Qué és millor, el llibre o la pélicula?

Soc Rym i vaig a explicar les diferencies

mes importants entre la pel·lícula i el llibre.
El més cridaner: els personatges.

Bastian Baltasar Bux es descrit com un personatge gros i poc atlètic. A més, a
la novel·la Bastian madura durant el seu viatge per Fantasia, de manera que
quan torna al món real a canviat per complet i pot reconciliar-se amb el seu
pare: a la pel·lícula és un personatge plá.

Atreyu té els cabells negre blavós, anudat amb cintes de cuir formant una
trena. La seua pell es de color verd amb decoracions blanques. A la película
pareix un xiquet normal
També canvia l’apariència de Caíron, Gmork i la Empreatriu Infantil.

Altres diferencies que m’han paregut significants son:

El caracter del pare de Bastian que en la película es mostra feliz, i preocupat

per Bastian però, al llibre està tan deprimit per la mort de la seua dona que
no li dona massa importància al comportament de Bastian.

Les portes i l’apariència de l’oràcle del sud. Resumidament, a la novela la

primera porta, anomenada la porta del Gran Enigma, ni han dues esfinxs que
es sostenen la mirada i els seus ulls transmeten tots els enigmes de l’univers.
Ells trien qui pasa i qui no pasa. La segona es la Porta de l’Espill Màgic, que
quan el creua obida tot, cosa que no pasa a la peli. La tercera de la Porta
Sense Clau i segons el gnom Énguivuck reacciona a la nostra voluntad que la
fa resistent. Gracies a que ha oblidat tot entra sense complicació. Uyulala a
soles respon quan Bastian parla en vers.
A la pel·lícula soles ni han dues portes i Uyulala son com les esfinxs d’abans
però amb un halo blau.

Per últim volia fer una breu apel·lació a Karl Konrad Koreander que li dona
sentit a la història i ens mostra que “La història interminable” nunca va ser
d’ell i que les persones adequades poden trobar móns màgics als llbres. A la
película ens dona la sensació de que és un personatge molt rondinaire i
bastian, pese a que li deixa una nota, mai li torna el llibre.

I aquesta ha sigut la meua comparació de les coses que més importants

m’han paregut, però deixe que les altres les trobeu vosaltres llegint el llibre,
adeu.