Nens i gats,

bona combinaci?
1
RedacciRussellPrice
FotografiaCrditos
DissenyCetic
Contacteinfogeacat@gmail.com
www.facebook.com/Geacat.org
@geacat
www.geacat.org
Gesti tica Animal
h
e
h
a
d
e
n
Editorial
"Aviat donar a llum i tinc un gatet precis, s de carrer per bonssim,
lhem criat nosaltres, est vacunat, desparasitat i castrat. Per no deixa de
ser un animal, amb la qual cosa s lgic que menvaeixin certs dubtes... "
"Estic embarassada i he donat negatiu a la toxoplasmosi. El metge m'ha dit
que mhe de desfer del gat."
"Tindr un nad i em fa por que el gat asxi al meu ll al bressol ... La
meva mare diu que els roben l'aire. s aix cert?"
I si el meu nad s allrgic al gat?"
"El gat ha comenat a orinar a l'habitaci del nad i tota la famlia m'est
pressionant perqu el porti a la gossera..."
Aquestes sn algunes de les informacions que les organitzacions de Drets
Animals especialitzades en gats lliures i domesticats reben diriament a
travs del mail, el telfon o, en les pitjors situacions, en una nota, adjunta a
un transport, sense remitent per amb un gat dins.
Qu podem fer perqu la combinaci d'un gat pre-existent i un nad
acabat de nixer no siguin incompatibles en tantes llars? Doncs d'entrada
desmentir fallcies, rebatre prejudicis, explicar realitats i ajustar els
desajustaments que puguin produir-se, perqu en la convivncia entre
individus de diferents espcies o ns i tot de la mateixa, sempre es
produeixen desajustos. Sempre. I tirar la tovallola abans de
comenar s, com a mnim, un gran fracs per a tothom.
Deixem que el coneixement sigui el jutge, que sigui
l'experincia i la informaci el que ens faci decidir si un gat i
un nad sn una possible bona combinaci. I si per algun
motiu irresoluble no ho fos, posem-nos a treballar perqu un
naixement no signiqui una mort.
Que aix mai s una bona nova.
S. Donoso
2
3
El gat perfecte
h
e
h
a
d
e
n
4
P
e
n
n
s
t
a
t
e
n
e
w
s
El gat perfecte s el gat que existeix. No hi ha
gats policia, ni guardians, de rescat, pigalls,
detectors d'explosius o drogues, pastors,
portadors de trineus, de caa ... ni tan sols hi
ha gats que et portin el diari ni les sabatilles
quan arribes esgotat casa, perqu els gats no
necessiten fer res per ser perfectes, estan
adaptats perfectament al que les seves
necessitats dicten i no necessiten fer res per
congraciar-se amb nosaltres.
Si estudiar a un gos implica destruir mites,
explicar el que s un gat implica explicar el
misteri que, al llarg de la histria de la
humanitat, ha fet de la nostra convivncia una
histria de fascinaci per la seva aparena i el
seu carcter alhora que una histria de les
nostres fbies ms arrelades, com les que
pateixen altres animals que ens provoquen
por.
M
R
.
B
e
c
k
5
El gat s una anomalia de la domesticaci ja que, en
llibertat, la resta d'animals domesticats sn animals
socials. Els avantpassats i anlegs salvatges de
gossos, ovelles, vaques, cabres, rucs, gallines,
porcs, necs... viuen en grups, en societat, pel que
disposen d'unes desenvolupades regles per a una
bona convivncia. Els gats, al contrari, tenen ances-
tres que sn completament solitaris per naturalesa pel
que no ens ha d'estranyar que els senyals d'ame-
naa siguin tan evidents en un gos i molt ms varia-
bles en un gat, que pot mostrar des d'una sonora
bufada per dir-nos que se sent a disgust amb la nos-
tra companyia, a un subtil moviment d'orelles per
indicar el mateix.
Els gats ocupen el seu propi nnxol i dest biolgic,
tenen les seves prpies lleis d'interacci social i les se-
ves prpies formes d'ordenar i percebre el mn i
