20220-Prehistòria de L'edat Del Ferro

Any acadèmic 2016-17
Assignatura 20220 - Prehistòria de l'Edat del Ferro

Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
Identificació de l'assignatura

Crèdits 2,4 de presencials (60 hores) 3,6 de no presencials (90 hores) 6 de totals (150
hores).
Grup Grup 1, 2S (Campus Extens)
Període d'impartició Segon semestre
Idioma d'impartició Català
Professors
Horari d'atenció als alumnes
Professor/a
Hora d'inici Hora de fi Dia Data d'inici Data de fi Despatx
Jaime Manuel García Rosselló 11:00 12:00 Dijous 19/09/2016 31/01/2017 BF04
jaume.garcia@uib.es 19:00 20:00 Dilluns 01/02/2017 30/06/2017 bf04
Bartomeu Salvà Simonet
Cal concertar cita prèvia amb el/la professor/a per a fer una tutoria
tomeu.salva@uib.es
Contextualització
Aquesta assignatura intenta contextualitzar el pas de la prehistòria a la protohistòria i cap a l'Història. El
concepte de l'Edat del Ferro, purament tecnològic, no és més que una excusa per plantejar canvis estructurals
molt més importants de les societats humanes que es desenvolupen a n'aquests moments, centrats al 1 mil·leni
A.C.
Es ferà un tema introductori molt important de com es fa el pas d'una època a una altra, les causes i
les consequències més destacades, per a continuació a profundir amb només algunes de les cultures més
destacades d'aquests moments, escollides o be per la seva importancia o per la proximitat al nostre entorn
geogràfic.
També s'incorporarà un tema de la Prehistòria de l'edat del Ferro a les Balears. Ja que entenem que es necesari
tenir unes nocions mínimes del que passa a les Illes en aquesta època.
Requisits
S'ha de destacar que és important haver superat l'assignatura de l'Edat del Bronze, o al menys haver-la cursada,
ja que és el precedent històric d'aquesta i és necessaria per a una correcta comprensió dels continguts.
Essencials
És essencial:
1.- Bona disposició per llegir llibres i articles sobre els temes de l'assignatura, part essencial per una
comprensió del tema.
1/8
Data de publicació: 24/07/2016

Abans d'imprimir aquest document, pensau bé si és necessari fer-ho. El medi ambient és cosa de tothom.
©2016 Universitat de les Illes Balears. Cra. de Valldemossa, km 7.5. Palma (Illes Balears). Tel.: +34 - 971 17 30 00. E-07122. CIF: Q0718001A
Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
2.- Capacitat per relacionar els continguts dels diferents temes, ja que en cap cas són coneixaments separats,
si no que formen part d'un tot.
Recomanables
És recomanable:
1.- Bon hàbit per cercar explicacions multicausals i de diversa naturalesa dels fets, els fenòmens i els
comportaments socials.
2.- Tenir una bona comprensió lectora, amb una desenvolupada capacitat d'anàlisi, relació i síntesi.
3.- Tenir una bona comprensió oral i escrita per estructurar el discurs expositiu.
Competències
Les competències d'aquesta assignatura queden definides al plà d'estudis. Entre elles es poden destacar les
següents:
Específiques
* 1.- CE3 Dominar les tècniques bàsiques per a la realització de treballs d'iniciació a l'investigació adeqüats
al nivell de grau de cada període històric. 2.- CE5 Analitzar la situació de les societatrs humanes dels
diversos períodes històrics, les seves relacions amb els àmbits geogràfics distints al propi, amb el médi
ambient i els recursos materials al seu abast. 3.- CE6 Utilitzar el criteri multicausal per entendre, analitzar
i explicar els fenòmens històrics i els comportaments de les societats. 4.- CE11 Comprendre les relacions
establertes entre les societats que d'àmbits geogràfics i culturals diferents han compartit un mateix espai
temporal..
Genèriques
* 1.- CG2 Comprendre, emprar i ser capaç d'explicar el llenguatge propi de l'història, així com l'específic
de cada un dels períodes en que es divideix, sobre tot dels de la prehistòria. 2.- CG5 Ésser capaç d'accedir
de forma autònoma a noves aportacions de la disciplina històrica (noves corrents historiogràfiques,
metodologies i bibliografia actualitzada), valorant-les com el fruit d'un enriquidor debat científic i de la
necessitat de considerar el procès de formació i aprenentatge com a pròpi de tota la vida..
Bàsiques
* Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça
següent: http://estudis.uib.cat/ca/grau/comp_basiques/
Continguts
L'assigantura es divideix en dos blocs temàtics diferents i són els següents:
BLOC I. Els canvis del Btronze al Ferro al Mediterrani i les Cultures del Ferro Mediterranies i europees.
BLOC II El Ferro a les Illes Balears i a la Península Ibèrica.
Continguts temàtics
2/8


Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
BLOC I. Els canvis del Bronze al Ferro al Mediterrani i les Cultures del Ferro Mediterranies i
europees.
1.- Canvis en el Mediterrani Oriental a finals del II mil·lenni.
- La problemàtica dels Pobles del Mar a l'Orient i Grècia
- La situació posterior
- La metal·lúrgia del ferro
2.- L'Edat del Ferro a Itàlia i Sicília i cultures a partir del S. VIII. Els etruscs.
- Àrees culturals del segle X fins al VIII
- Est i Golasseca : L'Edat del Ferro al Nord
- Etrúria, Laci i Zona Meridional
- El Període Orientalitzant
- El desenvolupament urbà al Laci
- Estructura social
- Política
- Religiosa
- El comerç etrusc
- Sicília i les Lipari
3.- L'Edat del Ferro a Europa Centre-Occidental
- Fase de Hallstatt
- Fase de la Tene
- Relacions amb el Mediterrani.
- Celtes.
BLOC II. El Ferro a les Illes Balears i a la Península Ibèrica.
4.- El Ferro a les Illes Balears.
- Generalitats.
- Evidències arqueològiques.
- Exonomia i societat
5.- La civilització tartèssica
- Les fonts i el concepte de Tartessos
- El període orientalitzant
- Poblats, necròpolis i cultura material
- Economia i societat.
- La fi
6.- La Cultura Ibèrica
- Concepte de Cultura Ibèrica
- Àrees i periodització
- Urbanisme
- Món funerari
- Economia, societat, política i religió.
Metodologia docent
3/8


Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
Activitats de treball presencial
Modalitat Nom Tip. agr. Descripció Hores

Classes teòriques Teoria Grup gran (G) Comprensió dels continguts de l'assignatura 31
Seminaris i tallers Seminaris Grup mitjà (M) Es realizaran seminaris sobre un tema específic que 5
es consideri d'essencial relevància per l'assoliment dels
objectious docents de l'assignatura.
Classes pràctiques Pràctiques Grup mitjà (M) Es realitzaran classes pràctiques d'arqueologia, al laboratori 10
de la UIB si és possible, per assolir la metodlogia de treball
arqueològic bàsic.
Pràctiques externes Pràctiques Grup mitjà (M) Es realitzaran classes pràctiques d'arqueologia, a excavacions 10
de la UIB si és possible, per assolir la metodologia del treball
arqueològic de camp bàsic
Avaluació Avaluació Grup gran (G) Demostrar els conaixements dels continguts treballats durant 4
el curs.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la
plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació
contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants
si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la
plataforma Campus Extens.
Activitats de treball no presencial
Modalitat Nom Descripció Hores

Estudi i treball Individual Treballar les propies capacitats. 80
autònom individual
Estudi i treball Estudi autònom i grup Realització de diferents treballs o memòries 5
autònom en grup
Estudi i treball Treball autònom i grup Estudi dels continguts teòrics i pereparació d'una prova escrita. A més de 5
autònom individual realitzar comentaris d'articles o llibres recomanats.
o en grup
Riscs específics i mesures de protecció

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels
alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials.
Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants
4/8


Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
Teoria
Modalitat Classes teòriques
Tècnica Proves objectives (recuperable)
Descripció Comprensió dels continguts de l'assignatura
Criteris d'avaluació Realització d'una prova escrita.
Percentatge de la qualificació final: 0%
Seminaris
Modalitat Seminaris i tallers
Tècnica Informes o memòries de pràctiques (no recuperable)
Descripció Es realizaran seminaris sobre un tema específic que es consideri d'essencial relevància per l'assoliment dels
objectious docents de l'assignatura.
Criteris d'avaluació Es realitzaran seminaris sobre un tema específic que es consideri d'especial relevancia per l'assoliment dels
objectius docents de l'assignatura.
Pràctiques
Modalitat Classes pràctiques
Descripció Es realitzaran classes pràctiques d'arqueologia, al laboratori de la UIB si és possible, per assolir la metodlogia
de treball arqueològic bàsic.
Criteris d'avaluació Es realitzaran classes pràctiques d'arqueologia al laboratori de la UIB si és possible, per assolir la metodologia
del treball arqueològic bàsic.
Pràctiques
Modalitat Pràctiques externes
Descripció Es realitzaran classes pràctiques d'arqueologia, a excavacions de la UIB si és possible, per assolir la
metodologia del treball arqueològic de camp bàsic
Criteris d'avaluació Es realitzaran classes pràctiques d'arqueologia a les exacacions de la UIB si és possible, per assolir la
metodologia del treball arqueològic de camp bàsic.
Avaluació
Modalitat Avaluació
Tècnica Proves objectives (no recuperable)
Descripció Demostrar els conaixements dels continguts treballats durant el curs.
Criteris d'avaluació Demostrar els conaixements dels continguts treballats durant el curs.
5/8


Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
Estudi autònom i grup

Modalitat Estudi i treball autònom en grup
Descripció Realització de diferents treballs o memòries
Criteris d'avaluació Realització de diferents treballs i memòries, a més de l'estudi dels diferents continguts de l'assignatura
Recursos, bibliografia i documentació complementària

A continuació es fan unes referències bibliogràfiques bàsiques, ja que durant el curs s'ampliarà i es
complementarà amb altres llibres i articles actuals.
Bibliografia bàsica
BARANDIARÁN, I. et alii. Prehistoria de la Península Ibérica. Barcelona, 1998
CHAMPION, T. et alii. Prehistoria de Europa. Barcelona, 1988
GRACIA, F. I MUNILLA, G. PROTOHISTÒRIA. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i
II a.C. Editorial Universitaria. U.B. Barcelona, 1997.
AUBET, M.Eª. Comercio y colonialismo en el Próximo Oriente antiguo. Los antecedentes coloniales del III
y II milenios a.C. Bellaterra Arqueología. Barcelona, 2007
FRANKENSTEIN, S. Arqueología del colonialismo. El impacto fenício y griego en el sur de la Península
Ibérica y el suroeste de Alemania. Crítica. Barcelona, 1997.
GALÁN, E. Estelas, paisaje y territorio en el Bronze Final del Sureste de la Península Ibérica. Editorial
Complutense. Madrid, 1993.
GARCÍA SANJUÁN, L. Los orígenes de la estratificación social. Patrones de desigualdad en la Edad del
Bronce del Suroeste de la Península Ibérica. (Sierra Morena Occidental c. 1700-1.100 a.n.e./2.100-1.300
A.N.E.) A: BAR International Series 823. Oxford, 1999.
GASULL, J et alii (1984). El poblado talayótico de Son Fornés (Mallorca): Ensayo de reconstrucción
socioeconómica de una comunidad prehistórica. A: BAR International Series, 209. Oxford.
GRACIA, F. i MUNILLA, G. (1997). PROTOHISTÒRIA. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles
XIV i II a.C. Edicions Universitat de Barcelona. Barcelona.
GUERRERO, V.M. (1997). Colonización púnica de Mallorca. La documentación arqueológica y el contexto
histórico. Palma de Mallorca.
GUERRERO, V.M. (1997). El pensamiento científico en la prehistoria balear. Palma.
DELIBES DE CASTRO, G. MONTERO, I. (coor.). Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica.
II. Estudios Regionales. Instituto Universitario Ortega y Gasset. Madrid, 1999.
HERNÁNEZ et alii. (1998). La necròpoli Talaiòtica de s’Illot des Porros. En Rev. Pyrenae, nº 29 (Segona
Època).Barcelona: 69-95.
HERNÁNDEZ GUASCH, J. (1998). Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. Estudio
arqueológico y análisis social. A “ARQUEOMEDITERRÀNIA Nº 3 (II)”. Barcelona.
LIVERANI, M. El Antiguo Oriente. Historia, Sociedad y Economía. Barcelona, 1995.
LIVERANI, M. Relaciones internacionales en el Próximo Oriente antiguo, 1600-1100 a.C. Bellaterra
Arqueología. Barcelona, 2003.
LIVERANI, M. Uruk. La primera ciudad. Bellaterra Arqueología. Barcelona, 2006.
LLULL, V. Y MICÓ, R. Arqueología del orígen del Estado: las teorías. Bellaterra Arqueología. Barcelona,
2007.
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. i RISCH, R. (1999). La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología
y sociedad en la Prehistoria de Menorca. Barcelona.
6/8


Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. i RISCH, R. (2001). La prehistòria de les Illes Balears i el jaciment
Arqueològic de Son Fornés (Montuiri, Mallorca). Fundació Son Fornés. Montuiri, 2001.
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. i RISCH, R. (2004). Los cambios sociales en las Islas Baleares a lo largo
del II milenio. A: Cypsela 15: 123-148
KARAGEORGHIS, V. Chipre. Encrucijada del Mediterráneo oriental 1600-500 a.C. Bellaterra Arqueología.
Barcelona, 2004
MARAZZI, M. La Sociedad Micénica. Madrid, 1982.
MEDEROS MARTÍN, A. Nueva cronología del Bronce Final en el Occidente de Europa. A. Complutum,
8,1997. pp.73-96. Madrid.
MELENA, J.L. (comisario). El Mundo Micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea 1.600-1.100
a.C.). Madrid, 1992.
MONTERO RUIZ, I. Arqueometalúrgia en el Mediterraneo. Centros de Estudios del Próximo Oriente.
Lenguas y culturas del Antiguo Oriente Próximo, 3.. Ediciones Clásicas. Madrid, 2000.
PALLOTINO, M. ; et alii. Popoli e Civiltà dell'Italia Antica. Roma, 1974-1986.
PONS, A. L'Empordà entre el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro. Girona, 1984.
PONS, E. ; MAYA, J.L. L'Age du Bronze Final en Catalogne. Actes de Colloque de Nemours, p. 545-556.
Nemours, 1986.
PRIENNE, J. Historia de la Civilización del Antiguo Egipto. Vols. I, II i III. Barcelona, 1963.
ROVIRA, S.; MONTERO, I. I CONSUEGRA, S. Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica.
I. Análisis de materiales. Instituto Universitario Ortega y Gasset. Madrid, 1997.
ROUDIL, J.L. L'Age de bronze en Languedoc Oriental. París, 1972.
ROUDIL, J.L. Le Bronze Final IIb - IIIa en Languedoc Oriental. Actes du Colloque de Nemours, p. 459-555.
Nemours, 1986.
RUIZ-GÁLVEZ, M. Ritos de paso y puntos de paso. La Ria de Huelva en el mundo del Bronce Final Europeo.
Universidad Complutense de Madrid. Madrid, 1995.
RUIZ-GÁLVEZ, M. La Europa Atlántica en la Edad del Bronce. Un viaje a las raíces de la Europa Occidental.
Madrid, 1998.
RUIZ-GÁLVEZ, M. Con el fenicio en los talones. Los incios de la Edad del Hierro en la cuenca del
Mediterráneo. Bellaterra Arqueología. barcelona, 2013.
TARRADELL, M. i HERNÁNDEZ, J. (1998). Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. Catálogo
e inventarios. A: “ARQUEOMEDITERRÀNIA Nº 3. I”. Barcelona.
Bibliografia complementària
ALMAGRO-GORBEA, M. La Introducción del Hierro en la Península Ibérica. Contactos precoloniales en el
período Protoorientalizante. A. Complutum, 4,1993. pp.81-94. Madrid, 1994.
ALVAR, J. ; BLAZQUEZ, J.M. (Eds.). Los Enigmas de Tartessos. Madrid, 1993.
AUBET, MªE. Tiro y las Colónias Fenícias de Occidente. Edición ampliada y puesta al día. Barcelona, 1994.
AA. VV. Els Orígens del Món Ibèric. Ampúries 38-40, 1977.
AA. VV. Huelva Arqueológica VI, 1982
AA. VV. I Focei dall'Anatolia all'Oceano. La Parola del Passato CCIV-CCVII, Nápoles, 1982
AA. VV. Iberos. Actas de las I Jornadas sobre el Mundo Ibérico. Jaén, 1985.
AA. VV. La Prehistòria de les Illes de la Mediterrània Occidental. Actes de : X Jornades d'Estudis Històrics
Locals. Palma de Mallorca, 1992.
AA. VV. Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple. (Segles IV-III a.C. ). Manresa, 1991
BLANES, C. et alii. Les Illes a les Fonts Clàsiques. Palma, 1990
BRODMAN, J. Los griegos en ultramar. Comercio y expansión colonial antes de la Era Clásica. Madrid, 1975.
CASTRO, J.A. (Director). Tartessos. Revista de Arqueología. Extra Nº 1. Madrid, 1986
COLLIS, J. The European Iron Age. Londres, 1984
COLOQUIO. Grecs et Iberes. R.E.A. LXXXIX-4. 1987
CRISTOFANI, M. Gli Etruschi del Mare. Florencia, 1982.
7/8


