Reaccions nuclears.

• A la natura poden succeir dos tipus de reaccions nuclears:

– Fusió nuclear.
– Fissió nuclear.
• La fusió nuclear d'hidrogen és el procés mitjançant el qual les
estrelles produeixen prou energia com per brillar milions d’anys
(12.000 Ma, per a una estrella d’una massa solar, 1Ms.
• La fissió nuclear encara que s’han documentat casos de reactors
nuclears naturals ja extingits (Casos d’Oklo al Gabón i Yucca
Mountain, Nevada), no succeeix de forma natural a l’actualitat.
• Aquests reactors nuclears van funcionar durant un temps limitat
donat que fa milions d’anys el contingut de 235U a la Terra
s’apropava al que hi ha als reactors nuclears comercials, però
pel decaïment radioactiu, avui dia es troba per sota d’aquest
valor i per tant avui dia es troben extingits.
• L'interès d’aquests dipòsits naturals radica a que constitueixen
models per analitzar el flux de residus dintre d’un abocador
nuclear en un enterrament geològic profund (Yucca Mountain).
 Fusió nuclear d’hidrogen.
• La fusió nuclear d'hidrogen és una reacció en la que es fusionen 4
àtoms de proti, i es produeix un àtom d’heli-4.
• Aquesta reacció no succeeix en una sola etapa, perquè que es
trobin en el mateix lloc simultàniament 4 protons és un fenomen
molt improbable.
• Les etapes d’aquesta reacció són:
Cadena de reaccions 1 Cadena de reaccions 2
1 1 2
1 H  1 H  1 H  e   1
1 H  1
1 H  2
1 H  e  
1 2 3 2 1 3
1 H  H 
1 2He 1 H  1 H  1H  e  
1 3 4
1 H  2He  2He  e    3
1 H  1
1 H  4
2He
• En qualsevol cas si sumem totes les etapes de la reacció ens
trobem amb la següent reacció global:

411H 24He  2e   2
Condicions per assolir la
fusió nuclear.
• Per que dos nuclis es fusionin han d’apropar-se en unes
condicions antagòniques:
– S’han d’apropar a grans velocitats, per vèncer la repulsió
electrostàtica entre ells.
• Aquesta condició requereix per tant temperatures molt elevades.
– S’han de trobar amb un altre àtom en un temps petit perquè es
porti l’excés d’energia que produeix la reacció.
• Aquesta condició requereix per tant altes densitats.
• Veiem que aquestes dues condicions són antagòniques,
perquè un gas té tendència a augmentar el seu volum quan
augmenta la temperatura, per tant minvarà la seva
densitat, tal com s’obté de l’equació d’estat dels gasos
ideals.
PM

RT
• Per tant és necessari contenir d’alguna manera l’expansió
del gas per que es pugui fusionar l’hidrogen.
 Criteri de confinament.
• Per que pugui haver fusió
d’hidrogen s’ha de cumplir el
criteri de confinament.
• Aquest criteri va ser establert
per John Lawson en 1957.
• Ens indica els valors del
producte entre densitat, energia i
temps de confinament per a que
pugui haver fusió nuclear.

12k B T 2
neT E  Criteris de confinament per a
Ech v R
diferents reaccions nuclears.
R
kB  1,3806504·10 23 J / K Constant de Boltzmann   1,3806504·10 23 J / K
• Com veiem el criteri de NA
Ech
NA
Energia de la reacció
confinament exigeix pressions de v
E
Perfil efectiu de fusió
Temps de confinamen t
desenes o milers d’atmosferes i ne Densitat de partícules

temperatures de milions de Perfil efectiu de fusió : Proporció de les partícules que tenen la velocitat

Kelvin. adequada per fusionar - se

Temps de confinamen t : Temps que es troben els reactius en condicions de
fusió, en el cas d' un reactor seria el temps de residència del reactor.
Densitat de partícules : Número de partícules per unitat de volum que es
troben en el plasma que s' està fusionant.
 Confinament de la
reacció de fusió.
• Les reaccions de fusió es poden
confinar de tres maneres
diferents:
– Confinament gravitatori: A les
estrelles el pes de les capes
superiors impedeix que el nucli
s’expandeixi. Bomba Termonuclear,
– Confinament inercial: Un configuració
escalfament ràpid fa que al plasma Teller-Ulam-Sajarov
no li doni temps d’expandir-se Confinament gravitatori
abans que es produeixi la fusió.
Això és el que passa als enginys
termonuclears.
– Confinament magnètic: La
combinació de camps elèctrics i
magnètics impedeix que el plasma
s’expandeixi, en una cambra
toroidal (amb forma de pneumàtic).
Així és com confinen el plasma els
reactors de fusió. Reactor de confinament Reactor de confinament
inercial magnètic
Fisió nuclear.
• La fisió nuclear és el procés contrari a la fusió
nuclear.
• Consisteix en la divisió de nuclis pesants mitjançant
un bombardeig de neutrons.
• La reacció de fisió del 235U és:

235 1 141 92 1
92U  n Ba  Kr 3 n
0 56 36 0
• Aquesta reacció produeix més neutrons dels que
consumeix, per tant progresa en cadena ramificada
i es torna explosiva.
• Això és el que va passar al bombardeig de
Hiroshima el 6 d’agost de 1945.
 Moderació de la reacció.
• Evidentment per usos industrials s’ha d’alliberar l’energia de la fissió lentament.
• Per tant la reacció s’ha de moderar.
• En primer lloc s’ha de reduir l’energia dels neutrons que surten de la reacció per tal de
reduir la reacció paràsita del 238U, per donar 239Pu.

