ECONOMIA EN UN CAMP DE PRE-

SONERS
TIPUS DE MERCATS PER NACIO-
NALITATS
 Mercat anglés i americà: era la nacionalitat del autor i per tant el que tenim de referència, els americans
i anglesos estaven junts al camp. Aquest mercat tenia la peculiaritat de que als angleos i americans els
agradava més el te que el café i aleshores compraven ací café que era barat i el venien als francesos més
car, d'aquesta manera hi hagué que va fer petites fortunes dins del campament.

 Mercat francés: Aquest era un dels mercats més coneguts i millor organitzats. Tenia tendetes on es ve-
nien tota classe de productes. En aquest mercat es va produir una de les poques ocasions on aquestes eco-
nomies entraven en contacte amb les de l'exterior quan els francesos venien el café al mercat negre de
Múnich on es venia a molt bon preu i alguns guanyaren bones cantitats de diners amb aquest mèttode.

 Mercat indio: els indis venien la carn molt barata però després exigiren pernil i margarina. Ací es va fer
una de les primeres equivalències de preus al comprovar-se que una llauna de pernil valia ½ lliures de
margarina i algo més, que una ració de cigarretes valia varies de xocolata i que una llauna de carlotes no
velia quasi res. Al cap d'un temps venien ací els alguns d'altres paisos a comprar carn a baix preu preu per
a després vendre-ho per margarina o mermelada.

 Hi havia altres mercats com el rus, el yugoslav o l'italià.

 EL PAS DEL BESCANVI ALS
DINERS
El pas del bescanvi als diners va ser un procés progressiu. Tot va començar quan els residents del camp
intercanviaven productes entre ells, sobretot dels paquets que entregaba la creu roja. Amb el temps es va
veure com els cigarrets eren el producte de més interés i amb més protagonisme als bescanvis, ja que te-
nien molt de “valor”. Anaven passant les setmanes i els cigarrets acabaren convertint-se en una autèntica
moneda, estaven presents en tots els bescanvis i fins se li posava preu als productes en nombre de cigarre-
ts.

 https://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=video&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwivy_Lnur7uAhU6TRUIH
co-CTAQtwIwAXoECAcQAg&url=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv
%3D_K6YKcwWZHw&usg=AOvVaw1qcH1N-kck0OUrqcpZ11h4
 SERVEIS PRESTATS AL CAMP
Al camp es prestaven diferents serveis com el de la tenda, on duies els productes que volies vendre
i quan els venien te donaven els diners recaptats, tots podien comprar el que volgueren allí sempre
que estiguera disponible. Altre servei era el del restaurant on servien entrepans i altres plats, però
que passa a ser una cafeteria degut a que la creu roja deixà de repartir tants paquets i la gent ja qua-
si no venia res, fins que finalment va tancar. També estava el servei que oferia la creu roja que do-
nava aliments i roba als pressos a més del servei de missatgeria que donava els paquets privats que
enviaven les famílies. A més hi hagué una cafeteria que també donava serveis empresarials com per
exemple el de tindre logada a gent per a que anara a buscar combustible o per a que mantinguera
encés el foc i fins i tot arribà a contratar un contable fins que va voler creixer tant que la cafeteria
acabà quebrant.


DIFERÈNCIA ENTRE BÉNS ESCA-
SOS I BÉNS ABUNDANTS
La diferència que hi havia era que els béns escasos com per exemple les llaunes de farina de sègol quan al
principi se'n repartien poques tenien un valor molt alt al mercat a més de ser molt buscades, i quan es
convertia en un bé abundant al augmentar la quantitat distribuida per la Creu roja el seu preu va baixar.
Aleshores podriem dir que la diferència entre aquests tipus de béns és la disponibilitat i la seua quantitat,
que va lligada al seu preu de manera que quan augmenta la cuantitat en baixa el preu.