molts dels comportaments que els humans podem con-
siderar anmals o incorrectes sn, bsicament, compor-
taments naturals, imprescindibles i essencials per a
ells, per al seu desenvolupament com a individus i
perqu visquin les seves vides com dicta la seva na-
turalesa.
Com tractem els gats?
Alguns gats sn tractats en algunes famlies com si fos-
sin nadons humans, se'ls mima com si fossin el nad
de la famlia i encara que aix pot ser acceptable si
est d'acord amb el temperament del gat i tots els
membres implicats, quan arriba el nad hum de veri-
tat es poden produir problemes.
Aquests problemes poden ser greus si el gat s
adult, ha estat tractat sempre d'aquesta manera i,
sense ra aparent o convincent per a ell, de sobte
deixa de ser el centre d'atenci per ser relegat i per-
seguit per pujar al sof quan ns ara ho ha fet sense
problemes. Si volem modicar les conductes hau-
rem de fer-ho de forma gradual i en positiu, tot i que
deixar de pujar al sof per l'arribada d'un nad no
sigui una ta realment imprescindible per a la convi-
vncia.
Encara que cada gat, igual que cada nad i cada
persona, s diferent, hi ha alguns consells bsics
que ajudaran a facilitar la convivncia entre tots els
membres de la famlia, els antics i els nouvinguts.
h
a
h
e
d
e
n
6
s bo conviure amb un gat?
Immagina
7
A part que tots els animals ens mostren valors i
coneixements bsics sobre la vida i la mort, el sexe i la
reproducci, la malaltia, el dolor, la responsabilitat ... hi
ha altres motius perqu els nens convisquin amb
gats: la diversi que suposa per un nad aprendre
observant la quantitat de coses divertides que fa un
gat, la facilitat de
convivncia pel
seu sigil i
independncia, la
millora de la
salut que suposa
conviure amb
ells per evitar
futures possibles
allrgies (la
revista
Pediatrics, va
publicar un
estudi dut a
terme en nens
per la Universitat
de Kuopio a Finlndia, on es demostra que els petits
que creixen en una casa amb, com a mnim, un animal
d'una altra espcie, tenen menor tendncia
d'emmalaltir per afeccions respiratries i infeccions
d'oda.
Els cientcs van concloure que aquests nadons
emmalalteixen menys, es curen abans i necessiten un
menor tractament antibitic.
Desenvolupament fsic
Tenir un gat a casa impulsar la necessitat de practicar
habilitats motores en el nen, des de la necessitat de
tocar el seu moviment, ns a la de seguir o de
crrer per tocar al gat que s'enla a dalt d'un armari
perqu el deixi tranquil.
Desenvolupament social
El gat pot actuar com a facilitador social per al nen.
Els gats ens accepten com som, per alhora ens
rebutgen quan els interessa, aix permet una classe
prctica sobre les relacions socials que sestabliran en
el futur, amb altres individus.
L'acceptaci i la
frustraci formen part
de l'aprenentatge
d'aquestes relacions.
Desenvolupament
emocional
El gat pot facilitar
aspectes com
l'autoestima, el sentit de
la responsabilitat,
l'autoconana... als
tres anys d'edat, un
nen pot omplir el bol
del seu menjar i
l'aigua. Als cinc pot ajudar a netejar la zona on
dorm i comenar a comprendre aspectes bsics
sobre la responsabilitat, l'atenci i la cura. Als 9
10 anys, estar perfectament capacitat per
entendre totes les necessitats, fsiques i emocionals
d'un altre sser...
Desenvolupament cognitiu
Portar el nen al veterinari li permetr fer preguntes i
motivar els seus aprenentatges per saber ms del gat
i com tenir cura d'ell. Fomentar la seva curiositat s
una bona forma de desenvolupar-se.
Aprenentatges i desenvolupaments
guiness duck
8