238 1 239
U
92  n
0  U
92
239 239
U 
92 93Np  e 
239 239
93Np  94Pu  e 
• Aquesta reacció dona com a resultat un element que no existeix a la natura i que és
molt radioactiu.
• Com que l’us de reactors nuclears de Plutoni està desestimat per la seva dificultat
tècnica i elevat cos de construcció, el seu us és només militar.
• Per tant es va prohibir el reciclat de residus nuclears als Estats Units al 1976.
• Avui dia només utilitzen Plutoni a les seves centrals nuclears França i Japó, mitjançant
un combustible format per una mescla d’òxids de Plutoni i Urani (combustible MOX),
que es pot consumir en centrals dissenyades per utilitzar Urani.
 Moderador.
• La substància que fa aquesta funció és el moderador de la reacció.
• Com a moderador s’utilitza aigua o aigua pesant (òxid de deuteri).
• Donat que conté hidrogen en cas d’un xoc entre un neutró i el protons de l’aigua, com
que tenen gairebé la mateixa massa l’energia es reparteix entre ambdues partícules.
– El neutró, redueix la seva energia, es modera.
– L’aigua augmenta la seva energia, s’escalfa.
• Així l’aigua té dues funcions:
– Refrigerar el reactor.
– Moderar els neutrons ràpids que hi surten.
• Els reactors dissenyats per aprofitar els neutrons ràpids tenen refrigerants gasosos
(diòxid de carboni) o molt pesants (Plom).
 Absorbents de neutrons.
• Per controlar la marxa de la reacció es disposen entre les barres
que contenen l’Urani, unes barres de Cadmi que absorbeixen els
neutrons.
• Aquestes barres es pugen i baixen per controlar la marxa del
reactor.
• També són un element de seguretat en cas d'accident perquè si
es fiquen completament a dintre, absorbeixen tants neutrons que
la reacció s’atura per si mateixa, encara que s’ha de mantenir el
refredament del reactor per evitar la seva fusió.
• Els accidents que van comportar la fusió del reactor per una
refrigeració defectuosa han estat:
– Three Miles Island, a Harrisburg, Pensilvania, 28 de març de
1979, per un defecte de disseny.
– Txernòbil, a Ucraïna, 26 d’abril de 1986, per una mala
operació de la central.
– Fukushima, al Japó, 11 de març de 2011, per un desastre
natural (Terratremol i posterior Tsunami).
Esquema de funcionament
d’una central nuclear.
Mesura de l’energia que
desprén una reacció nuclear.
• Si comparem la massa dels productes i
reactius de les reaccions de fusió.
1 4 
4 H  He  2e  2
1 2
• I les de fissió.
235 1 141 92 1
U  n Ba  Kr 3 n
92 0 56 36 0
• Ens adonem que falta massa.
• Aquesta massa que falta és l’energia que
s’ha produït a la reacció.
 Energia de la fusió
d'hidrogen.
• Segons podem obtenir de la taula periòdica, les masses
atòmiques de l'hidrogen i de l’heli són:
H  1,0079 uma
He  4,0026 uma
• Per tant la massa conjunta de 4 àtoms d'hidrogen és 4,0316 uma.
• És evident que la massa de l’heli és molt més petita, 4,0026 uma.
• Per tant si fem la diferència ens trobem que falten 0,029 uma.
1g 1kg
0,029uma· 23
·  4,8157·10 29 kg
6,022·10 uma 1000g
• A partir d’aquí calculem l’energia que es produeix amb
l’expressió E=mc2.
1eV 1MeV
E  4,8157·1029·(3·108 ) 2  4,3341·1012 J · 19
· 6
 27,05MeV
1,602·10 J 10 eV
Pèrdua de massa en una
reacció química.
• Totes les reaccions pel fet de desprendre energía
han de presentar una pèrdua de massa, que es pot
relacionar amb l’energia que s’ha després.
• El que passa és que l’energia que s’intercanvia en
una reacció química es massa petita per que es noti.
• Si suposem que una reacció química sol intercanviar
amb el seu medi uns 300 kJ/mol.

2 E 300000 -12
E  mc  m  2  8 2
· 3,33·10 kg / mol
c (3·10 )
• Per tant el descens és pràcticament immedible.