Economia de la Informació (20619): L’intercanvi amb

incertesa

Daniel Cardona
UIB

Curs 2018-9

La informació de que disposa un individu a l’hora de prendre decisions és important i més encara
en situacions on aquest individu interactua amb altres, aquesta informació pot ser insu…cient a
l’hora determinar el comportament òptim (en tals casos, també és rellevant saber el que creuen
que saben els altres agents econòmics amb els que interactua. I el que creuen que el altres creuen
que ell creu, etc...). Depenent de la informació de que disposen els individus ens podem trobar en
diferents escenaris d’interacció estratègica o jocs:

Memòria perfecta: un individu sempre recorda tota la informació que té en cada moment,
incloent els seus moviments passats.

Joc amb informació (im)perfecta: No observem en cap cas dos nusos de decisió en un
mateix conjunt d’informació.

Un joc amb (in)certesa és aquell on la natura o atzar no apareix (no "mou") amb posteri-
oritat al moviment d’algun jugador.

Quan en un joc la natura escolleix primer i el moviment no és observat per almenys un

jugador diem que és un joc amb informació incompleta. Si això no passa, serà un joc amb
informació completa. Informació incompleta =) Informació imperfecta

Un joc és d’informació simètrica si el conjunt d’informació en el qual un jugador pren una

decisió (o en els nusos terminals) conté els mateixos elements que els conjunts d’informació de
qualsevol altre jugador. En cas contrari tenim un joc amb informació asimètrica.

1 Exemples
L’anàlisi de l’intercanvi o de les decisions col.lectives ha posat de relleu la di…cultat d’una assignació
e…cient dels recursos quan hi ha asimetries d’informació. De fet, moltes són les situacions on
observem aquests problema:

1. La ine…ciència dels contractes de repart de collita entre conreadors i propietaris és un exemple

que ja trobem en Adam Smith (1776). L’argument és simple, com que el conreador no
s’apropia de tot l’excedent que genera el seu esforç, farà menys esforç (i per tant hi haurà

1
 menys producció) del que seria e…cient. Aquest problema es coneix per hold-up, i apareix
en situacions on els individus no poden apropiar-se de tot l’excedent que generen. Noteu
que si l’esforç fet pel conreador fos observable pel propietari, segur que hi hauria contractes
superiors al del repart de la collita.

2. La divisió del treball dins de les empreses és un altre clar exemple de la importancia dels
incentius dins de les organitzacions per millorar el seu funcionament. En general, es coneix
com a problema d’agencia a la situació d’intercanvi amb dos individus on els contractes no
poden cubrir tots els events possibles, com per exemple en el cas que hi hagi asimetries
informacionals.

3. El problema del free-rider (Hume, 1790) apareix quan les decisions preses no poden dependre
de tota la informació de que es podria disposar. Això, en concret, passa quan els individus es
volen apro…tar de la informació privada que tenen. En el cas de la provisió de béns públics, és
obvi que si els agents revelen les seves valoracions o preferències, qualsevol plani…cador podria
proveir-los de manera e…cient (cubrint costos). Sota certs supòsits s’han trobat mecanismes
que fan que els agents no es puguin apro…tar de la informació privada que tenen i per tant
assignen e…cientment els recursos. De totes maneres, en general és impossible fer que això
passi, de manera que els agents han de ser compensats per revelar aquesta informació, la
qual cosa crea ine…ciències.

4. La regulació dels monopolis naturals és un altre clar exemple dels problemes que genera la
informació privada. Sembla clar que quans els costs marginals d’un productor són decreixents
seria e…cient que el mercat estés format per un únic oferent. De totes maneres, ens aquests
casos el sector hauria d’estar regulat d’alguna manera. Per exemple, el regulador podria …xar
el preu màxim. Com ho pot fer aquest regulador si només l’empresa coneix els seus costs (o
la demanda)?

5. El mercat assegurances també és potser un dels mercats on la informació asimètrica hi té

un paper determinant. Si els agents prefereixen evitar els risc, per què no són totes les
assegurances a tot risc? El problema rau en què la probabilitat de tenir pèrdues o accidents
pot dependre a la vegada de com es comporta l’assegurat, la qual cosa depèn a la vegada
de si té una assegurança a tot risc o no. Com que el contractes no poden especi…car com es
comportarà l’assegurat, això generarà ine…ciències.

6. La redistribucíó per part d’un govern entre ciutadans de diferents productivitats que són
informació privada és també un clar exemple dels efectes negatius que la informació asimètrica
té sobre l’assignació dels recursos. Alguns de vosaltres coneixeu el model d’imposició òptima
de Mirrless on la redistribució redueix els incentius a treballar dels agents (es com si reveléssin,
en cas de ser preguntats, ser menys productius del que realment son) i per tant redueix
l’excedent que es vol redistribuir.

7. La discriminació de preus és un altre exemple de la importància de la informació asimètrica:

Si els venedors coneguéssin la disponibilitunat a pagar de cada comprador potencial, podrien
extreure-li tot l’excedent.1 Per tant, l’única manera que un comprador hi pugui guanyar amb
l’intercanvi és mantenir privada la informació sobre aquesta disponibilitat. Això pot fer que
l’intercanvi no sigui e…cient.
1 La informació sobre els nostres gustos es una de les coses que internet permet conèixer a moltes empreses (Big
Data).