Nens menors d'un any

Se sentiran fascinats amb el gat i els seus
moviments, als 10-12 mesos s'adonaran que no s un
peluix, encara que no estaran preparats per acariciar-lo
amb moviments suaus i coordinats, i a cap gat li
agrada ser acariciat de forma brusca.
El gat se sent atret per l'olor del nad, per les seves
joguines, pel bressol i l'agradable temperatura del
seu cos... desprs del contacte fruit de l'exploraci,
el gat permetr un contacte afectiu del nad si
aquest controla les seves carcies, el ronroneig s
prova d'aix. Si se
sent molest, l'ideal
s que pugui marxar
i descansar de la
interacci.
Nens d'un a tres anys
Segons l'etleg
Desmond Morris,
"els amants dels
gats sn ms donats
a la independncia
de pensament i
acci" aix el que
ensenyar un gat a
un nen d'aquesta
edat s una relaci
ms silenciosa i a
que gaudeixi de la
solitud i, segons
Conrad Lorenz, la
relaci que establim
amb el gat s "secundria", a diferncia de la
relaci "primria" del gos, cosa que signica que
lluny de la dominncia i el bullici el nen aprendr
valors ms propers a la independncia i el respecte
per la llibertat aliena. Aix l'hi ensenyar el gat
grcies a la pacincia i impacincia que tingui en la
seva relaci amb ell, ja que a aquestes edats els
nens poden ser molt pesats amb ells. El gat pot
esgarrapar o mossegar si se sent acorralat pel nen,
per la qual cosa hem d'evitar deixar el nen sol amb
el gat i s imprescindible que el gat pugui fugir i
amagar-se en algun lloc on el nen no pugui
arribar-hi ni molestar-lo.
Pot ser un perode de temps molt estressant per al
gat, pel que s importantssim adequar un espai
privat a manera de refugi per a ell, o l'estrs i la por
li poden causar problemes emocionals i fsics.
Nens de tres a sis anys
A partir d'aquesta edat, els nens poden comenar a
participar de les atencions i cures bsiques del gat
com omplir els bols de l'aigua i el menjar, sempre
sota la supervisi
d'una persona adulta.
El comportament
d'imitaci s una font
d'aprenentatge, aix
que haur de veure
als adults de casa
realitzar aquestes
tasques bsiques aix
com les de
empolainament,
carcies, etc. El nen
pot aprendre
mitjanant la imitaci
i els adults premiar i
asseverar aquest bon
aprenentatge fent
sobre el nen el
mateix que estigui
fent sobre el gat
(acariciant-lo mentre
l'acaricia, p.ex.)
sempre amb refor positiu, amb delicadesa i amb la
intenci que empatitzi amb les accions que est
fent i amb el que est provocant sobre l'altre
individu.
Igualment, haurem mostrar quines zones sn
acariciables segons el gust del gat, com agafar-lo
sense danyar-lo, quan deixar-lo marxar...
indy C
9
Incorporar un beb a la
dinmica familiar...
diepuppenstubensammlerin
10
a) Actiu Es mou amb freqncia ...
b) Curis Sapropa i explora els canvis al medi ...
c) Sociable amb gent Inicia contacte o sapropa a la gent ...
d) Temers amb gent Retrocedeix amb facilitat davant la gent ...
e) Hostil amb gent Reacciona amenaant i/o causa danys si alg sapropa ...
f) Tens Es mostra cohibit al moures o canviar de postura ...
g) Equnim amb altres gats
Reacciona davant daltres gats amb serenitat i calma sense
altrerar-se fcilment
...
[
Tipus de
personalitat
Alerta Sociable Equnim
Manaire alta alta baixa
Tmida baixa baixa baixa
Tracte fcil alta alta alta
]
E
n
c
a
r
a

