ANÀLISI I VALORACIÓ DE LA INVERSIÓ EMPRESARIAL (35944) Professora: Amparo Medal Bartual

SUPÒSIT 15
El Sr. García acaba d'adquirir una gran nau industrial a les afores de València en la que pensa construir
un complex esportiu que inclou pistes de pàdel, tennis i bàsquet. Les característiques: desembors, free cash
flows i valors actuals nets (VAN) de les tres opcions, apareixen a la següent taula (totes les xifres estan
expressades en euros):
Desembors FCF1 FCF2 FCF3 VANi Superfície (m2)
Pàdel -15.000 -1.500 500 1.500 4.000 200
Tennis -24.000 -3.000 -150 2.000 1.500 550
Bàsquet -30.000 -1.000 800 1.700 2.500 600

La nau té una superfície útil para albergar a les pistes de 1.600 m2. Degut a les restriccions financeres
que suporta, el Sr. García es planteja la possibilitat de construir algunes pistes ara i la resta el pròxim any. En
qualsevol cas, desitja que el complex dispose al menys d’una pista de cada tipus.
Per a afrontar els pagaments del negoci té concedits els següents crèdits: en t0 60.000€; en t1 30.000€ i
en t2 5.000€. Per a la resta de períodes no té restriccions financeres. El cost d’oportunitat del capital és del
10%.
Per tal de determinar la combinació òptima, el Sr. García ha consultat amb un graduat en Finances i
Comptabilitat, qui li ha proporcionat la següent solució: construir hui 2 pistes de pàdel i 1 de bàsquet, i
construir el pròxim any 1 de tennis.
A partir d’esta informació, es demana:
a) Plantege el problema de programació matemàtica que resol el problema de quina quantitat de pistes
construir i en quin moments del temps (per a l’assignació de variables, mantinga el mateix ordre en
que apareixen en la taula).
b) Explique raonadament la solució òptima. Quin rendiment obtindrà?
c) Suporta algun cost d’oportunitat per no disposar de més recursos financers? En quin moment o
períodes?

SOLUCIÓ:

a) Plantege el problema de programació matemàtica que resol el problema de quina quantitat de pistes
construir i en quin moments del temps (per a l’assignació de variables, mantinga el mateix ordre en que
apareixen en la taula).

Com les dades estan referits a FCF, el model està basat en el model de Durbán.

Definició de les variables

x1 = nº de pistes de pàdel a construir en t0

x2 = nº de pistes de pàdel a construir en t1
x3 = nº de pistes de tennis a construir en t0
x4 = nº de pistes de tennis a construir en t1
x5 = nº de pistes de bàsquet a construir en t0
x6 = nº de pistes de bàsquet a construir en t1
ANÀLISI I VALORACIÓ DE LA INVERSIÓ EMPRESARIAL (35944) Professora: Amparo Medal Bartual

Funció objectiu

4.000 1.500 2.500

Max Z = 4.000x 1 + x 2 + 1.500x 3 + x 4 + 2.500x 5 + x
(1,1) (1,1) (1,1) 6

Restriccions financeres

(t0) − (− 15.000)x1 − (− 24.000)x 3 − (− 30.000)x 5 ≤ 60.000

(t1) − (− 1.500)x1 − (− 15.000)x 2 − (− 3.000)x 3 − (− 24.000)x 4 − (− 1.000)x 5 − (− 30.000)x 6 ≤ 30.000
(t2) − (500)x 1 − (− 1.500)x 2 − (− 150)x 3 − (− 3.000)x 4 − (800)x 5 − (− 1.000)x 6 ≤ 5.000

Restriccions tècniques
Al menys una pista de pàdel: x1 + x2 ≥ 1
Al menys una pista de tennis: x3 + x 4 ≥ 1
Al menys una pista de bàsquet: x5 + x6 ≥ 1
Superfície: 200 x1 + 200 x2 + 550 x3 + 550 x4 + 600 x5 + 600 x6 ≤ 1.600
Restricció no fraccionabilitat: xi ∈ Z+

b) Explique raonadament la solució òptima. Quin rendiment obtindrà?

La solució òptima és: construir hui dos pistes de pàdel i una de bàsquet, i el pròxim any una de tennis.

X*1 = 2 pistes de pàdel hui

x*2 = 0 pistes de pàdel en t1
x*3 = 0 pistes de tennis hui
x*4 = 1 pista de tennis en t1
x*5 = 1 pista de bàsquet hui
x*6 = 0 pistes de bàsquet en t1

El rendiment màxim que obtindrà serà de 11.863,64€:

1.500
Z * = 4.000 × 2 + 0 + 0 + × 1 + 2.500 × 1 + 0 = 11.863,64€
(1,1)

c) Suporta algun cost d’oportunitat per no disposar de més recursos financers? En quin moment o períodes?

Substituïm els valors òptims de les variables en les restriccions financeres:

(t0) − (− 15.000) ⋅ 2 − 0 − (− 30.000)1 + x h0 = 60.000

xh0 = 0 → S’esgoten els recursos en t0. En el dual u0 > 0. Hi ha cost d’oportunitat per tindre limitats els
recursos en el moment actual.

(t1) − (− 1.500) ⋅ 2 − (− 24.000)1 − (− 1.000)1 + xh1 = 30.000

28.000 + x h1 = 30.000 → xh1 = 2.000 → Gastem 28.000 euros dels 30.000 que teníem. Per tant,
sobren 2.000 euros en t1. En el dual u1 = 0. No hi ha cost d’oportunitat per tindre limitats els
recursos en t1.

(t2) − (500)2 − (− 3.000)1 − (800)1 + xh2 = 5.000

1.200 + xh2 = 5.000 → xh2 = 3.800 → Gastem 1.200 euros dels 5.000 que teníem. Per tant, sobren
3.800 euros en t2. En el dual u2 = 0. No hi ha cost d’oportunitat per tindre limitats els recursos
en t2.