2
 8. Co-pagaments - franquícies. Suposeu que la Seguretat Social (o una altra assegurança)
us paga totes les visites/receptes mèdiques. En tals casos, podrieu pensar que no es tan
important cuidar-se, ja que puc anar a veure el doctor sempre que vulgui, que ja em receptarà
les pastilles que necessiti cada vegada, i l’asseguradora no pot saber si us cuideu o no. Com
a consequència, tant les visites al metge com receptes seran majors que en el cas on l’esforç
per cuidar-se fos observable. Com a solució parcial, l’asseguradora pot …xar una franquícia
o co-pagament.

9. Incentius als treballadors. Voldriem recompensar els professors que s’esforcen. De totes
maneres, el seu esforç no és observable. Només s’observen les notes dels seus estudiants, de
manera que podriem pensar en recompensar l’esforç a través d’aquesta variable. Suposeu que
amb un esforç estàndar, els seus estudiant estan la meitat de vegades per sobre del promig
i la meitat per sota. Si el professor exerceix un major esforç, diguem 20 hores més a l’any,
podria fer que els seus estudiants estéssin per sobre al mitjana el 80% de vegades. De totes
maneres, l’esforç extra és costós ja que les 20 hores vénen del temps lliure del professor, que
valora a 24 euros l’hora. Quin bonus B se li haurà de donar al professor per tal que faci unes
20 hores extra? (Bonus que es pagarà si els seus estudiants estan per sobre el promig)
1 8
B< B 20 24 , B > 1600
2 10
De totes maneres, si tots els professors fan el mateix i exerceixen l’esforç, el promig dels tests
pujarà i la probabilitat d’estar per sobre el promig passaria a ser de la mitad, de nou. Això
faria que els incentius a esforçar-se es reduissin.

En aquest curs estudiarem jocs/situacions amb informació asimètrica amb dos tipus o categories
de jugadors: els no informats, que anomenarem Principal(s), i els informats als que ens referem
com agents. Depenent del moment exacte en què apareixen aquestes asimetries informacionals
parlarem de Risc Moral i/o de Selecció Adversa. En el primer cas, (1) la informació és simètrica
en el moment que s’estableixen els termes de l’intercanvi i (2) la informació completa. En el cas
de selecció adversa (1) la informació és asimètrica en el moment que s’estableixen els termes de
l’intercanvi de manera que (2) la informació és completa (per la Principal). Abans d’introduir la
informació asimètrica, anem a especi…car l’entorn on analitzarem l’intercanvi.

2 La relació bilateral i l’intercanvi

Considerarem la situació on dos tipus d’individus (un comprador i un venedor per exemple) que
anomenarem Principal i Agent, són capaços de generar un excedent si es posen d’acord en com
repartir-lo. Al llarg del curs, mentre no especi…quem el contrari, suposarem que la Principal té
la potestat de proposar les condicions de l’intercanvi (el contracte) mentre que l’Agent només
pot acceptar o refusar-ho.2 En cas d’acceptar, l’agent prendrà una acció e costosa (a la qual
ens referirem com a nivell esforç) que combinada amb l’atzar generarà l’excedent x 2 X que les
dues parts es repartiran d’acord amb el que estableixi el contracte. Podem pensar la situació
on la Principal retribueix a l’Agent amb un salari w a canvi del seu esforç/treball i s’apropia la
diferència x w. De moment suposarem que l’ excedent pot prendre un nombre …nit de valors
X = fx1 ; x2 ; :::; xn g. Si l’atzar no intervingués, a cada nivell d’esforç hi correspondria un d’aquests
2 Podriem suposar que qui proposa és l’agent o que les dues parts arriben a un acord despres d’un procés de
negociació bilateral d’ofertes i contra-ofertes. De totes maneres, això suposaria una anàlisi molt més complexa.

3
valors. Però la relació entre esforç i excedent no és necessàriament determinista sinó que cada
nivell d’esforc dóna lloc a una distribució de probabilitats sobre els excedents possibles. Encara
que en l’anàlisi que segueix la incertesa no és important, aquesta serà crucial al introduir informació
asimètrica. De fet, si la relació entre excedent i esforç fos determinista i monòtona, la principal
podria inferir el nivell d’esforç fet per l’agent al observar l’excedent, la qual cosa faria irrellevant
el fet que l’acció presa per l’Agent fos observada per tothom o no.
Denotem per
pi (e) = Pr fx = xi j eg
a la probabilitat que l’excedent sigui xi quan el nivell d’esforç és e. Cada nivell d’esforç genera unes
probabilitats p1 (e); :::; pn (e) sobre el conjunt de resultats x1 ; :::; xn (evidentment, p1 (e)+:::+pn (e) =
Pn
i=1 pi (e) = 1). És a dir, cada nivel d’esforç genera una loteria de la forma:

l(e) = (X; p (e)) = (x1 ; :::; xn ; p1 (e); :::; pn (e)) :

