La pujada del nivel del mar

mar

en las baleares

Vicent Cardona & Claudio Lupean

Les platges d'Eivissa desapareixeran a

la fi de segle degut al canvi climàtic No tot són males notícies

Es perdran -en la seua majoria- definitivament, segons ha
Alguns resultats van llançar que es produiran

advertit un estudi centrat en l'augment del nivell de la mar i el

esdeveniments extrems menys poderosos del

de les inundacions en el litoral de les illes Balears. que es creia. Almenys en algunes regions.
Fins al 65% d'aquestes platges espanyoles podrien perdre's
Las alturas de las olas serán hasta 15

permanentment en l'oceà. I, durant les tempestes, fins al 80%

centímetros más bajas
podrien quedar ocultes temporalment sota les aigües de la mar.
Estudis previs han pronosticat que el nivell de la mar al voltant

d'aquestes illes augmentarà entre 50 cm i 67 cm, depenent de

l'escenari de calfament.
Els nivells de les inundacions, en lloc dels augments constants

del nivell de la mar, depenen de les marees i les ones

Bar Flotante, en la playa

Cala San Vicente en Ibiza.

de Talamanca, Ibiza.
 CAUSAS
-Dilatació tèrmica: l'aigua, en calfar-se per la pujada de la temperatura, tendeix a dilatar-se, és a
dir, els oceans ocupen més espai.
-El desglaç dels territoris gelats de Groenlàndia i l'Antàrtida occidental s'accelera pel calfament
global.
-Les grans formacions de gel en forma de glaceres i casquets polars es fonen sense tornar després a
la seua forma habitual.
 conseqüències
Fins i tot encara que complim els objectius climàtics el nivell de la mar a nivell global podria

augmentar fins a 1,2 metres per a 2300. Aquest canvi serà impulsat pel desglaç de Groenlàndia i

l'Antàrtida que redibuixarà les costes del món.

L'augment del nivell de la mar també amenaça a ciutats importants del mon com Xangai o Londres,

fins i tot Florida o Bangladesh, i a nacions completes equivalents a les Maldives.

És fonamental que reduïm les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle ja que cinc anys de retard en

aquests objectius implicaria un augment de 20 centímetres del nivell de la mar per a 2300.

Traslado de hamacas en Platja d'en Bossa (Ibiza).

 Marta Marcos, professora del Departament de Física

de la UIB i investigadora del IMEDEA, va fer un estudi

a Balears: «En un dels nostres projectes ens centrem

en tres platges de Balears, Platja de Palma i Cala

Millor a Mallorca i Son Bou a Menorca», explica

Marcos. «On la costa s'ha urbanitzat, la platja no té

marge per a moure's perquè darrere hi ha un passeig

marítim. L'acció combinada de l'augment del nivell de

la mar i de l'onatge, que s'emporta el sediment, té com

a conseqüència una reculada molt significativa de la

línia de costa. Sota l'escenari més negatiu, una pujada

d'un metre del nivell de la mar a la fi de segle, hi haurà

zones en les quals es perdrà pràcticament tota la

superfície i, en mitjana, més de la meitat».

 No està perdut
El investigador de la UIB Lluís Gómez Pujol ha explicat: "Tindrem platges, no seran iguals

que les d'ara, però continuarem tenint, sobretot en els llocs amb sistemes de dunes", ha

advertit Pujol. El científic ha recalcat que "tot el que es puga fer per a afavorir que la platja

estiga en l'estat més òptim" contribuirà a evitar danys. "Els sistemes de dunes s'han de

cuidar i protegir. Si volem tindre platges en 2100 han d'estar en les millors condicions perquè

són el *reservorio de les platges", ha afegit.

Els primers resultats de l'estudi dels efectes sobre la costa de l'ascens del

nivell de la mar i el clima marítim associats a les projeccions i escenaris

de l'IPCC ja es poden consultar en el visor de la *IDEIB (Infraestructura

de Dades Espacials de les Illes Balears) mitjançant el següent enllaç:

https://ideib.caib.es/impactes_costa_canvi_climatic/.
FIN