q
u
e

a
q
u
e
s
t

t
e
s
t

n
o

s

e
x
t
r
a
-
p
o
l
a
b
l
e

a

t
o
t
s

e
l
s

g
a
t
s

e
n

t
o
t
e
s

l
e
s

s
i
t
u
a
c
i
o
n
s
,
j
a

q
u
e

e
s

v
a

e
l
a
b
o
r
a
r

e
n

c
o
n
d
i
c
i
o
n
s

c
o
n
t
r
o
l
a
d
e
s
,
e
n

u
n

l
a
b
o
r
a
t
o
r
i

d
e

C
a
m
b
r
i
d
g
e
,
o
n

e
l
s

g
a
t
s

v
i
v
i
e
n

e
n

d
o
s

g
r
u
p
s

e
n

d
u
e
s

z
o
n
e
s

d
e

4
x
5

m
e
t
r
e
s

d
'e
s
p
a
i

i
n
t
e
-
r
i
o
r
/
e
x
t
e
r
i
o
r
,
s

q
u
e

p
e
r
m
e
t

u
n
a

a
p
r
o
x
i
m
a
c
i

p
e
r

d
e
t
e
r
m
i
n
a
r

e
l
s

s
e
u
s

t
r
e
t
s

m

s

c
a
r
a
c
t
e
r

s
t
i
c
s

s
e
-
g
o
n
s

l
e
s

p
u
n
t
u
a
c
i
o
n
s

o
b
t
i
n
g
u
d
e
s
.
Com reaccioni el gat davant l'arribada del nad
dependr de, bsicament, les seves
caracterstiques com a individu que forma part
d'una espcie i la seva prpia personalitat i
experincies.
Com saber quina personalitat t el gat amb qu
convivim? Doncs una manera s completar el test
de Feaver per puntuar les caracterstiques ms
notables del gat amb qu convivim (puntua amb un
0 si mostra la conducta amb menor freqncia que
la mitjana dels gats, amb un 1 si s igual a la
freqncia del gat mig, i amb un 2 si l'exhibeix amb
ms freqncia que el gat mig)
Desprs de puntuar aquestes caracterstiques, es
procedir a agrupar-les per apartats:
1.- Sumar les puntuacions dels apartats a i b
2.- Sumar les puntuacions dels apartats d, e, f
3.- Escriure la puntuaci de la lnia c
4.- Sumar un 6 a la quantitat de la lnia 3
5.- Restar el total de la lnia 2 de la 4
6.- Escriure la puntuaci de l'apartat g
L'apartat 1 de donar com a resultat "lAlerta, el
resultat de l'apartat 5 la "Sociabilitat" i el 6 el de la
"Equanimitat".
Una puntuaci de 3 o ms en Alerta, 5 o ms en
Sociabilitat i 0 en Equanimitat encaixa en el perl
d'un gat amb personalitat "manaire".
Una puntuaci de 0 o 1 en Alerta, 3 o menys en
Sociabilitat i 0 en Equanimitat, encaixa amb el perl
d'un gat amb personalitat "tmida".
Una puntuaci de 3 o ms en Alerta, 5 o ms en
Sociabilitat i 2 a Equanimitat, encaixa amb el perl
d'un gat amb personalitat de "tracte fcil".
11
Els gats sn ssers extremadament territorials alhora que sensibles,
per aix qualsevol canvi que fem ha de ser gradual i ordenat. Un dels
possibles canvis que haurem de fer davant l'arribada del nad s
sobre el territori: una nova habitaci, potser desplaar la zona de jocs
del gat... deixa que el gat ho supervisi tot, desprs de tot tamb s
casa seva. No est de ms recordar que si has de fer canvis, la safata
sanitria ha d'estar lluny de la zona de menjar i de zones transitades
com passadissos, que el rascador ha d'estar a la zona que el gat hagi
escollit per marcar el seu territori rascant i no amagada darrera d'una
porta o en una habitaci en la qual no hi entri, que l'ideal s que el gat
pugui accedir a zones elevades on es pugui refugiar o descansar... si
les zones on ns ara ha tingut el seu llit i la safata sanitria han de
canviar, l'ideal s realitzar els canvis abans que arribi el nad.
Necessitar marcar amb la seva olor cotxets, bressols, cadires... deixa
que ho faci, marcar aquestes coses el tranquillitza i si pots anar
introduint aquests objectes gradualment i no tots de cop, molt millor.
I ara qu fem?
Jennuine Captures
12
Els gats en general prefereixen veure la vida des de les altures, all poden
amagar-se, evitar amenaces potencials o reals i deixar passar el perill, aix
facilitar que el gat visqui amb ms tranquillitat tots els canvis que es
realitzaran en el seu territori (recordem que per un fel el nostre pis, casa o
terreny s, senzillament, "EL SEU" territori i aix ho expressa marcant amb