2.1 Les preferències

La Principal té unes preferències de…nides sobre els seus ingressos nets certs x w, que suposem es
posen representar per la funció d’utilitat elemental B(x w) que és creixent i (dèbilment) còncava;
o sigui, B 0 > 0 i B 00 0. Les preferencies de l’agent depenen de dues variables: els seus ingressos
w i l’acció presa e. Suposarem que vénen representades per la funció d’utilitat elemental U (w; e)
que satisfà Uw > 0, Uww 0, Ue < 0 i Uww 0. En molts casos, considerarem que aquesta funció
és separable. És a dir, U (w; e) = u(w) v(e) on u és creixent i còncava (u0 > 0 i u00 0) mentre
que la funció v ens re‡exa un cost, que suposarem creixent i a més tal que el cost marginal és
també creixent (És a dir, v 0 > 0 i v 00 0). Tant la Principal com l’Agent tenen unes preferències
sobre loteries que satisfan els supòsits de VonNeumann-Morgenstern. En cas que B 00 < 0 la utilitat
de la principal és estrictament còncava la qual cosa ens indica que és aversa al risc; mentre que si
B 00 = 0 la funció d’utilitat elemental és lineal, la qual cosa implica que la principal és neutral al
risc.3 De manera similar on Uww 0 ens indicarà si l’agent és avers o neutral al risc.
Noteu que la utilitat de la principal depèn de l’excedent però no depèn de l’esforç. En canvi,
la de l’agent depèn de l’esforç, però no de l’excedent sinó només de la part d’aquest que li assigna
el contracte. Observeu que les funcións d’utilitat de la principal i l’agent posen de manifest un
con‡icte d’interessos: Uw > 0 ens indica que la utilitat de l’agent és creixent en w, mentre que
B 0 (x w) = @B (x w) =@w > 0 ens diu que la de la principal és decreixent en w.
Tant la Principal com l’Agent poden obtenir una utilitat esperada en cas de no posar-se d’acord
en els termes de l’intercanvi que anomenarem utilitat de reserva. Ens referirem per U i B a les
utilitats de reserva de l’agent i la principal, respectivament.4

2.2 El contracte
Com hem comentat, la relació contractual (intercanvi) es desenvolupa d’acord amb la seqüència
temporal següent: (1) la principal i l’agent signen el contracte o no, (2) la relació bilateral es mate-
rialitza i genera un excedent x, (3) l’excedent es distribueix d’acord amb els termes del contracte:
l’agent és retribuït pel seu esforç amb w i la principal obté la diferència x w.
3 Repassar "Teoria de Jocs" de segon...
4 Aquesta utilitat de reserva pot dependre, en general de l’estructura del mercat.

4
 El contracte es signa en una situació d’informació simètrica (abans que l’agent escolleixi el
seu nivell d’esforç) i incompleta; és a dir, abans que es coneixi el valor exacte de l’excedent que
genera la relació. En conseqüència, el contracte haurà d’especi…car com dividir cada valor possible
de l’excedent. Si l’excedent pot prendre valors x1 ; :::; xn ; el contracte especi…ca els pagaments
w(x1 ); :::; w(xn ) per cada un d’aquest valors (observats en el moment del pagament) i eventual-
ment en funció del nivell d’esforç e si aquest és observat. Suposem que la principal i l’agent
es posen d’acord en una llista w(x1 ); :::; w(xn ); que podem també denotar w1 ; :::; wn . Tot seguit, es
materialitza la relació bilateral i el resultat és, per exemple, l’excedent x17 ; aleshores el principal
paga w17 = w(x17 ) a l’agent i es queda amb x17 w17 :
A més de la llista w1 ; :::; wn un contracte pot incloure altres clàusules que comprometin a alguna
de les parts. Aquestes clàusules seran diferent segons les condicions d’informació sóta les quals es
signa el contracte.

Informació simètrica: la principal i l’agent comparteixen les mateixes observacions sobre

totes les variables. En aquest cas, En general, cada contracte generarà un determinat nivell
d’esforç i per tant unes possibles restribucions w1 ; :::; wn . Per tant, és com si el contracte
pugui …xar del nivell d’esforç e que s’exigirà a l’agent com a condició per rebre la retribució.5
És a dir, un contracte tindrà la forma c = (e; w1 ; :::; wn ), i obliga a l’agent a fer un esforç e,
i a la principal a retribuir aquest esforç d’acord amb w1 ; :::; wn .

Informació asimètrica: la principal i l’agent no comparteixen les mateixes observacions

sobre totes les variables. En particular, la principal no pot observar el nivel d’esforç que
l’agent dedica a la relació bilateral. En aquest cas, el contracte no pot imposar un nivell
d’esforç i per tant haurà de ser de la forma c = (w1 ; :::; wn ). Aquest contracte obliga al
principal a retribuir l’agent d’acord amb w1 ; :::; wn ; sigui quin sigui l’esforç (ocult) de l’agent.

2.3 La utilitat esperada d’un contracte

Considereu un contracte c (en una o altra situació d’informació) tal que l’agent fa un esforç e
(explícit o no en el contracte). El contracte especi…ca com es distribueix l’excedent per cada
possible resultat. En concret, amb probabilitat pi (e), l’excedent és xi , l’agent és retribuit amb wi
i la principal es queda xi wi .

probabilitat excedent ingrés Principal retribució Agent

p1 (e) x1 x1 w1 w1
.. .. .. ..
. . . .
pi (e) xi xi wi wi
.. .. .. ..
. . . .
pn (e) xn xn wn wn

En conseqüència, la utilitat esperada de la principal donada la loteria sobre excedents l(e) i el

contracte c és
Xn
EB(l(e); c) = pi (e)B(xi wi );
i=1
5 Hiha alternatives a aquest tipus de contracte (forçós) com el contracte llindar o el contracte lineal (veure
Rasmusen). En tot cas, tots ells són equivalents en termes de resultats.

