Usem la paraula perfet per referir-nos a les formes verbals
compostes. Aquestes formes es construeixen per mitjà del verb auxiliar haver i el participi del verb conjugat (mirat, escrit, perdut…). El verb auxiliar té la funció d’assignar les categories de temps, aspecte, mode, persona i nombre al verb, i el participi, de dotar-lo de contingut lèxic.
Perfet d’indicatiu
Diem que un temps és perfet quan ens referim a una acció acabada i
anterior a una altra que prenem com a punt de referència: Aquest matí he esmorzat molt i ara no tinc gaire gana. he esmorzat: situació anterior tinc : punt de referència Utilitzem el perfet d’indicatiu per referir-nos a una acció acabada que situem dins un període de temps que arriba fins al present (Aquest matí he esmorzat molt i ara no tinc gaire gana). També fem servir el temps perfet per expressar el resultat actual d’una acció que s’ha iniciat anteriorment (D’un temps ençà, els costums socials han canviat molt). El perfet d’indicatiu es forma amb el present d’indicatiu del verb haver i el participi del verb que es conjuga:
cantar perdre dormir
he cantat he perdut he dormit has cantat has perdut has dormit ha cantat ha perdut ha dormit hem cantat hem perdut hem dormit heu cantat heu perdut heu dormit han cantat han perdut han dormit
EXERCICI 1. Llegeix el text. Indica si les formes verbals destacades són
simples o compostes. Per fer-ho, selecciona l'opció correcta. Avui hem tingut (________________) espectacle a domicili. Mentre llegia (________________) tranquil·lament, tot d’un plegat, una cosa ha travessat (__________________) l’habitació. Saps (__________________) què era (____________________)? Un ratolinet. Era (_________________) tan petit que m’ha costat (_______________________) esbrinar de què es tractava (_________________). Ha travessat (_________________) la cambra i ha anat (________________) a entaforar-se sota la biblioteca, dins d’un buit de la paret.
EXERCICI 2. Copia aquest text i canvia les formes verbals necessàries de
manera que expressin un passat recent. Ràpid i silenciós com una ombra, va travessar el campament adormit i s’endinsà al bosc. A mesura que s’atansava al crit, alentia el pas i avançava amb cautela. De sobte, enmig d’una clariana, va veure un llop, llarg, gris i magre, amb el cos ben dret i el musell apuntant al cel. Tot i que Buck no havia fet gens de soroll, el llop el va olorar i va parar de fer udols. Buck va avançar a gambades lentes, amb el cos molt arronsat, la cua alta i les orelles dretes, a punt de fer un bot. No obstant això, la seva actitud demostrava el desig de fer-se amic del llop. Però la fera, en veure’l, va fugir de pressa. Buck el va seguir frenètic, fent grans bots per atrapar-lo. Finalment, el llop es va ficar per un camí sense sortida i, quan es va veure acorralat, es va girar de cara fent petar les dents en una contínua i ràpida successió de dentegades. Plusquamperfet d’indicatiu
Utilitzem el plusquamperfet d’indicatiu per expressar accions del passat i
acabades que han tingut lloc en alguna d’aquestes situacions:
Una acció que és anterior a una altra acció passada:
Quan vam arribar (acció passada) al cine, la pel·lícula ja havia començat (acció
anterior).
Una acció que és anterior a un moment puntual del passat:
A les quatre de la matinada (moment puntual), els meus pares encara no havien
arribat a casa (acció anterior).
Una acció que pertany a un passat més o menys llunyà, que ja forma part de la
història:
L’Emma i la Griselda havien anat a la mateixa escola (acció llunyana).
El plusquamperfet d’indicatiu es forma amb l‘imperfet d’indicatiu del
verb haver i el participi del verb que es conjuga:
cantar aprendre tenir
havia cantat havia après havia tingut
havies cantat havies après havies tingut havia cantat havia après havia tingut havíem cantat havíem après havíem tingut havíeu cantat havíeu après havíeu tingut havien cantat havien après havien tingut
que_____________________ un dia molt atrafegat. (havíem tingut / vam dormir)
_________dos dies que no en_______________ res.
Potser_______________________ ? Només de pensar-hi em__________ llàgrimes als ulls (s'havien estimbat / feia / venien / sabíem)
EXERCICI 4. Completa el text amb les formes de l’imperfet o
del plusquamperfet d’indicatiu dels verbs donats entre parèntesis:
Quan vaig tornar a l’escola, la Siobhan em va preguntar per
què ___________ (tenir) una ferida a la cara. Li vaig dir que el pare_______________ (enfadar-se) amb mi i que m’ ________________(agafar) molt fort i, com que jo li ________________ (pegar), ens vam barallar. La Siobhan em va preguntar si el pare m’ ______________(pegar) i li vaig dir que no ho________________ (saber) perquè la memòria em _________________ (fallar), però que el pare _________________ (empipar-se) molt. I la Siobhan em va preguntar si m’ ______________(agafar) molt fort i jo li vaig dir que sí. I llavors em va preguntar si em ________________ (fer) por tornar a casa i jo li vaig dir que no. RÚBRICA D’AVALUACIÓ
ASSOLIMENT EXCEL.LENT: Es realitzen correctament els 4 exercicis
proposats. ASSOLIMENT NOTABLE: Es realitzen correctament 3 dels 4 exercicis proposats. ASSOLIMENT SATISFACTORI: Es realitzen correctament 2 del 4 exercicis proposats. NO ASSOLIT: No es lliuren els exercicis o bé es realitza correctament només 1 dels 4 exercicis proposats.