 https://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwik5-TPvb7uAhVirHEKHe-
jKDRMQFjAKegQIGxAC&url=https%3A%2F%2Fbrainly.lat%2Ftarea
%2F8874010&usg=AOvVaw1ahjYn2pkmU6l0tC6ZivW3
 QUE SUCCEIA AMB ELS PREUS
Els preus depenien de molts factors.
 El factor més important eren les priòdiques deflacions i inflacions dels prus al mercat produides per la major
o menor abundància dels cigarrets producte de les variacions en la quantitat de paquets repartits per la Creu
Roja en els diferents preiòdes de temps.
 El dia de la setmana: els preus eren més barats si compraves el dia del repartiment i el producte s'anava en-
carint al llarg de la setmana, així si el pa s'entregaba els dilluns, el dia que més car estaba era el diumenge
perquè hi havia més demanda i menys disponibilitat i el dilluns era el dia més barat.
 La quantitat del producte: si era un producte molt abundant solia ser més barat i si era escàs era més car.
 El gust dels consumidors: era un factor imporant, per exemple el café era un producte apreciat pels francesos
però amb poc d'èxit entre els inglesos, així al mercat francés tenia bon preu mentre que al anglés quasi el re-
galaben; el mateix pasaba amb el te però al contari o amb la carn al mercat indi on era molt barata i als altres
tenia bon preu.
 L'arribada de nous presoners molt famolencs feia que pujaren els preus.
 Els bomberdejos a les arees properes disparaben la demanda no monetaria de cigarrets i acentuaba la deflac-
ció.
 L'arribada de bones noticies com la fi de la guerra disparaba els preus.
 L'època de l'any també influia, per exemple a l'estiu puja ba el preu del sabó mentre que baixaba el cacao.
 L'estructura de preus era molt interesant ja que qualsevol d'aquests factors podia fer que canviara significa-
tivament.
 QUE SUCCEIA AMB L'OPINIÓ
PÚBLICA
L'opinió pública sobre el comerç era confusa, però sols una minoria el condemnaba per creure que creaba un
ambient desagradable al camp. Eren molt condemnats els comerços amb els alemans, alhora que s'acceptà
amb armonia prohibir la venda dels araticles d'aseo de la Creu Roja.
També era molt hostil l'opinió sobre els intermediaris per creure que era una activitat ilegal, però voluntaria
o involuntariament tots estaven en contate amb ells, i sols els acceptaven quan els venien les coses més bara-
tes, se'ls culpaba de baixar els preus, però pense que se'ls criticaba sobretot per enveja a que ells foren els
que millor coneixien el mercat i s'aprofitaven d'això per a obtindre beneficis.
Existia l'opinió sobre que cada producte tenia el seu preu just i aquest sols era alcançat quan abundaven els
cigarrets, alhora que quan aquests eren ecasos sorgia l'indignació per els que mantenien reserves que com-
praven a preus baixos. Els que venien a preus baixos eren molt criticats i en els periodes d'escassetat sempre
es discutia sobre si els no fumadors deuien rebre cigarrets.
Va ser molt recolçada la decisió de fixar els preus per tots aquests grups d'opinió i així quan els preus tenien
que baixar no baixaven tant o tardaven més en baixar.
INFLUÈNCIA DE LA INFORMACIÓ
“ASIMÈTRICA” EN L'ECONOMIA
La informació “asimètrica” fa que hi haja un erro en el mercat, en el que els productes roins tendeixen a ex-
pulsar els bons.
En contextos d'informació asimètrica el problema de selecció adversa impedeix una relació econòmica bene-
ficiosa entre agents econòmics.
L'informació asimètrica existeix perquè el venedor o comprador d'un producte coneix més i millor el pro-
ducte que l'altre, i aço condueix a un resultat econòmic ineficient.

QUE POTS TRASLLADAR DEL
FUNCIONAMENT DEL CAMP A
L'ACTUALITAT
Podem traslladar que ara la opinió pública encara és un factor que limita l'economia. Podem dir que l'eco-
nomia al camp funcionava com una petita nació o ciutat amb la seua propia organització i les seues caracte-
rístiques. Altra cosa que es pot traslladar és el fet que els gustos i preferències segueixen siguent un factor
molt important com en el camp, donant lloc a grans variacions de preu entre un lloc i altre. També que tindre
un gran coneixement de l'economia et dona un important avantatge a l'hora de fer els tractes i que et pot dur
a guanyar molts diners fàcilment.
 REFLEXIÓ GLOBAL SOBRE EL
TEXT
En la meua opinió aquest és un relat que mereix la pena llegir per a tothon ja que et fa veure que fins en les
més xicotetes o pobres societats pot hi haure una economia pròspera. És molt interesant veure com es passa
del bescanvi als diners o com hi ha qui aprofita els seus coneixements per tindre una millor vida i veure com
cada petita variació en les entregues o en qualsevol factor podia fer que tot canviara i que es produira un pe-
riode de deflació o inflació, o com cambiaba l'estructura dels preus d'un mercat atre i com treien profit d'eixe
fet.
En definitiva em pareix molt productiu per saber com funciona qualsevol economia i com se les apanyaven
per eixir endavant a un camp de presoners.