5
mentre que, suposant separabilitat, la utilitat ésperada de l’agent és
n
X n
X
EU (l(e); c; e) = pi (e)U (wi ; e) = (separabilitat) = pi (e)u(wi ) v(e);
i=1 i=1

on u(wi ) és la utilitat derivada de la retribució wi que l’agent rep quan el resultat de la relació
és l’excedent xi i v(e) és el cost o la desutilitat de l’esforç e. Noteu que l’agent sempre coneix
l’esforç, de manera que la utilitat esperada de l’agent és igual a la utilitat esperada que generen
els ingressos (incerts) mensy els costs (certs) de l’esforç.

Example 1 Suposem que una empresa (P) decideix contractar un treballador (A). Si aquest trebal-
lador fa e = 1 obté un excedent de 100 emb probabilitat 1=2 i de 25 amb probabilitat 1=2. En canvi,
si escolleix e = 0 obté 25 en qualsevol cas. Suposant que U (w; e) = w1=2 e i B (w; x) = x w,
trobeu la utilitat esperada de cada individu si la principal ofereix un contracte que especi…ca un
salari w1 = 49 si el resultat és 100 i w2 = 9 si el resultat és 25 sempre que l’esforç sigui e = 1; i
w1 = w2 = 0 si e = 0. Nota: teniu en compte la reacció de l’agent.

Example 2 Refer el problema anterior suposant que el contracte diu només: w1 = 49 si el resultat
és 100 i w2 = 9 si l’excedent és 25.

2.4 Contractar l’esforç amb informació simètrica

Quan els dos agents comparteixen la mateixa informació, la principal pot imposar el nivell d’esforç
que exigeix a l’agent en el contracte. Per tant, el contracte serà de la forma c = (e; w1 ; :::; wn ),
especi…cant tant el nivel d’esforç exigit com les retribucions en cada contingència. Com ja hem dit,
anem a suposar que la principal és la que ofereix el contracte a l’agent, de manera que resoldrà el
problema el d’optimització
max EB(`(e); c)
(e;w1 ;:::;wn )

sóta la restricció que l’agent accepti el contracte, coneguda per restricció de participació (RP)

EU (l(e); c; e) U:

Noteu que en aquest cas no hi ha informació asimètrica de manera que (recordeu el primer teorema
del benestar) l’intercanvi generarà una assignació e…cient (en el sentit de Pareto) dels recursos. En
particular, el risc es distribuirà de forma e…cient. A continuació derivarem aquestes propietats.
Podem pensar en la solució com en un equilibri perfecte en subjocs del joc seqüencial
descrit anteriorment: (1) la principal proposa el contracte, (2) l’agent respon aceptant o refusant-
lo, (3) en cas que l’agent accepti el contracte es produeix un resultat i (4) es reparteix l’excedent
d’acord amb el contracte proposat i acceptat, si és el cas. Noteu que al incloure la a restricció de
participació, la principal s’assegura que en equilibri l’agent acceptarà el contracte (punt 2).6
Suposant separabilitat, el problema d’optimització de la Principal s’escriu com
n
X n
X
max pi (e)B(xi wi ) s.a. pi (e)u(wi ) v(e) U 0:
(e;w1 ;:::;wn )
i=1 i=1
6 Evidentment, si el millor contracte dels que satisfà la RP fa que la Principal estigui pitjor que sense oferir cap
contracte (utilitat menor a B), optarà per no ofererir cap contracte.

6
El Lagrangià corresponent és
n
" n
#
X X
L(e; w1 ; :::; wn ; ) = pi (e)B(xi wi ) + pi (e)u(wi ) v(e) U ;
i=1 i=1

i les condicions de primer ordre són7

@L
= pi (e)B 0 (xi wi ) + pi (e)u0 (wi ) = 0;
@wi
per i = 1; :::; n;
n
" n
#
@L X 0 X
= pi (e)B(xi wi ) + p0i (e)u(wi ) v 0 (e) = 0:
@e i=1 i=1

i " #
n
X
pi (e)u(wi ) v(e) U = 0, 0.
i=1

De les primeres n condicions obtenim que

B 0 (xi wi )
= > 0 per tot i = 1; :::; n:
u0 (wi )

Per calcular el contracte òptim, determinarem primer l’esquema de retribució w1 ; :::; wn que ens
imposen les condiciones de primer ordre per cada nivell d’esforç possible. Després, trobarem el
nivell d’esforç òptim e.

2.4.1 L’esquema de retribució. La distribució e…cient del risc

De les condicions de primer ordre arribem a dues conclusions:

1. > 0. És a dir, la restricció de participació és activa (es satisfà amb igualtat), la qual
cosa ens diu que l’agent obtindrà una utilitat esperada exactament igual a la seva utilitat de
reserva U .
B 0 (xi wi ) B 0 (xj wj )
2. = 0
= per tot i; j. És a dir, el quocient de les utilitats marginals
u (wi ) u0 (wj )
en cada realització de l’excedent (o estat de la natura o contingència) és independent de quin
sigui aquest excedent. Això ens implica que, per qualsevol nivel e, el repart de l’excedent
assoleix un òptim de Pareto.8

La següent grà…ca ens il.lustra aquestes dues propietats pel cas que hi ha només dos resultats
possibles, x1 i x2 amb x1 < x2 . En un rectangle representem els parells de salaris (w1 ; w2 ) que són
factibles per cada realització de l’excedent. Els parells de salaris w1 = w2 són aquells que assignen
tot el risc al principal, mentre que els que satisfan x1 w1 = x2 w2 assignen tot el risc a l’agent.
A l’interior d’aquestes dues rectes, tenim parells de salaris que reparteixen el risc.
7 Teorema de Kuhn-Tucker.
8 Repasseu Economia del Benestar.