senyals olfactives, ruixant amb orina o fregant la seva cara i cos, o amb
senyals visuals, esgarrapant les zones ms sensibles del terreny).
Per crear aquests espais noms cal situar caixes de cartr sobre dels
armaris als quals es pugui enlar, situar llits igl en zones elevades o en
prestatgeries resistents i segures. La fugida s una reacci natural davant
del perill, els evita sentir-se atrapats i perdre el control de la situaci.
Una manera de reduir la reacci adversa al canvi s utilitzar feromones
olfactives (pregunta al teu veterinari habitual) que utilitzen les mateixes
feromones que fan servir ells quan es freguen contra els objectes (o contra
nosaltres) per marcar-los com seus i per tranquillitzar-los. Encara que la
major part de les dones embarassades pateixen la sndrome del "niu
extra-net" abans del part, l'ideal s no anar esborrant les marques d'olor
que deixen els gats, ja que suprimir aquestes marques desestabilitzar
molt l'humor i la tranquillitat del gat i les seves reaccions.
I.L.Marimilk
Ara juguem a fet i
amagar...
13
La toxoplasmosi s una de les infeccions ms comuns del mn i la manera
ms comuna de contraure aquesta infecci s per menjar carn infectada,
llet o ous crus o verdures mal rentades... La majoria dels casos passen
desapercebuts i els smptomes, quan ocorren, sassemblen als de la grip
per a la majoria de la poblaci.
Quan una dona desenvolupa la immunitat a la infecci, s molt estrany que
hi hagi perill que transmeti la infecci al seu nad. El problema es pot donar
quan la dona no ha estat infectada abans de l'embars, per amb unes
simples recomanacions evitarem el contagi, si s que el gat estigus
infectat i la dona immunodeprimida:
# Evita netejar la safata sanitria del gat o fes-ho amb guants (encara que
per infectar-te el gat ho hauria d'estar, hauria d'estar expulsant el
toxoplasma -cosa que noms passa durant unes setmanes en tota la
vida del gat- la femta hauria de romandre diversos dies a la safata,
hauries tocar-la amb les mans i desprs tocar-te la boca)
# No consumeixis aliments d'origen animal i renta fruites i verdures abans
de consumir-les.
# Renta't les mans desprs de tocar terra de l'hort, testos, etc.
hehaden
Por a la toxoplasmosi
14
Si no vols que pugi al bressol quan estigui el nad, preparal abans. Pots
situar elements sobre del matals que siguin desagradables al tacte del fel,
cinta adhesiva enganxada a doble cara en un cartr que cobreixi tot el
bressol, paper d'alumini... o protegir el bressol amb una malla protectora.
Igual que amb el gos, has de preparar el gat permetent que olori totes les
coses del nad i gravant plors de nad a un nivell mnim de so (per no
estressar-lo i perqu la seva capacitat auditiva supera la nostra). La
previsibilitat s molt important per a ell, aix que si no tindrs temps per
prestar-li la mateixa atenci que li has prestat ns ara, l'ideal s que una
altra persona s'ocupi de fer-ho.
Si el gat accepta aquest tracte, talla-li habitualment les ungles abans de
l'arribada del nad amb compte de no tocar cap vena. Tamb se li poden
posar unes fundes a les ungles, encara que en principi cap d'aquestes
accions s imprescindible, ja que la tendncia del gat davant un estmul
que no li agradi ser fugir al refugi que li hagis construt a la part alta de
l'habitaci.
found-drama
Preparant lhabitaci
15
Els principals problemes de comportament que pot presentar un gat davant
l'arribada del nad a casa sn: eliminaci inadequada (fora de la safata
sanitria, d'orina i/o excrements) i agressivitat.
