els seus moviments no estan restringits per ning. El petit porta una roba que li permet expressar-se completament, no el reprimeix i t una total i plena llibertat. Cal dir, per, que s una vestimenta molt bsica i que protegeix poc a linfant de les inclemncies climatolgiques o daltres tipus que hi puguin haver. El nen disposa de tot l'espai que vol per a jugar i desenvolupar-se ja que la majoria de vegades es troba a l'aire lliure. Tot i que gaireb sempre est amb la mare, el

[2]

nen est exposat a perills, ja que se li permet fer el que vol i amb el que vol. Ponijao no disposa de joguines creades sin que juga amb el que primer troba. Aix pot ser un perill ja que a vegades podria fer-se mal sense voler i tocar alguna cosa ofensiva. La mare, la qual es fa crrec del nen i com ja sha dit anteriorment, passa tot el dia amb la criatura, alimentant-lo quan s degut i vigilant-lo. Tot i aix, a pesar de qu hi passa molt de temps, el nen no esta gens oprimit ja que t molta llibertat per fer el que vol i experimentar per si mateix. No obstant, la mare li proporciona estmuls com sn la repetici de sons, elogis, carcies, avisos... El nen no segueix un horari determinat; menja quan t gana, dorm quan t son... No segueix cap rutina marcada per la mare. Tenint en compte l'entorn en el qu viu, el nen est ben cuidat, ja que dins de la seva manera de viure la mare el tracta b: el mant net (a la seva manera) i intenta satisfer les seves necessitats bsiques quan el nen ho requereix. A pesar daix, hem de tenir en compte que Nambia s un pas subdesenvolupat i , per tant, gaireb no disposen davenos de cap mena. El nen presenta reflexos innats com picar objectes, succionar, mossegar, tocar les coses... El gateig apareix per iniciativa del prpia de linfant a causa del seu afany per investigar ms i ms. A partir d'aqu, al cap dun temps, apareixeran les seves primeres passes, amb ajuda, per, de la seva mare.

2. Bayarjagal
En Bayarjagal s un nen que va nixer a Monglia. Els seus pares sn agricultors nmades, per durant un perode de temps viuen establement en una barraca, juntament amb animals que pasturen a laire lliure. La barraca s petita, lluminosa, amb una decoraci catica i desordenada, no gaire neta.

[3]

La famlia viu sola al mig del camp per es poden desplaar a la ciutat. Aix es pot observar quan la mare dona a llum, ja que es troba en un hospital. Les condicions en qu viu aquesta famlia no sn gaire adequades segons el nostre criteri; el nen no esta gaire protegit dels perills i la higiene del lloc no s gaire bona. Tot i aix, cal dir que de tant en tant un metge fa revisions mdiques a linfant. Aquest nen, segons la nostra opini, s el que creix ms sol dels quatre: gaireb l'nica persona que es fa crrec d'ell s el seu germ i aquest el pega, el fa plorar, l'abandona... Est molt gelos. Els pares no estan pendents d'ell: el deixen moltes hores sol al llit o a casa, no lestimulen ni de manera cognitiva ni lingstica, no tenen un horari organitzat per a ell... Creiem que aix podria desembocar en futures mancances per al nen. Encara que durant l'embars la mare es tocava la panxa de manera protectora i quan el nen va nixer li feien carantonyes, desprs ja no l'atenien gaire. No surten mai a passejar en famlia, tampoc reben visites de gaireb ning. El nen noms es relaciona amb el seu germ i en una limitada ocasi amb un altre infant. Tot i que els pares no sen fan gaire crrec, la mare s la qui el cuida ms; s la que lalimenta, a vegades hi parla, el renya... Bayarjagal es realitza autnoma, ja que no rep gaireb cap estmul per part de ning. Els seus moviments sn molt restringits ja que quan va nixer el van embolicar amb una mena de farcell molt pres i aix shi va estar durant mesos. Desprs, el seu moviment es limita a la petita barraca on viu. s un nen que t curiositat per conixer coses i investiga tots els objectes o jocs que hi ha a casa, mossegar, babar... Linfant, igual que Ponijao, tamb gateja. Ho fa sol, sense ajuda de ning. Desprs destar-se mesos gatejant comena a intentar caminar, tamb sol. La mare en alguna ocasi lajuda i lanima. El nen, de mica en mica, agafa confiana fins que aconsegueix caminar; sesfora fins que ho aconsegueix. siguin o no nous per ell. T reflexos innats com succionar,