7
 w2
OP
x1 −w1

P
linea de certesa

linea de certesa
A

x−
2 w2
OA

La primera condició exigeix que els pagaments (w1 ; w2 ) mantinguin l’agent a la corba d’indiferència
de nivell U . La segona ens indica que
B 0 (x2 w2 ) u0 (w2 )
= 0 ,
B 0 (x1 w1 ) u (w1 )
o el que és equivalent

A p1 u0 (w1 ) p1 B 0 (x1 w1 ) P
RM S1;2 (w1 ; w2 ) = = = RM S1;2 (x1 w1 ; x2 w2 )
p2 u0 (w2 ) p2 B 0 (x2 w2 )
on p1 i p2 és la probabilitat de que es doni cada un dels resultats, que no és més que la condició
d’optimalitat en el sentit de Pareto.
Analitzem ara aquesta solució general en els quatre casos en què ens podrem trobar: (1) quan
la principal és neutral al risc i l’agent és avers al risc; (2) quan la principal és aversa al risc i l’agent
és neutral al risc; (3) quan tots dos són aversos al risc i (4) quan els dos són neutrals al risc.

Principal neutral i agent avers En aquest cas B(xi wi ) és lineal en xi wi , de manera que
B 0 (xi wi ) és constant. Per tant, d’acord amb les condicions de primer ordre u0 (wi ) també haurà de
ser constant, o sigui que u0 (w1 ) = ::: = u0 (wn ). Com que u00 (wi ) < 0 aquestes condicions es satisfan
només quan w1 = ::: = wn = w. Això ens diu que en aquestes circumstàncies la principal assumirà
tot el risc ofererint una retribució constant a l’agent. El valor d’aquesta retribució es dedueix a
partir de la restricció de participació u(w) v(e) = U . La principal actua com a asseguradora de
l’agent, que és la forma òptima de repartir el risc en aquesta situació.

Principal avers i agent neutral Un agent neutral té una utilitat dels ingressos u(wi ) lineal i per
tant u0 (wi ) és sempre constant. De nou, les condicions de primer ordre impliquen que B 0 (xi wi )
ha de ser és constant, la qual cosa només passa si x1 w1 = ::: = xn wn = k . Ara, la principal
obtindrà un ingrés net constant retribuint a l’agent amb un salari wi = xi k que depèn de
l’excedent obtingut. Aquest contracte és coneix per contracte de franquícia que podem interpretar

8
com aqueslla situació on la Principal ven el seu negoci a l’agent per una quantitat …xa: L’agent
paga la franquícia k i a canvi s’apropia tot l’excedent persobre de k, de manera que la utilitat de
la principal és constant, B(xi wi ) = B(xi (xi k)) = B (k). Per tant, l’agent (que és neutral
al risc) assumeix tot el risc de la relació. El valor de la franquícia k, ve donat per la restricció de
participació. Tenint en compte que u(wi ) = wi = xi k,9 i de…nint l’excedent esperat (o mitjà)
com
Xn
x= pi (e)xi ;
i=1
Pn
la restricció de participació i=1 pi (e) (xi k) v(e) = U es pot escriure com

k=x v(e) U

Per tant, la franquícia és l’excedent esperat menys els costos pels quals cal compensar l’agent: el
cost de l’esforç v(e) i la utilitat de reserva U : La principal té un ingrés constant, i els ingressos de
l’agent són
wi = xi k = v(e) + U + (xi x):
Noteu que el darrer terme indica les oscil.lacions de l’excedent respecte a la mitjana o valor esperat
x.

Principal i agent neutrals En aquest cas,a partir de la condició de primer ordre

@L
= pi (e)B 0 (xi wi ) + pi (e)u0 (wi ) = 0;
@wi
és immediat que (al ser B 0 (xi wi ) i u0 (wi ) constants) qualsevol repart del risc és possible, ja que
aquesta condició de primer ordre és satisfà sempre (independentment de wi ). Per tant, tindrem
un conjunt de contractes òptims, que únicament hauran de satisfer
n
X
pi (e)u(wi ) v(e) = u(we ) v(e) = U
i=1
Pn
on we = i=1 pi (e)wi no és més que el salari esperat.

Principal i agent aversos Quan el principal és neutral i l’agent avers al risc hem vist que el
salari és independent del resultat. És a dir, dwi =dxi = 0. En canvi, si la principal és aversa al
risc i l’agent és neutral, la retribució a l’agent absorbeix tota la variabilitat de l’excedent. És a dir
dwi =dxi = 1.10 Anem a veure que quan els dos són aversos al risc, aquest es distribueix entre els
dos individus.
La condició de primer ordre ve donada per

B 0 (xi wi ) + u0 (wi ) = 0:

Diferenciant aquest identitat respecte de xi (sabent que wi = wi (xi )) obtenim:

dwi dwi
u00 (wi ) B 00 (xi wi ) 1 = 0:
dxi dxi
9 Noteu que un agent neutral al risc té una funció d’utilitat elemental de la forma u (w) = aw + b, que representa

les mateixes preferències sobre loteries que la funció u (w) = w. Encara que v(e) també afecta la utilitat de l’agent,
agafar u (w) = w en lloc de u (w) = aw + b no canvia els resultats.
1 0 Al tenir múltiples solucions, aquesta relació/derivada és indeterminada en el cas que els dos individus són

neutrals al risc.

