ESTUDI DE LA CAUSALITAT

Introducció
En la pretensió indemnitzatòria, la víctima ha de mostrar la relació causal entre el dany que ha
sofert i la acció del responsable o demandat.
Complicat per:
- Estudi sectorial o que només analitza un nombre molt limitat de casos: molts casos escapen
de les teories de la causalitat.
- La majoria de casos es resolen al marge de la causalitat: (1) Molts dels casos relacionats
amb els danys, es causen per omissió -per definició no hi ha causalitat, entesa en un sentit
fàctic. (2) La majoria de supòsits, la regla que es d’aplicació, no és la responsabilitat per fet
propi, sinó per fet aliè -per definició no hi ha causalitat. Per exemple: quan responen els
pares dels danys causats pels fills. / Quan un empresari respon pel dany causat pel
treballador. L’AP respon pels danys causats pels funcionaris.

Per tant, l’anàlisi de la causalitat es concreta en un conjunt de casos, on es d’aplicació la

responsabilitat per fet propi. Aquests casos, il·lustren molt bé el funcionament de la regla de
responsabilitat.

Quan parlem de causalitat, cal distingir dos anàlisis diferents:

1. LA CAUSALITAT DE FET
2. LA IMPUTACIÓ OBJECTIVA

No cassació. Els fets queden acreditats en primera instància i queden fixes. El valor jurídic dels fets
sí que es pot recorre després. A no ser, que el tribunal a quo, hagi fet una interpretació contraria o
absurda -revisió. L’anàlisi dels fets no es revisable en cassació.
Qui causi un dany, ha d’indemnitzar.
Que significa causar? Les teories causals poden ser omnicompresives. No ens destrien els fets. En
una seqüencia es poden donar molts antecedents, sabent quin de tots aquells va donar lloc al dany,
és molt complicat. Depèn de l’evolució de la ciència i de la tècnica. A un accident li son prèvies un
seguit de fets i circumstancies. El dret de danys destria unes i altres, per concretar la rellevant.
Exemple: Una britànica detenia en Malàsia acusada de provocar un terratrèmol. Una dona
fa “toples” a una muntanya sagrada.
Ex. 2: La caida de un caniche desde un edificio provocó tres muertes hace 30 años en
Argentina.
Antecedent comú: la caiguda del gos. De manera natural, si traiem l’antecedent
previ, no s’hagués produït cap dany. Si això fos així, hi hauria un seriós problema
per delimitar la responsabilitat.

1. TEORIA DE L’EQUIVALÈNCIA DE LES CONDICIONS. Ens es suficient per casos molts

senzills. Molt àmplia. La teoría de la equivalencia de condiciones dice que todas las
condiciones producidas de la naturaleza o de la acción humana, son
equivalentes y por tanto causas del resultado. resultado desaparezca.
2. TEORIA DE LA CONDICIO SINE QUA NON. Es qualifica jurídicament causes. De tal forma
que si prescindim de una, l’accident no s’hagués produït.
 Per exemple. Esquiador que pareix danys baixant per una pista, portat a l’hospital on
requereix l’ús de un medicament que està contaminat amb el virus de l’hepatitis. Si no
hagués tingut l’accident, no hagués ingressat en l’hospital i no li haguessin causat
l’hepatitis.

La companyia explotadora ha de respondre pel contagi? Hi ha una seqüencia temporal, però

la relació causal no es suficient per imputar el dany del contagi al titular de l’estació.

Necessitem acreditar la relació entre el dany sofert i l’acció del demandat. Per mitjà de regles de
causalitat física -> Primera forma d’imputar responsabilitat. Es presenten problemes atès que la
majoria d’accidents no tenen mecàniques senzilles, sinó que hi ha una sèrie d’incerteses les quals
fan referencia a la pròpia causa- no se sap si el fet es causa del dany final; no es sap qui ha causat el
dany.

(I) INCERTESA SOBRE EL CAUSANT DEL DANY

a. Causalitat alternativa: tenim certesa sobre la dinàmica de l’accident. Sabem que el dany que ha
sofert una persona, es el producte, resultat típic d’una acció. El problema es que no podem atribuir-
la a una persona en concret, sinó que tenim incertesa sobre qui va ser el causant.
Exemple: “Summer vs. T”. Una persona rep un impacte d’una escopeta. Hi ha dos possibles
persones responsables. Hi ha dos trets però només ha impactat una bala.

No hi ha incertesa sobre com s’ha causat el dany, sinó que no sabem qui es l’autor del dany.
Doctrina de summer vs T: “Regla de protecció de la víctima” Els dos caçadors han de respondre
davant la víctima. Eventualment, en una segona instancia, entre ells poden efectuar les accions de
desemborsament que puguin acreditar. -acció entre coautors solidaris. -> Solidaritat com a
mecanisme de protecció.
Aquesta doctrina s’ha aplicat en alguns casos espanyols -> EDIFICACIÓ. Responsabilitat solidaria
de tots els intervinents en la construcció. Posteriorment, poden repercutir entre ells. Tot i això, la
solidaritat no sempre ha estat ben acollida per la jurisprudència:
Exemple 2: cas de persona que pateix danys fruit d’injeccions- hi ha tres practicants
diferents que li van subministrar el medicament. Una de les agulles no ha estat ben
desinfectada. Tenim certesa de la causa, però no sabem qui la va desinfectar de manera
incorrecta. Si el TS hagués aplicat la teoria S vs T, els tres respondrien solidàriament. En
aquest cas però, el TS va dir que es competència de la víctima del dany acreditar la causa
del dany que ha sofert, i en el cas concret, l’acreditació no ha superat la primera fase. ->
Desestimació de la demanda.