Normalment, el gat percep l'estrs dels habitants de la casa i, si es
contagia d'aquest estrs, la seva forma de demostrar-ho s amb aquestes
conductes. El gat busca rutines i tranquillitat i si les hi proporcionem tot
tornar a la normalitat.
Per habituar-lo al nad abans que aquest s'incorpori a l'hbitat familiar,
l'ideal s permetre que olori la seva roba usada igual que va olorar el seu
bressol, joguines... Com en el cas del gos, no cal que olori els bolquers
usats ja que no s precisament aquesta olor el que ms hauria de
caracteritzar el nad.
No renyis al gat per ms que et puguin els nervis amb tota la situaci, ni ho
ha buscat, ni s'ho mereix, a ms de ser perjudicial ja que ho entendr com
una agressi i fomentars el seu estrs i les seves conductes inadequades.
Brad Brundage
Arribada a casa
Amb larribada a
casa... arriben les
visites...
16
Quan el nad estigui a casa s possible que la llar es converteixi en un lloc
per rebre visites. Aqu haurem de tenir en compte dues variables: la
sociabilitat del gat (si no li agraden les visites haurem d'evitar que el toquin
o ns i tot que el vegin i permetrem que el gat estigui allat en una
zona-refugi de la casa on ning pugui entrar) i la possibilitat que, entre tant
entrar i sortir i obrir i tancar portes o nestres, el gat s'escapi i s'extravi.
Amb l'arribada del nad i de totes les visites s'hauria d'incrementar l's
dels difusors de feromones tranquilitzants, especialment a les zones de la
casa que ms s'associn al beb, aix li donar conana al gat i evitar
l'estrs com a factor de conductes indesitjades.
Quan marxin les visites es permetr que el gat olori al beb i, el ms
probable s que no se senti molt interessat ns que es mogui, plori o cridi. I
que quan observi aquestes conductes surti corrent a buscar un lloc ms
tranquil per dormir (activitat a la qual dedica el 42% del seu temps, sense
incloure la fase REM que li ocupa un 15% ms) a descansar o romandre
assegut (30% del seu temps diari) a desenvolupar les seves funcions vitals
bsiques com menjar, beure i eliminar (a les que dedica un 4% del dia) o a
fer activitats i romandre actiu (al que dedica un 10%).
Gob. Buenos Aires
17
Un estudi titulat "Children's drawings and attachments to pets" publicat a
Pyschological Reports per AH i RM Kidd, va descobrir com reaccionaven
els nens molt petits, d'entre 6 i 30 mesos, davant un gos de joguina que
bordava i es movia com un gos de veritat i un gat de joguina que
ronronejava i miolava quan lacariciaven i un gat real. Els investigadors
estaven interessats a descobrir quins atributs eren els que provocaven una
major resposta en els nens i van descobrir que els nens petits mostraven
els primers signes d'afecci tant a l'animal real com al de joguina a l'edat
d'un any.
Generalment, tant els nens com les nenes preferien majoritriament als
gossos, encara que els nens (contrriament al que es pot creure
popularment) mostraven ms conductes d'aferrament que les nenes.
Les qualitats tctils, els sons i la forma de moures era el que ms va cridar
l'atenci dels petits en aquest experiment.
El nad que pugui conviure amb un gat se sentir, senzillament, fascinat.
I el nad qu hi diu?
guinness duck
18
Pel gat som els seus companys de pis, aix que t tant dret a saludar les
visites com a no fer-ho, es pot tancar a la seva habitaci o refugi i passar
de nosaltres, pot sortir a ensumar el que estigui esdevenint... nosaltres
noms haurem estar atents al seu llenguatge corporal per controlar que se
senten cmodes i tranquils, que estan fent el que volen i que tot va b.
Com amb els gossos, caldr satisfer la seva necessitat de joc i d'atenci de