9
Substituint el valor de = B 0 (xi wi )=u0 (wi ), la condició anterior es pot expressar com

u00 (wi ) dwi B 00 (xi wi ) dwi

1 = 0:
u0 (wi ) dxi B 0 (xi wi ) dxi

Recordeu que els quocients RaA (w) = u00 (w)=u0 (w) i RaP (x w) = B 00 (x w)=B 0 (x w) denoten
els graus absoluts d’aversió al risc de l’agent i la principal. Per tant, la condició anterior també es
pot escriure com
dwi RaP (xi wi )
= P 2 (0; 1) :
dxi Ra (xi wi ) + RaA (wi )
Com més avers al risc és l’agent (la principal) més gran és RaA (respectivament RaP ); per tant,
l’efecte de l’excedent sobre el pagament de l’agent serà més menor (respectivament major). La
distribució òptima del risc assolida, on la retribució de l’agent varia en funció de la realització de
l’excedent, re‡exa els graus relatius d’aversió al risc de l’agent i el principal.11

2.4.2 L’esforç òptim

Una vegada sabem com es distribueix el risc per cada nivell d’esforç requerit, anem a veure com es
determina aquest esforç. Ens limitarem a detallar els casos on un dels dos participants és neutral
al risc. El cas on els dos són aversos al risc és una mica més difícil d’analitzar en general ja en
aquests casos, la forma del salari (és a dir, dwi =dxi ) dependrà en general l’esforç escollit, que a la
vegada depèn del salari.

Principal aversa al risc i agent neutral El contracte especi…ca un nivel d’esforç e i una
franquícia k, que hem vist ve determinada per la restricció de participació, k (e) = x (e) v(e) U .
Per maximitzar el seu pagament, que sera k (e) en qualsevol cas, la Principal escollirà e que faci
Pn
màxim l’excedent total x (e) v(e).12 Recordeu que x = i=1 pi (e)xi . Per tant, l’esforç òptim ha
de resoldre
Xn
e = arg max k(e) = arg max pi (e)xi v(e):
e e
i=1

En el cas que e sigui una variable contínua i p, v siguin funcions contínues i diferenciables, la solució
requereix les condicions de primer i segon ordre (per solucions interiors)
n
X
p0i (e)xi v 0 (e) = 0; (1)
i=1

n
X
p00i (e)xi v 00 (e) 0: (2)
i=1

Donat que v 00 (e) 0, si

n
X
p00i (e)xi 0 (3)
i=1

aleshores la condició (2) queda garantida. En aquest cas, determinarem el nivell d’esforç òptim
resolent l’equació (1).
1 1 Note que RP = 0, resp. RA = 0, ens indicaria que la Principal, resp. l’Agent, és neutral al risc, casos que hem
a a
estudiat anteriorment.
1 2 La utilitat de reserva U és una constant.

10
Remark 3 En molts casos, considerarem que e pot prendre només un nombre …nit de valors:
e1 ; e2 ,...ek En aquests casos, el nivell d’esforç escollit per la principal serà e = ei tal que k(ei )
k (ej ) per tot j = 1; :::; k.

Principal neutral al risc i agent avers En aquests casos, la principal assumeix tot el risc,
i ofereix una retribució constant a l’agent w1 = ::: = wn = w. El valor d’aquesta retribució es
dedueix de la restricció de participació u(w) v(e) = U ; és a dir que aquest salari satisfà
1
w (e) = u (U + v(e)) : (4)

Per tant, la principal escollirà

n
X
1
e = arg max pi (e)xi u (U + v(e)) :
e
i=1

Per una solució interior, si e és una variable contínua i p, v funcions contínues i diferenciables, és
necessària la condició de primer ordre que assegura que els ingressos marginals siguin iguals als
costs marginals
Xn
0
p0i (e )xi = u 1 (U + v(e )) v 0 (e ): (5)
i=1

D’acord amb el teorema de la funció inversa,13 i sabent que w = u 1

(U + v(e )) podem escriure
(5) de manera més senzilla com:
Xn
v 0 (e )
p0i (e )xi = 0 : (6)
i=1
u (w )

Com en el cas anterior, la condició (3) garanteix la condició de segon ordre i per tant assegura
que el punt crític e determinat per l’equació (6) i (4) és efectivament un màxim.14
En el següent dibuix representem el salari w a l’eix horitzontal i l’esforc e a l’eix vertical. El
nivel d’esforç que s’exigeix al contracte òptim s’ha de situar damunt de la corba u(w) v(e) = U
que respresenta la restricció de participació. Si representem les corbes isobene…ci (o sigui els parells
Pn
(e; w) que que satisfan i=1 pi (e)xi w = ct), el nivell d’esforç òptim es determina per la intersecció
de la corba u(w) v(e) = U i la corba isobene…ci més alta possible.15 Aquesta intersecció vindrà
determinada per la condició de primer ordre si les corbes isobene…ci tenen la forma que presentem
a la …gura. Una condició su¢ cient que garanteix aquesta forma és (3).
1 3 La derivada de la funció inversa és igual a l’inversa de la derivada, avaluada al punt corresponent.
1 4 Pel cas on e 2 fe1 ; e2 ; :::en g, com en l’apartat anterior, sabent com es determinen els salaris per cada nivell
d’esforç, és necessari comparar les utilitats esperades que genera cada un d’aquests nivells d’esforç.
1 5 Per a què la solució sigui única requerim
Pn 0
Pn p00
i (e)
i=1 pi (e)xi > 0 i i=1 Pn 0
< 0.
i=1 pi (e)