[4]

3. Mari Chan
La petita Mari va nixer en un Hospital, a diferncia del nen de Nambia. Els pares desitjaven tenir-la, doncs al vdeo apareixen imatges dabans del seu naixement on, contents, lacaronaven a travs de la panxa. Quan la nena nasqu, se la miraven somrient i li feien carcies. Nestaven molt pendents. Es tracta duna famlia Japonesa que viu, concretament, a la gran capital: Tokio. Aix doncs, la nena creix envoltada dun entorn ric, ple de noves tecnologies i avanos de tota mena. La famlia sembla benestant i viuen en un pis/tic des del qual es veu tota la ciutat. Es tracta dun pis molt nt, segur, espais, llumins, amb una decoraci de colors clars, en el qual no es senten sorolls estridents i shi respira un aire destabilitat i harmonia. Al pis hi viuen ells tres i un gat que tenen com a mascota. Es pot dir que s un model de famlia fora modern. Els pares treballen i estan bastant pendents de les seves feines, sembla ser que per a ells el treball s molt important. La relaci entre la mare i la nena potser s una mica ms estreta que la que mant la nena amb el pare, doncs al vdeo apareixen bastants imatges ms de la mare amb la nena que de la nena amb el pare: ella la treu a passejar, la fa jugar, lalimenta, van a una mena de terpia estimulant juntes, la porta al zoolgic... Amb el pare tamb fa coses, per no tantes. A causa de la feina dels pares, la nena s portada a una guarderia, on sen fan crrec unes vetlladores. Aix doncs, la Mari t loportunitat de relacionar-se amb altres nens i nenes. Tamb t aquesta mateixa oportunitat quan la mare la porta de passeig junt amb altres mares i els seus fills. La Mari, com la majoria dels nens, ho observa tot amb gran atenci. Mira tot el qu lenvolta detingudament, t ganes de tocar coses i experimentar amb elles. Observa els moviments dels seus pares amb gran concentraci mentre ells estan amb ella o tamb quan estan ocupats. Rosega coses, les baba, se les fica a la boca. Juga amb el qu se li posa al davant, experimenta amb el qu s nou, amb tot el que t a les mans. Es familiaritza amb lentorn que lenvolta, ple de tecnologia i

[5]

avan. Els seus moviments no acostumen a ser restringits, per s que li fan seguir un horari. Els seus pares li proporcionen joguines i objectes per tal que la nena desenvolupi els seus sentits i es distregui duna manera agradable. En aquest cas tamb apareix el gateig, sembla ser que bastant incentivat per estmuls que els pares fan a la nena (mitjanant una pilota que ella ha de seguir), per tamb pel seu impuls propi. Al principi li costa, per naprn, de mica en mica. La petita Mari intenta imitar sorolls i a la mare quan parla. Fa sons, comena a intentar vocalitzar algunes coses. Aprn coses noves sola, per tamb amb ajuda. Els seus pares la renyen quan no fa les coses b i tamb lelogien quan fa el qu s degut, saben el que vol i intenten satisfer les seves necessitats en la mesura del possible i rpidament. Quan ja porta un temps gatejant intenta donar els primers passos, la nena ja ha complit el seu primer any de vida. La Mari saixeca sola de terra, per cau. Tot i aix, no es rendeix i ho torna a intentar. No t gaire equilibri, per es mant dreta. Saguanta amb el que troba per tal de no caure i aprendre a aguantar-se. Al cap dun temps, la nena ja ha aprs a caminar i sho passa b; encara no ho t dominat del tot i cau a terra, per no es rendeix. Al final de la pellcula la nena ja sap caminar perfectament, plega coses de terra, es planta, sassenta quan vol. Aix doncs, podem dir que apareix intencionalitat per tal daconseguir certes coses. Des del nostre punt de vista, encara que lentorn de la nena sigui molt bo (bona higiene, bones condicions de vida, bon menjar...) li falta alguna cosa. Els seus pares lestimen molt, per direm que no nestan prou pendents. Es mouen entre una societat treballadora, atrafegada i ocupada, dedicada a la feina, i en formen part completament. Ells dos estan molt pendents dels seus respectius treballs, tant que a vegades no fan prou cas a la nena, o quan estan amb ella tenen el cap en altres llocs o fan altres coses (ex: escena del pare captant latenci de la nena amb un sonall mentre parla amb el telfon mbil o del pare treballant amb la nena a la falda). Creiem que la nena es sent una mica sola ja que a vegades fa coses que sembla que siguin per captar latenci dels adults: quan la deixen a la guarderia es fica a plorar per a qu alg latengui, quan juga i no sen surt senfada moltssim i esclata a plorar en una rabieta com per captar latenci (per ning li fa cas), quan el pare la deixa a terra mentre ell treballa ho comena a tirar tot, cridar, moure les

[6]

coses... La majoria de vegades que la nena requereix atenci dels pares ho fa mitjanant el plor. A pesar daix, la cuiden molt b, li procuren el millor i es nota que volen que aprengui rpid, doncs lapunten a un curs on li fan fer activitats per raonar i pensar i no li falta de res, en cap dels sentits.