la mateixa manera que quan el nad no existia, una forma ideal de fer-ho
s jugar amb ell davant la presncia del nad amb els difusors de
feromones activats.
Segurament intentar dormir al bressol amb el nad, ja que s una
interessant font de calor per a ell, encara que si has seguit les instruccions
per evitar-ho, segurament no ho far. El que els roben l'aire als nadons s,
evidentment, una faula, per com el nad no podr moures, l'ideal s que
controlem que el gat no s'aproti excessivament d'aquesta font de calor
humana.
Primers mesos...
Jacob Davies
19
Gateig...
Quan el nad comenci a gatejar haurs d'assegurar que el gat disposa d'un
rac per amagar-se, que disposa d'un lloc alt per controlar tot el que passa
a terra, que tingui un lloc tranquil per descansar al qual el nad no pugui
accedir-hi...
El gateig i la interacci d'un nad que no controla la seva fora pot
espantar al gat i, en cas de no poder fugir i amagar-se, aix podria
provocar conductes inadequades derivades de l'estrs: realitzar de forma
repetitiva conductes com caminar, empolainar-se, mastegar, beure,
menjar... aquestes conductes se semblarien molt a un trastorn
obsessiu-compulsiu en humans i, encara que en principi algunes
conductes poden realitzar-se precisament per palliar l'estrs (com el
empolainament) ja que activen les endornes al cervell, poden convertir-se
en addictives ns al punt de perdre el pelatge o ns i tot produir-se ferides.
Per evitar tot aix, el millor s permetre que el gat pugui fugir del nad o de
qui vulgui quan ho desitgi i tan rpid com ho requereixi ...
H.Abrahams
20
antique dog
lbum de famlia
21
Quan preparis la casa
davant l'arribada del nad,
deixa que el gat marqui amb
les seves feromones tot el
que desitgi, sn les seves
marques de la tranquillitat
i no sn brutes i ni tu ni
ning podr olorar-les
No tinguis por de les
reaccions del gat
davant l'arribada del
nad, preparal,
respectal i recorda que
s el mateix de sempre,
el teu precis company
fel :)
stratman
22
haheden
Glenn B
haheden
MrTinDC
Deixa que el gat s'amagui de
les visites i vigila portes i
finestres perqu no surti
espantat i sextravi
Deixa que es coneguin i
que gaudeixin de la seva
companyia
No t'oblidis d'ell, o insistir
en fer-te saber que ell
tamb existeix :)
Proporcioneu-li jocs, diversi,
atenci... no el deixis de banda
23
Agraments
Bibliografia
(1) F.Da$os Prenatal management of 746 pregnancies at risk for congenital toxoplasmosis. The New England
Journal of Medicine
(2) Freij, B.J., Sever, J.L. What do we know about toxoplasmosis?
(3) J.A.Serpell The domestication and history of the cat
(4) J.Bradshaw Social behaviour and agressive problems in cats
(5) R.Durr Individual di$erences and their relation to social structure in domestic cats
(6) P.Leyhausen Teh tame and the wild
(7) T.Wolski Social behaviour of the cat
(8) A.Baron Patterns of social interaction in cats
(9) D.Cole A study o social dominance in cats
(10)R.Haskins E$ect of kitten vocalizations on maternal behaviour
(11)E.Karhs The human-cat relationship
(12)B:Chapman Feline agression. Classication, diagnosis and treatment
(13)B.Hart Canine and feline behaviour therapy
Marian Huguet, veterinaria i mare
Patricia Prez, comadrona i mare
Raquel Lpez, activista i mare
Recursos
http://www.wsava.org
http://www.avac.org
http://www.fecava.org
http://navc.com
http://www.isfm-national-partners.net/gemfe/index.html
http://www.icatcare.org
http://www.abcd-vets.org
http://feliway.es/
S. Donoso
24
La gent intelligent aprn de
lexperincia dels altres
Voltaire
Jan Willemsen