11
 .e Be

e*

w
w*

Principal i agent neutrals al risc En aquest cas, sabem que per cada e hi ha un continu de
contractes que fan que els bene…cis esperats de la principal siguin màxims: des de l’assegurança
plena per l’agent …ns a la franquícia. En tot cas, qualssevol d’aquests contractes dóna la mateiza
utilitat esperada. Per tant, només cal veure quin serà l’esforç demanat a l’agent per un tipus
qualsevol d’aquests contractes.

2.5 El model general

Considerem ara el cas on e 2 E i x 2 X són variables contínues.
El contracte serà una funció w = w (e; x). El resultat de la relació ve donat per x = x (e; ) on e
és l’esforç que fa l’agent i una variable aleatòria, de manera que per cada nivell d’esforç e tindrem
una loteria de la forma l (e) = (X; f (xje)) on f (xje) és la funció de probabilitats (densitat) sobre
X associada al nivell d’esforç e.
El problema del Principal ve donat per
Z
max B (x w (x)) dF (xje)
e;w( ) x2X
Z
subjecte a u (w (x)) dF (xje) v (e) U
x2X

El que primer cal notar es que la restricció de participació (RP ) és activa ja que en cas contrari
la principal podria augmentar la seva utilitat reduint w (x). Pel cas discret podiem resoldre el
problema maximitzant sobre els punts discrets. Quan és continu resoldrem un problema de control
òptim punt a punt. És a dir, …xat e podem escollir qualsevol w(x) dins de l’integral.
Al diferenciar la funció Lagrangià del problema anterior respecte de w (x) obtenim les condicions
de primer ordre.
B 0 (x w (x)) f (x j e) + u0 (w (x)) f (xje) = 0

12
És a dir
B 0 (x w (x))
= per tot x
u0 (w (x))
que és la condició que ens dóna el repart de risc òptim. (Obtenim el mateix tipus de resultats que
en el cas discret).

ri m
Example 4 Repart de risc amb utilitats exponencials: ui (m) = e on i = 1=ri és la tol-
erància al risc. Obtenim
rp e rp (x w(x))
=
ra e ra (w(x))
i per tant
ra
w (x) = x+k
ra + rp
Si B (m) = m, aleshores l’agent no suportarà cap risc i en cas que sigui neutral al risc suportarà
tota la incertesa (contracte d’assegurança) ja que
1
=
u0 (w (x))

és constant de manera que w (x) ho haurà de ser.

En aquest cas, ens apareix la pregunta de com trobarà el principal l’esforç òptim? La resposta
la trobem utilitzant la RP . Haurà de passar que

u (w (e)) v (e) = U ;

és a dir,
1
w (e) = u (U + v (e)) :
El problema seria per tant
Z
1
max xf (xje) dx u (U + v (e)) ;
e

de manera que en l’òptim s’igualarà el bene…ci marginal de l’esforç amb el cost monetari d’aquest
esforç.

2.6 Demanda d’assegurances

En absència d’informació asimètrica, el problema d’agència es resumeix en un intercanvi de riscs
e…cient. Aquest és el problema a que s’enfronten sovint els individus que fan front a un risc o
incertesa sobre la seva renda futura. Encara que aquesta situació es semblant a l’analitzada …ns
ara, potser l’especi…citat del context fa necessàri una anàlisi en particular, que anem a detallar a
continuació.
Suposeu que hi un individu amb una dotació (que suposem monetària per simpli…car) incerta:
en l’estat 1 tindrà una renda de x1 = w L, mentre que en l’estat 2 obtindrà x2 = w. Les
probabilitats de cada estat vénen donades per i 1 , respectivament.
Aquest individu pot decidir subscriure una pòlissa que li asseguri una quantitat de q si el
pitjor dels casos (estat 1) té lloc. Per poder assegurar-se, ha de pagar una prima que suposem és

13
proporcional a la quantitat assegurada: si aquest individu assegura q, aleshores pagarà una prima
de rq. Per tant, obtindrà xb2 = w rq i x b1 = w L rq + q = w L + (1 r)q, de manera que
haurà de triar entre loteries de la forma

l (q) = (w L + (1 r)q; w rq; ; 1 ):

En aquest cas podem escriure el problema amb restricció com

maxx1 ;x2 u (x1 ) + (1 ) u (x2 )

w rL r
s.a. x2 = x1
1 r 1 r
Noteu que ara els consums contingents (w L; w) sempre són factibles, que seria el cas on q = 0.
Tenim que r= (1 r) és la proporció que representa la prima pagada sobre el total net cobrat.
Depenent d’aquest ratio is suposant que l’individu és avers al risc, tenim diferents situacions

1. r= (1 r) = = (1 ). En aquest cas, el valor esperat de la pòlissa d’assegurances és sempre

igual a zero (Assegurança justa):

(1 r) q (1 ) rq = 0.

i la quantitat escollida per l’individu serà q = L. (fer un dibuix).