Grup Grup 1, 2S
Guia docent F
Idioma Català
Guia docent
D'ANDRIA, F. I Greci in Italia. Archeo. Dossier. Istituto Geografico de Agostini. Novara, 1985.
ESCACENA CARRASCO, J.L. La arqueología Protohistórica del Sur de la Península Ibérica. Arqueología
Prehistórica, 4. Ed. Síntesis. Madrid, 2000.
GIERRERO, V.M. Indegenisme i Colonització Púnica a Mallorca. Ses Salines, 1985
GUERRERO, V.M.; CALVO, M. i SALVA, B. (2002). La Cultura Talayótica. Una sociedad de la E. del Hierro
en la periferia de la colonización fenicia. A: Complutum Vol. 13. Madrid: 221-258.
LANCEL, S. Cartago. Barcelona, 1994.
LILLIU, C. et alii. Genna Maria. II, 1. Il deposito votivo del mastio e del cortile. Cagliari, 1993.
LÓPEZ, J.L. Hispania Poena. Los fenícios en la Hispania Romana. Barcelona, 1995.
LOZANO, A. La Colonización Griega. Akal. Historia del Mundo Antiguo. - 17. Grecia. Madrid, 1988
MALUQUER, J. Tartessos. La ciudad sin historia. Barcelona, 1970.
MARCET, R. ; SANMARTÍ, E. Empúries. Barcelona, 1988.
MOSCATI, S. I Fenici e Cartagine. Roma, 1978.
PALLOTINO, M. et alii. Popoli e Civiltà dell'Italia Antica. Roma, 1974-1986.
RUIZ, A. ; MOLINOS, M. Los Iberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Barcelona, 1993.
RUIZ-GALVEZ, M. El mundo celtibérico visto bajo la óptica de la “Arqueología social”. Una propuesta para
el estudio de los pueblos del oriente de la Meseta durante la Edad del Hierro. A: KALATHOS, 5-6. Pp. 71-106.
Teruel.
SALVÀ, B. i HERNÁNDEZ, J. (2009). Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las Edades del
Bronce y del Hierro. De la sociedad Naviforme a la Talayótica. A: BELARTE, M.C. (Ed.) (2009).: L’espai
doméstic i l’organització de la societat a la protohistoria de la Mediterrània Occidental (Ier mil·leni aC). Actes
de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell – Tarragona, 6 al 9 de març de 2007).
ARQUEOMEDITERRÀNIA, II/2009). Barcelona: 301-324.
TORELLI, M. Historia de los Etruscos. Madrid, 1996.
WAGNER, C.G. et alii. Consideraciones sobre los procesos de estatalización en la Península Ibérica.
Complutum Extra, 6 (II) pp. 139-150. Madrid,1996.
WELLS, P. Culture Contact and Culture Change: Early Iron age Central europe and the Mediterranean World.
Cambrigde, 1980.
WELLS, P. Granjas Aldeas y Ciudades. Comercio y orígenes del urbanismo en la protohistoria europea.
Barcelona, 1988.
WERTIME, TH.A. ; MUHLY, J.D. The coming of the Age of Iron. Londres, 1980
Altres recursos
Les sessions teòriques es feran amb el soport d'imatges. S'utilitzaran audiovisuals sempre que calgui.
8/8


20220-Prehistòria de L'edat Del Ferro

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

20220-Prehistòria de L'edat Del Ferro

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Any acadèmic 2016-17

Assignatura 20220 - Prehistòria de l'Edat del Ferro

Assignatura 20220 - Prehistòria de l'Edat del Ferro

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Activitats de treball presencial

Modalitat Nom Tip. agr. Descripció Hores

Activitats de treball no presencial

Modalitat Nom Descripció Hores

Riscs específics i mesures de protecció

Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Percentatge de la qualificació final: 0%

Percentatge de la qualificació final: 10%

Percentatge de la qualificació final: 5%

Percentatge de la qualificació final: 5%

Percentatge de la qualificació final: 80%

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Estudi autònom i grup

Percentatge de la qualificació final: 0%

Recursos, bibliografia i documentació complementària

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

Data de publicació: 24/07/2016

Document generat automàticament a les 1800:00 de 31/07/2016

You might also like