Exemple 3: Una persona deixa el cotxe al mecànic. No se sap si la causa del dany es troba
en el cotxe o en el sistema elèctric, però es produeix un incendi. No s’acredita l’origen i es
desestima la seva pretensió.

b. Supòsits de membres indeterminats d’un col·lectiu. Indeterminació de qui, però en la certesa del
com, en la particularitat en què els possibles causants, es troben vinculats per algun motiu fàctic.
Per exemple: l’any 70 l’estat espanyol compra la doctrina de Summ vs ties en accidents de caça.
“Els danys ocasionats en motius d’accidents de caça, els diversos integrants responen de manera
solidaria davant la víctima”.
Exemple 2: danys en motiu de manifestacions o vagues organitzades.

c. Responsabilitat per quota de mercat. Podem identificar habitualment, diferents fabricants d’un
producte que posteriorment s’ha acreditat que és defectuós. Producte que cadascun dels fabricants
fabrica el seu.
Exemple 1. Totes les companyies han utilitzat sang contaminada. Per tant, aquestes persones han de
respondre en funció de la seva quota de mercat. -Solvència. La que ha pagat, podrà reemborsar-se
en funció de la seva quota de mercat. Si només tenia un 1% de quota de mercat, podràs obtenir el
99% restant. -> Respons inicialment de tot el dany, i després pots repercutir amb les altres
companyies.

(II) INCERTESA SOBRE LA CAUSA

En ocasions, en un accident, li son prèvies diverses actuacions que poden tenir mes o menys
incidència en el resultat final. S’han elaborat dos teories:
a. Causalitat concurrent: Qualsevol de les causes prèvies, té capacitat per ella sola-per se, per
causar l’accident, el total de danys. No es sap la causa concreta.
Exemple: Diversos incendis que afecten a un mateix bé. Fàcticament, tots dos
incendis tenen capacitat per causar el dany final.
El TS ha optat “regla de protecció de la víctima” -> els potencials responsables, responen
de manera solidaria. De manera interna, procediran les accions de reemborsament si n’hi
ha.

b. Causalitat successiva: Hi ha uns antecedents previs, però, a diferencia de la concurrent, els

antecedents previs no son suficients per causar la totalitat del dany, sinó que el dany es
produeix precisament, per la concurrència de tots aquells antecedents.
Exemple: Contaminació d’un riu. La primera empresa que aboca els productes
contaminants no ho causa tot, però el segon contamina més i això successivament.
El primer no ha provocat tot el dany final, però sense aquest, juntament amb la
concurrència dels altres, no s’hagués provocat el dany.
(i) Regla de protecció a la víctima -> solidaritat impròpia + (ii) Eventual acció de repetició
entre els responsables.

(III) JUDICIS DE PROBABILITAT O INCERTESA SOBRE EL RESULTAT FINAL-CAUSA.

En ocasions no tenim certesa de que el dany sigui el resultat de la conducta del responsable. No es
sap que hagués passat si ...
Supòsit sobre la incertesa de la causalitat: àmbit de les relacions mèdiques- reclamacions sanitàries-
i de responsabilitat dels advocats.
A. TEORIA DE LA PERDUA D’OPORTUNITAT: Saber que hagués passat si l’actuació de
l’advocat o la intervenció del metge hagués estat correcta. Incertesa sobre què hagués
passat. Doctrina sobreexplotada. Tendència a simplificar l’anàlisi del dret de danys, es
desconfigura el sistema.
 S’hagués guanyat el cas o curat el tumor?
STS 19 “Llar d’infants. En el menjador hi ha un nen que s’ofega”. La llar d’infants no tenia un
pla d’actuació davant d’aquesta circumstancia. No havien fet els cursets de preparació. Triguen
13 minuts en trucar a emergències mèdiques i l’hospital estava a 200 metres. Mort.
El tribunal aplica la teoria de la pèrdua d’oportunitat. Sota el seu parer, considera que no s’ha
d’atendre o estimar íntegrament la pretensió dels pares perquè hi ha un element que ignorem:
que hagués passat si la criatura hagués estat atesa a l’hospital? Incertesa sobre el resultat final.

Suposa una restricció del principi de reparació integra. Ja que s’integra només l’oportunitat
perduda. Per tant, es cobrarà menys atès que no s’acredita tot el dany. Perjudica a la víctima.