2. r= (1 r) > = (1 ). Ell valor esperat de la pòlissa d’assegurances és negatiu, la qual cosa

implicarà que q < L. Fins i tot podria ser que q fos zero.

3. r= (1 r) < = (1 ). El valor esperat de la pòlissa d’assegurances és positiu, la qual cosa

implicarà que q > L. És a dir que l’individu, el que faria realment és invertir en la pòlissa.

En tots els casos anteriors, el problema de maximització en que es trobarà l’assegurat serà:

max u (w L + (1 r) q) + (1 ) y (w rq) .
q

Trobarem una condició de primer ordre que involucrarà la u i les seves derivades.

Remark 5 Mitjançant l’assegurança es produeix un traspàs de risc des dels assegurats cap a les
companyies asseguradores. Això pot deure’s a que les companyies són amants del risc (cosa poc
probable) o a que el seu risc no és tan gran degut a la diversi…cació: hi ha una suma del riscs de la
gent que fa que el risc agregat sigui menor. El que sí sol passar és que segurament el valor esperat
d’una pòlissa individual sigui negatiu.

Remark 6 En cas que les probabilitats puguin dependre ser escollides d’alguna manera (potser
generant costs), el problema hauria d’especi…car, a més, aquesta elecció. Suposeu per exemple que
en lloc de , els individus són capaços de reduir la probabilitat de pèrdues …sn a b < a un cost de
C. Aleshores, com hem fet abans amb l’elecció de l’esforç òptim, hauriem de decidir si els agents
estan interessats en reduir aquesta probabilitat o no.

14
3 Exercicis
1. La taula següent ens resumeix les probabilitats que la Principal obtengui diferents resultats
en funció de l’esforç fet per un agent.

x1 = 0 x2 = 10 x3 = 50
e1 = 4 1=4 1=2 1=4
e2 = 6 1=4 1=4 1=2

Les preferències de la Principal i de l’Agent vénen representades, respectivament, per

1=2
B (x; w) = (x w)
U (w; e) = w1=2 e

Troba i explica els contractes que oferirà la Principal si hi ha informació simètrica.

2. La taula següent ens resumeix les probabilitats que la Principal obtengui diferents resultats
en funció de l’esforç fet per un agent.

x1 = 0 x2 = 10 x3 = 50
e1 = 0 1=4 1=2 1=4
e2 = 4 1=4 1=4 1=2

Les preferències de la Principal i de l’Agent vénen representades, respectivament, per

B (x; w) = x w
U (w; e) = w e

Troba i explica els contractes que oferirà la Principal si hi ha informació simètrica.

3. La taula següent ens resumeix les probabilitats que la Principal obtengui diferents resultats
en funció de l’esforç fet per un agent.

x1 = 10 x2 = 50
e1 1=2 1=2
e2 1=4 3=4

Les preferències de la Principal i de l’Agent vénen representades, respectivament, per

1=2
B (x; w) = (x w)
U (w; e) = w e

Troba i explica els contractes que oferirà la Principal si hi ha informació simètrica.

4. La taula següent ens resumeix les probabilitats que la Principal obtengui diferents resultats
en funció de l’esforç fet per un agent.

x1 = 10 x2 = 50
e1 = 0 1=2 1=2
e2 = 4 1=4 3=4

15
 Les preferències de la Principal i de l’Agent vénen representades, respectivament, per

B (x; w) = x w
1=2
U (w; e) = w e

Troba i explica els contractes que oferirà la Principal si hi ha informació simètrica.

5. Considera una principal (P ) neutral al risc que vol oferir un contracte a un agent. L’agent pot
ser de dos tipus: A o B. La proporció d’agents de tipus A és 1=2. Els agents ténen una funció
d’utilitat elemental que ve donada per u (w) = w1=2 . Hi ha dos estat de la natura: x1 = 36
i x2 = 64. L’agent A produeix 36 amb probabilitat 1=2 i 64 amb la mateixa probabilitat,
mentre que la probabilitat que B generi x1 = 36 és de 3=4, i x2 = 64 amb probabilitat 1=4.
La utilitat de reserva dels agents és de 3 per A i 2 per B.

(a) Descriu el problema grà…cament.

(b) Trobar el contracte que oferirà P si coneix el tipus d’agent. Comentar.

6. Una empresa vol de contractar un treballador per produir un bé x. El treballador pot ser de
de tipus 1 o de tipus 2, la qual cosa afecta a les probabilitats que la producció …nal sigui 5 o
10. La següent taula ens resumeix aquestes probabilitats:

5 10
=1 1=2 1=2
=2 1=4 3=4

Suposeu que la utilitat (elemental) de l’empresa ve donada per B (x; w) = x w i la de

l’agent per u (w) = w1=2 . La utilitat de reserva de l’agent és U = 1.

(a) Troba el(s) contracte que oferirà l’empresa en el cas que pugui observar el tipus d’agent
abans d’oferir cap contracte.
(b) Representa grà…cament el que has trobat en l’apartat anterior i comenta què passaria si
l’empresa oferís el(s) mateix(os) contracte(s) però no observés els tipus dels treballadors.

16