4. Hattie
La Hattie s una nena d'una

americana

provinent

famlia benestant. La seva famlia est composta per la mare, el pare, ella i un animal de companyia; un gat. La Hattie s una nena molt activa i juganera, amb ganes d'aprendre coses. El seu entorn s bo: es tracta d'una societat molt avanada en tots els aspectes i gaudeix de gaireb tots els bns que existents: bona alimentaci, bona higiene, actualitzacions constants... La persona adulta encarregada de cuidar de l infant s la mare gaireb sempre, tot i que el pare tamb assumeix la seva responsabilitat i tamb interactua fora amb la nena. La famlia plegada acostuma a fer activitats conjuntes, per tamb per separat. El pare, per exemple, assisteix amb la nena a una sessi de grup estimulant per a pares i fills. En alguns casos, si els pares han de deixar la nena amb alguna altra persona per cuidar-la, li diuen a lvia. s una famlia fora unida. Viuen en una casa bonica, ben cuidada, de mides adients. La decoraci s clara i ben estudiada, tot s molt harmnic. No s un entorn gens perills per la nena. Els pares de la Hattie sempre procuren tenir-la dins del seu camp visual per poderla vigilar procuren satisfer les seves necessitats fisiolgiques rpidament. La nena disposa de tot tipus de joguines i estmuls agradables per tal de mantenir-la distreta, per alhora per aprendre, doncs molts dells sn per pensar. Lestimulaci cognitiva i lingstica de la nena s cosa dels pares, ja que li parlen constantment duna forma clara i audible i utilitzant frases curtes. Aix incentiva molt a la nena a imitar-los i a comenar a parlar ms rpidament. La intenta repeteix en diverses ocasions el qu els seus pares diuen. A ms a ms, tamb rep altres estmuls visuals que la nena imita, com per exemple uns exercicis deducaci fsica. La Hattie tamb t altres reflexos innats com sn el rosegar, mossegar, babar, palpar... ho intenta experimentar tot.

[7]

El clima emocional de la Hattie s molt bo, ja que si fa les coses b rep elogis pel seu comportament i no la criden. Intenten fer-li veure el qu est b i el qu no. Els adults acaronen l infant i li mostren emocions positives. Intenten transmetre-li bones vibracions. La Hattie gaireb no ha tingut control de

moviments ja que no la deixen mai ms duna hora sola al seu bressol, no li prohibeixen fer coses i la vesteixen amb roba que li permet llibertat de moviment. A ms a ms, fa activitats musculars diriament. La seva experincia social s fora bona ja que mant relaci constantment amb adults i algun altre infant. Tothom la tracta duna manera molt afectiva. La nena aprn a caminar i a gatejar motivada pels seus propis impulsos per tamb grcies als estmuls dels seus pares. Ells lanimen en tot moment, fent aix una mica ms planer laprenentatge de la nena. A pesar de caure moltes vegades, ella es torna a aixecar sense rendir-se. Lluita pel que vol aconseguir.

Conclusions
Creiem que no pel fet de viure entre una societat ms o menys desenvolupada o tenir ms o menys recursos un infant hagi de desenvolupar-se fsica o mentalment ms rpid que un altre. Tots sn diferents i necessiten el seu temps i les seves maneres daprendre. Pot ser s que alguns estmuls fan que linfant shabitu ms aviat que un altre a certes coses, per tots necessiten el seu temps per realitzar-se. Tamb opinem, grcies al que hem vist, que pot ser s que hi ha maneres ms bones que altres densenyar a un infant i llocs ms adients/preparats per a viure-hi confortablement, per tots els nens, per una via o per una altra, gaireb sempre acaben aprenent el mateix i acaben passant per les mateixes fases. Pensem que totes les cultures tenen coses bones i coses dolentes vers leducaci i el creixement dun infant.

[8]