ANÀLISI D’UN LOGOTIP

El logotip examinat a continuació és el de la Societat Estatal de Correus i Telègrafs de

l’Estat, altrament anomenada Correos. Aquesta empresa s’ha sotmès a diversos canvis en
els últims anys per adaptar-se als nous temps i un d’ells ha estat el seu logotip, al 2019. En
aquest cas, analitzarem el logotip vell, creat al 1977 per Cruz Novillo, autor d’altres logotips
com el de Renfe, Repsol, el Mundo…
Començarem per l’anàlisi plàstica del logotip. Si l’observem com una pura forma visual,
deixant de banda la iconografia que presenta i fent només cas a la forma plàstica, tenim una
imatge de color blau fosc centrada al mig d’un quadre de color groc, ocupant-lo gairebé al
complet i estenent-se una mica més pels laterals, adquirint així una forma més horitzontal
que vertical. Aquesta disposició central horitzontal d’un element gran al mig del llenç ens
transmet una sensació de serietat. La imatge està dividida en dues parts, la superior i
l’inferior, sent aquesta última més gran; això dona més importància i atenció a la part inferior
de la imatge i ens transmet un clar missatge d’estabilitat i seguretat. Aquests valors són
també reforçats per la forma quasi simètrica del logotip, pels angles rectes que presenta en
diferents punts i per la gran definició de la forma general que té. Els colors que presenta
també marquen aquest aspecte del seu caràcter i la textura també, totalment plana i
senzilla.
Tot i ser una figura força estàtica, certs elements li aporten un punt de dinamisme i
moviment, com per exemple les puntes de la cornamusa, que apunten cap amunt i li donen
certa direccionalitat ascendent, contrarrestada però per la distribució de la imatge al pla.
També l’espiral format per aquesta pròpia banya ajuda al dinamisme i a eliminar la completa
estaticitat. D’altra banda, aquesta banya és més ample a l’extrem esquerre que al dret,
donant un sentit lateral al logotip i dotant-lo d’una petita direccionalitat cap endavant, cap a
la dreta. Aquest trencament amb l’estaticitat també ve donat per les formes corbes presents
en el logotip, tant en la part inferior com en la superior, però mai perdent la serietat.
Així doncs, és un logotip de contrasts, a la vegada que ens mostra la seva cara seriosa,
rigorosa, estable i confiable, també mostra la seva part àgil i funcional, mòbil. Aquests valors
que podem extreure del logotip els passarem a analitzar seguidament a l'anàlisi iconogràfic,
on veurem la seva funcionalitat.
El logotip de Correos remet a objectes reconeixibles del món real que conjuntament en
creen un d’inaudit.
Podem diferenciar dues grans formes que fan referència a elements fàcilment identificables.
D’una banda trobem la corona, símbol monàrquic que ens parla dels orígens de l’empresa
que passà a mans de l’Estat amb l’arribada dels borbons al tron. D’altra banda, veiem la
cornamusa, instrument de vent que els antics carters tocaven quan arribaven a un poble per
avisar de l’arribada de la correspondència als habitants.
Si dividim el quadrat groc que suporta el logotip de correus en dues parts a través d’un eix
horitzontal totalment centrat, descobrim que cada franja conté una d’aquestes dues figures.
La corona està ubicada a la franja superior del quadrat, espai associat en la cultura
occidental a allò diví, privilegiat, important, adjectius sovint atribuïts a la monarquia, mentre
que la cornamusa la trobem a la zona inferior, espai més terrenal: parla dels carters,
treballadors transmissors dels missatge, que tenen contacte amb el poble ras i en formen
part. Analitzant la relació percebem, per tant, una evident analogia amb la piràmide social; la
monarquia al capdamunt de tot del poble, en aquest cas, però, la relació que s’estableix no
pretén representar un control o superioritat sinó que vol posar de manifest que es tracta d’un
servei que l’Estat proporciona al seus ciutadans. Es tracta d’un logotip senzill però alhora
especial i diferenciari.
La frontalitat, la centralitat i el contorn clarament definit del logotip determinen que Correos
és estable i segur, qualitats desitjables per a una empresa que garanteix l’arribada puntual
de cartes i productes a les llars.
D’altra banda, la relativa complexitat de la imatge -en comparació amb el logotip de Nike,
per exemple- identifica la forma com a informativa i amb qualitats meny avorrides; a això se
li suma el predomini de la línea corba amb tot el seu dinamisme i el fet que no es tracta
d’una forma absolutament simètrica sinó que transmet un equilibri orgànic.
D’aquesta manera s’estalvia a la marca una imatge d’excessiva serietat i es parla d’una
fluïdesa propia i necessària en una empresa encarregada de fer viatjar la informació arreu
del món.
La significació i els valors que transmet el logotip estan reforçats pels colors que el
conformen. El groc és un color molt utilitzat per empreses de transport; això és degut a la
família italiana Tasso, creadora del primer servei d’entrega de postals d’Europa, tenia
aquest color al seu escut. Aquest color fa al·lusió al daurat i conseqüentment al poder,
mentre que el blau parla de quelcom transcendent, segur i responsable. Es crea una gama
contrastada- blau i groc són complementaris- l’extravagància de la qual queda minvada per
l’escassa puresa del blau. Tot i el caràcter cridaner del groc, els colors triats per la marca li
confereixen un aire de sobrietat.
Concluint, el logotip transmet els valors següents: serietat, poder, seguretat, responsabilitat i
dinamisme. Aquestes característiques venen donades per la seva centralitat, la combinació
de línies rectes i corbes i l’ús del color blau i groc, d’entre altres.
És un logotip amb un fort caràcter històric ja que conté l’element de la cornamusa i la corona
de la monarquia, fet que alhora ajunta la classe popular amb la classe alta de l’època. Anys
enrere, qualsevol persona podia mirar-lo i sentir-se identificada; avui dia, però, aquests trets
li donaven un caràcter massa antic. La societat espanyola, encara que sigui monàrquica, ja
no es sent tan identificada amb els valors que això comporta, sobretot els més joves. Potser
a nivell nacional encara funcionaria, però per enviaments internacionals és un logotip que
clarament es veu antiquat.
D’altra banda, el logotip és força recarregat i amb detalls, fent que imprimir-lo sigui més
costós. Per aquests motius, al 2019 es va apostar per canviar-lo lleugerament: els cinc
punts de la corona s’han eliminat, la creu religiosa del damunt ara és el signe matemàtic de
suma (+) i el cap de la corona s’ha substituït per dues “m” intercalades.
Aquests canvis han aportat aire i un caràcter més internacional, progressista i tecnològic. Si
abans el consumidor potencial era una persona espanyola que volgués enviar una carta o
un petit paquet a una altra part d’Espanya, ara pot ser qualsevol persona que vulgui realitzar
un enviament, gran o petit, a qualsevol part del món.
Comparant el logo antic amb altres dels seus competidors com DHL, MRW o Nacex, podem
veure un canvi molt evident. Les altres empreses aposten per un logo molt més senzill,
format per les seves inicials en majúscula amb una tipografia molt senzilla i colors blaus,
vermells i blancs. No contenen cap altre forma i són fàcilment reconeixibles. Transmeten un
caràcter molt més desenfadat i juvenil però alhora responsable i seriós. Amb el canvi recent
del logotip de Correos, però, aquest ha aconseguit posar-se al nivell de les empreses
competidores.

Èric Zwatrzko
Gabriela Sánchez
Aina Martínez
13/02/2020