Guillem Plana Llopis Unitat 2 Llatí 1r Batx

LLENGUA LLATINA
L’ALFABET LLATÍ:
Deriva de l’alfabet grec, però probablement amb el filtre de l’Etrusc, i apareix per primer
cop cap a l’any 600 a.C.
L’alfabet de l’època clàssica constava de 23 lletres que eren: A, B, C, D, E, F, G, H, I, K, L,
M, N, O, P, Q, R, S, T, V, X, Y i Z. A més a més, la I i la U poden representar sons
consonàntics i vocàlics:

VOCÀLICS CONSONÀNTICS
inter, ultimus iam, ualidus (validus)

LA PRONUNCIACIÓ LLATINA

Les consonants Es pronunciaven

i els dígrafs llatins següents Com si s’escrivís
C → columba, carcer Columba, carquer
CH → pulcher, chorda Pulquer, corda
G → ager, leges Aguer, legues
GU, QU → sanguis, quercus, lingua Sangüis, qüercus, lingua
H L’aspiració de la vocal
posterior
LL → Gallia Gal·lia
M → bonum hoc Bonu’oc
PH → philosophia filosofia
TH → thesis tesis
Z → zonula tzonula

LA QUANTITAT SIL·LÀBICA
En llatí hi ha síl·labes llargues (˘) o breus (ˉ)

PAUTES ORIENTATIVES PER DETERMINAR LA QUANTITAT SIL·LÀBICA

a) Són síl·labes llargues:
o Per natura, si contenen una vocal llarga o un diftong (ae, oe i eu).
o Per posició, si van seguides de dos consonants ( la x conta com ks).
o Són una excepció els grups consonàntics formats per oclusiva i una
líquida ( -dr-, -tr-, -cl-, etc.)
b) Són síl·labes breus:
o Per natura.
o Per posició, si acaba amb dos vocals (A-mi-ci-tĭ-a

L’ACCENT PROSÒDIC
o Les paraules de dos síl·labes són planes.
Guillem Plana Llopis Unitat 2 Llatí 1r Batx

o Si la paraula té més de dos síl·labes, cal saber la quantitat sil·làbica de la

penúltima síl·laba. Si és breu, la tònica és l’antepenúltima, i si és llarga la
tònica és la penúltima.
o En llatí no hi ha mots aguts, tret dels monosíl·labs.