CAUSALITAT GENERICA I ESPEFICICA

(i) Genèrica: mostra que el dany pot ser produït per una causa sense fixar-nos en la causa que ha
realitzat el responsable del dany. Ex: Un ull blau pot ser producte d’un cop de puny, i afirmem
que si, podem establir la causalitat genèrica entre un fort impacte i l’ull blau. L’actuació té
potencial per crear aquell dany.
(ii) Especifica. Ens demanem si la concreta actuació del demandat o responsable, ha estat la
causa del dany que ha sofert la víctima.
Li compet a la víctima establir la relació causal. En el cas dels medicaments: es pot acreditar la
causalitat genèrica, però cal acreditar quin va ser el motiu de la causació del dany.
Tabac: causalitat genèrica-
El TSUE ha millorat la protecció de la víctima en l’àmbit de les vacunes, en el sentit que al
demandant li correspon l’acreditació de la causalitat genèrica, i només genèrica, si el dany es
troba associat a una vacuna. Es a dir, no s’ha de fer l’esforç ulterior de demostrar quina fou la
concreta vacuna que li va causar el dany.
L’acreditació del nexe causal, es pot acreditar pels mitjans usuals i admesos en qualsevol
procediment, i també es poden establir per mitjà de presumpcions. De manera sectorial es
poden establir presumpcions de causalitat, millorar la posició de la víctima etc. Hi ha diverses
teories que poden alleugerir la carrega de la prova:
1. Art. 217 LEC Principi de facilitat probatòria: correspon a la part demandada acreditar la
responsabilitat o negligència. En el cas de la discoteca o dels vidres trencats, la discoteca
perd el cas per una qüestió de carrega de la prova, ja que no va ser capaç d’acreditar que va
ser suficientment diligent.
2. Teoria dels danys desproporcionats: presumim causalitat i negligència. (àmbit mèdic=

Exclusió de la responsabilitat
Decau la pretensió. La causalitat pot ser interrompuda, o en ocasions existeixen clàusules
d’exoneració de responsabilitat tot i que la causalitat ha quedat acreditada.
1. Interrupció del nexe causal.
2. Causalitat acreditada però s’exclou la responsabilitat. Prèvia decisió legal.

1. Interrupció del nexe causal

Es posa enfàsi, en una causa posterior a l’atribuïble al demandat per la qual, es considera que tot i
que aquest va iniciar la dinàmica de l’accident, queda exclosa de responsabilitat. Hi ha hagut
quelcom excepcional que pot tenir diferent origen:
a. PROPIA ACTUACIÓ DE LA VÍCTIMA. A la intervenció del demandat, se li suma la
conducta totalment negligent de la pròpia víctima. La negligència de la víctima és tan greu
que s’exclou la responsabilitat. “Art. 1 de la responsabilitat civil”: las reglas no se
aplicaran si han contribuido dolosamente a la producción del daño”. Exemple: víctima
que es tira a les vies del tren. Culpa exclusiva de la víctima = sentit de causalitat-sentit
material- + no s’han respectat les regles d’autoprotecció.

b. ACTUACIÓ D’UNA 3ª PERSONA. La dinàmica de l’accident atribuïble inicialment a la

part demandada, es veu interrompuda per un nou agent que entra de forma tant rellevant en
el dany, que alleugera la participació al inicial responsable.
Exemple: la víctima persegueix a algú, es creua un cotxe i l’atropella.

c. FORÇA MAJOR. -No aplica al cas fortuït, ja que queda dintre del àmbit de la previsibilitat
i de l’estudi de la negligència. És l’atribució del dany a quelcom que no queda dintre de
l’esfera de control del demandat. Es qualifica com un fet imprevisible o incontrolable.
Es apreciada de manera molt escassa per la jurisprudència.
Exemple: Intervencions de fenòmens meteorològics -Nevades. En aquests casos
s’intenta exonerar de responsabilitat al·legant la força major.
Exemple 2: transportistes afectats per vagues.
En tots dos casos, el TS ha considerat que no es trobava en supòsits de força major, sinó
que quedaven dins del àmbit del risc empresarial. No es pot al·legar el recurs de la
interrupció del nexe causal, per exonerar-se de responsabilitat. -plans alternatius.

2. Exclusió de responsabilitat
Es preveu que la actuació que ha causat el dany no sigui imputable al que ha actuat. Son causes de
irresponsabilitat previstes en el CP i en el CCCat.
1. ESTAT DE NECESITAT. Una persona actua per prevenir o acabar amb el dany que s’està
produint, i per fer-ho, causa una sèrie de danys.
Exemple: foc encès de casa un veí. El dret habilita en unes determinades
característiques, entrar a casa el veí, si calgués, i tancar el foc.
Exemple: Bombers s’emporten tota l’aigua de la piscina per extingir un incendi.
La regla de l’estat de necessitat, permet que 3es persones puguin actuar i no hagin de
respondre pels danys ocasionats.

2. DANYS ASSOCIATS AL COMPLIMENT D’UN DEURE O CÀRREC.

Exonerats de responsabilitat criminal que comporten l’exoneració de la responsabilitat
civil. Son els discutits casos de els danys associats a les càrregues policials.
Criteris d’imputació objectiva
LA TERRAZA MORTAL NO TENIA LICENCIA